16 revista informativa semestral de la plataforma … · 2014. 10. 29. · la corbella-16-def.fh11...

La Corbella-16-DEF.fh11 1/2/10 16:25 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

1 6 gener 2010

www.plataforma-llengua.cat

Educació i universitats: “A la universitat en català!”Jocs i joguines: 6a Festa per al joc i la joguina en catalàAcollida lingüística: Es presenta el disc DetotarrelEntrevista a Marc Belzunces, membre de Softcatalà

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA


Composici�n


DL:

B-3

245-

2010

EditorialAlarma: quan el català retrocedeix a les universitats

En portadaNova campanya massiva per prestigiar el català a la universitat

Acollida lingüísticaDisc Detotarrel / Nova guia de recursos / Entrevista a Lluís Cabrera

Empresa i consumLa llengua a l’aeroport de Barcelona / Noves tecnologies

Jocs i joguines6a Festa per al joc i la joguina en català

EntrevistaMarc Belzunces, membre de Softcatalà

15 anys d’històriaActe de celebració dels 15 anys

“El català suma”La campanya es tanca amb una acció per als jocs i les joguines en català

TerritoriAccions arreu del territori

A més a mésRecull de notícies

Opinió“Sí, el català suma”, de Puri Pinto

03

04

06

12

14

16

20

26

30

36

38

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catTel.: 93 321 18 03 / Fax: 93 321 12 71Seu nacional: Via Laietana, 48 A. Principal 2a. 08003 Barcelona.Àrea Empresa i consum - Àrea Acollida lingüística: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona.Plataforma per la Llengua Maresme: Despatx d'entitats núm. 2. Centre Cultural Calisay. Riera Pare Fita,31. 08350 Arenys de Mar. Tel. 695 19 59 09Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Santa Teresa núm. 10. 46001 València - Fundació La Safor-Valldigne. C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel.: 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Tarragonès: Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel. 654 51 66 88Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel.: 654 51 67 03• Per a aportacions econòmiques: 2100 0681 08 0200234389

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull i Roig, Sònia Llinàs iDaniel Mundet. Han col·laborat en aquest número: Pep Abad, Tais Bastida, Marc Belzunces, Marc Biosca, EulàliaBuch, Lluís Cabrera, Laura Camps, Teresa Casals, Bernat Gasull, Àlvar Kuehn, Josep Maria López-Llaví, FrancescMarco, Puri Pinto, Gemma Ponsa, Isabel Romano, Eloi Torrents i Marta Urpí. Fotos: Rafael Arocha, Martí Gasull iAvellán, Juan Miguel Morales, Francesc Reverté i Joaquín Rodríguez. Il·lustració: Christian Iranzo. Disseny: JosepRamon Canellas. Impressió: Cevagraf.

Sumari

A més de l’edició en paper, podeu consultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella

Els articles d’opinió i les respostes a les entrevistes publicades a La Corbella expressen solament l’opinió dels autors o de les persones entrevistades.


Composici�n


La Plataforma per la Llengua i els principalssindicats d'estudiants de les universitats catalanes(SEPC, PUC, AJEC, FNEC, AEP i EeA) han iniciatla campanya “A la universitat en català!”. Es tractad'una acció de conscienciació i mobilitzaciómassiva que té un doble objectiu: d'una banda,arribar a la societat i als estudiants i fer-los saberque hi ha universitats que sistemàticament evitensituar el català en el lloc que li pertoca. De l'altra,volem conscienciar els responsables de lesuniversitats perquè duguin a terme polítiquesdecidides de respecte a la llengua catalana. Lacampanya s'articula al voltant de l'edició idistribució de milers de postals mitjançant lesquals es recolliran adhesions que es lliuraran a lesuniversitats i als governs català, valencià i balear.Els universitaris són els futurs professionals queens trobarem i que oferiran serveis i gestionaranla societat dels propers anys. Per això resultapreocupant que la situació del català a launiversitat sigui fràgil i que fins i tot retrocedeixi.Durant la Segona República, les dades de lesclasses en català a la Universitat de Barcelona(única universitat existent aleshores) se situavenen el 50%. Ara ens consta que la xifra ronda entreel 50 i el 60%, però hi ha universitats queredueixen els índexs d'ensenyament en català ien camuflen les dades. Per això, la campanyapretén tant donar a conèixer la situació que estàpatint el català a les universitats catalanes comsensibilitzar la ciutadania d'una situació que noes coneix.

En el marc d’aquesta campanya, el dia 28 denovembre es va organitzar a Barcelona, amb granèxit de participació, la Festa per al joc i la joguinaen català. En el marc d'aquesta campanya es vaorganitzar, amb gran èxit de participació, el dia 28de novembre a Barcelona la Festa per al joc i lajoguina en català. També s'ha editat un catàleg querecull els jocs i joguines disponibles en català, quetambé es pot consultar a través de la nostra pàginaweb. La presència de la llengua catalana no nomésés un dret dels infants sinó també és fonamentalper a promoure l'ús social de la llengua.Disposar d'un marc jurídic estable, sòlid i ampliper a la nostra llengua és un dels grans reptesque tenim plantejats en aquests moments. Ambaquestes condicions podrem fer que la nostrallengua pugui desenvolupar-se en un pla d'igualtat.És per això que preocupen molt les possiblesretallades del Tribunal Constitucional a l'actualEstatut de Catalunya. La pràctica totalitat delsarticles relatius a la llengua han estat recorreguts.Només per a citar-ne algun, s'han recorregut elsarticles 6 i 35, on es diu que “el català és la llenguanormalment emprada com a vehicular id'aprenentatge en l'ensenyament universitari i nouniversitari”. Resultaria incomprensible queaquests articles desapareguessin de l'actualEstatut. Cal esperar quina és la resolució final detots els recursos presentats i, si hi ha unaretallada, caldrà una resposta clara i intel·ligentque ens permeti situar la llengua catalana en peud'igualtat respecte les altres llengües d'Europa.

03

Editorial

Alarma: quan el catalàretrocedeix a les universitats


Composici�n


>en portada

04

La Plataforma per la Llengua i els principalssindicats d’estudiants de les universitatscatalanes (Sindicat d’Estudiants dels PaïsosCatalans, Plataforma Universitària pel Català,Associació de Joves Estudiants de Catalunya,Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya,Associació d’Estudiants Progressistes iEstudiants en Acció) han llançat la campanya“A la universitat en català!”, una acció deconscienciació i mobilització massiva ambl’objectiu de conscienciar la societat que hi hauniversitats que sistemàticament eviten situarel català en el lloc que li pertoca i de deixarclar als responsables de les universitats i delGovern que els estudiants reclamen polítiquesdecidides de respecte a la llengua catalana.

Les universitats catalanes es venen al món peraconseguir que estudiants estrangers vinguina fer intercanvis, graus, postgraus i màsters, iaquesta és una aspiració lícita. Però es posamés èmfasi en ampliar l’oferta d’ensenyamenten anglès i castellà que en proporcionarl’ensenyament que per coherència la societatque els finança necessita, és a dir,l’ensenyament en català. Els nostresprofessionals han de ser plenament

competents també en llengua catalana i és launiversitat qui ho ha de fer possible. Calconscienciar la societat que hi ha universitatsque redueixen els índexs d’ensenyament encatalà i en camuflen les dades.

La campanya s’articula al voltant de l’edició idistribució de milers de postals mitjançant lesquals es recolliran adhesions. Tothom potsignar la postal, ja que la universitat afecta totala societat. La primera fase de la campanya haimplicat l’edició de milers de postals, que esdistribuiran a tota la comunitat universitària, asindicats de treballadors i d’estudiants, a lesentitats d’arreu del territori de parla catalana, ales delegacions territorials de la Plataforma perla Llengua i a la societat civil en general. Lespostals inclouen deu reivindicacions bàsiquesnecessàries per tal que la nostra llengua tinguiel paper que li pertoca a les universitats:

1. Poder rebre l’ensenyament de tots elsgraus íntegrament en català.

2. Més oferta de postgraus i màsters oficialsen català.

3. Que tot el professorat que s'incorpori ales universitats conegui suficientment lallengua catalana.

Nova campanyamassiva per prestigiarel català a la universitat Àrea d’Educació i universitats


Composici�n


050505

4. Que s’anunciï i es respecti la llengua dela docència.

5. Poder fer els exàmens, les pràctiques iels treballs en català.

6. Que hi hagi un reconeixement oficial dela recerca feta en català.

7. Disposar de bibliografia específica encatalà.

8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanviconegui el català.

9. Que totes les universitats elaborin unreglament d'usos lingüístics i elcompleixin.

10. Que les i els futurs professionals siguincompetents en llengua catalana.

Les postals es poden lliurar signades a la seude les entitats organitzadores, i a un apartat decorreus obert expressament per a l’ocasió. Uncop recollida una suma important de postals,es lliuraran a les institucions competents enl’àmbit universitari per deixar constànciad’aquesta petició de la ciutadania. La campanyacompta amb un altre mitjà de difusió, el webwww.alauniversitatencatala.cat, des d’ontambé es recullen adhesions.

Representants dels sindicats d’estudiants i de la Plataformaper la Llengua durant la presentació de la campanya.


Composici�n


06

Acollidalingüística

El passat dimecres 9 de setembre es va presentarel disc Detotarrel a la seu de la Societat Generald'Autors i Editors (SGAE), i va comptar amb lapresència de la majoria de músics que hi vanprendre part, persones vinculades a les entitats denouvinguts que formen part de la xarxa irepresentants de la Plataforma per la Llengua. Comja vàrem explicar a La Corbella anterior, aquestprojecte musical col·lectiu, impulsat i coordinat perla Plataforma per la Llengua i liderat pel grup Nour,posa en solfa les veus de catalans nouvinguts id'altres d'origen tot unint-les en una sèrie decançons, totes originals (a excepció de la versió“Venim del nord, venim del sud”, de Lluís Llach).Entre els artistes que hi participen hi ha JoanGarriga, Gerard Quintana, Beth, membres de 08001,Unidos por el Flow i Black Baudelaire. Un disc i unespectacle que han protagonitzat la portada de larevista Enderrock del mes de setembre i de larevista Sons del mes de novembre.

A la presentació, Yacine Belahcene -cantant deNour- va destacar la importància del projecte al'hora de bastir un pont de comunicació -musical,també- entre els cantants d'origen català i elsd'origen nouvingut. I va destacar que l'èxit futurde la música de casa nostra es deurà, en part, a lafecunditat de projectes com el Detotarrel. PabloGonzález -en representació de les entitats denouvinguts de la xarxa- incidí en la valoració mésque positiva que les entitats de nouvinguts fan deprojectes d'aquest tipus, on s'estimula que els

nouvinguts aportin el seu bagatge cultural. Per laseva banda, Martí Gasull destacà que Detotarrelés una visualització del que la Plataforma per laLlengua vol que sigui la llengua catalana, una einad'inclusió social i de superació de barreres de tottipus, i no solament lingüístiques.

Cal dir que el projecte segueix fent via. Perexemple, des de la Catalunya del Nord s'hademanat uns quants centenars del disc pertreballar-lo en alguns instituts i difondre'l. Ara hemfet una reedició més completa que incorporà elsdeu punts del manifest El català, llengua comuna.I és que els 15.000 exemplars de la primera ediciódel disc, ja s'han esgotat.

Bones vibracions a lapresentació del Detotarrel

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/detotarrel


Composici�n


07

F: J

UA

N M

IGU

EL

MO

RA

LES

(E

ND

ER

RO

CK

) / R

AFA

EL

AR

OC

HA

/ S

GA

E


Composici�n




08

El passat 9 de novembre, a l'Escolad'Administració Pública de Catalunya, vam fer lapresentació de la guia De cara a la ciutadania, decara al català, coordinada per la Plataforma per laLlengua amb el suport de la Fundació Lluís Carulla.A més del director d'aquesta fundació, CarlesDuarte, van parlar el conseller de Governació iAdministracions Públiques, Jordi Ausàs, el directorde l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,Carles Ramió, el president de la Federació deMunicipis de Catalunya, Manuel Bustos, i elpresident de l'Associació Catalana de Municipis iComarques, Salvador Esteve.La guia pretén ser una eina útil per a millorar elsserveis oferts per les corporacions públiques localsa Catalunya -sota administració de la Generalitatde Catalunya- davant les necessitats de la novaciutadania. Un dels objectius bàsics és promourela reflexió pràctica entre els professionals de lafunció pública pel que fa als seus usos lingüístics,com ara el fet que la tria de la llengua de

comunicació amb elsusuaris sigui, mésque una opciópersonal, unagarantia dels dretsdels ciutadans (lanormativa estableixque el català ha deser la llengua d'úsnormal i preferent), obé el rol com areferents lingüístics,

ja que pot jugar un paper fonamental en lapercepció inicial del català com a llengua d'adopció.Així mateix, la guia promou una actitud pro-activaper a l'acollida en català, amb arguments i recursosque reverteixin en la inclusió social dels potencialsusuaris de les administracions.

Una guia de recursosadreçada al personal de lesadministracions públiques

Gemma PonsaÀrea d'Acollida lingüística

Noves webs per fer del català una eina d'inclusió socialLa Plataforma per la Llengua ha dinamitzat el projecte "Inclusió sociali noves tecnologies" amb l'objectiu de fer del català un instrumentque contribueixi a la cohesió social. El projecte consisteix en la creacióde webs en català per a les entitats de persones immigrades queformen part de la xarxa que dinamitza la Plataforma per la Llengua.Aquest 2009 s'han creat 3 webs noves i s'ha fet una traducció d'unaweb que ja existia.

Podeu visitar els webs a:www.cornellasensefronteres.cat, www.tamettut.cat,www.centreboliviacatala.cat i www.fasamcat.org

Podeu demanar més informació d'aquests serveis trucant ala Plataforma per la Llengua o consultant la versió electrònicade la guia a: www.plataforma-llengua.cat/acollida.


Composici�n


09


Composici�n




10

El Consell de Mallorca i la Plataforma per la Llengua van presentarels dies 27 i 28 de novembre, al municipi mallorquí d'Inca, unaversió adaptada de la Guia pràctica d'acollida lingüística i enfocadaals professionals de l'acollida de persones nouvingudes en el territoride les Illes Balears. La presentació es va fer en el marc de lainauguració de les Jornades per a professionals de l'acollida depersones nouvingudes, on la Plataforma per la Llengua també hi vadonar la conferència titulada “Per què el català és una eina bàsicad'inclusió social? Trenquem tòpics”.La nova versió de la Guia pràctica d'acollida lingüística conté -comun dels punts a destacar- un recull molt variat d'experiències i bonespràctiques centrades en la inclusió lingüística en català, organitzadesper diverses entitats públiques i privades. L'edició d'aquestapublicació, de la qual se n'han fet 4.000 exemplars, és fruit d'unconveni signat entre la Plataforma per la Llengua i el Consell deMallorca amb la voluntat de coordinar la feina que estan fentambdues entitats i amb la finalitat de consolidar el català com allengua comuna i de cohesió en el territori balear.

La Guia pràctica d'acollida lingüística,adaptada per a les Illes Balears

Eulàlia BuchÀrea d'Acollida lingüística

Gemma PonsaÀrea d'Acollida lingüística

FEDELATINA i la Plataforma per la Llengua van signar el 24 desetembre un conveni de col·laboració amb l'objectiu de promoureconjuntament l'ús de la llengua catalana entre la comunitat d'origenllatinoamericà de Catalunya, a través de FEDELATINA i les més de80 entitats que integren la federació. Gràcies al conveni,FEDELATINA es compromet, entre d'altres aspectes, a adoptar lallengua catalana com a mitjà prioritari en les activitats ordinàries del'entitat i a promoure i difondre el català en les seves comunicacions.Per la seva banda, la Plataforma per la Llengua facilitarà, entred'altres, el procés de normalització lingüística iniciat per la federaciói les entitats que s'hi integren, tot assumint la tasca de lestraduccions dels documents escrits i l'assessorament lingüístic.

Conveni ambFEDELATINA

per promoureel català

Podeu consultar la guia en versió pdf a:www.plataforma-llengua.cat/acollida.


Composici�n


Va néixer en un llogaretanomenat Arbuniel, a la provínciade Jaén, i als nou anys anà apetar a un rusc vertical de NousBarris. Era l'any 1963 quan LluísCabrera, aquest altre andalús,arribà a casa nostra, i des dellavors no ha parat de construirprojectes. Fundador delprestigiós Taller de Músics el1979, i president de l'entitat ElsAltres Andalusos, ens exposa,en aquesta breu entrevista,aquelles idees que ha utilitzatper a bastir el seu discurs sobrela llengua i els seus parlants.

Presideixes l'entitat ElsAltres Andalusos. Per quinmotiu vau decidir crear-la?Els nostres objectiusparteixen de la base quel'òrgan sobirà que representatots els catalans, al marge dequin sigui l'origen delsciutadans, és el Parlament deCatalunya. És per això que, aprincipis del 2005, denunciemen el nostre manifest queningú pot atorgar-se larepresentativitat de lespersones d'origen andalús i/oels seus descendents que vanarribar a Catalunya entre el1950 i 1970.

El país ha reconegut proul'aportació que els nouscatalans heu fet a la llengua?Les classes popularscatalanes, tant les d'origencom les nouvingudes, no hemviscut la qüestió lingüísticacom un conflicte, ans alcontrari, l'hem viscuda com afactor clau per a la nostraidentificació.

Els nouvinguts més recentsque aprenen la llengua esqueixen que elscatalanoparlants els hicanvien de llengua. A tutambé t'ha passat?No és el mateix arribar aCatalunya l'any 2009 que fer-ho l'any 1964, en plenadictadura. Jo empaitava elsmeus veïns perquè emparlessin en català, i també elscompanys d'escola. Hi had'haver una voluntatd'aprendre de l'altre per partde tothom.

Quin paper juga la llenguaen el procés d'inclusió de lespersones nouvingudes?No sé si hauríem de parlard'inclusió. Implícitament, i percontra, apareixen termes comexclusió, marginació... Lallengua és una einad'identificació. I la catalana calentendre-la com a bàsica pera l'enteniment entre lespersones i per al propi progréspersonal i professional dins lanostra societat.

11

Entrevista feta perMarc BioscaPresident d'Els Altres Andalusos

Perfil

Lluís CabreraEntrevista a


Composici�n


Des de la Plataforma per la Llengua enspreguntàvem quina era la situació de lallengua catalana en la retolació comercial del’Aeroport de Barcelona. La inauguració de lanova Terminal 1, amb la consegüent oberturade nous establiments comercials, va fer quecreguéssim que era el moment idoni per talde dur-ne a terme un estudi exhaustiu.L’objectiu principal de l’estudi, el títol del qualés Usos lingüístics i presència del català enla retolació dels establiments comercials del’Aeroport de Barcelona (octubre del 2009),era conèixer si la llengua catalana tenia unapresència plena i normalitzada en la retolaciócomercial d’aquesta infrastructuraaeroportuària.

El treball de camp el vàrem dur a termedurant el juliol passat, i vam analitzar elsdiferents establiments comercials de les duesterminals de l’aeroport barceloní. En total,vàrem sotmetre a estudi 110 establimentscomercials, entre botigues i restaurants, delsquals en vam analitzar diferents tipologies derètols. Els resultats ens mostraren que en

cap dels tipus de rètols analitzats hi havia unapresència plena i normalitzada del català. Així,el català tenia una presència més minsa enels rètols de senyalització, d’horaris id’obertura i també en els rètols de productes.

Posteriorment, vàrem calcular la proporció dela presència en la retolació de les tresllengües analitzades en l’estudi: el català, elcastellà i l’anglès. Els resultats ens tornarena mostrar els dèficits en la presència delcatalà: mentre que el català només erapresent en el 48,8% dels rètols amb significatlingüístic, l’anglès hi era present en el 59,9%.Finalment, el castellà hi tenia una presènciamajoritària amb el 86,5% de rètols escrits,almenys, en aquesta llengua.

En conclusió, els resultats de l’estudi vanposar de manifest la situació de desigualtatque pateix el català envers el castellà il’anglès en la retolació comercial de l’Aeroportde Barcelona. Per tant, s’ha de concloure quela normalització lingüística en aquest àmbitencara és una assignatura pendent.

El català en la retolació comercialde l’Aeroport de Barcelona,una assignatura pendent

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

12

Empresa i consum


Composici�n


13

AENA continua marginant el catalàen la toponímia de l’Aeroport deBarcelona

L’elaboració d’un nou estudi sobre elstopònims utilitzats per AENA al’Aeroport de Barcelona ha tornat amostrar que la utilització de les formescatalanes és inexistent. Els casos mésflagrants es donen en diverseslocalitats del domini lingüístic delcatalà. El cas més paradigmàtic és eld’Eivissa, que tot i ser la formacatalana l’única oficial, és anunciadaper AENA com “Ibiza”. En relació ambles destinacions internacionals lapolítica d’AENA és clara: traduir a laforma castellana tots aquells topònimsque hi tenen forma tradicional imarginar les formes catalanes demanera sistemàtica. Així, destinacionscom Milà, Atenes, Munic o Niça hiapareixen com “Milan”, “Atenas”,“Munich” i “Niza”.

Amb l’objectiu que gransconsumidors, com són lesinstitucions públiques ientitats, es comprometina consumir productesetiquetats en la nostrallengua, la Plataforma perla Llengua i l’Associació enDefensa de l’Etiquetatgeen Català (ADEC) porten aterme la campanya “Ataula, en català”.

Amb l’adhesió a aquesta campanya, les institucions,entitats i partits polítics es comprometen a consumirproductes etiquetats en català. I perquè es faci visibleaquest compromís i es difongui mentre sigui vigenthem elaborat el segell d’adhesió a la campanya queté el nom de Qualitat per a la Compra de ProductesEtiquetats en Català (QPECAT), que permetrà a lesentitats i ajuntaments que s’hi adhereixin o que ja hiestiguin adherits afegir-lo als seus webs oficials openjar-lo a les seves seus. Així, es constata lasensibilitat de l’adherit per a la llengua catalana i escrea una marca de qualitat per l’etiquetatge en catalàper a aquells que han apostat pel consumresponsable.

Nou segellde qualitat Marta Urpí

Campanya “A taula, en català”

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/segellqualitat


Composici�n


La Plataforma per la Llengua haactualitzat el recompte, cosa queha anat fent periòdicament, de lalegislació que imposa de maneraúnica l’espanyol en l'etiquetatgede les dades obligatòries deproductes en la comercialitzacióa casa nostra. Al setembre del2009 hi havia com a mínim 188normatives, que sovint inclouenmés d’un article impositiu, quealmenys obliguen l’ús delcastellà, a empresaris iproductors, en l’etiquetatge,

instruccions o manuals d'ús deproductes. Hi ha normatives detot tipus, des d’aquelles mésgeneralistes que imposenaquesta llengua en tota mena deproductes alimentaris,industrials, farmacèutics oveterinaris, fins a d’altres més omenys específiques: joguines,verdures, fruites, tabac, bolets,preservatius, fertilitzants,plaguicides, explosius, productestòxics i perillosos,electrodomèstics, pinsos

14

Bernat GasullÀrea d'Empresa i consum

Empresa i consum

Durant l’últim semestre hi ha hagut algunesnovetats importants pel que fa a la situació delcatalà a les noves tecnologies. Al juny ha aparegutel cercador Bing, de Microsoft, en català. ElWindows 7, en canvi, no incorpora la base delprogramari en català, sinó que s’ha de descarregard’Internet el pedaç en català sobre la base encastellà o francès. Així, només la “llibreria” pot seren català, fet que es contradiu inexplicablementamb declaracions del director general de Microsofta Catalunya, Balears, País Valencià i Andorra,Carles Grau, que al juliol va assegurar que latraducció al català dels seus productes i serveis

ha proporcionat gairebé un terç del creixement dela companyia al territori de parla catalana. Microsofts’ha compromès a treballar amb els fabricantsd’ordinadors per tal que aquests incorporin defàbrica l’opció idiomàtica de la llibreria en català.Toshiba, Dell i Sony ja ho van fer amb el WindowsVista, però no d’altres com HP, Acer o PackardBell. Sí que ha estat una novetat positiva, en canvi,la incorporació del català en el reconeixedord'escriptura manual del Windows 7.Per altra banda, aquest setembre l'empresa Nokiaha comunicat a la Plataforma per la Llengua que jaté tots els nous models de mòbil en català.

Nokia salt de pardal,Microsoft salt de puça

Tais BastidaÀrea d'Empresa i consum

Més de 188disposicions

obliguen aetiquetar en

espanyol aCatalunya

Política lingüística


Composici�n


15

animals, detergents i productesde neteja, additius alimentaris,cosmètics, calçat, plantes deviver, productes tèxtils,medicaments homeopàtics,productes de règim, productesamb enzims i microorganismes,caramels, llepolies diverses,begudes refrescants, alimentsdietètics, ultracongelats, joies iobjectes amb materialspreciosos, orxata de xufla, cafès,xocolates, productes depastisseria industrials, productes

de viatge, marroquineria, guants,patates fregides i aperitius, lentsde contacte, cuir, conserves...Tot plegat significa que el 99,5%de les normatives sobreetiquetatge que afectenCatalunya obliguenexclusivament l’espanyol. Pelque fa al País Valencià, les Illes ila Franja, s’arriba al 100%. Lasituació a la Catalunya del Nord,per bé que no ha estat analitzadade la mateixa manera, és tambésimilar pel que fa al francès.

Aquesta és l’única llenguaobligatòria en l’etiquetatge detots aquests tipus de productes.D’altra banda, no hi ha pas unadisminució en l’obligatorietat del’espanyol en aquest àmbit; ansal contrari: d'ençà del 1998 (anyde la darrera Llei de políticalingüística del Govern de laGeneralitat de Catalunya), hi hahagut 60 noves lleis (sensecomptar les derogades) queobliguen l'etiquetatge exclusiuen espanyol a casa nostra.

Des de fa uns mesos la Plataforma per la Llenguaestà fent un buidatge dels catàlegs de supermercatsi cadenes de botigues que venen jocs i joguines.Fins ara no hi havia cap dada que informésmínimament sobre el percentatge de jocs i joguinesque inclouen la llengua catalana. Els resultats sónels següents:

Com podem veure, l'increment existeix, tot i queencara és molt suau. Ho podem il·lustrar amb unexemple concret: el 2004 al mercat no es podiatrobar cap nina que cantés o que parlés en català.Al 2005 ja n'hi havia 1; al 2007, 4; i al 2009, 7. Pertot plegat, i per a potenciar el consum de jocs ijoguines en català, la Plataforma per la Llengua hapenjat al seu lloc web una llista de botigues quevenen joguines en català (n'hi ha 151 de tot l'àmbitlingüístic), una llista de fabricants de jocs i joguinesen català (n'hi ha 74) i una altra llista força exhaustivadels jocs i joguines que es poden trobar al mercaten català (com a mínim n'hi ha 560).

Lent increment de lafabricació de jocs i joguinesque inclouen el català.El 2009 la xifra arriba al 6%

Jordi ManentÀrea de Jocs i joguines

Podeu trobar totes aquestes llistes awww.plataforma-llengua.cat/joguines*Dada provisional. Estem a l'espera de buidar 25 catàlegs més.

AnyNúmero

de catàlegsbuidats

Percentatge de jocs ijoguines que inclouenel català sobre el total

200720082009

7126

4,8%5,4%6%*


Composici�n


16

Jocs i joguines

Sensibilització sobreels joguets en valenciàPer altra banda, durant laprimavera del 2009 la Plataformaper la Llengua País Valencià haorganitzat paradetesinformatives sobre la campanyapels jocs i joguets en valenciàen diverses trobades d’EscolaValenciana. / Àlvar Kuehn

El passat 28 de novembre se celebrà la sisenaedició de la Festa per al joc i la joguina en català alpasseig de Sant Joan de Barcelona. Segons càlculsde la Plataforma per la Llengua, més de 4.000persones van omplir el passeig per poder gaudirdels diferents espectacles i tallers que s'oferienals visitants.Aquesta jornada lúdica que la Plataforma per laLlengua duu a terme des de fa sis anys, reivindica,quan s'apropen Nadal i Reis, que les joguines queels infants reben cada any per aquestes datesincloguin el català en tots els suports lingüístics,tant impresos com electrònics. La festa va tenir elformat d'una festa infantil i va incloure nombrosesactivitats adreçades especialment als més petits:els titelles del grup La Renaixença, el conta-contesJaume Viladrich, el grup d'animació de PepPuigdemont i companyia (un Xesco Boix modern)i les bicicletes boges del Mag Struc. Alhora, esferen tallers diversos (corones, papiroflèxia, pintarcares...), i els nens també van poder jugar amb el

castell inflable, globus i altres activitats. A més, esvan portar mostres d'almenys una vintena de jocsi joguines diferents que incorporen el català, comel joc de taula CatImperium, la nina Laia o eltelevisiu Bocamoll. I és que l'objectiu finald'aquesta activitat és anar més enllà de la festainfantil, i arribar també als pares i als Reis, a quise'ls vol conscienciar que comprin joguinesetiquetades i amb les instruccions i menús encatalà, i als botiguers, fabricants i distribuïdors dejoguines, a qui se'ls reclama que augmentinl'oferta de joguines en la nostra llengua. Per aixòdurant la festa es van repartir centenarsd'exemplars del catàleg de joguines en català, queha elaborat el Consorci per a la NormalitzacióLingüística (CPNL) amb la col·laboració de laPlataforma per la Llengua, i també altresdocuments, com un llistat de botigues on espoden adquirir joguines en català.

Més de 4.000 personesgaudeixen de la sisenaedició de la Festa per aljoc i la joguina en català Àrea de Jocs i joguines

La Plataforma per la Llenguacol·labora en el catàleg del CPNLEl Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)va treure a finals de novembre el catàleg imprès Jocsen català 2009-2010, que, a més, també es pot trobaren format electrònic (http://cpnl.cat/jocs/cataleg). LaPlataforma per la Llengua ha col·laborat el 2009 enl'edició d'aquest catàleg que el CPNL inicià el 1994.En el catàleg es poden trobar, distribuïts per categories,uns 120 jocs i joguines que inclouen el català.

Tots aquests recursos es poden trobar a:www.plataforma-llengua.cat/joguines


Composici�n


17

Paral·lelament, i com cada any, la campanya escomplementa amb l'edició de 26.000 cartes alsReis (22.000 de les quals es van distribuir per aCatalunya i 4.000 per al País Valencià) quecomencen amb el tradicional encapçalament"Estimats Reis Mags d'Orient" i que conclouenamb una petició per als tres Reis: "Poder jugaren català". Les cartes es distribuïren perescoles, ludoteques, biblioteques, ajuntaments,casals, esplais i botigues d'arreu de l'àmbitlingüístic. Durant la festa, els infants van poderlliurar les seves cartes a tres patges reials.


Composici�n


Entrevista

La idea de Softcatalà va néixer l'estiu de 1997,i a l'octubre de 1998 ja us vau donar a conèixeramb la primera campanya, el Navegador encatalà 4.04. Per què vau decidir fundar aquestaorganització? Per què crèieu que era necessari?Com va anar tot plegat?Bàsicament perquè no hi havia res en català. S'haviacomençat a fer alguna campanya de protesta pertenir el navegador Netscape en català. Els membresfundadors de Softcatalà, professionals de la traduccióa Irlanda, van entendre que era més eficaç mirarde contactar amb Netscape i proposar-los de podertraduir el programa. I així ho van fer, i un any méstard el català era la primera llengua que es traduïafora de l'empresa. La pròpia Netscape va quedarsorpresa en veure el producte final, ja que latraducció catalana era més completa que les oficials.Fins i tot els van oferir feina.

De fet, entre els vostres col·laboradors hi haenginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors itraductors que treballen de maneradesinteressada. Com funcioneu com aassociació? Només amb voluntaris o teniu unapetita estructura professional?Tot és completament voluntari. L'associació nomésté un parell d'ordinadors (servidors). Cada membreposa el seu ordinador i la seva connexió a Internet.Ens comuniquem per correu electrònic a travésd'una llista de correu general limitada als membres,més llistes de correu obertes a tothom per a cadaprojecte. A Barcelona alguns membres mirem dereunir-nos en algun bar un cop al mes. En general

es tracta que cadascú tiri endavant el projecte queli motivi, amb un funcionament assembleari basaten la meritocràcia: qui fa la feina és qui té la darreraparaula. Tot plegat fa que tinguem despeses mínimes.No rebem subvencions ni mai n'hem demanat. Ambla publicitat al web cobrim totes les despeses.

El vostre objectiu és fomentar l'ús del català ala informàtica, Internet i les noves tecnologies.Com treballeu aquests objectius per fer-losfactibles a la pràctica?La nostra principal àrea de treball és la localitzacióde programari, és a dir, la traducció i adaptació al'entorn cultural català del programari. Intentem queles necessitats bàsiques dels usuaris catalanoparlantspel que fa a programari estiguin cobertes. Tambécreem els recursos necessaris perquè altres tambépuguin traduir, ja que és evident que nosaltres noho podem fer tot. Després, el nostre web tambépretén aplegar el programari en català més important,l'hàgim traduït nosaltres o no, de manera quequalsevol usuari el pugui trobar fàcilment. Tenim unallista d'informació on hi ha subscrites més de quarantamil persones que reben les nostres novetats. Mésenllà d'això, també mirem de transmetre el nostreparer a universitats, administracions i empresesprivades. Finalment, bona part dels nostres membrestambé participen directament en altres comunitatsde programari internacionals.

Les administracions fan prou per a afavorir lapresència del català en el món de les novestecnologies?

Entrevista feta per Jordi Manent i Francesc Reverté

18

Marc Belzunces

Membre de Softcatalà


Composici�n


Marc Belzunces (Barcelona, 1976) ésllicenciat en Geografia per laUniversitat Autònoma de Barcelona ité el Diploma d'Estudis Avançats enCiències del Mar per la UniversitatPolitècnica de Catalunya. Ésinvestigador al Consell Superiord'Investigacions Científiques. Formapart de diverses entitats del mónassociatiu, entre les quals el Cercled'Estudis Sobiranistes, el portaltoponímic Geonames.org o laInternacional High IQ Society. Éseditor i difusor de l'edició catalana deViquipèdia. Des del 2001 és membrede Softcatalà, i ha estat coordinadorgeneral de les 3 edicions de lesJornades sobre el català a les novestecnologies.

Perfil

“Si abandonem la cultura de la queixai la substituïm per una cultura de fer cosesen positiu es pot dir que el català estaràen la situació que nosaltres voldrem”


Composici�n


20

Entrevista

“Les empreses informàtiques pre-Internet erenmonolingües en origen. En canvi, tot el món nascuta Internet és multilingüe per definició: el programarilliure o la Wikipedia en són el màxim exponent”

No, en absolut. A vegades fins i tot actuen claramenta la contra. Com a reflexió general, el país no haentès encara les potencialitats que les novestecnologies ofereixen a la llengua i cultura catalanes.Això inclou l'administració pública, el sector privati la societat civil. El paradigma ha canviat: en el mónpre-Internet havies de demanar permís o havies dedemanar que els altres t'ho fessin. Actualment ésla nostra comunitat lingüística la que té llibertat dedecidir què vol i què no vol en català, sense haverde demanar permís. Òbviament el món pre-Internetcontinua existint: al senyor Microsoft o al senyorApple li has de demanar que utilitzin el català, peròaixò depèn dels seus legítims interessos, sovintcontraposats als de la nostra comunitat lingüística.En el món del programari i del coneixement lliuresón els nostres interessos els que prevalen. Nohem de demanar permís per tenir el sistema operatiuUbuntu o Fedora (ambdós Linux) en català, ol'OpenOffice.org, o el Firefox o el Thunderbird.Òbviament hem d'estar disposats a fer feinanosaltres i no pas que ens ho facin els altres.

Penseu que en hipotètiques futures lleis depolítica lingüística caldria regular molt mésl'àmbit informàtic, de les noves tecnologies id'Internet?Certament, l'any 98 el món de les noves tecnologiesera molt incipient. Avui dia les noves tecnologiessón una realitat assentada molt dinàmica. En totcas, caldria aplicar-la. Vull dir que l'administració noaplica la llei vigent de forma conscient. Costa moltentendre què està fent actualment Política

Lingüística. Quins objectius hi ha? ¿Per què no sesanciona les companyies telefòniques quediscriminen contínuament els catalanoparlants,caient sovint en la xenofòbia? ¿Per què elscatalanoparlants tenim la sensació (i ho sabem) quel'Agència Catalana de Consum no ens defensa? Noés només Softcatalà, sinó que són diverses lesassociacions, els professionals i els acadèmics queestan completament decebuts per la inacció entemes de llengua de l'administració actual. Si aixòpersisteix, des de la societat civil ens haurem deplantejar de dur als tribunals la pròpia administracióper no defensar els drets fonamentals dels ciutadans.

Tot i que s'ha avançat força en els últims anys,com és que costa tant de trobar programari(software) per defecte en llengua catalana? Lesmultinacionals de la informàtica tenen moltsprejudicis a l'hora de tractar el català com unallengua vàlida per a la feina?No és una mania especial al català. Les empresesinformàtiques pre-Internet eren monolingües enorigen. Després han aplicat una mena demonolingüisme seriat: l'estructura monolingüe haestat replicada a altres llengües, necessàriamentpoques, atès que és complex, car i dificultós, i pertant molest per a les empreses d'aquest model.És el cas de Microsoft i Apple. En canvi, tot el mónnascut a Internet és multilingüe per definició: elprogramari lliure o la Wikipedia en són el màximexponent. Empreses nascudes a Internet, comGoogle, són, des del punt de vista multilingüe, moltmillors.


Composici�n


“L'administració no aplica la llei vigent deforma conscient. Costa molt entendre quèestà fent actualment Política Lingüística”

21

També ens trobem que quan una empresa venun programa en català, ja no ho fa amb lessuccessives actualitzacions. A què es deu aquestfet: desinterès?Potser sí, però té més a veure amb arquitectureserrònies. Tenen un model completament inadequata la realitat actual. Si tens un model adequat,actualitzar la traducció d'una nova versió significamoltíssima menys feina que la traducció inicial.Sovint l'actualització representa menys de 15%de la feina inicial. Per això les noves versions delsprogrames lliures més importants es troben encatalà des del primer dia. I per això la traducció alcatalà dels productes de Microsoft surt més tardque altres llengües, tot i que amb el Windows 7han millorat i només hem hagut d'esperar 2 diesper a una traducció parcial.

El febrer del 2009, País Basc, Catalunya, Galíciai les Illes Balears van reconèixer Microsoft ambel premi de Promoció de la Realitat Plurilingüede l'Estat espanyol. Tot i haver fet passosendavant pel que fa a la presència del català enel programari i en els serveis de Windows Live(entre els quals Hotmail i Messenger), heu criticatdurament aquest premi i l'empresa Microsoft.Per què? Què és el que no fan bé?El premi va indignar i ofendre a molta gent. A lanota de premsa ja vam detallar-ne els problemes.Resumint: en els productes de Microsoft el catalàés una llengua subordinada. Els usuariscatalanoparlants no reben el mateix tracte que laresta. Són traduccions parcials i que es presenten

més tard. A més, s'hi va donar informació pocverídica. Això no es pot posar com a exemple aseguir. Certament, Microsoft ha fet progressos,però són ínfims. No ens enganyem, el preminomés respon als interessos de Microsoft i delsgoverns.

El fenomen de les noves xarxes socials d'Internet(tant les més “velles” com les més recents) hadespuntat des de fa molt pocs anys. De fet, tansols Facebook, Googleprofile i Twitxr tenen lainterfície per a l'usuari en català. Però en canvini Myspace, ni Hi5, ni Flickr, ni Youtube, entred'altres, no inclouen el català en la interfície(Twitter només està disponible en tres idiomes).Què cal fer perquè la nostra llengua també hisigui present?És difícil dir-ho. Les empreses tenen els seusinteressos legítims. Un primer pas seria que elscatalanoparlants s'identifiquessin com a tals aInternet, perquè quan les empreses avaluïn lesseves dades d'audiència vegin el pes real de lallengua catalana. Això té a veure amb elsnavegadors, i fonamentalment amb la tecnologiade Microsoft. Els seus navegadors, tot i que tinguinels menús en català, ens identifiquen generalmentcom a castellanoparlants. Paral·lelament, hemd'adoptar alternatives que ens siguin favorables.Facebook té un gran èxit internacional, però tambéés cert que a zones com Holanda o Espanya técompetències locals d'igual o més èxit. Hemd'abandonar la cultura de la queixa i substituir-laper la cultura de tirar endavant projectes nosaltres


Composici�n


22

mateixos. Internet és infinit, tothom hi pot fer elque vulgui, i nosaltres (ni ningú) no podem lluitarcontra això.

El món d'Internet i de les xarxes socials començaa ser un pou sense fons d'informació. Hi hamolta concentració, però alhora fragmentació,dispersió i competència. On cal incidir i focalitzarels esforços per ser importants i eficaços enl'extensió del català? Quins són els reptes mésurgents, més prioritaris en el món de les novestecnologies perquè el català no perdi el tren dela modernitat i tingui incidència?Senzillament adoptant un model veritablementmultilingüe. Aquest model es basa en dos principisfonamentals: 1. L'usuari ha de poder triar la llenguasense limitacions. 2. La comunitat lingüística hade poder triar sense limitacions què té en la sevallengua, posant per davant els seus interessos aqualsevol altre interès. Això permet unaautoregulació i optimització dels recursos: davantde milers d'opcions, si una cosa té èxit dins de lacomunitat lingüística la pròpia comunitat demanaràtenir-lo en la seva llengua. Si no té èxit, no seràconegut i per tant no es traduirà. Aquest model jaexisteix: és en el que es basa el programari lliure.

En un món global i ple de noves tecnologies,amb molt de pes de les llengües dites “globals”,quin creieu que és l'espai al qual pot aspirar lallengua catalana?A mesura que el tercer món es vagi desenvolupant,la realitat demogràfica s'acabarà imposant per sobre

de la tecnològica, i el català anirà perdent posicions.Això no ens ha de preocupar. Ens hem de centraren cobrir les nostres necessitats en l'àmbitl nacional,i en l'àmbit internacional hem de contribuir apromocionar les tecnologies, models i arquitecturesque ens siguin favorables. Hem de considerar elsfuturs avenços internacionals en intel·ligènciaartificial, tecnologies de la traducció i la parla. En unfutur no gaire llunyà serà possible tenir tota laliteratura de tots els temps en català. Serà possibletenir una traducció instantània de qualsevol pel·lícula,cadena de televisió o ràdio, fins i tot utilitzant lapròpia veu de l'actor, presentador o locutor. Al finalel problema no serà de llengua, sinó de contingutsadaptats a la realitat de la nostra comunitat lingüística.

Quina valoració feu del present de la situaciódel català en les noves tecnologies i quin futurli augureu? I quin futur li augureu a la llenguacatalana en general?Com acostuma a dir l'economista Xavier Sala iMartin, jo no sóc pitonisso! No em preocupariatant en la llengua en abstracte com en definir quèvolem i com ho tirem endavant. La tecnologia cadacop jugarà més a favor nostre i hem de ser capaçosd'aprofitar-la. Si abandonem la cultura de la queixai la substituïm per una cultura de fer coses enpositiu, tot i que la queixa no s'ha d'abandonar maicompletament, es pot dir que el català estarà enla situació que nosaltres voldrem.

Entrevista

“En els productes de Microsoft el català és unallengua subordinada. Els usuaris catalanoparlantsno reben el mateix tracte que la resta”

Per a més informació:www.softcatala.cat


Composici�n


27


Composici�n


24

El passat divendres 2 d'octubre va tenir lloc al CATTradicionàrius de Barcelona l'acte de celebraciódels 15 anys de la fundació de Plataforma per laLlengua. L'acte va ser conduït per Yvonne Griley,membre de l'Executiva nacional, i va comptar ambles intervencions de Roger Buch, membrefundador, Òscar Escuder, president del'organització, Bernat Gasull, representant l'Àread'Empresa i consum, i Marc Biosca, representantl'Àrea d'Acollida lingüística.Amb un ampli anecdotari, Roger Buch va recordarels inicis de la Plataforma per la Llengua, i va posarde manifest que el buit que havia deixat ladissolució de la Crida a la Solidaritat a inicis delsnoranta va fer que un grup de joves considerésque la qüestió lingüística no estava solucionada ique calia continuar lluitant per promoure la llenguaen tots els àmbits. Una de les primeres accionsd'aquell grup de joves desacomplexats fou

preparar una campanya demanant l'etiquetatgeen català de la Coca-Cola. Així, es va aconseguirreunir a la plaça Catalunya de Barcelona 20.000llaunes de la famosa beguda que provenien detots els Països Catalans. A partir d'aquí, laPlataforma es va configurar com una entitat queaixoplugava altres entitats sensibilitzades per laqüestió lingüística i que volien treballar plegades.Poc després (1996) va sorgir el “Volem viureplenament en català”, el gran lema queemmarcaria totes les campanyes de la dècadadels noranta. Es tractava d'una campanya queexigia la presència del català en tots els àmbits (lajustícia, el món laboral, el socioecònomic,l'educatiu, el notarial, en el cinema, etc.) i quecombinava tres línies estratègiques: l'activismelingüístic (amb una metodologia de feina seriosai rigorosa), les campanyes (per conscienciar lasocietat i transformar la realitat) i la resposta, com

Sumem 15 anys!Sònia LlinàsMembre del Secretariat

15 anys d’història


Composici�n


25

a societat civil organitzada, als atacs als qualsperiòdicament està exposada la llengua. Aquestamanera de fer ens ha conduït a l'assoliment demolts èxits.“Utilitza la llengua” va ser un lema posterior queva caracteritzar la segona etapa de la Plataformaper la Llengua, la qual aprofundia en l'úsinterpersonal del català i que ara aplega la majorpart de campanyes que es fan des de l'entitat, jaque es relacionen amb la llengua com a factor decohesió social.Per tal de donar una visió del moment actual,Òscar Escuder, president de la Plataforma perla Llengua, va centrar el seu discurs en elsreptes de futur de l'entitat partint de la baseque tenim un seguit de campanyes i projectesconsolidats que van assolint els objectius ambuns resultats evidents. Només cal observar lallista d'èxits aconseguits que apareixen

periòdicament a La Corbella. Aquest treballseriós per situar el català al lloc que li pertocaens situa en aquests moments com l'entitat delpaís de referència en matèria lingüística, cosaque ha anat acompanyada d'un creixementespectacular arreu del territori, en els darrersanys, tant de socis com de persones voluntàriesque participen de la dinàmica de l'organització.L'acte va poder comptar amb una àmpliapresència de fundadors, socis, voluntaris,membres del Consell Consultiu i alguns nomsd'activistes històrics de l'entitat, com el de CarlesCampuzano (diputat de CiU al Congrés), i XavierFlorensa i Antoni Vives (regidors de l'Ajuntamentde Barcelona per ERC i CiU respectivament).A tots ells i a totes les persones que d'algunamanera han participat aquests anys en laPlataforma per la Llengua, els volem agrair la sevacol·laboració.


Composici�n


Educació iuniversitats

El passat dissabte 28 de novembrees va presentar, en el marc de laTrobada del Voluntariat Lingüísticuniversitari, la guia Què és això delcatalà?, editada en tres llengües:català, anglès i castellà. Aquesta guiapersegueix els mateixos objectiusque les altres que la Plataforma perla Llengua ha editat anteriorment. Ésa dir, contribuir perquè el català, coma llengua pròpia del país, ocupi el llocque li correspon en tots els àmbits. En aquestcas, en l'àmbit universitari.La guia Què és això del català? és una guiad'acollida lingüística que va adreçada especialmenta l'alumnat estranger que visita les nostres

universitats. Pretén ser una eina pràcticaque els ajudi a resoldre aspecteslingüístics que se'ls poden presentar enl'àmbit universitari o en la vida quotidianai que els doni, també, una visió deconjunt del nostre país, del seu passat idel seu futur. La guia convida elsestudiants estrangers de les nostresuniversitats a entrar en contacte icompartir una llengua d'abast mitjà, elcatalà, però de gran tradició cultural i que,

avui dia, és estudiada en més de 160 universitatsd'arreu del món. Creiem que si els estudiants defora aprenen català podran conèixer millor l'ànimadel país i el tarannà de la seva gent i que, tot plegat,enriquirà la seva estada entre nosaltres.

26

Teresa CasalsÀrea d’Educació i universitats

Presentem laguia trilingüeQuè és això del català?


Composici�n


27

L’avantprojectede Llei del cinema

Josep Maria López-LlavíÀrea de Cultura i audiovisual

El Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya ha presentat l’avantprojecte de Llei delcinema, que estableix, entre moltes altres coses,quotes lingüístiques en la distribució dels films aCatalunya. Aquest avantprojecte ha de contribuira posar fi a una pràctica discriminatòria endèmicaenvers els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.Es tracta de regular el mercat cinematogràfic enla línia dels estats democràtics europeus ambàmbits lingüístics comparables al nostre, quetenen garantida l’oferta cinematogràfica en llursllengües respectives.

Partim d’una situació de discriminació, producted’un decret franquista que ni l’actual Estatespanyol no s’ha esforçat a reparar ni els governsde la Generalitat restaurada no han aconseguittrencar, i que comporta que ens seguim trobantencara amb una oferta molt minsa de cinema enla nostra llengua: més enllà del parlat en català deproducció pròpia, un 3% en el doblat i un 0’5%en el subtitulat. I, malgrat tot, el percentatged’espectadors que assisteix a les projeccions defilms parlats o subtitulats en llengua catalana (toti la quantitat mínima de sales que els projecten ila seva localització sovint desavinent) s’haincrementat i se segueix incrementant, la qualcosa demostra la rendibilitat.

Estem convençuts, tal com passa en altresàmbits, que el català al cinema funciona en el

mercat quan no existeixen monopolis i obstaclesque ho dificulten i quan l’oferta es desenvolupaamb normalitat. I és precisament per això quenecessitem legislar: per tal d’eliminar barreres,per tal que els ciutadans de Catalunya puguinescollir cinema en català.

La futura Llei, ara a les portes del Parlament, ésun primer pas, un pas molt important en tant quegosa establir quotes de distribució. Caldrà maldarper tal que s’acompleixin, i que s’acompleixitambé un sistema de quotes de pantalla enl’exhibició que asseguri la presència òptima de lesversions catalanes, sigui mitjançant els incentiusque l’avantprojecte avança o mitjançantregulacions a establir tot seguit. I també caldràaprofundir-hi partint de la base que la Llei ha detenir en compte l’increment del català a les pistesdels DVD i el cinema digital en un futur moltpròxim.

És per tot plegat que demanem fermesa al Governi al Parlament de Catalunya perquè aquestavantprojecte es faci realitat ben aviat i perquèvagi el més enllà possible, tal com la majoria dela societat civil demana i tal com ho avalen lesdiverses enquestes efectuades entre la població.Perquè el català uneix i cohesiona. Perquè elcatalà suma.

Cultura iaudiovisual

Per a més informaciówww.plataforma-llengua.cat/cultura


Composici�n


ToponímiaEl català suma

28

La Plataforma per la Llengua va llançar durant lesfestes de Nadal la tercera fase de la campanya “Elcatalà suma”, que va començar el passat mes dejuliol i que, aquest cop, s’ha centrat en lanormalització lingüística dels jocs i les joguines, enla línia d'altres accions que organitza l'entitat i quetrobareu a les planes d'aquesta mateixa revista,com la Festa per al joc i la joguina en català.

I és que el del joc i la joguina és un dels sectors enquè la presència de la llengua catalana és mésreduïda. Actualment (2010), segons dades recollidesper la Plataforma per la Llengua, al mercat hi ha mésde 560 joguines que inclouen el català (a lesinstruccions, en la capsa o l'embolcall o en lescaracterístiques del joc o de la joguina), una xifra quenomés suposa un 6% del total de joguines que esvenen al mercat. Malgrat tot, l'evolució dels últimsanys és esperançadora: el sector ha experimentatuna lenta però progressiva millora, ja que el 2007aquest percentatge era del 4,8% i el 2008, del 5,4%.

La campanya es va centrar en els dies clau de lesfestes de Nadal i Reis mitjançant accionspublicitàries a les principals zones comercials i aprop de 200 establiments especialitzats enjoguines. Es van enganxar prop de 7.000 cartells ies van distribuir milers de postals i centenarsd'adhesius de la campanya amb l'objectiu desensibilitzar la ciutadania (i també, per descomptat,els tres Reis Mags) per tal de tenir en compte elcriteri lingüístic a l'hora de triar les joguines ques'han regalat aquestes festes.

Aquesta és la tercera fase de la campanya “El catalàsuma”, que es clou ara i que es va endegar ambl'objectiu de donar a conèixer mitjançant diversesdades estadístiques i comparatives la situació delcatalà en diferents àmbits de la societat. I tambéper recordar que la nostra llengua encara es trobamolt lluny del reconeixement de què gaudeixen enel context de la Unió Europea i dels països detradició democràtica les llengües amb pesdemogràfic i comercial similar. La campanya també

La campanya“El català suma” estanca amb una accióper als jocs i lesjoguines en català


Composici�n


29

ha buscat obtenir la implicació de tothom perquèposi el seu gra de sorra per millorar aquesta situació.

Des del passat mes de juliol, la campanya hadesplegat tot de missatges i xifres que han posatde manifest, d'una banda, la vigència i pes específicdel català en l'àmbit internacional i en molts sectorseconòmics i culturals i, de l'altra, la discriminacióque la nostra llengua encara experimenta en algunssectors. Per això, la campanya ha buscat tantexplicar amb xifres la situació actual de la llenguacatalana a la ciutadania com generar debat i reflexiói incitar a actuar per millorar-ne els aspectes mésnegatius: a sumar pel català.

Al juliol es van fer públiques tot un seguit de dadesque mostraven la situació de desigualtat del catalàal cinema; al setembre, la campanya va reclamarl'increment del pes de la nostra llengua en el sectorempresarial i socioeconòmic; i finalment, aldesembre, el missatge que ha centrat les diferentsaccions ha estat el d'incorporar el català en el móndel joc i de la joguina.

La imatge de la campanya, que s'ha mantingut entotes les accions, representa una mena de joc de

construccions tipus Lego. Aquesta tipografiamodular simbolitza una idea-força que dónacontinuïtat a la campanya: la llengua la fem entretots, peça a peça, i l'aportació de tothom suma finsa aconseguir que el català es trobi en la situacióque li pertoca. Una de les eines principals de lacampanya ha estat el web www.elcatalasuma.cat.

El llançament d'aquesta nova campanya ha coinciditamb l'any de celebració del quinzè aniversari del'entitat (2009), una trajectòria farcida d'èxits que afinal del 2008 va rebre el reconeixement del PremiNacional de Cultura a la Projecció Social de laLlengua Catalana, atorgat per la Generalitat deCatalunya.


Composici�n


La Plataforma per la Llengua Tarragonès va publicar el juliol passatun segon estudi sobre la situació del cinema en català a la ciutat deTarragona, el qual constatava que, un any després de l'últim estudi,el nombre de pel·lícules en català continua essent molt baix. De fet,el percentatge de projeccions en català als cinemes Oscar i Lauren(ara tancat) és lleugerament inferior respecte l'any 2008. Enguany,és del 2,4% (de gener a juny del 2009), mentre que l'any anteriorera del 2,8% (de desembre del 2007 a abril del 2008). Cal tenirpresent, però, que el percentatge de les pel·lícules projectades encatalà es refereix exclusivament als cinemes Oscar les Gavarres, jaque Lauren no ha projectat cap pel·lícula en català al llarg d'aquestssis mesos, de la mateixa manera que tampoc va fer-ho en el períodeestudiat el 2008. Pel que fa a altres espais dedicats a la projecció depel·lícules a la ciutat de Tarragona, a l'Antiga Audiència o a l'Auditoride Caixa Tarragona (no incloses en l'anterior estudi), el percentatgede projeccions en català és superior a la mitjana dels altres cinemes,amb prop del 5%, si bé el nombre de projeccions és molt inferior alde les altres sales.D’altra banda, la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental hacol·laborat un any més al Cicle de Cinema Català de Sabadell. Del20 d’octubre al 17 de novembre s’han projectat sessions depel·lícules en català i de producció catalana a la ciutat. Les sessionshan estat gratuïtes per als socis de la Plataforma per la Llengua.

30

Territori

Pep AbadPlataforma per la Llengua Vallès Occidental

La campanya pelcinema en català, aTarragona i a Sabadell

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

La Plataforma per la Llengua País Valencià va dur l'exposició “Obre'ten català!” a les II Jornades del 9 d'octubre que tingueren lloc a laUniversitat d'Alacant els dies 6 i 7 d'octubre del 2009. El propòsitde l'exposició és mostrar com l'hàbit dels catalanoparlants de canviarde llengua amb una persona immigrada equival a una nova formad'exclusió social.

“Obre't encatalà!”, a Alacant


Composici�n


31


Composici�n


Territori

32

Editem postals perquè elsturistes coneguin el català

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

La Plataforma per la LlenguaTarragonès i l’Ajuntament deTarragona van editar postalsamb l’objectiu que els turistesconeguin el català. Ambaquesta iniciativa es pretenia–i es pretén– donar a conèixerla llengua pròpia de Catalunyaentre els turistes iinternacionalitzar aquestarealitat sovint amagada. Lespostals porten per lema "Festurisme a Tarragona i coneix elcatalà". Les postals es vantraduir al castellà, a l'anglès i alfrancès. Són petits vocabularisvisuals, amb dibuixos dediferents indrets de la ciutatamb els noms de cada elementescrits en català. Se’n van fertres models. El primer,ambientat a la plaça de la Font,retrata les festes tradicionalsde Tarragona; el segon, a laplaça del Fòrum, representa undia de mercat; i el tercer, alcarrer Major amb la Catedral defons, mostra la vida quotidianade la ciutat.Durant l’estiu passat laPlataforma per la Llengua vadur a terme la campanya de

sensibilització als turistes end’altres indrets de la CostaDaurada, com a Salou, on es vadesplegar una pancarta degrans dimensions amb el lema“Welcome to Catalonia, wespeak catalan”, que vaencuriosir diversos turistes ibanyistes. Acte seguit,membres de la territorial vanrepartir, primer a la platja idesprés al passeig Marítim, elmaterial gràfic editat de cara alsvisitants.


Composici�n


Durant l’últim semestre, la Plataforma per la LlenguaMaresme ha realitzat un cicle de xerrades a Canet deMar sobre diferents temàtiques que afecten la llengua:les escoles Bressola de la Catalunya del Nord, elsdialectes del català, els dominis Puntcat i el llibre Crònicade la independència, de Patrícia Gabancho. Per altrabanda, s’ha participat en l’organització o bé muntanttaules informatives en diferents actes: la botifarradapopular del 12 d’octubre, la Gran Nit de la Sardana deCanet de Mar, la Revetlla de Sant Joan a Arenys de Mari la Diada de l’11 de setembre, aquesta darrera aambdues poblacions.

33

Xerradesi paradesinformativesal Maresme

Isabel RomanoPlataforma per la Llengua Maresme


Composici�n


34

Campanya des delvoluntariat per aconseguirel Myspace en català

Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA

Hi ha gaires jocs i joguines que incloguin el català i que es venguin al mercat?

Tot i que el percentatge de jocs i joguines en català encara és baix, actualment es podentrobar al mercat més de 560 jocs i joguines que inclouen el català. Quan parlem d'incloure,ens referim que com a mínim hi ha d'haver la llengua catalana en la capsa o embolcall, enles característiques del joc o joguina (el taulell i les cartes d'un joc de taula, la parla d'unanina, etc.) o bé en les instruccions.

De fet, l'increment de jocs i joguines que inclouen en català és un fet: segons dades de lamateixa Plataforma per la Llengua, el 2007 el 4,8% dels jocs i joguines era en català; el2008 la xifra era del 5,4%, i al 2009 s'ha arribat al 6%.

Per a més informació vegeu: www.elcatalasuma.cat o béwww.plataforma-llengua.cat/joguines

Des de l'àrea de Participació i voluntariat, i periniciativa dels mateixos voluntaris, s'han creatdiversos grups que treballen en projectes en lesàrees d'Acollida lingüística, Empresa i consum iJocs i joguines, i en projectes com la campanyaMyspace en català, entre d'altres.El juliol passat, coordinadament amb el GrupEnderrock, va néixer la campanya per aconseguirque la popular xarxa musical d'Internet deMicrosoft, Myspace, sigui també en català(http://myspace.com/censgrups). La campanya hacomençat amb la creació d'un grup Myspace, quevol incloure tots els artistes i grups de música quecanten en català per tal de mesurar-ne laimportància numèrica. El Myspace és un espaique cada dia visiten milers de persones gràcies ala possibilitat d'escoltar gratuïtament les cançons

que hi pengen els grups i a la facilitatd'interaccionar amb els seus membres, i moltsgrups catalans s'han donat a conèixer a travésd'aquesta xarxa social.Des de la Plataforma per la Llengua volem obrirl'espai a tothom, i busquem que altresorganitzacions hi col·laborin. La Mediterrània, Firad'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa i elsMúsics per la Llengua ja han mostrat interès en elprojecte, però esperem que en el futur en siguinmolts més.L'objectiu final és aconseguir el Myspace en català,i com més grups hi hagi adherits i més gent ensdoni suport, més arguments tindrem peraconseguir-ho. Animem a tothom a visitar l'espai ia donar a conèixer la iniciativa, com també animemels grups de música en català a adherir-s'hi.

Voluntariat iparticipació


Composici�n


35

Podeu trobar més informació sobrela música d'Al Tall a www.altall.cat

A més a més

Abacus Cooperativa i Plataforma perla Llengua renoven la seva col·laboracióLa Plataforma per la Llengua i Abacus Cooperativa van signar el desembre un nou conveni de col·laboració,que actualitza i renova l'acord que les dues entitats mantenien des de fa quatre anys. Segons el conveni,Abacus patrocinarà algunes activitats que anualment realitza la Plataforma per la Llengua, com la Festaper al joc i la joguina en català o l'acte “El català, llengua comuna”, que cada any té lloc per Sant Jordi.La col·laboració també preveu la difusió mútua d'activitats en els mitjans de comunicació propis de cadaentitat, i la contribució de la cooperativa a la difusió de la revista La Corbella, que es continuarà distribuinten els establiments de la xarxa Abacus, entre d'altres aspectes.

El grup valencià Al Tall treu un nou discEl passat 9 de novembre el grup valencià Al Tall va presentar al'Auditori, a Barcelona, el nou disc titulat Vergonya, cavallers,vergonya, on es remarca la importància del testament polític del reiJaume I. Amb l'objectiu de difondre la llengua catalana, la Plataformaper la Llengua va col·laborar en la difusió del concert conjuntamentamb altres entitats i mitjans de comunicació (Òmnium Cultural, ACPV,Vilaweb, El Punt i un llarg etcètera).A més de recomanar el concert, la Plataforma per la Llengua vaaconseguir que els socis de l'entitat que hi van anar gaudissin d'un10% de descompte per l'entrada, que s'aplicava ensenyant el carnetde soci a la taquilla de l'Auditori.


Composici�n


38

A més a més

El malestar en la cultura catalanaEl malestar en la cultura catalana (Editorial Empúries, Barcelona, 2008) ésun assaig que proposa una reflexió interessant al voltant d'una preguntatan oportuna com urgent: què significa ser català avui? La resposta no ésfàcil i tampoc no deixa de ser complexa. Josep-Anton Fernàndez, que ésmembre de l’Àrea de Catalanoparlants d'adopció i de l'Executiva de laPlatafoma per la Llengua, fa unes propostes estimulants, intel·ligents irefrescants per respondre a tal qüestió. La llengua, la cultura i la identitatdels catalans ha experimentat una redefinició que ha dissolt el consenssobre el que significa ser català avui.S'analitzen de manera detallada conceptes com el de “normalització”,aplicats a la llengua i a la cultura, i es conclou que la normalització ésl'expressió d'una àmplia crisi de models culturals que éscaracterísticament postmoderna. L'assaig analitza i constata que elscatalans i la nostra cultura no existim, que som però no existim, perquèno disposem dels aparells d'estat que ens donarien accés a l'existènciareconeguda. Josep-Anton Fernàndez conclou l'assaig plantejant-nos que“creure en nosaltres mateixos no es pot fonamentar en una fantasia denormalitat que amaga el trauma i oculta el conflicte, sinó en elreconeixement d'aquest conflicte i en el projecte i la possibilitat d'unaemancipació joiosa”.


Composici�n


37

3a edició del FestivalInternacional deCurtmetratges en CatalàLa tercera edició del FIC-CAT, el FestivalInternacional de Curtmetratges en Català, CostaDaurada 2010, es durà a terme els dies 27, 28, 29i 30 de maig d'enguany a Roda de Berà(Tarragonès). El FIC-CAT ja ha obert el termini depresentació de treballs, que es clourà l'1 d'abrildel 2010.El FIC-CAT és una iniciativa de l'àmbitcinematogràfic que vol posar a l'abast delscineastes de Catalunya i d'arreu del mónl'oportunitat de projectar les seves pel·lícules, decompartir experiències i d'incentivar la creació enla llengua del nostre país. És un festival adreçatsobretot als creadors joves. Hi ha diversescategories de concurs, i bona part dels premissón remunerats. Ja ho sabeu, doncs, jovescineastes: a participar-hi!

La identitat i la diversitat il'encaix amb la llenguaL'obra Identitat i diversitat. Sabrem conviure ambla diversitat? (Fundació Lluís Carulla - Esade,col·lecció “Observatori dels valors”, núm. 2,Barcelona, 2007) tracta la relació d'aquests dosvalors a casa nostra. Un cop més, se'ns emplaçaa reflexionar sobre una temàtica de rabiosaactualitat, des d'una mirada fornida des de lesciències socials. Així, s'argumenta i es valora quinssón els elements de canvi que s'erigeixen com acentrals en la nostra societat per garantir la cohesiósocial. I és que davant l'evidència que el nostre ésun país realçat cíclicament per personesnouvingudes, és de rebut seguir pensant quinssón els models i les maneres que poden facilitarl'encaix entre els qui ja hi som i els que hi arriben.D'aquí que aquest volum ens assenyali, desprésd'una acurada diagnosi de l'estat de sectors clau–mercat laboral, sistema educatiu, etc.– lesfebleses i les fortaleses objectives a les quals enshem d'atendre i, per tant, modificar o potenciar.L'obra, doncs, és reflex del consens –en aquestesalçades, ja gairebé absolut– que el país futur seràdeutor de com col·lectivament siguem capaçosd'integrar en el nostre relat/identitat de país a totesles persones nouvingudes. Dit això, no ens podemestar de preguntar-nos quin paper li pot escaure ala llengua catalana en aquesta operació i–bonament– n'esperem, de l'Observatori delsvalors, una futura publicació que hi aboqui llum.

Per a més informacióvegeu: www.fic-cat.cat


Composici�n


Opinió

La Plataforma per la Llengua ha tret un noulema a favor de l'ús social de la llengua catalana:“El català suma”. Aquest breu eslògan és unaafirmació senzilla, contundent i ferma perquè,certament, l'ús del català és, des d'unaperspectiva global, molt rendible.

El català suma perquè proporciona valor afegit.És beneficiós per a les empreses, perquè espercep com un signe de qualitat i connectamillor les empreses amb el seu mercat. Però elcatalà també suma perquè parlar català aCatalunya suposa una actitud en defensa delmanteniment de la diversitat lingüística delnostre món. Suma perquè parlar català no

implica haver de deixar de parlar altres llengües,sinó únicament gestionar-ne els usos per tald'evitar que cap d'elles interfereixi en elbenestar vital de les altres. Suma perquè elscatalanoparlants d'adopció han trobat en lallengua catalana un element essencial deconnexió amb el país on viuen, sense haver derenunciar a res ni renegar de res, sinó tot elcontrari. L'adopció de la llengua catalana els hacomportat beneficis en la integració,enriquiment en l'autoconstrucció de la sevapròpia identitat, harmonia entre el passat llunyài el present proper i, sobretot, la culminació delprocés d'integració social i econòmic de lesgeneracions que van immigrar a Catalunya

Sí, el catalàsuma

Puri PintoÀrea de Catalanoparlants d'adopció

38

Article publicat al diariEl Punt el 2-X-2009 (p. 17).


Composici�n


39

CH

RIS

TIA

N IR

AN

ZO

gràcies a la integració lingüística i cultural de lessegones i terceres generacions.

Parlar català suma perquè parlant català aCatalunya no s'hipoteca l'existència de cap altrallengua i, doncs, suma perquè el seu ús vetllapels principis de sostenibilitat, solidaritat irespecte. Parlar català, lluny de provocar larecessió del castellà, planteja tan sols lanecessitat de cedir àmbits d'ús per tal decompartir un mateix benestar i unes idèntiquesgaranties de futur. El català suma perquè ésl'única opció de llengua comuna a Catalunyaque garanteix alhora les tres coordenadesessencials de tota llengua comuna: la cohesió

social, la continuïtat amb la cultura històrica delterritori i la sostenibilitat lingüística.

Per tot això, pares castellanoparlants d'origen icatalanoparlants d'adopció (com jo mateixa),des de l'orgull de tenir el castellà com a primerallengua, sumem pel català, i contribuïm a unfutur de vida en comú per a les properesgeneracions.


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Via Laietana, 48 A. Principal 2a- 08003 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e: DNI:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades de caràcterpersonal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003, d'1 d'octubre,per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per a difondre lesactivitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitat d'exercir els dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona).

A partir d'ara també podeu trobar la Plataforma per laLlengua a les diferents xarxes socials! Podeu seguir lesnostres activitats a través de Facebook o Twitter, veureels nostres vídeos a Youtube i consultar també diversesactivitats que hem endegat a través del Myspace. Hofem amb un doble objectiu: en primer lloc, seguirmantenint-vos al corrent de les nostres últimes novetatsper tots els mitjans possibles i, en segon lloc, reclamard'una forma activa la presència de la llengua catalana enalgunes d'aquestes xarxes socials que encara noincorporen la llengua catalana.

Visiteu-nos, doncs, a:Facebook: www.facebook.com/plataformaperlallenguaTwitter: http://twitter.com/llenguacatYoutube: www.youtube.com/PlataformaxLlenguaMyspace: www.myspace.com/censgrups iwww.myspace.com/detotarrel

La Plataforma per la Llengua,a les xarxes socials!

16 revista informativa semestral de la plataforma … · 2014. 10. 29. · la corbella-16-def.fh11...

Documents