1 presocratics

12/02/0912/02/09 ORIGENS DE LA TRADICIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICAORIGENS DE LA TRADICIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 11

FILOSOFIA ANTIGAFILOSOFIA ANTIGA

ELS FILÒSOFSELS FILÒSOFS

PRESOCRÀTICSPRESOCRÀTICS


DEL MITE AL LOGOSDEL MITE AL LOGOS

On i quan apareix la filosofia?On i quan apareix la filosofia?

Circumstàncies històriques que afavoreixen Circumstàncies històriques que afavoreixen l'apariciól'aparició de la filosofia de la filosofia

Límits en el nostre coneixement dels primers filòsofsLímits en el nostre coneixement dels primers filòsofs

Què en sabem, en general, de tots ells?Què en sabem, en general, de tots ells?

Què en sabem de cada un d’ells?Què en sabem de cada un d’ells?


ON I QUAN?ON I QUAN?

A les pròspers ports - ciutats comercials A les pròspers ports - ciutats comercials de la Jònia (costa occidental de la de la Jònia (costa occidental de la península d’Anatòlia i illes pròximes), i de península d’Anatòlia i illes pròximes), i de la Magna Grècia (sud de la península la Magna Grècia (sud de la península italiana i Sicília)italiana i Sicília)

A partir de la finals del segle VII i al llarg A partir de la finals del segle VII i al llarg del segle VI a.C.del segle VI a.C.


PER QUÈ?PER QUÈ?

FACTORSRELIGIOSOS

PENSAMENT RACIONAL

FACTORSCULTURALS

FACTORSECONÒMICS

FACTORSGEOPOLÍTICS


FACTORS ECONÒMICSFACTORS ECONÒMICS

Nascudes com a colònies amb una base Nascudes com a colònies amb una base agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el comerç passa a ser l’activitat econòmica comerç passa a ser l’activitat econòmica més rellevant.més rellevant.

L’intercanvi es produeix tant envers altres L’intercanvi es produeix tant envers altres ciutats gregues com envers pobles de ciutats gregues com envers pobles de parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, perses…)perses…)


FACTORS GEOPOLÍTICS FACTORS GEOPOLÍTICS

La filosofia neix a ciutats establertes als marges La filosofia neix a ciutats establertes als marges oriental i occidental del món grec.oriental i occidental del món grec.

Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb cultures no gregues.cultures no gregues.

Són estats independents, no part d’un imperi.Són estats independents, no part d’un imperi.

L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió de la terra) és substituïda per nous governants de la terra) és substituïda per nous governants que basen el seu poder en la riquesa acumulada a que basen el seu poder en la riquesa acumulada a partir del comerçpartir del comerç..


FACTORS RELIGIOSOSFACTORS RELIGIOSOS

La religiositat d’un poble agricultor i La religiositat d’un poble agricultor i ramader no encaixa en les necessitats ramader no encaixa en les necessitats explicatives d’una societat comercialexplicatives d’una societat comercialLes formes de la religiositat grega es Les formes de la religiositat grega es basen en una tradició oral: basen en una tradició oral: no hi ha llibres no hi ha llibres sagratssagratsEls encarregats del culte són el cap de Els encarregats del culte són el cap de família o el cap de l’estat: família o el cap de l’estat: no hi ha una no hi ha una classe sacerdotalclasse sacerdotal


FACTORS CULTURALSFACTORS CULTURALS

Poc abans dels primers filòsofs apareixen les Poc abans dels primers filòsofs apareixen les primeres grans manifestacions de la Literatura primeres grans manifestacions de la Literatura Grega: Grega: Homer i HesíodeHomer i Hesíode..

En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi ha un esforç per donar ha un esforç per donar unitat, racionalitat i lògicaunitat, racionalitat i lògica a la diversitat i atomització de la mitologia grega.a la diversitat i atomització de la mitologia grega.

Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.


LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFSLÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFS

Dels anomenats presocràtics en Dels anomenats presocràtics en conservem referències molt fragmentàries conservem referències molt fragmentàries en textos d’autors posteriors.en textos d’autors posteriors.

No podem pretendre reconstruir la seva No podem pretendre reconstruir la seva manera de pensar.manera de pensar.

És més el que desconeixem d’ells que el És més el que desconeixem d’ells que el que en sabem.que en sabem.

Què en sabem?... Què en sabem?...


QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS?QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS?VolienVolien comprendre comprendre els fenòmens els fenòmens naturalsnaturals No els satisfeienNo els satisfeien les explicacions que tenien a mà les explicacions que tenien a màVeien problemesVeien problemes on les persones “normals” no n’hi on les persones “normals” no n’hi veien, i hi veien, i hi buscaven respostesbuscaven respostesEnlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven explicacions racionalsexplicacions racionalsInventavenInventaven maneres d’entendre les coses diferents de maneres d’entendre les coses diferents de les creences tradicionalsles creences tradicionalsConfiaven més en la Confiaven més en la raóraó que no pas en la tradició que no pas en la tradicióInauguraren el costum de Inauguraren el costum de criticarcriticar les idees dels altres les idees dels altresLa tradició que fundaren donà lloc a la La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a la filosofia i a la ciència actualsciència actuals


EL NAIXEMENT DE LA FÍSICAEL NAIXEMENT DE LA FÍSICALa recerca dels primersLa recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants gira entorn d’interrogants sobre la sobre la natura (natura (φύσις)φύσις)De la natura, en cerquen el De la natura, en cerquen el principi (α̉ρχή)principi (α̉ρχή)Tres Tres significats bàsicssignificats bàsics d’α̉ρχή: d’α̉ρχή:– Origen, inici, començamentOrigen, inici, començament– Fonament, base, elementFonament, base, element– Poder, autoritat, governPoder, autoritat, govern

En cercar un principi, volen saber:En cercar un principi, volen saber:– Quina és la realitat Quina és la realitat materialmaterial que ha generat tota la natura? que ha generat tota la natura?– Quin és Quin és l’elementl’element de què estan fetes totes les coses naturals? de què estan fetes totes les coses naturals?– Quina és la Quina és la lleillei que governa la natura? que governa la natura?

No estan d’acord sobre quina és la No estan d’acord sobre quina és la naturalesanaturalesa o la o la quantitatquantitat d’aquest principi d’aquest principi


QUÈ SABEM DE CADA UN?QUÈ SABEM DE CADA UN?

Els milesisEls milesis– TalesTales– AnaximandreAnaximandre– AnaxímenesAnaxímenes

L’escola pitagòricaL’escola pitagòricaHeràclit Heràclit d'Efesd'EfesParmènides Parmènides d'Elead'EleaEls pluralistesEls pluralistes– Empèdocles Empèdocles d’Agrigentd’Agrigent– Anaxàgores de Anaxàgores de ClazòmenesClazòmenes– Els atomistes: Demòcrit Els atomistes: Demòcrit d’Abderad’Abdera i Leucip de Milet i Leucip de Milet


MILESISMILESIS

Són Tales (624-546 aC.), Anaximandre Són Tales (624-546 aC.), Anaximandre (610-545 aC.) i Anaxímenes (585-524 (610-545 aC.) i Anaxímenes (585-524 aC.)aC.)

La matèria no és inert sinó activa, viva La matèria no és inert sinó activa, viva (hilozoïsme).(hilozoïsme).

L'arkhé és, per Tales, l'aigua.L'arkhé és, per Tales, l'aigua.

Segons Anaximandre és un substrat Segons Anaximandre és un substrat indeterminat (apeiron)indeterminat (apeiron)

Segons Anaxímenes és l'aire.Segons Anaxímenes és l'aire.


L’ESCOLA PITAGÒRICA (1)L’ESCOLA PITAGÒRICA (1)

Pitàgores de Samos (572-496 aC): Pitàgores de Samos (572-496 aC): personatge entre la història i la llegendapersonatge entre la història i la llegenda

Corrent filosòfic mescla d’Corrent filosòfic mescla d’escola filosòficaescola filosòfica, , secta mística i i partit políticpartit polític

Entre les seves idees podem diferenciarEntre les seves idees podem diferenciar– Elements místicsElements místics– Elements filosòfico-racionalsElements filosòfico-racionals



Elements místicsElements místics::– L’ésser humà, ànima presonera en un cos.

L'ànima és immortal i es reencarna (metempsícosi)

– La purificació - katharsis (καθάρσις) del cos i de l'ànima, mecanisme de salvació de l'ànima. (fi del cicle de les reencarnacions)

– La saviesa, la filosofia (coneixement de la llei que regula la natura), mitjà de purificació - salvació



Elements filosòfico – racionalsElements filosòfico – racionals– L'arkhé són els nombresL'arkhé són els nombres– L’univers és anomenat L’univers és anomenat κόσμοςκόσμος (cosmos): (cosmos):

Ordenat, organitzatOrdenat, organitzat

Bell, HarmònicBell, Harmònic

– La realitat està numèricament (aritmètica-La realitat està numèricament (aritmètica-geomètricament) ordenada. La natura, geomètricament) ordenada. La natura, l'univers és la combinació harmònica dels l'univers és la combinació harmònica dels nombres. Les coses mateixes són nombresnombres. Les coses mateixes són nombres


HERÀCLIT HERÀCLIT D’EFÉSD’EFÉS (544-484 (544-484 a.Ca.C.).)

Una llei-raó oculta (logos - Una llei-raó oculta (logos - λόγοςλόγος) governa la ) governa la φύσιςφύσις : : Tot és devenir, atès que la Tot és devenir, atès que la φύσιςφύσις és confrontació és confrontació constant dels contrarisconstant dels contrarisUnitat = diversitat i Harmonia = guerra. Unitat = diversitat i Harmonia = guerra. Identitat dels Identitat dels contrariscontrarisLa raó humana és un moment del Logos universalLa raó humana és un moment del Logos universalEl foc, element inestable i transformador, és l'El foc, element inestable i transformador, és l'α̉α̉ ̉ρχή. ̉ρχή. “La “La φύσιςφύσις és foc” significa que la natura és generació i destrucció constantTot flueix (panta rei - πάντα ρε̃ι), res és estable ni permanent


PARMÈNIDES PARMÈNIDES D’ELEAD’ELEA ( (VI-VVI-V) (1) Poema:Poema:– Estil èpic / Veritat reveladaEstil èpic / Veritat revelada– Introducció / Introducció / Via de la veritatVia de la veritat / Via de l’opinió / Via de l’opinió

Via de la Veritat:Via de la Veritat:– Identificació del ser i el pensarIdentificació del ser i el pensar– Punts de partida (Principis presents en la Punts de partida (Principis presents en la

lògica posterior):lògica posterior):El ser és, el no ser no és El ser és, el no ser no és (principi d’identitat)(principi d’identitat)No és possible que el Ser no sigui o que el No és possible que el Ser no sigui o que el No ser sigui No ser sigui (principi de no contradicció)(principi de no contradicció)O Ser o No ser O Ser o No ser (principi de terç exclòs)(principi de terç exclòs)


PARMÈNIDES PARMÈNIDES D’ELEAD’ELEA ( (VI-VVI-V) (2)

El El CanviCanvi implicaria trànsit de Ser a No Ser implicaria trànsit de Ser a No Ser (destrucció) o a la inversa (generació). Per tant, és (destrucció) o a la inversa (generació). Per tant, és il·lògic i irreal. il·lògic i irreal. El El MovimentMoviment i la i la PluralitatPluralitat pressuposen l’existència pressuposen l’existència del buit (=No ser). Per tant són impossibles.del buit (=No ser). Per tant són impossibles.Conclusió: Negació del Canvi, el Moviment i la Conclusió: Negació del Canvi, el Moviment i la Pluralitat. El Ser és necessàriament Pluralitat. El Ser és necessàriament Un, Immutable Un, Immutable i Eterni EternContraposició radical de la lògica amb l’experiència Contraposició radical de la lògica amb l’experiència sensible: resulten incompatibles. La natura no tan sensible: resulten incompatibles. La natura no tan sols no és com sembla sinó que és el contrari.sols no és com sembla sinó que és el contrari.


ELS PLURALISTES (1)ELS PLURALISTES (1)

Elements comunsElements comuns::– Intenten Intenten fer compatibles la lògica amb fer compatibles la lògica amb

l’experiència sensiblel’experiència sensible, el ser i el devenir, a partir , el ser i el devenir, a partir de de principis diversosprincipis diversos..

– Aquests principis són en constant moviment: En Aquests principis són en constant moviment: En mesclar-se, es generen les coses i es mesclar-se, es generen les coses i es destrueixen en separar-se.destrueixen en separar-se.

– La pluralitat de les coses existents no prové La pluralitat de les coses existents no prové d’una unitat originària sinó d’una pluralitat d’una unitat originària sinó d’una pluralitat originàriaoriginària


ELS PLURALISTES (2)ELS PLURALISTES (2)EmpèdoclesEmpèdocles d’Agrigent (V aC) d’Agrigent (V aC)– Quatre principis materials: aigua, aire, terra i foc.Quatre principis materials: aigua, aire, terra i foc.– Dues forces externes que els fan unir-se i separar-se: Dues forces externes que els fan unir-se i separar-se:

Amor i DiscòrdiaAmor i Discòrdia

Anaxàgores de ClazòmenesAnaxàgores de Clazòmenes (V aC) (V aC)– En totes les coses hi ha llavors de totes les coses En totes les coses hi ha llavors de totes les coses

(homeomeríes). (homeomeríes). – Les homeomeríes són el principi. Es diferencien Les homeomeríes són el principi. Es diferencien

qualitativamentqualitativament– L'univers és governat per la raó (Nous). El Nous no és L'univers és governat per la raó (Nous). El Nous no és

barrejatbarrejat

AtomistesAtomistes (V aC): (V aC): Leucip de Milet i Demòcrit Leucip de Milet i Demòcrit d’Abderad’Abdera


ATOMISME (1)ATOMISME (1)La realitat és el ple -àtoms (La realitat és el ple -àtoms (α̉τομόςα̉τομός – no – no divisible)- i el buit (ser i no ser)divisible)- i el buit (ser i no ser)Característiques dels àtomsCaracterístiques dels àtoms– Petites partícules indivisiblesPetites partícules indivisibles– Imperceptibles Imperceptibles – EternesEternes– En constant moviment en el buitEn constant moviment en el buit– Qualitativament homogenisQualitativament homogenis– Quantitativament heterogenis: tenen formes Quantitativament heterogenis: tenen formes

diferentsdiferents

Els cossos es generen en unir-se els àtoms, i Els cossos es generen en unir-se els àtoms, i es destrueixen en separar-sees destrueixen en separar-seLes qualitats que percebem en les coses Les qualitats que percebem en les coses poden ser objectives (si són mesurables) o poden ser objectives (si són mesurables) o subjectives (si no ho són). Gustos, colors o subjectives (si no ho són). Gustos, colors o olors no són reals sinó aparentsolors no són reals sinó aparents


ATOMISME (2)ATOMISME (2)

Semblances i diferències amb d’altres pensadors:Semblances i diferències amb d’altres pensadors:– Com en Com en ParmènidesParmènides, no hi ha generació ni destrucció, no hi ha generació ni destrucció– Com en Com en HeràclitHeràclit, la realitat és devenir constant (moviment), la realitat és devenir constant (moviment)– Com en Com en PitàgoresPitàgores, el que no és quantificable no és real., el que no és quantificable no és real.– Com en Com en EmpèdoclesEmpèdocles i i AnaxàgoresAnaxàgores, el canvi és resultat del , el canvi és resultat del

moviment dels elementsmoviment dels elements

– Com en els Com en els monistesmonistes (i contra (i contra EmpèdoclesEmpèdocles i i AnaxàgoresAnaxàgores), el ), el principi és qualitativament homogeni.principi és qualitativament homogeni.

– Contra Contra EmpèdoclesEmpèdocles i i AnaxàgoresAnaxàgores, no hi ha un principi o , no hi ha un principi o causa del movimentcausa del moviment

1 presocratics

Documents