Tesi doctoral

Factors determinants de la transició dels

districtes industrials cap a entorns innovadors a

Europa: el cas de l’àrea de Mataró

Doctorand: Julián Horrillo Tello

Director: Dr. Josep Lladós Masllorens

Tutor: Dr. David Sancho Royo

Programa de Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Mataró, juliol de 2015

A la meva companya, la Maria (MP)

Agraïments

Darrera una tesi doctoral s’hi troben experiències, records, sentiments, moments, que

conformen un llarg procés d’aprenentatge individual que no hauria estat possible, però, sense

la participació i generositat de moltes persones. Valguin aquestes breus paraules per a

reconèixer el meu deute i expressar el meu més sincer agraïment pel suport i la col·laboració

prestada al llarg d’aquest estimulant viatge, ple de sorpreses i descobertes.

Vull començar per agrair al professor Josep Lladós Masllorens, director d’aquesta tesi, la seva

dedicació i els seus valuosos consells, que m’han ajudat a superar moments difícils i a millorar

la meva formació acadèmica i investigadora. Sense ell, aquest treball no hauria estat possible.

També vull expressar el meu agraïment a Tecnocampus pel seu suport incondicional al

desenvolupament d’aquest treball i, particularment, a en Joan Mora, alcalde de Mataró durant

els darrers quatre anys, a en Miquel Rey, actual regidor de Promoció Econòmica i Innovació a

l’ajuntament de la mateixa ciutat, i a la regidora anterior, l’Alícia Romero, a en Jaume Teodoro,

director general del Parc Científic i de la Innovació Tecnocampus Mataró-Maresme, i al doctor

Marcos Faúndez i a en Joan Gil, Directors de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró

(EUPMt) durant el període de realització d’aquesta tesi. I a tots ells m’agradaria afegir tots els

meus companys docents i PAS de l’EUPMt, molt especialment en José Mª Horrillo, en Joan

Triadó, en Vicenç Delos, l’Antoni Satué, en Salvador Alepuz, en Jordi Mas i en Joan Ramon

Rius per les experiències d’aprenentatge compartides al llarg de tants anys, la Francina

Fernández i en Moisés Ortiz, les persones que fan que tot rutlli, i en Juan García que fa del dia

a dia quelcom diferent i engrescador.

Igualment estenc el meu agraïment a l’Àrea d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró i l’Àrea

d’Empresa de Tecnocampus per la seva ajuda en la construcció de la mostra d’empreses per a

l’estudi de l’àrea de Mataró i els seus suggeriments sobre els continguts del qüestionari i

diferents aspectes metodològics sobre la recollida de dades, molt especialment a en Jordi

Arderiu, i en Carles Fillat. També vull mencionar l’IDESCAT, que ha subministrat les

microdades emprades en la identificació de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró,

agraint l’amabilitat i la professionalitat de la Mireia Farré.

També m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han participat en el treball de

camp de la present recerca, tant les que han col·laborat en la realització d’entrevistes, els meus

companys del GRIC de Tecnocampus i els meus projectistes Juan Antonio Pinto i Elena

Puertas, com les que varen ser entrevistades. El meu més sincer agraïment per a totes les

empreses que varen acceptar participar en l’estudi.

Per acabar, vull agrair la comprensió de familiars, d’amics i amigues que han hagut de suportar

les meves cabòries i reflexions en veu alta sobre la forma d’entendre el territori i la innovació, i

dels que s’hagin pogut sentir desatesos en aquests darrers anys; està en el meu ànim redreçar

la situació.

Finalment, però no per això menys important, el meu agraïment a la meva família; a la Marina i

a l’Oriol per la seva presència, sempre reconfortant, i especialment a la Maria per la seva

paciència, comprensió i ajuda sense límits.

A tots, moltes gràcies.

Mataró, juliol de 2015.

Índex i

Índex Introducció ................................................................................................................................. 1 Capítol 1. La innovació com a procés i com a sistem a ......................................................... 13 1.1. El concepte d’innovació. Taxonomies de la innovació ..................................................... 14 1.1.1. El concepte d’innovació .......................................................................................... 14 1.1.2. Taxonomies de la innovació ................................................................................... 17 1.1.3. Dimensió territorial de la innovació ......................................................................... 20 1.2. Aspectes característics de l’entorn econòmic global ....................................................... 22 1.2.1 Societat del coneixement i economia global ........................................................... 22 1.2.2 Desenvolupament regional ...................................................................................... 28 1.3. Enfocaments teòrics per a l’estudi de la innovació .......................................................... 34 1.3.1. Teoria del desenvolupament endogen .................................................................... 35 1.3.2. Economia evolucionista .......................................................................................... 38 1.4. Del procés d’innovació al sistema d’innovació ................................................................. 42 1.4.1. El procés d’innovació .............................................................................................. 42 1.4.2. El sistema d’innovació ............................................................................................ 50 Conclusions ............................................................................................................................. 53 Capítol 2. Geografia de la innovació en l’economia global .................................................. 57 2.1. Innovació i competitivitat ................................................................................................. 58 2.2. Raons de la concentració espacial de la innovació ......................................................... 60 2.3. Models territorials d’innovació .......................................................................................... 65 2.3.1 Districte industrial .................................................................................................. 67 2.3.2 Milieu innovador ..................................................................................................... 69 2.3.3 Clusters d’innovació ............................................................................................... 70 2.3.4 Sistemes regionals d’innovació .............................................................................. 72 2.4 El sistema local d’innovació .............................................................................................. 75 2.5. Xarxes de ciutats .............................................................................................................. 78 2.5.1 El concepte de xarxa de ciutats ............................................................................ 79 2.5.2 Tipus de xarxes urbanes ....................................................................................... 81 2.5.3 Metodologies d’identificació de xarxes de ciutats ................................................. 83 2.5.4 Instruments d’anàlisi de xarxes de ciutats ............................................................ 86 Conclusions ............................................................................................................................. 92 Capítol 3. Els entorns d’innovació ........................................................................................... 95 3.1. Caracterització de l’entorn d’innovació ............................................................................ 96 3.2. Determinants de l’entorn innovador ................................................................................. 103 3.2.1 Determinats teòrics de l’entorn d’innovació ........................................................... 103 3.2.2 Determinats empírics de l’entorn d’innovació ........................................................ 109 3.3 Un conjunt significatiu d’indicadors d’innovació local ....................................................... 115 Conclusions ............................................................................................................................. 119 Capítol 4. Cooperació amb objectius d’innovació ................................................................. 121 4.1. Enfocaments teòrics sobre cooperació ............................................................................ 122 4.2. Cooperació de base científica .......................................................................................... 126 4.2.1 Interaccions de coneixement entre la ciència i la indústria ................................... 128 4.2.2 Caracterització de les empreses que cooperen amb la universitat ....................... 130 4.2.3 Complementarietat amb la cooperació inter-empresa ........................................... 132

ii Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

4.3. Motivacions i resultats de la cooperació .......................................................................... 135 4.3.1 Motivacions per a la cooperació ............................................................................ 135 4.3.2 Resultats de la cooperació ..................................................................................... 138 4.4. Determinants de la cooperació amb objectius d’innovació .............................................. 140 Conclusions ............................................................................................................................. 149 Capítol 5. Capacitat d’absorció ................................................................................................ 153 5.1. Definició del concepte de capacitat d’absorció ................................................................ 154 5.2. Revisions de la definició de capacitat d’absorció .............................................................. 156 5.3 Capacitat d’absorció i patrons regionals d’innovació ........................................................ 163 5.4. Capacitat d’absorció, innovació i cooperació ................................................................... 164 5.4.1 Capacitat d’absorció i innovació .............................................................................. 164 5.4.2 Capacitat d’absorció i cooperació ............................................................................ 168 Conclusions ............................................................................................................................. 170 Capítol 6. Disseny de la recerca i mètodes de recol lida de dades ........................................ 173 6.1. Hipòtesis i preguntes de recerca ...................................................................................... 174 6.2. Fases i mètodes de la recerca ......................................................................................... 177 6.3. Àmbit territorial de l’estudi ................................................................................................ 181 6.3.1 Estructura regional europea ................................................................................... 181 6.3.2 La xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ....................................................... 183 6.4. Població i disseny de les mostres ..................................................................................... 185 6.5. Mètode de recollida de dades .......................................................................................... 188 6.5.1 Matriu de dades per a l’estudi regional .................................................................. 189 6.5.2 Confecció del qüestionari per a les entrevistees ................................................... 191 6.5.3 Matrius de dades per a l’estudi de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ........................................................................................................... 193 Capítol 7. Tipologies d’entorn i activitat innovado ra a Europa ............................................ 199 7.1. Objectius, hipòtesi de treball i preguntes de recerca ....................................................... 200 7.2 Les tipologies en els sistemes regionals d’innovació europeus ....................................... 201 7.2.1 Adequació de l’anàlisi factorial ............................................................................... 204 7.2.2 Anàlisi factorial exploratòria ................................................................................... 206 7.2.3 Anàlisi factorial confirmatòria ................................................................................. 208 7.2.4 Anàlisi clúster jeràrquica ........................................................................................ 209 7.2.5 Anàlisi clúster no jeràrquica ................................................................................... 210 7.2.6 Descripció dels conglomerats de regions identificats ............................................ 213 7.3. Importància de les dinàmiques d’interacció i aprenentatge ............................................. 221 7.3.1 Tipologies d’entorn al clúster 1 .............................................................................. 223 7.3.2 Tipologies d’entorn al clúster 2 .............................................................................. 226 7.3.3 Tipologies d’entorn al clúster 3 .............................................................................. 228 7.3.4 Tipologies d’entorn al clúster 4 .............................................................................. 230 7.3.5 Tipologies d’entorn al clúster 5 .............................................................................. 232 7.4. Perfils regionals dels entorns d’innovació europeus ........................................................ 234 7.4.1 Perfils de les perifèries ........................................................................................... 239 7.4.2 Perfils dels districtes industrials ............................................................................. 243 7.4.3 Perfils dels tecnopols ............................................................................................. 247 7.4.4 Perfils dels entorns innovadors .............................................................................. 252 7.5. Determinants de la innovació ........................................................................................... 258 Conclusions ............................................................................................................................. 267 Capítol 8. Identificació d’una xarxa de ciutats pro peres a Mataró basada en el coneixement ...................................................................................... 271

Índex iii

8.1. Objectius, hipòtesi de treball i preguntes de recerca ....................................................... 272 8.2. La xarxa de coneixement de la ciutat de Mataró ............................................................. 272 8.2.1 Càlcul dels fluxos directors .................................................................................. 272 8.2.2 Identificació de la xarxa de ciutats ........................................................................ 275 8.3. Caracterització de la xarxa de ciutats .............................................................................. 281 8.3.1 Característiques de la xarxa ................................................................................. 281 8.3.2 Caracterització dels sistema productiu de la xarxa .............................................. 285 8.3.3 Caracterització del mercat laboral de la xarxa ...................................................... 297 Conclusions ............................................................................................................................. 310 Capítol 9. Tipologia d’entorn i activitat innovador a a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ..................................................................................... 317 9.1 Objectius, hipòtesis de treball i preguntes de recerca ...................................................... 318 9.2 Tipologia d’entorn a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró .................................. 319 9.2.1 Els indicadors d’innovació local per a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................................................................... 319 9.2.2 El perfil d’entorn de la xarxa de ciutats ................................................................. 325 9.3 Caracterització de la mostra d’empreses de la xarxa de ciutats ...................................... 327

9.3.1 Estructura empresarial ........................................................................................ 327 9.3.2 Activitat innovadora ............................................................................................. 332 9.3.3 Activitats de cooperació ...................................................................................... 336 9.3.4 Usos TIC ............................................................................................................. 338 9.3.5 Evolució del negoci i resultats empresarials ....................................................... 340 9.3.6 Entorn i estratègia competitiva ............................................................................ 344

9.4 Indicadors d’innovació local a nivell d’empresa ................................................................ 350 9.5 Determinants de la innovació a la xarxa de ciutats ........................................................... 353 9.6 Determinants de la cooperació a la xarxa de ciutats ........................................................ 359 9.6.1 Determinants de la cooperació formal amb objectius d’innovació ...................... 359 9.6.2 Determinants de la cooperació de base científica amb objectius d’innovació ......................................................................................... 364 Conclusions ............................................................................................................................. 368 Capítol 10. Determinants de l’entorn innovador .................................................................... 373 10.1. Objectius, hipòtesi de treball i preguntes de recerca ..................................................... 374

10.2. Determinants del trànsit cap a un entorn innovador. Una anàlisi regional .................... 375 10.2.1 La importància de la capacitat d’absorció en els processos d’innovació i cooperació .................................................................................... 377 10.2.2 Factors institucionals i innovació ...................................................................... 379 10.2.3.L’estimació del model conjunt ........................................................................... 381

10.2.4. El paper de les TIC en la conformació dels entorns innovadors europeus ........................................................................................................... 392 10.3 Determinants del trànsit cap a un entorn innovador. L’anàlisi de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ............................................................................... 397

10.3.1 La importància de la capacitat d’absorció en els processos d’innovació i cooperació i en la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ............................. 398 10.3.2 La importància de l’entorn institucional en els processos d’innovació i cooperació i en la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ............................. 401 10.3.3 L’estimació del model conjunt de l’entorn innovador i el seu efecte sobre la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ....................................................... 404 10.3.4 La importància de la capacitat d’absorció en els processos

iv Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

d’innovació i cooperació i en el poder de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ............................. 407 10.3.5 La importància de l’entorn institucional en els processos d’innovació i cooperació i en el poder de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ............................. 409 10.3.6 L’estimació del model conjunt de l’entorn innovador i el seu efecte sobre el poder de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ....................................................... 411

Conclusions ............................................................................................................................. 415 Conclusions i futures línies de recerca .................................................................................. 419 Bibliografia ................................................................................................................................. 437 ANNEXOS ................................................................................................................................... 473 A1 Annexos del Capítol 2 ........................................................................................................ 475 A1.1 Dinàmica regional europea ........................................................................................ 475 A1.2 Densitat de població a les regions NUTS 3 ............................................................... 478 A2 Annexos del Capítol 6 ........................................................................................................ 479 A2.1 Indicadors d’innovació local per a les regions NUTS 2 ............................................ 479 A2.2 Qüestionari per a l’entrevista a les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ......................................................................................... 493 A2.3 Codificació del qüestionari de l’Annex A2.2 i descripció de variables ...................... 501 A2.3.1 Codificació del qüestionari ............................................................................ 501 A2.3.2 Variables calculades ..................................................................................... 513 A3 Annexos del Capítol 7 ........................................................................................................ 517 A3.1 Nombre de conglomerats ......................................................................................... 517 A3.2 Regions dels conglomerats (K-mitjanes I-C) i puntuacions factorials ...................... 518 A3.3 Entorns d’innovació i puntuacions factorials ............................................................ 523 A3.4 Tipologies d’entorn d’innovació dins els conglomerats regionals ............................ 528 A3.5 Tipologies regionals dels entorns d’innovació europeus .......................................... 534 A4 Annexos del Capítol 8 ........................................................................................................ 539 A4.1 Classificació de les activitats de la manufactura i els serveis .................................. 539 A4.2 Classificació d’ocupacions basades en la ciència i la tecnologia ............................. 540 A4.3 Característiques de la xarxa de ciutats .................................................................... 541 A4.4 Estructura sectorial a la xarxa de ciutats .................................................................. 547 A4.5 Valor afegit, producte interior i renda disponible a la xarxa de ciutats ..................... 548 A4.6 Productivitat als municipis de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................................................................................................ 550 A4.7 Població activa per edats als municipis de la xarxa ................................................. 551 A4.8 Afiliació a la seguretat social als municipis de la xarxa ............................................ 553 A4.9 Atur a la xarxa de ciutats .......................................................................................... 554 A4.10 Nivell de contractació a la xarxa de ciutats ............................................................ 556 A5 Annexos del Capítol 9 ........................................................................................................ 565 A5.1 Anàlisi de contingència i regressió logística bivariant per a l’estudi dels determinants de la innovació a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró (Apartat 9.5) .................................................................... 565 A5.2 Anàlisi de contingència i regressió logística bivariant per a l’estudi dels determinants de la cooperació formal a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró (Apartat 9.6.1) ...................................................................................... 565 A5.3 Anàlisi de contingència i regressió logística bivariant per a l’estudi dels determinants de la cooperació de base científica a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró (Apartat 9.6.2) ...................................................... 566

Índex v

A5.4 Valor dels indicadors d’innovació local per a la xarxa de ciutats Relacionades amb Mataró ........................................................................................ 567 A6 Annexos del Capítol 10: Models d’equacions estructurals ................................................ 569 A6.1 Elements d’un model d’equacions estructurals ........................................................ 569 A6.2 Especificació del model d’equacions estructurals .................................................... 570 A6.3 El model de camins crítics ........................................................................................ 574 A6.4 Etapes de la modelització d’equacions estructurals ................................................. 576 A6.5 Bondat d’ajust del model .......................................................................................... 578

vi Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

Índex vii

Índex de taules Taula 1.1. Polítiques de desenvolupament regional ..... .............................................................. 32 Taula 1.2. Classificació dels models sobre el procés d’innovació .... .......................................... 43 Taula 2.1. Estadístics descriptius de la xarxa ... .......................................................................... 89 Taula 2.2. Mesures de cohesió de la xarxa ................................................................................ 90 Taula 2.3. Mesures de centralitat, influència i poder ... ............................................................... 91 Taula 3.1. Tipologies conceptuals d’entorns regionals d’innovació ............................................. 99 Taula 3.2. Característiques dels models territorials d’ innovació ............................................... 102 Taula 3.3. Principals contribucions a la innovació des de diferents punts de vista teòrics ............................................................................................................ 106 Taula 3.4. Determinants teòrics del clúster més rellevants ........................................................ 108 Taula 3.5. Funció de producció de coneixement centrada en sistemes d’innovació regionals ................................................................................................... 112 Taula 3.6. Factors determinants de la innovació regional .......................................................... 113 Taula 3.7. Tipoologia d’indicadors de la innovació regional ....................................................... 116 Taula 3.8. Indicadors de la innovació regional des de la perspectiva de les teories dels sistemes regionals d’innovació,els clústers d’innovació, els districtes industrials, els milieux innovateurs, i de l’emprenedoria i la demografia empresarial ......................................................................................... 118 Taula 4.1. Els determinats de la cooperació en R+D i innovació ............................................... 140 Taula 5.1 . Principals aportacions a la conceptualització de la capacitat d’absorció (CA) ............................................................................................ 162 Taula 6.1. Categories dels indicadors d’innovació regional ....................................................... 178 Taula 6.2. Les regions NUTS 2 dels països de la UE-27 ........................................................... 183 Taula 6.3. Els municipis de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................ 184 Taula 6.4. Fitxa tècnica de la recerca per a l’estudi de la innovació .......................................... 188 Taula 6.5. Indicadors regionals d’innovació ................................................................................ 190 Taula 6.6. Estructura del qüestionari per a les entrevistes ......................................................... 192 Taula 6.7. Indicadors d’innovació per a la xarxa de ciutats ........................................................ 194 Taula 6.8. Definició de les variables internes emprades en els models ..................................... 196 Taula 6.9. Definició de les variables relacionals emprades en els models ................................ 197 Taula 6.10. Definició de les variables externes emprades en els models .................................. 197 Taula 6.11. Definició de les variables d’obstacles a la innovació emprades en els models ............................................................................................................ 198 Taula 6.12. Definició de les variables de resultat emprades en els models ............................... 198 Taula 7.1. Descripció dels indicadors d’innovació local ............................................................. 202 Taula 7.2. Estadístics descriptius dels indicadors d’innovació local per a les 262 regions UE-27 NUTS 2 .................................................................................. 204 Taula 7.3. Comunalitats .............................................................................................................. 205 Taula 7.4. Mesures d’adequació de l’anàlisi factorial ................................................................. 205 Taula 7.5. Diagonal de la matriu anti-imatge .............................................................................. 206 Taula 7.6. Valors propis i percentatge de la variància explicat .................................................. 207 Taula 7.7. Matriu de components rotada .................................................................................... 207 Taula 7.8. Càrregues factorials per a les dues submostres ....................................................... 208 Taula 7.9. Perfils dels factors per a diferents solucions d’agrupació .......................................... 209 Taula 7.10. Mides i centroides finals dels clúster k-mitjanes iteració-classificació .................... 211 Taula 7.11. Comparació de la mida dels clústers ....................................................................... 211 Taula 7.12. Comparació entre l’anàlisi clúster jeràrquica i l’anàlisi clúster de k-mitjanes ................................................................................................................. 212 Taula 7.13. Clústers amb el mètode de classificació i amb llavor aleatòria ............................... 212

viii Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

Taula 7.14. Mides i centroides finals dels clústers (mètode de classificació) ............................ 213 Taula 7.15. Caracterització dels clústers segons les variables emprades en l’anàlisi de components principals ...................................................................... 214 Taula 7.16. Regions del clúster 1 ordenades pel valor del factor 1 (s’hi inclouen les cinc regions amb major puntuació, les cinc regions amb puntuació menor i les regions espanyoles) ........................... 216 Taula 7.17. Regions del clúster 2 ordenades pel valor del factor 3 (s’hi inclouen les cinc regions amb puntuació major i les cinc regions amb puntuació menor) ......................................................................... 217 Taula 7.18. Regions del clúster 3 ordenades pel valor del factor 2 (s’hi inclouen totes les regions) ................................................................................ 218 Taula 7.19. Regions del clúster 4 ordenades pel valor del factor 4 (s’hi inclouen totes les regions) ................................................................................ 219 Taula 7.20. Regions del clúster 5 ordenades per la mitjana ponderada de les puntuacions factorials, considerant el pes de cada factor a l’anàlisi de components principals (shi ’inclouen les cinc regions amb major puntuació, les cinc regions amb puntuació menor, i Extremadura) ......................................................................................................... 220 Taula 7.21. Indicadors per a la identificació de la tipologia d’entorn .......................................... 222 Taula 7.22. Les tipologies d’entorn a Espanya i la UE-27 .......................................................... 223 Taula 7.23. Tipologies d’entorn per al clúster 1 amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 224 Taula 7.24. Tipologies d’entorn per al clúster 2 amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 226 Taula 7.25. Tipologies d’entorn per al clúster 3 amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 228 Taula 7.26. Tipologies d’entorn per al clúster 4 amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 231 Taula 7.27. Tipologies d’entorn per al clúster 5 amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 233 Taula 7.28. Caracterització de les tipologies d’entorn segons les variables emprades en l’anàlisi de components principals ..................................................... 235 Taula 7.29. Les tipologies de regions a Espanya i la UE-27 ...................................................... 238 Taula 7.30. Comparació entre les tipologies regionals i els perfils d’entorn d’innovació a Europa................................................................................................. 238 Taula 7.31. Tipologies de regions per a les perifèries amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 239 Taula 7.32. Tipus de perifèries ................................................................................................... 242 Taula 7.33. Tipologies de regions per als districtes industrials amb les puntuacions factorials mitjanes ................................................................................ 243 Taula 7.34. Tipus de districtes industrials ................................................................................... 246 Taula 7.35. Tipologies de regions per als tecnopols amb les puntuacions factorials mitjanes .................................................................................................... 248 Taula 7.36. Tipus de tecnopols ................................................................................................... 251 Taula 7.37. Tipologies de regions per als entorns innovadors amb les puntuacions factorials mitjanes ................................................................................ 253 Taula 7.38. Tipus d’entorns innovadors ...................................................................................... 257 Taula 7.39. Variables en els models logístics d’innovació ......................................................... 259 Taula 7.40. Models logit per a explicar els determinants de la innovació (Factors) ................... 260 Taula 7.41. Models logit per a explicar els determinants de la innovació (Indicadors) emprant el nombre de patents com a endogena .................................. 262 Taula 7.42. Models logit per a explicar els determinants de la innovació (Indicadors) emprant el nombre de patents d’alta tecnologia com a endògena .......................... 265

Índex ix

Taula 8.1. Xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................................................ 274 Taula 8.2. Variables per a la identificació de la xarxa de ciutats de Mataró ............................... 275 Taula 8.3. Fluxos de coneixement per a la ciutat de Mataró. Fluxos directors .......................... 276 Taula 8.4. Fluxos directors per als municipis del primer nivell de connexió de Mataró .................................................................................................... 276 Taula 8.5. Fluxos de mobilitat de sortida que formen part dels fluxos directors ....................... 277 Taula 8.6. Fluxos de mobilitat d’entrada que formen part dels fluxos directors ........................ 278 Taula 8.7 . Fluxos de mobilitat totals ........................................................................................... 278 Taula 8.8 . Nombre de commuters a la xarxa de ciutats ............................................................. 281 Taula 8.9 . Població dels municipis de la xarxa ........................................................................... 282 Taula 8.10 . Matriu d’adjacència de la xarxa de ciutats ............................................................... 283 Taula 8.11 . Matriu d’accessibilitat de la xarxa de ciutats ........................................................... 284 Taula 8.12 . Matriu de distància geodèsica de la xarxa de ciutats .............................................. 285 Taula 8.13 . Grandària de les empreses de la xarxa de ciutats .................................................. 286 Taula 8.14 . Població activa segons nivell d’instrucció ................................................................ 287 Taula 8.15 . Població activa segons nivell d’instrucció. Percentatges ........................................ 288 Taula 8.16 . Estructura sectorial del sistema productiu de la xarxa de ciutats. Grans sectors ............................................................................... 289 Taula 8.17 . Estructura sectorial del sistema productiu de la xarxa de ciutats. Branques d’activitat ...................................................................... 290 Taula 8.18. Sectors d’alta tecnologia i intensius en coneixement .............................................. 292 Taula 8.19 . Valor afegit brut generat als municipis de la xarxa .................................................. 293 Taula 8.20 . Creació de riquesa a la xarxa de ciutats .................................................................. 295 Taula 8.21 . Productivitat a la xarxa de ciutats ............................................................................ 296 Taula 8.22 . Fluxos de coneixement, PIB i renda disponible a la xarxa de ciutats ..................... 297 Taula 8.23 . Població activa estimada a la xarxa de ciutats ........................................................ 298 Taula 8.24 . Assalariats i autònoms a la xarxa de ciutats ........................................................... 299 Taula 8.25 . Afiliació per sectors .................................................................................................. 301 Taula 8.26 . Aturats a la xarxa de ciutats .................................................................................... 302 Taula 8.27 . Repartiment de l’atur per grans sectors. Àmbits territorials ..................................... 303 Taula 8.28 . Sèrie temporal de la taxa d’atur a la xarxa de ciutats .............................................. 304 Taula 8.29 . Nivell de contractació a la xarxa de ciutats ............................................................. 305 Taula 8.30 . Nivell de contractació per grans sectors a la xarxa de ciutats ................................ 306 Taula 8.31 . Nivell de contractació segons estudis a la xarxa de ciutats .................................... 308 Taula 8.32 . Nivell de contractació segons ocupacions a la xarxa de ciutats ............................. 309 Taula 8.33 . Ratis del mercat laboral de la xarxa de ciutats ........................................................ 310 Taula 9.1. Indicadors d’innovació local per a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ..... 320 Taula 9.2. Agrupació de branques d’activitat per al càlcul de l’índex de diversificació de l’economia de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................ 323 Taula 9.3. Puntuacions factorials per a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ............. 326 Taula 9.4. Distància de la xarxa als clústers de regions europees ............................................ 326 Taula 9.5. Distància de la xarxa a les diferents tipologies d’entorn del clúster 1 (C1) ............... 327 Taula 9.6. Grandària de les empreses de la mostra ................................................................... 328 Taula 9.7. Antiguitat de les empreses de la mostra .................................................................... 328 Taula 9.8. Sector d’activitat de les empreses de la mostra ........................................................ 329 Taula 9.9. Nivell educatiu dels treballadors ................................................................................ 330 Taula 9.10. Percepció d’entorn competitiu de les empreses de la mostra ................................. 345 Taula 9.11. Percepció d’entorn innovador de les empreses de la mostra ................................. 346 Taula 9.12. Variables internes per als models logístics i d’equacions estructurals .................... 350 Taula 9.13. Variables relacionals per als models logístics i d’equacions estructurals ............... 351 Taula 9.14. Variables externes per als models logístics i d’equacions estructurals ................... 352 Taula 9.15. Variables d’obstacles a la innovació per als models logístics ................................. 352 Taula 9.16. Variables de resultats per als models d’equacions estructurals .............................. 352

x Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

Taula 9.17. Variables per a l’estudi dels determinants de la innovació ...................................... 354 Taula 9.18. Models logit per a explicar els determinants de la innovació .................................. 357 Taula 9.19. Variables per a l’estudi dels determinants de la cooperació formal ........................ 360 Taula 9.20. Models logit per a explicar els determinants de la cooperació formal ..................... 362 Taula 9.21. Models logit per a explicar els determinants de la cooperació de base científica ..................................................................................................... 365 Taula 10.1. Variables dels models de camins crítics (regions NUTS 2) ..................................... 375 Taula 10.2. Skewness i kurtosis de les variables dels models ................................................... 376 Taula 10.3. Skewness i kurtosis de les variables transformades ............................................... 376 Taula 10.4. Coeficients de regressió del model M10.1 .............................................................. 378 Taula 10.5. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.1 ....................... 378 Taula 10.6. Valors dels índexs d’ajust del model M10.1 ............................................................ 379 Taula 10.7. Coeficients de regressió del model M10.2 .............................................................. 380 Taula 10.8. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.2 ....................... 380 Taula 10.9. Valors dels índexs d’ajust del model M10.2 ............................................................ 381 Taula 10.10. Coeficients de regressió del model M10.3 ............................................................ 383 Taula 10.11. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.3 ..................... 384 Taula 10.12. Valors dels índexs d’ajust del model M10.3 .......................................................... 384 Taula 10.13. Coeficients de regressió del model M10.4 ............................................................ 385 Taula 10.14. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.4 ..................... 386 Taula 10.15. Valors dels índexs d’ajust del model M10.4 .......................................................... 387 Taula 10.16. Coeficients de regressió del model M10.5 ............................................................ 388 Taula 10.17. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.5 ..................... 389 Taula 10.18. Valors dels índexs d’ajust del model M10.5 .......................................................... 389 Taula 10.19. Coeficients de regressió del model M10.6 ............................................................ 390 Taula 10.20. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.6 ..................... 391 Taula 10.21. Valors dels índexs d’ajust del model M10.6 .......................................................... 391 Taula 10.22. Coeficients de regressió del model M10.7 ............................................................ 393 Taula 10.23. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.7 ..................... 394 Taula 10.24. Valors dels índexs d’ajust del model M10.7 .......................................................... 395 Taula 10.25. Coeficients de regressió del model M10.8 ............................................................ 396 Taula 10.26. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.8 ..................... 396 Taula 10.27. Valors dels índexs d’ajust del model M10.8 .......................................................... 397 Taula 10.28. Variables dels models de camins crítics (xarxa de ciutats) ................................... 398 Taula 10.29. Coeficients de regressió del model M10.9 ............................................................ 400 Taula 10.30. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.9 ..................... 400 Taula 10.31. Valors dels índexs d’ajust del model M10.9 .......................................................... 401 Taula 10.32. Coeficients de regressió del model M10.10 .......................................................... 402 Taula 10.33. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.10 ................... 403 Taula 10.34. Valors dels índexs d’ajust del model M10.10 ........................................................ 403 Taula 10.35. Coeficients de regressió del model M10.11 .......................................................... 405 Taula 10.36. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.11 ................... 406 Taula 10.37. Valors dels índexs d’ajust del model M10.11 ........................................................ 406 Taula 10.38. Coeficients de regressió del model M10.12 .......................................................... 408 Taula 10.39. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.12 ................... 408 Taula 10.40. Valors dels índexs d’ajust del model M102.12 ...................................................... 409 Taula 10.41. Coeficients de regressió del model M10.13 .......................................................... 410 Taula 10.42. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.13 ................... 411 Taula 10.43. Valors dels índexs d’ajust del model M10.13 ........................................................ 411 Taula 10.44. Coeficients de regressió del model M10.14 .......................................................... 413 Taula 10.45. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes del model M10.14 ................... 414 Taula 10.46. Valors dels índexs d’ajust del model M10.14 ........................................................ 414 Taula A1.1 Correspondència entre nivells NUTS i unitats administratives nacionals (2007) .... 476

Índex xi

Taula A1.2 Població aproximada per a regions NUTS ............................................................... 477 Taula A3.1. Agglomeration Schedule .......................................................................................... 517 Taula A3.2. Puntuacions factorials i composició dels clústers .................................................... 518 Taula A3.3. Puntuacions factorials i composició dels perfils d’entorns d’innovació .................... 523 Taula A3.4. Tipologies d’entorn per al clúster 1 ......................................................................... 528 Taula A3.5. Tipologies d’entorn per al clúster 2 ......................................................................... 530 Taula A3.6. Tipologies d’entorn per al clúster 3 ......................................................................... 531 Taula A3.7. Tipologies d’entorn per al clúster 4 ......................................................................... 531 Taula A3.8. Tipologies d’entorn per al clúster 5 ......................................................................... 531 Taula A3.9. Tipologies regional de les perifèries europees ....................................................... 534 Taula A3.10. Tipologies regional dels districtes industrials europeus ........................................ 535 Taula A3.11. Tipologies regional dels tecnopols europeus ........................................................ 536 Taula A3.12. Tipologies regional dels entorns innovadors europeus ........................................ 537 Taula A4.1. Activitats basades en la tecnologia (manufactura) .................................................. 539 Taula A4.2. Activitats basades en la tecnologia (manufactura). Classificació CNAE-93 Rev. 1 ................................................................................... 539 Taula A4.3. Activitats basades en el coneixement (serveis). Classificació CNAE-93 Rev. 1 ................................................................................... 540 Taula A4.4. Ocupacions basades en la ciència i la tecnologia, considerades en el càlcul dels fluxos de mobilitat ........................................................................... 540 Taula A4.5 . Estructura sectorial del sistema productiu de la xarxa de ciutats. Branques d’activitat .................................................................................................. 547 Taula A4.6 Valor afegit brut generat als municipis de la xarxa .................................................. 548 Taula A4.7 . PIB i renda disponible a la xarxa de ciutats ............................................................ 549 Taula A4.8 . Productivitat a la xarxa de ciutats ........................................................................... 550 Taula A4.9 . Població activa a la xarxa de ciutats els anys 2008, 2009 i 2010 ........................... 551 Taula A4.10 . Assalariats i autònoms a la xarxa de ciutats els anys 2008, 2009 i 2010 ............. 553 Taula A4.11 . Aturats a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010 ......................................... 554 Taula A4.12 . Nivell de contractació i taxa de contractació indefinida a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010 ............................................................................ 556 Taula A4.13 . Nivell de contractació per sectors a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010 ........................................................................................ 558 Taula A4.14 . Nivell de contractació per nivell d’educació de la població activa a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010 ...................................................... 560 Taula A4.15 . Nivell de contractació per ocupacions a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010 ....................................................................................... 561 Taula A4.16 . Ratis del mercat laboral a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010 ............................................................................................................. 563 Taula A5.1 . Anàlisi de contingència i regressió ligística bivariant. Determinants de la innovació ........................................................................................................ 565 Taula A5.2 . Anàlisi de contingència i regressió ligística bivariant. Determinants de la cooperació formal per a la innovació ............................................................. 565 Taula A5.3 . Anàlisi de contingència i regressió ligística bivariant. Determinants de la cooperació de base científica per a la innovació ........................................... 566 Taula A5.4 . Indicadors d’innovació local. Xarxa de ciutats relacionades amb Mataró .............. 567 Taula A6.1 . Mesures de bondat d’ajust per a SEM .................................................................... 584

xii Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

Índex xiii

Índex de figures Figura 1.1. Mapa de transiliència ... ............................................................................................ 19 Figura 1.2. Cinc generacions de models de procés d’innovació ... ............................................. 42 Figura 1.3. Model de Technology Push ... ................................................................................... 44 Figura 1.4. Model de Market Pull ................................................................................................ 44 Figura 1.5. La innovació com a procés d’aprenentatge. Model interactiu. Chain-linked-Model . .................................................................................................. 46 Figura 2.1. Principals estructures del sistema regional d’innovació ........................................... 74 Figura 2.2. Representació estilitzada dels models de lloc central i el de xarxa .. ....................... 80 Figura 2.3. Procediment per a la identificació de relacions de xarxa ... ...................................... 86 Figura 2.4. Tipologia de grafs segons sentit i intensitat dels fluxos... ......................................... 87 Figura 2.5. Matriu d’adjacència d’un graf ... ................................................................................ 88 Figura 2.6. Matriu d’accessibilitat d’un graf ... ............................................................................. 88 Figura 2.7. Matriu de distància geodèsica d’un graf ... ............................................................... 89 Figura 3.1 . Tipologia d’entorns. Xarxes empresarials i capacitat d’innovació... ......................... 96 Figura 5.1 . Determinants de la capacitat d’absorció ... ............................................................... 157 Figura 5.2 . Determinants, mecanismes i resultats de la capacitat d’absorció... ......................... 158 Figura 5.3. Model de procés per a explicar la capacitat d’absorció, els seus antecedents i els seus resultats ............................................................................... 159 Figura 5.4 . Model de redefinició de la capacitat d’absorció ....................................................... 160 Figura 6.1. Objectius i fases de la recerca ................................................................................. 177 Figura 6.2. PIB i taxa d’atur a la UE-27 del període 2006-2010 ................................................ 182 Figura 6.3. Creació de riquesa a la xarxa de ciutats, Maresme, Catalunya i la UE-27 ............. 185 Figura 6.4. Atur a la xarxa de ciutats, Maresme, Catalunya i la UE-27 ..................................... 185 Figura 7.1. Tipologies d’entorn per a les regions UE-27 ............................................................ 223 Figura 7.2. Tipologies d’entorn al clúster 1 ................................................................................ 224 Figura 7.3. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 1 i comparació amb Espanya i UE-27 .............................................................................................. 225 Figura 7.4. Tipologies d’entorn al clúster 2 ................................................................................ 227 Figura 7.5. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 2 i comparació amb Espanya i UE-27 .............................................................................................. 227 Figura 7.6. Tipologies d’entorn al clúster 3 ................................................................................ 229 Figura 7.7. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 3 i comparació amb Espanya i UE-27 .............................................................................................. 230 Figura 7.8. Tipologies d’entorn al clúster 4 ................................................................................ 231 Figura 7.9. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 4 i comparació amb Espanya i UE-27 .............................................................................................. 232 Figura 7.10. Tipologies d’entorn al clúster 5 .............................................................................. 234 Figura 7.11. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 5 i comparació amb Espanya i UE-27 ............................................................................................. 234 Figura 7.12. Tipologies d’entorn vs Tipologies de regions ......................................................... 237 Figura 7.13. Tipologies de regions per a les perifèries ............................................................. 240 Figura 7.14. Distribució de les tipologies de regió dins les perifèries i comparació amb Espanya i la UE-27 ....................................................................... 241 Figura 7.15. Tipus de perifèries .................................................................................................. 241 Figura 7.16. Tipologies de regions per als districtes industrials ................................................. 244 Figura 7.17. Distribució de les tipologies de regió dins els districtes industrials i comparació amb Espanya i la UE-27 ...................................................................... 245 Figura 7.18. Tipus de districtes industrials ................................................................................. 246 Figura 7.19. Tipologies de regions per als tecnopols ................................................................. 248

xiv Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

Figura 7.20. Distribució de les tipologies de regió dins els tecnopols i comparació amb Espanya i la UE-27 ...................................................................... 250 Figura 7.21. Tipus de tecnopols ................................................................................................. 251 Figura 7.22. Tipologies de regions per als entorns innovadors ................................................. 254 Figura 7.23. Distribució de les tipologies de regió dins els entorns innovadors i comparació amb Espanya i la UE-27 ...................................................................... 255 Figura 7.24. Tipus d’entorns innovadors .................................................................................... 256 Figura 8.1. Mapa de la comarca del Mareseme .......................................................................... 273 Figura 8.2. Fluxos de mobilitat entre els municipis de la xarxa .................................................. 279 Figura 8.3 Subxarxa sud ............................................................................................................ 280 Figura 8.4 Subxarxa nord ........................................................................................................... 280 Figura 8.5 Evolució temporal de la taxa d’atur ........................................................................... 304 Figura 9.1. Grandària de les empreses per antiguitat ................................................................ 329 Figura 9.2. Grandària de les empreses per sector d’activitat ..................................................... 330 Figura 9.3. Antiguitat de les empreses per sector d’activitat ...................................................... 330 Figura 9.4. Nivell d’instrucció del capital humà per sector d’activitat ......................................... 331 Figura 9.5. Nivell d’instrucció del capital humà per grandària de l’empresa .............................. 331 Figura 9.6. Nivell d’instrucció del capital humà per antiguitat de l’empresa .............................. 332 Figura 9.7. Tipologia d’innovació de les empreses de la xarxa ................................................. 333 Figura 9.8. Resultats de la innovació de producte/servei .......................................................... 333 Figura 9.9. Resultats de la innovació de procés ........................................................................ 333 Figura 9.10. Resultats de la innovació no tecnològica ............................................................... 334 Figura 9.11. Origen de les innovacions introduïdes ................................................................... 334 Figura 9.12. Obstacles a la innovació ........................................................................................ 335 Figura 9.13. Compromís de les empreses amb la innovació ..................................................... 336 Figura 9.14. Tipus de cooperació per a innovar ........................................................................ 336 Figura 9.15. Origen geogràfic dels socis de cooperació per a la innovació ............................... 337 Figura 9.16. Altres activitats de cooperació de les empreses de la mostra ................................ 338 Figura 9.17. Les TIC en la cadena de valor ............................................................................... 339 Figura 9.18. Ús d’Internet a les empreses de la xarxa ............................................................... 339 Figura 9.19. Ús de les TIC en les empreses de la xarxa ........................................................... 340 Figura 9.20. Evolució prevista de la plantilla de les empreses de la xarxa ................................ 340 Figura 9.21. Evolució prevista de la plantilla de les empreses de la xarxa per grandària i antiguitat ......................................................................................... 341 Figura 9.22. Facturació per sector d’activitat ............................................................................. 342 Figura 9.23. Destinació de les vendes ....................................................................................... 342 Figura 9.24. Destinació de les vendes per sector ...................................................................... 343 Figura 9.25. Destinació de les vendes per grandària ................................................................. 343 Figura 9.26. Destinació de les vendes per antiguitat ................................................................. 344 Figura 9.27. Grau d’internacionalització de les empreses de la mostra .................................... 344 Figura 9.28. Percepció d’entorn competitiu per sector d’activitat ............................................... 345 Figura 9.29. Estratègies competitives de les empreses de la mostra ........................................ 346 Figura 9.30. Percepció d’entorn innovador per sectors ............................................................. 346 Figura 9.31. Percepció d’entorn innovador en relació al Parc TCM ........................................... 347 Figura 9.32. Programes de suport a l’emprenedoria .................................................................. 347 Figura 9.33. Programes de suport al creixement i la internacionalització .................................. 348 Figura 9.34. Programes de finançament de les activitats d’R+D i innovació ............................. 348 Figura 9.35. Distribución sectorial en funció de la instal·lació o no al Parc TCM ...................... 349 Figura 9.36. Índexs d’aprenentatge i d’interacció per a les empreses de la mostra ............................................................................................................ 349 Figura 10.1. Model M10.1. Influència de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional .................................. 377 Figura 10.2. Model M10.2. Influència de l’entorn institucional en la

Índex xv

conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional .................................. 379 Figura 10.3. Model M10.3. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional .................................................................................................................... 382 Figura 10.4. Model M10.4. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional ................................................................................................................... 385 Figura 10.5. Model M10.5. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional. Efecte de la intensitat tecnològica sectorial ............................................. 387 Figura 10.6. Model M10.6. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional. Efecte de la intensitat tecnològica sectorial ............................................. 390 Figura 10.7. Model M10.7. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional. El paper de les TIC .................................................................................. 392 Figura 10.8. Model M10.8. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional. El paper de les TIC i l’efecte de la intensitat tecnològica sectorial ................................................................................................................... 395 Figura 10.9. Model M10.9. Influència de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ......................... 399 Figura 10.10. Model M10.10. Influència de l’entorn institucional en la conformació de l’entorn innovador i la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ....................... 401 Figura 10.11. Model M10.11. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la propensió exportadora de les seves empreses, a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró .......................................................................... 404 Figura 10.12. Model M10.12. Influència de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i el poder de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................. 407 Figura 10.13. Model M10.13. Influència de l’entorn institucional en la conformació de l’entorn innovador i el poder de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ................................. 410 Figura 10.14. Model M10.14. Influència de l’entorn institucional i de la capacitat

d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i el poder de mercat de les seves empreses, a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró ........................................................................................................... 412

Figura A1.1. Densitat de població de les regions europees NUTS 3 ......................................... 478 Figura A3.1. Coeficient d’aglomeració ....................................................................................... 517 Figura A6.1. Representació dels elements bàsics d’un sistema d’equacions estructurals .............................................................................................................. 570 Figura A6.2. Exemple de diagrama de camins crítics ................................................................ 573 Figura A6.3. Exemple de models de camins crítics ................................................................... 575 Figura A6.4. Etapes de modelització dels SEM ......................................................................... 576

xvi Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

Introducció 1

Introducció

La progressiva implantació de les tecnologies digitals en el conjunt de l’activitat econòmica,

juntament amb el procés de globalització i els importants canvis en els patrons de consum, han

determinat les bases d’un procés de transformació econòmica, en el que el coneixement es

converteix en el principal recurs estratègic per a la competitivitat d’empreses i indústries d’un

territori. La possibilitat d’accedir a tecnologies avançades a un cost similar arreu del món, i la

progressiva globalització dels mercats, canvia els inputs sobre els que les empreses

construeixen els seus avantatges competitius, cada cop de caràcter més intangible, i més

difícils d’imitar. En aquest context, l’economia global del coneixement, els requeriments per a

competir en els mercats globals canvien respecte als de l’economia industrial tradicional,

s’intensifiquen els vincles entre el coneixement científic i la indústria, i s’accelera el procés de

canvi tecnològic. L’especialització productiva i la generació d’economies externes als districtes

industrials regionals1 tradicionals ja no asseguren la capacitat competitiva de les seves

empreses. Aquest fet obliga a empreses i regions a innovar constantment per a reforçar o

mantenir els seus avantatges competitius i la seva posició als mercats.

Així, és d’esperar que en l’economia global del coneixement les regions reeixides presentin

perfils d’entorn d’innovació caracteritzats, simultàniament, per unes importants dinàmiques

d’interacció entre agents locals i d’aprenentatge, que determinen una elevada capacitat

innovadora2. Aquests entorns innovadors serien els característics de les regions més

desenvolupades en el nou entorn competitiu global. Per tant, les regions amb perfils d’entorn

d’innovació de districte industrial regional, o evolucionen cap a entorns innovadors o perden els

seus avantatges competitius tradicionals, convertint-se en regions endarrerides.

Existeix un elevat consens sobre la importància de la innovació com a factor clau per a la

competitivitat d’empreses i territoris (Porter, 1990). La creixent importància d’aspectes

relacionats amb la creació, difusió i ús del coneixement per al creixement i el canvi econòmic,

fa de la innovació un element clau per al desenvolupament de països i regions. La innovació és

un procés complex i mulltidimensional que implica múltiples connexions entre agents

econòmics, ciència i tecnologia, que no és pas lineal, que depèn de la trajectòria prèvia de

l’empresa i que, generalment, es desenvolupa en xarxa. En el marc econòmic, i relacionat amb

la innovació, conceptes emergents com ara sistema, entorn, xarxes, institucions i

organitzacions, suposen un important salt qualitatiu respecte als enfocaments de la teoria

1 Donat que aquesta recerca sobre innovació es planteja des d’una perspectiva regional, en parlar de districtes industrials regionals ens estem referint a regions amb un forta dinàmica d’interacció entre els diferents agents del sistema d’innovació regional. En cap cas ens referim al model territorial d’innovació de districte industrial estudiat inicialment per Alfred Marshall (1920), i més recentment per autors com Bagnasco (1977) i Becattini (1979), que presenta un abast geogràfic molt reduït i una estructura molt orientada a l’especialització productiva. 2 En aquest treball parlarem d’entorn d’innovació per a referir-nos, en general, al sistema territorial d’innovació; i si aquest entorn es caracteritza per fortes dinàmiques d’interacció i aprenentatge estarem davant d’un entorn innovador.

2 Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

econòmica neoclàssica, que durant molt de temps ha marcat les agendes de l’entorn acadèmic

i dels responsables del disseny de polítiques de desenvolupament, amb contradiccions

importants entre la teoria i la realitat observable. Així, nous enfocaments teòrics com la nova

teoria del creixement3 i la teoria evolucionista, evolutiva o interactiva4, permeten incorporar i

comprendre, en els seus models, la variable tecnològica.

Cada cop té major rellevància el paper de l’entorn en l’activitat innovadora de les empreses

locals, més enllà dels recursos i capacitats internes de les mateixes, i així, l’evidència empírica

mostra una clara tendència a la concentració espacial de la innovació. L’interès per la

identificació dels factors que determinen aquest procés de concentració porta a l’estudi de la

innovació des d’una perspectiva sistèmica i territorial, essent múltiples els models territorials

d’innovació, dels quals han estat considerats en aquest treball, els nous districtes industrials5,

els milieux innovateurs6, els clústers innovadors7 i els sistemes regionals d’innovació8. Aquests

models consideren la importància del territori en l’activitat innovadora de les empreses, però no

coincideixen en la consideració de l’abast territorial de l’entorn, temàtica, aquesta, que encara

no està resolta. En aquest treball de recerca, a la primera part, es consideren regions NUTS 2,

segons la classificació NUTS (Nomenclature commune des unites territoriales statistiques)

emprada per l’EUROSTAT, en l’estudi de la innovació dins la Unió Europea; a la segona part,

s’utilitza una xarxa de ciutats, relacionades amb la ciutat de Mataró, basada en l’intercanvi de

fluxos de coneixement alt.

En aquest context, la cooperació de l’empresa amb la resta d’agents de l’entorn afavoreix la

innovació, en permetre superar certs obstacles a l’activitat innovadora, encara que també

exigeix certes capacitats per a gestionar aliances. Innovació i cooperació conformen les dues

dimensions bàsiques dels entorns d’innovació, i es pretén identificar els factors determinant

d’ambdues, així com estudiar l’impacte de la cooperació en la dinàmica innovadora de la regió,

i la seva relació amb l’èxit empresarial, principalment en termes de millora del poder de mercat i

el grau d’internacionalització. Per la seva importància, reconeguda en estudis teòrics i empírics

anteriors, es presta una especial atenció a la cooperació de base científica, entre empreses, i

universitats i centres de recerca, sense oblidar, però, altres formes de treball en xarxa com la

cooperació horitzontal, amb competidors, i la cooperació vertical, amb clients i proveïdors.

L’aportació d’aquesta tesi, a nivell analític, es pot concretar en la definició de diferents marcs

analítics per a l’estudi de:

3 Lucas (1988), Romer (1986). 4 Edquist (1997), Freeman (1988), Lundvall (1992a), Nelson i Winter (1982) 5 Bagnasco (1977), Becattini (1979). 6 Aydalot (1986); Camagni (1991a); Maillat (1995). 7 Porter (1990), Saxenian (1994). 8 Asheim i Gertler (2005), Braczyk et al. (1998), Cooke (1992, 1997), Cooke i Morgan (1998a, 1998b), Tödtling i Trippl (2005).

Introducció 3

- Sistemes locals d’innovació, emmarcats en una regió funcional de curt abast, definida

com una xarxa de ciutats basada en l’intercanvi de fluxos de coneixement alt.

- La innovació des d’una perspectiva territorial, considerant el procés d’innovació com a

un procés d’aprenentatge determinat per factors interns, externs i relacionals, amb una

visió des de l’empresa com a agent principal del procés d’innovació. Els primers factors

tenen a veure amb els actius i recursos, tangibles i intangibles, dels que disposa

l’empresa; i de les competències internes, especialment les relacionades amb les

capacitats de gestió del procés d’aprenentatge, les quals es poden identificar amb la

capacitat d’absorció9 (Cohen i Levinthal, 1989,1990). Els segons, corresponen a factors

relacionats amb l’entorn en el que l’empresa s’hi troba ubicada, destacant especialment

els entorns institucional i competititu. Per últim, els factors relacionals fan referència a

les relacions en xarxa. Aquest marc analític permet l’estudi de tipologies regionals

segons la seva activitat innovadors, i dels determinants de la innovació i de la

cooperació a nivell regional, i a nivell d’empresa en un entorn territorial concret (xarxa

de ciutats).

- Els determinants de l’entorn innovador, caracteritzat en funció de les dinàmiques

d’aprenentatge i d’interacció dels seus agents, i la seva relació amb la productivitat

regional i l’eficiència empresarial. La primera dinàmica aproxima la capacitat

innovadora d’una regió, mitjançant el nombre de patents, i d’una empresa, a través d’un

índex sintètic d’aprenentatge que permet valorar el grau de compromís de l’empresa

amb l’activitat innovadora. La segona indica el grau d’interacció entre els agents

regionals, a través del grau de clusterització de l’economia regional, i la capacitat de

relació d’una empresa amb el seu entorn, mitjançant les seves activitats de cooperació,

tant formals com informals. Igual que el marc analític anterior, aquest, permet l’estudi

dels determinants de l’entorn innovador a nivell regional, i a nivell d’empresa en un

entorn territorial concret (xarxa de ciutats).

Així, la recerca proposada té un doble objectiu general; d’una banda identificar els factors

determinants de l’activitat innovadora local en un entorn delimitat i predefinit, i d’altra banda

identificar i analitzar diferents tipologies regionals i d’entorn, en relació a la innovació, i els

principals factors determinants d’aquest entorn com a entorns innovadors i la seva relació amb

el desenvolupament regional. Entenent la innovació com una activitat multidimensional i

col·lectiva, es parteix d’una definició àmplia del concepte d’innovació segons la definició de la

tercera edició del Manual d’Oslo (OECD, 2005). Aquest entorn delimitat i predefinit es

9 En els models per a l’estudi de la innovació a nivell regional, que utilitzen la regió com a unitat d’anàlisi, la capacitat d’absorció es computa a nivell regional, incloent-hi totes les organitzacions i institucions responsables de la generació, difusió i ús de coneixement, i no és considera simplement com la suma de les capacitats d’absorció de les empreses de l’entorn. En aquest sentit, la capacitat d’absorció, així definida, és un factor d’entorn més que estrictament intern a l’empresa.

4 Factors determinants de la transició dels districtes industrials cap a entorns innovadors a Europa

considera, en primer lloc, a nivell regional europeu (Regions NUTS 2 UE-27), i en segon lloc, es

considera l’anàlisi d’un entorn territorial de més curt abast, relacionat amb la ciutat de Mataró.

D’aquesta manera, els objectius específics de la recerca són els següents:

• Objectiu 1 : Establir un conjunt significatiu d’indicadors d’innovació local que faciliti

l’anàlisi comparada dels districtes industrials i dels entorns innovadors.

• Objectiu 2 : Classificar les regions europees en funció dels indicadors d’innovació

identificats.

• Objectiu 3 : Classificar i avaluar les regions europees com a espais de suport d’un

entorn d’innovació d’acord amb la seves dinàmiques d’aprenentatge i d’interacció.

• Objectiu 4 : Identificar els determinants principals de la innovació a les regions

europees.

• Objectiu 5 : Identificar la xarxa de ciutats que conforma l’àrea d’influència de la ciutat

de Mataró, basada en la transmissió de coneixement entre unitats urbanes, i

caracteritzar el seu sistema productiu i el mercat laboral associat.

• Objectiu 6 : Identificar el tipus d’entorn de la xarxa de ciutats, pel que fa a la innovació,

segons la tipologia europea establerta.

• Objectiu 7 : Identificar els determinants principals de la innovació i la cooperació amb

objectius d’innovació a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró, i analitzar

l’impacte de la cooperació sobre l’activitat innovadora empresarial.

• Objectiu 8: Estudiar el paper de la capacitat d’absorció regional, i de l’entorn

institucional com a potencials determinants de l’entorn innovador a les regions

europees, i la seva relació amb el nivell de desenvolupament econòmic regional.

• Objectiu 9 : Estudiar el paper de la capacitat d’absorció de les empreses i de l’entorn

institucional com a potencials determinants de l’entorn innovador a la xarxa de ciutats

relacionades amb Mataró, i la seva relació amb l’eficiència empresarial.

L’anàlisi empírica, que permetrà respondre les qüestions analítiques es durà a terme a partir

d’unes bases de dades construïde