10 grans àmbits d’avenç social i nacional

Anàlisi comparativa deltext aprovat pel Congrés i

l’Estatut vigent

10 grans àmbits d’avenç social i nacional

2 2

1. Reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, dels seus símbols i drets històrics

3

2. Major reconeixement per al català i més instruments per a la seva normalització

6

3. Drets, deures, i principis rectors 9

4. Incorpora noves figures institucionals i reforça d’altres ja presents

12

5. Incorpora el món local, li atorga més competències i posa les bases de la nova organització territorial de Catalunya

13

6. Introdueix novetats que signifiquen un clar aprofundiment democràtic

16

7. Ampliació de competències i potestats en matèria de poder judicial

17

8. Més competències 18

9. Major paper polític dins l’Estat, en la relació amb altres CCAA, a la Unió Europea i en l’acció exterior.

20

10. Millor finançament 23

10 grans àmbits d’avenç social i nacional

3

1. Reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, dels seus símbols i drets històrics

Text aprovat al Congrés ESTATUT 1979

Al Preàmbul: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària, a Catalunya com a nació. La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”

A l’article 1 es manté el contingut

de l’Estatut actual.

Refereix els poders de la Generalitat només al poble de Catalunya:

“Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya (...)” (art. 2.4)

Parla de Catalunya com a “nacionalitat”. (art. 1)

“Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i del poble” (art. 1.3)

3

4

Text aprovat al Congrés Incorpora els drets històrics de Catalunya com a fonament de l’autogovern i en deriva una posició singular en certs àmbits: “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, (...) dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en que s’organitza la Generalitat” (art. 5)

“Les relacions de la Generalitat amb l’Estat (...) es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i també pel de multilateralitat”. (art. 3.1)

ESTATUT 1979 No diu res

No diu res

4

5

Text aprovat al Congrés

Incorpora la Unió Europea com a espai polític de referència: “Catalunya té en l’Estat Espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència (...)” (art. 3.2)

Incorpora els símbols nacionals, defineix tots ells i iguala la seva protecció jurídica a la dels altres símbols de l’Estat.

“Catalunya (...) té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.” (art. 8.1)

ESTATUT 1979

No diu res

Només parla de la bandera: “La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc” (art. 4)

5

6

2. Major reconeixement per al català i més instruments per a la seva normalització


El català aconsegueix gaudir del mateix tractament que el castellà:

“Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les” (art. 6.2)

Es recull la competència exclusiva en llengua pròpia (art. 143)

“La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena (...)” (art. 3.3)

No existeix un article específic que atorgués aquesta competència

6

7

Text aprovat al Congrés Es recull tot un Capítol (el III) del Títol I de dedicat als drets i deures lingüístics

Drets i deures de coneixement i ús de les llengües, drets lingüístics davant de les administracions públiques i les institucions estatals, drets lingüístics dels consumidors i usuaris, drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament, drets en relació amb l’aranès

També es recull com a principi rector de l’acció dels poders públics el foment i difusió del català (art.50).

“Els poders públics de Catalunya han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús (...) han de promoure que les dades que figuren en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català (...)”

ESTATUT 1979

“La Generalitat prendrà les mesures necessàries per assegurar llur coneixement” (art. 3)

7

8


Impuls del català en l’àmbit de la justícia:

Per a concursar es valorarà el coneixement del català (que podrà ser mèrit determinant si així ho estableix la llei). Una vegada guanyada la plaça a Catalunya tenen la obligació d’acreditar un coneixement adequat i suficient.

“Els magistrats, jutges o fiscals que ocupin una plaça a Catalunya hauran d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català” (art. 102.1)

“El coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els corresponents concursos de trasllat”. (art. 102.3)

ESTATUT 1979

No diu res sobre la necessitat de coneixement de la llengua catalana. Només s’afirma que serà “un mèrit preferent l’especialització en dret català” (art. 23)

8

9

3. Drets, deures i principis rectors

Per primera vegada a l’Estatut s’estableix un llistat de drets, deures i principis rectors, el que suposa definir el model de país que volem: un país avançat social i políticament, que pretén garantir el benestar del conjunt de la ciutadania des de tots els punts de vista.

Hi ha 21 articles que contemplen drets i deures.

- En l’àmbit civil:- Drets dels menors (art. 17)- Drets de les dones (art. 19)- Dret a viure amb dignitat el procés de la mort (art. 20)

- En l’àmbit social, polític i de l’administració- Drets i deures en l’àmbit de l’Educació (art. 21)- Drets en l’àmbit laboral (art. 25)- Drets i deures en l’àmbit amb relació al medi ambient (art. 27)- Drets en l’àmbit polític i de l’administració (art. 29, 30 i 31)

- Drets i deures lingüístics

9

10

Hi ha 14 articles que contemplen principis rectors.

- Perspectiva de gènere (art. 41)- Cohesió i benestar socials (art. 42).- Foment de la participació (art. 43)- Àmbit socioeconòmic (art. 45)- Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial (art. 46)- Habitatge (art. 47).- Memòria històrica (art. 54).- (...)

10

11

2. S’estableixen mecanismes de garantia dels drets estatutaris front als poders públics (tots ells). Això comporta que no quedin en meres declaracions d’intencions, sinó que s’hagin de prendre les accions oportunes per fer-los efectius.

Consell de Garanties Estatutàries (ara Consell Consultiu): Per a la defensa d’aquests drets front el poder legislatiu. (art. 38.1) Els seus dictàmens són vinculants.

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la que es poden recórrer els actes que vulneren els drets que es reconeixen en aquest títol (art. 38.2). Per a la defensa d’aquests drets front l’executiu i l’administració

11

12

4. Incorpora noves figures institucionals i reforça d’altres ja presents

Text aprovat al Congrés Conseller Primer (art. 69) El Consell de Garanties Estatutàries (art. 76 i 77), ara Consell Consultiu, institució que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat. Assumeix noves funcions en el camp dels drets, camp en el que els seus dictàmens seran vinculants (obliguen al Parlament)Síndic de Greuges (art. 78 i 79): Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut. Es consagra el caràcter exclusiu per a tot allò relacionat amb l’administració de la Generalitat.El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (art. 82)

ESTATUT 1979 Remet a una llei la creació del Síndic de Greuges, art. 35, i del Consell Consultiu, art. 41, o bé simplement esmenta la seva creació sense més concrecions (Sindicatura de Comptes, art. 42). La figura del Conseller Primer no es troba recollida, així com tampoc el Consell de l’Audiovisual.

12

13

5. Incorpora el món local, li atorga més competències i posa les bases de la nova organització territorial de Catalunya

Text aprovat al Congrés ESTATUT 1979 Incorpora el món local a l’Estatut (hi

ha tot un capítol, el VI del Títol II, dedicat a aquesta matèria) promovent una relació més directa d’aquest amb la Generalitat.

- Garanteix l’autonomia del món local (art. 86).- Garanteix les seves competències (art. 84). Incorpora 14 matèries.

Els hi atorga un major paper polític:

Creació del Consell de Governs Locals, òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. Aquest Consell haurà de ser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten les administracions locals. (art. 85)

“La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques” “Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics” “Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents entitats territorials.” (art. 5)

13

14


“És competència dels ens locals de Catalunya la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis que els atribueixin les lleis, sens perjudici de la delegació que puguin atorgar per a aquestes facultats a favor de la Generalitat. Mitjançant una llei de l'Estat serà establert el sistema de col·laboració dels ens locals, de la Generalitat i de l'Estat per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs que es determinaran. Els ingressos dels ens locals de Catalunya consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebuts a través de la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb els criteris legals que seran establerts per a les esmentades participacions” (art. 48.2)

Garanteix el seu finançament. Capítol III del Títol VI (finançament) referit a la hisenda dels governs locals.

“Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal” (art. 217)

“La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals (...)”. (art. 219.1)

“Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris (...)” (art. 219.3)

14

15

Text aprovat al Congrés Posa les bases de la nova organització territorial de Catalunya amb la incorporació de la vegueria: “Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.” (art. 83.1 i .2).

“La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis” (art. 90.1)

Els Consells de Vegueria substitueixen a les Diputacions (art. 91.3)

ESTATUT 1979 “La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques” “Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics” “Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents entitats territorials.” (art. 5)

15

16

6. Introdueix novetats que signifiquen un clar aprofundiment democràtic


Significa un clar aprofundiment democràtic. Possibilitat de crear

comissions d’investigació (art. 59.6)

Foment de la participació ciutadana (art. 59.7).

“La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre homes i dones per a l’elaboració de les llistes electorals” (art. 56.3)

Iniciativa de reforma de l’Estatut d’Autonomia per part de la ciutadania de Catalunya: Poden proposar la reforma de l’Estatut 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret a vot. (art. 222.1)

No diu res

16

17

7. Ampliació de competències i potestats en matèria de poder judicial


S’enforteix la posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a darrera instància judicial, reconeixent un llistat de competències més ampli que el 1979 (art. 95)

Es crea el Consell de Justícia de Catalunya (capítol II)

Ampliació de competències de la Generalitat (art. 101 fins el 109)

Institucionailtzació del Fiscal Superior de Catalunya (art. 96)

Només estableix que el TSJC és l’òrgan jurisdiccional en què culminarà l’organització judicial en el seu àmbit territorial i davant el qual s’esgotaran les successives instàncies processals (art. 19)

No existeix

Exerceix aquelles facultats que les lleis orgàniques del poder judicial i del CGPJ reconeguin a l’Estat (art. 18.1)

No diu res

17

18

8. Més competències

1. S’amplia directament el ventall de competències amb les que compta la Generalitat.Exemple: - Immigració (art. 138)- L’article 140.3 preveu que la Generalitat pugui assumir la gestió de ports i aeroports.

2. Es garanteix el seu contingut front d’interpretacions reduccionistes (blindatge). Com?

2.1. Definint el tipus de competències, que són tres:Exclusives: en les que només la Generalitat té competències (art.

110)Compartides: en les que es desenvolupen unes bases

establertes per llei estatal. (art.111)Executives: en les que la Generalitat té potestat reglamentària

(l’actual Estatut no contempla aquesta possibilitat).(art. 112)2.2. Precisant l’abast territorial de les competències (art. 115) 2.3. Acotant l’abast de les competències estatals de foment. (art. 114)2.4. Especificant les submatèries de les competències.

Exemple de noves competències per aquesta via: - Rodalies i trens regionals de RENFE- Educació infantil i política de beques- Protecció del litoral- Inspecció de treball

18

19


Article 9.9.

Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge

Article 137. Habitatge.1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria

d’habitatge, que inclou, en tot cas:a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge

d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les

Administracions públiques de Catalunya i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant en relació al sector públic com al privat.

c) La promoció pública d’habitatges.d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de

mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la

construcció.f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva

aplicació.

2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d'infrastructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.

Exemple de blindatge:

19

20

9. Major paper polític dins l’Estat, en la relació amb altres CCAA, a la Unió Europea i en l’acció exterior.

1. Salt endavant en les relacions bilaterals amb l’Estat, sense perjudici de les relacions multilaterals.

Es dóna rang estatutari a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat (art.183).

Participació en els processos de designació de membres d’organismes estatals (TC, CGPJ) i designa representants en altres (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social ...). (art. 180 i 182)

20

21

2. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.

Significa un salt enorme i imprescindible, donat que el 1979 Espanya no formava part de la CEE. Participa directament en les delegacions espanyoles davant de les institucions

europees (art. 187.1). Participa en la formació de posicions de l’Estat (art. 186.1 i .2). Pot exercir la representació de l’Estat (art. 187.2). La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició

estatal si afecta les seves competències exclusives (art. 186.3) Gestiona els fons europeus en matèries de la seva competència (art. 190.1)

21

22

3. Impuls de la projecció de Catalunya a l’exterior.

Té la capacitat per a portar a terme les accions amb projecció exterior que es derivin directament de les seves competències. (art. 193.2).

Ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. (art. 193.1)

La Generalitat podrà sol·licitar del Govern que integri a les delegacions negociadores a representants de la Generalitat en el procés de negociació dels tractats que afectin directa i singularment a Catalunya. (art. 196.2)

La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència (art. 196.3)

22

23


La LOFCA deixa d’estar per sobre d’allò que estableix l’Estatut i s’igualen les condicions de les diferents fonts jurídiques que defineixen el finançament de Catalunya:

“Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat es regulen per la Constitució, el present Estatut i la Llei Orgànica prevista a l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució”. (art. 201)

ESTATUT 1979

“L'exercici de les competències financeres reconegudes per aquest Estatut a la Generalitat s'ajustarà a allò que estableixi la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 3 de l'article 157 de la Constitució” (Disposició addicional setena)

“Mediante ley orgánica podrá regularse el ejercicio de las competencias financieras enumeradas en el precedente apartado 1, las normas para resolver los conflictos que pudieran surgir y las posibles formas de colaboración financiera entre las Comunidades Autónomas y el Estado”

(apartat 3 de l’article 157 de la CE)

10. Millor finançament

23

24


Capacitat normativa sobre els impostos cedits i en aquells cedits parcialment (participació en la fixació del tipus impositiu, exencions, reduccions, bonificacions y deduccions). Potestat d’intervenir en la fixació dels elements essencials dels tributs i, especialment, en la determinació del seu tipus impositiu. (art. 203)

S’estableix el percentatge de participació que correspon a la Generalitat. Entre d’altres, el 50% de l’IRPF i l’IVA i el 58% d’Hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermitjos. (Disposició addicional 8, 9 i 10)

No existeix capacitat normativa en aquest sentit.

La hisenda de la Generalitat es constitueix amb (...) Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat als quals es refereix la Disposició addicional sisena i de tots aquells la cessió dels quals sigui aprovada per les Corts Generals. Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat per impostos directes i indirectes, inclosos els monopolis fiscals. (art. 44.3)

24

25


Crea l’Agència Tributària de Catalunya (art. 204). És la responsable de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, així com dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat.

S’estableix la creació, en el termini de 2 anys, d’un Consorci paritari entre les dues Agències que podrà transformar-se en l’Administració Tributària a Catalunya. (art. 204.2)

Es preveu la delegació a la Generalitat de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos cedits per l’Estat (article 46.2).

25

26


La Generalitat contribueix a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l’Estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin arribar a nivells similars en el conjunt de l’Estat, sempre i quan portin a terme un esforç fiscal també similar. Els citats nivell seran fixat per l’Estat. (art. 206.3)

L’aplicació dels mecanismes d’anivellament en cap cas pot alterar la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.(art. 206.5)

“El principi de solidaritat interterritorial al qual es refereix la Constitució, que s'aplicarà en funció de la relació inversa de la renda real per habitant a Catalunya respecte a la de la resta d'Espanya” (art. 45.1c).

No diu res

26

27


La inversió de l’Estat a Catalunya en infrastructures s’equipararà a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat, per a un període de set anys. Les esmentades inversions podran també utilitzar-se per a l’alliberament de peatges o construcció d’autovies”. (Disposició addicional tercera)

Institucionalització de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat – Generalitat com a òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic (art. 210)

ESTATUT 1979

No diu res

A la Disposició Transitòria Tercera es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat que adopti un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació de la Generalitat en la recaptació de l’Estat.

27

28

L’actual text aprovat pel Congrés dels Diputats representa un avenç profund en l’autogovern de Catalunya des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1979 i de 1932.

28

10 grans àmbits d’avenç social i nacional

Documents