1. introducció: relació entre el paisatge i el turisme

1. Introducció: relació entre el paisatge i el turisme

2. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya.

3. Els Catàlegs i les Cartes de paisatge.

4. Tipologia de paisatges de les Terres de l’Ebre.

5. Potencial turístic dels paisatges de les Terres de l’Ebre.

Sergi Saladié [email protected]

Unitat Predepartamental de Geografia

CURS D’ESPECIALITZACIÓ EN RECURSOS TERRITORIALS, TURISME CULTURAL I GASTRONOMIA DE LES TERRES DE L’EBRE

BLOC I: RECURSOS TERRITORIALS I TURISME

SESSIÓ 6: PAISATGE I TURISME

Què és el paisatge?

Qualsevol part del territori, tal i com és percebuda per les

poblacions, i que és el resultat de l’acció de factors

naturals i humans i de les seves interrelacions.

Convenció Europea del Paisatge.

Consell d’Europa; Florència, 20-10-2000

De la Convenció Europea del Paisatge, es desprenen tres aspectes:

que tot el territori és paisatge, i no només

els paisatges singulars, pintorescos o excepcionals

l’existència d’un dret dels ciutadans a tindre i disfrutar d’un paisatge

de qualitat

que el paisatge és un element de qualitat de

vida i un factor de desenvolupament de

les comunitats

La Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya (http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_72623859_1.pdf) només esmenta el paisatge en l’apartat I del preàmbul:“Es detecta així la presència en el nostre territori de persones que hi arriben per conèixer una realitat diferent de la que els és pròpia, per ampliar els coneixements, per gaudir de paisatges, belleses o recursos naturals o, simplement, per trobar un espai de lleure o de repòs.”


Però el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 (http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_12316355_1.pdf),

considera el paisatge com un dels pilars bàsics del turisme.

Del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 en relació al paisatge en destaquen els següents punts:“El turisme permet difondre el desenvolupament a tot el país, en especial a zones on són més difícils d’implantar altres activitats econòmiques, però això pot comportar noves necessitats de sòl urbanitzable i d’infraestructures que impacten sobre el paisatge.” (Justificació del Pla, pàg.3)


“Identitat cultural. Tant per objectiu de país com per motius de mercat, el fet identitari (història, llengua, patrimoni, paisatge, cultura, tradicions, estil de vida,...) ha d’orientar les accions tant d’ordenació i planificació com les de creació de producte, promoció i comercialització.” (Bases del Pla, pàg. 5)

“Aquesta fase d’anàlisi ha partit de la premissa que el turisme requereix un extraordinari equilibri entre dues tendències clarament marcades: d’una banda, la necessitat de créixer com a activitat econòmica i de consolidar aquest creixement i, de l'altra, la necessitat de preservar els entorns naturals, els paisatges i la mateixa idiosincràsia de Catalunya com una part intrínseca del model i com a llegat per a les generacions futures. El desenvolupament sostenible del turisme té el repte de saber compaginar aquestes necessitats, basant-se en l’optimització del valor turístic del territori.” (Enfocament de la Fase d’Anàlisi, pàg. 14)

- “Catalunya es caracteritza per ser una destinació amb una amplia i variada oferta turística, a on es pot realitzar tot tipus de turisme. La seva varietat i riquesa natural, cultural, històrica i patrimonial, la varietat de territoris i paisatges, i els costums de la seva gent, constitueixen el principal actiu atractiu turístic, que és necessari potenciar i posar en valor.” (La situació actual del turisme. L’oferta, pàg. 26)


“Com a resum, es pot dir que Catalunya té un territori molt divers i molt atractiu per al turista. Ara bé, el turisme provoca tensions de gestió d’infrastructures i de serveis, sobretot per la seva gran concentració en l’espai (pocs punts turístics reben un alt percentatge del total de turistes) i en el temps (a causa de la marcada estacionalitat). A més a més, el model turístic ha introduït tensions en el desenvolupament del territori i en la preservació del paisatge, tensions que es poden magnificar o minimitzar en funció del model de desenvolupament de futur que es vulgui potenciar.” (Factors de competitivitat. Territori i infraestructures, pàg. 32)


“Es considera que els principals reptes pel turisme a Catalunya són assolir bons nivells de qualitat dels serveis i els productes, preservar el paisatge i el medi i apostar per la qualitat i la diferenciació. (...)

En relació amb Catalunya com a destinació turística, les seves principals fortaleses són la diversitat, el paisatge, la situació geogràfica, la forta personalitat i identitat i el clima favorable. (...)

Els principals atractius turístics de Catalunya es considera que són el seu territori i paisatge, els atractius territorials, històrics, culturals, monumentals i el clima. (...)”

(Percepcions del mercat, pàgs. 39-40)


En la matriu DAFO sobre territori i societat, s’esmenta el paisatge en els següents termes (pàgs. 51-52):

FORTALESES:

La riquesa paisatgística del país, que es configura pel seu atractiu com un dels principals actius del turisme.

La creixent sensibilització social sobre la necessitat de conservar el medi ambient i el paisatge.

DEBILITATS:

La progressiva degradació de certs paisatges, especialment en els entorns periurbans i rurals.

OPORTUNITATS:

La integració d’activitat turística i paisatge com un dels principals actius i potencialitats de Catalunya.

AMENACES:

L’escassa sensibilitat d’alguns municipis en la incidència que la gestió urbanística té en el paisatge i l’estètica.

El desenvolupament desordenat del turisme residencial, que representa un consum elevat de sòl i pot deteriorar el paisatge, especialment per la pressió compradora de ciutadans europeus.


En aquest mateix sentit, el PETC recorda que, de les quatre conclusions principals del II Congrés de Turisme de Catalunya (Girona, 2004), la tercera establia que: “Cal ordenar el paisatge tenint en compte que és un valor fonamental per a l’activitat turística.”

Finalment del PETC en destaca la integració del paisatge en un Programa d’acció concret (Programa 1: Territori, paisatge i societat; pàgs. 257-269), i hi dedica un total de tres propostes d’actuació específiques:

- 1.1 Foment de l’establiment de requisits d’integració paisatgística en els projectes turístics

- 1.2 Programa d’embelliment del paisatge urbà i periurbà

- 1.3.1 Pla director de l’ús turístic del paisatge, els recursos i els espais naturals

Impulsar el planejament urbanístic de caràcter supramunicipal i l’elaboració de plans directors i de paisatge entesos com a documents adjunts als plans territorials parcials.

Incloure el territori i el paisatge en els sistemes de gestió de la qualitat turística.

Ordenar el paisatge tenint en compte que és un valor fonamental per a l’activitat turística:


“És arribada l’hora de considerar el territori i el paisatge com un dels indicadors més rellevants a tenir en compte en els sistemes de mesura de la qualitat turística d’una determinada destinació. I, per això, mateix, és pertinent impulsar totes les accions necessàries per conscienciar el sector turístic que el territori en general i el paisatge en particular són uns recursos turístics de primer ordre”.

Congrés de Turisme de Catalunya


2. LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE DE CATALUNYA

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge

Es podria interpretar com una plasmació jurídica d’una demanda social vers la necessitat de gestionar les transformacions dels paisatges de Catalunya. Es constitueix com la primera llei a nivell de l’Estat espanyol sobre el paisatge.

De fet, l’any 2000 el Parlament de Catalunya va adherir-se al Conveni Europeu del Paisatge, on es reclama als països signants la posada en pràctica de polítiques de paisatge.

Definició: S’entén per paisatge, als efectes d’aquesta llei, qualsevol part del territori, tal com la col·lectivitat la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de llurs interrelacions. (Capítol I, Article 3, Definició de paisatge)

LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE DE CATALUNYA

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge

Aspectes destacats de la llei:

Article 2 (Principis), apartat c): es reconeix el paisatge com un element de benestar individual i col·lectiu, amb valors estètics i ambientals, i amb una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.

Article 5 (Polítiques de paisatge): integrar, per mitjà dels diferents plans i programes, la consideració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, agrícola, forestal, ramadera, d’infraestructures, cultural, social, econòmica, industrial i comercial, i, en general, en qualsevol altra política sectorial amb incidència directa o indirecta sobre el paisatge.

Capítol II (El paisatge en el planejament territorial) Article 9 (Instruments): Es creen els catàlegs del paisatge (…) com a instruments per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge.

L’OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA

http://www.catpaisatge.net

Creat l’octubre del 2004 com a entitat assessora de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les polítiques de paisatge.

La Llei de Paisatge (Capítol III, Article 13) li atribueix una sèrie de funcions que ha de dur a terme, entre les quals hi ha l’elaboració dels Catàlegs de Paisatge.

Organigrama de l’Observatori del Paisatge

CONSELL ASSESSOR

CONSELL RECTOR President

Vicepresident

Secretari

9 vocals en representació de la Generalitat de Catalunya

1 representant de cadascuna de les 7 universitats públiques catalanes

1 representant de cadascuna de les 4 diputacions catalanes

1 representant de cadascuna de les 2 associacions municipalistes de Catalunya

Alcalde d’Olot

1 representant de cadascun dels 9 Col·legis professionals

1 representant de la Fundació Territori i Paisatge

COMISSIÓ EXECUTIVA Departament de PTOP

Ajuntament d’Olot

Diputació de Barcelona

Fundació Territori i Paisatge

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

DIRECCIÓ (Joan Nogué, Catedràtic de Geografia de la UdG)

ÀREA TÈCNICA I ADMINISTRATIVA

Documents de caràcter descriptiu i prospectiu que han de determinar les tipologies dels paisatges de Catalunya.

Per tal de facilitar l’aplicació als Plans Territorials Parcials, es realitzarà un Catàleg per a cadascun dels àmbits territorials

L’Observatori del Paisatge ha elaborat un Prototipus de Catàleg de Paisatge que recull els requeriments bàsics que li marca la Llei (Article 11), i serveix de guia als equips redactors.

Actualment estan finalitzats, però no aprovats, els Catàlegs de Paisatge del Camp de Tarragona (URV-UdG) i el de la Plana de Lleida (UdL-UPC). Estan en fase d’elaboració els de l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, el de les Terres de l’Ebre, i el de l’Àmbit Metropolità, i les Comarques Centrals

QUÈ ÉS UN CATÀLEG DE PAISATGE?

QÚIN ÉS EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ

D’UN CATÀLEG DE PAISATGE?

1. Identificació i caracterització del paisatge

2. Avaluació del paisatge

3. Definició dels objectius de qualitat paisatgística

4. Establiment de mesures i propostes d’actuació

PARTICIPACIÓ

EQUIP TÈCNIC:

- Unitat de Geografia. Universitat Rovira i Virgili.

- CODE, Consorci Serveis Agroambientals Baix Ebre-Montsià

COL·LABORACIÓ:

- Demarcació Ebre. Col·legi Arquitectes de Catalunya.

- Àmbit Rural

COORDINACIÓ:

- Observatori del Paisatge de Catalunya.

Desembre 2008: Finalització treballs

(?): informació pública i inici procés aprovació definitiva

Juny 2008: presentacions parcials i tallers participació ciutadana

Novembre 2006: inici dels treballs d’elaboració del Catàleg

QUI HA REALITZAT EL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE L’EBRE?

QUIN ÉS EL CALENDARI DEL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TE?

Paisatges Actuals

Altiplans

Delta

Planes interiors

Planes litorals

Serres

Terrasses

3. PRINCIPALS TIPOLOGIES DE PAISATGE DE LES TERRES DE L’EBRE

ALTIPLANS - Descripció

-Predomini dels mosaics agroforestals

d’oliverars, vinya i ametllers, amb reg de suport

-Pinedes i garrigues en sectors de major

pendent (fondos)

-Nuclis urbans petits i compactes

-Marges i arquitectura de pedra seca

-Regadiu localitzat dedicat a petites hortes

ALTIPLANS - Dinàmiques

-Estancament/regressió demogràfica-Reforçament dels conreus amb reg de suport, i possibles ampliacions en terrenys planers (amb alteració topogràfica per nivellament)-Abandonament de conreus en sectors no irrigats i de sectors en majors pendents: increment incendis forestals, i degradació d'arquitectura tradicional de pedra seca-Degradació de nuclis antics-Elevat nombre de projectes de centrals eòliques

SERRES - Descripció

-Garrigues, brolles, màquies, prats secs i claps de pi blanc a la majoria de serres-Boscos de pi roig, alzina, pinassa i pi blanc als Ports, Cardó i Pàndols-Escassos assentaments humans lligats a sòls més bons (Alfara, Paüls) o a recursos puntuals (Cardó, Fontcalda, Toscar)-Masos disseminats-Freqüència d’incendis forestals (especialment a les serres del sector nord i nord-oriental)

SERRES - Dinàmiques

-Pèrdua d'interès econòmic dels usos tradicionals (forestals, ramaders,...) i degradació d’elements d'arquitectura tradicional (masos, pedra seca, forns, molins, balnearis, etc.)-Reconversió econòmica cap activitats terciàries-Continuïtat incendis forestals (especialment sectors nord i nord-oriental)-Projectes de centrals eòliques (serres de Pàndols, Barrufemes, serra del Tormo, i muntanyes de Tivissa-Vandellòs)

PLANES - Descripció

-Predomini dels oliverars i garroferars

-Nuclis compactes urbans mitjans i petits

-Marges i arquitectura de pedra seca

força ben conservats

-Davallada del conreu de secà i cert

abandonament

-Regadius de suport localitzats

PLANES - Dinàmiques

-Creixement industrial puntual-Expansió de les àrees de regadiu que obren certes expectatives-Expansió moderada de brolles i pinedes per abandonament de conreus (especialment en sectors interiors de les TE)-Degradació de marges-Alteració topogràfica per conversió a nous conreus amb nivellaments-Impactes puntuals de granges i indústries-Dificultat de manteniment de nuclis antics

LITORAL - Descripció

-Penya-segats baixos retallats

-Estanys salabrosos i cales de final de

torrents

-Garroferars i oliverars

-Nuclis pesquers/turístics

-Urbanitzacions extensives

-Proliferació de l’assentament dispers

LITORAL - Dinàmiques

-Creixement moderat del turisme de sol i de platja-Abandonament de conreus i expansió de brolles i pinedes-Substitució de conreus per urbanitzacions extensives i, prop dels nuclis de població, intensiva-Continuïtat de l’assentament dispers-Construcció d’infraestructures lineals prop de la costa

TERRASSES - Descripció

-Regadiu de sénies i/o de canals

-Poblament agrari en part disseminat

-Nuclis urbans grans o mitjans

-Paisatge fluvial

TERRASSES - Dinàmiques

-Creixement demogràfic i de les activitats econòmiques.

-Expansió dels cítrics (fins ara) i futur agrícola incert

(conreus intensius?).

-Pèrdua de paisatge tradicional d'horta (inclòs patrimoni

hidràulic construït) i substitució per infraestructures, àrees

residencials, industrials i comercials extensives

-Expansions urbanes en extensiu i degradació o dificultat

de manteniment dels nuclis antics

DELTA - Descripció

-Arrossars que ocupen la major part del delta

-Hortes localitzades al sector oest i a les vores

dels nuclis urbans

-Paisatges naturals que dominen els límits

marítims

-Pocs nuclis urbans de trama dispersa

-Poblament agrari disseminat

DELTA - Dinàmiques

- Paisatge estructuralment incert (increment nivell

del mar, subsidència)

- Dilema litoral: actuacions toves (naturals) vs.

actuacions dures (infraestructures)

- Arrossars de futur incert:

continuïtat/substitució/naturalització

- Certa pressió urbanitzadora i de construcció

d'infraestructures turístiques.

CODI UNITAT

1 Fondos de Riba-Roja

2 Costers de l'Ebre

3 Altiplà de la Terra Alta

4 Serra del Tormo

5 Riberes de l'Algars

6 Serres de Pàndols i Cavalls

7 Cubeta de Móra

8 Baix Priorat

9 Serra de Llaberia

10 Barrufemes

11 Burgans

12Muntanyes de Tivissa-

Vandellòs

13 Serra de Cardó el Boix

14 Los Ports

15Plana del Baix Ebre i el

Montsià

16 Paisatge Fluvial de l'Ebre

17Vessants de Tivenys-Coll de

l'Alba

18 Litoral del Baix Ebre

19 Serres de Montsià i Godall

20 Delta de l'Ebre

1 2

3

4

5 67

89

12

18

1110

13

14

15

19

2016

17

UNITATS DE PAISATGE DE LES TERRES DE L’EBRE

CODI UNITAT

1 Fondos de Riba-Roja

2 Costers de l'Ebre

3 Altiplà de la Terra Alta

4 Serra del Tormo

5 Riberes de l'Algars

6 Serres de Pàndols i Cavalls

7 Cubeta de Móra

8 Baix Priorat

9 Serra de Llaberia

10 Barrufemes

11 Burgans

12Muntanyes de Tivissa-

Vandellòs

13 Serra de Cardó el Boix

14 Los Ports

15Plana del Baix Ebre i el

Montsià

16 Paisatge Fluvial de l'Ebre

17Vessants de Tivenys-Coll de

l'Alba

18 Litoral del Baix Ebre

19 Serres de Montsià i Godall

20 Delta de l'Ebre

- CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (ÀMBIT/UNITATS):

Elements naturals i humans: identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.

Evolució històrica: breu síntesi de les diferents etapes de transformació paisatgística, fent especial èmfasi en el darrer segle.

Organització actual: descripció i classificació del paisatge actual (urbà, periurbà, agrícola, forestal...

Expressió artística: com es veu i descriu el paisatge des de diferents vessants artístiques (pintura, literatura, llegendes, cançons,...

Dinàmica actual: identificació i descripció dels diferents processos de transformació actual (agents, impactes,...)

Valors paisatgístics: descripció dels principals valors paisatgístics (ecològics, culturals, històrics, religiosos, simbòlics-identitaris, socials i estètics.

Rutes i punts d’observació: inventari de cada punt i recorregut, i descripció de la visió del paisatge i de les unitats de paisatge veïnes que s’observen.

Riscos i impactes: processos i factors que podrien empobrir la qualitat del paisatge (com els incendis).

Evolució futura: Descripció del futur paisatge a través de la interrelació entre processos naturals, tendències socioeconòmiques i conseqüències de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials vigents.

EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

VALORS

Valors estètics: Elements

configuradors

Valors estètics: Elements singulars

VALORS

Valors productius

VALORS

Turisme:1. Planificació de l’acció turística sota el paraigua de la marca Terres de l’Ebre, en base a criteris de valorització del paisatge i les seves funcions, considerat densitats d’assimilació de demanda, infrastructures i equipaments turístics adaptats a la capacitat de càrrega dels paisatges. Consolidant, com a primera actuació, les zones que ja funcionen com a marca turística (riu Ebre, Massís dels Ports, Delta de l’Ebre, Horta de Sant Joan o Castell de Miravet):

a. Consensuar, a nivell de territori, els principals elements i productes constituents de la marca Terres de l’Ebre, en base, sobretot, a la diversitat de paisatges i productes alimentaris.b. Ens per la coordinació, la promoció i la difusió de forma eficient i participada de les actuacions turístiques pròpies de la marca Terres de l’Ebre.c. Especialització dels estudis universitaris de turisme en l’oportunitat turística i valors paisatgístics de Terres de l’Ebre (turisme cultural, patrimonial, naturalista, científico-tècnic, etc.).d. Plantejar l’aplicació d’una possible “taxa-paisatge”: taxa de 1% inclosa dins els preus que paguen els clients, per tal de preservar la qualitat i neteja del paisatge del que estan gaudint.e. Senyalització integrada de la marca Terres de l’Ebre per referenciar i identificar els principals elements paisatgístics constitutius de la idiosincràsia del territori.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

Principals aportacions per als Objectius de Qualitat Paisatgística

2. Pla de desenvolupament turístic de les Terres de l’Ebre que integri una visió clara de la estratègia a seguir en quant a l’oferta turística (turisme de qualitat dirigit als segments de mercat de valor afegit):

1.Turisme científico-tècnic: a.Potenciació dels valors geològics del massís dels Ports a la Terra Alta (singularitat geomorfològica i l’impacte que te en els trets organolèptics dels vins de la Terra Alta).b.Desenvolupament del turisme ornitològic.

2.Turisme actiu (senderisme, rutes verdes, rutes agroalimentàries, rutes de les olors, passejades en cavall pels boscos, rutes guiades per anar a buscar rovellons i espàrrecs, etc.).3.Turisme cultural:

a.Urgent recuperació del casc antic de Tortosa com a epicentre dinamitzador del turisme cultural a les Terres de l’Ebre.b.Posar en valor, en coherència i de forma rigorosa per a tots els municipis del territori, dels elements, conjunts històrics i patrimonials dels municipis de les Terres de l’Ebre (ermites, torres vigia, castells, pedra seca, coheteres, barcasses, etc).c.Posar en valor els paisatges de la Batalla de l’Ebre i de la pedra en sec.d.Fomentar les rutes literàries (per exemple Artur Bladé i Desumvila i els paisatges de la fruita dolça de la Ribera d’Ebre), històriques (per exemple general carlista Ramón Cabrera), artístico-escultòriques (en base a l’impacte que els esdeveniments històric han deixat en el paisatge d eles Terres de l’Ebre, i en base a l’impacte que la idiosincràsia pròpia d’aquest paisatge ha deixat en els testimonis d’escultors i artistes).e.Fomentar la creació de museus de qualitat que projectin sobre la població imatges i reflexions que ajudin a entendre el paisatge com un element de valor, del seu passat, de la seva història.

d. Turisme fluvial: a.Promoure la navegabilitat de l’Ebre adaptant les barques al riu i no els riu a les barques.b.Regular, i en el seu defecte potenciar, els usos de la navegabilitat de l’Ebre per tal de poder preservar el seu potencial paisatgístic (turisme de natura, activitats oci-esportives, de pesca, etc.).c.Estudiar la recuperació del projecte del canal de navegació Carles III (d’Amposta a La Ràpita) des de la perspectiva de la recuperació de les seves funcions ambientals, patrimonials i històriques.

e. Turisme Rural:a.Model turístic rural d’interior compacte i no dispers: foment del turisme rural d’interior associat als nuclis urbans amb elevat valor històric patrimonial. equiparant les grans edificacions obsoletes i abandonades del territori a Hostals i Hotels de petites dimensions atenen a la capacitat de càrrega de l’entorn (per exemple rehabilitació i conversió en hotel de luxe del balneari de Cardó). b.No perdre de vista la filosofia de base del turisme rural de qualitat: oferir al client tranquil·litat, espai, repòs i en conseqüència, no massificació.

f. Turisme al Delta de l’Ebre:a.Promoure la creació d’un Parc Patrimonial dels arrossars al Delta de l’Ebre.b.Crear centre d’Interpretació del Delta.c.Foment del transport col·lectiu guiat al Delta de l’Ebre (mantenint de la xarxa viària del delta i garantint la capacitat d’absorció de transport rodat en camins agrícoles). d.Regulació de l’accessibilitat a les àrees protegides en base a les visites que aquests entorns natural poden assumir