MHCButlletí 1

MHCButlletíBUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONATERCER QUADRIMESTRE DE 2006. ANY III. NÚM. 9

El llegat de la República. L’exposició La primavera republicanaQuè hi ha en la figureta d’El més petit de tots, produïda pelComissariat de Propaganda de la Generalitat el 1937, que el fa tanentranyable? Els valors que la memòria popular li atorga. Els valorsde justícia, llibertat i igualtat que representa la primavera republi-cana sorgida de la voluntat dels ciutadans l’abril de 1931. Aquellsvalors, i la voluntat de defensar-los. La il•lusió vital. És aquestail•lusió la que el Museu i els responsables de l’exposició La prima-vera republicana volem fer-vos reviure amb una exposició que nosegueix el cànon habitual de les exposicions-document i que us potsorprendre pel seu format. En les pàgines centrals d’aquest butlle-tí Jordi Barrachina, creador i dissenyador de l’exposició, n’explicala intenció, el fons i la forma. Com a Museu, com sempre, desitgemcontribuir perquè el llegat del passat acompanyi les accions del pre-sent. El coneixement i la reflexió reforcen, sens dubte, la voluntatde no repetir els errors. El coneixement i la reflexió ens han deportar també a pensar que molts d’aquells valors no han pas cadu-cat. Que, renovats, són plenament vigents. Us convidem, doncs, areviure el llegat “feliç” de la primavera republicana de la mà delnostre més petit de tots, que Carles Fontseré va donar al Museu i quetenim l’honor de conservar.

09

2 MHCButlletí

EL MUSEU PER DINS

PATRIMONIA’M

PATRIMONIA’M és una proposta delMuseu d’Història de la Ciutat de Bar-celona pensada per establir vincles detreball cooperatiu amb les escoles i elsinstituts de Ciutat Vella. Amb ella espretén crear noves formes de relacióamb els centres que vagin més enllà deldisseny d’activitats per part del Museu ila realització d’aquestes per part delscentres educatius.El projecte convida les escoles i els insti-tuts de Ciutat Vella a crear una unitatdidàctica vinculada a un vestigi de laBarcelona romana; aquesta unitat s’in-clourà dins del Projecte Curricular deCentre i, per tant, es durà a terme cadacurs. Així mateix, es proposa que cadaescola participant pugui mostrar a lesaltres el resultat de la seva activitat enuna trobada d’intercanvi el darrertrimestre.Cada centre desenvoluparà la seva uni-tat didàctica d’acord amb els seus inte-ressos, preferències i proximitat a al-gun dels monuments de la Barcelonaromana, entre altres factors, però totesles unitats didàctiques han de tenir encomú els objectius següents:

Facilitar, des del coneixement de laproximitat i del llegat patrimonial, la instal•lació de cada ésser humà enel seu món.Afavorir la cohesió social i l’autono-mia personal des de la formació enciutadania.

Aprendre a cooperar amb altresagents educatius que els que confi-guren el marc escolar estricte.

En el primer curs de PATRIMONIA’Ms’han inscrit quatre centres: CEIPDrassanes, CEIP Baixeras, CEIP RubénDarío i IES Milà i Fontanals.Com a suport als centres escolars,l’MHCB ha posat a la seva disposicióuna persona per assessorar en l’elabo-ració de la unitat didàctica i coordinarles sessions de formació destinades alprofessorat. Fins aquest moment totsels professors dels centres implicats hanparticipat en una visita col•lectiva a laciutat romana i, segons el vestigi elegit,en sessions de formació específica desti-nades, per exemple, al coneixement dela muralla romana, de la necròpolis dela plaça Vila de Madrid o de la bugade-ria i la tintoreria de la ciutat romana.A l’inici del proper curs hi haurà tambéunes jornades tècniques destinades alprofessorat, en les quals podran conèi-xer el procés que segueix una peça desque és trobada en una excavació finsque passa a ser integrada com a peçaen exposició de la col•lecció perma-nent del museu.Com a extensió de la voluntat de vincu-lació del Museu d’Història de la Ciutatde Barcelona als centres escolars, tots icadascun dels nens i nenes “patrimo-niadors”, és a dir, que participin amb

el seu grup classe en el projecte, rebranuna carta des de la direcció del Museuen què se’ls agrairà la participació, se’lsfacilitarà el carnet de “patrimoniador” ise’ls convidarà a convertir-se en conei-xedors, conservadors i difusors del“seu” vestigi. Cada un d’aquest nens inenes, amb el seu carnet, podrà convi-dar la família i amics a anar de formagratuïta a l’MHCB tantes vegades comvulgui mentre participi en el projecte.Estem molt satisfets de la feina feta finsara, sobretot perquè la idea de PATRI-MONIA’M ha estat capaç d’engrescar elprofessorat, que hi ha vist una manerade fer participar l’alumnat en una acti-vitat que vincula els nois i noies a l’espaion viuen i juguen; que els parla del pas-sat, però amb la mirada posada en elfutur; que els parla de formes de vidaon podran reconèixer-se, i que els per-metrà desenvolupar competènciessocials i relacionals imprescindibles enla construcció del seu futur.El mes de juny de 2007, després de lesexposicions fotogràfiques, les desfiladesde moda romana, els tallers de cuina,els jocs romans i altres activitats quepreveuen les unitats didàctiques dis-senyades, caldrà avaluar el resultat de la primera edició d’aquest projecte,amb la voluntat de millorar tot el queconvingui fins convertir-lo en una veritable eina de construcció al serveidel futur.

Visita escolar al templed’August

© Roger Rovira-MHCB

•

•

•

El gener d’enguany, el Museu-Monestirde Pedralbes ha pogut reobrir al públicla Cuina antiga després de dur a termeuna restauració integral de l’espai. Haestat un treball de col•laboració entre elMuseu-Monestir de Pedralbes (MHCB),el Departament de restauració delServei d’Arqueologia de l’MHCB il’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament deBarcelona. L’espai presentava un estat general dedegradació provocat bàsicament perl’alt grau d’humitat ambiental. Aquestaproblemàtica s’havia pogut compensaral llarg del temps per efecte de l’escal-for dels focs, però el canvi tèrmic quepatí la cuina en deixar de funcionar vaaccelerar el seu procés de degradació.El primer pas de la restauració va con-sistir en controlar aquest excés d’humi-tat mitjançant un sistema per electro-osmosis que inverteix el procés de trans-missió entre el terra i la paret.Paral•lelament els murs es van tractaramb un revestiment anti-humitat i uncop assecats, van ser repintats.Tot i que és força probable que la prim-itiva cuina del monestir ja s’ubiqués enel mateix espai on és ara, el seu aspecteha anat variant notablement al llarg deltemps. Trobem documentat un incendide l’estança a inicis del segle XVII que vacomportar la construcció d’una novacuina, amb una llar central i unaxemeneia més alta que l’anterior perevitar el retorn dels fums. Però no seriafins a les darreries del segle XIX quan,arran de la reforma del Refetor, pro-moguda per sor Eulàlia Anzizu, la cuinava adquirir l’actual fesomia. Seria enaquesta època quan es degué construirla “cuina de Sant Antoni” al costat del’embocadura d’un antic forn quepodria datar del segle XVI. L’estat enque es trobava aquest element i el seuvalor documental i artístic n’aconsellavauna restauració específica.Es tracta d’una estructura de maonsrecoberta amb rajoles vidrades policro-mades de diferents tipus i datacions ons’insereix un únic fogó de carbó.D’entre tota la decoració, destaca elfrontal de la paret amb la representacióde Sant Antoni: un plafó hagiogràficformat per dotze rajoles vidrades, querepresenten la imatge del sant amb elnen Jesús als braços envoltat de núvols iun paisatge de cases i arbres. Al seuvoltant se situen d’altres rajoles figu-rades amb la representació de músics i

oficis i altres figures del costumari po-pular, emmarcats per tres rajoles querepresenten la rosa dels vents.Com a conseqüència de l’alta humitatambiental s’havia produït una oxidaciódels ferros tant exteriors com interiors.L’augment de volum d’aquests últims vaprovocar la deformació de l’estructurad’obra d’aquesta cuina, l’aparició d’es-querdes, el despreniment d’algunes deles peces ceràmiques i la pèrdua devidrat de moltes d’elles. Davant d’aquesta situació el criteri d’in-tervenció que es va adoptar va ser el dedur a terme un desmuntatge parcial dela peça per tal d’anar paliant de formaindividualitzada els diferents problemesi poder recuperar finalment l’aspecteoriginal de la cuina. Això comportaval’extracció de tot el recobrimentceràmic que finalment, s’hauria de resti-tuir. Per tant, abans de la intervenció, esva efectuar una documentació gràficaprèvia de l’estat de la peça ambfotografies i mappings tan decol•locació de les peces com d’estat deconservació d’aquestes i també es va feruna enumeració i etiquetatge de cadas-cuna de les peces pel posteriormuntatge. Igualment, encara in situ esva realitzar una primera neteja de lespeces ceràmiques per tal de fixar el seuvidrat. Un cop arrencades del suport, esva netejar cada peça per les dues cares.Pel que fa a l’obra de la cuina, es vaprocedir a recuperar el seu perfildesmuntant parcialment part de l’obra,sobretot la zona dels focs. D’aquestamanera es van poder remuntar els blocsde maons que s’havien desplaçat fins

aconseguir el perfil correcte. Tant als ferros interns com als elements deferro exteriors se’ls hi va eliminar lesrestes d’òxid i posteriorment van sertractats per evitar-ne una futuradegradació.Un cop assegurat l’estat estructural esva procedir a la recol•lació de les pecesceràmiques que es van fixar amb unmorter de calç i sorra. Com ja s’ha dit,en aquest procés de deteriorament,algunes de les rajoles s’havien desprès iperdut i altres havien perdut el vidrat.Davant d’això es va optar per substituiraquelles rajoles perdudes per altres delmateix tipus que es conserven en elsfons del museu. Quan això no era possi-ble es recorria a material provinent delfons del Museu d’Història de la Ciutatde Barcelona. Pel que fa al frontal derajoles de sant Antoni, calia suplir trespeces desaparegudes. En aquest cas,atès que no se’n tenia cap d’igual, es vaoptar per substituir-les per altres tambédels oficis, que es conserven igualmental fons del monestir, respectant la sevatemàtica i disposició. En el cas de lapeça perduda que representava unmúsic amb flauta travessera es va substi-tuir per un altre ofici, un pescadorcosint la xarxa. Per últim, es va modi-ficar l’emplaçament de dues rajoles quesi bé originàriament devien haver estatben col•locades, darrerament no estrobaven al seu lloc. Es tractava de duesrajoles amb núvols col•locades als peusdel sant. Ara, el visitant pot fer una lec-tura correcta del plafó i contemplar lacuina en l’estat en què es trobava en serdeixada per la comunitat.

MHCButlletí 3

RESTAURACIÓ DE LA CUINA ANTIGA DEL MONESTIR DE PEDRALBES

EL MUSEU PER DINS

La cuina de Sant Antonidesprés de la restauració

© MMP-MHCB

4 MHCButlletí

CONTINUEN LES RECERQUES ARQUEOLÒGIQUES A LA CIUTAT

EL MUSEU PER DINS

Les restes, que es van localitzar en eltranscurs dels treballs de seguimentarqueològic de noves canonades de ser-veis, corresponen al Portal de Sant Da-niel, porta que permetia l’accés a la zonaportuària de la ciutat i a la zona del Born.Tothom pensava que aquesta part de lamuralla havia desaparegut arran de laconstrucció de la Ciutadella, a partir de ladesfeta de 1714. La nova localització sem-bla indicar un bon estat de conservaciódel portal i de les torres que el flanqueja-ven. En general, la troballa ha estat unasorpresa agradable que permetrà estudiararqueològicament un dels portals queguardaven la ciutat medieval. El procésd’excavació podrà seguir-se en directe,durant unes cinc setmanes, ja que hihaurà una zona d’observació dels treballs,així com visites explicatives guiades ques’organitzaran des del departament d’ac-tivitats del Museu d’Història de la Ciutatde Barcelona.

Durant els darrers mesos, la realitzaciód’intervencions arqueològiques ha conti-nuat sent molt intensa. Són moltes lesobres públiques o privades que es duen aterme a la ciutat, i també ho són lesactuacions que, com a mesura preventiva,es fan per tal de protegir el patrimoniarqueològic que es pugui veure amena-çat. Com a mostra en destaquem tresque, si bé de diferents característiques,són prou interessants per motius diversos. En primer lloc, cal esmentar la interven-ció que s’ha dut a terme al carrer d’EnCarabassa, prèviament a la construcciód’una escola bressol. En els treballsarqueològics executats s’ha pogut localit-zar i documentar una fase d’urbanitzaciómedieval, amb habitatges que sembleniniciar-se al segle XIII i que es desenvolu-pen fins al segle XVI. Aquestes restes estroben construïdes al damunt d’unsnivells amb restes romanes altimperials,que presenten alguna construcció.S’ignorava que la zona hagués estat ocu-pada en aquesta època. Bona part del conjunt de restes arqueolò-giques han restat preservades per al futursota els paviments del nou edifici, ja queel procés constructiu no les afectava.Una altra intervenció d’interès s’està desenvolupant en un dels baluardsexterns del Castell de Montjuïc, concreta-ment en el que se situa a la zona nord-est,a tocar del fossat on es fan les pràctiquesde tir amb arc. Allà s’ha de construir undipòsit d’aigües freàtiques que s’utilitza-ran per al reg i per a la prevenció d’in-

cendis a la zona. L’actuació està perme-tent estudiar l’estructura interna i lescaracterístiques de la construcció, datadapel que fa a aquest sector en l’època bor-bònica. També s’hi estudiaran les fasesprèvies, si és que n’apareixen. Destaquem que és la primera intervencióarqueològica que es pot fer al castell atèsel seu caràcter d’instal•lació militar.Finalment, us informem que quan tin-gueu aquestes línies a les mans s’estaràduent a terme la intervenció arqueològi-ca programada al Parc de la Ciutadellaper tal d’estudiar, en extensió, les estruc-tures pertanyents a la fortificació medie-val de la ciutat que s’hi van documentar.

[a dalt] Vista dels treballs d’excavació del carrer d’En Carabassa, 8 Fotografia: Damià Griñó, Atics[a baix] Vista general de la intervenció del Castell de Montjuïc Fotografia: Daniel Alcuierre, Codex

MHCButlletí 5

L’MHCB I EL PATRIMONI INDUSTRIAL

En els darrers anys el museu ha organit-zat, conjuntament amb altres entitatscom els districtes de Sant Andreu i SantMartí o Barcelona Activa, diverses inicia-tives relacionades amb el patrimoni in-dustrial. En alguns casos es tracta d’estu-dis d’edificis que han estat remodelats,com per exemple els magatzems gene-rals del Port de Barcelona, seu actualdel Museu d’Història de Catalunya. Enaltres casos, l’estudi ha tingut un abastmés ampli, en tractar-se de grans àreesafectades per diferents reformes: l’ober-tura de la Diagonal a la zona delPoblenou, la zona de Diagonal Mar i elfront marítim o la de Sant Andreu-Sa-grera. El resultat d’aquesta recerca haquedat recollit en diferents estudis ipublicacions: les darreres han estat l’e-dició dels itineraris industrials del dis-tricte de Sant Martí1 o un catàleg de lesdiferents fàbriques del Poblenou.2 Unaaltra mena d’iniciativa ha estat el dis-seny de diferents exposicions a laFarinera del Clot –La ciutat de les fàbri-ques. El patrimoni industrial del Poblenou(2001-2002) o 1890. El primer 1 de maigi la reivindicació de la jornada de 8 hores(2002-2003)– que posteriorment hanviatjat per diferents centres deCatalunya.Actualment, el Museu té en marxa dosprojectes de patrimoni industrial: CanFabra i Can Saladrigas. En el primers’ha dut a terme la documentació foto-gràfica i audiovisual d’un dels darrersconjunts fabrils de la ciutat, en actiu finsfa ben pocs mesos. El recinte, situat alcarrer Sant Adrià del barri de SantAndreu, està format per una quinzenade cossos de diferents cronologies i des-tinats a diferents fases de la producció:filatura, tenyit, encapsat... Alguns d’a-quests edificis seran enderrocats mentred’altres s’adaptaran per acollir diferentsequipaments municipals, com ara pisosper a gent gran i gent jove, un institut ojutjats de proximitat. La següent fase deltreball de recerca consistirà en l’orde-nació i classificació de més de 1.500 imatges i gairebé 8 hores de filmació. Darrere el projecte de Can Saladrigas–Centre de la Cultura Industrial deBarcelona (CCIB) s’amaga una de lesfutures seus de l’MHCB. Seguint la polí-tica d’explicar la història de la ciutat enespais patrimonials adequats, s’hi expli-carà el procés d’industrialització deBarcelona. És un lloc idoni tant per lescaracterístiques industrials de l’edifici

(una antiga fàbrica tèxtil del Poblenou,situada entre els carrers Joncar i Llull)com pel fet que es troba en un delsbarris amb més tradició fabril de la ciu-tat, que està esdevenint una àrea denova centralitat gràcies a iniciatives comel pla 22@. Can Saladrigas representaun nou concepte d’equipament cultu-ral, ja que s’hi ubicaran diferents ser-veis: un casal d’avis, un centre d’imatge-ria festiva i una biblioteca de barri, ambun fons especialitzat en patrimoniindustrial. L’exposició permanent del centre (quees complementarà amb exposicionstemporals i diferents activitats) insistiràen dos temes clau: que la industrialitza-ció va suposar un canvi molt importanten la manera de viure i de pensar i queha estat un procés relativament curt enel temps però molt intens, les conse-qüències del qual han arribat fins alsnostres dies. L’exposició estarà més

enfocada cap a la vessant social, urbanai econòmica que cap a la purament tèc-nica. Cronològicament, es proposa abas-tar el període 1833-1973, tot i que hihaurà un pròleg que parlarà de lesindianes i altres sectors protoindustrialsdes de mitjans del segle XVIII i un epí-leg dedicat a les deslocalitzacions i lareconversió industrial urbana.Actualment s’està treballant en la defi-nició del projecte museogràfic, junta-ment amb el Consell Assessor formatper un conjunt d’especialistes de re-nom. L’obertura del centre està previs-ta l’any 2009.

EL MUSEU PER DINS

NOTES1. M. TATJER i A. VILANOVA, La ciutatde les fàbriques.Itineraris industrials de Sant Martí,Barcelona: Ajuntamentde Barcelona, 2002.Col·lecció ConèixerBarcelona.

2. DD.AA., Poblenou: lafàbrica de Barcelona,Barcelona: Ajuntamentde Barcelona, Sectord’Urbanisme, 2002.

Can Saladrigas

© Pere Vivas-MHCB 2005

6 MHCButlletí

TEMA CENTRAL

DINS DELS ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 75È ANIVERSARI DE LA SEGONA REPÚBLICA I DEL 70ÈANIVERSARI DE LA GUERRA CIVIL, EL MUSEUD’HISTORIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA PRE-SENTA L’EXPOSICIÓ LA PRIMAVERA REPUBLICANA.BARCELONA, 1931-1939 I EL CENTRED’INTERPRETACIÓ DEL REFUGI DEL POBLE SEC.

La primavera republicana. Barcelona, 1931-1939Com podem anomenar una revolució pacífica que va con-vertir els súbdits d’una monarquia en ciutadans lliures? Com podem remarcar la importància i l’actualitat d’unrègim nascut fa 75 anys que va lluitar per la igualtat de ladona, per l’educació laica, per la millora dels habitatgespopulars, per les vuit hores de treball, pel dret a l’autogo-vern de Catalunya, i per tants altres drets civils emparats enels valors de la justícia, la llibertat i la igualtat?Què podem fer per rescatar el llegat de la Segona Repúblicaespanyola i evitar la distorsió que representa “llegir” la histò-ria d’aquells anys filtrada per la Guerra Civil?L’exposició La primavera republicana del Museu d’Història de laCiutat de Barcelona proposa moltes d’aquestes qüestions. I hofa per poder comprendre què va significar aquell trànsit pacíficque va convertir els “súbdits” espanyols en “ciutdans”; per poderconèixer els avenços en els drets civils i polítics produïts durantels vuit anys de vida de la Segona República; i, finalment, perpoder sentir, reviure, i fins i tot olorar, alguns dels momentsque van viure els ciutadans de Barcelona en aquella “primaverarepublicana” plena d’il•lusions, de joventut i de llibertat.

L’exposició vol mostrar com la Segona República espa-nyola va néixer per la voluntat dels ciutadans la primaverade l’any 1931, i com el seu legat democràtic acompanyaels valors i l’acció de l’Espanya democràtica dels nostresdies. La primavera republicana és un viatge a les esperan-ces i a les lluites que es van viure durant la Segona Re-pública espanyola a la ciutat de Barcelona. Un viatge a la vida quotidiana d’aquells anys.Un pintallavis femení i una bala representen el recor-regut i l’esperit d’aquesta exposició: un pintallavis com a objecte eròtic, sensual, amb el roig encès a l’extrem. Unsímbol femení per representar una primavera de colors,de proclames, provocativa… I una bala, un objecte d’acersimilar al pintallavis però que representa ben bé el con-trari: l’odi, la mort, la destrucció.Un pintallavis, una bala, un poema de Joan Salvat-Papasseit, l’olor de terra humida, la veu de JoanManuel Serrat, nens i nenes a la platja, somriures dejoves, arquitectes projectant cases populars, un combatde boxa, una dona pescant entre homes, música decabaret… Aquests són alguns dels “objectes” d’aquestaexposició que representen la vida quotidiana d’aquellsvuit anys de república. Anys d’esperances durant elsquals els ciutadans fins i tot van agafar les armes perdefensar els drets adquirits davant l’ofensiva feixista deFranco.Els escenaris de La primavera republicana, per explicar i fer reviure aquell seguit d’esperances que va portar laSegona República, són els següents:

1Imatge gràfica de l'exposició La primaverarepublicana. Barcelona1931-1939© Villuendas + GómezDisseny - MHCB

2Refugi del Poble Sec© MHCB

La primavera republicana.Barcelona, 1931-1939

1

`

MHCButlletí 7

– “La festa de la primavera”. La sala d’entrada plena declavells i amb olor de terra humida. Un pintallavis com a ico-nografia de l’exposició. Les notes de La Marsellesa. Una foto-grafia de dones joves a la platja.–– “La República imaginada”.. Espai per entendre les expec-tatives dels ciutadans davant del nou règim. A l’inici, unahabitació fosca amb repics de tambors militars i la imatge delrei Alfons XIII. A continuació, un grafit amb els lemes de laRepública: la terra per a qui la treballa; per un habitatgedigne; per les vuit hores laborals; per l’alliberament de ladona; volem l’Estatut; per una escola laica…– “De súbdits a ciutadans”.. Espai per explicar que la políti-ca va estar a les mans dels ciutadans: les ràdios, els diaris, elsrumors, els partits, els sindicats… També els artistes i lesavantguardes van adreçar-se als nous ciutadans a través delteatre popular, el cinema documental, l’arquitectura d’avant-guarda al servei d’un ús públic, els pintors convertits en cro-nistes socials… – “Les escoles s’omplen de llum”. Aules sense la creu cris-tiana. Els projectes modernitzadors en educació de l’InstitutEscola, l’Escola del Mar i altres centres. Nens i nenes junts.Els nens al mar, al bosc. La idea: formar ciutadans.L’escenari: una platja amb alumnes de l’Escola del Mar.– “La dona surt de la cuina”. En una petita sala, l’especta-dor se situarà a la plataforma posterior d’un tramvia. Diversesprojeccions li faran veure els carrers de la Barcelona d’a-quells anys. Un fil musical reproduirà el poema de Salvat-Papasseit, cantat per Joan Manuel Serrat, Bella desconegudadel tram. L’erotisme càndid i alegre de Papasseit per repre-sentar la presència de la dona en la vida pública. – “La nit canalla”. Espai per representar el temps de lleure il’oci d’aquells anys. Representació de les nits de Barcelona.Les nits de boxa, el Barri Xino, les terrasses del Paral•lel…S’hi escenifica un cabaret del Paral•lel amb una actuació dela Bella Dorita (Maria Yañez). Olor d’absenta, fum i perfums. – “La República contra el feixisme”. Espai que recrea laBarcelona en guerra: homes i dones amb armes, uniformats,treballant en la indústria de guerra, defensant la legalitat dela República i els drets adquirits per aquesta. Un dels objec-tes d’aquest espai és l’escultura El més petit de tots.– “La derrota”. Espai que vol transmetre la por de la guerra.Una sala abandonada, fosca, on se simulen els sons delsavions, les bombes que xiulen i que finalment esclaten. Olorde pólvora i pols. En una de les parets, una obra de Picasso:Sueño y mentira de Franco.El darrer espai de l’exposició serà “El passadís de França”, unllarg i fred passadís ple d’homes, dones i nens camí de l’exili.El viatge pels anys de la Segona República s’acabarà, doncs, ala frontera francesa. El pintallavis s’haurà convertit en unabala i la primavera en un intent frustrat de modernitzacióque podem reconèixer a la ciutat i al país dels nostres dies.Com a espais annexos de l’exposició hi haurà “El terrat de laRepública”, on se simularà un terrat de la ciutat dels anystrenta, i una sala de documentació per poder investigar odocumentar-se sobre aspectes concrets d’aquell període his-tòric. En aquesta sala, els visitants podran penjar reproduc-cions de fotografies familiars o documents de l’època en unmural preparat especialment per a la participació ciutadana iper a la recuperació de la memòria històrica.

Jordi Barrachina (La Quimera). Creador i dissenyador de l’exposició

LA PRIMAVERA REPUBLICANA.BARCELONA, 1931-1939

Data:Del 9 de novembre de 2006al 10 de maig de 2007

Lloc:Casa Padellàs del ConjuntMonumental de la Plaça del Rei

Producció:Museu d’Història de laCiutat de Barcelona

Direcció:Antoni Nicolau i Lina Ubero

Coordinador de continguts:Francesc Vilanova

Creació i disseny de l'exposició: La Quimera. EditoraAudiovisual

Recuperem la memòria, lluitem per la pau

EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL REFUGI DELPOBLE SEC SOBRE LA GUERRA CIVIL I LA DEFENSAPASSIVA DELS CIUTADANS I CIUTADANES DEBARCELONA

El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona presenta elCentre d’Interpretació del Refugi del Poble Sec dins elsactes de commemoració del 70è aniversari de la GuerraCivil. El projecte ha comptat amb la col•laboració delDistricte de Sants-Montjuïc i l’Institut de Parcs i Jardins,com també amb el patrocini del Departament de RelacionsInstitucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.Consisteix en l’adequació del centre d’interpretació i l’or-ganització de diverses activitats de difusió: punt d’informa-ció, visites guiades, visites-taller per a escolars, conferèn-cies, debats i rutes per la Barcelona republicana, tot plegatformant part del programa Recuperem la memòria, lluitemper la pau. Aquest programa de difusió té per objectiusrecuperar una part fonamental de la història de la ciutat iel patrimoni que s’hi relaciona i sensibilitzar sobre laimportància del coneixement d’aquest període històriccom a exponent d’uns fets que mai més no haurien de pas-sar a cap ciutat delmón. El refugi del PobleSec, el número 307dels més de 1.400que es van construir,és l’únic, a tota laciutat, que disposad’un tram visitable.Les visites organitza-des s’han dut aterme ininterrompu-dament des del1999. Aquest fet i elconeixementexhaustiu del seutram i sistema cons-tructiu, a més delsnombrosos testimonis que el van conèixer, ajuda a situar-locom a lloc de memòria que exemplifica el que va represen-tar la defensa passiva de la ciutat durant la Guerra Civil.L’objectiu del centre és potenciar i dignificar l’existènciad’aquest espai per a donar a conèixer i fer accessible atothom la visita al refugi i difondre el fets històrics que elcontextualitzen.Una de les finalitats bàsiques del projecte és l’oberturadefinitiva dels més de 200 metres de recorregut del refugisota la muntanya de Montjuïc (en l’actualitat en són visita-bles uns 20 metres). L’adequació arquitectònica i de segu-retat és un dels aspectes essencials per convertir la visita dela totalitat del refugi en una experiència única. A la partexterior i d’accés al refugi uns plafons informatius, ambtextos en català, castellà i anglès, introdueixen temes lligatsa la Guerra Civil, la vida quotidiana a la ciutat, la defensapassiva i la construcció dels refugis a Barcelona.

2

8 MHCButlletí

FRIS DÒRIC

FRIS DÒRIC Època Augustea o JulioclàudiaMaterialGres de Montjuïc

Dimensions 43 x 48 x 41 cmProcedènciaExcavacions murallaromana, torre 25.Barcelona, 1965

Núm. d’inventari27478

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusGuia-joc-plànol del Park GüellEl Museu d’Història de la Ciutat de Barcelonadesenvolupa, des de l’any 2003, diverses pro-postes d’activitats autoguiades per al públicfamiliar lligades a la col·lecció permanentdels diferents centres del Museu, que es con-creten en un àlbum-joc amb preguntes iqüestions per resoldre durant la visita alsdiferents centres. Seguint aquesta línia i desdel mes de maig passat, al Centre d’Inter-pretació del Park Güell està disponible unàlbum-joc-plànol. És una proposta que rela-ciona els elements de guia per moure’s pelparc amb la seva història com a projecte fallitde ciutat-jardí i amb l’arquitectura de Gaudí.Valoració de la XXXIV Setmana Internacionald’Estudis Medievals de PedralbesDel 28 al 31 de juny es va celebrar al mones-tir la XXXIV Setmana Internacional d’EstudisMedievals dedicada aquest any al Poder, Llei i Ordre en la Ciutat Medieval. Una vuitantenade persones van assistir a les lliçons dictadesper destacats especialistes provinents tantdel món acàdemic com dels museus i del pa-trimoni historico-monumental de Catalunya,la resta d’Espanya i l’estranger. A més de lessessions teòriques del matí es van dedicar lestardes a d’altres més monogràfiques, en con-cret sobre la pervivència dels espais de poderen la ciutat de Barcelona, i sobre les formesdel poder en clau femenina. L’alta participaciói la qualitat dels debats resumeixen, un anymés, l’èxit científic de les jornades.Nova revista per a professors L’MHCB traurà a la llum un nou canal decomunicació amb les escoles catalanes: unbutlletí bianual per als professors, que espublicarà durant el primer trimestre del curs2006-2007. Tindrà un format similar al but-lletí del museu i incorporarà seccions comara un tema central, un editorial, breus, pro-postes i agenda d’activitats, entre altres. Amés, en cada número hi haurà un apartat ones donarà veu a una escola concreta. Audiovisual de l’MHCBDes del mes de juny passat els visitants delmuseu poden veure l’audiovisual Barcelona,història d’una ciutat durant el circuit exposi-tiu, en una sala contigua a l’espai dedicat almón iber. L’audiovisual, de deu minuts dedurada, es projecta de forma continuada i espot seguir en cinc idiomes diferents.Quaderns Tècnics de l’MHCBEl segon número de la publicació del museuQuaderns Tècnics de l’MHCB ja està en fasede preparació. Aquesta vegada també estaràdedicat als treballs de conservació i restaura-ció, i esperem poder presentar-lo al comen-çament de l’any vinent. Les 10 i 1 nitsL’MHCB ha celebrat amb un gran èxit el desèaniversari de les activitats nocturnes estiuen-ques, que enguany han finalitzat amb el sorteig d’un viatge a Croàcia per a dues perso-nes. Les nits d’estiu al museu es consolidencom a proposta cultural escollida per ciuta-dans i visitants durant aquests mesos de calor.

Aquest fragment de fris dòric es localit-zà el mes de juliol de 1965. Era un ele-ment reaprofitat com a material cons-tructiu a l’interior de la torre 25 de lamuralla romana que descobrí el respon-sable de les excavacions municipals d’a-quell moment, J. de C. Serra Ràfols.Durant bastants anys es conservà als jar-dins al peu de la muralla del carrer Sots-tinent Navarro, fins que va ser traslladat,a mitjans dels anys noranta, al Centre deConservació de Béns Mobles de la ZonaFranca. És un bloc rectangular treballat perambdós costats amb un motiu similar:tríglifs i mètopa amb relleu d’un cap debòvid de forma triangular amb les ba-nyes corbades cap amunt que no ocupala totalitat d’aquest espai. No s’apreciacap tipus de detall a la cara, ni flocs, niulls i morro, i tampoc no hi són pre-sents les orelles, igual com en altresexemplars barcelonins procedents igual-ment del reompliment de la murallabaiximperial. La característica que dife-rencia aquest element d’altres és preci-sament el fet d’estar treballat per lesdues cares. No creiem que corresponguia un altre tipus d’estructura, sinó quemés aviat es tractaria d’un treball queno agradaria a l’artesà, el qual, simple-ment, va aprofitar el bloc per rectificarel motiu o les mides, tenint en compteque en una de les cares trobem treballa-des la tènia i la zona de gotes, mentreque en l’altra no.

Aquest element formaria part, sens dub-te, d’un monument funerari que es vadesmuntar i reaprofitar en la construc-ció del recinte emmurallat baiximperial.En el seu origen, aquest monumentestaria format per una estructura cúbicaassentada sobre un sòcol motllurat quees remataria amb aquest tipus de frisos,conservant un coronament format perpulvinii a la manera d’una gran ara, oamb algun suport que serviria per a unaestructura molt més complexa que mo-numentalitzaria encara més la tomba.El seu ús està documentat des del segleIII a.C., però la difusió sembla estarestretament relacionada amb la intensacolonització militar portada a terme desdel segle I a.C. Els soldats veterans, queen bona part eren originaris del centrede la península italiana, s’establiren a lesnoves ciutats i portaren amb ells els seusgustos arquitectònics. D’aquesta maneral’arquitectura itàlica es va anar propa-gant des d’Itàlia cap al sud de la Gàl•lia ila península Ibèrica.Podem acabar dient que aquest elementformaria part del fris destinat a orna-mentar un monument funerari situat,amb tota probabilitat, al ramal costanerde la Via Augusta que entrava a la ciutatper la porta situada a l’actual Baixadade la Presó. Va pertànyer a un personat-ge molt probablement de l’elit ciutada-na o estament militar, que va viure entreel moment de la fundació de la ciutatper August i mitjans del segle I d.C.

© Ramon Muro - MHCB

MHCButlletí 9

PROPOSTES

CinemaDe nensDirigida per Joaquim Jordà.Espanya, 2003. 188 min. Després de la recent mort delcineasta Joaquim Jordà, volemfer-li un homenatge amb aquestapel•lícula documental que par-teix del judici del famós “CasRaval” de pederàstia, que va trasbalsar l’antic Barri Xino deBarcelona l’estiu del 1997, perreflexionar sobre el sistema judi-cial, el paper dels mitjans decomunicació i les polítiques d’es-peculació immobiliària que asset-gen la ciutat de Barcelona.

Barcelona a la xarxahttp://www.bcn.cat/parcdelforumWeb per poder gaudir encaramés del Parc del Fòrum. Les 23hectàrees del parc es divideixenen diverses grans zones: l’edificiFòrum, l’esplanada, el parc delsauditoris, la zona de banys, elparc dels esculls i la placa foto-voltaica. Al web es pot trobarinformació de tots aquestsespais, els serveis de què dispo-sen, l’agenda de tot el que fan alparc (concerts, festivals, etc.),visites guiades per conèixer l’edi-fici Fòrum i tot el parc, i moltesaltres propostes.

Racons deBarcelona perredescobrirSantuari de Santa Eulàlia de Vilapiscina. C/ Pere Artés, 2 (Nou Barris)El territori de Vilapiscina, actual-ment dins del Districte de NouBarris, formava part del munici-pi independent de Sant Andreu.Fins a mitjans delsegle XX va seruna zona primordialment agríco-la amb poques construccions. Elnucli antic d’aquest barri es vaanar configurant a l’entorn de laPlaça de Santa Eulàlia, on encaraes conserva el santuari.

L’església, reedificada el 1782sobre una antiga capella romànicadocumentada ja l’any 962, ésd’una sola nau amb volta de canósobre arcs faixons. La façana,coronada per un petit campanarformat per un cos amb arcs, pre-senta un òcul i una fornícula, ones conservaven restes de l’esgra-fiat original que recobria l’edifici.Per sota de la capçalera de l’esglé-sia s’ha documentat i encara esconserven les restes d’un pavi-ment d’opus signinum, pertanyenta una antiga construcció d’èpocaromana. Hi ha la teoria dins la his-toriografia de la nostra ciutat (nocomprovada arqueològicament),que el nom de Vilapiscina ve d’unantic balneari romà que es trobavaper aquesta zona.

LlibresPIZZA, Antonio i ROVIRA, Josep M. (comissaris)G.A.T.C.P.A.C: una nova arqui-tectura per a una nova ciutat:1928-1939Barcelona: Col·legi d’Arquitectesde Catalunya i MHCB, 2006, 327 p.Catàleg de l’exposició celebradaal Museu d’Història de la Ciutatde Barcelona, en col•laboracióamb el Col•legi d’Arquitectes deCatalunya (COAC). Fa un retratde les propostes de millora social icultural efectuades pels arquitec-tes integrats en el Grupd’Arquitectes i Tècnics Catalanspel Progrés de l’ArquitecturaContemporània en uns anys enquè l’arquitectura i l’urbanismevan tenir un paper destacadíssimen el desenvolupament de lasocietat moderna.

ActivitatsHISTÒRIA AMB MOLT DEGUST. EL VI DE BARCINO A LA NOSTRA TAULA Visita comentada a la facto-ria de vi del subsòl arqueo-lògic i degustació de vins.Calendari: Diumenges 12, 19i 26 de novembre a les 12 h.Lloc: Conjunt Monumentalde la Plaça del Rei.Durada: Dues hores aproximadament.Idioma: Català.Preu: 12 €.Places limitades.Es recomana reserva prèvia.

TAULA RODONA. IMAGINANT L’EDAT MITJANA En el marc de la novacol·lecció permanent dedica-da a la Barcelona de l’altaedat mitjana, presentem unataula rodona entorn del lli-gam entre la literatura i lahistòria. Com es documentaun escriptor? Quin és el pro-cés de creació de les novel-les? Comptarem amb la par-ticipació, entre altres, delsautors Xavier Capdevila(L’ànima del llop), IldefonsoFalcones (La catedral delmar) i Xavier Renau (El com-promís de Casp). Calendari: Dijous 26 d’octubre a les 19 h.Lloc: Conjunt Monumentalde la Plaça del Rei.Preu: Activitat gratuïta.Places limitades.Es recomana reserva prèvia.

TALLERS DE NADALTallers per divertir-se totdescobrint la vida dels nos-tres avantpassats. Places limitades.Es recomana reserva prèvia.

CONJUNT MONUMENTAL DELA PLAÇA DEL REILUCIO LUDEAS?JUGUES AMB EL LUCIUS?Edat: De 6 a 10 anys.Calendari: 27 de desembrea les 10 h.Durada: Tres hores aproximadament.Preu: 6 €.SARRAÏNS, CRISTIANS I JUEUSEdat: De 8 a 12 anys.

SALA, Teresa M.La vida cotidiana en laBarcelona de 1900Madrid: Sílex, 2005, 222 p.Aquest llibre ens descobreix lavida quotidiana a la ciutat durantel període comprès entre 1890 i1923, una etapa en què es tro-ben els inicis del moviment detransformació de Barcelona. Elpropòsit és mostrar un panora-ma ampli dels esdeveniments dela ciutat, com era la vida bohè-mia i els llocs de trobada, entrealtres.

VALLMITJANA, JuliLa XavaBarcelona: Edicions de 1984,2003, 275 p.Retrat molt real i esperpènticdels ambients més pobres de laBarcelona del noucentisme.Destaquen les descripcions, quasipictòriques, dels personatges,paisatges i fets. És ben bé undocument històric i antropolò-gic, a banda d’una bona novel•laamb una trama i un contingutmolt ben desenvolupats. L’obraestà escrita amb el llenguatgeque parlava la gent de classebaixa.

DE MANUEL, JordiL’olor de la pluja,Barcelona: RBA, 2006, 282 p.Jordi de Manuel ha escrit unanovel•la on els sentimentshumans, les relacions al si delsdiferents tipus de família, lesmalalties i la cura del nostre pla-neta són els protagonistes. En unmarc ideal, gairebé de ciència-ficció, se’ns descriu la Barcelonadel futur, en referència a laBarcelona del 2006.

Propostes Agenda

>

10 MHCButlletí

Calendari: 29 de desembre ales 10 h.Durada: Tres hores aproximadament.Preu: 6 €.VOLS FER DE ROMÀ I CONSTRUIR BARCINO?Edat: De 8 a 12 anys.Calendari: 3 de gener.Horari: De 10 a 13 h.Preu: 6 €.CONTES AL TINELLCalendari: Dissabte 17 de desembre.Horari: De 12 a 14 h.Activitat gratuïta.

MUSEU-MONESTIR DEPEDRALBESUN MISTERI AL MONESTIREdat: De 6 a 10 anys.Calendari: 28 de desembre a les 10 h.Durada: Tres hores aproximadament.Preu: 6 €.

LES RUTES DE L’MHCB

CONJUNT MONUMENTAL DELA PLAÇA DEL REILA RUTA PER LA BARCELONAROMANACalendari: Dissabtes 21 i 25 de novembre a les 10.30 h.Durada: Tres hores aproximadament.Preu: 6,25 €.LA RUTA PER LA BARCELONAMEDIEVALCalendari: Dissabtes 28 d’octubre i 11 de novembrea les 10.30 h.Durada: Tres hores aproximadament.Preu: 6,25 €.RUTA PEL CALL JUEU DE BARCELONACalendari: Dissabtes 7 d’octubre, 18 de novembre i 2 de desembre a les 10.30 h.Durada: Dues hores aproximadament.Preu: 6,25 €. RUTA PER LA BARCELONA DE LA SEGONA REPÚBLICA Calendari: Dissabtes 14 i 28d’octubre, 11 i 25 de novembrei 16 de desembre a les 10.30 h.Durada: Tres hores aproximadament.Preu: 6,25€

Totes les rutes es fan en català. Places limitades. Es recomana reserva prèvia.

PROPOSTES ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

El dissabte 21 d’octubre preparem unasortida a Ullastret i Empúries, per visi-tar les restes del poblat ibèric i de lacolònia grecoromana. Durant el matífarem un recorregut pel jacimentd’Empúries: l’amfiteatre, el gimnàs, elscomerços i les tavernes agrupades alvoltant del fòrum, les cases i els seusmosaics, el clavegueram, una fàbricade saladures, la basílica… Els grecs esvan establir aquí a principis del segleVI a.C. i més tard els romans van ini-ciar la romanització de la península

(segle II a.C.) també des d’aquest lloc,no sols per les raons estratègiques queels brindava el golf de Roses, sinótambé per la indubtable bellesa d’a-quest enclavament. Després de dinarvisitarem Ullastret, un dels poblats ibè-rics més grans de Catalunya (del segleVI a inicis del segle II a.C.), que estroba en el territori que els autorsantics van assignar a la tribu ibèricadels indiketes. Ullastret, dins de l’àread’influència directa d’Empúries, va serabandonat durant el primer quart delsegle II a.C.Per participar en aquesta activitat,podeu fer la reserva al 93 256 21 50(Sandra Ruano) o bé a reserves-mhcb@bcn.cat.

Lloc i hora de trobadaPlaça de Ramon Berenguer el Gran, a les 8.30 h. Preu15 € (dinar no inclòs). Places limitades.

Agenda

OPPIDUM, AGORA I FORUM: VISITA AULLASTRET I EMPÚRIES

El museu hapreparat pervosaltres un capde setmana aMadrid (4 i 5de novembre),durant el qualvisitaremmuseus i faremuna ruta histò-rica per la ciu-tat. Sortirem de

Barcelona divendres per la tarda entren. Dissabte pel matí farem un itinera-ri pel Madrid dels Àustries per conèixerla ciutat de la Cort dels Habsburg i ferun recorregut pels seus espais públics,religiosos, festius i populars; i per latarda, una visita comentada a l’exposi-ció El trazo oculto celebrada al Museodel Prado. Aquesta mostra preténdonar a conèixer els dibuixos subja-cents d’algunes de les pintures mésimportants de la col•lecció dels segles

XV i XVI del museu (El Bosco,Botticelli, Rafael). Diumenge recorre-rem les sales del Museo ArqueológicoNacional amb una visita guiada que enspermetrà fer un passeig històric per laPenínsula Ibèrica des de la Prehistòriafins el segle XIX, i gaudir de les col•lec-cions d’Egipte i Grècia. Després dedinar agafarem el tren de tornada aBarcelona. Per participar en aquesta activitat,podeu fer la reserva al 93 256 21 50(Sandra Ruano) o bé a reserves-mhcb@bcn.cat.

Lloc i hora de trobadaUs mantindrem informats.Activitat per Amic/Amiga i acompanyant. Preu215 € (en habitació doble) / 270 € (en habita-ció individual). Inclou bitllet de tren, allotja-ment (2 nits) i esmorzar, entrades i visites. Places limitades.

HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA I CULTURA A MADRID

RUTA PER LA BARCELONA DE LA SEGONAREPÚBLICAPer completar la visita a l’exposició Laprimavera republicana. Barcelona, 1931-1939, el dissabte 16 de desembre us pro-posem fer un itinerari històric pelsindrets més significatius de la ciutat deBarcelona entre els anys 1931 i 1939, queus permetrà recórrer espais emblemàticsvinculats a les reformes i millores políti-ques, socials i culturals que va impul-sar el govern democràtic de la SegonaRepública. Lloc i hora de trobada: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei a les 10.30 h. Durada: 3 hores. Activitatper a Amic/Amiga i acompanyant. Preu: 3 €.

VISITA A L’EXPOSICIÓ GITANOS. LA CULTURA ROM A CATALUNYAAL MUSEU ETNOLÒGICAquesta exposició és el fruit d’un treball decamp antropològic que, durant els darrersdos anys, s’ha fet al voltant de les comuni-tats gitanes de Catalunya. Fotografies, es-tris que evoquen oficis tradicionals, objec-tes artesanals i cartells transmeten la for-ça d’una cultura viva que mira al futursense perdre les seves arrels. Farem lavisita el dimarts 28 de novembre i ens trobarem a l’entrada del Museu Etnològic(pg. Santa Madrona, 16-22) a les 17.30 h.Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant.Preu: 2 €.

RUTA EL CALL DE BARCELONAEl dissabte 20 de gener us oferim aquestaruta pels carrers del barri jueu que preténaproximar-nos a lesactivitats quotidia-nes entre els seglesXII i XIV. Durant elrecorregut ensendinsarem en lahistòria dels llocsmés significatius(carrers de SantHonorat, SantDomènec, Arc deSant Ramon...) perfinalitzar als espaison es trobava el CallMenor, al peu delCastell Nou. Ens tro-barem a les taquilles del Museu, a les10.30 h. Durada: 3 hores. Activitat per aAmic/Amiga i acompanyant. Preu: 3 €.

MHCButlletí 11

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

AvantatgesEl dissabte 17 de juny, amb els Amics iAmigues del Museu, vam anar a visitarel Museu Episcopal de Vic i el mones-tir de Sant Pere de Casserres. Vammarxar puntualment a dos quarts denou del matí de camí cap a Vic per talde començar la visita. Un cop allà vamtenir temps de fer una volta pel mercatsetmanal, gaudir de tot el que s’hi veia(fruita, roba, etc.) i aprofitar per com-prar el més característic: l’embotit. Uncop al Museu Episcopal, en dos grups iamb la companyia de dues excel•lentsguies, vam fer una visita molt interes-sant a tot el patrimoni d’art medievalque hi ha al museu; fins i tot hi vahaver temps de fer una ullada a laresta del museu i una ràpida visita a lacatedral. Després de dinar, passejar icomprar alguna cosa més, vam pujar al’autocar que ens portaria al monestirde Sant Pere de Casserres, a 20 quilò-metres de Vic. Arribar al monestir vaser una petita aventura, perquè sem-blava que l’autocar no podria passarper aquella carretera tan estreta i ambtants revolts. Un cop allà vam gaudiruna altra vegada de les explicacions deles guies i d’un indret incomparable almig de la vall de Sau-Collsacabra. Ja ala tarda, vam poder refrescar-nos unamica després de la visita i del sol dejustícia que ens havia acompanyatdurant tot el dia. I ara, a esperar la propera sortida!

Joaquim Lucea Secanella. Número d’Amic de l’MHCB: 15

L’ART MEDIEVAL A AUSONA

Visita al claustre de Sant Pere de Casserres © MHCB

Per participar en les activitats, podeu fer la reserva al telèfon 93 256 21 50 (SandraRuano) o bé a reserves-mhcb@bcn.cat.Places limitades.

12 MHCButlletí

01Conjunt Monumental de la Plaça del ReiPlaça del Rei, s/n 08002 BarcelonaTel.: 93 315 11 11Horari de visita: de 1 d’octubre al 30 demarç, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de16 a 19 h. de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10 a 20 h. Diumenges de10 a 15 h. Dilluns, tancat

02Museu-Monestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9 08034 BarcelonaTel.: 93 203 92 82Horari de visita: fins al 31 de maig, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. A partir de l’1 de juny, de dimarts a dissabte de 10 a 17 h. Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

03Museu-Casa VerdaguerCtra. Església, 104Vil·la Joana. Vallvidrera08017 BarcelonaTel.: 93 204 78 05Horari de visita:de dimarts a divendres,per a grups amb reserva prèvia.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.Dilluns, tancat

04Centre d’Interpretació del Park GüellPavelló de Consergeria, Park GüellCarrer d’Olot, s/n 08024 BarcelonaTel.: 93 285 68 99Horari de visita:de dilluns a diumenge, d’11 a 15 h

Direcció: Antoni Nicolau Equip de Redacció: Jordi Carrió, Anna Castellano,Encarna Cobo, Lluïsa Mañosa, Carme Miró, Ferran Puig, Núria Rivero, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Daniel Alcuierre, Damià Griñó, Ramon Muro, Jordi Puig, RogerRovira, Pere Vivas, AHCB Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç

T. 93 319 02 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@mail.bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i dimarts i dijous, de 16 a 18 h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MHCButlletí