14a realisme

54
El realisme pictòric al segle XIX Inst. Montsacopa. Olot

Upload: jesus-gutierrez

Post on 14-Jul-2015

351 views

Category:

Documents


8 download

TRANSCRIPT

Page 1: 14a  realisme

El realisme pictòric al segle XIXInst. Montsacopa. Olot

Page 2: 14a  realisme

El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848)

Realisme

descripció objectiva de la

realitat

La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle...

Els artistes compromesos davant els grans problemes polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris)

Aparició de FOTOGRAFIA

TEMES SOCIALS

La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la temàtica preferida.

Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES

Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS.

El 1848: “Manifest comunista"

REALISMEREALISME

Page 3: 14a  realisme

• Refús de la bellesa arquetípica.

• Plasmació naturalista, antiacadèmica, anticlàssica.

• Representació directa i realista de la societat..

• El color desplaça al dibuix i mostra les pinzellades.

• Disposició casual de les figures.

• Mostren el treball i el treballador com a nou "heroi“.

• El terme realisme té diferents accepcions:

– Corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible.

– Tendència del Barroc que representa la vida quotidiana i mostra el dolor i el dramatisme.

– Moviment artístic i cultural del segle XIX.

Page 4: 14a  realisme

LA HISTÒRIA DEL MOVIMENT• Cronologia: 2ª meitat del segle XIX

• L’enfrontament entre neoclàssics i romàntics.

• Neix un tercer grup en discòrdia, a la dècada dels quaranta : els realistes. Per a ells aquesta batalla no té gaire sentit, perquè cap dels dos grups precedents tenia la veritat.

• Context històric: La Monarquia de Juliol de 1830 s’aparta dels objectius de la Revolució i es converteix en un règim que defensa la burgesia conservadora. La Revolució de 1848,(als carrers de París) costa la vida a més de quatre mil obrers, i una repressió brutal. Les noves idees socialistes després de la publicació del “Manifest comunista” de Marx i Engels, les constants innovacions científiques i tecnològiques fan que les mentalitats canviïn molt ràpidament.

Page 5: 14a  realisme

ELS PINTORS I L’ ENTORN

• S’interessen pel món que els envolta

• Els realistes no pensen que la Història serveixi d’inspiració a l’art : ni art grecoromà

ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els únics a qui admiraven eren els mestres

holandesos i flamencs , amb les seves representacions d’interiors (Eyck, Veermer

-del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- són estudiats i valorats, mentre que els grans

mestres venecians, per exemple, són ignorats.

• Alguns d’aquests autors van ser fidels republicans que es van involucrar en la

causa de la classe treballadora i van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus

quadres van ser rebutjats a l’ Exposició Universal de 1855. L’odi entre artistes

progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que els primers es van veure

obligats a organitzar un saló paral·lel: el “Salón des Refusés” per exposar les seves

obres. En aquest saló es van exhibir pintures d’alguns pintors considerats maleïts

per la seva voluntat de provocació.

Page 6: 14a  realisme

BUSCANT LA VERITAT

• Per aquests pintors, el dibuix acurat d’Ingres o el viu cromatisme de Delacroix

eren frivolitats que no ajudaven a conèixer la veritat. Era necessari una atenta

observació de la naturalesa per representar amb exactitud el color de les

pedres o del cel o la terra.

• L’ invent de la càmera fotogràfica potenciarà l’ interès per veure un reflex fidel

de la realitat. Amb tot, la pèrdua de color,d’expressió, de sentiments i de

moviments fa que, un segle després, els realistes fossin considerats més

conservadors que els romàntics, artísticament parlant.

• Tot i el rebuig de la crítica i les institucions, els realistes també van rebre el

suport d’alguns intel·lectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava

que escollir fenòmens prosaics com a matèria artística, era una manera de

donar a la vida quotidiana una visió poètica.

Page 7: 14a  realisme

LES PRIMERES FOTOGRAFIES

Page 8: 14a  realisme

Fotografia del taller deNadar

Page 9: 14a  realisme

ELS ANTECEDENTS REALISTES A LA HISTÒRIA DE L’ ART• El terme realisme ve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 ,

Courbet intenta exposar dues de le seves obres – “L’enterrament d’Ornans” i “El pintor al seu estudi”- al Saló d’Exposicions, però són rebutjades per uns organitzadors que encara prefereixen la pintura neoclassicista. Ofès, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer construir, a càrrec seu, un pavelló a prop de l’ Exposició on estava el saló i va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catàleg on es definia com a realista.

• All llarg de la història trobem altres moments i altres autors que van buscar representar la realitat, especialment al Barroc.

• Després d’una ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot

Page 10: 14a  realisme

“Vieja friendo huevos” Velázquez

“El aguador de Sevilla”

Page 11: 14a  realisme

“Sant Nicolau” de Jan Steen

Page 12: 14a  realisme

“La pregaria”. Jan Steen

“La lletera”. Vermeer

Page 13: 14a  realisme

“La bugadera”Chardin

“La cuinera”

Page 14: 14a  realisme

CARACTERÍSTIQUES DEL REALISME

• Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s. XIX:

– Implantació definitiva de la burgesia

– Positivisme filosòfic (Zola, Dickens...)

– Problemes socials de la industrialització

– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí

socials)

• Negació a idealitzar les imatges

• Home i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqüent: La fatiga)

• Màxims representants:

– Jean François MILLET

– Goustave COURBET

– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA

Page 15: 14a  realisme

EL REALISME: UN MIRALL EN EL CAMÍ

El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del

segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és,

sense embellir-la. La influència del cientifisme i l’aparició de la fotografia són

factors determinants en la definició de l’estètica realista.

El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu. Els principals

representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré

Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875).

El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí

Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil.

A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda

(1843-1894), en difongueren el mestratge.

Page 16: 14a  realisme

A la dreta, els amics de l’artista,; al centre el pintor i la seva musa; a l’esquerra, els miserables i els qui viuen explotant la misèria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els objectius del realisme

El taller del pintor o Al·legoria del món real.1855, 361 x 598 cmCOURBET

Page 17: 14a  realisme

1851. Oli (314 x 663 cm). M. D’Orsay, París ENTERRAMENT A ORNANS *

Page 18: 14a  realisme

ANÀLISI DE L’OBRA

LA COMPOSICIÓ: Els personatges estan ordenats com en un fris de línia zigzaguejant: tots són de la mateixa grandària i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de l'espectador

L’enterramorts, la fossa i el gos

L'estament clerical i la representació judicial

Les ploraneres

Page 19: 14a  realisme

L’ENTERRAMENT D’ORNANS , UN ENTERRAMENT REAL. • Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romàntics) sense drama ni

expressions de patiment: realisme contra sentit romàntic de la mort.

• Va pintar “L’enterrament...” a la seva vila natal Ornans i va utilitzat els seus veïns i familiars com a models. Segons escriu en una carta a un amic “Tothom vol sortir..i no els podré complaure a tots..”

• És un retrat col·lectiu, d’una comunitat que es congrega per donar l’últim adéu a un dels seus, un acte social com un altre.

• Courbet pinta l’escena tal com és, no pretén ser satíric, ni fer crítica política, ni resultar transcendental, ni anticlerical . És un enterrament real. Pensem que Courbet va comentar de “El entierro del conde de Orgaz” del Greco que la part que li interessa és la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. “No puc pintar un àngel, perquè mai n’he vist cap.”

Page 20: 14a  realisme

3,15 x 6,68 480 x 360

Fixa’t en els elements següents: les dimensions i la distribució de l’obra; les unitats-grup que es

presenten; el cel; els pilars que suporten l’obra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les

actituds dels assistents; el joc de les mans i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme.

Crom creus que reflecteixen el concepte d’art que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle

XIX?

COMPARACIÓ D’ AQUESTES DUES OBRES

Page 21: 14a  realisme

“El entierro del conde de Orgaz” El Greco,1586-1588

Page 22: 14a  realisme

DISTRIBUCIÓ DELS PERSONATGES I COLOR • Les figures, així disposades de manera horitzontal, ens recorden un fris de

l’antiguitat. La disposició dels personatges (al costat del forat per la caixa, que envaeix l’espai de l’espectador) no té en compte jerarquies socials i els veïns més humils es barregen amb les autoritats del poble.

• Aquesta composició va ser acusada “d’indigna” de “caricaturesca” i es recrimina a Courbet la lletjor dels personatges. De fet, el mateix Delacroix va dir “això ja no és una festa pels ulls , si no que és l’enterrament del Romanticisme”.

• La llum del quadre correspon a la matinada i il·lumina els personatges de manera real. La gama de colors és reduïda , com solia ser en aquestes cerimònies hi predomina el negre, només animat per les vestiments dels capellans i les còfies de les ploracossos.

Page 23: 14a  realisme

• El crucifix s’aixeca al fons , com un element més de la cerimònia ( no el més important) per sobre d’un grup que la segueix amb diferent interès. Els escolanets estan distrets, com a nens que són

Les dones ploren el difunt. Algunes Les dones ploren el difunt. Algunes segueixen el cerimonial amb més segueixen el cerimonial amb més atenció que altres que estan parlant atenció que altres que estan parlant entre elles.entre elles.

Page 24: 14a  realisme

“Bonjour monsieur Courbet”

Page 25: 14a  realisme

“Els picapedrers” Courbet

Page 26: 14a  realisme

“Les garbelladores” Courbet

Page 27: 14a  realisme

El cos femení. Una obsessió per l’origen

Page 28: 14a  realisme

“L’origen del món”

Page 29: 14a  realisme

LES DORMENTS O PERESA I LUXURIA O LES AMIGUES

Oli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris

Page 30: 14a  realisme

Dona i papagai

Page 31: 14a  realisme

ALTRES OBRES DEL MATEIX TEMA

Ingress; Odalisca amb esclau

Albert Bierstadt: Nimfes

A. Cabanel: Naixement de Venus

Bouguerau: La Vague

Page 32: 14a  realisme

Bouguerau i Courbet

Page 33: 14a  realisme

ALTRES AUTORS. HONORÉ DAUMIER

• Pintor i litògraf ( en va fer més de 4000) es va especialitzar en caricatures en les que satiritzava cruelment els monàrquics, bonapartistes i polítics en general. Per això i la seva implicació en la lluita social, fins i tot va patir presó.

Page 34: 14a  realisme

HONORÉ DAUMIER

Va orientar el seu art cap a la sàtira i la caricatura política.

Tenia l’objectiu d’exaltar una realitat que oprimia els humils,

ressaltant-ne els aspectes més sòrdids.

Deformava les figures, acostant-se així al que seria, més

endavant l’expressionisme.

1863

La rentadora

Page 35: 14a  realisme

“Incident al carrer Trasnonain” litografia de Daumier, explica l’assassinat de tota una família obrera per la nit. Se’ls acusava d’haver disparat contra un soldat

Page 36: 14a  realisme

“Vagó de tercera” Daumier

Page 37: 14a  realisme

“La sublevació” Daumier

Page 38: 14a  realisme

ROSA BONHEUR• Dona singular , estranya

triomfadora en un món d’homes, va pintar figures d’ animals amb més veracitat que ningú.

• Vivia sola, fumava contínuament (per escàndol de molts) i vestia pantalons (pel que va necessitar un permís de la policia), estudiava les anatomies dels animals i els quadres de cavalls de Gericault.

• Els seus paisatges ens parlen d’agricultura , de treball dur, de bous que la fan possible, elevant aquest tema humil a la categoria d’art.

Page 39: 14a  realisme

“Bous llaurant a Nivernais” Rosa Bonheur

Page 40: 14a  realisme

JEAN FRANÇOIS MILLET ( 1814-1875)• Nascut a Normandia, fill d’una

família camperola, va optar per una vida tranquil·la al camp amb els seus catorze fills.

• Pinta uns agricultors humils però dignes que accepten els seu lloc al món . Profundament religiós algunes de les seves millors pintures mostren els pagesos en el moment de recolliment de la pregària.

“Les espigolaires”

Page 41: 14a  realisme

Vinculat a la terra que treballava per subsistir

Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps

Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots)

Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics

LES ESPIGADORES LES ESPIGADORES Oli sobre tela. 83,5 x 111 cmOli sobre tela. 83,5 x 111 cmMuseu d’Orsay (Paris)Museu d’Orsay (Paris)

Les espigadores, de Seurat

Page 42: 14a  realisme
Page 43: 14a  realisme

MILLET VS VAN GOGH

Page 44: 14a  realisme

“L’Àngelus” Millet

Page 45: 14a  realisme

L’ANGELUS. MILLET-DALÍ

1857-59;(55.5 x 66 cm) M d’Orsay

Page 46: 14a  realisme

ALTRES OBRES

Pastoreta amb el ramatL’esventador

Visió descarnada i dura de la vida rural, en front als “pastiches" edulcorats que estaven de moda.

El forn de pa

Fent mitja

Page 47: 14a  realisme

“Sembrant patates” Millet

Page 48: 14a  realisme

“La primavera” Millet

Page 49: 14a  realisme

CAMILLE COROT 1796-1875

“Tívoli”

Page 50: 14a  realisme

• Va començar a pintar professionalment als vint-i-sis anys . Després d’una estada de tres anys a Itàlia torna enamorat sobre tot de la intensa llum del mediterrani i a partir d’aquell moment els seus paisatges intenten sempre recrear-la, amb les seves variadíssimes games de colors. Va ser el pintor més capacitat del moment per distingir més de vint tons de blanc ( entre el més pur i el grisós ). Els seus paisatges i estil de colorisme va ser molt imitat, fins i tot en vida del pintor. Els seus camps, camins i pobles solen estar deserts.

Page 51: 14a  realisme

“Ciutat (Roma)” de Corot

Page 52: 14a  realisme

“Roma” de Corot

Page 53: 14a  realisme

“La catedral de Chartres” Corot

Page 54: 14a  realisme

ESCOLA DE BARBIZONLa Escola de Barbizon de pintura (1830-1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn

d’aquest poble, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-

se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una

actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social.

Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més

formalista. D’alguna manera es pot considerar precedent de l’Impressionisme

Corot, Rousseau i Millet en són els membres més reconeguts.