172851655 fitxes reforc medi4

7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4

1/624 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Nom Data

1FITXA

La digesti i la respiraci

Recorda

La digesticonsisteix a descompondre els alimentsen nutrients. La digesti

t lloc a laparell digestiu.

La respiraciconsisteix a prendre loxigende laire. La respiraci t lloc

grcies als rgans de laparell respiratori.

1 Explica per qu s fals el text segent sobre la digesti.

La digesti s la descomposici dels nutrients en parts ms petites anomenades aliments.

Les restes formen les matries fecals i sexpulsen a lexterior.

2 Fixat en el dibuix de laparell digestiu i escriu el nom de les parts assenyalades.


2/625Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

R E F O R

unitat 1

3 Respon aquestes preguntes sobre laparell digestiu.

Quina s la part ms llarga de laparell digestiu?

Com s lestmac?

On van els nutrients que sobtenen de la digesti?

4 Imaginat que ets loxigen de laire i escriu el cam que seguiries a travs de laparell

respiratori duna persona.

5 Fixat en el dibuix de laparell respiratori i escriu el nom de les parts assenyalades.

6 Respon aquestes preguntes sobre laparell respiratori.

Com sn els bronquis?

On va a parar loxigen de laire quan respirem?

Qu passa amb laire respirat que ja no t oxigen?

7 Explica quina diferncia hi ha entre la inspiraci i lexpiraci.



Nom Data

2FITXA

La circulaci i lexcreci

1 Completa el text amb aquestes paraules.

substncies sang nutrients vasos sanguinis cor

La s un lquid que porta els

i loxigen a totes les parts del cos, i recull les

que el nostre cos no pot aprofitar. El impulsala sang, que viatja a travs dels .

2 Ratlla les oracions falses i escriu-les correctament.

La circulaci s el recorregut que fa la sang per tot el cos.

La sang surt dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos.

Els vasos sanguinis sn tubs pels quals circula la sang. Els vasos sanguinis ms fins sanomenen artries.

Recorda

La circulacis el recorregut que fa la sangper tot el cos. Laparell circulatori

sencarrega de fer aquest procs.

Lexcrecis el procs mitjanant el qual seliminen les substncies de rebuig

de la sang. T lloc sobretot a laparell excretor.



R E F O R

unitat 1

3 Posa el nom de les parts assenyalades i escriu com es diu cada aparell.

4 Respon aquestes preguntes sobre el cor.

Com s el cor?

On est situat?

Qu passa cada vegada que el cor batega?

5 Explica per qu sn necessaris els ronyons.

A B



Nom Data

3FITXA

1 Identifica amb el seu nombre cada part de laparell locomotor del bra.

bceps

trceps

hmer

cbit

radi

tend

articulaci

2 Completa el text amb les paraules del requadre. Pensa que nhi ha algunes que

no serveixen.

medulla espinal colze lligaments tendons esquelet

articulacions crani cervell nervis

En algunes els ossos estan tan units que semblen

un de sol. Aix passa amb els ossos del , per exemple.

En daltres, els ossos es poden moure, com passa al .

En aquestes, els ossos estan units per mitj dels .

Recorda

Laparell locomotorest format pels ossosi els msculs.

Els ossos sn rgids i resistents, i formen lesquelet.

Els msculs es poden encongir i estirar sense que es trenquin.

Laparell locomotor

1

2

3

4

6

57



R E F O R

unitat 2

3 Uneix.

Uni dossos. lligaments

Uneix el mscul a los. msculs

Mantenen els ossos units. articulaci Tots els ossos del cos. tend

Sencongeixen i sestiren sense trencar-se. esquelet

4 Ratlla les paraules que no sn correctes.

Els msculs/ ossosque sencongeixen/ sestiren, sescurcen i es fan ms gruixuts.

Els msculs suneixen als ossos mitjanant uns cordons molt resistents anomenatslligaments/tendons. Quan els msculs sencongeixen i sestiren fan que els ossos

es relaxin/ es moguin.

5 Fixat en les imatges i explica com es produeix el moviment, quins msculs del bra

es contreuen i quins es relaxen.

A

B



Nom Data

4FITXA

1 Ordena de l1 al 5 el procs segent.

El cervell envia ordres a travs dels nervis.

Els rgans dels sentits capten la informaci de lentorn.

Laparell locomotor rep les ordres i efectua els moviments.

El cervell rep la informaci, lanalitza i decideix qu fer.

La informaci viatja al cervell mitjanant els nervis.

2 Escriu un text amb les paraules segents.

cervell pensar crani cap moviments

3 Explica quins rgans, sistemes i aparells participen en la funci de relaci.

Recorda

Grcies a la funci de relaci captemel que hi ha al nostre voltant i hi reaccionem

de manera adequada.

En aquesta funci participen el sistema nervis, els rgans dels sentits

i laparell locomotor.

La funci de relaci



R E F O R

unitat 2

4 Observa la imatge i escriu qu et sembla que passar. Explica com actua

el mecanisme de la funci de relaci.

5 Escriu a quina part del sistema nervis (cervell, medulla espinal o nervis)

fa referncia cada oraci.

Ens permet pensar i recordar:

Porten informaci al cervell:

Dirigeix el funcionament del cos:

Dirigeix els moviments del cos:

Est protegida per la columna vertebral:

Juntament amb el cervell, dirigeix alguns moviments del cos:

Sestenen per tot el cos:

Es troba al cap:

6 Hi ha funci de relaci mentre dormim? Justifica la resposta.



Nom Data

5FITXA

1 Digues a quin tipus de mamfer correspon cada imatge i escriu el nom de la part

de lanimal assenyalada en cada cas.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.

vertebrats alleten pulmons ximpanzs

Recorda

Els mamfers sn animalsvivparsque alletenles seves cries.

La majoria tenen pli tots respiren per pulmons.

Els mamfers



R E F O R

unitat 3

3 Observa el dibuix i explica quin tipus danimal s i qu fa.

4 Les oracions segents sobre els primats tenen errors.

Escriu-les correctament.

Els primats sn mamfers terrestres amb pelles a les mans.

Els gorilles, els ximpanzs, els orangutans, els micos i els cetacis sn primats.

Els primats sn ovpars i alleten les seves cries quan neixen.

5 Observa aquesta fotografia i completa el text sobre lanimal.

s un animal que pertany

al grup dels .

T de color negre.A la boca t esmolats

i fortes a les potes,

que fa servir per .

s un animal vivpar. Les seves cries neixen

del de la mare

i salimenten de la seva .



Nom Data

6FITXA

1 Ratlla les oracions falses i explica per qu ho sn.

a) Els rptils sn animals vertebrats que noms poden viure al mar o a la terra.

b) Tots els rptils tenen el cos cobert descates.

c) Alguns rptils, com ara les serps, no tenen extremitats i repten; uns altres,

com les tortugues marines, neden.

d) Les sargantanes, els cocodrils, les granotes i les serps sn rptils.

e) Els rptils sn animals ovpars que coven els ous.

2 Escriu el nom dels rptils segents i explica com sn les seves extremitats

i com es desplacen.

s

No t

Es desplaa

s

T

Es desplaa

Recorda

Els ocellssn vertebrats ovparsamb el cos cobert de plomesi amb bec.

Els rptilssn vertebrats ovparsamb el cos cobert descates.

Els ocells i els rptils

A

B



R E F O R

unitat 3

s

T

Es desplaa

3 Completa el text segent sobre els ocells.

Els ocells sn animals que tenen el cos cobert

de . Tenen , que fan servir per

volar i sense dents. Tots els ocells respiren

per i ponen ous, per tant sn .Els adults donen escalfor als ous, s a dir, els .

4 Fixat en els dibuixos i explica qu passa.

5 Digues tres semblances i tres diferncies entre un rptil i un ocell.

Els rptils i els ocells sassemblen en:

Els rptils i els ocells es diferencien en:

C



Nom Data

7FITXA

1 Fixat en les fotografies i explica dues diferncies i dues semblances

entre aquests animals.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.

molluscs aigua ovpars ous terra larves

Recorda

Els molluscs tenen el cos toui gaireb tots tenen closca.

La majoria sn aquticsi ben pocs viuen a laterra.

Els molluscs sn ovparsi dels ous surten larves.

Els molluscs



R E F O R

unitat 3

3 Completa aquest text sobre els molluscs.

Els molluscs sn animals que tenen el cos

. Poden ser aqutics o poden viure a la .

La majoria, com el cargol, tenen , que pot ser duna pea o pot

estar dividida en dues , com les .

Tamb hi ha molluscs sense closca, com ara el

i el .

4 Observa les fotografies i classifica els animals.

nutil llimac clossa pop

Animal terrestre:

T una nica closca:

T valves:

Animal mar sense closca:

5 Dibuixa un animal que tingui

aquestes parts.

Tentacles amb ulls.

Peu per arrossegar-se per terra.

Tentacles per al tacte.

Closca enrotllada en espiral.



Nom Data

8FITXA

1 A quin grup dartrpodes correspon cada fotografia? Explica per qu.

A.

B.

C.

D.

2 Ratlla loraci que cont errors i escriu-la correctament.

Gaireb tots els artrpodes que existeixen

sn insectes.

Els escorpins tenen vuit potes i no presenten

antenes. Sn artrpodes del grup dels crustacis.

Tots els artrpodes sn ovpars.

Recorda

Els artrpodes tenen el cos cobert per un esquelet extern, amb totes les parts

articulades.

Sen diferencien quatre grups: crustacis, arcnids, miripodesi insectes.

El cos dels insectes est dividit en tres parts: cap,traxi abdomen.

Els artrpodes

A B C D



R E F O R

unitat 3

3 Escriu els noms de les parts duna formiga on correspongui.

pota trax antena ull abdomen cap

4 Ordena de l1 al 4 les fases de la metamorfosi de la papallona de la seda.

Desprs, escriu a sota de cada imatge la paraula que correspongui.

ou crislide eruga adult

5

Quin dels dos animals s un insecte? Explica per qu ho saps.

vespa

aranya



Nom Data

9FITXA

1 Dibuixa la cadena alimentria dun ecosistema en el qual una formiga salimenta

de fulles, i un ocell, de formigues.

2 Uneix.

Planta que produeix el seu aliment.

productor

Animal que menja plantes.

consumidor

Animal que menja animals.

Recorda

En els ecosistemes hi ha productorsi consumidors. Sanomena cadena alimentria

les relacions que sestableixen entre els ssers vius dun ecosistema per produir

i obtenir aliments. Es pot representar amb un esquema que rep el mateix nom.

La competnciaes produeix quan dos ssers vius tenen una necessitat comuna.

La cooperacit lloc quan dos ssers vius collaboreni en surten beneficiats.

Les relacions en lecosistema



R E F O R

unitat 4

3 Explica qu passaria amb els animals herbvors i carnvors si en un ecosistema

no hi hagus plantes.

4 Fixat en les imatges i llegeix els textos. Desprs, escriu si entre els animals hi ha

una relaci de cooperaci o de competncia.

Tots els voltors salimenten del mateix

animal i lluiten els uns amb els altres

per poder menjar.

El peix pallasso viu protegit entre els

tentacles verinosos de lanemone.

Lanemone salimenta de les restes

del menjar del peix pallasso.

5 Les persones som animals i, quan ens relacionem amb altres persones, establim

relacions de cooperaci. Posa un exemple de cooperaci amb els teus companys.

6 A la fotografia es veu una relaci de cooperaci

entre nyus, uns animals que viuen a la sabana.

Explica per qu sajuden entre ells.



Nom Data

10FITXA

1 Observa la imatge i respon.

Quin tipus decosistema s?

Et sembla que est contaminat?

Explica per qu ho saps.

Qu li pot passar a aquest animal?

Digues una mesura que eviti la contaminaci del mar.

2 Creus que la sobreexplotaci dun animal pot fer que sextingeixi?

Explica per qu.

Recorda

Els ecosistemes naturals sn entorns molt valuosos que es poden deteriorar

per causa daccions humanes com ara la desforestaci, la contaminaci

i la sobreexplotaci.

Els problemes dels ecosistemes



R E F O R

unitat 4

3 Uneix.

Cacen ms balenes de les que es poden reproduir. desforestaci

Talen els arbres duna zona per poder-hi conrear. sobreexplotaci

Una indstria vessa aigua bruta a un riu. contaminaci

4 Imaginat un ecosistema en qu els llops salimenten de conills.

Qu podria passar amb els llops si alg caa la majoria dels conills?

Si els llops morissin per una malaltia, amb el temps hi hauria molts ms conills

en lecosistema. Per qu passaria aix?

Digues si caar tots els conills de lecosistema s una sobreexplotaci o provoca

contaminaci.

5 Observa els dibuixos i escriu a sota de cadascun la paraula que correspongui.

desforestaci bosc erosi



Nom Data

11FITXA

El lloc on visc

1 Defineix.

Municipi:

Comarca:

Ajuntament:

2 Marca quins daquests serveis poden ser municipals.

hospital enllumenat dels carrers escola

fleca biblioteca autobs

farmcia neteja dels carrers mercat

museu poliesportiu llibreria

Recorda

Un municipis un territori format per una poblacio ms duna, governat per un

ajuntament.

Lajuntamentsencarrega de prestar diversos serveis a les persones que viuen

al municipi: sn els serveis municipals.

Una comarcas un conjunt de municipisque sn a prop i tenen caracterstiques

semblants.

Alguns serveis sn molt costosos i, de vegades, els comparteixen diversos municipis.Quan atenen tots els habitants duna comarca sanomenen serveis comarcals.

El municipi ms gran i amb ms poblaci de cada comarca sol ser la capital

de comarca.

A Catalunya hi ha 947 municipisi 41 comarques.



R E F O R

unitat 5

3 Observa el mapa i pinta la comarca on vius. Desprs, respon les preguntes.

A quina comarca vius?

Com es diu la capital de comarca?

Quines altres comarques limiten amb la teva?

4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.

Catalunya t 47 comarques.

Les comarques sn territoris de deu municipis cadascun.

5 Encercla les capitals de comarca.

Lleida Sitges Vic Santa Coloma de Farners Montblanc Sria Breda Ripoll



Nom Data

12FITXA

El relleu i els rius

Recorda

A Catalunya hi ha comarques de muntanya,comarques de plana icomarques

litorals.

Rius principals i afluentstravessen el territori. Les aiges daquests rius

semmagatzemen als embassamentsper a diferents usos. A les comarques

de muntanya hi ha estanys i a algunes zones a prop de la costa, aiguamolls.

1 Relaciona les comarques amb els llocs on es troben.

comarques de muntanya a linterior de Catalunya

a prop del marcomarques de plana

al nord de Catalunya

comarques litorals lluny del mar

2 Classifica aquestes unitats de relleu.

plana serra tur vall altipl platja illot

penya-segat muntanya no gaire alta

comarques

de muntanya

comarques

de plana

comarques

litorals

3 On es troben els aiguamolls? Descriu-los de manera breu.



R E F O R

unitat 5

4 Escull un riu que neixi i desemboqui a Catalunya i digues si s riu principal o afluent,

on neix i on desemboca i quines comarques travessa.

5 Per qu et sembla que moltes poblacions importants es troben al costat del llit

dels rius?

6 Explica per a qu es fa servir laigua dels embassaments.

7 Dibuixa un mapa de Catalunya i pinta de color marr les muntanyes ms importants.

Desprs, marca els rius principals amb una lnia blava.



Nom Data

13FITXA

El clima, la vegetaci i la fauna

Recorda

Sabem com s el clima de les comarques de muntanya, de plana i litorals si coneixem

com sn les precipitacionsi lestemperatures.

Lavegetacii lafaunadun territori sadaptenal relleu i al clima.

A Catalunya hi ha espais molt valuosos pel relleu, la vegetaci o la fauna,

i que estan protegits.

1 Escull un tipus de comarca i completa la taula.

comarca de muntanya comarca de plana comarca litoral

clima temperatura precipitacions

2 Explica com s la vegetaci del tipus de comarca que has escollit a lactivitat anterior.

3 Descriu una planta caracterstica del tipus de comarca que has escollit a lactivitat 1

i fes-ne un petit dibuix.



R E F O R

unitat 5

4 Tria quatre animals que visquin a Catalunya i completa la taula.

On viu? Com s el seu cos? Com es reprodueix?

mamfer

ocell

rptil

amfibi

5 Per qu hi ha espais protegits a Catalunya?

6 Anomena tres espais protegits catalans.

7 En molts espais protegits pots veure senyals com aquests. Explica qu volen dir.

A.

B.

C.

D.

A B C D



Nom Data

14FITXA

Caracterstiques de la poblaci

Recorda

La poblacicanvia i, per saber com ho fa, nestudiem el creixement natural

i el creixement migratori.

Per estudiar la poblaci, la dividim en grupssegons ledat.

Per saber si un lloc est molt poblat o poc poblat, estudiem la distribuci

de la poblaci, que relaciona el nombre dhabitants amb el territori on viuen.

1 Fixat en les dades segents i completa.

defuncions = 8 persones

naixements = 15 persones

emigrants = 3 persones

immigrants = 7 persones

Creixement natural = persones.

Creixement migratori = persones.

Creixement total anual = persones.

2 Classifica aquestes persones en el grup dedat corresponent.

Joan: 15 anys Jasmina: 23 anys Ldia: 66 anys Alfons: 7 anys Nora: 2 anys

Josep: 99 anys Rebeca: 34 anys Marta: 14 anys Merc: 74 anys

poblaci jove poblaci adulta poblaci anciana



R E F O R

unitat 6

3 Explica aquests conceptes.

Emigrant:

Immigrant:

4 Marca els dos conceptes que hem de relacionar per saber com es distribueix

una poblaci pel territori.

La poblaci emigrant.

El nombre dhabitants.

La superfcie del territori habitat.

La poblaci immigrant.

5 Si tenim dues zones de territori amb el mateix nombre dhabitants, per luna s ms

gran que laltra, quina zona est ms poblada? Per qu?

6 Respon aquestes preguntes.

Quants habitants t Catalunya?

Quin grup de poblaci s el ms nombrs a Catalunya?

Quina proporci de dones, respecte a la dhomes, viu a Catalunya?



Nom Data

15FITXA

La poblaci de Catalunya

Recorda

Elterritori de Catalunyaest habitat de manera desigual. Hi ha grans concentracions

de persones a les ciutats, mentre que en mplies zones de muntanya i de linterior

hi viuen poques persones.

Les comarques ms pobladessn les litoralsi tamb algunes de plana.

Les comarques menys pobladessn la majoria de comarques de muntanya

i tamb algunes de plana.

1 Observa com es distribueix la poblaci en aquests territoris i respon les preguntes.

Quin s el territori ms poblat?

Per qu?

Quin s el territori menys poblat?

Per qu?

A C

B D



R E F O R

unitat 6

2 Tria tres colors i pinta el mapa de poblaci de Catalunya.

3 Fixat en el mapa de lactivitat anterior i respon.

De quin color has pintat la teva comarca?

Per qu?

Quines altres comarques has pintat del mateix color que la teva?



Nom Data

16FITXA

Pobles i ciutats de Catalunya

Recorda

La poblaci rurals el conjunt de persones que viuen als pobles o al camp.

Segons on siguin, distingim pobles de muntanya, pobles de planai pobles de costa.

La poblaci urbanas el conjunt de persones que viuen a les ciutats.

A les ciutatshi ha diferents tipus de barris: el centre, els barris moderns o eixamples

i la perifria.

1 Respon aquestes preguntes sobre la poblaci rural catalana.

Qui forma la poblaci rural?

Quantes persones de cada 100 sn poblaci rural?

Quina quantitat de territori ocupa la poblaci rural?

A quines activitats econmiques es dedica principalment la poblaci rural?

2 Explica per qu hi ha menys poblaci rural que urbana.

3 Com sn els pobles de muntanya? Explica-ho.



R E F O R

unitat 6

4 Completa aquest text sobre la poblaci urbana de Catalunya.

A Catalunya, viuen en ciutats de cada 100 habitants.

La poblaci urbana es dedica a la i, sobretot,

als . La ciutat ms poblada de Catalunya

s .

5 Relaciona.

centre

eixample

perifria

oficines i comeros

monuments

barri residencial

zona ms antiga

polgon industrial

6 Escull un poble i una ciutat de Catalunya que coneguis i completa les fitxes.

Nom del poble:

Com sn els carrers i els edificis:

A qu es dediquen els habitants:

Per qu coneixes aquest poble:

Nom de la ciutat:

Com sn els carrers i els edificis:

A qu es dediquen els habitants:

Per qu coneixes aquesta ciutat:



Nom Data

17FITXA

Lagricultura i la ramaderia a Catalunya

Recorda

El sector primariagrupa les feines que obtenen productes de la natura.

Els pagesosconreen la terra: la llauren, la sembren i en recullen els fruits.

Els ramaderscrien animals domstics.

1 Marca les tasques que es porten a terme en el sector primari.

munyir podar pintar

esquilar transportar llaurar

ensenyar regar cuinar

fabricar pescar vendre

2 Relaciona. Desprs, ordena les tasques.

llaurar

sembrar

recollectar

adobar

Subministrar matria a la terra perqu sigui ms frtil.

Recollir la collita.

Llanar i escampar llavors a la terra.

Remoure la terra.

Les tasques agrcoles sn: primer, i ;

desprs i, finalment, .

3 Qu s fumigar? Per a qu serveix?



R E F O R

unitat 7

4 Completa aquest text sobre lagricultura de Catalunya.

A Catalunya persones treballen en el sector primari.

Els conreus de sec creixen noms amb l .

Els cereals, l i la sn les plantes de sec ms freqents.

Les hortalisses, els arbres , el blat de moro i l , en canvi,

sn conreus de . Es tracta de conreus que els

han de regar amb aigua.

5 Qu sn els conreus ecolgics?

6 Defineix, descriu i respon.

Ramaderia de pastura:

Ramaderia estabulada:

Quins sn els principals tipus de bestiar que es crien a Catalunya? On es localitzen?


35/62

1 Escriu la paraula que correspongui a sota de cada dibuix.

piscifactoria pesca explotaci de boscos mineria

2 Descriu com s la mineria a Catalunya.

3 Explica com s la pesca a Catalunya: on es concentra i quines espcies es capturen.

38 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Nom Data

18FITXA

unitat 7

Altres activitats del sector primari

Recorda

La pescas molt important a Catalunya. Tamb sobt peix criant-lo a les piscifactories.

La mineriaagrupa les tasques que socupen de lextracci de minerals.

Lexplotaci de lafustadels boscos tamb s una feina del sector primari.

A C

B D


36/62

Nom Data

39Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

R E F O R

unitat 7

Recorda

El sector secundariaplega les activitats quetransformenles primeres matries

en productes elaborats.

Lesfeines a les fbriques, la construccii lartesaniapertanyen a aquest sector.

1 Completa aquest text sobre el sector secundari catal.

A Catalunya de la poblaci treballa en el sector secundari.

Les indstries principals de Catalunya sn

.

2 Respon.

On estan situats els nuclis industrials ms importants de Catalunya? Explica-ho.

Qu sn els polgons industrials? On es construeixen?

Quines sn les activitats ms importants de la construcci?

19FITXA

El sector secundari a Catalunya



Nom Data

20FITXA

Recorda

El sector terciari agrupa les activitats que atenen les persones o que els donen serveis.

El comers una activitat que consisteix en lintercanvi de productes i serveis a canvi

de diners. Pot ser al detallo a lengrs.

Eltransporttrasllada persones i productes dun lloc a un altre. Pot serterrestre,

aerio martim.

1 Quin s el significat de la paraula serveiquan fa referncia al sector terciari?

Marca-ho.

Posar la pilota en joc en el tennis.

Favor que fem a alg.

Feina que fa una persona i que no consisteix a produir bns. Servei de correus, la feina que fan els carters.

2 Llegeix aquest anunci. Desprs, explica qui sn el productor, els comerciants i els clients.

Avui, durant tot el dia, les botigues Lip regalen a tots els nens i nenes de 4t de Primria

unes ulleres de sol per la compra duns patins fets a m pel gran artes Alicates.

Animat i... vola!

3 En qu es diferencien el comer a lengrs i el comer al detall?

El comer i el transport a Catalunya



R E F O R

unitat 8

4 Fixat en aquests dos establiments de comer al detall. Digues quin tipus de comer

s cadascun i quines caracterstiques principals tenen.

A.

B.

5 Completa la taula.

vehicles tipus de transport vies de comunicaci

bicicleta

vaixell

tren

6 Explica quins sn els principals tipus de transport a Catalunya.

A B



Nom Data

21FITXA

El turisme i els mitjans de comunicaci

Recorda

Elturismes el desplaament de persones a altres llocs per descansar o per divertir-se.

Pot ser de costa, relacionat amb la natura,termal ocultural, entre daltres.

Els mitjans de comunicacitransmeten informaci a distncia i poden ser individuals

o socials.

Laplicaci de les noves tecnologiesals mitjans de comunicaci els ha fet ms rpids

i variats.

1 Marca les feines que pertanyen a lactivitat del turisme.

recepcionista metge

paleta grum

hostessa cuiner

cambrer escombriaire

guia camioner

2 Posa un exemple duna activitat que puguem fer en cada tipus de turisme.

Turisme de costa:

Turisme relacionat amb la natura:

Turisme termal:

Turisme cultural:

3 Quina importncia t el turisme a Catalunya? Quines en sn les zones ms visitades?



R E F O R

unitat 8

4 Indica el tipus de mitj de comunicaci i laparell o lobjecte que faries servir

en aquests casos.

Per enviar un missatge escrit a un amic:

Per parlar amb un familiar:

Per informar-te duna notcia:

5 Relaciona.

satllit

informtica

lser

Aparell electrnic que genera feixos lluminosos intensos.

Aparell que es troba en rbita al voltant de la Terra.

Coneixements cientfics per tractar la informaci de manera

automtica per mitj dordinadors.

6

Classifica els mitjans de comunicaci segents. Desprs, respon.

telfon premsa rdio carta fax televisi Internet correu electrnic

Mitjans de comunicaci

individual social

Quins es consideren noves tecnologies?



Nom Data

22FITXA

unitat 9

La mesura del temps

Recorda

Eltempses mesura per saber qu passa en cada moment.

Els anys sagrupen en lustres, dcades, segleso millennis.

Lany del naixement de Jesucrist s lany1.

1 Escriu els anys que comprenen aquestes unitats de temps.

lustre dcada segle millenni

2 Quin any comencen i acaben aquests segles?

segle I:

segle XV:

segle XX:

segle VII:

3 Quin s lany 1? Qu significa aC i dC?

4 Completa el text amb les teves dades.

Vaig nixer lany , del segle , del millenni .

Ara som a lany i tinc anys.



Nom Data

R E F O R

unitat 9

Recorda

La histrias la cincia que estudia el passat.

Els historiadors, els arquelegsi els gegrafscollaboren en lestudi de la histria.

1 Respon aquestes preguntes.

Qu s la histria?

Per a qu et sembla que serveix conixer el passat?

2 Explica com ajuden aquests cientfics als historiadors.

Arqueleg:

Gegraf:

3 Per qu la feina dun historiador sassembla una mica a la dun detectiu? Explica-ho.

23FITXA

Els especialistes de la histria



Nom Data

24FITXA

Recorda

Fa molts milers danys, les persones eren nmadesi salimentaven de la caa,

la pescai la recollecci.

Sagrupaven en tribus,vivien a laire lliure, en coveso en cabanes, i van aprendre

a fer servir elfoc.

Decoraven les coves amb pinturesi utilitzaven eines de pedra talladai os.

1 Uneix:

nmada Grup petit de persones format per diverses

famlies que viuen juntes.

tribu Persona que no viu en un lloc fix.

recollecci Planta que creix sense conrear-la.

silvestre Recollida dels fruits comestibles o aprofitables de la terra,

dels arbres o daltres plantes.

2 Per qu els primers pobladors eren nmades?

3 Explica el significat de loraci segent.

Fa milers danys, les persones sagrupaven en tribus per poder sobreviure.

Els primers pobladors



R E F O R

unitat 9

4 En general, a quins llocs sestablien els primers ssers humans? Per qu?

5 Quines activitats podien fer les persones grcies al foc? Marca-les.

Pintar a les parets ms profundes de les coves.

Menjar carn rostida.

Tallar pedres.

Treballar de nit.

6 Marca lestri ms antic i explica per a qu serveix cadascun.

7 Per qu pintaven animals a les coves? Explica com ho feien.



Nom Data

25FITXA

1 Descriu breument com els ssers humans van descobrir la ramaderia i lagricultura.

2 Completa la taula.

Primeres espcies domesticades

animals

plantes

3 Per qu es van formar poblats a partir de laparici de la ramaderia i lagricultura?

4 Completa el text.

Als poblats hi havia per a les persones,

per als animals i per al gra.

Recorda

Fa uns 10.000 anys, les persones van descobrir la ramaderiai lagricultura,

i es van fer sedentries.

Van inventar la rodai lavela, i van comenar a viatjar i a comerciar.

Fabricaven eines de pedra polidai van inventar la cermicai elsteixits.

Els primers agricultors



R E F O R

unitat 9

5 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, cadascuna daquestes oracions.

Desprs, corregeix les que sn falses.

La roda es va inventar fa uns 10.000 anys.

Els carros i els vaixells de vela transportaven moltes mercaderies. El desenvolupament dels transports va fer que aparegus lagricultura.

6 Relaciona:

llana

pell

Fa ms de 10.000 anys arp

atuell

fal

Fa uns 10.000 anys destral

mol

agulla

7 Observa aquesta pintura rupestre. A quina poca de les que has estudiat pertany?

Explica per qu ho penses.



Nom Data

26FITXA

Els antics egipcis

Recorda

Fa 5.000 anys, la civilitzaci egpciaes va desenvolupar a la vora del riu Nil.

La majoria de la poblacivivia al camp i es dedicava a lagricultura.

Tamb van crixer les ciutats.

Van construirtemplesper als dusitombesper als difunts, que momificaven.

Feien servir lescriptura jeroglfica.

1 Escriu el nom daquests grups socials de lantic Egipte.

Eren pobres i vivien al camp:

Posseen les terres i el bestiar:

Compraven i venien productes:

2 Corregeix les oracions segents sobre els egipcis.

Vivien en cases grans construdes amb maons i fusta.

A les famlies treballava el pare, i els fills anaven a escola.

Les eines que feien servir en les tasques agrcoles eren les seves mans.

3 Escriu la via de comunicaci que els egipcis feien servir ms.



R E F O R

unitat 10

4 Quins tipus de construccions sn? Escriu-ne el nom i explica per a qu servien.

A.

B.

5 Descriu qu representaven els egipcis en les escultures i les pintures.

6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents.

Desprs, corregeix les falses perqu siguin certes.

Cada jeroglfic representava una lletra del nostre abecedari.

Els egipcis escrivien sobre fulls de papir i sobre les parets.

Tots els egipcis sabien escriure.

7 Qu representa la imatge? Explica quina funci t.

A B



Nom Data

27FITXA

Els antics grecs

1 Defineix els termes segents.

Polis:

Colnia:

2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents. Desprs, corregeix

les falses perqu siguin certes.

Els grecs eren molt bons navegants i comerciants.

Els grecs van construir immensos temples, dedicats als dus.

Els actors i les actrius portaven mscares molt expressives en les representacions

de teatre.

Recorda

Fa uns 4.000 anys, la civilitzaci gregava sorgir a la riba del mar Mediterrani.

Grcia t molts quilmetres de costa i infinitat dilles. Per aix, els grecs van ser

grans mariners: pescadorsi comerciants. Terra endins, les principals activitats

eren lagriculturai la ramaderia.

Els grecs es van organitzar en una srie de petites ciutats independents: les polis.

Van construirtemplesdedicats als dusi tamb esculturesi cermiques.

En la vida dels grecs, elteatreera molt important.



R E F O R

unitat 10

3 Completa aquest text sobre les polis gregues.

acrpolis temples teatre artesans gora fortificada

Els dedicats als dus i els monuments importants se situaven

a l , la part ms alta i segura de la ciutat, que estava

. Ben a prop sestenien la resta de construccions,

entre les quals destacava la plaa pblica o i el .

Al voltant de lgora hi creixien els barris dels i els comerciants.

4 Quin tipus de construcci s? Escriu-ne el nom i explica per a qu servia.

5 Qu s la democrcia? Quan va aparixer?

6 Observa aquesta fotografia i respon.

Qu hi veus?

On diries que sn?

Quina funci tenen?

De quin material diries que estan fetes?



Nom Data

28FITXA

1 Marca les activitats que es feien en una villa romana.

emmagatzematge de blat fabricaci darmes

carreres de carros recollecci de fruits

construcci de muralles pastura dovelles

conreu de la terra elaboraci doli

2 Corregeix els errors del text i redactal correctament.

Els romans van construir poques ciutats. Per protegir-les, les envoltaven amb un fossat.

Els edificis principals de la ciutat eren als afores.

3 Defineix els termes segents:

Domus:

Insulae:

Recorda

La civilitzaci romanaes va desenvolupar fa uns 3.000 anys.

La majoria de la poblaci vivia i treballava al camp.

Els romans van construir nombroses ciutats, en les quals hi havia unfrum,

domusi insulae. Es comunicaven per mitj de calades.

Els romans eren excellents constructors i artistes. La seva llengua era el llat

i el dret romnaplegava les lleis.

Els antics romans



R E F O R

unitat 10

4 Escriu el nom del tipus de construcci que els romans farien servir

en cada cas.

Per desplaar-se en carros:

Per banyar-se:

Per portar aigua a les ciutats:

Per veure lluitar els gladiadors:

Per recordar una victria militar:

5 Observa la imatge, explica qu representa i com creus que es va fer.

6 Per a qu servia el dret rom?

7 Quines diferncies trobes entre la manera descriure dels antics egipcis

i la dels romans?



Nom Data

29FITXA

Recorda

Fa 1.000 anys, la majoria de les persones vivien en llogarets al camp.

Els nobleso cavallerses dedicaven a la guerra; els camperols, a treballar

la terra, i els monjos, a resar i treballar.

Les ciutats eren petites i hi vivien comerciantsi artesans.

Es van edificar castells, monestirs, esglsiesi catedrals, i es van crear

les primeres universitats.

1 Escriu qui feia aquestes tasques fa 1.000 anys.

Lluitar a la guerra i anar a tornejos:

Resar, treballar i copiar textos antics:

Treballar la terra:

Elaborar productes a m:

2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida

fa 1.000 anys. Desprs, corregeix les falses.

La casa dels camperols acostumava a tenir un estable per als animals.

Grcies als monjos es van salvar molts textos antics.

Els burgesos vivien a la ciutat de Burgos.

Els estudiants universitaris aprenien en angls.

El temps dels castells



R E F O R

unitat 11

3 Qu eren els castells?

4 Completa el text i les etiquetes del dibuix amb les parts del castell que s'indiquen.

Els castells estaven protegits per ,

que tenien ,

i .

5 On vivien els monjos? Escriu el nom de les dependncies principals.

6 Per a qu feien servir la pintura i lescultura fa 1.000 anys?

7 En qu es diferencien els estils artstics romnic i gtic?



Nom Data

30FITXA

1 Marca les caracterstiques duna ciutat de fa 500 anys.

Estava envoltada per una muralla.

Hi van construir palaus luxosos.

Hi vivien el rei i els camperols.

Els artesans hi treballaven en tallers.

Hi comerciaven amb productes dindrets llunyans.

2 Per qu creus que les ciutats martimes tenien grans ports i drassanes?

3 Escriu les novetats que hi va haver en lagricultura daquella poca.

En la propietat de les terres:

En els conreus:

Recorda

Les ciutatsvan crixer molt fa 500 anys. A les ciutats vivien els reis, els senyors,

els mercadersi els artesans.

Al camp, alguns pagesoseren propietaris de les terres que treballaven

i es conreavenplantes noves.

Hi va haver avenos importants en la navegacii es van fer grans viatges.

Les artsvan viure un gran desenvolupament i es va inventar la impremta.

El temps dels navegants



R E F O R

unitat 11

4 Quins avenos en la navegaci van afavorir els grans viatges per tot el mn?

Explica per qu.

5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.

Juan Sebastin Elcano Amrica

Cristfor Colom ndia

Vasco da Gama volta al mn

6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida a lpoca

dels navegants. Desprs, corregeix les falses.

Els mecenes perseguien els artistes.

Els retrats i els paisatges de fa 500 anys eren realistes.

El viol i el piano es van inventar fa uns 500 anys.

Elcano va inventar la impremta.

7 Per qu la impremta de Gutenberg va ajudar a acostar la cultura a moltes ms

persones?



Nom Data

31FITXA

Recorda

Fa 200 anys, les ciutats van crixer molti es van construirfbriques.

Els pagesos van abandonar el campper treballar a les fbriques i viure

en barris obrersamb poques comoditats.

Va ser una poca de grans invents i avenos mdics.

1 Classifica.

2 Explica el significat de loraci segent.

Com que fa 200 anys hi havia ms mquines, es necessitaven menys pagesos.

mquina de vapor vacunes arada de ferro vaixell de

vapor ferrocarril aspirina

Fa 200 anys

invents

avenos

mdics

nous mitjans

de transport

Fa 200 anys



R E F O R

unitat 12

3 Fixat en els dibuixos i marca quin pertany a una ciutat de fa 200 anys.

Desprs, explica per qu ho saps.

4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.

La mquina de vapor va substituir els motors elctrics i de gasolina.

El telfon es va inventar abans que el telgraf.

Fa uns 200 anys, es van filmar les primeres pellcules de cinema.

Els primers gratacels es van construir fa uns 200 anys.

5 Encercla els invents que van sorgir fa ms de 100 anys.



Nom Data

32FITXA

1 Explica per qu avui dia sha desenvolupat el turisme en els pobles.

2 Marca les caracterstiques duna ciutat actual.

Els fanals funcionen amb gas.

Els carrers estan asfaltats.

El tramvia s el transport pblic principal.

Als afores hi ha barris residencials.

Els obrers viuen al costat de les fbriques.

Hi ha sistemes moderns de clavegueram i dilluminaci.

3 Explica per qu avui dia les persones viatgen ms sovint i a ms llocs que fa 200 anys.

Recorda

Actualment, la majoria de les persones viuen a les ciutats.

Elstransportssn rpids, cmodes i segurs.

Els avenos tcnics i cientficsde la nostra poca han millorat molt la vida

de les persones.

La nostra poca



R E F O R

unitat 12

4 Indica les caracterstiques principals dels transports en lactualitat.

Vies de comunicaci:

Mitjans de transport:

5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.

escner i ecografia cirurgia

informtica malalties

trasplantament drgans comunicaci

6 Llegeix com s ara i recorda com era fa 200 anys.

7 Quin invent recent et sembla ms til? Explica per qu.

Actualment Fa 200 anys

tren dalta velocitat

carrers asfaltats

diaris digitals

fanals elctrics



Nom Data

33FITXA

1 Relaciona.

espasa

font escrita novella

font oral pellcula

font grfica dibuix

font material entrevista

testament

mmia

2 Qu representa la imatge? Explica la diferncia entre prehistria i histria.

Recorda

Lesfonts histriquessn les restes dels nostres avantpassats que estudien

els historiadors.

El passat es divideix en prehistriai histria.

La histria es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat modernai edat

contempornia.

Les fonts de la histria i les seves etapes

histria

prehistria


62/62

R E F O R

unitat 12

3 Escriu letapa de la histria que correspongui.

Va comenar amb el descobriment dAmrica.

Va comenar amb la Revoluci Francesa.

Va comenar amb lescriptura. Va comenar amb la desaparici de lImperi rom.

4 A quina poca de la histria pertanyen aquestes imatges? Escriu-ne el nom.

A.

B.

C.

5 A quina poca de la histria correspon aquesta imatge? Com ho saps?

A B C

172851655 fitxes reforc medi4

Documents