1 - núm. 2 - 1999

2 - núm. 2 - 1999

SUM

ARI

EditorialLa mar i la costa, un horitzó limitat 3Les IllesEl nou Govern revisarà les DirectriusTerritorials i ampliarà laprotecció mediambiental 4DocumentEl Conservatori del Litoral,un bon exemple francès 5La MarPreparant la benviguda al vell maríper Sebastià Verd 7Limitar el creixement i l�explotacióde recursos pesquersEntrevista a Miquel Duran Ordiñana,per Antoni Oliver 10Salut, CabreraEntrevista a Jordi Moreno, per Gina Garcías 13

La mar és una font de riquesa per a la humanitat i per molt infinita que sembli no podem jugar a la lleugera amb els seus recursos. (Platt McGinn).

Un malalt amb salut de ferroEntrevista a Xavier Pastor, per Maria Ferrer 18Primeres passes per reactivar les platgesEntrevista a Jaume Servera,per Jordi Calleja 22La mar, un món per descobrirper Maria Ferrer 26Notícies del món 30Les Illes 32Agenda 38

3 - núm. 2 - 1999

EDIT

ORIA

LLa mar i la costa, un horitzó limitat

T A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:"SA NOSTRA" Caixa de Balears - Obra Social i Cultural,

c. Ter, 16, 07009 Palma, fax 971 17 17 95,o bé per correu electrònic, a: aramis@sanostra.es

núm. 3 - octubre, 1999

Edita: Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. Ter, 16. 07009 Palma.Tel. 971 17 19 25 - Fax 971 17 17 95E mail: aramis@sanostra.es

Consell Assessor:Miquel Alenyà, Miquel Pascual,Andreu Ramis, Joan Mayol,Albert Catalan, Miquel Rayó.

Director: Sebastià Verd

Secretària de redacció:Magdalena Mulet

Redactors i col·laboradors:Jordi Calleja, Gina Garcías,Maria Ferrer, Miquel Massutí,Antoni Oliver.

Redacció: Fundesba S.L.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Disseny i realització:Eparrutx, Tel. 971 42 09 66

Dipòsit Legal: PM-433-1998

Preu: 500 ptaSubscripció: 1.500 pta(tres números per any) Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terra

seran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

Al Gore, el vicepresident dels Estats Units i probable candidat a presidirla nació més poderosa del món, recull en el seu llibre La terra en joc,ecologia i consciència humana l'experiència d'un malson. Narra la sevaestada a Aral, un mar interior que a la dècada dels vuitanta encara erael quart llac en extensió de tota la Terra i que, per contra, avui és undesert, si més no en una gran part de la seva superfície. Al Gore hodescriu així: "Érem a ple sol, a la coberta d'un pesquer capaç de fer, enun dia bo, una captura de cinquanta tones. Però aquell no era un diapropici. Encara que érem al que havia estat el banc de pesca mésproductiu de tota Àsia central, n'hi havia prou per entendre que lesperspectives d'una bona captura eren, com a mínim, dubtoses. Allà onunes ones de color verd blavós haurien de topar contra el vaixell, noméshi havia arena, arena seca (...). La resta de la flota pesquera tambédescansava sobre l'arena, dispersa entre les dunes que se succeïen finsa l'horitzó�.

És evident que si rememoram les paraules d'Al Gore sobre la tragèdiamediambiental que pateixen els territoris de l'ex Unió Soviètica notractam d'establir cap paral·lelisme directe. La nostra mar Mediterràniano és, naturalment, cap llac interior i, per tant, les possibilitats d'assecar-la no poden ser preses en consideració, ni que sigui remotament. I, noobstant això, la contaminació de les seves aigües, el descens de lariquesa piscícola a causa de la sobreexplotació i del constant incrementde la pressió demogràfica sobre la costa fan que els efectes puguin sercomparables. En un cas la conseqüència serà la desertització real idura, mentre que en l'altre parlarem d'una desertització referida a lapèrdua progressiva de recursos. En ambdós casos, però, jugam amb lavida futura sobre el planeta.

La mar és una font de riquesa per a la humanitat i per molt infinitaque sembli no podem jugar a la lleugera amb els seus recursos. AnnePlatt McGinn, membre de l'equip de Worldwatsch, que redacta l'informeanual sobre l'Estat del Món, escriu sobre la necessitat de traçar un nourumb per als oceans. Els maltractam, però "avui -escriu- depenem delsoceans com a proveïdors d'aliments i de combustible, com a mitjà decomerç i d'intercanvi, i com a base per a les ciutats i el turisme�. Lamar facilita als humans el 16% de les proteïnes que consumim, però,sobretot, és la llar de més de dos mil milions de persones que viuen amenys de cent quilòmetres de la costa. I és, també, la destinació demilions i milions de turistes que cada any volen passar les vacances ales platges.

Protegir els oceans, evitar que l'escalfament de la Terra provoqui elseu creixement, de manera que, a diferència del que va passat a Aral,les aigües envaeixin zones costaneres, és una missió que es plantejaseriosament tot l'ecologisme, inclòs Al Gore. Però el perill d'arribartard o de veure's sotmès als grans interessos multinacionals és més fortencara que la voluntat de posar-hi remei. Malgrat la importància delsoceans per a la nostra economia i per al nostre benestar, la humanitatha portat tots els oceans del món molt prop dels seus límits naturals ien alguns casos més enllà. En el passat, els oceans imposaven temor acausa de la seva immensitat i, per això, hom pensava que eren infinits.Avui el temor és diferent, perquè l'home assenyat sap dels límits i coneixque l'impacte humà sobre la mar i la terra ja supera els límits naturals.

I a les Illes Balears, quina és la situació?, la tragèdia de la mard'Aral o els grans problemes mediambientals del planeta ens podensemblar llunyans. Però no és així. La nostra societat, amb el seudesenvolupament turístic, exerceix una pressió sobre la costa quesobrepassa la mitjana mundial. Certament que s'han fet grans avançosquant a depuració d'aigües brutes, però la qualitat de les aigües marines,amb proliferació de plàstics i morques, ens demostra amb una simpleullada que som enfora de trobar la solució a un dels problemes quemés afecten l'entorn. D'altra banda, una població que a través delturisme viu tan directament relacionada amb la mar hauria de tenirmés cura de les qüestions mediambientals d'abast planetari i que, sensdubte, prest o tard es faran sentir sobre nosaltres. Contemplar lescatàstrofes naturals o els conflictes bèl·lics ens fa ser solidaris. En elcas de la mar, no es tracta només de ser solidaris sinó de lluitar pelnostre benestar i supervivència.

Per això GEA, que en els seus dos primers números ja ha introduïtaquest tema (entrevista a Paolo Bifani en el número 1 i entrevista aIsabel Moreno, en el n. 2) ha volgut dedicar el gruix de la seva terceraentrega a analitzar l'horitzó de la mar i de la costa des del context de lasituació universal, tot i que la visió sigui local. El fet de ser a unes illesi que el turisme tengui un pes gairebé absolut a la nostra economia ensfa ser protagonistes directes d'una història que abasta tots els horitzonsdel planeta i no només el nostre. Però, al capdavall, la nostra feina ésaquí, i la nostra contribució a la pau mediambiental del planeta començaper fer dissabte a ca nostra, per posar-nos en línia amb les avantguardesproteccionistes, abans que sigui tard.

- núm. 3 - 19994

LES I

LLES

La formació d'un govern de coalició presidit pel socialistaFrancesc Antich i format per consellers procedents de totsels partits de l'esquerra parlamentària, inclosos "els verds"és el resultat de les eleccions del passat 13 de juny. El PPperdé la majoria absoluta, la qual cosa permeté un pacteentre el centre esquerra a Mallorca, la recuperació delConsell Insular de Menorca per l'esquerra i, per primeravegada, la victòria d'una coalició, el pacte progressista, ala major part de municipis i al Consell Insular d'Eivissa iFormentera. El resultat global és un canvi d'orientaciópolítica a la Comunitat Autònoma i l'anunci, fet durant lainvestidura del president, de la revisió de les Directriusd'Ordenació Territorial i d'una nova direcció en la qual laprotecció del medi ambient i de la identitat cultural seranprioritàries.

Unió Mallorquina, juntament amb el PSM, dirigiran el

El nou Govern revisaràles Directrius Territorialsi ampliarà la protecciómediambiental

GEA

Consell Insular de Mallorca, entitat de la qual continuaessent presidenta Maria Antònia Munar. La independent ifins ara senadora per Eivissa i Menorca, Pilar Costa, presi-

dirà el Consell de les Pitiüses. I una altradona, la socialista del PSOE, Joan Barceló,el Consell Insular de Menorca. Finalment,dins de la redistribució de càrrecs, MaximiliàMorales (UM) és el nou president del Parla-ment de les Illes Balears. Per ajuntamentels pactes han determinat un important gircap al centre esquerra, tot i que el PartitPopular conserva la majoria absoluta dePalma i, per tant, Joan Fageda n'ha estatreelegit batle.

El govern del Pacte de Progrés va ser ob-jecte d'una llarga i dificultosa negociació pertal de garantir la seva estabilitat. Aquest és,si més no, el principal objectiu d'un execu-tiu que, en paraules del seu president, volfer efectiu el canvi de model de desenvolu-pament de les Balears que tots els partits,inclosos els populars, varen reclamar durantla campanya i en els mesos previs a la con-sulta electoral. De cara a l'exterior la grannovetat, que ha fet que l'experiència balearsigui observada amb expectació, és la par-ticipació d'un partit ecologista, al costat d'al-

tres quatre formacions polítiques, cadascuna de lesquals té la seva personalitat i una oferta política prò-pia. Un govern de coalició d'esquerra, avalat des delParlament i d'altres institucions per una força de cen-tre dreta nacionalista com és Unió Mallorquina.

Respecte a la composició del Govern i pel que fa ales qüestions mediambientals destaca que el PSOE s'ha-gi reservat, a més de la Presidència i per tant la coor-dinació de totes les accions de govern, la Conselleriad'Obres Públiques i Turisme entre d'altres. El PSM con-trolarà directament les àrees relatives a l'economiaproductiva, inclosa l'agricultura -que torna a tenir con-selleria pròpia- i la cultura. Esquerra Unida durà la ini-ciativa en treball i benestar social i, finalment, Els Verdsseran els responsables de dur endavant la políticamediambiental. Un canvi important que ha generatmoltes d'esperances i, també, preocupació. Un repte,en definitiva, que obre nous horitzons al futur de lesIlles Balears.

COMPOSICIÓ DEL GOVERNPresident: Francesc Antich (PSOE)Vicepresident i Conseller d'Economia, Comerç i Indústria: Pere Sampol (PSM)Conseller de Presidència: Antoni Garcías (PSOE)Conseller de Treball: Eberhard Grosske (EU)Conseller d'Obres Públiques: Josep Antoni Ferrer (PSOE)Consellera de Sanitat: Aina Salom (PSOE)Conseller d'Interior: Josep M. Costa (PSOE)Conseller d'Hisenda i Pressuposts: Joan Mesquida (PSOE)Conseller de Turisme: Celestí Alomar ( PSOE )Consellera de Medi Ambient: Margalida Rosselló (Els Verds)Conseller d'Agricultura: Joan Mayol (PSM)Consellera d'Energia i Innovació Tecnològica: Misericòrdia Ramon (PSOE)Consellera de Benestar Social: Fernanda Caro (EU)Conseller d'Educació i Cultura: Damià Pons (PSM)

- núm. 3 - 19994

Margalida Rosselló, consellera de Medi Ambient.

5 - núm. 3 - 1999

DOCU

MEN

T

Les Directrius d'Ordenació Territorial, com abans la Lleid'Espais Naturals, estableix tot un seguit de normes per ala protecció de l'entorn i, d'una manera molt significativa,de les zones litorals no urbanitzades. Però aquestes lleisno gestionen el territori i, per tant, fan que les normativessiguin més teòriques que pràctiques a mesura que s'incre-menta la pressió humana. A França, des de fa vint-i-cincanys, funciona un organisme públic que, traslladat a lesIlles, podria ser útil per, si més no, crear una borsa dezones públiques que l'Administració i les entitatsconservacionistes podrien gestionar en funció d'una políti-ca real de conservació de la natura i, de la mateixa neces-sitat d'esbarjo de la població. Jean-Claude Bonnafé, dele-gat general del Conservatori de l'Espai Litoral i RiberesLacustres creu que la idea és factible a Espanya i així hoexposava a un article: "L'obertura cap als altres països ésindispensable. Si la situació territorial, la pressió de l'ur-banisme, l'eficàcia de la reglamentació poden variar d'unpaís a l'altre, la protecció del litoral representa una tascaque ultrapassa àmpliament les fronteres i per això els con-tactes internacionals i els intercanvis d'experiències sónprofitosos�.

En aquest sentit, el delegat general del Conservatoridel Litoral creu que la seva acció ha "tengut en compte desdel seu naixement la dimensió europea i internacional d'unapolítica territorial de protecció de les riberes, a la vegadaper guiar algunes de les seves intervencions i per partici-par en intercanvis (...) la interdependència dels paratges,dels llocs de descans per a l'avifauna migratòria, és a l'ori-gen de certs grans paratges i de l'agermanament de vuitparatges del Conservatori amb els països de la CEE�. Laprotecció del medi ambient no és una qüestió estrictamentlocal. Per això, l'entitat de la qual parlam pren part d'or-ganismes internacionals, com el Consell d'Europa, laUNESCO o la Conferència de Regions Marítimes Perifèri-ques i, alhora, es beneficia de finançaments europeus.

VINT-I-CINC ANYS D'HISTÒRIA

Va néixer el 1975 a partir d'una constatació: malgrat elventall de la reglamentació existent (plans territorials, pa-ratges classificats, reserves naturals, etcètera) anava crei-xent, també augmentaven els riscos de veure desaparèi-

L'Administració francesa va crear el1975 un organisme públic, el Conserva-tori de l'Espai Litoral i de les RiberesLacustres, l'objectiu del qual és la com-pra d'espais situats a vorera de mar pera la seva protecció. L'exemple és expor-table a molts d'altres indrets de laMediterrània, on la pressió urbanitzadorafa necessari poder disposar de zonespúbliques. Tal volta fos una bona ideaque la Comunitat Autònoma de les IllesBalears, o el mateix Estat espanyol,disposassin d'un instrument com aquestper preservar l'entorn costaner.

xer els espais naturals del litoral que, en definitiva, cons-tituïen el principal atractiu de les regions situades a la costa.A l'Estat francès, en aquell moment, a deu dels vint-i-cincdepartaments litorals el grau d'urbanització a vorera demar superava el 50%.

Davant d'aquesta situació, el govern francès prenguéla iniciativa, i el 10 de juliol, el Parlament votà la llei decreació del Conservatori, un ens públic administratiu es-pecialitzat que rebé l'encàrrec de portar una política de"salvaguarda de l'espai litoral, de respecte als paratgesnaturals i d'equilibri ecològic�, mitjançant la compra direc-ta de terrenys. L'ens té atribucions per actuar a vint re-gions, quaranta-cinc departaments i a més de mil munici-pis en un litoral de quasi 7.700 quilòmetres que incloutambé els anomenats territoris d'ultramar, com les illes deReunió, Martinica o Guadalupe. El Conservatori actua per"fer prendre en consideració als elegits locals la importàn-

cia d'un patrimoni del qual sónels dipositaris i garants per ales generacions futures�.

El Conservatori, en el qualhi tenen representació lesgrans associacions de conser-vació del medi ambient, s'or-ganitza en regions litorals al'entorn de set estructures

descentralitzades: els Consells de Riberes (Manche-Mardel Nord, Atlàntic, Mediterrani, Còrsega, Llacs, Antilles-Guyenne i Reunió), cadascun dels quals funciona sobre labase d'un reduït equip professional capaç de dinamitzarles decisions que prenen. Els consells són polítics, formatsper polítics elegits per ocupar càrrecs en els diferents ni-vells administratius, però l'execució dels projectes s'en-carrega a l'esmentat equip. Això fa que en opinió del con-seller delegat del Conservatori es pugui parlar "d'un petitorganisme al servei d'una gran política�.

AIXÍ FUNCIONA

Com funciona el Conservatori? Aquests són alguns delstrets principals extrets de l'article de Jean-Claude Bonnafé:

* Els terrenys adquirits pel Conservatori esdevenen in-alienables. Per poder vendre, fins i tot per a petits ajustsde parcel·les, una part dels terrenys adquirits (classificatsal "domini propi�) caldria un vot favorable de les tres quar-tes parts del Consell d'Administració, seguit d'un decretdel Consell d'Estat, cosa que no ha succeït mai des de laseva creació.

* Els paratges adquirits pel Conservatori són tramesosintactes directament a les generacions futures.

* El Conservatori posseeix tots els mitjans jurídics perportar a terme la seva missió: adquisició amigable, dretde perempció, possibilitat d'expropiació.

* Els seus mitjans financers provenen essencialmentd'una dotació anual de l'Estat de cent milions de francs,als quals s'afegeixen fons que provenen de col·lectivitatslocals, representant una mitjana de tres a quatre milionscada any. I endemés té possibilitat de rebre donacions illegats.

* Les seves adquisicions no substitueixen cap altremodel de protecció existent: plans d'ocupació de sòls co-munals, classificació de sòls, reserva natural, etcètera, sinóque completen i conformen la protecció reglamentària. Defet, qualsevol sigui la protecció aplicada, el Conservatoriintervé en tres grans casos:

1.- Quan el terreny és objecte de pressions urbanísti-ques, que posen en perill la reglamentació existent (ven-da de parcel·les, construccions il·legals, demandes repe-

El Conservatori del Litoral,un bon exemple francès

GEA

- núm. 3 - 19996

tides de derogacions).2.- Quan el terreny es degrada, quan cal fer-hi obres

per a la rehabilitació.3.- Quan el terreny és tancat i cal obrir-lo al públic.

UNA GESTIÓ COMPARTIDA

Des de la seva creació, el Conservatori ha adquirit mésde tres-cents paratges amb una superfície de quasi cin-

quanta mil hectàrees que formen unconjunt prou divers: costa rocosa,costa dunar, albuferes, penya-se-gats, garriga, prat... Entre els mésremarcables destaquen LesAgriates, un espai de 4.500 hectà-rees a Còrsega i el bosc a la Roina,3.000 hectàrees situades en plenaCosta Blava.Un cop adquirits, el Conservatori

no gestiona directament els ter-renys, sinó que ho fa a través deconvenis amb les col·lectivitats lo-cals, amb altres ens públics -coml'Oficina Nacional de Boscos- o ambassociacions de defensa del mediambient. Però si no hi intervé di-rectament sí que es fa responsablede la conservació mitjançant una

estricta vigilància de la gestió que fan els altres. En lapràctica, la gestió s'efectua en sis etapes, cadascuna deles quals exigeix una estreta col·laboració amb les col·lec-tivitats locals:

-La primera etapa consisteix a establir un balanç eco-lògic que descriu les zones d'interès biològic i paisatgístic,i que proposa mesures de salvaguarda dels ecosistemes iper a l'obertura controlada al públic.

-La segona etapa imposa la confecció d'un programad'obres per a protegir els medis naturals. Aquestes obreshan d'impedir sistemàticament la circulació en automòbil

en els paratges (zones d'estacionament integrades en elpaisatge permeten bloquejar els vehicles a l'entrada delsterrenys), reduir els riscos d'incendis (eixermada, espor-gada) i organitzar la visita dels vianants creant rutes es-pecífiques.

-La tercera etapa consisteix en l'organització de la ne-teja i del manteniment corrent del paratge, el qual seràmés o menys freqüentant, de l'abalisament dels terrenysmitjançant rètols de senyalització que porten l'emblemadel Conservatori.

-La cinquena etapa és l'organització de la vigilància ide la guàrdia del terreny: el paper del guardià consisteixmés a educar i a prevenir que no reprimir.

-La sisena i darrera etapa es refereix a la millora delparatge tant en funció de la natura com de l'accés delsvisitants: repoblació, restabliment dels circuits d'aigua,manteniment dels canyissers, rehabilitació de les dunes,però també la creació de tiranys pedestres i circuits botà-nics, són endegaments diferents que serveixen per valo-rar o reviure els paratges adquirits.

En el marc d'aquesta gestió, la utilització dels edificispresents en el paratge en el moment de l'adquisició ha dutel Consell d'Administració a disposar les següents regles:

-demolició dels edificis sense interès estètic o històricni utilització pràctica.

-conservació dels edificis útils per als menesters de lagestió: casa de guàrdia, local tècnic, casa de la natura,etcètera.

-rehabilitació dels edificis que presenten un interès his-tòric o estètic.

És evident que la creació d'un Conservatori del Litoral,o de la Natura, pot ser útil per a les Illes Balears, o tambéla transformació d'alguns dels organismes ja existents. Enqualsevol cas el que destaca de l'exemple francès és lafilosofia: la formació d'una xarxa d'espais de propietatpública que garanteixen per sobre de totes les contingèn-cies la preservació i la gestió de la natura.

El Conservatori francès, un exemple per a les Illes. A la fotografia, una imatge del Parc Natural de Cala Mondragó.

El Conservatori nogestiona directamentels terrenys, sinó que

ho fa a través deconvenis amb les

col·lectivitats locals,amb altres ens públics-com l'Oficina Nacional

de Boscos- o ambassociacions de

defensa delmedi ambient

7 - núm. 3 - 1999

El vell marí

El vell marí es va donar per extingit a les Illes Balears acomençaments dels anys setanta, però la seva desapari-ció degué tenir lloc molts d'anys abans -en els anys sei-xanta, coincidint amb l'inici del gran boom turístic ja nose'n veien- i ja mai més no s'ha tengut constància de la

seva presència. No obstant això, segons fa constar ManuelSan Félix en un estudi sobre la viabilitat del vell marí a lesBalears, que ha publicat la Conselleria de Medi Ambient,en els darrers temps se n'ha pogut observar algun exem-plar que segurament anava de pas. De fet, la distànciaentre Formentera i la costa africana, on hi ha algunes fa-mílies de vells marins, no és excessiva i això fa que lapossibilitat d'un nou assentament a algun in-dret de les Illes sigui quelcom possible i de-sitjable. San Félix ho diu així: "És del tot re-comanable preparar un protocol d'alerta pera la recepció d'exemplars que puguin arribara la costa balear en males condicions, quegaranteixi la millor atenció possible. Per això,caldria informar i sensibilitzar pescadors, con-fraries i públic en general, de la mateixa ma-nera que també és convenient una bona cam-panya informativa, amb l'objectiu de recollirla màxima informació possible sobre possi-bles albiraments�.

Recuperar el vell marí és possible i cal pre-parar-li la benvinguda. Aquesta és la princi-pal conclusió de l'informe. Joan Mayol, con-seller d'Agricultura en el nou Govern, diu que"els indicis de presència, encara que sigui ex-cepcional i esporàdica, aconsellen no descui-dar la protecció local, i concretament, oferirels refugis més adequats per a un possibleintent de restabliment de la foca a les nostrescostes (...), físicament i biològicament, els hà-bitats són adequats per a una hipotètica re-cuperació (...) i l'hàbitat és favorable i l'ali-ment suficient (...), encara no tenim infor-mació completa ni possibilitats per reintroduirl'espècie, però sabem que si fos possible, val-dria la pena de fer-ho�. Sens dubte no es tractade voler recuperar el vell marí com si d'untresor es tractàs, com si fos un atractiu turís-tic, sinó per contribuir a preservar una espè-cie, és a dir, per preservar la biodiversitat me-diterrània, quelcom que es resumeix en la se-güent frase: "fer compatible la recuperació deles Balears per al vell marí i no sols el vellmarí per a les Balears�.

Un estudi realitzat pel biòleg Manuel Félix, especialista enzoologia marina, demostra la possibilitat que el vell marí tornia les aigües de les Balears, tant si és mitjançant lareintroducció, com si és per l'assentament natural. Per això,conclou, hem de ser a punt per donar la benvinguda a aquellvell conegut dels pescadors illencs, ara per firmar la pau i percontribuir al manteniment de la biodiversitat a la Mediterrània.

Preparant la benvingudaal vell marí

Sebastià Verd

LA RESPONSABILITATDE L'HOME

Manu San Félix ha dedi-cat moltes hores de la seva vidaa l'estudi de les foques i en con-cret del vell marí, una espècieper a la qual sent autèntica pas-sió, com es pot veure a travésde la lectura d'un informe queva més enfora del simple trac-

tament científic i que, indubtablement, pren partit. D'al-guna manera el biòleg se sent responsable de l'herènciadels humans que amb les seves accions han fet incompa-tible, en poques dècades, una vida comuna entre foques ihomes en un mateix escenari: la mar Mediterrània. Lescauses de la desaparició o regressió de la foca del Medi-

terrani han estat moltes, però to-tes són conseqüència de l'acció hu-mana. Així ho va constatar la Con-ferència Internacional que se cele-brà a Rodes el 1978, on es va con-cloure que hi havia tres grans mo-tius: la persecució de l'home con-tra l'animal, la mortalitat de cries acausa d'una reproducció que nocomptava amb un hàbitat apropiat

per mor de la pressió humana i, finalment, les capturesaccidentals amb arts de pesca.

En el cas de les Balears, com ja constatà l'ecologistaFrancesc Avellà, el 1975, capdavanter en la defensa delvell marí, "la principal causa de regressió ha estat la per-secució a la qual ha estat sotmès per part de l'home. El

LA M

AR

7 - núm. 3 - 1999

- núm. 3 - 19998

LA MAR El vell marí

vell marí no tenia bona premsa entre elspescadors perquè feia malbé les xarxes i,per això, s'organitzaven autèntiques ca-ceres. Avellà va documentar quaranta ca-sos a través d'entrevistes amb testimo-nis presencials. De fet es conserva un bongrapat de fotografies on pescadors incons-cients posen davant el seu trofeu, unafoca, fotografies totes elles anteriors alsanys seixanta. Aquesta persecució, jun-tament a la cada vegada major presènciahumana a la costa, va provocar la sevadesaparició, i deixà com a únic testimonidel seu pas per aigües de les Illes unainfinitat de topònims que ja marcaran persempre la seva estada entre els illencs, simés no fins que la memòria col·lectivad'aquests no segueixi el mateix camí. Co-ves des Vell marí les trobam, per exem-ple, a molts indrets: a Cabrera, a Formen-tera, a l'illa del Llatzeret del port de Maóo al Cap Ferrutx de Mallorca.

LA DIFÍCIL SUPERVIVÈNCIA

Originàriament la foca monjo de la Mediterrània es dis-tribuïa per tota aquesta mar i les se-ves proximitats atlàntiques, com potser la costa sahariana fins a Madeira oles Açores. No hi ha dubte que el granculpable de la regressió és la compe-tència directa de l'home per un espaivital per al manteniment de l'espècie.Hi ha constància d'ossos de foca a ja-ciments talaiòtics i de descripcions degrans colònies, fetes per exploradorsportuguesos, a l'illa de Lobos, a Ca-nàries. A l'actualitat només sobrevi-uen entre tres-cents i cinc-cents exem-plars a tota l'àrea, la major part delsquals són a les illes gregues, a la cos-ta del Sàhara Occidental i a la costa

del Marroc, així com petits grups a Madeira, Sardenya,Turquia i Xipre. Les foques, que antigament es podien veurecolonitzant grans extensions de platja, es refugien ara acostes rocoses, generalment illots on s'hi troben covessemisubmergides que, segons ha estudiat San Félix, "sónl'hàbitat cercat per l'espècie per reproduir-se i per des-cansar�. El vell marí fuig de l'home i quin millor lloc que laprofunditat d'una cova per aïllar-se i mantenir la seva in-dependència?

CERCAR REFUGIS PER AL VELL MARÍ

A l'hora de descriure les millors condicions per prepa-rar la benvinguda de la foca a les Balears, l'autor de l'in-forme es va documentar en vint-i-cinc coves on hi ha cons-tància que han estat usades pel vell marí. La conclusió ésque són vitals per a la supervivència d'aquest animal. Abanspotser no en tenia necessitat, però a mesura que avançala història humana no li queda més remei que trobar refu-gi, al mateix temps que la cova esdevé una protecció tèr-mica, que protegeix el vell marí de les elevades tempera-tures de l'estiu mediterrani. Però la cova, en aquesta apas-sionant aventura biològica que relata San Félix, també potser parany mortal: les cries es troben desprotegides da-vant els temporals que les pot aïllar a l'interior i fer-lesmorir ofegades o per inanició a causa de la pèrdua de con-tacte amb la mare. Cal, doncs, cercar coves adequades, laqual cosa ha esdevingut una de les tasques de l'equip in-vestigador que ha elaborat aquest document.

UN CAMPIÓ DE PESCA SUBMARINA

Es pot pensar que una altra causa que fa que el vellmarí sigui en vies d'extinció és la manca d'aliments. Éscert que els recursos pesquers de la Mediterrània han min-vat de manera alarmant a causa de la sobrepesca i del'impacte d'altres activitats humanes que provoquen con-taminació i, sobretot, l'ocupació massiva de la costa. Noobstant això, San Félix no creu que aquesta sigui una cau-sa determinant, si més no perquè "no hem de menysprearla capacitat d'aquest mamífer marí com a caçadorsuperdotat�. El biòleg, a qui no manca admiració pel vellmarí, el compara a un campió de pesca submarina i diuque "només cal observar les captures que es fan a qualse-vol campionat de pesca submarina a les costes de les Ba-lears per veure les possibilitats d'alimentació que té la focamonjo (...) ja que al cap i a la fi, les seves capacitats sónmolt superiors a les de qualsevol pescador submarí�.

D'altra banda, Manu San Félix compara les dades do-nades per Avellà, fa ara vint-i-cinc anys, on ja es demos-trava que el vell marí era en absolut declivi a la dècadadels seixanta, mentre que la gran sobreexplotació pes-quera que ha patit la Mediterrània, amb la conseqüent dis-minució d'estocs pesquers se situa entre el 1970 i el 1975.Tot plegat fa que calgui deduir, com es fa a l'esmentatinforme de la Direcció General de Medi Ambient, que "elsrecursos tròfics no són cap factor limitatiu, en l'actualitat,per a la regressió de la foca mediterrània�. La principalpoblació de vells marins és actualment a les costes delsmars Jònic i Egeu, és a dir, a la Mediterrània Oriental, quanla mar Occidental és molt més rica en recursos. Per tant:"l'explicació és a les característiques de l'hàbitat: als mi-lers d'illes disperses pels mars Jònic i Egeu, que ofereixeninnombrables possibilitats de coves que han permès a lesfoques fugir en certa mesura de la pressió humana�.

CABRERA, L'ELEGIDA

El que cal fer, doncs, és preparar l'hàbitat abans depoder donar la benvinguda al vell marí. I això precisamentés el que ha estudiat Manu San Félix per encàrrec del Go-vern balear. Ha estudiat quatre indrets de les Illes ambresultats satisfactoris: tots ells possibiliten la presènciade la foca, tot i que en alguns casos resulten poc idonisper a la reproducció de l'espècie. Són la costa nord deMenorca, la costa d'Artà a Mallorca, l'illa de Formentera,el sud-oest d'Eivissa i, sobretot, Cabrera. En tots els ca-sos són espais on està documentada la presència històricade colònies de foques i que, en l'actualitat, constitueixen

Vell marí a las Chafarinas.

La principal poblacióde vells marins ésactualment a lescostes dels mars

Jònic i Egeu, és a dir,a la Mediterrània

Oriental, quan la marOccidental és molt

més rica en recursos

9 - núm. 3- 1999

indrets on la pressió humana no ha arribat a l'extrem de lamassificació turística d'altres zones. En qualsevol cas, perpreparar el refugi, els experts diuen que caldria limitarl'accés de l'home a alguna de les platges de la costa, im-pedir el trànsit d'embarcacions a menys de cent o dos-cents metres de les principals coves i restringir la pràcticade la pesca esportiva.

Entre tots els espais elegits, el preferit de Manu SanFélix és, sens dubte, Cabrera. Hi ha un parell de coves,com la dels Coloms o dels Estells que són excel·lents per ala reproducció i, endemés, en el seu conjunt "l'estat del'hàbitat natural de la foca a la costa de l'arxipèlag és ex-cel·lent, també, per l'abundància de platges i de platafor-mes rocoses, la qual cosa juntament amb la protecció le-gal de Cabrera, que inclou àmplies zones de reserva inte-gral, fan que sigui considerat un indret prioritari per ferviable la recuperació del vell marí. En qualsevol cas, però,el biòleg recorda que també hi ha inconvenients, fins i tota Cabrera, on una reintroducció d'exemplars en règim detotal llibertat toparia amb una amenaça: la pesca conegu-da com a "moruna�, un sistema que és un parany mortalper al vell marí i que sobreviu a Cabrera per ser una de lesarts tradicionals autoritzada. San Félix recomana que, siés el cas, la reintroducció del vell marí es faci en règim desemillibertat tot aprofitant les cales protegides amb covesi platja.

PREPARAR LA CASA DEL VELL MARÍ

Per fer possible que Cabrera sigui la casa del vell marí,l'informe de la Direcció General del Medi Ambient proposatot un seguit de mesures, entre les quals destaca el condi-cionament de la cova dels Estells, que compta amb unaplatja interior que està protegida de possibles temporals.Igualment s'hauria de fer un dic submergit davant la covadels Coloms per protegir-la, i elaborar un projecte de tan-cament de cala Santa Maria i Punta de sa Guatlera - Estelde s'Esclata-sang - Estel d'en Terra, per hostatjar animalsen semillibertat. I, finalment, adaptar les "morunes�, per-què el vell marí en pugui fugir per ell mateix, com ja s'hafet en altres arts, com la d'arrossegament, per tal de dei-xar fugir la tortuga verda. Amb aquestes mesuresl'èxit pot ser més que presumible. De fet ja hi haprecedents: el mateix Manu San Félix compta comfa quatre anys dugué a terme una experiència ales illes Chafarinas, on va condicionar dues covesde les quals hi havia constància de la utilitzacióque n'havia fet la foca. Ambdues eren insuficientsper al descans, per a la qual cosa es va procedir aeixamplar la zona amb una platja. Pocs mesosdesprés, una femella en edat de reproducció vaemprar el lloc per al seu descans.

MÉS ENLLÀ DELS SOMNIS

Fer que el vell marí torni a les Balears és pos-sible, pot ser que encara sigui un somni, però ésprobable que ben aviat, si hi ha voluntat política idisponibilitat de recursos, es compti amb un pro-jecte complet i es pugui passar a l'acció. Aquestspinnípedes varen ser expulsats per l'home de lacosta quan aquesta començà a ser lliure de perillsper a l'espècie humana, una part dels quals pro-cedien d'ella mateixa (la pirateria, per exemple). Va serdurant el segle XIX, i es consumà al llarg del segle XX,arribant al màxim de colonització al darrer quart, quan elturisme de masses aixecà una murada de ciment a la cos-ta i envaí les platges.

Joan Mayol, en el pròleg de l'informe, diu encertada-ment que quan es produeix l'extinció d'una espècie sem-pre es donen dos ingredients que es barregen en propor-cions variables: la ignorància i l'egoisme. "Tots aquells que

disparaven contra les foques -escriu-, tots aquells que ide-aren trampes per matar-les, o que les empaitaren ambarmes, dinamita o xarxes, ho feien per la pell, pel greix oper venjar-se de les malifetes de l'animal en els arts depesca. No eren conscients que destruïen una espècie quehavia compartit amb nosaltres la ribera del mar tants desegles, i la feien desaparèixer�. La societat balear és endeute amb el vell marí o, per dir-ho més extensament,amb la naturalesa, amb la necessitat de preservar labiodiversitat.

Però és que aquest espai vital pera la preservació de la foca mediter-rània, la costa, ara no només és se-gura per als humans, i per tant inse-gura per al vell marí, sinó que, en-demés, "és molt valuosa i molt uti-litzada per la principal activitat eco-nòmica d'aquestes illes, el turismemassiu, que ha fet canviar el litoralde les Balears amb una intensitat his-tòricament inèdita�. No obstant això,aquest mateix fet ha obligat la soci-etat a prendre consciència que ha debaratar el seu comportament enversla natura. Avui ja hi ha prou consci-ència que cal salvar el vell marí i,també -si més no entre científics i ecologistes- que posarmessions per la seva reintroducció, com a símbol viventque és possible modificar les pautes socials d'una comuni-tat que, cada cop més, mira l'entorn com a patrimoni aconservar i no com objecte de consum immediat. Ara, feti fet, ja no sobreviuen les causes que determinaren l'ex-tinció del vell marí de les aigües de les Balears. Com aven-tura Mayol, "la ignorància ha estat substituïda per una sen-sibilitat social prou estesa (...), fa mig segle capturar unvell marí era una gesta que aportava prestigi, mentre queavui seria un delicte condemnat socialment i penal�.

En realitat, tot i les malifetes comeses contra l'entorn,la realitat demostra que encara hi ha lloc per a la conser-vació de la natura. A pesar de l'evident balearització de lacosta, el 60% de la costa balear -661 quilòmetres, sensecomptar els illots- estan protegits sota la figura d'Àrea

Natural d'Especial Interès, la qual cosa suposa un 52% dela costa de Mallorca, un 77% de la de Menorca, el 54%d'Eivissa i un 66% de Formentera. A més a més, comptam-com s'assenyala a l'informe- amb Cabrera, el primer ParcNacional Marítim Terrestre de l'Estat, i amb una importantreserva natural a Ses Salines d'Eivissa i Formentera. Entotal, 25.000 hectàrees marítimes protegides que fan pos-sible, ara més que mai, que el vell marí torni a ser ambnosaltres.

Cova des vells marins (Cap de Cavalleria).

LA MAR El vell marí

Fer que el vell marí torni ales Balears és possible, pot

ser que encara sigui unsomni, però és probable queben aviat, si hi ha voluntatpolítica i disponibilitat de

recursos, es compti amb unprojecte complet i es pugui

passar a l'acció

- núm. 3 - 199910

LA MAR Miquel Duran

-Vostè quan va ser a l'Institut Oceanogràfic va tenir sem-pre molta preocupació pels temes mediambientals.

-La meva preocupació va ser sempre ocupar-me de temesambientals. Primer d'oceanografia biològica bàsica, i des-prés quan va sorgir el problema de la contaminació, vaigtractar aquests problemes. En aquests aspectes del queestic satisfet és d'uns estudis que feren uns companys del'Oceanogràfic sobre la contaminació al port de Maó. El

Miquel Duran Ordiñana (Sencelles, 1930),oceanògraf preocupat per temesmediambientals, segueix l'estat de lasituació dels impactes ambientals aMallorca i assegura que s'ha arribat a unlímit insostenible. S'ha de limitar elcreixement i, quant a qüestionsrelacionades amb la seva professió, creu

que són necessàries unes zones de veda ala pesca comercial i esportiva, perquè espuguin recuperar els recursos, i que s'had'abordar el problema de lasobreexplotaciò de la mar d'una formaracional.

port de Maó és un cas de llibre. Això era als anys vuitanta,i després volíem continuar amb aquest tema, però a Madridhi havia una falta de sensibilitat total sobre la qüestió i lescoses estaven centrades en la pesca, tot el que no erapesca no interessava, aquesta va ser una de les causesque va fer que sortís de l'Institut. Aquest estudi va sermolt interessant, perquè ens va permetre fer un retrat dela situació ambiental, fortament alterada, del port, perquè

durant molts d'anys les aigües residuals s'abo-caven al port.

-Quines conclusions va treure d'aquestestudi?

-Va passar el que passa sempre quan comen-ces a estudiar un tema. És a dir, que s'obrirenmés interrogants que respostes donava l'estu-di. Després hi havia temes molt bons, com perexemple calcular el temps de renovació de lesaigües del port. El port és una massa d'aiguade 38 hm cúbics amb una porta de comunica-

ció amb la mar oberta molt petita. És a dir, que la possibi-litat de regeneració venia de la relació entre la matèriaorgànica i el període de renovació. L'estudi hauria d'havercontinuat per poder calcular això, per saber si realment hihavia una possibilitat de millora substancial o no.

-El port de Palma també tenia aquests problemes?

-No. La badia de Palma és una massa d'aigua molt mésgran que la del port de Maó i la bocana de la badia fa 14km i la profunditat màxima és de 50 metres, en canvi aMenorca la bocana del port de Maó és de 300 metres d'am-plària amb una fondària màxima d'11 metres. Endemés, aPalma ja des de fa anys està ben organitzada l'evacuaciód'aigües residuals de manera que no existeix aquest pro-blema. Ara, hi continua havent uns problemes sanitaris

Limitar el creixementi l'explotació derecursos pesquers

Antoni Oliver

11 - núm. 3 - 1999

LA MAR Miquel Duran

que hi han estat sempre. El que feia molta de por era latransmissió de malalt ies infeccioses de t ipusgastrointestinal, tipus còlera. Això està demostrat que nopassa mai a les platges, encara que les aigües estiguincontaminades. El que passa és que aquestes aigües ambbacteris fecals produeixen brutor i una mala qualitat quesón indesitjables. Ara hi ha un tipus d'infecció que semprehi ha a la platja, les malalties micòtiques, infecció per fongsa la pell.

FOCUS DE CONTAMINACIÓ

-Hi ha un focus de contaminació marina a les Illes?

-Òbviament, el port de Maó no crec que estigui molt bé.Ara s'ha de tenir en compte que la mar, simplement, repl'impacte de l'excés d'activitat humana que hi ha a la cos-ta. Un detall molt important: he comptat més de dos-centsvaixells a la petita badia de Portocolom. Encara que no hopuguin fer, cada un d'aquests iots buida les seves aigüesresiduals al port i actualment el port de Felanitx és unamerdera, així de clar.

-Els problemes que hi havia a la Mediterrània, a Gènova,als ports francesos i als italians, de contaminació per resi-dus químics, s'han solucionat?

-Crec que les campanyes que va fer Jacques Costeau va-ren ser efectives. A la part d'Itàlia hi ha un problema d'abo-cament de productes químics. Però aquesta problemàticaés complexa i no és fàcil discutir-la i les solucions sóndifícils. Els grans rius, com per exemple l'Ebre que hantravessat extenses zones agrícoles tenen el problema queles aigües arrepleguen molts de productes químics, adobs,etc. També hi ha la contaminació per metalls pesants, queés greu, i hi ha hagut problemes d'aquest tipus a Itàlia,abocaven cadmi. Però en aquest tema hi va haver un mo-ment en què es visqueren certes situacions d'histèria. Perexemple a la desembocadura de l'Arno la concentració demercuri a la mar, per culpa de les indústries, preocupava.Algú va tenir la idea de prendre mostres profundes delssediments del quaternari, abans que hi pogués haver acti-vitat humana d'aquest tipus, i els nivells varen ser igualsque els actuals, no es pot dir que n'hi hagi una exagera-ció. Hi va haver un moment de psicosi quan es va produiruna contaminació molt grossa per mercuri al Japó. Aixòva causar una situació d'alarma. Fins i tot es varen posaruns mínims tan mínims de mercuri que no es podien de-tectar.

-La situació de la mar ha millorat, o encara hi ha riscos?

-Ha millorat, però encara hi ha riscos. És clar que hi hauna sobreexplotació extractiva, un excés de pesca. És evi-dent. La Conselleria de Medi Ambient prepara un LlibreVermell sobre espècies de peixos que són en perill, i totshi són com a conseqüència de la pesca... i són bastants.Sempre dic que la mar és molt generosa i allà on s'han fetmalifetes, no per contaminació, sinó per sobreexplotació,és possible una recuperació. Hi ha fets històrics que hodemostren, i aquests són les dues guerres mundials i laGuerra Civil Espanyola. Després de les dues guerres mun-dials a la Mar del Nord hi va haver una recuperació espec-tacular de poblacions, perquè l'activitat bèl·lica havia im-pedit l'activitat pesquera normal. A la costa valenciana icatalana va passar el mateix durant la Guerra Civil. Una

vegada arribada la pau,es necessitaven cada ve-gada més recursos i lespesqueres tornaren adisminuir. Hi ha una al-tra prova, són els parcsnaturals submarins de lesilles Medes i de Cabrera,hi ha una recuperació es-pectacular.

VEDES DE PESCA

-Es podrien fer vedes?

-A les vedes hi ha dosaspectes. Pel que fa a lesvedes per a la pesca co-mercial, realment sónnecessàries. Fa falta unadisminució de l'esforçpesquer, perquè la Medi-terrània és una mar quedóna poc peix, la sevacapacitat de producció ésmolt petita. Les mateixesconfraries de pescadorsdemanen que no vengui gent de fora a pescar aquí, noperquè sigui de fora, sinó perquè hi ha ja massa gent quepesca a una zona massa petita, i amb una capacitat deproducció petita. Després hi ha un altre problema. Fa anysja es comentava que hi havia a Mallorca 10.000 embarca-cions esportives, amb la seva majoria llaüts per anar apescar. No tant sols existeix el problema de la pesca co-mercial, sinó que també hem de comptar l'esportiva. Ja faanys es va parlar de fer una veda rotatòria per a la pescaesportiva. No hi ha hagut ningú quehagi tengut el coratge polític per fer-ho i crec que és necessària. He tornatescèptic i crec que és difícil que hi pu-gui haver un major interès pel mediambient. Jo optaria per aquestes ve-des i per reduir esforç de pesca en totsels sentits, i per potenciar els cultiusmarins i per fomentar la investigacióen aquests aspectes.

-A les piscifactories només es fan ora-des?

-Orades i llops, que no resulten tan rendibles, perquè elsllops no creixen igual. S'ha de diversificar el mercat depeixos de cultiu, perquè ara hi ha orades, llops i rèmols,que són bon peix. També es cultiven peixos de riu i lestruites que es fan pels Pirineus. Les activitats pesqueres,sobretot la pesca de bou, d'arrossegament, des del puntde vista biològic és una barbaritat. La pesca és una activi-tat extractiva feta actualment amb les estratègies que apli-cava l'home del paleolític superior, és a dir, prendre delsrecursos d'una zona fins que s'acabaven. Ara aquesta es-tratègia es fa amb la tecnologia de l'era electrònica, ambradars, ecosondes, satèl·lits, etc. Hi ha instruments moltperfeccionats. Això és una barbaritat. Les xarxes de deri-va són una altra animalada. Aquí hi ha un aspecte que nom'agrada gens, i és que el capitalisme està absolutamentpassat de ratlla. El neocapitalisme em fa tanta de por comel socialisme real. Sectorialment cadascú va al màxim ren-

Sempre dic que la mar ésmolt generosa i allà ons'han fet malifetes, noper contaminació, sinóper sobreexplotació, és

possible una recuperació.Hi ha fets històrics que ho

demostren

- núm. 3 - 199912

LA MAR Miquel Duran

diment, això du el perill de la insolidaritat. S'ha fet unaconcentració de grans companyies que permeten, en qües-tió d'explotació pesquera, per exemple, unes inversionsque amb el sistema econòmic antic de fa uns anys no erena l'abast de ningú. Gràcies a aquestes inversions es potpescar amb les xarxes de deriva, que és un sistema car, iel que volen és un rendiment en aquesta inversió, i es vaa una actuació despietada. Aquestes xarxes acaben no sols

amb les espècies comercials, sinó amb to-tes les altres. El món occidental des d'aquestsi des d'altres punts de vista va per uns ca-mins perillosos.

-El canvi climàtic, la capa d'ozó.

-Bé, encara no està ben clar si el canvi cli-màtic és conseqüència de l'excés de conta-minació o si forma part de les oscil·lacionsclimàtiques naturals, que hi ha hagut al llargdels segles. D'aquests canvis hi ha testimo-nis escrits i també es poden treure conse-qüències sobre els anells d'arbres mil·lenaris.És a dir, que oscil·lacions en el clima n'hi ha

hagut sempre, però sembla que el consum de combusti-bles fòssils tan exagerat n'és també culpable parcialment.L'activitat humana actual representa una pressió sobre elmedi ambient insostenible. La pressió que hi ha en elspaïsos més pobres sobre els boscos tropicals és brutal, lasuperpoblació és un altre perill gran.

-Com veu el creixement a Mallorca, s'ha passat la capaci-tat de càrrega del territori?

-No podem continuar crei-xent així, endemés deperdre qualitat de vida, hiha problemes d'aigua,energètics, al ritme queanam aquests problemesseran greus, si no hi haunes autoritats capaces deposar un límit racional.Mallorca ha superat la ca-pacitat de càrrega del seuterritori. D'això se'n te-men els mateixos que esdediquen a la construcció.Hi ha municipis no moltgrans, com Marratxí, queaugmenten cent habitantscada mes. Hi ha una pres-sió exagerada sobre elterritori.

"NO S'HAN FETPREVISIONS�

-S'han superat totes lesprevisions.

-El que passa és que no hiha hagut mai cap previsió.

De cop ens hem trobat amb la sorpresa que s'han passatuns límits que ningú no havia establert. L'any 1972 emvaren convidar a participar com a ponent a un organismeque es deia Assemblea de Turisme. Vaig considerar quealguna cosa havia de dir sobre el tema, perquè ja es co-

mençaven a notar a la mar alguns impactes importantscom a conseqüència de l'activitat turística. En aquestaassemblea record que vaig conèixer Felicià Fuster. Un pocabans de l'assemblea, GESA havia encarregat un estudisobre els recursos miners i les aigües subterrànies on esdeia que érem al límit del consum que permetien els re-cursos renovables, jo també tenia aquest estudi i vaig aler-tar sobre aquest tema, és a dir, que Fuster i jo coincidí-rem a alertar sobre el problema de l'aigua. Això ho senti-ren les autoritats de l'època i no es va fer res. Es pensenque es pot dessalar aigua de mar. Però les constants físi-ques no es poden canviar i una de les constants és laquantitat d'energia elèctrica que es necessita per dessa-lar una tona d'aigua de mar. Es necessita una energia de-terminada i el que cal esperar és que el cost d'aquestaenergia apugi, no que abaixi.També vàrem advertir que dessalar aigua de mar és com-patible amb una economia de supervivència, per exem-ple, hi ha illes oceàniques, com Santa Elena, que pràcti-cament es nodreixen d'aigua de mar dessalada, ara, aques-ta aigua és adequada en una economia de supervivènciano per a una economia basada en el turisme, perquè elconsum es dispara i la situació és insostenible. Acabarempagant l'aigua a preu d'or. GESA està sempre amenaçadade col·lapse, hi ha una demanda enorme d'energia elèc-trica a l'estiu. És una situació que no es pot sostenir. Finsi tot posant en funcionament la dessaladora hi ha un mar-ge molt petit de recursos. No comprenc com tenint aques-tes informacions a la mà i el mínim de cervell que ha detenir una persona que es dedica als afers públics, ambresponsabilitat de govern, no s'hagin pres mesures. A lesDirectrius d'Ordenació del Territori no es fixa, realment,cap límit de creixement, fan una previsió del sostre depoblació tan ambigua que no serveix per a res. Semblaque els criteris de sostenibilitat només volen dir que espot continuar creixent, és a dir, que els que fan doblersamb això en podran fer més. Amb això som molt dur,però crec que la cosa va així. Hi ha gent que treu unsguanys molt grans a costa de Mallorca, a costa del terri-tori i pensa continuar guanyant-hi més encara. Ara, tam-bé s'ha de dir que a Mallorca hem tengut la mala sort queIugoslàvia, Alger, Turquia... són països que han estat tu-rístics, però ara es troben en una situació d'inestabilitat iper això els turistes vénen aquí. Els increments que s'handonat enguany per a mi no són una bona notícia.Aquesta saturació no la veus per estadística, sinó al car-rer. Basta anar al barri de sa Llotja a Palma per veure comestà de ple de gent, els renous que hi ha.

-I endemés, si vols anar a sopar no trobes lloc.

-Això també. És un atabalament de tot.

-Si hagués de fer una crida a la sensatesa com la faria?

-Voldria que la gent que es dedicà a la política ho fes ambl'ideal de fer les coses bé, no en benefici personal, voldriaque pensassin a solucionar els problemes, i que hi haguésuna moralitat a la política.

-Amb el canvi polític, creu que hi haurà més sensibilitatpels temes mediambientals?

-Dins el que diuen el Pacte de Progrés crec que hi ha gentque té més sensibilitat per a aquests temes, no ho sé.Encara que, en algunes ocasions, partits d'esquerres hanfet també algunes malifetes quant a impactes ambientals.

Dessalar aigua de marés compatible ambuna economia de

supervivència, no pera una economia

basada en el turisme,perquè el consum es

dispara i la situació ésinsostenible

13 - núm. 3 - 1999

LA MAR Jordi Moreno

13- núm. 3- 1999

-Ha canviat, l'arxipèlag, desque és Parc Nacional?

-Sortosament Cabrera con-tinua sent la mateixa. Ens lavaren donar en bon estat. Enalgunes coses ha milloratbastant. De fet a altres parcsamb més història que Ca-brera, declarats parcs famés anys, com el de LosPicos d'Europa, l 'anticCovandonga i Ordesa, quedaten dels anys cinquanta iseixanta, els falta encara undesenvolupament normatiuconsiderable. S'han travat.En canvi aquí, si més no,hem estat puntuals a com-plir els terminis legals deredacció dels documents, toti que han tardat una micamés a publicar-se. I això ésimportant, perquè senseaquest marc legal, és pos-sible tenir moltes idees,però no es poden dur a lapràctica. Cabrera es va de-clarar Parc Nacional el 29

d'abril del 1991. Es va publicar el seu Pla d'ordenació l'any93. I el Pla rector va sortir el 1995. És a dir, en quatreanys vàrem formar el Patronat, i l'estructura normativadel Parc. Ara falten per publicar tres plans específics: el

Salut, CabreraGina Garcías

Fa poc més de vuit anys, el 29 d'abril del 1991, Cabrera va serdeclarada Parc Nacional Marítim Terrestre per una llei del Congrés

dels Diputats. La declaració va ser fruit d'un llarg procés a favor dela seva preservació, en el qual els conservacionistes per un costat,

l'Exèrcit per l'altre, i la família Feliu, antiga propietària de l'arxipè-lag, per l'altre, foren els protagonistes d'una polèmica a vegades

agra. Les deu mil hectàrees de paisatge marí, ocupades per dessetillots, no havien arribat a patir mai de forma seriosa el risc de la

balearització, a pesar que quan Manuel Fraga Iribarne va serministre de Turisme, els anys seixanta, es parlà de convertir-la en

un enclavament turístic de luxe. Però les maniobres militars periò-diques sobre alguns dels illots esgarrifaven els ecologistes. La llei

del Parc Nacional de Cabrera fa compatible la seva preservacióamb uns usos militars molt

restringits. La llei, d'altrabanda, furtà en un principi

als ens autonòmics el controlsobre l'arxipèlag, però a

canvi garantí, també en unprincipi, pressuposts estatals suficients per convertir-lo en unveritable parc marítim terrestre, l'únic de l'Estat espanyol. El

biòleg Jorge Moreno arribà a Mallorca el 13 de juny del 1991 perfer-se càrrec de la direcció del parc. En aquests vuit anys ha cone-gut èpoques de pressió contra el Parc, èpoques de penúries econò-

miques i silencis administratius, però ha conegut també l'emociód'una naturalesa sempre agraïda i sorprenent que es desperta,

reviscola i s'ofereix, esplèndida.

Port de Cabrera.

- núm. 3 - 199914

LA MAR Jordi Moreno

Pla d'activitats militars, per fer-les compatibles amb el ParcNacional, El Pla de pesca, i el Pla de regulació d'accessosturístics.

-Què diu el Pla d'activitats militars?

-El Pla de Defensa es va redactar fa temps. Es va informarfavorablement i ara és pendent d'algunes consultes i deci-sions a Madrid. Però és possible, segons han anunciat elscomandaments militars, que Cabrera deixi de tenir els usos

actuals a l'àmbit de Defensa, és a dir, que hi hagi unasortida definitiva de l'Exèrcit. Això fa que el Pla de Defen-sa hagi quedat una mica desfasat, perquè es basava en lapresència d'un destacament militar a Cabrera. Però aixòno té conseqüències, perquè la presència de l'Exèrcit du-rant tots aquests anys en res no ha interferit els projectesdel Parc Nacional, sinó més aviat al contrari, ha col·laboraten tot el que ens ha fet falta.

L'EXÈRCIT ABANDONARÀ CABRERAENGUANY

-Quan se n'aniran els militars?

-Encara no s'ha concretat aquesta decisió, però probable-ment serà enguany. El Pla és com un Llibre Blanc de l'ac-tuació militar al Parc Nacional. El Ministeri de Defensa jaté experiència en trepitjar sòls que són protegits. Cabañerosva ser un camp de maniobres i ara és un Parc Nacional, la

zona perifèrica del Parc Nacional del Teide iuna part de Timanfaya a Lanzarote, són tam-bé zones militars, i aquí Cabrera... ja estanacostumats. De fet, cada vegada que fan ma-niobres han de fer totes les previsions peradaptar-se al medi ambient. El text quevàrem fer era una normativa d'actuació itractava del límit de forces militars, els lí-mits del territori, les zones acotades, límitsen el temps, mai no es podien fer manio-bres en època de nidificació, mai no podenentrar a zones fràgils, mai no utilitzen vege-tació de camuflatge, mai no poden fer focreal... Mai no empren elements contami-nants. És un programa d'actuació per com-paginar l'activitat militar amb la protecciódel parc. A pesar que no està publicat, ambel Ministeri de Defensa mai no hi ha hagutcap tipus de problema. Des que Cabrera ésParc Nacional no s'ha tornat a pegar un tir.No ha sortit el Pla de Defensa, però ja esta-va informat pel Patronat, discutit amb elMinisteri de Defensa i s'havia acatat senseproblemes.

-El Pla de pesca és més conflictiu.

-Sí. Els pescadors voldrien que no hi haguéscap pla i els ecologistes voldrien que no hihagués pesca. Aquest és el pla més delicat.El Parc Nacional va haver de respectar el fetque hi havia uns pescadors que tota la vidahavien fet feina a les aigües de Cabrera. Ésl'únic aprofitament important de Cabrera. LaLlei va ser ben acceptada des del principiquan, l'any 1991, ja s'hi va dir que es per-metia el manteniment de la pesca, tot i quelimitada, segons uns criteris ambientals i aun tipus de pesca: l'ATP. És a dir, l'artesana,la que s'ha fet de forma tradicional i queexerceixen els professionals. La pesca es-portiva, la d'oci, s'ha suprimit, com se su-primeix la caça esportiva a qualsevol altreParc Nacional.

LA PESCA

-Hi ha opinions crítiques segons les quals els pescadorsATP, també saben pescar de forma intensiva i perjudiquenel parc.

-No és veritat. Les arts no han variat, són les mateixes.Fins i tot nosaltres intentam introduir canvis per recuperararts que ja no s'usen. Per exemple, es permetrà la nansaper a la pesca de la llagosta, una art selectiva que encaras'empra a Eivissa. Les arts que s'empren ara a Cabrera,

Jordi Moreno, director del Parc Nacional de Cabrera.

15 - núm. 3 - 1999

LA MAR Jordi Moreno

les malles, els palangres, són les mateixes de sempre, nohi ha hagut modificacions. El que passa és que ara se sapmés bé el que es fa. Es controla el nombre de xarxes ques'empren. I hi ha zones absolutament protegides pel Plarector, no hem hagut d'esperar el Pla de pesca per preser-var-les. I algunes arts també estan prohibides, com l'ar-rossegament. Hi ha zones que des de l'any 1995 s'hanconvertit en el viver de tota la seva zona d'influència. Arales femelles multipliquen exponencialment les cries a me-sura que augmenten de talla. L'Institut Oceanogràfic faestudis que arriben a la conclusió que la biomassa marinaa Cabrera ha augmentat molt. I per això, tot i les preser-vacions, a Cabrera els pescadors obtenen un volum decaptures satisfactòries sense augmentar les seves eines.El problema del Pla de pesca és que durant molt de tempsha arrossegat una certa incertesa sobre els seus límits pro-teccionistes, perquè hi havia confusió sobre qui tenia lescompetències per fer-lo. Quan es va crear la comissió mixtaentre el Govern balear i el Ministeri de Medi Ambient so-bre Cabrera, aquests problemes varen desaparèixer. Elsserveis jurídics varen dictaminar que la protecciómediambiental és per damunt de les competències d'al-tres departaments. El Pla de pesca l'ha de fer l'Adminis-tració mediambiental, és a dir, el Ministeri de Medi Am-bient amb la Conselleria de Medi Ambient.

-D'on vengueren els conflictes?

-De la impossibilitat de satisfer tothom. S'ha de regularun aprofitament, com la pesca, que és el mitjà de vidad'un grup social, i a més, en aquesta regulació intervenentres àrees de govern: l'Administració autonòmica i la cen-tral, l'àrea de Medi Ambient i la de Pesca en aigües inte-riors i en aigües exteriors... Fer un document al gust de

tothom és molt complicat. I encara més ho és arribar a unconsens dins un Patronat en el qual hi són representats launiversitat, els pescadors, els ecologistes, les administra-cions... És molt difícil. I és clar, tot i que jo crec que és ungran document, el millor que es pot fer, és també suscep-tible de crítiques des dels diferents àmbits. Ara és a puntde ser aprovat.

ELS VISITANTS

-Què diu el Pla d'aprofitament turístic?

-El BOCAIB acaba de publicar les bases per a la regulacióde l'aprofitament turístic. El Pla de Cabrera estableix unmàxim de persones que poden visitardiàriament el parc. Ara hem de regu-lar la concessió administrativa a lesempreses turístiques que volen tras-lladar aquests grups. El nombre de vi-sitants es limita, segons la capacitatde càrrega del parc, és a dir, el nom-bre de persones que el poden visitarcòmodament, la nostra capacitatd'atenció al visitant... Són dos-centsvisitants diaris �tres-cents el mesd'agost- cada dia. Les xifres es varendictar l'any 1993 i ara es podrien aug-mentar, perquè la nostra capacitat ésmajor. La sentència del Tribunal Cons-titucional que ordenava que els ParcsNacionals fossin gestionats per comis-sions mixtes entre l'Administració central i l'autonòmica, iel fet que aquesta Comissió Mixta trigàs una mica a crear-se �novembre del 1998- ha retardat una mica els plans.

Es Celler, actualment reconvertit en museu.

S'ha de regular unaprofitament, com la

pesca, que és el mitjà devida d'un grup social, i a

més, en aquestaregulació intervenentres àrees de govern:

l'Administracióautonòmica i la central,l'àrea de Medi Ambient i

la de Pesca

- núm. 3 - 199916

LA MAR Jordi Moreno

Ara ja tendrem l'eina per gestionar les visites al parc, i hede dir que és la primera vegada que un document norma-tiu com aquest es publica al Butlletí de la Comunitat Autò-noma i el signa la Comissió Mixta.

-Mai no s'havia visitat tant Cabrera com des que és ParcNacional.

-És el que passa sempre quan es crea un espai protegit ique té valors reals, no un parc de paper, com són algunsque creen les comunitats autònomes per poder dir quetenen un parc. El de Cabrera ésun parc amb molts de valors na-turals, on hi ha, a més, museus,guies, vigilància... hem fet depu-radores, l'aigua és cada vegadamés neta, l'ancoratge és contro-lat... i els iots tenen més segure-tat i més intimitat. No són millo-res cridaneres, que puguin inau-gurar-se, però quan han passatcinc anys es noten els seus efec-tes, i és natural que molta gentvulgui visitar el parc. I si a més ésa les Balears, la més importantdestinació turística de la Mediter-rània, llavors, és natural que en-cara més gent el vulgui visitar, toti que nosaltres no en feim cap pu-blicitat. Ara bé, tot i que haginaugmentat les visites en un mo-ment en què nosaltres no teníemencara cap instrument legal, comés el Pla d'aprofitament turístic,per limitar-les, tot i això, el parcno ha tengut cap perjudici des delpunt de vista de la seva preserva-ció, perquè les visites són molt lo-calitzades, entre la platja i el porti no passa res, tot i que en ocasi-ons no hagin donat una bona imat-ge, perquè la platja és molt petitai semblava que estava massamassificada.

-Un Parc Nacional ha de ser con-servat, i és un espai per investi-gar i per divulgar. Quines milloresha experimentat Cabrera des queés Parc Nacional?

-Es pot parlar de conservació deles espècies. I aquí hem de parlar dels ecosistemes ma-rins. És un tema complicat, perquè són un continu, la marno es pot acotar, rep molta influència exterior. Però bé,hem intentat preservar el parc marítim de Cabrera i queaquí no passi res que no sigui natural, tot i acceptant quea vegades la natura també és cruel, devastadora. Quant aespècies, hem fet accions conservadores especials i araen seguim l'evolució. Hem eradicat les rates als illots.Només això ha permès la recuperació d'espècies d'ausmarines importants, com la noneta. Ara hem fet un pla derecuperació de plantes endèmiques en situació de vulne-rabilitat. Quant a conservació d'instal·lacions, jo crec queel més important ha estat solucionar el problema dels re-sidus. No hi ha papereres al parc. Els visitants saben que

s'han d'emportar tots els residus que produeixen. Des quees va crear el parc vàrem tancar l'abocador. Trèiem tot elsfems. També hem instal·lat depuradores, i el poc volumd'aigües residuals que es generen són depurades. I hemfet actuacions per a l'ús públic del parc. Hem organitzatinfraestructures i serveis, com són ara els dos museus,perquè la gent conegui millor el parc. Hem organitzat lesvisites per evitar l'aparença de massificació. Hem arreglatels camins. En definitiva, ja hem fet el 90% de les actua-cions que dicta el Pla rector, que té una vigència de sisanys, dels quals ens queda encara un any i mig, fins al

febrer del 2001. I ara hem posat en marxa totes les inver-sions per a la reconversió energètica. Hem iniciat la subs-titució dels vells generadors per uns altres de molt méspotents i a la vegada ecològics, hem d'enterrar la xarxaelèctrica i telefònica i finalment instal·lar un camp de pla-ques fotovoltàiques, que ens permetrà que la majoria delsdies no haguem d'engegar els generadors. I acumularemel superàvit d'energia i aconseguirem tenir reserves perals dies sense sol i, sobretot, tenir electricitat les vint-i-quatre hores del dia. Ara la llum es talla el vespre, i non'hi ha, ni es pot obrir el frigorífic des de les onze delvespre fins a les vuit del matí.

-Està satisfet?

17 - núm. 3 - 1999

LA MAR Jordi Moreno

-La veritat és que les coses han anat bé. Hem fet moltafeina. Som pocs per fer tot això. Som cinc guies, nou vigi-lants, un patró d'embarcació i dos tècnics i tres adminis-tratius, molt poca gent per a tot el que feim.

LES PENÚRIES

-Fa uns anys patíeu, perquè el pressupost no cobria ni deprop fer-hi les necessitats de Cabrera.

-L'any 1997 va ser molt dur. El pressupost no bastava percobrir els dotze mesos. Va succeir quan es va crear el Mi-nisteri de Medi Ambient i part dels seus pressuposts ha-vien de venir del Ministeri d'Agricultura i hi va haver pro-blemes de repartiment pressupostari, també amb el Mi-nisteri de Foment. No va passar res, perquè Cabrera fun-cionava molt bé des del punt de vista de la natura. Peròens vàrem haver de multiplicar per dur endavant totes lestasques. Aquella situació es va superar, afortunadament,el mateix any.

-Com es va aconseguir aplacar la campanya en contra delParc Nacional que varen fer els clubs nàutics i alguns pro-pietaris d'embarcacions esportives.

-Jo crec que aquelles crítiques i aquelles campanyes esvaren produir per manca d'informació. Jo som biòleg, nocomunicador, i tal vegada no vàrem saber explicar al prin-cipi prou bé que la declaració de Cabrera com a Parc Naci-onal no suposava tancar-la a la gent. Ens va costar moltfer saber a la gent que regular no és prohibir. I succeïaque semblava pràcticament impossible aconseguir un per-mís per anar a Cabrera i mentrestant el parc estava pràc-ticament buit. Vàrem veure que els primers anys va bai-xar el nombre d'embarcacions espanyoles que visitaven elparc, mentre que es mantenia el nombre de vaixells es-trangers, prova que els estrangers no llegien els diaris lo-cals... Ara no hi ha campanyes, perquè els clubs nàutics iels propietaris d'embarcacions esportives saben que ambun simple fax poden obtenir el mateix dia el permís perfondejar al port de Cabrera i visitar el parc. Donam cincmil permisos a l'any. Aquesta és la millor manera de divul-gar que és possible visitar el parc. Ara el problema és queel sector nàutic ha crescut molt i hi ha molta demanda.

-Quins són ara els perills per a Cabrera?

-Jo crec que el parc està bastant consolidat. Però, vaja!,en temes marítims sempre hi ha perills, són ecosistemescontinus i no pots controlar sempre les amenaces que pa-teixen. Les tortugues que crien a Cabrera poden morir amans d'un pescador quan surten a la mar oberta. Igualpassa amb el tema de la contaminació a la Mediterrània.Fins ara no ha perjudicat de forma important les aigües deles Balears, però algun dia podria succeir. Quant a la pes-ca: la principal amenaça no és la pesca actual, sinó quepugui augmentar, però com que s'ha de regular esperemque no sigui una amenaça real. El Pla de pesca pot sermillor o pitjor, però jo sempre dic que el millor pla depesca és el que està publicat. I el nostre pla té un apartatde seguiment que ens permetrà dur a terme un controlexhaustiu del que es fa de veritat, i segons com els vagials pescadors sabrem també què passa realment a les ai-gües del parc, a l'ecosistema marí, i així podrem actuarmillor. Quant a les visites, quan estigui ben regulada l'ex-plotació turística de Cabrera ja estarem tranquils... El parc

ara té un marc legal molt complet per poder controlar lesamenaces que pugui patir. Un marc legal que ens ha cos-tat fixar, perquè mai no es pot fer contra l'opinió pública.Un Parc Nacional mai no pot estar enfrontat als seus ve-ïns. I hem de fer que, respectant la seva preservació, ven-guin el màxim de navegants, el màxim de turistes, el mà-xim d'escolars.

LA MEDITERRÀNIA

-Cabrera és l'exemple que la Mar Mediterrània no està enperill de mort?

-Ah... No sé si contestar com a biòleg o com a idealistaconservador... com a idealista diria que la Mediterrània ésla mar més preciosa, però realment és una mar pobra, depoca productivitat, tancada, a la qual costa molt de rege-nerar-se, té poca capacitat per so-breviure als impactes... Els hidro-carburs que es perden quotidiana-ment �no per catàstrofes- sónmolts, les costes italianes fan por.Cauen a la mar milers de tones d'hi-drocarburs a l'any, i això en una martancada com és la nostra és greu.El Mediterrani és fràgil i pobre. Defet, puc dir que la claredat de lesaigües de Cabrera, que sorprèn iadmira tothom, no és sinó unamostra de la seva pobresa biològica, De l'escassesa demassa biològica, de fitoplàncton... a més, la pluja és es-cassa i no hi ha torrents a Cabrera, i això fa que pràctica-ment no hi hagi aquestes aportacions minerals que hi ha ales zones tropicals. És una mar pobra, mai no tendrem unescull de corall. Això ens du al convenciment que el "des-envolupament sostenible� o el fas de debò o realmentl'abandones. La nostra mar no aguanta els impactes, per-què té molta dificultat de regeneració.

TORNARÀ EL VELL MARÍ

-Reintroduir el vell marí és la darrera utopia?

-Quasi la tenim! Són necessàries tres condicions: la pri-mera és que Cabrera tengui les condicions per acollir-lo, iles té: hi ha peix suficient, hi ha àrees, coves, platges, onpot estar tranquil i criar, hi ha un estudi de la Conselleriade Medi Ambient que especifica les característiques am-bientals que precisa aquest animal, i Cabrera les té. Tenimun bon apartament, a Cabrera, per al vell marí. El proble-ma és el barri: el vell marí necessita moure's a un espaimolt ample, i aquest seria un espai molt utilitzat pel turis-me. El vell marí pot fer 80 milles diàries, i arribaria fàcil-ment a la platja de Palma o a Alacant, per exemple, i allàben segur que no sobreviuria a l'encalç dels turistes. És adir, té un mal barri. La tercera consideració és que la situ-ació de la població del vell marí és tan crítica que la viabi-litat genètica de la mateixa població és difícil. L'endogà-mia els fa perdre defenses. No sabem encara si és possi-ble dur els vells marins a Cabrera. Més a curt termini síque seria possible fer a Cabrera un centre de recuperaciódels vells marins, a una platja tancada i amb una palissa-da. Aprendrien a pescar, estarien tranquils, agafarien for-ces, fins que arribaria un moment en què els podríemamollar, però no a Mallorca, perquè per a ells és un malbarri.

Jo crec que el parc estàbastant consolidat. Però,vaja!, en temes marítimssempre hi ha perills, sónecosistemes continus i nopots controlar sempre lesamenaces que pateixen

- núm. 3 - 199918

LA MAR Xavier Pastor

-En quin estat de salut es troba el mar Mediterrani?

-Crec que és una resposta una mica difícil de globalitzar. Haanat evolucionant des que Cousteau va dir allò de "la Medi-terrània es mor�. Quan ho va dir realment la situació eramillor que ara, però hi ha hagut una sèrie d'evolucions po-sitives, que són, per exemple, els abocadors de petroli, ques'han reduït molt, perquè hi ha hagut una sèrie de conven-cions internacionals i més vigilància de vaixells, i a algunsllocs, com a Espanya, s'ha reduït també molt la contamina-ció per aigües residuals urbanes, per la posada en marxa dedepuradores. El que no ha millorat és la contaminació in-dustrial, des de la costa, de residus cada cop més tòxics,

Xavier Pastor(Palma, 29 de junyde 1950) torna aMallorca sempreque pot, perquèaquí té ca seva, aCas Català, iperquè aquí desen-volupa com adirector executiude Greenpeace unapart important dela seva laborprofessional. El fetque aquest mallor-quí sigui el cap aEspanya de l'orga-nització ecologistamés important delmón ha vinculatdes de sempre lescampanyes deGreenpeace a l'illa.I més quan parlamde la mar i delMediterrani, queXavier Pastorconeix a fonsdesprés d'haver-lo recorregut tantesvegades amb els vaixells de l'organització.En total, ha participat a vint campanyes derecerca pesquera a bord de diversos vai-

xells oceanogràfics, no només al Mediterra-ni, sinó a molts d'altres llocs del món. És, amés, autor de nombrosos treballs científicsi d'informes pesquers per l'Institut Espa-nyol d'Oceanografia. En aquesta entrevista,Xavier Pastor ens dibuixa un Mediterranique pateix, però que, encara així, com untestimoni fidel de la nostra història, respi-ra. La mar té l'esperança posada no nomésen els governants, sinó també en tots elsque en gaudim.

que estan concentrats a zones concretes, com Tarragona,Algesires, Cartagena, a Espanya, perquè després hi ha totala zona italiana, amb tot el complex petroquímic de Sicília,de Sardenya, el complex industrial de clor, molt tòxic, quehi ha devora de la llacuna de Venècia, i després també hi hacontaminació, molt forta, per aigües residuals urbanes aalguns llocs de Turquia i de Tunísia. En temes de litoral i depesca, he de dir que s'ha empitjorat moltíssim. La concen-tració urbana al litoral i la sobrepesca són els aspectes quehan anat més cap enrere. O sigui, que la situació és franca-ment dolenta, però alguns elements i algunes zones con-cretes han millorat.

-Jo li volia comentar, a més de la de Cousteau, una altraafirmació sobre el Mediterrani que ens diu que és l'aboca-dor d'Europa, però ja m'ha avançat vostè la resposta.

-Sí, és un dels abocadors d'Europa, perquè moltes vegadeses pensa que el Mediterrani només rep la influència delspaïsos limítrofs, però si pensam en rius com el Loira, el Po,l'Ebre mateix, que són rius que recullen residus urbans itòxics de gran part d'Europa, també part interior, i aquestsabocaments acaben per arribar al Mediterrani. Llavors, éscert que això és així, però de cada vegada se n'és mésconscient i es posen regulacions més restrictives. Ara, laconvenció d'Ospar, que és la suma de les convencions ante-riors, d'Oslo i de París, es va reunir la darrera vegada aLisboa, durant l'Expo, l'estiu passat, i varen prendre unadecisió que nosaltres havíem reclamat durant molt de temps,que és posar fi als abocaments directes a la mar. Ara norecord la data, però era el 2005 o el 2010, la primera dèca-da del proper segle, quan s'han d'haver eliminat, fins arri-bar a zero, els abocadors industrials de productes que si-guin perillosos, bioacumulatius, i persistents, bàsicamenttota la química del clor, etcètera. Això ha de ser un avançimportant respecte de la contaminació industrial i reduirà elconcepte de la mar com a abocador. Pel que fa a la mar,tant en el Mediterrani com en els altres, hi havia la tesi, iencara sents algun troglodita que la defensa, que el nivellde dissolució d'una substància a la mar és suficient per noesser perillós l'abocament. Si això fos cert, que no ho és,

Xavier Pastor, director executiu de Greenpeace-Espanya.

Un malalt ambsalut de ferro

Maria Ferrer

19 - núm. 3- 1999

LA MAR Xavier Pastor

Pesca pirata de latonyina vermella

Després d'anys de lluita contra les xarxes de deriva iles seves conseqüències per al mar Mediterrani,Greenpeace ha iniciat una nova campanya contra lapesca abusiva de la tonyina vermella. Les dades alar-mants sobre aquesta espècie, que es concentra entornde les Balears, Algèria i Tunísia els mesos d'estiu perreproduir-se, no ens arriben només de l'organitzacióecologista. Segons la Comissió Internacional per a laConservació de la Tonyina Atlàntica, ICCAT, de la qualforma part Espanya, la pesca abusiva de la tonyinavermella ha reduït la seva població adulta, en els dar-rers vint anys, en un 80%. No només per la pesca tra-dicional d'aquest peix, sinó també perquè, segons de-nuncia Greenpeace, hi ha devers seixanta vaixells "pi-rata� que arriben cada estiu al Mediterrani a la recercade tonyina vermella. Són vaixells amb l'anomenadabandera de conveniència, de països com Panamà,Belice, Hondures o Sierra Leone, que no han signat elsacords internacionals de pesca i on es pot enregistrarfàcilment un vaixell que pagarà pocs imposts i no tendràcap control laboral, ni higiènic i sanitari. Els nivells decaptura de la tonyina vermella han augmentat moltíssimen els darrers anys, i han passat de les 5.000 tones,l'any 1974, a les 44.000 tones del 1997. Aquesta seriala xifra declarada, però, segons Greenpeace, s'hi hau-ria d'afegir la dels vaixells "pirata�. La principal desti-nació de la tonyina vermella és el Japó, on aquest peixes pot arribar a pagar a 6.000 pessetes per quilogram.Greenpeace demana que el Govern espanyol impedeixil'entrada dels vaixells amb bandera de conveniència alsports de l'Estat i que prohibeixi l'entrada de la sevamercaderia.

llavors no s'hagués arribat a la situació de degradació en laqual es troba el Mediterrani i altres masses d'aigua que cre-iem que s'ho empassaven tot i ho depuraven.

NI UNA PLAÇA MÉS ALS PORTS ESPORTIUS

-En el cas de Balears, a part de les característiques comu-nes que puguin tenir amb la resta de zones mediterrànies,ens trobam amb la contaminació que deixen a l'estiu lesembarcacions d'esbarjo. De quins tipus de limitacions po-dem parlar en aquest cas?

-La primera seria la limitació urbanística. Hi ha un momenten el qual s'ha de dir prou, i aquesta llibertat de mercat,aquesta llibertat de dir que s'ha de donar una oferta per a lademanda, sigui quina sigui, no és així. No és obligatori do-nar aquesta oferta indefinidament. Hi ha d'haver un mo-ment en el qual es digui, "aquí hi caben tants de vaixells,s'ha sobrepassat el límit, i per molta demanda que hi hagi,hi ha d'haver una moratòria de ni una plaça més als portsesportius�.Una segona qüestió seria posar en marxa tota una sèrie deregulacions cada cop més rígides, algunes de les quals jaexisteixen, per exemple l'obligació de tenir tancs interme-dis que facin que els wàters dels vaixells no vagin directa-ment a la mar, sinó que hagin de passar per uns tancs bio-lògics de depuració, una prohibició que ja existeix, peròque s'ha de fer efectiva, amb un control quan un vaixell surtd'un port i quan hi entra, dels fems que du. És possible,perquè hi ha altres països, com els Estats Units o Suècia,on la propietat privada és sagrada, però com et passis ambun tema d'aquests, com hi ha vigilància, et cau el pèl. Lla-vors, la gent s'acostuma a no fer-ho, o per conscienciació oper la repressió per part de les autoritats. Fa uns anys, en eldebat que teníem sobre la protecció de Cabrera, un delstemes que hi havia, era la limitació d'embarcacions esporti-ves i nosaltres un dels arguments que empràvem era ladegradació que produïen, vàrem organitzar una neteja defons a Cabrera per demostrar el que dèiem i va ser impres-sionant la quantitat de trastos que hi havia.

-Quant al tema de recursos pesquers, aquests dies heu anun-ciat la posada en marxa d'una campanya per aturar la pes-ca indiscriminada de la tonyina vermella, un cop guanyadala batalla de la prohibició de les xarxes de deriva.

-Sí, són dues flotes i dues pesqueres totalment diferents, omolt diferents. Una és per al peix espasa i són les xarxes dederiva. Són pescadors italians sobretot, encara que hi haviauna petita proporció de pescadors espanyols de la zonad'Algesires, i alguns francesos. Bàsicament, en el Mediter-rani eren italians, i hi havia vuit-cents vaixells. Hi havia unalegislació antiga, que prohibia que les xarxes tenguessinmés de dos quilòmetres i mig de longitud. Ja era una pri-mera mitja victòria que vàrem tenir. Nosaltres volíem quees prohibissin, però no es varen atrevir, i llavors varen po-sar aquesta limitació. La teoria era que amb dos quilòme-tres i mig no era suficientment rendible i llavors no sortirieni abandonarien. Però no és això el que passà, normalmentel que varen fer és sortir amb deu quilòmetres, dotze, quin-ze, vint quilòmetres de xarxa i a més les autoritats no elsdeien res, fins que hem anat pressionant i emprenyant iagafant xarxes i mostrant que incompleixen la llei, clar, esveuen empegueïts els governants� Nosaltres érem consci-ents que l'únic que es podia fer per acabar amb el problemaera una prohibició total, ni dos quilòmetres i mig, ni res,que quedassin totalment prohibides les xarxes de deriva.Llavors, així vàrem continuar pressionant, any rere any, rereany� Clar, això té un efecte i la Unió Europea, l'any passat,va prohibir definitivament les xarxes de deriva i va donar unperíode de quatre anys, fins el 2002, perquè les eliminassin,

però amb uns terminis amb els quals l'any passat ja n'havi-en d'eliminar el 40% i el darrer any només hi podia haverun 20% del nombre eliminable. Llavors, això s'ha posat enmarxa i ha avançat. És a dir, que nosaltres la campanya ladonam per guanyada. Després, hi ha aquesta altra flota quesón cinquanta o seixanta vaixells, molt grossos, metàl·lics,de seixanta metres, amb banderes de conveniència, i quepesquen amb palangres de cent quilòmetres de longitud icerquen la tonyina vermella. Ara començam una nova cam-panya per aturar-los, perquè les dades demostren que l'es-pècie és fins i tot en perill.

-A quines altres pesqueres hi hau-ria d'haver o haurien d'augmentarles limitacions?

-Bé, el que passa amb totes aques-tes pesqueres, el que tenen en comúquan parlam aquí amb les autori-tats o amb els pescadors, és quesón els estrangers els dolents, lla-vors va molt bé donar-los la culpaals altres. Però aquí hi ha una flotapesquera, a tot el litoral espanyol, ien particular a les Balears, d'arros-segament que no és especialmentdolenta si la compares amb la va-lenciana, la de Castelló o la de Tarragona, però que tampocno són sants. Són els que pesquen per davall de la limitacióde cinquanta metres� els arrossegadors han de pescar perdavall de cinquanta metres amb malla de quaranta centí-

Hi ha un moment en el quals'ha de dir prou, i aquesta

llibertat de mercat, aquestallibertat de dir que s'ha dedonar una oferta per a la

demanda, sigui quina sigui,no és així. No és obligatori

donar aquesta ofertaindefinidament

- núm. 3 - 199920

LA MAR Xavier Pastor

metres i amb un horari determinat i a més no poden treurepeix més petit de determinades talles per a cada espècie.Llavors, això no es compleix molt bé, i de fet a Tarragona oa Castelló no es compleix gens, i s'han carregat tant la pes-quera d'aquella zona que ara volen venir a les pesqueres deles Illes. Aquesta és una problemàtica que s'ha de perse-guir a tota la cadena de distribució. Els patrullers han d'anara la mar i obligar aquests pescadors a estar fora dels cin-quanta metres. Per començar, nosaltres creiem que la pes-ca d'arrossegament s'hauria d'eliminar de tota la platafor-ma continental, o sigui, fins als dos-cents metres, perquè

és molt destructiva al fons, però bé, sihi ha una legislació almenys s'ha defer complir quant a la mida de la mallai quant a la profunditat. I després, almercat, a la llotja, als restaurants i ales peixateries, s'han d'enviar els ins-pectors de consum i no permetre ven-dre "pescaito frito�. Que un restaurantposi "pescaito frito� al seu menú hau-ria d'esser sancionat. Aquesta seria laproblemàtica de la pesquera local, peròdesprés n'hi ha una altra, més local en-cara, que és la que té lloc al port dePalma, on hi ha quatre vaixells que pes-quen davant els nassos de la GuàrdiaCivil aquí, de la Junta del Port allà, dela Capitania Marítima allà i de l'Ajunta-ment, però sembla que només els ve-iem nosaltres. Això sí que és una peti-ta campanya, perquè són quatre bar-

quetes, però demostra la deixadesa, perquè pescar dins elport de Palma està prohibit no només per raons ecològi-ques del peix, sinó també per raons de consum perquè potestar contaminat, i també per les dificultats que crea en lanavegació, als pràctics del port de Palma, als que entren itreuen barques, estan furiosos perquè a qualsevol hora tro-bes al bell mig de la nit una barca sense llum�

EL MAPA DE LA CONTAMINACIÓ

-Podem dividir el Mediterrani per zones en funció del seubon estat o del seu major grau de contaminació?

-La costa europea i, en particular, la que va de Tarragonafins a Grècia, és la més contaminada industrialment, és adir, tot el sud de França, Tarragona, tota Itàlia, Sicília,Sardeya, Venècia i tot l'Adriàtic occidental, perquè aquí éson hi ha els complexos petroquímics, fàbriques de PVC� itambé hi ha unes concentracions urbanes molt importants.O sigui, la contaminació costanera és més greu a aquestazona. Després, en canvi, el sud del Mediterrani té una con-taminació que industrialment no és tan important, però onhi ha grans concentracions urbanes, Algèria, Tunísia, Líbia,es donen els abocaments de residus urbans no depurats,perquè no hi ha depuració de les aigües urbanes a les ciu-tats, o molt poca depuració, i clar, són concentracions urba-nes amb milions de persones on totes les aigües residualsvan a parar directament a la costa, sense passar ni tan solsdirectament a través de grans emissaris. I la zona centraldel Mediterrani, efectivament, quan arribes a alta mar, estàmolt millor. El Mediterrani té una sort enorme i és que és unmar molt profund. Si no tengués aquests llocs de dos milmetres, o tres mil i busques de profunditat al centre, que lipermet tenir molta aigua, per la mida que té ja seria un marabsolutament mort, perquè la renovació és molt poca, unavegada cada vuitanta o cent anys, hi ha distintes opinions,per l'estret de Gibraltar i un poquet per Suez. Llavors, a lazona central del Mediterrani no es nota tant la contamina-ció, i cada vegada el que es veu més són els fems surant,tot aquest tipus de fems com el plàstic i coses d'aquestes

que cada vegada hi ha més a la societat, cada vegada quetiram aquesta brutor a la mar queda surant o a mitja aiguai quan entres a un corrent pots trobar durant milers i milersde metres un riu de merda, bàsicament plàstic. És a dir, síque hi ha zones, hi ha distintes situacions i, per exemple, ales Balears, la situació ha millorat molt.

-Per què?

-És una de les poques coses que podem dir que ha millorat,malgrat l'augment de població. S'ha fet un esforç molt im-portant en depuració d'aigües i la depuració de les aigüesresiduals urbanes ha millorat molt. Als anys seixanta i se-tanta es va posar en marxa una primera generació de depu-radores que funcionaven molt malament i a més no hi haviadoblers per a manteniment. El que feien els batles, que notenien ni personal ni doblers per mantenir-les, era passarde la depuradora i per això va ser un sistema per fer rics elsque construïen les depuradores. Però després, als vuitanta,hi va haver un segon pla i ara funcionem francament bé.Falta un darrer impuls, que seria l'aigua residual depurada,perquè molta encara s'aboca a la mar, i això és un poc ridí-cul. O sigui, depures aigües i quan les tens depurades enlloc de reutilitzar-les, les aboques a la mar. Pots reutilitzar-les per als recs, per a agricultura, per netejar els carrers,per al que sigui, però no per abocar-la a la mar. Una de lesinfraestructures que fan falta, i que a alguns llocs com Calviàja en posen, és la doble xarxa d'aigua, de manera que hi hauna aigua per beure i una altra a per altres usos, com perexemple l'aigua de la cisterna del wàter, o per dutxar-se,que no té la qualitat de l'aigua per beure. Així es podriaestalviar molta d'aigua i estalviar contaminació també, per-què encara que estiguin bastant netes les aigües, semprequeden els nodriments, i altres elements naturals que, sis'aboquen en massa quantitat, produeixen aquestes mare-es verdes que són perquè hi ha massa menjar, llavors elplàncton es posa les botes i creix molt i les petites partícu-les de plàncton, les petites algues, fan que l'aigua es vegiverda, i clar, no és el tipus d'aigua que volem aquí.

SE'N VAN LES PLATGES

-Una de les qüestions que, a Balears, és en debat perma-nent, amb posicions molt enfrontades, és l'estat de les plat-ges i la pèrdua, en alguns casos, d'arena. Costes mantéque els danys de les regeneracions artificials són, si n'hi ha,mínims, sobretot si tenim en compte el benefici.

-Aquest és un tema que jo record de quan era a la directivadel GOB, fa molt, deu anys o més, ja vàrem fer una acciódirecta en contra de la regeneració de la platja de Palma, onens vàrem encadenar al canó que tirava l'arena� I com sem-pre, efectivament, són accions puntuals i anecdòtiques, volscridar l'atenció i obrir un debat. Clar, han construït les car-reteres, els hotels damunt les dunes, damunt la platja. Des-près, la utilització intensiva de les platges amb barques,para-sols i gent, tota la que es pugui. Amb tot això, hi hauna proporció d'arena que se'n va. A més aquesta absurdi-tat de netejar les platges de posidònia morta, que és un frede la pèrdua d'arena. Però bé, fan tot això, i clar, se'n vanles platges. I ja a un altre nivell, les emissions de CO2 de lescentrals tèrmiques, fan pujar el nivell de la mar, que pujauna proporció que es calcula que amb el canvi climàtic potser de mig metre en cinquanta o seixanta anys, llavors,clar, se'n va la platja per raons humanes. Com solucionenaixò? Doncs, duen arena� o sigui, per tot intenten donaruna solució tecnològica. No hi ha aigua, la durem en unvaixell! Si no la duim en un vaixell, bé, posarem unadessaladora i així no s'acabarà mai. Però..., la dessaladoranecessita energia, com ho farem això?, doncs posarem unacentral tèrmica per alimentar la dessaladora. Però clar, per

S'ha fet un esforç moltimportant en depuració

d'aigües i la depuració deles aigües residuals

urbanes ha millorat molt.Als anys seixanta i

setanta es va posar enmarxa una primera

generació de depuradoresque funcionaven molt

malament i a més no hihavia doblers per a

manteniment

21 - núm. 3- 1999

LA MAR Xavier Pastor

a això necessitam una infraestructura, per dur el gas o elpetroli i necessitam ampliar el port. I així successivament icada problema en crea un altre, perquè no s'atreveixen, devegades és que no els interessa econòmicament, a dir prou.En el cas de la regeneració de platges, afortunadament hiva haver l'estudi de Jaume Servera i d'altra gent de la uni-versitat, l'Informe Metadona, que no diu més que la veritat,el que s'havia dit durant anys d'una manera una mica intu-ïtiva. Ells ho han sistematitzat i afortunadament ja començaa haver-hi iniciatives, com a l'Ajuntament de Calvià, quehan incorporat els sistemes que proposa l'estudi de recupe-ració de l'arena, i han renunciat a la neteja amb màquina deles platges.

-Però, per part del Govern central, recentment, s'ha tornata donar el vist-i-plau a regeneracions de platges a Balearsamb arena del fons de la mar.

-El que fan és tirar doblers a la mar, a part del mal ecològic,perquè és que cada any ho has de tornar a fer. A nosaltresens agrada molt quan a la universitat, i deu anys desprésque els ecologistes hagin dit una cosa, els grans científicsdiuen el mateix, ens agrada, dic, però encara així als gover-nants no els basta i continuen sense escoltar-ho. No sé quènecessiten. El que passa és que, clar, hi ha els interessoseconòmics, això sembla una frase feta i la gent ja està avor-rida de sentir-la. Clar, als dels hotels de la platja de Palmaels és igual tot això, ells el que volen és que la platja tengui,si pot esser, cinquanta metres, perquè si té cinquanta me-tres poden posar-s'hi deu vegades més turistes, i els barsfuncionen més, i els hotels s'omplen. Que es fa malbé a laposidònia?, se'n foten de la posidònia. Afecta la pesca?, bé,no és el seu negoci, no? Els és igual, el que volen és platja.Com els altres, el que volen és dur vint mil cotxes de llo-guer més, els és igual que estigui saturada l'illa de cotxes,el seu negoci és llogar cotxes i mentre els deixin, en duranno vint mil, sinó quaranta mil o seixanta mil, fins que pu-guin. És igual, es faran autopistes. És a dir, mai no té lacosa un límit, i clar, per a nosaltres aquestes illes, a part deper esser mallorquins, tenen un significat especial. Per quèGreenpeace treballa tant aquí, quan és una organització in-ternacional? Perquè aquí és com un laboratori, es recullentotes les coses ambientalment conflictives. Qüestions depesca, qüestions d'energia, qüestions de residus, qües-tions de trànsit, d'infraestructures, d'aigua; en defi-nitiva, tots els temes en els quals Greenpeace tre-balla. Qüestions nuclears, també, quan vénen elsvaixells nuclears, incendis forestals, repobla-cions, o sigui, ho trobam tot en aquestes peti-tes illes.

-Acab l'entrevista i no sé encara si és vostèpessimista o optimista sobre el futur delmar Mediterrani.

-El diagnòstic de les malalties estàfet ja. També se saben quines sónles medicines que ha de pren-dre i què s'ha de legislar, quès'ha de fer per complir la le-gislació pesquera, canviar-lasi és necessari, però el quefa falta és que les lleis,quan s'han aprovat, no si-

guin paper banyat, perquè si ho són, és una burla al ciuta-dà, i a més permeten als polítics sortir i dir que la qüestióestà solucionada "perquè hem legislat�, quan en realitat nobasta fer les lleis. Si no fas complir la llei, si no impedeixesque els cotxes aparquin a les voravies..., no serveix de resposar voravies si després estan ocupades per cotxes enca-ra que estigui prohibit. De manera que la meva visió delMediterrani és que la problemàtica és ben coneguda, bas-tant ben coneguda, fins i tot la tenen ben estudiada i lessolucions estan dissenyades, en part per la legislació, en-cara que nosaltres voldríem legislacions més radicals. Peròpart de la legislació està ja aconsegui-da, està ja firmada, aprovada pels par-laments dels països, en convencions in-ternacionals, i ara falta que es faci com-plir. I quan aquestes coses es fan com-plir, la natura és molt agraïda i es re-cupera amb certa facilitat. Hi ha cosesque són irreversibles, l'extinció delpeix, per exemple, però si tu agafesbocins petits, com Cabrera, veus quedes del moment en què es va declararParc Nacional, la recuperació que hi hahagut de les colònies d'aus marines,dels peixos, de la qualitat de les ai-gües� hi ha hagut un avanç tan brutal, en res, en deu anysde vigilància i de control, que si es fes el mateix per tot,doncs els resultats s'obtenen molt fàcilment. Fa devers vintanys varen fer una cosa que li deien el Plan Castellón, queva ser un pla experimental a tota la zona de Castelló per-què la pesquera s'havia perdut totalment, llavors es varenposar d'acord els pescadors d'arrossegament amb les au-toritats i durant cinc anys es varen comprometre a complirla llei, no feien més que complir la llei. Bé, al segon any lescaptures pesqueres es varen incrementar en un 20%, altercer any no sé quant, i al cinquè any ja s'havien duplicatpràcticament. Tothom content, encantats de la vida. Peròes va acabar el pla i què va passar?, que totes les flotes

varen anar a Castelló a arrasar. Varen arrasaren dos anys i ara tornen a es-tar igual. És a dir, que jo crecque la situació és dolenta, qual-sevol anàlisi és dolenta, peròhi ha algunes coses que han mi-llorat, perquè s'han aplicat sis-

temes, legislacions, isolucions tècniques i

això demostra que si hiha voluntat política i tèc-

nica de fer complir la llei,els problemes es podriensolucionar amb certa rapi-desa. Ells diuen que elsutòpics som nosaltres,però més utòpics són ells�què es pensen, que es potcontinuar aquest ritme in-definidament?, és impos-sible, què pot duraraixò?, deu, vint, trentaanys més? Els que sommés realistes som no-saltres.

Ells diuen que els utòpicssom nosaltres, però mésutòpics són ells� què es

pensen, que es potcontinuar aquest ritme

indefinidament?, ésimpossible, què pot durar

això?, deu, vint, trentaanys més?

- núm. 3 - 199922

LA MAR Jaume Servera

-L'Informe Metadona par-la d'una situació de degra-dació progressiva al litoralde les Illes, quines platgesens esperen amb l'arriba-da a l'any 2000?

-La valoració general quepodem fer de la situació deles platges de les Balearsés de degradació i de pre-ocupació. Si repassam casper cas, és molt difícil tro-bar un sistema platja dunasense alterar. Una platja no és el que veim a primera vistao el que ens mostren les fotografies, és una zona íntima-ment lligada amb les dunes més interiors i amb la partimmediatament submergida on nedam. Si s'altera und'aquests tres elements, que necessiten anys i anys perconsolidar-se i crear un circuit molt fràgil, podem veurecom les platges comencen a desaparèixer. Són espais frà-gils que s'han de respectar.

-Vostè estudia fórmules alternatives a la regeneració arti-ficial de les platges. Quines són les conseqüències de l'ac-ció humana sobre el fons marí?

Jaume Servera creu que així com la gentsap comportar-se a un cinema, a una plaçao a un camp de futbol, també és necessàriauna educació ambiental respectuosa ambl'entorn natural. En el cas del litoral, lafragilitat i la singularitat de les platges deles Balears obliga a una reflexió de cara alfutur. La regeneració de les platges ambsistemes artificials acaba amb l'equilibridel sistema platja duna i per tant amb lesdefenses naturals del litoral illenc. L'Infor-me Metadona publicat per aquest científic,especialitzat en l'estudi de la geomorfolo-gia de les costes de les Balears, és un clarexemple de les possibilitats de recuperar

l'encant de les nostres platges. Cala Agullaés un dels punts de partida per estudiar elsfactors que intervenen en la creació de lesplatges i les seves possibilitats de regene-rar-se de manera natural. Segons Servera,"podem anar acercar aigua del'Ebre o dur arenadel Sàhara, peròsolucions comaquestes creen unadependència queva en contra de lamateixa natura�.

Primeres passes perreactivar les platges

Jordi Calleja

-Personalment, crec és que una de les errades més gros-ses que s'han comès a les Balears. Jo no dic que aquestesregeneracions amb vaixells no siguin tècnicament correc-tes, i fins i tot no qüestionaré els estudis sobre l'impacteambiental que les acompanyen. El que sí puc garantir ésque s'utilitza una metodologia en contra de la mateixanatura de les platges de l'illa. Si actuen com ho fan a Ho-landa, que té unes característiques determinades, aquíaconsegueixen unes superfícies de platja molt espectacu-lars, que visualment són agradables, però que suposen eldesastre del sistema platja duna. L'Informe metadona il·lus-tra tot això. Rentam la cara però d'aquí a uns anys torna-rem a necessitar un suport artificial per mantenir les nos-tres platges.

-Les platges de les Balears tenen, a més, unes caracterís-tiques singulars, fins i tot dins la Mediterrània, que les fanespecialment sensibles a les pressions externes. Quinessón les claus per mantenir les platges en el seu estat na-tural?

-Jo crec que la característica més important és a la natu-ralesa de les arenes. La gent que, per exemple, va a lesCanàries, malgrat no entengui molt de platges, pot veureque la qualitat de la nostra arena no té res a veure amb lad'altres llocs. Són diferents perquè aquí ens movem enuna composició d'entre un 80 i un 90% de restes d'orga-nismes i microorganismes que viuen majoritàriament dinsles praderies de posidònia. Quan dic que viuen, vull dir

que neixen, viuen i moren en aquest ecosistema. Altrapart d'aquest segment es composa també de restes orgà-niques que viuen soterrades en els bancs d'arena que hiha entre la posidònia i la mateixa línia de costa. Per com-provar quin és l'estat de degradació, podem posar un exem-ple, abans, a zones com s'Arenal o es Trenc el més habi-tual era trobar moltes copinyes. Avui en dia, aquesta quan-titat de copinyes ha sofert una disminució importantíssima,perquè les comunitats que vivien en aquests sectors s'hananat extingint. No hi ha tantes espècies, perquè la gent vacomençar a trepitjar el seu hàbitat. De cop i volta s'hi

Jaume Servera

23 - núm. 3 - 1999

LA MAR Jaume Servera

instal·la damunt una potència de sediment que a més norespon a les característiques d'oxigenació que necessitenper viure soterrats. Potser queda molt guapa, la platjaregenerada, però tot això succeeix, i ningú no ho denun-cia. La conseqüència és que perdem bàsicament el poten-cial de nou sediment que necessita el sistema per mante-nir l'equilibri. Aquest sistema de forma natural té pèrduesi les ha de poder reposar per poder guardar les morfolo-gies i fer front a les energies que intervenen dins el siste-ma. Per una part, el vent que afecta la vorera de la mar, iper l'altra, els corrents que afecten la part submergida. Sinosaltres per una part davallam el potencial de nou sedi-ment, que ja per si és molt ajustat, perquè no tenim gransrius que ens aboquin sediment sobre la plataforma quefaci que aquest pugui ser dipositat a una platja per la mar.Nosaltres només tenim la nova producció i el que la maraconsegueix. La gravetat a la mar funciona cap a baix. Sinosaltres cream un clot a una zona dins la mar per abo-car-lo aquí, aquest clot jo li assegur que tendeix una altravegada a recollir-se i a omplir-se. El segment per ompliraquest clot no anirà de baix cap a dalt, anirà de dalt cap abaix. La particularitat important és el sediment, el tipusde sediment, les seves característiques de producció, etc.I, lògicament, paral·lelament a això, la praderia de posi-dònia, com a l'edifici d'hàbitat de totes aquestes espèciesque hi viuen.

LA POSIDÒNIA

-Vostè destaca el paper de la praderia de posidònia com aelement clau per a l'equilibri del sistema platja duna.

-La posidònia, a part de ser la protecció i la garantia d'ali-ment de tota la producció de nou sediment, exerceix totun mecanisme de protecció a la platja. Per tenir una plat-ja, necessitam una relació entre un pendent submergit iun pendent emergit. Com més grollera o gruixuda és l'are-na, més pendent pot tenir. Com més fineta, menys pen-dent pot tenir. Així, la mateixa posidònia constitueix undic que permet que entre ella i la platja submergida espugui mantenir aquest pendent, perquè la prada no creixmai més del que toca, perquè sinó és soterrada. Hi ha unssensors ecològics que permeten l'estabilitat. Aquest es-cut, que a les zones tropicals són els esculls de coralls,aquí és la mateixa prada de posidònia. És un paper fona-mental, moltes vegades poc reconegut. L'onatge de la marenmig de la mar no toca el fons, però a mesura que s'atra-ca a la costa, sí que el toca. El que fa la prada és obligar arompre l'onatge de la mar dels grans temporals molt llunyde la línia de costa. Imagini's que aquesta energia s'abocàsdamunt la platja, ràpidament no hi hauria platja. Final-ment, les prades de posidònia tenen dos cicles, el cicle defulla llarga i el cicle de fulla curta, i normalment la sevapèrdua d'una i l'altra coincideix en primavera i en tardor,moment en què tenim una major freqüència de tempo-rals. Aleshores aquesta fulla morta és arrabassada, o cauper ella mateixa o es debilita, com una planta normal, ésarrossegada i dipositada sobre la platja. Això fa que s'avan-ci la línia de costa una mica dins la mar. Això és una pro-tecció extremadament efectiva de la platja. El problemano és que nosaltres li eliminem aquesta defensa en llevarla banqueta de posidònia. Per una banda, dins aquestaposidònia dipositada ja, encara hi ha part de sediment deles espècies que viuen adherides, aferrades a la fulla. Peraltra banda, antigament, la llevada de posidònia es feiaamb una forca i un carro. A més, que només se'n duien la

que necessitaven, cosa que el sistema podia assumir per-fectament, se'n duien l'eixuta. Era una acció totalmentsuportable pel sistema, no deformava ni el pendent de laplatja, ni les seves formes, a conseqüència de processosd'acumulació o d'erosió que ha tengut la platja. En canvi,que s'empri una pala, que aquesta pala entri té dues con-seqüències: romp qualsevol microforma que hi hagi da-munt la platja, en el mateix carregar, no només se'n du elpotencial adherit a la fulla, sinó una quantitat de sedimentde la platja increïble. Hi ha més arena que alga, de vega-des. A més, una platja no és una superfície plana d'arena,sinó molt complexa amb uns pendents molt determinatsque, si no són correctes les funcions d'energia de la mar odel vent, no poden desenvolupar la totalitat de la sevatasca o l'increment, en qualsevol cas negatiu. El pas demaquinària pesant altera aquestspendents.

-A l'Informe Metadona destaca altresfactors que poden alterar l'estat dellitoral per l'acció de l'home...

-Hi ha més impactes, com el trànsitde cotxes i de persones. Les dunesque tenim darrere no s'han formatara, sinó en un altre període, perquèles dunes es formen quan el nivellde la mar té tendència a davallar,quan hi ha excedents i els acaramulla darrere, però sí,tenen importància. Són el volum d'arena que permetràreequilibrar tot aquest sector a mesura que progressiva-ment baixi. Si no troba aquest sediment, probablement laplatja arribi a desaparèixer.La reina d'aquestes dunes és el borró, una espècie de plantaque té unes estratègies per sobreviure en un àmbit tanrígid com aquest. Un àmbit dur en tots els sentits: sedi-ment que es remena, arenós, no aguanta la humitat, tésaladina, tot el que va contra la vegetació, però el borrós'hi troba bé. La seva funció és retenir el sediment, nofixar-lo, però sí crear una defensa del sistema dunar imantenir unes condicions ambientals correctes perquè laplatja no es mogui, perquè la seva presència distorsionaels vents que arriben i evita erosions, i perquè constitueixuna acumulació de sediment que en els grans temporals,cedeix el sediment per reconstituir l'equilibri immediat. Endefinitiva, si no n'hi ha, difícilment es pot mantenir unaplatja. El borró aguanta molt bé, però té un problema, nosuporta esser trepitjat, no suporta tenir una mínima pres-sió. Es fa malbé molt ràpidament. Els pagesos de CalaAgulla, de la badia d'Alcúdia, utilitzaven el borró per tapar

Jaume Servera Nicolau va néixer a Palma (1958).Llicenciat en geografia a l'especialitat de geografiafísica. L'any 1997 va doctorar-se amb la tesi titula-da "Els sistemes dunars de les Illes Balears�. Formapart del Departament de Ciències de la Terra de laUIB i ha escrit un grapat de publicacions relatives ala geomorfologia costanera de les Illes. Va fer tam-bé per a l'Ajuntament de Calvià, en el marc del pro-jecte Agenda Local 21, un informe publicat ambAntonio Rodríguez Parea i José Ángel Martí Prietosobre la regeneració artificial de les platges. Cone-gut com l'Informe Metadona és una crítica dura con-tra la progressiva degradació del sistema platja dunaque predomina al litoral de l'illa.

Així, la mateixa posidòniaconstitueix un dic que

permet que entre ella i laplatja submergida es puguimantenir aquest pendent,perquè la prada no creix

mai més del que toca,perquè sinó és soterrada

- núm. 3 - 199924

LA MAR Jaume Servera

porxades a l'estiu, tot tenia un ús, però dins un equilibri.Antigament hi havia tot el borró que volguessis, però aratrobes qualque mata que sobreviu i a vegades la trobes azones més interiors desplaçada d'allà on li pertoca esser.Autors australians fins i tot fan una classificació del graude degradació d'una zona en funció de la presència delborró. Perquè el borró és la vegetació que ocupa l'arenade les platges gairebé a tot el món. Tenim diferències mor-fològiques però el borró és l'halòfit de l'arena.

NO ALTERAR NI MODIFICAR

-Quines són les darreres passes que es donen en la inves-tigació per aconseguir fer una regeneració natural? El no-vembre del 1998 es va posar en marxa a Santa Ponça unaprova pilot que consistia a instal·lar barreres artificials deprotecció. Quines són les primeres conclusions d'aquestsistema?

-Crec que hem de fer un reconeixement a una gent que enel seu moment va actuar d'una forma inconscient i mirantun poc la butxaca, però que ara actuen d'una manera ques'ha d'aplaudir. La tècnica que nosaltres proposam es potresumir en una simple frase: seguir una filosofia que siguila de no alterar ni modificar, ni fer una platja nova. S'had'assistir la platja en una doble funció. Per una part, peranul·lar o evitar els impactes que la degraden, i per l'altrabanda, per assistir les necessitats que la platja té per re-cuperar-se. Ajudar-la a recuperar-se, però no afegint me-tres i metres cúbics de sediment, perquè això l'acaba d'as-fixiar, sinó intentant entendre com funciona i a partir d'aquí,contribuir, i donar-li els elements necessaris perquè espugui reactivar ella mateixa. Aquesta és la filosofia: tècni-ques que permetin la recuperació d'aquests espais, peròdins les seves pròpies possibilitats. Nosaltres no som cap-davanters en això. França o Austràlia o Estats Units faanys que duen endavant aquestes experiències. Aquestatècnica es coneix com "trampa barrera� i l'únic que fa és

substituir la manca de la barrera natu-ral. Aquest és el seu paper fonamen-tal, perquè a poc a poc la platja matei-xa reconstrueixi les seves morfologiespròpies i pugui tornar a estabilitzar-se.Aquesta tècnica es va utilitzar per pri-mera vegada a Cala Agulla. Hi haviaun home que havia viscut tota la vidaa Cala Agulla, formava part de la co-munitat de veïns d'allà, que era l'enti-tat que s'encarregava del mantenimentde la platja. Aquest home va comen-tar que sempre havia vist que darrereles mates s'acumulava l'arena. Varenposar a tota la platja branques de pi. Iefectivament, va funcionar molt bé.Varen retenir l'arena que se n'anavadel sistema dunar i varen mantenir unvolum d'arena. El problema va ser quequan varen retirar les branques de pi,varen quedar brancons de tot i per ne-tejar la platja varen tenir molts de pro-blemes. I ells mateixos varen anar evo-lucionant i arribaren a instal·lar barre-res de canyissos. Ho feren sense capmena d'assessorament. Hi havia sec-tors on les barreres quedaven ben

instal·lades i ben orientades, i per tant funcionaven, encanvi, n'hi havia d'altres on, precisament, s'intensificavenels processos d'erosió. Però en conjunt la valoració erabona i cada any ho feren. Nosaltres vàrem fer un segui-ment durant dos anys d'aquest sistema, vàrem veure quea un sector donava uns volums de regeneració molt im-portants. Ells mateixos s'adonaren que era molt més efec-tiva aquesta tècnica, que juga a favor del mateix compor-tament del sistema de dunes, que aplicar tècniques mésagressives. A partir d'aquí, nosaltres vàrem batallar unamica, i els primers que ens feren cas foren els responsa-bles de Cala Millor. Un altre cas ha estat l'Ajuntament deCalvià. S'hi han abocat, amb la millor disposició i, de mo-ment, les nostres tècniques han funcionat molt bé ambresultats molt positius. Però nosaltres no només proposamfer el que hem fet a Santa Ponça. Volem anar molt mésenllà. Aquesta és una primera passa, una primera inter-venció que creim que s'ha de fer en aquestes platges, i jaen un futur, veurem si podem progressar en les tècniquesi reconstruir, com a mínim, aquest sector tan dinàmic. Unacosa és ben clara. Si volem mantenir, per exemple, SantaPonça, on la mar puja, i puja per tot, i el sistema ha de serdinàmic per poder adaptar-se de forma sincrònica a lesnoves situacions que la mar li dóna. Si li poses una barre-ra arquitectònica, lògicament aquest sistema no pot anarcap enrere i aleshores, si la mar continua pujant, el resul-tat és evident. Però el pecat s'ha fet, i és difícil que políti-cament es pugui assumir l'error i desmuntar-ho tot. Peraixò, s'ha d'anar a poc a poc i amb cura, i crec que és aixòel que Calvià vol arribar a fer.Una altra línia d'investigació que duim és la d'intentar per-filar detalls per arrancar un projecte que seria únicament iexclusiva per experimentar amb materials a utilitzar, ambtècniques a cada una de les circumstàncies que ens po-dem trobar. Veure quins són els protocols d'anàlisi per dirquè convé en cada cas. S'han d'establir tècniques de re-població, s'ha de treballar amb espècies autòctones i veu-re com responen de forma més correcta a l'hora de serrepoblades. No són tècniques noves, algunes sí, però no

25 - núm. 3 - 1999

LA MAR Jaume Servera

han estat experimentades aquí.Treballam en dues línies, per una part veure com tancamles ferides, i per l'altra banda, esbrinar com hem de pre-servar aquesta fàbrica de sediment tan important i insubs-tituïble. Hem de ser francs. Quan no hem tengut aigua,l'hem duta de l'Ebre. Jo no m'estranyaria que venguessinvaixells carregats d'arena del Sàhara o d'un altre lloc, peròaixò tendria conseqüències molt negatives. No ens hemd'oblidar d'una cosa: no sempre viurem del turisme demasses. Quan ja no tenguem l'actual model de turisme, ino tenguem els ingressos necessaris per fer regeneracionscom les que ara es fan, els que quedem, els que som aquí,com fabricarem les platges?, qui ens tornarà les platges?No ens enganem, les inversions es fan en funció de larendibilitat que tenen. Per anar a nedar la gent de SantaMargalida o de Muro o d'Alcúdia no podrà fer-se una in-versió milionària per regenerar la platja. I aquest és untema que s'hauria de començar a capitular.

EDUCACIÓ AMBIENTAL

-Sempre veim campanyes de conscienciació per aconse-guir un estalvi d'aigua, en canvi, en el tema de les plat-ges, en sentim parlar, però la gent, moltes vegades nosap què ha de fer per posar el seu granet d'arena per con-servar les platges. Quines poden ser les claus d'aquestaconscienciació social?

-Jo crec que la clau és l'educació ambiental. La gran inver-sió que s'ha de fer és en el camp de l'educació ambiental.Però perquè sigui efectiva s'ha de fer bé, i per fer-se bés'ha de saber què s'ensenya. No ho dic amb ànim de críti-ca, però jo sé d'escoles on els professors que, amb tota laseva bona intenció, mostren es Trenc com un medi naturalcorrecte. No ens hem d'enganar. Hem de saber com és esTrenc. Si un professor va amb un grup d'alumnes a's Trencha de saber què va a veure, perquè els seus alumnes nopoden començar a pujar i davallar per les dunes, la restaque en queda, perquè, tot i que la intenció de l'excursióera donar-los una educació ambiental, resulta que de fethan provocat un gran impacte. Per això, el més important

és fer una divulgació correcta sobre què són aquests es-pais. El govern autonòmic hauria d'assumir aquest paper idonar els mitjans possibles perquè es faci correctament.Una vegada quetenim l'educacióambiental correc-ta, què passa? Tuno vas a un cine-ma i comences apassar per damuntles butaques. Per-què aquests siste-mes de dunes sesalvin, la gent had'aprendre a com-portar-se en aquests espais. I ha d'entendre que dinsd'aquests espais no pot passar per on vulgui, no pot tre-pitjar les plantes, és important que abans de sortir-ne es-polsi bé la tovallola, que no se'n dugui els 30 grams demitjana d'arena entre sabates, bossa i tovallola, que és elque se'n du cada visitant de la platja. Quan recomptam laproducció teòrica de la posidònia i l'arena que se n'handut els usuaris dels tres mesos d'estiu d'es Trenc, ensadonam que la producció aproximadament ha estat dedevers 26 tones de sediment, però la pèrdua només peraquest concepte ha estat de 22 tones d'arena. I sobretottambé és molt important que l'Administració cregui enaquests espais i els comenci a respectar. S'ha de donar aconèixer la realitat d'aquests espais, amb tota la seva fra-gilitat, riquesa i importància. Vull deixar clar que no dicque a aquests espais sigui incompatible un ús recreatiu iturístic amb la seva conservació. Ara, hi ha d'haver unainversió en material, en tècnics, en gent que gestioni, quecontroli i que vigili el comportament correcte dels usuaris,no es pot permetre omplir platges de vaixells que es po-sen on volen, damunt la praderia de posidònia. S'ha deregular, igual que es regulen els aparcaments, i pagues untiquet d'hora per aparcar. S'han de prendre les mesuresque s'han de prendre en una societat cívica, però adapta-des a un espai natural. Si això es fes, estic segur que lasituació actual de les platges seria molt diferent.

Fotografies deJaume Servera

Es Trenc(Campos).

Sa Ràpita,Es Morters(Campos).

Peregó Petit(Campos).

Cala Agulla(Capdepera).

Nosaltres no som capdavantersen això. França o Austràlia oEstats Units fa anys que duen

endavant aquestes experiències.Aquesta tècnica es coneix com"trampa barrera� i l'únic que fa

és substituir la manca de labarrera natural

- núm. 3 - 199926

LA MAR L'Aula de la Mar

Des de fa ja deu anys, milers denins de Balears tenen l'oportuni-tat de descobrir un món que no-saltres, pel fet de ser illencs, te-nim ben a prop, però molt sovintdesconeixem. L'Aula de la Mar ésun lloc de visita de les escoles,tant per als més petits com perals grans, allà on els mostren lesplantes i els animals més comunsa la Mediterrània que envolta l'ar-xipèlag i on els ensenyen a res-pectar-los i a ajudar-los per a laseva supervivència. És un projec-te de la Conselleria de Medi Am-

bient del Govern de les Illes Bale-ars, que cada any, aprofita lesvacances d'estiu, per afegir no-ves fórmules didàctiques i origi-

nals per apropar els nins i els jo-ves a la mar.

"Hi ha de tot, i és molt difícilde generalitzar�, ens explica JoanOliver, director de l'Aula de la Mar,

situada al primer pis del Club Nàu-tic de s'Arenal, quan li demanà-rem si els al·lots i al·lotes mallor-quins coneixen suficientment lesqüestions relacionades amb lamar. "Hi ha molts de nins que ambsis o set anys distingeixen perfec-tament alguns tipus de peixos,perquè el seu pare o el seu padríés pescador i l'ha tret a pescaramb la barca -afegeix Joan Oli-ver-, però n'hi ha d'altres que notenen massa coneixements�.

L'Aula rep només visites pro-gramades d'escoles, d'alumnesd'entre tres i devuit anys, o, so-bretot quan hi ha vacances, degrups d'esplai o d'altres col·lectiusde joves. Normalment, són col·le-gis de Mallorca, perquè, en el casde Menorca, Eivissa i Formente-ra, s'ha dissenyat una "aula mò-bil�, amb continguts similars alsque hi ha a s'Arenal, que passauna temporada a cada illa. El pro-per any, serà a Menorca.

El projecte compleix enguanydeu anys, perquè, com recorda

perfectament el seu responsabledes de llavors, Joan Oliver, comen-çà el mes de maig del 1989, periniciativa de l'aleshores Conselle-ria d'Obres Públiques, encara que

ara depèn directament de la deMedi Ambient. Hi sol haver entrecent i cent cinquanta visites cadaany, això suposa devers sis milnins i joves. Normalment, no s'ad-met més que la visita de duesclasses cada dia per poder aten-dre millor els escolars. Hi ha un odos monitors que els acompanyeni els donen totes les explicacions.El fet que pràcticament hi hagiescoles programades cada dia, ex-plica Joan Oliver, i que quan non'hi ha, s'hagi de fer feina en elmanteniment de l'Aula, impedeixque es pugui atendre la gent quehi va per lliure.

PER COMENÇAR,UN PASSEIG AMB BARCA

L'objectiu de l'Aula "és donar a co-nèixer els temes de la mar i elsproblemes mediambientals quel'envolten. És un projecte d'edu-cació mediambiental�, afirma elseu director. Les visites comen-cen a les nou i mitja del matí i

acaben devers la una de la tarda.Quan arriben, donen als més pe-tits un quadern on hi ha una ex-plicació de cada una de les pas-ses del recorregut i preguntes i

La mar, un mónper descobrir

Maria Ferrer

27 - núm. 3 - 1999

LA MAR L'Aula de la Mar

dibuixos que els motivaran i des-pertaran la seva curiositat. Per alsjoves d'ESO, hi ha també un altrequadern, més indicat per al seunivell de coneixements.

En els dos casos la visita co-mença amb un passeig amb bar-ca, una golondrina de les que tra-dicionalment duen els turistes aconèixer les costes de l'illa, peròque, a primera hora del matí, ser-veix d'aula d'ensenyament delmón marí. Els al·lots i les al·lotespoden veure, pels vidres de labarca, els fons de la mar i desco-brir, potser per primer cop, lespraderies de posidònia, una plan-ta amb flors i fruits, exclusiva dela mar Mediterrània, que s'haadaptat al medi marí. També apre-nen que els fons d'arena, a pocaprofunditat, no són uniformes,sinó que presenten unes ondula-cions, formades per l'acció de lesones sobre els grans d'arena. Elpasseig s'aprofita, així mateix, perconèixer els diferents tipus d'ausmés comunes a la zona, com elcorb marí, el falcó marí, el colomsalvatge o la gavina de potes gro-gues.

Si fa mal temps per sortir enbarca, se'n duen els al·lots a visi-tar la caleta de Son Verí, prop delClub Nàutic, on s'analitzen les res-

Una manera divertidad'aprendre

Potser els millors exemples del sistema d'ensenyament de l'Aula de laMar, didàctic però a la vegada entretingut, el trobam a la maqueta delsfons marins de l'arxipèlag o als ordinadors. A la primera, és molt curiosala forma com, prement un botó, surt aigua d'un color diferent al fons queva a poc a poc omplint els buits, i deixa fora les quatre illes, com si fos lamar. Als ordinadors hi ha diferents tipus de jocs on es comproven elsconeixements apresos durant la visita. Per exemple, hi ha un joc d'explo-ració que et fa reconèixer els tipus de peixos que viuen a la mar oberta,als fons de posidònia o als fons de roca. O bé coneixent primer els pei-xos, l'al·lot mateix ha de saber quin és el seu medi natural de vida. Elsencerts van acompanyats per punts i les errades, per advertències sono-res de l'ordinador.

Als quaderns que es donen en començar la visita, les explicacionsvan acompanyades per preguntes sobre la matèria: saps què és la posi-dònia?, per què no hi ha plantes terrestres just a la vorera de la platja?,com creus que poden viure els coralls sense moure's? o, per què creusque les holotúries tenen la pell tan gruixuda?, són algunes de les qüesti-ons que es plantegen i a les quals els al·lots aprenen a respondre. A més,se'ls convida a fer i a identificar dibuixos sobre el que han vist.

tes d'animals i de plantes mari-nes que han estat arrossegadesdurant els dies de temporal, aixícom gran quantitat de restes ar-tificials i objectes construïts perl'home que han arribat a la mar ique han tornat a la costa. Entre

les restes vegetals hi hauria lamateixa posidònia, l'alga verda oroja i, entre els animals, les res-tes d'esponges, closques d'eriçonsde mar o de mol·luscs, plomesd'aus o mudes de crancs.

- núm. 3 - 199928

LA MAR L'Aula de la Mar

LA SALA D'AQUARIS

Un cop acabada la primera acti-vitat, comença el recorregut perl'Aula de la Mar, on la primeraparada és a la sala d'aquaris. S'hipoden veure fons de posidònia,

fons d'aigües somes, d'arena i decorall, davant els quals els al·lotsreben explicacions detallades.També es mostren tres exemplesde comportaments marins. Und'ells, que segons explica JoanOliver té molt d'èxit, és l'aquaridel pop, sovint amagat dins un

tub del qual costa pena treure'l.També es pot conèixer el peixroquer i els comportaments decamuflatge que tenen algunesespècies marines.

Just al costat dels aquaris hiha un projector de diapositives

de diferents tipus de peixos icloïsses que agrada, sobretot, alsvisitants més petits.

La segona part de l'Aula de laMar és un laboratori on, en pri-mer lloc, trobam una curiosamaqueta de les Illes i del seu fonsmarí, en relleu. La superfície es

va omplint d'aigua i això faque els monitors puguin ex-plicar conceptes com els di-ferents nivells dels fonsentre Mallorca i Menorca oEivissa i Formentera, o elque va passar quan hi ha-gué les glaciacions. A uncostat de la maqueta, hi hal'anomenada petita mar, ones poden tocar animals viuscom holotúries, estrelles demar o crancs, però sensetreure'ls de l'aigua.Una altra de les activitatsque ofereix el laboratori del'Aula de la Mar és les lu-pes binoculars, que perme-ten observar amb detall di-ferents tipus d'arena de

platja, esquelets d'animals i di-ferents vegetals, com posidòniai algues.

Per acabar, la visita incloutambé una passada pels ordina-dors de l'aula, on hi ha interes-sants jocs que s'han preparat

específicament per ser-hi emprats. Amb unssistemes de puntuació,els al·lots poden passaruna estona ben diverti-da encertant les dife-rents preguntes rela-cionades amb el mónmarí que plantegenaquests programes.

L'EXPERIÈNCIA IL'APRENENTATGE

Joan Oliver creu queper als més petits, l'Au-la de la Mar "no és tantaprendre com una ex-periència amb el mónmarí. Anar en barca,per exemple, per pri-mera vegada, i fixar-seen coses que fins ara noveien, com les plantesque hi ha al fons o lesrestes d'animals i plan-tes de l'arena�. En can-vi, el fruit que la visitaté per als joves és més"d'aprenentatge, com si

fos una pràctica de biologia�, opi-na el director.

Un dels àmbits on s'ha am-pliat la feina de l'Aula del Mar ésal mateix professorat. Els moni-tors i Joan Oliver donen un o doscursets cada any al Centre deProfessors, sobre ensenyament

29 - núm. 3 - 1999

LA MAR L'Aula de la Mar

del medi marí. "Expli-cam els problemes de lamar, sobretot, als pro-fessors de secundària ide batxillerat i als mes-tres dels més petits. Siells ho aprenen, des-prés tendran més fàcild'apropar els coneixe-ments de la mar alsseus alumnes�.

L'aula també ha fet,els darrers anys, cur-sets oberts a tothom,un projecte que vol con-tinuar i ampliar en el fu-tur i al qual assisteixen,sobretot, alumnes delsestudis universitaris debiologia. Així, s'han fetja cursets sobre les es-pècies d'ocells marins ola posidònia. Altres ac-tivitats han estat la realització detallers amb alumnes de secun-dària o de batxillerat, sobre elplàncton, per exemple, o l'expe-riència de la reproducció in vitrodels eriçons de mar.

Per a la propera temporada,l'Aula de la Mar prepara ja novesidees, com fa cada any. Una deles principals novetats serà in-corporar una nova sala per alsmés petits, de tres a cinc anys.

Serà un lloc tancat, amb colorsblaus i verds a les parets, on hihaurà jocs relacionats amb lamar.

"Bé, s'ha acabat la visita -po-dem llegir a la part final del qua-dern que acompanya el recorre-gut per l'Aula de la Mar. Si t'haagradat, esperam que tornis unaaltra vegada, tendrem coses no-ves per a tu. Recorda que si re-culls fauna marina, per observar-

la has de procurar deixar-la almateix lloc on l'has trobada. Peròés millor que només recullis res-tes sense vida, copinyes, etc.Esperam que, ara que coneixesmillor la mar que ens envolta,siguis cada dia més respectuósamb tots els éssers vius i col·la-boris activament en la seva con-servació. Fins a la pròxima�.

- núm. 3 - 199930

L'estat del mónM

ÓN

La població mundial ha alentit el rit-me de creixement, un fet que no hapassat desapercebut per alWorldwatch Institute, que edita l'in-forme anual sobre l'Estat del Món quehom pot trobar en català gràcies a "SANOSTRA�, la Fundació Caixa de Sa-badell i al Centre UNESCO de Cata-lunya. Segons aquest informe, lesmés recents estimacions demogràfi-

ques de l'ONU prediuen que l'any2050 no hi haurà sobre la Terra els9.400 milions de persones que es deiasinó 8.900. L'any 1950 n'hi havia2.500 i l'any passat 5.900. El ritmes'ha reduït a causa de la disminucióde la taxa de natalitat, però tambéper por a un increment de la mortali-tat, la qual cosa ha dut el director del'Institut, Lester R. Brown, a senten-ciar que "l'alta taxa de mortalitat ésun fracàs de les nostres institucionspolítiques�.

Hi ha dues zones al món on l'in-crement de la mortalitat és un fet quepot constatar-se: l'Àfrica subsaha-riana i el subcontinent indi, és a dir,un conjunt que supera els 2.000 mili-

La sida i la manca d'aiguaamenacen el món

GEA

Si l'informe sobre l'Estat del Món del WorldwatchInstitute del 1998 preveia una pròxima crisialimentària d'abast mundial, el d'enguany subratlladues qüestions paral·leles a aquesta gran crisi ques'acosta: la sida i la manca d'aigua. El ritme decreixement de la població mundial s'ha alentit nonomés perquè baixa la natalitat, sinó pel creixementde la taxa de mortalitat.

ons d'habitants. "El món -diu Brown-es divideix tràgicament en dues mei-tats, a les dues el creixement de la po-blació s'ha desaccelerat, però a una deles meitats va acompanyat d'una cai-guda de la natalitat, mentre que a l'al-tra augmenta la mortalitat�. És evidentque una es correspon amb el món des-envolupat i l'altra amb el subdesenvo-lupat. La disminució del ritme de crei-

xement demogràfic potser vista com un factorpositiu, de fet el ritme ésencara molt superior alque seria aconsellable pergarantir un desenvolupa-ment planetari sostenible,però el problema és l'in-crement de la mortalitata causa, precisament, dela pobresa.

POBRESA IDEMOGRAFIA

La qüestió és que laconjunció dels dos proble-mes, manteniment d'unaalta taxa de natalitat i in-crement de la mortalitat,es dóna a uns mateixos

indrets, de manera que no costa moltinterpretar que un és la conseqüènciade l'altre. No debades el planeta du qua-ranta anys de creixement continu de po-blació: de 2.500 milions el 1950, s'hapassat als 5.900 de l'any passat. Moltsde països pobres no tenen recursos perfer front a la demanda d'aigua, de men-jar... i tampoc no poden oferir serveisde salut i d'educació per als infants. L'in-forme del Worldwatsch assenyala tresamenaces per a la humanitat, aques-tes que fan que la mortalitat tendeixi aincrementar-se en contra del que seriaprevisible per l'avanç de la ciència i elsconeixements sanitaris: la sida, l'esgo-tament dels aqüífers i la disminució delsòl per a conreu per persona.

Així, l'Informe parla d'una situa-ció incontrolada, si més no pel que faa l'extensió de la sida. Entre una quar-ta i una cinquena part de la poblacióde Zimbabwe, Botswana, Namíbia,Zàmbia i Swaziland està afectada pelvirus, la qual cosa fa que la seva es-perança de vida no superi els deuanys. A Botswana l'esperança de vidaera de 62 anys el 1990 mentre queara només és de 44 anys. Però la sidano afecta només Àfrica. També és ungreu problema a Occident i a l'Índia,on s'ha calculat que hi ha quatre mi-lions de malalts, mentre que un 1%dels mil milions d'habitants seriaseropositiu. Dels 47 milions de per-sones infectades per la sida a tot elmón en els darrers devuit anys jan'han mort 14 milions i amb menysde sis anys se n'hi hauran sumat al-tres 33.

AIGUA POTABLE

No menys greu és la manca d'ai-gua potable. En el món occidental lasequera és un problema que afectal'economia, però no la vida de lespersones, perquè la importació d'ali-ments no sembla ser cap obstacle (toti que, com ja es va avisar a l'Informede l'any passat, la gran crisi del futurpot ser alimentària i afectar greumentles zones on ha faltat una visió estra-tègica de futur). Al Tercer Món, encanvi, la sequera sí que és un proble-ma que afecta la supervivència, so-bretot si aquesta se suma a lasobreexplotació dels aqüífers. El seuesgotament, com a conseqüència del'elevada demografia, és un risc pera la humanitat que pot tenir conse-qüències catastròfiques.

Un 40% dels aliments que consu-meix la població universal procedeixde reguius, la qual cosa dóna una ideadel que pot passar si les fonts de sub-ministrament s'assequen o, simple-ment, en minva el cabal. Hi ha dese-nes de països on la manca d'aigua ésun problema greu, entre els quals l'Ín-dia, amb una població que augmentacada any en 18 milions de persones.A l'Índia, segons l'Informe, "els aqüí-fers s'assequen a doble velocitat dela seva capacitat de recàrrega.�. En-guany l'Índia pot perdre una quartapart de la seva producció de gra, i enel món, cada any, moren quatre mi-lions de nins a causa de la fam i de lamala nutrició provocada per la man-ca de gra. "Si la sida mata els adults-diu Brown- la fam s'acarnissa mor-talment amb els nins�.

L'aigua, una riquesa mal repartida.

31 - núm. 3 - 1999

MÓN L'estat del món

MANCA DE CONREUS

D'altra banda, la producció d'ali-ments és ja un problema a molts al-tres indrets del món per la manca desòl cultivable. A Nigèria, per exem-ple, la població s'ha doblat en menysde mig segle, i ha passat dels 111milions d'habitants als 244 actuals.Lògicament, la terra cultivable perpersona ha disminuït a la meitat. APakistan, que avui té 146 milionsd'habitants que d'aquí al 2050 seran345, la superfície de conreu caurà unterç, situant-se en les 0'03 hectàrees,

Dins l'oceà Internet, la mar i el litoral ocupen -no podiaser d'una altra forma- un enorme espai obert per a totsaquells que s'interessin per qualsevol dels seus aspec-tes. Només una dada: a les paraules "sea� (mar en an-glès), o "marine�, un motor de recerca ens ha respost

una xifra que fa que a països desen-volupats com el Japó, Corea del Sudo Taiwan, hagin d'importar el 70% delblat que consumeixen.

L'Informe del Worldwatch analit-za el creixement demogràfic amb laseva interrelació amb la producciód'aliments, l'aigua, la pesca, les ma-lalties... és a dir, amb una concepcióglobal que fa que els fenòmens hu-mans i la naturalesa no siguin qüesti-ons analitzables per separat, ans totel contrari. En aquest sentit, cal des-tacar la mancança de liderat que de-nuncia l'Institut i que s'ha posat de

manifest en els darrers conflictes in-ternacionals. Més enllà de la força perimpulsar un nou ordre mundial, elspaïsos desenvolupats farien bé, diuBrown, a condonar els deutes, per-què els països pobres poguessin in-vertir en educació, com a palanca persortir del subdesenvolupament. AKenya, per exemple, el 25% del pres-supost es destina a pagar els interes-sos del deute extern, mentre que aeducació només hi va el 7% i a la sa-lut el 3%.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Cercant la Mar al'oceà Internet

Albert Catalan

Si mi voz muriera en tierra / llevadla alnivel del mar / y dejadla en la ribera.La mar d'Alberti, la mar dels poetes idels antics aventurers, serva encara lanostàlgia i la fascinació d'allò descone-gut i romàntic, d'allò misteriós i acolli-dor al temps. Aquelles navegacionsamb destinació incerta que encara avuicaptiven la nostra imaginació, troben aInternet el més exacte paral·lelismetecnològic: navegar per la xarxa, senserumb, recorrent ports que ignoràvemabans de partir, pot ésser avui en diauna bella aventura per al coneixement.

amb 4.063.610 referències. Per tant, donarem tan solsun parell de punts on iniciar possibles singladures, ambl'esperança que el bon vent i la intuïció dels navegantsels duguin als ports més interessants.

Per començar, un bon punt de partida pot ser http://dir.yahoo.com/Science/Earth_Sciences/Oceanography/amb nombrosos enllaços a temes generals com ara bio-logia marina, meteorologia, etc., o altres més concretscom, per exemple, els esculls de corall o els tsunamis.També podem partir de la pàgina de Marinet, un fòrumde discussió i de difusió de medi ambient i d'investiga-c ions mar ines d 'àmbit iberoamer icà: http://tierra.rediris.es/marinet/informacion.html. Per la sevapart, www.sea-search.net/mrp/welcome.html, constitu-eix una eina de navegació per trobar fonts d'informaciósobre la investigació marina a Europa.

Si cerca informació concreta sobre oceanografia dela Mediterrània, pot navegar cap a http://es-taxp.santateresa.enea.it/www/cram/cg3.htm.; o, éspossible que vulgui saber més coses sobre un fenomendel qual se'n parla contínuament: El Niño. En aquestcas, posi rumb directament a http://www2.rcp.net.pe/cpps/estudio.htm, on podrà consultar aspectes relacio-nats amb aquest fenomen des de distints punts de vis-ta.

La biologia marina també té una amplíssima repre-sentació a la xarxa.Dos exemples: www.acorn-group.com/p966.htm,d'Acorn Naturalists, o gnn.yahoo.com/Science/Biology/Marine_Biology ofereixen un ample menú per connec-tar amb pàgines dedicades a aquest aspecte. Si, en can-vi, li interessa la geologia marina, pot trobar espais,entre altres, a http://www.gsj.go.jp/dMG/1stPage.html,la pàgina del Departament japonès de Geologia Marina,o al Programa de Perforacions Oceàniques: http://www.oceandrilling.org.

Excepte per a una minoria de romàntics amb pres-supostos milionaris, els tresors de la mar són actual-ment els seus recursos. Si en alguna informació, potvisitar www.catsic.ucsc.edu/~eart1/Notes/Lec23.html,o una Llibreria de Recursos Marins: www.cofc.edu/library/mrl/mrl-homepage.htm.

I, per acabar el nostre passeig marí, algunes adre-ces més de caire general: la URL de la Universitat deSan Diego www.geology.sdsu.edu/urls/marine.html; ola de la llibreria de la Institució Scripps http://scilib.ucsd.edu/sio/. L'Organització Internacional Marí-tima té el seu lloc a www.imo.org/imo/spanish/princip.htm. Per la seva part, http://193.145.7.2/cytmar/indice_CYTMAR.html és l'espai del Programa Na-cional de Ciència i Tecnologia Marines, que cobreix à-rees tan variades com la predicció oceànica, el registresedimentari als marges continentals, l'aqüicultura ma-rina, etc.

- núm. 3 - 199932

LES I

LLES

En el pròleg del llibre La llampuga:un mite de la tardor, el desaparegutBlai Bonet escriu que "si té mites, unaterra és un país�. Sebastià Vidal i En-ric Massutí s'endinsen dins la natura ila història d'un peix que ha formatpart de la memòria col·lectiva illencai de la Mediterrània des del mateixAristòtil.

Aquesta publicació científicoinfor-mativa de l'any 1997 persegueix laCoryphanea Hippurus per acostar ellector a la seva biologia, al possibleorigen dels noms que rep, a la sevadistribució geogràfica arreu del món,

i a les molt variades maneres de cui-nar-la i, fins i tot, a alguns exemplesde com ha servit de motiu artístic.

L'estacionalitat de la llampuga i larapidesa del seu creixement cridarenl'atenció dels autors clàssics. AMallorca, els exemplars reproductorsarriben el mes de juny per fer la pos-ta, i la pesca s'inicia a finals del mesd'agost. La llampuga s'ha estudiat pelseu ràpid creixement, ja que el mesde setembre els exemplars fan 20centímetres i el novembre poden ar-ribar als 50 centímetres de llarg.Aquest creixement ja s'ha aprofitat a

indrets de l'altra punta del móncom a les Hawaii i als Estats Unitson es cultiva en captivitat. Els au-tors, però, no són partidaris deconvertir la llampuga en el pollas-tre del futur, perquè segons EnricMassutí i Sebastià Vidal "uns bonsescaldums s'han de fer amb po-llastre de possessió, no amb po-llastre de granja�.

Tot i que avui en dia encarano es coneixen les àrees de pos-ta, des del segle XIV els mallor-quins consumim aquest peix quees pesca a les costes de Sóller,Pollença, Cala Rajada, Portoco-lom, Cala Figuera i Andratx d'onsurten per pescar-la fins a cin-quanta llaüts durant la tardor. Elsvaixells surten carregats de cap-cers i pedrals per practicar unapesca amb molts de secrets. En-ric Massutí, que ha sortit durantmés de dos anys amb aquests lla-üts, escriu sobre les diferents re-accions de la llampuga dins l'ai-gua, un peix molt sensible al venti la situació del sol, aspectes queha de contemplar sempre el pes-cador amb molta cura.

GASTRONOMIA DE LALLAMPUGA

A Malta també es parla amb de-voció d'aquest peix que fins i tot apa-reix a les monedes de l'illa i que ésl'ingredient essencial d'una mena depanada que és molt popular al país.Precisament de les seves possibilitatsgastronòmiques en trobam un granmostra a La llampuga: el mite de latardor. La llampuga amb pebres nofalta mai a cap taula durant els me-sos d'agost i setembre, però hi ha un

bon munt de maneres decuinar-la, segons les di-ferents mars on es pes-quen. Des del suixi dellampuga japonès, pas-sant per la llampuga ambcava de les Seychelles ola llampuga a la parme-sana d'Hawaii, on tambéla serveixen amb mangoo llet de coco. A Sardenya

la fan en escabetx, a Sicília amb sal-sa agredolça i a Mallorca de moltesaltres formes.

Un dels capítols més interessantsdel llibre descriu com s'han mantin-gut els costums de generació en ge-neració en la pesca de la llampuga ales costes mallorquines, tot compa-rant aquesta captura amb la que espractica a la resta de la Mediterrània.Podem reviure quan cada any a finalsdel mes d'agost es veuen sortir elsllaüts llampuguers que van a calar,carregats de pedrals, rams de mata,munts de corda i capcers, amb l'ai-gua que els arriba als embornals. Finsel mes de novembre s'allarga el mited'una tradició arrelada a la culturamallorquina.

El llibre d'Enric Massutí i GuillemVidal és una gran oportunitat per co-nèixer tots els detalls d'aquesta es-pècie màgica i de la seva pesca aMallorca observada i estudiada ambtanta cura com el mateix peix pelsautors de l'obra.

Quan l'estiu comença a consumir-se, arriba el tempsde menjar llampuga amb pebres. La llampuga és elpeix de la tardor, un peix molt valorat a les illes de laMediterrània, on des del temps dels clàssics s'hadestacat l'estacionalitat d'aquesta espècie. Entre elmes d'agost i el de novembre, la pesca de la llampugaés practicada pels llaüts llampuguers. És un peix ambun creixement molt ràpid, ja que pot anar dels 20centímetres als 50 o 60 centímetres de llarg en nomésdos mesos. De la llampuga i dels secrets que l'envol-ten parla el llibre La llampuga: un mite de la tardor,escrit per Enric Massutí i Sebastià Vidal.

Enric Massutí (Felanitx, 1964)doctorat en ciències biològiques,modalitat de zoologia, per la UIB.És professor associat de la uni-versitat i ha treballat al Centreocenanogràfic de les Balears, finsal seu nomenament com a direc-tor general de Pesca del Governbalear. Li agrada anar per la mari pescar serrans, raons, calamarsde prima i pàmpols de l'alba.

Sebastià Vidal (Felanitx, 1957)és llicenciat en filologia catalanaper la Universitat Autònoma deBellaterra. Treballa a la docència.

Comentari del llibre:

La llampuga: un mite de la tardorD'Enric Massutí i Sebastià Vidal (Ed. Menjavents)

Jordi Calleja

33 - núm. 3 - 1999

El canvi climàtic és un fet que potconstatar-se i que ja afecta la super-vivència de quatre espècies marinesde les Balears. Aquesta és una de lesconclusions del Llibre vermell delspeixos que redacten especialistes dela Conselleria de Medi Ambient de lesBalears i que, a hores d'ara, encaraés en procés d'elaboració.La pesca professional ambdeterminades arts i les al-teracions de l'hàbitat, so-bretot a les zones aquàti-ques més tancades, són elsaltres fenòmens agressorsde la fauna marina de lesBalears. 409 espècies laconformen, una xifra queexplica la fragilitat de lavida a les nostres aigües.El biòleg Joan Mayol, actu-al conseller d'Agricultura iPesca, és un dels coordina-dors d'aquest Llibre vermelldels peixos que encara noha sortit a la llum, però delqual ens avança les conclu-sions més importants.

El llibre estableix que lafauna balear de peixosmarins és formada per 409espècies que es poden clas-sificar en tres categories de conser-vació:

-Hi ha 58 espècies de presènciaexcepcional, no avaluades.

-Hi ha 46 espècies amb dades in-suficients

-Finalment, hi ha 232 espècies demenor risc, o no amenaçades.

A més, el llibre considera amena-çades 61 espècies marines de les Ba-lears, que inclouen:

4 espècies extingides11 espècies en perill crític17 espècies en perill30 espècies vulnerablesi 10 espècies semiamenaçades

El text relata que hi ha 6 espèciesd'aigües continentals, d'introducció

Promogut per la Conselleria de Medi Ambient, és apunt de ser publicat i alerta dels riscos per a lafauna marina de les Balears

El Llibre vermell dels peixosG.G.

recent. La seva conservació no preo-cupa, en tot cas, el contrari. A més,hi ha tres espècies d'aigua dolça ex-tingides, que vivien al riu de SantaEulàlia i una més, l'espinós, que elsautors consideren en perill.

Els problemes més greus per a la

supervivència d'algunes espèciesmarines de les Balears són, segonsassenyalen les fitxes, les alteracionsde l'habitat, que afecten vint-i-un ca-sos i que es refereixen sobretot a lesaigües salabroses, albuferes, calestancades i platges. Els problemes mésgreus per a la supervivència de la fau-na marina es deriven, sobretot, d'al-gunes de les arts de la pesca profes-sional:

-captures amb tremall i similars(16 casos), captures amb palangresde fons (13 casos) , captures d'ar-rossegament (12 casos), sobrepesca(10 casos), xarxes de deriva (6 ca-sos), palangres pelàgics (5 casos),caça submarina (5 casos), arts deparada (2 casos) i arts d'encerclament(2 casos).

El canvi climàtic és el fenomen que

es constata que ha provocat la criside quatre espècies.

La pesca esportiva afecta en trescasos d'espècies amenaçades.

L'extracció d'arena afecta en vuitcasos, i no es limita a les espèciesd'interès comercial, sinó que afectatambé les espècies rares, ecològica-

ment molt especialitzades.

El text conclou que "la conserva-ció de la fauna de peixos no es potaconseguir amb mesures simples,com ara la protecció específica legal,que tants de beneficis ha reportat ala fauna terrestre, sinó amb una com-binació d'iniciatives ambientals i pes-queres que tenguin present totes lesimplicacions de la conservació�.

Els autors proposen crear reser-ves marines i espais naturals prote-gits a la mar per salvar un cert nom-bre d'espècies amenaçades, peròaquesta solució, puntualitzen, no éssuficient ni necessària per a totes lesespècies, les quals precisen, en can-vi, d'altres mesures de protecció d'im-plantació general.

- núm. 3 - 199934

LES ILLES

Aquesta passada primavera es presen-tà a "SA NOSTRA� Les Terres de Bali-ar. Apunts de natura i de paisatge,obra dels biòlegs Joan Mayol i Juan M.Valera . El títol, així ho explicaren elsautors a la presentació del llibre, fareferència a qui segons la tradició mi-tològica fou el primer poblador de lesIlles Balears. D'aquesta manera ja enun primer moment se'ns dóna la pistadel seu tarannà: home i natura units

en l'observació que en fan dos estudi-osos, que coneixen la natura, però quetambé l'estimen i s'hi apropen amb elcor, i amb una visió gens negativa. Unanatura on l'home juga un paper es-sencial, que no és necessàriament elde la destrucció.

Els autors ens parlen de la natura,tal volta com la senten i la viuen: ambel rigor del científic, però també ambla poesia i el sentiment que els dónaser-ne profunds observadors i amantsi, sobretot, amb la voluntat de trans-metre el seu entusiasme.

El resultat, com no pot esser d'al-tra manera, és el contagi, a través de

les seves pàginesens apropamamb gust a unspaisatges que toti esser molt pro-pers sovint enssón desconeguts,perquè la nostramirada no ésprou atenta, nigenerosa.

El llibre estàestructurat en

cinc parts i un sisè apartat anomenat"Calendari�.

Mar, Illes, Aigua, Home, Demà sónels títols d'aquests capítols que comen-cen tots ells amb una cita de poetesbalears (Josep Llompart, Damià Hu-guet, Blai Bonet o Rosselló-Pòrcel). Entots els casos són aproximacions,apunts de camp que traspuen una sen-sibilitat i una mirada que vol generar,

així s'ho expliquen a la Introducció,"més emoció que informació�.

Els textos que no per aquestesraons deixen de ser molt informatius,van acompanyats de les il·lustracionsde Juan M. Valera, biòleg pintor dedi-cat a la captació de la natura. Enaquesta ocasió no podem, però, sa-ber si són els textos que acompanyenles il·lustracions de Valera o viceversaperquè l'aspecte gràfic de l'obra és tanimportant com la lletra escrita i la sevaperfecta harmonia és el resultat.

Mayol i Valera trigaren anys a reu-nir aquest material de primera mà.

A l'acte de presentació el pintor es

referí a "la dificultat de pintar algunsinstants de la natura que se'ns pre-senta sempre canviant i sempre únicai irrepetible�.

I si els quatre primers capítols, jaho deia, reuneixen aspectes de la vidamarina, de les Illes i l'aigua, a partirdel quart apareix l'home com a partd'aquesta natura que amb la seva ac-ció la modifica, on s'insereix, per for-mar-ne part. El capítol comença pre-cisament amb una explicació sobre perquè a un llibre de natura hi ha un capí-tol dedicat a l'Home. Perquè "tan pre-gona és la petja de la nostra espècie ala fauna, la flora i sobretot als paisat-ges illencs. Les Balears d'avui (i d'ahir,en termes històrics) �s'hi diu a la pri-mera pàgina del capítol-, són com són,perquè l'home hi és�. Per això, el ca-pítol fa un repàs als principals elementshumans del paisatge de les nostresilles, des de les construccions megalí-tiques de Menorca fins a les casetesde roter o les petites esglésies blan-ques que omplen el nostre paisatge.

El llibre acaba amb una reflexió:"Demà�, "les Illes -se'ns hi diu- sónnaus immòbils a la Mediterrània i no-saltres no en som els únics tripulants(...) de fet som uns nouvinguts�, i ensplanteja la conservació no com unaqüestió de lleis, sempre insuficients,sinó com un imperatiu ètic, "perquètot i les lleis i els catàlegs, la força dela humanitat raurà en la seva voluntatsocial, en l'adopció d'una determina-da escala de valors�. Uns valors quese'ns dubte són els que han inspirataquesta obra.

El llibre clou amb un obsequi, aixípot esser considerat el "Calendari�, hodèiem al començament, on, estructu-rat per mesos, els autors fan una apro-ximació a la natura a través de les se-ves principals manifestacions. Gener,les primeres orquídies, febrer la postadel voltor, març les llebres que, segonsels autors, tornen "loques�, tortuguespel mes d'abril, (i així fins a completardotze instants de la natura de les Ba-lears que corresponen als mesos del'any) evocacions que tenen el gust pera molts de temps passats, de momentsde la naturalesa de la nostra infante-sa.

A més del llibre, el material origi-nal amb el qual s'ha fet constituirà unaexposició itinerant que viatjarà aMenorca i Eivissa i en darrer terme lesobres originals de Valera seran sub-hastades i se'n dedicaran els guanys aalguna acció de protecció envers lanatura de les nostres illes.

La natura prop del corM.M.

Les Terres de Baliar, de Joan Mayol i Juan M. Valera.

Un llibre, com la natura,per esser gaudit

35 - núm. 3 - 1999

LES ILLES

De la reutilització del brik, un delsmaterials més difícils de transformar,per la mescla de plàstic, alumini icartó que aglutina, s'obtindrà unplàstic endurit, denominat MAPLAR.Amb aquest material es podran fa-bricar des de rajoles i elements dedecoració fins a mobiliari urbà, in-dustrial i residencial, com són se-nyals de trànsit, papereres o tres-pols.

La novetat que introdueix la novaempresa de reciclatge radica en laseparació de tots els components delbrik, per a la seva posterior recupe-ració en forma de matèries prime-res: pasta de cel·lulosa, plàstic i alu-mini.

A partir d'aquest procés de reci-c latge, l 'empresa obt indrà elMAPLAR, que és un producte ques'obté del plàstic i de l'alumini, pro-cedent d'envasos de brik i d'altresplàstics que s'afegeixen durant elprocés.

El funcionament d'RDB tendrà unacapacitat anual de producció de1.500 tones. Per desenvolupar laseva activitat, la nova empresas'ubicarà al polígon industrial deMarratxí, si bé està prevista la pos-terior construcció de diferents plan-tes al costat de Son Reus. Així ma-teix, la societat sense ànim de lucreEcoembes aportarà, per al seu reci-

"SA NOSTRA� impulsa lacreació de l'empresa dereciclatge de brik RDB

clatge, tots els residus d'envàs tipusbrik que siguin recollits selectiva-ment a l'arxipèlag, i els lliurarà aRDB.

A l'accionariat d'RDB, participarana parts iguals, amb un 45% cadauna, Tirme i "SA NOSTRA�, que esfarà càrrec de la direcció financera,la gerència, el màrqueting, i R+D.Per la seva banda, Tirme durà a ter-me la direcció tècnica de l'empresa.

Les plantes d'RDB s'ubicaran enuna parcel·la industrial de devers5.000 m2, amb una superfície cons-truïda tancada de 1.000 m2. Al res-pecte, cal destacar que les instal·la-cions no produeixen renous ni ma-les olors, i no consumeixen gaireenergia ni recursos hidràulics. El pro-jecte RDB proposa, mitjançant unprocés pioner, la posada en marxad'instal·lacions senzilles, poc volu-minoses i modulars, que donen unasolució integral al tractament delbrik.

El reciclatge s'ha convertit en undels principals objectius de la indús-tria del plàstic, donat que és la viamés segura, tant per a l'economiacom per al medi ambient, a l'àmbitde la Unió Europea. La fabricació delMAPLAR resol el problema del trac-tament dels briks, en la mesura quees reciclen tots els seus components.

AVANTATGES TÈCNICS DEL MAPLAR

n Té un gran nombre d'aplicacions.

n Permet una construcció sòlida i duradora i no reque-reix cap tipus de manteniment.

n Llarga vida del producte, garantida (més de 25 anys).

n Fàcil neteja; dificultat de pintades; no es rovella.

n No s'esberla, no es ratlla ni clivella, no es romp.

n Modelats ja en colors, no requereixen ser pintats denou.

n Insensible a la putrefacció, insectes, fongs i dissolventsorgànics.

n No es veu afectat pel directe i continuat contacte ambla mar, aigua salada o orina animal.

n Resisteix la degradació dels raigs solars i no es decolora.

n Resistent al foc, i és autoestingible.

n Els danys vandàlics són fàcilment reparats amb einesordinàries d'ús casolà.

n No condueix l'electricitat; aïllament termal i acústic.

n Pot ser serrat, mecanitzat, soldat, clavat, grapat i en-colat.

AVANTATGES MEDIAMBIENTALS DELMAPLAR

n S'aprofiten els residus plàstics i de cel·lulosa, que d'al-tra manera s'haguessin portat a un abocador, amb elsconseqüents impactes mediambientals negatius.

n Promou el significatiu reciclat comunitari, tan neces-sari en la societat actual i futura.

n Estalvi de matèries primeres concurrents (llenya, acer,formigó�), així com l'estalvi energètic al llarg del ci-cle de vida del producte final.

n És un material reciclable quantes vegades sigui ne-cessari, que no incorpora productes tòxics ni perillo-sos.

AVANTATGES ECONÒMICS DEL MAPLAR

n Costa menys que altres materials tradicionals; els per-fils de MAPLAR poden resultar per terme mitjà deversun 15% a 20% més econòmics que perfils realitzatsamb altres materials.

n Es disminueixen els costos d'abocadors i dels fems.Així mateix, amb l'entrada en funcionament d'aques-ta empresa es crearan nous llocs de feina.

"SA NOSTRA� ha impulsat la creació de l'empresaReciclatge de Brik de les Balears RDB. Aquest innovadorprojecte empresarial pretén oferir una solució integradaal tractament dels residus d'envasos de brik a les Illes,que provenen de la recollida selectiva municipal. Lafirma RDB, compta amb la participació de Tirme, id'Environment Quality & Risk, S L, una empresa del PaísBasc.

- núm. 3 - 199936

AGEN

DA

L'educació ambiental, com aprincipal eina per a la conser-vació del medi, protagonistade les grans transformacionshistòriques que sens dubteavui ja es perfilen, és reco-neguda no només per educa-dors, sinó també per investi-gadors i coneixedors deltema.

Amb aquesta premissa,"SA NOSTRA� organitzà el ci-cle de conferències "Educacióambiental 1999. Nous Horit-zons� que durant els mesosd'abril i maig reuní persones,sobretot del món de l'ense-nyament, i estudiants, entorna uns objectius comuns: im-pulsar l'interès per temesd'actualitat, actuacions i re-cerques innovadores relacio-nades amb l'educació ambien-tal, i incidir en la necessitatd'estimular la capacitat críti-ca, l'esperit democràtic, elsvalors humans i la interdisci-plinarietat científica a l'ense-nyament.

"En un món urbà itecnificat, que canvia vertigi-nosament, l'educació ambien-tal ha de replantejar els seusobjectius i mètodes constant-ment� �s'explicava al fulletódivulgatiu d'aquesta iniciativa.I l'objectiu del cicle �s'hi diu-ha estat "donar a conèixertemes d'actualitat, experièn-cies i recerques innovadoresper contribuir a obrir nous ho-ritzons en el llindar d'un segle que veim pled'incerteses, però també d'esperances peral medi ambient.

Per Can Tàpera, en aquest marc, hanpassat experts del renom de Pi larMonterrubio (tècnica del Centre Nacionald'Educació Ambiental �CENEAM-) que par-

Nous Horitzons per al'Educació Ambiental

GEA

Amb la col·laboració del Centre de Professors de Palma (Conselleriad'Educació i Cultura del Govern balear) i de la Universitat de les Illes Balears.

Durant els mesos d'abril i maig, "SA NOSTRA�organitzà a Can Tàpera un cicle de conferències

sobre educació ambiental adreçat a professionalsde l'ensenyament i a estudiants

là de la recuperació dels espais perduts ide com evitar que el món rural s'oblidi. JuanCarlos Dueñas Cardiel (director delCENEAM. Ministeri de Medi Ambient), quededicà la seva intervenció a parlar del plan-tejament del Llibre Blanc de l'educació am-biental a Espanya, com a un procés col·lec-

Can Tàpera esperfila com un

centre punter pera les iniciatives

del ProjecteNatura

tiu de reflexió i una eina per promoure l'ac-ció proambiental entre les persones i elsgrups socials, o el catedràtic de la Facultatde Pedagogia de la Universitat de Barcelona,Jaume Trilla, que presentà en la seva inter-venció la idea de la Ciutat Educadora, re-cuperada amb força a principis dels anysnoranta, com a exemple de l'íntima i com-plexa relació entre el medi urbà i l'educacióentesa en el seu sentit més ampli. A la sevaconferència, Trilla comentà les propostesteòriques i pràctiques del projecte originalde la Ciutat dels Infants, del pedagog italiàFrancesco Tonucci, que té avui gran ressò,i la seva particular aplicació en el projectede la Diputació de Barcelona.

Pel que fa a les sessions dels conferen-

ciants més coneguts de tots nosaltres, so-bretot per la seva vinculació directa a lasocietat balear, Albert Catalan, parlà del'ecoauditoria al centre escolar i es referí ala necessitat d'implicar les comunitats es-colars en un procés d'anàlisi i d'intervenciósobre la utilització de recursos al centre edu-catiu i del seu entorn. "Una estratègia ques'ha de concretar en els anomenats plansde coherència ambiental, perquè -explicàCatalan- d'aquesta manera lluny de formarpart només dels projectes curriculars, l'edu-cació ambiental constituirà un procés de re-flexió sobre la responsabilitat individual icol·lectiva en la utilització dels recursos,producció de residus etc...�.

Aina Calvo a la seva conferència, pre-parada conjuntament amb Jaume Sureda,per la seva banda, aportà a aquests NousHoritzons una reflexió sobre un aspecte moltinnovador i a la vegada ja molt comú entreels estudiosos del medi que s'ha introduïtamb força en el món de l'educació ambien-tal: la presència nova, però aclaparadora,d'Internet. Parlà sobre què ofereix als pro-fessionals de l'educació ambiental la xarxai analitzà les seves diferents possibilitatspedagògiques per als professionals.

Al curs assistiren devers vuitanta per-sones per sessió, sobretot professors de pri-mària i secundària així com estudiants uni-versitaris. Amb aquesta resposta, l'organit-zació creu haver complit un dels principalsobjectius del cicle ja que l'educció ambien-tal és una eina que ha de saber esser utilit-zada pels mestres i professionals de l'en-senyament en general.

37 - núm. 3 - 1999

AGENDA

Clausurat el primer Màster de la Càtedra per a lagestió empresarial i el medi ambient

La qualitat mediambiental,requisit de l'excel·lènciaempresarial

G.G.

Només un 11% de les empreses espanyo-les ha implantat un sistema de gestió am-biental tot i que ja són clars els seus avan-tatges econòmics, estratègics i d'imatge.La necessitat de fer una forta inversió iels elevats costos operatius a curt termi-ni desanimen els gestors d'emprendreaquesta iniciativa de qualitat i d'innova-ció. Però el futur s'acosta, i la Universi-tat de les Illes Balears clausurà dia 30 dejuny el primer Màster de la Càtedra per ala gestió empresarial i el medi ambient.Una càtedra i un màster patrocinats per"SA NOSTRA�. Al curs han assistit seixan-ta-un postgraduats, dels quals tretze hanfet tot el màster en els seus apartats dequalitat i de medi ambient i quaranta hanfet el màster de qualitat. El director delcurs, Antoni Riera, manifestà a l'acte declausura la satisfacció que li ha proporci-onat la bona acollida del màster i anun-cià que aquesta empenta permetrà entrar

Acord entre laUniversitat i

"SA NOSTRA" peral mantenimentde les pàgines

MEDIWEB

Les pàgines de MEDIWEB, conside-rades com un portal especialitzat eneducació ambiental i interpretació delpatrimoni de les Illes, seran mantin-gudes i actualitzades a Internet.

La Universitat de les Illes Balears ila Caixa d�Estalvis de Balears �SA NOS-TRA� han signat un conveni per durendavant aquest projecte consideratde molt d�interès per a mestres i edu-cadors.

L�adreça electrònica de MEDIWEB éshttp://www.uib.es/depart/dceweb/grupsrec.html

en una nova etapa, la de planificar la lo-gística i el suport didàctic que han de per-metre comercialitzar en certa manera elsserveis d'aquesta càtedra.

El conveni entre la Universitat de lesIlles Balears i "SA NOSTRA� vigirà finsl'any 2003, en què es desenvoluparàaquesta primera càtedra universitària pa-trocinada amb fons privats. A l'acte declausura d'aquest primer curs varen serconferenciants dos gestors innovadors:

Manuel J. Rodríguez, en-ginyer professional del'Estat de Florida i asses-sor de TQM del Rodtec,de Miami i Victor CalvínPriego, director de la fac-toria de BSH Balay S.A.Tots dos varen ressaltarla satisfacció d'haverpres iniciatives profun-dament innovadores perfer compatibles la pro-ducció industrial amb lapreservació i fins i totamb la millora mediam-biental. Manuel Rodrí-guez posà com a exem-ple l'innovador sistemade l'empresa elèctricaque dirigeix per reciclarpart de l'energia calorí-fica que provoca la pro-

ducció d'energia i reaprofitar-la, de for-ma que s'economitzen mitjans i es millo-ra l'entorn de la fàbrica. Calvín Priegodestacà l'esforç de Balay per reduir elsresidus sòlids, gasosos i la contaminaciósonora de les seves factories. A Espanyanomés un hotel, de la Cadena Sol, aplicaformes innovadores de gestió mediam-biental. Totes es consideren pioneresd'unes formes de gestió respectuosesamb la qualitat mediambiental i esperenque aviat siguin de forçós compliment pera tota la indústria. Les tendències sem-bla que ho confirmen, assenyalaren elsconferenciants, quan digueren que en elsanys setanta les empreses de producciócomençaren a manifestar la seva preocu-pació per l'impacte ambiental que produ-ïen, en els anys vuitanta la inquietud ar-ribà a les empreses de serveis, i en elsanys noranta, finalment, a les adminis-tracions públiques.

Acte de cloenda del Màster de la Càtedra per a la gestió empresarial i el medi ambient.

- núm. 3 - 199938

AGENDA

Educar des dels valors ambientals i humansés la fita que s�ha marcat l�entitat l�hora dedissenyar el Programa �SA NOSTRA� amb lanatura, que enguany inclourà noves activi-tats pensades per potenciar l�estimació perla natura i el foment de la sostenibilitat desde la perspectiva de la convivència, el civis-me i la solidaritat.

Tenint en compte quela UNESCO ha designatl�any 2000 com a l�Any In-ternacional de la Culturade la Pau, s�ha volgut ofe-rir un programa que edu-qui per a la natura, totconsiderant que per aaixò és necessària unaeducació integral de lapersona.

A més de l�oferta d�al-tres cursos, les novetatsd�enguany són de tot sig-ne i inclouen visites (Des-cobrim la Trapa iInvestigam la Trapa), ac-tivitats al centre escolar(Linguapax), tres novesexposicions itinerants(Guillem Colom: natura iciència, Les Balears abansdels humans i L�univers alteu abast) i, finalment, elprograma formatiu per aprofessionals de l�educa-ció VINCLES.

Una de les novetats esmentades és unaactivitat de centre nova enguany al progra-ma que s�ha titulat Linguapax (UNESCO),adreçat als professors de llengua i ciènciessocials que vol servir per capacitar el pro-fessorat per al foment de la comprensió i lacooperació internacional a través de l�apre-nentatge de les llengües estrangeres i de lesciències socials al centre escolar. Linguapaxinclou un taller formatiu en valors per alsprofessionals que s�ha promogut enguanycom a part de la proposta d�educació per ala pau.

Novetats al Programa �SANOSTRA� amb la natura

GEA

Per al curs 99/2000, amb motiu de la declaració de l�AnyInternacional de la Cultura de la Pau, s�han inclòs activitats ivisites que fomenten una perspectiva de convivència icivisme, per educar en la solidaritat, per al desenvolupamentequitatiu i la igualtat social.

Per la seva banda, tal com assenyalàvemLa Trapa mostra novament una clara voca-ció educativa: els seus potencials per a l�edu-cació ambiental han estat considerats moltgrans perquè permeten la participació directaen la recuperació forestal.

Quant a les exposicions itinerants, hanestat considerades pels organitzadors com

la millor manera d�atracar diferents aspec-tes de la natura a la comunitat escolar. Així,que Què li feim, a la Terra, serà una exposi-ció que es desplaçarà als centres escolarsde les Illes, per plantejar als alumnes elsprincipals conflictes ambientals i proposar-los algunes vies de solució. Mentre que Gui-llem Colom: natura i ciència, L�univers al teuabast i Balears abans dels humans són tresmuntatges que itineraran per sales de dife-rents poblacions i permetran a la poblacióescolar, conèixer la important figura del ci-entífic solleric, amb motiu del centenari del

seu naixement, apropar-se a les estrelles enel cas de L�univers al teu abast o a la desco-berta apassionada del passat de les nostresilles a Balears abans dels humans amb laintenció que la visió del passat ens permetipromoure l�estimació pel present.

Quant a VINCLES, una altra de les nove-tats per a la present edició del Programa �SANOSTRA� amb la natura, es tracta d�un pro-grama formatiu en valors per a professio-nals de l�educació, mitjançant el qual es volcontribuir a dotar el professorat d�iniciativesformatives i d�elements didàctics per a lainclusió de l�educació humana dins la tascadocent. Vincles suggereix vinculació amb elssemblants i amb el medi. Aquesta mateixavinculació que �SA NOSTRA� manifesta a tra-vés del programa que ara us presentam.

Tot això s�afegeix a les activitats que �SANOSTRA� repeteix per a aquest curs a la co-munitat escolar en els programes educatiusals centres de Sa Canova, al Museu Balearde Ciències Naturals de Sóller, a Can Tàpe-ra i a l�Observatori Astronòmic de Mallorca,indrets tots ells especialment adequats per

a activitats relacionades amb l�educació so-bre el medi des de les seves diferents pers-pectives i on els alumnes viuran jornades deveritable educació en els valors de la naturai la pau.

Es tracta d�una oferta pluridisciplinar adre-çada principalment als alumnes (dels 4 als17 anys), però també als professors, perdonar-los un suport formatiu en la seva tas-ca diària, per la qual en la darrera edició 98/99 passaren prop de 25.000 persones, en laseva major part alumnes de secundària ambels seus professors.

39 - núm. 3 - 1999

El primer Parc Marítim Terrestre del territori nacionalLa història de Cabrera té episodis d'enormeinterès, encara que sempre molt puntuals. Lesseves aigües contenen diverses restes púni-ques i romanes. Algunes zones de Cabrera sónplenes de ceràmica tardoromana i existeixenevidències que, durant aquest període, hi ha-gué una basílica paleocristiana a Cabrera.

ELS PRIMERS POBLADORSPobles talaiòtics, romans, àrabs, cristians,

pirates... Tots ells han passat per Cabrera, iper raons comercials i defensives, han cercatrefugi al seu arrecerat port, o per viure-hi deforma permanent, tot explotant els seus es-cassos recursos naturals. A Cabrera, però, maino hi ha viscut una població massa gran.

Tant pel que fa a les illes com a la mar, s'hantrobat restes que donen testimoniatge del pasde l'home per l'arxipèlag des d'èpoques pre-històriques fins els primers segles de la nos-tra Era. Segons Lucio Foro, els romans con-queriren les Balears per acabar amb els atacsdels primitius pobles talaiòtics que habitavenaquestes terres, als quals definia com a "fe-réstecs salvatges", que "infesta-ven els mars amb furor piràtic".

Durant l'època clàssica, els bo-nes condicions del port natural deCabrera, la seva excel·lent situa-ció geogràfica i l'existència d'ai-gua potable, van fer d'aquesta illaun lloc important en les rutes decomerç marítim.

Es tenen notícies de l'arribadadel cristianisme en la seva expan-sió cap a Occident, en una èpocaprimerenca. L'any 398, semblaser, existia un monestir a l'illa, iels seus monjos van esser amo-nestats pel Papa Gregori el Gran,cap el 603, "per dissoluts i depra-vats", segons paraules seves. Al-guns autors interpreten que de-vien dedicar-se a la pirateria.

PIRATES I CASTELLSEls àrabs van navegar durant

segles pels mars balears, i ocu-paren definitivament l'arxipèlagl'any 902. Més tard, el 1229, elrei Jaume I conquereix les Bale-ars i en la seva repartició cedeixl'arxipèlag de Cabrera al paborde de Tarrago-na.

Cabrera, excel·lent amagatall i lloc de re-pòs per als pirates, és testimoni d'innombra-bles guerres, escaramusses i assalts entreàrabs, turcs, i cristians. A finals del segle XIV,possiblement, es construeix el castell per a ladefensa de les costes balears dels saqueigsdels pirates.

El castell és la resta històrica millor conser-vada de l'illa. La seva construcció i defensa ila captivitat dels presoners napoleònics, en-tres altres esdeveniments remarcables, con-fereixen personalitat històrica a aquesta peti-ta illa, i són els episodis més coneguts de lahistòria de Cabrera.

PRESONERS FRANCESOSL'any 1809, durant la Guerra de la Indepen-

dència, Espanya va vèncer França a la batallade Bailén.

Es capturen milers de presoners francesosque, després del seu pas per Cadis, són envi-ats a Cabrera. L'illa es converteix així en unapresó durant un període de cinc anys. El maltemps i la pobresa d'un país en guerra fan

que els queviures no arribin sempre amb re-gularitat. Finalment els presoners es veuenobligats a alimentar-se d'herbes, rates, sar-gantanes i tot el que puguin trobar. Més detrenta anys després, una esquadra francesatransporta a l'illa un obelisc dedicat a tots elssoldats que varen sofrir la captivitat i la morta Cabrera, aquest és l'episodi més negre dela història de Cabrera, si més no en la cons-ciència popular.

HISTÒRIA MÉS RECENTCap el 1890, la propietat de Cabrera, que

ha passat per nombrosos amos, correspon ala família Feliu que funda la Vil·la Cristiana ies comença la colonització de l'illa. Constru-eixen la casa denominada Can Feliu i Es Ce-ller, avui museu de l'illa, i hi implanten con-reus de vinya i de blat. (Avui en queden lescases integrades al paisatge, amb els campsja abandonats).

Durant la Primera Guerra Mundial, la im-portància estratègica de Cabrera i una sèried'esdeveniments en el petit arxipèlag relacio-

nats amb la contesa, aconsellen a l'Exèrcit laseva expropiació per mantenir la neutralitatd'Espanya. Des d'aleshores fins als nostresdies, s'estableix a l'illa una guarnició. A més,entre les anys 1973 i 1986, Cabrera i els illotssón utilitzats com a camp de maniobres perterra, mar i aire, amb ús de foc real.

L'alt interès de Cabrera per les sevescaracterístiques geològiques, de flora, fauna iecològiques, motiven la reacció d'un amplisector d'opinió pública interessada a la sevaconservació. Es denuncia la necessitat immi-nent de paralitzar una sèrie d'accions (mani-obres militars, instal·lacions i activitats turís-tiques, etc.) que exerciren els anys setanta ivuitanta una gran pressió sobre el medi i quede dur-se a terme canviarien del tot i de for-ma irreversible, les condicions d'aquest reduc-te poc alterat de la Mediterrània.

Per això, el fet de dotar l'arxipèlag d'unafigura de protecció (això s'aconseguí l'any1991) que garanteixi la preservació del futurva esser acollit per amplis sectors de la socie-tat balear, que havien lluitat al seu favor, ambmolta d'alegria. El mes d'abril del 1991 des-prés de la petició unànime del Parlament ba-

lear, i de quasi vint anys de reivindicacionsdels grups ecologistes, Cabrera passa a esserel primer Parc Nacional Marítim Terrestre d'Es-panya.

USOS TRADICIONALSEls usos agrícola, ramader i forestal de Ca-

brera són tan antics com la mateixa ocupacióhumana de l'illa. Això no obstant, al llarg dela història s'han produït llargs períodes d'aban-donament.

L'activitat més constant ha estat la rama-dera, de la qual en queden molts de testimo-niatges, des de l'època romana fins als anysquaranta. El transport dels animals es realit-zava en barca i d'aquesta activitat en quedatestimoni a la toponímia, en noms com el "da-vallador d'es xots".

També en els anys quaranta acabà l'activi-tat forestal de producció de carbó i de llavorsençà l'extensió de pinar, aleshores de 7 ha,ha augmentat en 250 hectàrees.

L'activitat agrícola ha topat repetidamentamb limitacions d'extensió i productivitat a Ca-

brera. El cultiu més freqüent hanestat els cereals, i a un momentdeterminat també s'hi sembra-ren figueres i ametllers.

També s'hi intentà conrar lavinya, que no es lliurà de la fil·-loxera, com a la resta de les Ba-lears.

Avui l'illa compta gairebé ex-clusivament amb vegetació es-pontània.

Des de temps immemorial ésla pesca una de les activitats mésimportants de l'illa. Les netes ai-gües de l'arxipèlag allotgen unagran riquesa piscícola, que enalguna ocasió ha comportat unaexplotació intensiva. D'aquestaactivitat en queden restes arque-ològiques i testimonis del segleXVI i de principis del segle XIX,quan uns presoners francesosaconseguiren fugir assaltant unabarca de pescadors.

L'activitat pesquera professio-nal d'aigües de Cabrera experi-mentà un augment important enla primera meitat del segle XX,com a conseqüència del desen-

volupament dels ports de pescadors pròximsa l'arxipèlag i l'estimul que suposa l'avenç deles tècniques de pesca.

ES CELLEREs Celler és un edifici situat a la vall de ses

Quatre Quarterades de Cabrera, molt a propdel monument als presoners francesos. Finsla declaració del Parc Nacional l'edifici era to-talment en ruïnes i s'utilitzava com a magat-zem. El seu valor històric i arquitectònic ferennecessària la seva restauració, que es va dura terme entre els anys 1993 i el 1994. Des-prés, en col·laboració del Museu de Mallorca ide l'Ajuntament de Palma, es dissenyà i equi-pà el Centre de Visitants d'Es Celler,

Al seu interior alberga una exposició quereflecteix la història de Cabrera contada pelsseus mateixos protagonistes. Els antics nave-gants que perderen les àmfores al fons de labadia, els pescadors que han tret els seusmillors records en forma de xarxes i ormeigsperquè no oblidem com foren les seves vides.Es tracta d'una exposició els continguts de laqual ens dóna una visió global de l'home i dela natura a Cabrera.

Aquesta fitxa ha estat elaborada a partir del material de divulgació facilitat pel Parc Nacional de Cabrera que podeu trobar a les oficines del Parc (Plaça d’Espanya, 8Palma).

Es Castell.

- núm. 3 - 199940

L'arxipèlag de Cabrera és un grup d'illes id'illots situats al sud de Mallorca, a devers10 km del cap de ses Salines i a devers12 km del petit port de la Colònia de SantJordi. La seva illa més gran, Cabrera, hamantengut sempre una població molt re-duïda. A causa d'això, s'ha conservat enun estat pràcticament natural fins als nos-tres dies.

Superfície:La superfície total del parc és de 10.000 ha,de les quals 1.836 són terrestres (en 18 illesi illots) i la resta, un 85%, pertanyen a su-perfície marina.

En destaca l'illa de Cabrera, amb un perí-metre de costa de 38 km i una superfície de1.569 Ha, que conté la màxima elevació del'arxipèlag. L'illa dels Conills té 137 Ha i unaalçada màxima de 122 m. La resta són pe-tits illots.

Declaració:L'abril de 1991, les Corts Generals aprova-ren per llei (Llei 14/91), la declaració de l'ar-xipèlag de Cabrera com a Parc NacionalMarítim Terrestre, i passà a formar part de laXarxa Estatal de Parcs Nacionals. És el pri-mer Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Es-tat espanyol.

Autoritat de Gestió:ICONA el gestiona amb la supervisió del Patronat del Parc, on hi són repre-sentats els grups socials i les institucions que hi tenen alguna relació.

Hàbitats més importants:La reduïda extensió dels illots i les dures condicions climatològiques (pocapluja i salinitat) determinen una simplificació dels ecosistemes. A més, l'aï-llament fa que siguin diferents als corresponents a altres regions més ex-tenses.

Quant a l'ecosistema marí, les comunitats vegetals marines del litoral estancondicionades bàsicament per la intensitat lluminosa i el tipus de substratque determina dos tipus de comunitats.

La del substrat tou, dominades per la posidònia, (erròniament denominadaalga). I la del substrat rocós on viuen diverses espècies d'algues, verdes oroges (segons el grau de lluminositat que els arriba).

Espècies més importants:L'elevat nombre d'illes i illots que el constitueixen, fan de l'arxipèlag un inte-ressant laboratori natural per a l'estudi dels mecanismes de l'evolució. Cadaillot presenta unes condicions ambientals singulars. I per això les plantes iels animals que l'habiten evolucionen també de manera particular. Aparei-xen així races i varietats endèmiques pròpies de cada illot.

Pel que fa a la formació vegetal, domina la garriga, tancada d'arbustsescleròfils, d'ullastre i mata, on hi abunda el llampúdol bord (Rhamnusludovici-salvatoris). A llocs més àrids hi apareix una garriga composta perciprell, estepes i romaní.

A petits nuclis, sobretot a la zona nord de Cabrera,hi ha algunes pinedes de pi blanc que creen unambient una mica més favorable.

Les espècies més interessants, quant a ve-getals es refereix, són la ginesta borda(Ephedra fragilis) i la lletrera arbustiva(Euphorbia dendroides), i als penya-segats izones rocoses hi podem trobar una de lesespècies més destacables: la col de penya(Scabiosa cretica) i l 'estepa Joana(Hypericum balearicum).

Les comunitats animals existents també fanpatent la simplificació, ja que els recursos sónescassos i no poden suportar un gran nom-bre d'animals.

Les cadenes alimentàries que trobam sónsenzilles, amb pocs depredadors, cal desta-car el falcó i el xoriguer, i un petit ocell insec-tívor, el buscaret coallarga (Sylvia sarda).

Les aus marines més interessants que hipodem trobar son la noneta (Hydrobatespelagicus), la baldritja (Puffinus yelkouanmauretanicus), el virot (Calonectrisdiomedea), el corb marí (Phalacrocoraxaristotelis), la gavina (Larus cachinnans) i lagavina roja (Larus audouinii).

Quant a rapinyaires hi trobam l'àguila peixa-tera (Pandion haliaetus), el falcó marí (Falcoeleonorae), el falcó i el xoriguer (Falcotinnunculus).

Pel que fa a les espècies més populars hemde dir que Cabrera s'identifica amb la sargan-tana balear (Podarcis lilfordi), espècie endè-

mica de la qual a Cabrera en viuen deu subespècies, en illots diferents.

Pel que fa a la vida marina destaquen la Posidonia oceanica, la nacra (Pin-na nobilis), la tomàtiga de mar (Actinia equina) el cabot (Gobius cruentatus).

Accessos i visites:Perquè es compleixin els principals objectius del parc (conservació i ús pú-blic) cal ordenar els usos i les activitats dels visitants.

La llei del Parc Nacional determina que per navegar per les seves aigües,ancorar al port o bussejar amb escafandre autònom s'ha de sol·licitar auto-rització prèvia de la direcció del Parc a les oficines d'ICONA (Plaça Espa-nya 8, 1r. Palma de Mallorca ) on també es pot obtenir informació d'aspec-tes concrets.

El parc pot visitar-se sense necessitat de complimentar cap tràmit tot em-barcant-se a les golodrines turístiques que parteixen dels ports de la Colò-nia de Sant Jordi i de Portopetro. Aquest servei es limita als mesos d'estiu ies recomanable efectuar la reserva amb antelació.

El permís de navegació pot tenir fins a un mes de durada i permet la nave-gació per aigües del parc i l'ancoratge diürn a's Burrí i al port, però no du-rant el vespre.

El permís de pernocta permet la navegació i l'ancoratge diürn als esmentatsllocs i també pernoctar en un dels punt d'ancoratge assenyalats al port. S'au-toritza una sola nit els mesos de juliol i agost, dos el mes de setembre idurant set dies la resta de l'any.

Museu:El Celler, edifici emblemàtic i museu del Parc Nacional Marítim Terrestre deCabrera es restaurà entre 1993 i 1994. Des de 1996 alberga l'exposicióL'Home i la Natura a Cabrera, un breu recorregut a través de la història,l'etnografia i la natura de l'arxipèlag.

Al parc no ni ha restaurants.

Parc Nacional MarítimTerrestre de

l�arxipèlag de Cabrera