03. les revolucions liberals ipb

03. REVOLUCIONS LIBERALS, 03. REVOLUCIONS LIBERALS, RESTAURACIÓ I NACIONALISMES RESTAURACIÓ I NACIONALISMES (1789-1870)

Història del Món Contemporani

IPB / Joan Corbalán

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...0. INTRODUCCIÓ0.1. El liberalisme políticLes revolucions liberals són les que, dirigides per la burgesia il·lustrada, es van donar a Europa (i les seves colònies) des de finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Van acabar definitivament amb l’Antic Règim i van possibilitar la implantació del liberalisme (polític i econòmic). En definitiva, van donar el pas cap el món contemporani.

Són un moviment contradictori: Revolucionarilluita contra l’Antic Règim*. Conservadorno vol ni la igualtat econòmica ni la social. (*Inicialment contra l’Antic Règim, després contra el Moviment Obrer).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...0. INTRODUCCIÓ0.1. El liberalisme políticEl liberalisme polític te tres principis bàsics:Sobirania Nacional. Expressada en el sufragi:

Universal (tots els homes majors d’edat)Restringit (s’estableix un criteri –econòmic- per votar.

Divisió de Poders:Legislatiu (Parlament).Executiu (Govern).Judicial (Jutges i Tribunals)

Llibertats individuals: igualtat davant la llei.

Aquests principis es recullen en una Constitució.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...0. INTRODUCCIÓ0.2. Revolució Americana (1776-83)Va ser la primera revolució liberal. Va enfrontar a les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord contra la metròpoli (GB). Finalment van aconseguir la seva independència i van establir un nou estat basat en els principis liberals, que van ser l’exemple a seguir per a altres revolucions. La seva Constitució (1787) recollia els principis bàsics del liberalisme, creant una República basada en la Federació d’Estats. Es recollia una àmplia declaració de drets (llibertat d’expressió, de premsa, de religió...).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...0. INTRODUCCIÓ0.2. Revolució Americana (1776-83)

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS... 1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.1 Les causes de la RevolucióA finals del segle XVIII a França hi havia amplis grups que volien canvis profunds: la burgesia. Inspirada en les idees de la il·lustració, demanava canvis de reglamentacions econòmiques... accés al poder polític.

Mentre, l’aristocràcia segueix aferrada a l’antic model feudal.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS... 1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.1 Les causes de la Revolució Durant el final de la dècada dels anys 1780’s, França pateix una greu crisi econòmica: condicions vida pagesia (impostos senyorials), males collites, crisi industrial (obertura mercat francès als productes anglesos), a més de vagues, motins, atur...Les finances reials es trobaven en bancarrota, (despeses de la Cort), suport als rebels “americans”...El sistema fiscal de l’Antic Règim fa impossible millorar la situació de fam, misèria, atur... Cal reformar el sistema fiscal fent pagar als privilegiats.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats GeneralsCalonne i Necker (ministres de Lluis XVI) van proposar el pagament d’impostos per part de la noblesa. El boicot dels privilegiats a pagar-ne va obligar Lluís XVI a convocar els Estats Generals, ja que només els Estats Generals podien aprovar noves càrregues fiscals.Però com funcionaven els Estats Generals? Cada estament representava 1 vot. Possible resultat d’aprovar els impostos per als privilegiats? Mentre es preparava la inauguració cada estat preparava uns “quaderns de queixes” (le cahier de doléances): peticions al rei.“Es la voluntat de Sa Majestat”, segons constava en el reglament d’elecció dels Estats Generals, “assegurar a qualsevol, fins i tot en els llocs més allunyats del regne, que els seus desitjos i reclamacions arribin fins a Ell”.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats Generals

Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajudin a superar les dificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i per a establir, d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits i amb la prosperitat del nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar l’Assemblea dels Estats Generals de totes les províncies, tant per a que ens aconsellin i ens assisteixin en tots els assumptes que siguin exposats davant Nos, com per a fer-nos saber els desitjos i queixes dels nostres súbdits, de forma que per una mútua confiança i amor recíproc, s’aporti el més aviat possible un remei eficaç als mals de l’Estat, que els abusos de tot tipus siguin reformats i previnguts per bones i fermes disposicions que assegurin la felicitat pública i que ens aportin a Nos particularment la calma i la tranquil·litat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps.

Convocatòria dels Estats General, Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats GeneralsPÀGINA 44. LECTURA “QUADERNS DE QUEIXES”PÀGINA 44. LECTURA “QUADERNS DE QUEIXES”"Declarem que mai consentirem que s'extingeixin els drets que han caracteritzat fins el dia d'avui l'ordre nobiliari i que hem rebut dels nostres avantpassats. (...) Recomanem als nostres diputats que s'oposin a tot allò que pugui atemptar contra les propietats útils o honorífiques de les nostres terres, i entenem que no es pot accedir a cap modificació ni pagament de cap tipus (...) sense el nostre consentiment lliure i individual. "Quadern nobiliari de la batllia de Montargis.

Els diputats sol·licitaran l'abolició total de tots els privilegis dels nobles, dels eclesiàstics i de la resta de privilegiats (...) L'abolició de la gabella (...), de les talles (...), dels drets de trànsit comercial (...), de les franquícies (...). que per reemplaçar aquests impostos i drets s'estableixin pels Estats Generals (...), impostos que recauran indistintament i sense privilegi ni immunitats sobre tots els ciutadans dels tres ordres. "Quadern del Tercer Estat d'Anjou.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats Generals

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats GeneralsExtracte del pamflet Què és el Tercer Estat? de l’abat Sieyès (1789):El pla d’aquest escrit és força simple. Tres coses hem de preguntar-nos:1a. Què és el Tercer Estat? Tot.2a. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res.3a. Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre.Ja es veurà si les respostes són correctes. Examinarem a continuació els mitjans que s’han intentat i els que s’han de portar a terme perquè el Tercer Estat arribi a ser, efectivament, alguna cosa. Així doncs, direm:4a. El que els ministres han intentat i els mateixos privilegiats proposen al seu favor.5a. El que s’hauria degut de fer.

https://borisbarriosgonzalez.files.wordpress.com/2011/09/sieyes-que-es-el-tercer-estado.pdf

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats Generals6a. El que falta per fer al Tercer Estat per ocupar el lloc que deuria.Qui gosaria dir que el poble no conté en ell mateix tot el que es necessita per formar una nació completa? Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó més. I què és el Tercer Estat? Tot, però un tot lliure i florent [...].Què és una nació? Un cos d’associats que viu sota una llei comuna i representat per la mateixa legislatura.No és evident que la noblesa té privilegis, dispenses, fins i tot drets separats dels del gran cos de ciutadans? Per això mateix se surt de la llei comuna i per això els seus drets civils fan que constitueixi un poble a part dins de la gran nació [...]. Té els seus propis representants, que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. El cos dels seus diputats es reuneix a part. Però encara que es reunís a la mateixa sala amb els diputats dels simples ciutadans, no és menys veritat que la seva representació és diferent per essència i separada. És aliena a la nació per principi, perquè la missió que té encomanada no emana del poble, i també per l’objectiu que persegueix, perquè defensa l’interès particular i no el general.El Tercer Estat comprèn tot el que pertany a la nació i tot el que no és el Tercer Estat no es pot considerar representant de la nació. Què és el Tercer Estat? Tot.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.2. La convocatòria d’Estats GeneralsEls sectors més il·lustrats de la burgesia es van organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.Per pressionar l’aristocràcia el rei va incrementar el nombre de diputats (duplicitat) del Tercer Estat fins a superar el nombre dels altres dos (els privilegiats), mantenint el sistema de votació (27 de desembre 1788).Els Estats Generals es van inaugurar el 5 de maig de 1789 al Palau de Versalles. Es va establir que les reunions es farien per estats separats i únic vot per estament.El Tercer Estat va demanar el vot per persona i les deliberacions conjuntes. Aquesta era la forma d’imposar-se.El rei es va negar a la petició.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.3. La ruptura del juliol del 1789 El 20 de juny del 1789 el Tercer Estat es va constituir enAssemblea Nacional. Van marxar juntament amb alguns diputats dels estaments privilegiats a un pavelló de joc de pilota, on van jurar “de no separar-se mai, i de reunir-se allà on les circumstàncies ho demanin, fins que la Constitució del regne sigui establerta i sigui consolidada sobre fonaments sòlids”.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.3. La ruptura del juliol del 1789 El 9 de juliol l’Assemblea nacional fa un pas més i es constitueix en Assemblea Nacional Constituent. El rei envolta París amb l’exèrcit i com a resposta el poble baix de París comença a buscar armes...El 14 de juliol assalten els Invàlids i prenen la “Bastilla”, presó que simbolitza els abusos de l’Antic Règim/Absolutisme.La burgesia davant d’aquesta situació, i per tal que el procés no se li escapi de les mans, crea la Guàrdia Nacional.Les notícies de la revolta de París s’escampen per tota França. Al camp es va produir una dura i intensa revolta antisenyorial (4 d’agost) coneguda com la Grande Peur (crema de castells i també de notaries) per part del camperolat.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.4. L’Assamblea Nacional Constituent (1789-1791)La burgesia moderada que controla l’Assembleaté un doble objectiu: oEstablir un règim liberal de monarquia parlamentària (Lluís XVI). oEstablir la llibertat econòmica (capitalisme). La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar aquest projecte. Amb tot l’Assemblea nacional Constituent (1789-1791) va legislar per abolir l’AR.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.4. L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)Es va abolir jurídicament el feudalisme (4 d’agost). Els pagesos però, havien de “rescatar” les terres. Es va aprovar (26 d’agost de 1789) una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertat, igualtat, propietat, sobirania nacional). Reformes econòmiques, administratives i socials: abolició de les duanes internes, abolició dels gremis (Llei de le Chapelier); la unificació de mesures, la descentralització de l’administració; un nou sistema fiscal; la nacionalització dels béns eclesiàstics; l’aprovació del divorci... I evidentment la Constitució del 1791 (3 de setembre de 1791).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.4. L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)La Constitució del 1791. Va ser elaborada i promulgada en un context de tensió i manca de consens. Té una marcada ideologia moderada.Va quedar recollida…Monarquia constitucional. Divisió de poders. Drets individuals. Sobirania nacional. Atorga un paper preponderant a la Corona. Igualtat davant la llei. Sufragi censatari indirecte.Per què va fracassar?

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.4. L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

Per què va fracassar?

Massa canvis: Aristocràcia, clergat refractari, potències estrangeres absolutistes.

Canvis insuficients: Burgesia radical i sans-culottes.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792)Tenint en compte el que hem explicat anteriormentGrups “polítics” durant aquest procés revolucionari:Oposició dels antics privilegiats, contraris a les reformesUn sector més radical (sans-culottes) reclamava una organització més democràtica.Constitucionalistes: monàrquics liberals i burgesia propietària: frenar les conspiracions dels absolutistes i alhora, les demandes més revolucionàries.Lluís XVI va bloquejar amb els mecanismes legals que disposava aquest nou sistema polític.Va organitzar un exèrcit antirevolucionari amb el suport del seu cunyat, l’emperador d’Àustria, a la frontera francoaustríaca.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792)

Lluís XVI va fugir de París (amb la seva família) per posar-se al capdavant d’aquest exèrcit, però va ser descubert i detingut a Varennes (20-21 de juny de 1791). Des d’aquest moment va ser vist com un traïdor.De fet van ser confinats al palau de les Tulleries de París.La monarquia francesa va comptar amb la complicitat dels monarques absolutistes que van lluitar contra la França revolucionària. La seva actitud antirevolucionària va acabar amb l’assalt a les Tulleries (10 d’agost), l’arrest del rei i la convocatòria d’eleccions per sufragi universal masculí.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792)

Mentre l’Assemblea Nacional Constituent, un cop aprovada la constitució es va convertir en Assemblea legislativa.A l’abril del 1792 es declara la Guerra a Aústria i Prússia: focus contrarevolucionaris. Les forces antirevolucionàries, prussianes i austríaques avancen cap a París. Però els sans-culottes i l’arribada de voluntaris procedents de tota França per defensar la capital (i la revolució) aconsegueixen detenir aquest avanç.

Amb les eleccions i el seu resultat podem dir que la monarquia parlamentària cau i comença la República (20 de setembre de 1792).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica (1792-1795)

La Convenció girondina (1792-1793)Després de les eleccions es fan càrrec del govern els girondins, un grup políticament moderat liderats per Danton i enfrontat als jacobins(posicions més revolucionàries/esquerres). Entre aquests grups trobaríem els diputats de La Plana.El 21 de gener de 1793, és guillotinat Lluís XVI, després d’un judici i una votació a la Convenció. Es forma una nova coalició de potències absolutistes formada per: Anglaterra*, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya. També esclata una insurreció de pagesos a la Vendée (fomentada pels Absolutistes)..


La Convenció jacobina: el TerrorEls sans-culottes reclamaven reformes econòmiques i socials igualitàries.Al juny del 1793, els jacobins van arrestar i executar els principals líders girondins, ocupant ells mateixos el poder. Van elaborar una nova Constitució (1793) molt democràtica (sobirania popular i sugrafi universal masculí), però que no va entrar mai en vigor. Es va establir un govern revolucionari, que va suspendre les garanties constitucionals i va instaurar el Terror (amb més de 50000 persones executades)..


El govern, dirigit per Robespierre va ser l’època més radical de la Revolució (forta oposició… per què?forta oposició… per què?), i estava dividit en:Comitè de Salvació Pública: va concentrar el poder polític, l’exèrcit, el poder local. Va elaborar i promulgar moltes reformes democràtiques, econòmiques i socials (ensenayment universal i gratuït, assistència als ancians, reglamentació dels salaris, llei del Màxim, nou calendari…).Comitè Govern revolucionari: Va lluitar contra els antirevolucionaris (execucions massives de personaes acusades de ser antirevolucionàries, com per exemple els girondins) gràcies a la Llei de Sospitosos i als Tribunals Revolucionaris.


El 27 de juliol del 1794 la burgesia menys radical va protagonitzar el cop d’estat de Termidor. Robespierre i els seus col·laboradors van ser detinguts, jutjats i executats (28 de juliol).

Robespierre Saint Just Marat Danton

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.7. La república burgesa (1794-1799)

Tercera etapa de la Convenció (Convenció termidoriana, 1794-95): controlada per la burgesia més conservadora es va dedicar a desmantellar la legislació jacobina.S’acaba amb el Terror i finalitza la influència de jacobins i sans-culottes. S’elaborà una nova constitució (1795) de caràcter moderat.

Restablir el sufragi censatari.Nou poder executiu: el Directori (amb 5 membres).Poder legislatiu: dues cambres (Consell d’Ancians i Consell dels Cinc-cents).

Un cop aprovada la Constitució es va dissoldre la Convenció i es va donar pas al Directori

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)1.7. La república burgesa (1794-1799)

•Aquesta serà una època de gran inestabilitat política. La profunda crisi econòmica va portar a revoltes com la de Babeuf (Conspiració dels Iguals), durament reprimides.Els reialistes, ben reorganitzats, van guanyar les eleccions del 1796 que van ser anul·lades pel Directori. L’exèrcit obté importants èxits exteriors i cada cop guany més prestigi, especialment amb un jove general, Napoleó Bonaparte. Per a la burgesia, l’exèrcit és l’única possibilitat de mantenir l’ordre social i els principis “revolucionaris”.

El 18 de Brumari de 1799 (9 de novembre) Napoleó farà un cop d’estat, acabant amb el Directori. S’instaura el Consolat.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...2. NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)2.1. La França de Napoleó Bonaparte

Aquesta època es divideix en CONSOLAT I IMPERI

Consolat (1799-1804)Al principi del Consolat es forma un Triumvirat i Napoleó comparteix poder amb 2 cònsols més.Es va elaborar una nova Constitució molt moderada (1800)

Sufragi universal, indirecte i no secret. Poder executiu, Cònsols (3). No hi ha declaració de drets.

Es va comptar amb un executiu molt fort (fi a les protestes populars i el jacobinisme). Es va integrar els realistes.


Durant el Consolat va començar una àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització), continuada durant l’Imperi, per tal de consolidar les “conquestes” aconseguides al 1791:

Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal. Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal. Concordat amb el Vaticà. Reforma Fiscal. Sistema educatiu centralitzat.

El 1802 Napoleó serà nomenat cònsol vitalici. El 1804 coronat Emperador.

2. NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)2.2. El domini d’EuropaImperi (1804-1814/15)L’acció exterior: l’altre gran component i amb la política de conquestes: dominar Europa (militarment, comercial, aliances...).Es pretenia crear un gran Imperi amb el centre a França.Màxim apogeu: 1812!!!!

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...2. NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)2.2. El domini d’Europa

Declivi de Napoleó (1813)El fracàs a RússiaLes dificultats a EspanyaLa formació d’una gran coalició europea (una més!)Ocupació de París (1814)

Napoleó és destituit i es restableix la monarquia borbònica en la figura de Lluís XVIII, germà de Lluís XVI.Napoleó és confinat a l’illa d’Elba d’on s’escapa i es proclama novament emperador i intenta recuperar el seu imperi (dels 100 dies), però és definitivament derrotat a la batalla de Waterloo (1815).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...3. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ3.1. El sistema de la Restauració: el Congrès de Viena

La derrota de Napoleó va donar pas a la restauració de l’absolutisme, que va perdurar fins el 1848. Calia perseguir el liberalisme i impossibilitar el seu triomf.El Congrès de Viena (1814-1815) es va fer sota la direcció del canceller austríac Metternich. Van participar: Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França, a més d’altres potències(?).


Es defensava l’absolutisme, el legitimisme, i lluitava contra el liberalisme (sobirania nacional i constitucionalismes). També es va buscar l’equilibri territorial. Es va retornar a les fronteres del 1792, i es van crear “estats taps” per evitar una possible expansió francesa), i sense mirar l’interès dels pobles.La Restauració serà un període inestable, amb revoltes provocades pel liberalisme i el nacionalisme (onades revolucionàries de 1820, 1830 i 1848.


Resultats de la Restauració:•Celebració de congressos: per arbitrar solucions•El dret d’intervenció de la Santa Aliança (França, Rússia i Àustria).•Carta atorgada: França (certes atribucions limitades).•Restabliment Antic Règim: Imperi Austríac, Imperi Rus i Espanya.•Nou mapa europeu.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...3. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ3.2. La reordenació del mapa europeu

Remodelació de fronteres segons els vencedors, no tenint en compte les aspiracions nacionals dels pobles.Objectiu: equilibrar les forces de les grans potències.Grans beneficiaris: Rússia, Àustria i Prússia.Gran Bretanya va aconseguir l’hegemonia marítima.França es manté amb les fronteres anteriors al 1792 (i envoltada dels anomenats “estats taps”.Principis per regir la política internacional:Celebració de congressos: per arbitrar solucionsEl dret d’intervenció de la Santa Aliança (França, Rússia i Àustria).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...4. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-1848)4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830

Durant la Restauració els liberals es van organitzar en societats secretes (francmaçons, carbonaris, decabristes...) amb l’objectiu de lluitar contra l’absolutisme.Primera onada revolucionària (1820-1824)•El fets més destacats es van produir amb el Trienni Liberal espanyol (1820-23); l’inici de la guerra d’independència de Grècia (contra l’Imperi Turc) i de les colònies llatinoamericanes (contra Espanya).•L’exèrcit (oficials de rang mitjà) va col·laborar (pronunciaments).•Els moviments van fracassar ja que la burgesia moderada no va comptar amb el poble i a la intervenció de la Santa Aliança (Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...4. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-1848)4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830

Segona onada revolucionària (1829-1839)•A Europa occidental s’acaba amb el poder aristocràtic, que va passar a mans de la gran burgesia (moderada i partidària del sufragi censatari). •A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR). •El 1830 a França s’enderroca a Carles X ja que volia tornar a l’absolutisme, i s’implanta una monarquia constitucional amb la figura de Lluís Felip d’Orleans.•Bèlgica s’independitza d’Holanda i instaura una monarquia liberal.•Independència de Grècia.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...4. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-1848)4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848

Va ser la culminació de les revolucions del segle XIX, ja que va suposar la fi del sistema de la Restauració i la irrupció classe obrera. A l’Europa Occidental fou una revolta social i política, on van aparèixer idees més democràtiques: sobirania popular i sufragi universal. A l’Europa Oriental fou una lluita anti-absolutista amb un component nacionalista.


A França, la revolució es va iniciar a París el febrer de 1848, amb la participació de les masses i la mitjana burgesia.Lluís Felip d’Orleans abdica, proclamant-se la II República.A continuació es va formar un govern provisional amb republicans moderats, republicans radicals, socialistes i un obrer que convoca eleccions a una Assemblea Nacional Constituent (mitjançant sufragi universal).I proclama una sèrie de reformes: establiment del dret del treball, limitació de la jornada laboral, creació de mútues, creació dels “Tallers Nacionals”, dret de vaga, eliminació pena de mort per als delictes polítics.


Les eleccions van donar la victòria a la burgesia moderada que va iniciar ràpidament l'eliminació de les reformes més socials. Així, el juny del 1848 es va donar la segona fase de la revolució, que va enfrontar a la burgesia (unida) i al proletariat. Aquest es considera el primer enfrontament directe entre burgesos i obrers. Al desembre es van celebrar eleccions presidencials, que donen la victòria a Lluís Napoleó Bonaparte (nebot?) que representa a la burgesia conservadora. Al 1851 va donar un cop d’estat i es va proclamar emperador (Segon Imperi).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.1. Nació i moviments nacionalistes

La formació dels estats nacióCreació d’estats unitaris els segles XVII i XVIII.La Revolució Industrial: mercats nacionals.La revolució liberal: concepte de nació.

Les nacions es corresponien amb la frontera política dels estats (Portugal, Dinamarca...).El nou estat liberal incorporava diverses nacionalitats politicoculturals (Espanya, França, Gran Bretanya)El desajust entre fronteres polítiques i comunitats nacionals era molt accentuat (Europa central i oriental).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.1. Nació i moviments nacionalistes

El NACIONALISME vol constituir Estats que s’identifiquin amb nacions. El nacionalisme és un moviment vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva). Però també és un moviment vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia (creació d’un mercat nacional).Té dues ideologies bàsiques:

Liberal (inspirada en la Revolució Francesa). Conservador (Volksgeist, inspirada en el Romanticisme).

Moviments unificadors (Alemanya, Itàlia). Moviments disgregadors (Imperi Àustro-Hongarès).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.2. Els primers moviments nacionalistes (1820-1830)

Mapa europeu (Congrés de Viena): 6 estats, 3 imperis, i més de 30 comunitats sense Estat.Context per les revoltes nacionalistes: revolucions liberals; i dret dels pobles davant del dret dels monarques!Abans de 1848

-Grècia: sotmesa a l’Imperi TurcCongrès d’EpidaureAjuda de França, Gran Bretanya i Rússia

-Colònies sudamericanes espanyoles-Bèlgica: independitzar dels Països Baixos

Guerra civil enfront dels holandesosAmb l’ajuda francesa; monarquia constitucional

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.3. La “primavera dels pobles”

Les revolucions de 1848 van presentar un important component nacionalista als països de l’Imperi austríac:• Reivindicacions liberals i també nacionalistes: Praga, Polònia, Croàcia)•Retirada dels austríacs a la Llombardia•Proclamació de la República a Venècia•Independència a Hongria•Al 1867 l’Imperi Austríac es converteix en una monarquia dual (Aústria i Hongria) i sol un cap: Francesc Josep.

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.3. La “primavera dels pobles”

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.4. La unificació d’Itàlia

L’actual Itàlia al segle XIX es trobava dividida en diversos territoris.El territori protagonista de la unificació serà el Regne del Piamont, amb el rei Víctor Manuel II de Savoia i el seu primer ministre Cavour.Projecte recolzat per la burgesia industrial del nord.


Diversos factor influïren en la unificació:El Rissorgimento, un moviment intel·lectual lligat amb el romanticisme.La burgesia del nord (industrial) vol un mercat nacional.El debat polític:Opció monàrquica de Cavour no unia revolució i unificació.Opció republicana de Mazzini unia revolució i unificació.Opció guerrillera de Garibaldi uneix revolució, república i democràcia.Opció neogüelfa (burgesia catòlica) defensava el lideratge del Papa.


El 1849 arribà al tron piemontès Víctor Manuel II i amb ell Cavour. El regne del Piemont impulsarà el liberalisme i la indústria, esdevenint el líder del projecte unificador.El procés s’inicià el 1859, amb l’aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857). La guerra contra Àustria possibilità l’annexió de la Llombardia. Després es donaren revoltes antiautríaques a Parma, Mòdena i Toscana, que també seran annexionades.


El 1860, es donà una segona fase, amb la campanya de Garibaldi, que va conquerir el Regne de Nàpols. Garibaldi el va cedir al Piemont. Així es produí l’annexió de Sicília i Nàpols.El 1861 Víctor Manuel es va coronar rei d’Itàlia.El 1866, es va produir la tercera etapa. En la Guerra Àustro-Prussiana el Piemont serà aliat de Prússia, i es va annexionar el Véneto.El 1870 Víctor Manuel ocupa els Estats Pontificis aprofitant la guerra franco-prussiana.El 1871, Roma passarà a ser la capital del Regne d’Itàlia (el Papa queda confinat al Vaticà.El nou estat presenta 3 problemes: l’hostilitat del Papa, diferència nord-sud i incomplerta unitat (Ístria i Trento).

03. REVOLUCIONS LIBERALS...03. REVOLUCIONS LIBERALS...5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS5.5. La unificació d’Alemanya

L’actual Alemanya al segle XIX es trobava dividida en multitud de territoris: 38 estats i dues grans potències (Prússia i Àustria) enfrontades per liderar el procés.


Les revolucions de 1820’s, 30’s i 1848 van intentar establir el liberalisme en diferents territoris de la Confederació Germànica, però aquests moviments van anar acompanyats d’un fort component nacionalista.Malgrat el fracàs d’aquests intents (d’unificació també), el Prússia va crear el Zollverein o unió duanera, excloent ÀustriaL’estat que va liderar la unificació va ser Prússia, amb Guillem I Hohenzollern i el seu canceller Otto von Bismarck (“canceller de ferro”).


Diversos factor influïren en la unificació:Intel·lectualment, predominava el nacionalisme conservador (Volksgeist). Herder, Fichte, Hegel...La burgesia prussiana (industrial) vol un mercat nacional (èxit del Zollverein).Políticament:El 1861 és coronat Guillem I rei de Prússia, i el 1862 nomena canceller Otto von Bismarck. Partidaris de la unificació des de dalt, via conservadora i autoritària.Defensaven el pragmatisme polític (Realpolitik).Atorgaven gran força a l’exèrcit (Moltke).


El procés s’inicià amb la guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats),1863-65 i amb l’annexió de Lauenburg, Holstein i Schelesvig.El 1866 es donà una segona fase de la unificació amb la guerra contra Àustria (annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, i Frankfurt).El 1867 es va crear la Confederació d’Alemanya del Nord dirigida per Prússia.El procés d’unificació va culminar amb la guerra contra França (1870-1871) i l’annexió d’Alsàcia i Lorena. El 1871, Guillem I va ser coronat emperador, creant-se el II Reich.

03. les revolucions liberals ipb

Education