175 informatiu setembre 2015 -...
TRANSCRIPT
INFORMACIÓ 175
SETEMBRE 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - [email protected]
ATROPELLAMENTS DE FAUNA A LES NOSTRES CARRETERES
Informa Pep Domènech que el dissabte, 8 d´agost, a les 8,45 hores, va observar un exemplar de Toixò (Meles meles) mort atropellat a la cuneta de la variant, a prop del pont blau dels escolars. També Mercè Lambiés ens informa de tres atropellaments de fauna: un Tallarol capnegre (7/2/15) a la Bv-2005, a prop de les Barbacoes, un Esquirol (1/5/15) a la mateixa carretera, a prop de la gasolinera, i un Conill (26/7/15) a la pista forestal a Begues. Des d´aquí fem una crida als conductors de vehicles que circulin per les nostres carreteres que, sobretot de nit, tinguin precaució i vagin a la velocitat establerta pels senyals de trànsit. A la nit, quan la intensitat del trànsit de vehicles disminueix, augmenta el moviment de la fauna, que es veu obligada a travessar els camins i carreteres en els seus recorreguts, la qual cosa no només és perillosa per als exemplars atropellats, sinó que també pot provocar greus accidents a les persones. Convidem els conductors a mantenir una velocitat moderada de nit. De les estadístiques recollides per la nostra associació, publicades, el gener del 2013, en el document nº 128, que portava el títol “Fauna en perill a l´entorn de Torrelles de Llobregat”, si bé es reflectien dades d´exemplars atropellats en diversos carrers i camins escampats per tot el terme municipal, el percentatge més gran d´atropellaments es situaven a la carretera Bv-2005, inclosa la variant, en tot el seu recorregut entre can Coll i el terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. Però hi havia diversos punts negres, coincidents amb la
proximitat a la riera i els torrents que hi conflueixen.
8è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENC
Us tornem a recordar que l´ANT ha convocat el 8è Concurs de fotografia naturalista que tradicionalment es convoca, cada dos anys, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí (11 de novembre). Us animem a preparar les vostres fotografies, amb prou antelació, en les tres modalitats del concurs (fauna, flora i paisatge) per ajudar a divulgar els valors naturals del nostre entorn. Penseu que una bona part del terme municipal de Torrelles de Llobregat és dins la xarxa Natura 2000 (els espais naturals protegits per la Unió Europea) i incorporat a l´Espai d´Interès Natural de l´Ordal (EIN de l´Ordal), el qual junt amb el parc del Garraf, i d´altres, formen el Lloc d´Importància Comunitària (LIC) i Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Serres del Litoral Central. Les bases del concurs es tornen a publicar en aquest mateix full informatiu i estaran penjades al nostre web. També es tornaran a repartir per correu electrònic coincidint amb aquest lliurament, corresponent al mes de setembre. Feu fotografies de la fauna, la flora i el paisatge de l´entorn de Torrelles de Llobregat i presenteu-les al concurs. A l´esquerra reproduïm el cartell del concurs, que incorpora la foto del primer premi en la modalitat de paisatge de la setena edició, del 2013. El paisatge correspon a un oliverar nevat situat precisament dins l´espai de la xarxa Natura 2000.
COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT
Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 160 dins de la col·lecció, amb el títol “El Linx ibèric” En la revisió de la llista d´espècies en perill de la UICN, aquesta organització ha passat de la qualificació de “en perill crític” a “en perill” d´extinció a l´espècie Linx pardinus. Hem considerat interessant realitzar un document sobre la cria en captivitat del Linx ibèric. Són informacions extretes del web del “Programa de conservación ex-situ del lince ibérico”. I ho hem completat amb una informació del diari El Pais sobre la requalificació realitzada per la UICN. Cal considerar que el programa Life+Iberlince és l´econòmicament més ben dotat per la Unió Europea. A continuació reproduïm una informació publicada al diari El Punt Avui. El linx ibèric ja no està en “perill crític” La Unió internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha decidit requalificar el linx ibèric com a espècie “en perill” d'extinció, i no com a espècie “en perill crític” d'extinció. Segons va informar ahir el programa Life+Iberlince, l'espècie ha tornat a sortir de la “llista vermella” després de 13 anys de grans esforços. L'evolució de les poblacions d'aquest felí l'han estudiat dos científics espanyols i aquests han determinat que després de 60 anys, la població de linxs ibèrics ha incrementat de forma continuada, augmentant tant el nombre d'individus madurs com el de femelles reproductores. L'àrea de presència d'aquesta espècie també ha experimentat un augment considerable. Els responsables de l'UICN van destacar aquesta magnífica notícia, però també van declarar que la feina encara no ha acabat i que han de seguir els esforços per la conservació del linx ibèric. En l'actualitat, aquest felí està restringit a dues àrees separades entre si, i amb el nou projecte, Life+Iberlince ha iniciat la recuperació de la distribució històrica de l'espècie en la Península Ibèrica. Efe
RECULL DE PREMSA
Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 78 dins de la col·lecció, que porta el títol “El Castor”. Es tracta de dotze informacions dels diaris El Punt Avui (3), El Periódico (4), El Pais (2), La Vanguardia (1) i Ara (2) publicades entre el gener i l´agost del 2015 que fan referència al magatzem de gas Castor situat a la mar mediterrània davant la costa de les terres del Sènia. Aquestes informacions es fan ressò dels nous estudis encarregats pel Ministeri d´Indústria per valorar la reobertura de la planta alhora que diverses iniciatives han portat a Brusel·les, davant dels organismes de la Unió Europea, la indemnització pagada a l´empresa promotora del projecte. A continuació reproduïm, com a recordatori de la cronologia de les afectacions que provocà aquest projecte, la informació continguda a la Viquipèdia sobre el Castor. Projecte Castor De Viquipèdia El projecte Castor és un dipòsit estratègic artificial de gas natural davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat, entre Catalunya i el País Valencià, en la mar Mediterrània. El dipòsit és el cinquè i més gran dels existents o planificats en Espanya, creat per a suplir la demanda energètica espanyola en cas d'escassedat o cessament de les importacions. El projecte Castor pot emmagatzemar un màxim de 1.900 milions de metres cúbics de gas natural. Començà les seues operacions el maig de 2012, donant inici el 10 d'abril la primera injecció de gas. És propietat de l'empresa Escal UGS (participada en un 66,67% per ACS). Funcionament El dipòsit del projecte Castor aprofita l'existència en un antic jaciment petrolífer esgotat els anys 70, el d'Amposta, per a injectar gas natural provinent de la xarxa estatal de gasoductes a una profunditat de 1750 m sota el mar. El gas es desvia de la xarxa des d'una estació situada a Vinaròs fins a la plataforma marina per mitjà de 30 kilòmetres de gasoducte submarí. La injecció de gas en el dipòsit, que pot durar sis mesos per a omplir-lo completament, desplaça l'aigua que es troba a la roca calcària de naturalesa porosa. El gas queda atrapat en el dipòsit gràcies a l'existència de roques impermeables en estrats superiors que el segellen. Per a recuperar el gas guardat en el dipòsit s'hi injecta aigua, s'extreu el gas que ha de ser tractat i es torna a la xarxa de gasoductes. Una part del gas injectat en el dipòsit, l'anomenat "gas de matalàs", és irrecuperable però essencial per al correcte funcionament de les instal·lacions. Efectes sísmics L'abril de 2012 es produí un terratrèmol de 3,1 graus en l'escala de Richter als voltants de la plataforma d'injecció. Fou qualificat com a "normal" per l'Observatori de l'Ebre. Des de mitjans de setembre de 2013 es produïren diversos centenars de sismes, la majoria d'ells d'escassa magnitud i imperceptibles, a la zona on el projecte Castor estava injectant gas. Malgrat això, l'1 d'octubre tingué lloc un terratrèmol de 4,2 a l'escala de Richter, causant alarma a les poblacions pròximes on es percebé (en Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs fou sentit amb una intensitat de grau III). Els treballs d'injecció de gas foren paralitzats el 16 de setembre després dels primers tremolors i l'empresa Escal UGS reconegué que els terratrèmols podien estar vinculats al projecte Castor, però que el normal hagués estat que el tipus d'activitats generades provoquessin microsismes de magnitud 1 o 2,6. Les operacions d'injecció de gas van produir els terratrèmols. Paralització de les activitats El 4 d'octubre de 2013 la Guàrdia Civil investigà in situ el cessament de l'activitat a instàncies de la Fiscalia de Castelló, i l'empresa concessionària va cobrar 1.350 milions d'euros com a indemnització.
14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les vuit últimes fotografies del concurs, corresponents als mesos d´abril, maig, juny i juliol, són les següents:
Foto nº 7: Chlidonias hybridus Fumarell carablanc Whiskered Tern Fumarel Cariblanco
Foto nº 8: Tringa flavipes Gamba groga petita Lesser Yellowlegs Archibebe Patigualdo Chico Foto nº 9: Ficedula albicollis Papamosques de collar
Collared Flycatcher Papamoscas Collarino Foto nº 10: Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar Short-toed Lark Terrera Común Foto nº 11: Numenius phaeopus Pòlit cantaire
Whimbrel Zarapito trinador Foto nº 12: Pterocles alchata Ganga Pin-tailed Sandgrouse Ganga Ibérica Foto nº 13: Charadrius alexandrinus Corriol camanegre
Kentish Plover Chorlitejo Patinegro Foto nº 14: Chlidonias leucopterus Fumarell alablanc White-winged Black Tern Fumarel Aliblanco
A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes de juliol. Les solucions són: Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)-Delta de l'Ebre
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)- Estany d'Ivars-Vilasana SS
CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les catorze primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a juliol del 2015, i de les dues proves extres de cants d´ocells i de les fotos d´ulls, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta: 27,5 PUNTS: Pep Domènech 25,7 PUNTS: Núria Rodríguez 25,4 PUNTS: Jaume Duaigües 24 PUNTS: Tomás Blasco 23,9 PUNTS: Juan Mora 23,6 PUNTS: Enric Morera 23 PUNTS: Rosa Simon 22,5 PUNTS: Israel Estopà 21,7 PUNTS: Francesc Capdevila 21,2 PUNTS: Eva Reñé 18,9 PUNTS: Sandra Morujo 17,9 PUNTS: Vicenç Roig 16,2 PUNTS: Frederic Sanchez Aquestes dues fotos següents són les corresponents al mes d´agost, a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 d´agost.
OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES A continuació publiquem les observacions ornitològiques que ens han comunicat aquest mes d´agost. Corb (Corvus corax) (2 ex.) observats en una torre elèctrica, a can Bruguera i, després, introduint-se en una balma. Diumenge, 23 d´agost del 2015, a les 20,45 hores. Observador: Vicenç Roig. Falcó pelegrí (Falco peregrinus) (1 ex.) observat en vol resseguint la serra des del puig d´Endi i, després, posant-se en un pi, per sobre de la Roca del Barret. Diumenge, 23 d´agost del 2015, a les 20,30 hores. Observador: Vicenç Roig. Gamarus (Strix aluco) (1 ex. ) escoltat cantant al casc urbà. Dijous, 20 d´agost del 2015, a les 6 hores. Observador: Rosa Simon. Gamarus (Strix aluco) (1 ex. ) observat cantant des d´un pi a cal Verdaguer, al casc urbà. Dimecres, 19 d´agost del 2015, a les 23 hores. Observador: Pep Domènech. Corb (Corvus corax) (5 ex.) observats en vol per sobre de la planta de compostatge. Dimarts, 11 d´agost del 2015, a les 20 hores. Observador: Tomás Blasco. Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat des del casc urbà. Divendres, 7 d´agost del 2015, a les 5 hores. Observador: Vicenç Roig Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (67 ex.) observats als fils del davant de cal Traver, al casc urbà. Dilluns, 3 d´agost del 2015, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat i observat a can Gallina. Diumenge, 2 d´agost del 2015, a les 21,15 hores. Observadors: Rosa Simon, Pep Domènech i Vicenç Roig Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) (1 ex.) observat a la carretera de la planta de compostatge. Diumenge, 2 d´agost del 2015, a les 20,45 hores. Observadors: Rosa Simon, Pep Domènech i Vicenç Roig
LA BRAMA DEL CÉRVOL A TORNAFORT
Des de l´ANT, en anys anteriors, s´havia organitzat alguna sortida de camp al Pirineu per anar a observar la brama del cérvol (Cervus elaphus). L'època de la brama comença a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. A l'època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l'harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els acaba provocant un desgast notable al final de la temporada del zel. Els mascles més joves i els individus més dominats, s'esperen fins al final de la brama (moment en que els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d'altres femelles fins a la tardor següent. Enguany s´ha rebut una oferta, per a tota la temporada, del 15 de setembre al 15 d´octubre, de la casa rural de Cal Tomàs, de Tornafort (Pallars Sobirà), situada al mig del Parc Natural de l´Alt Pirineu. Els membres de l´ANT que hi estiguin interessats rebran un descompte del 5% en el preu de l´allotjament (dormir o mitja pensió) i el guiatge. Us podeu posar en contacte amb la casa rural de Cal Tomás en les següents adreces i telèfon: www.tornafort.com [email protected] Tel. 627 70 62 47
8è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENCA
Fins l´1 de noviembre es poden presentar fotografíes al 8è Concurs de fotografía naturalista torrellenc, en les tres modalitats de fauna, flora i paisatge. Teniu un parell de mesos per fer les vostres fotos o triar-les entre les que ja heu fet. L´organitza la nostra associació per donar valor a la natura del nostre entorn. Una bona part del terme municipal de Torrelles de Llobregat està protegit pels seus valors naturals dins de la xarxa Natura 2000 i integrat a l´Espai d´Interès Natural de l´Ordal. A l´esquerra del text hi reproduïm els tres primers premis del concurs del 2011, en els mateixos tres apartats que es mantenen en l´edició del 2015. A continuació publiquem les bases del concurs.
BASES
OBRES: Màxim 3 fotografies per apartat i autor/a. MIDES I PRESENTACIÓ: Format entre 15 X 20 cm. i 21 X 30 cm. muntades sobre cartolina de 40 X 50 cm., darrera de la qual es farà constar el títol de l´obra. El mateix títol o títols, si es presenta més d´una obra, haurà de figurar en un sobre tancat on hi constarà el nom i el telèfon de l´autor/a. LLIURAMENT: QUISES. Major, 47. 08629-Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. JURAT: Estarà format per persones enteses en fotografia i natura. EXPOSICIÓ: Les fotografies s´exposaran a la sala d´exposicions de la Biblioteca Pompeu Fabra.
CALENDARI
DATA D´ADMISSIÓ: Fins el diumenge, 1 de novembre del 2015. LLIURAMENT DELS PREMIS: El dijous, 5 de novembre del 2015, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra. EXPOSICIÓ: Del 6 de novembre al 21 de novembre del 2015, a la Biblioteca Pompeu Fabra.
PREMIS
APARTAT FAUNA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT FLORA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT PAISATGE: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 €
NOTES
Cada persona concursant tindrà dret a un sol premi per apartat. Les obres premiades de cada apartat, després de l´exposició, seran dipositades a l´arxiu de l´ANT i podran ser publicades per la nostra entitat. Les fotografies no premiades es podran recollir a partir del 25 de novembre a QUISES. Major, 47. Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. L´organització es reserva el dret de suspendre el concurs si no es presenten un mínim de fotografies. Els premis, a judici del jurat, podran declarar-se deserts. En l´apartat de fauna no s´admeten fotografies de nius, polls i/o animals en captivitat. Totes les fotografies han de ser realitzades a l´àmbit local de Torrelles de Llobregat. El fet de participar en aquest concurs suposa l´acceptació d´aquesta normativa i de les bases.
SEGUIMENT DE LA MIGRACIÓ DE LES AUS PLANEJADORES A partir de finals d´agost, i fins a mitjans d´octubre, un any més, es pot seguir la migració, en pas post-nupcial, de les aus planejadores en el seu recorregut del nord cap al sud. Essent cap a mitjans de setembre quan es detecta el pas més important i són espècies de rapinyaires com ara l´Aligot vesper, l´Arpella, el Xoriguer, l´Àguila pescadora, etc., i d´altres com ara la Cigonya blanca i la Cigonya negra.
Especialment els caps de setmana, però també qualsevol altre dia, hi ha gent que segueix aquesta migració des de punts elevats. Al nostre entorn el lloc on és més freqüent fer-ho és des del costat de la torre de vigilància contra els incendis del Tabor. Allí hi ha, freqüentment, en Ferran Arenas, el qual acostuma a ser-hi els dissabtes al matí, la majoria de tardes dels dies feiners i alguns diumenges. Per accedir-hi es pot pujar amb vehicle fins a l´aparcament situat al costat de la torre de telecomunicacions i, des d´allí, hi ha un petit recorregut a peu fins la torre de vigilància contra els incendis. També es pot seguir la migració des del Mirador de Begues, accessible des del carrer de la Rectoria i obert dissabtes i diumenges. Dins del Parc de Collserola, es fa des del turó de la Magarola, on, els matins dels caps de setmana, hi ha personal que fa de guia als visitants. A Sant Boi de Llobregat, al Montbaig, al costat de l´ermita de Sant Ramon, cap al setembre, fan algunes sessions guiades els caps de setmana al matí. En altres anys també s´ha seguit des del turó de la Bruguera i, alguna vegada, des de l´ermita de Sant Antoni, al Montpedrós. Si esteu interessats en fer el seguiment, qualsevol que sigui el temps que hi dediqueu, podeu aportar les dades que obtingueu al grup d´ornitologia i/o a en Juan Mora, el qual fa el recull de totes les dades aportades. En el seu bloc, en el qual hi ha les impressions personals del seu autor durant el seguiment de la migració i les observacions més remarcables fetes en el transcurs de la temporada, es poden baixar els llistats del seguiment realitzat en el nostre entorn en els anys anteriors. S´hi poden trobar les espècies detectades i el nombre d´exemplars comptats. És a l´adreça següent: https://pernisapivorus.wordpress.com/.
També hi podeu entrar a partir del web de l´ANT on a l´apartat de migració hi ha l´enllaç al bloc.
Pel que fa al parc de Collserola, si voleu consultar els resultats de l´any 2014 o d´anys anteriors, ho podeu fer a l´adreça: http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/observacions-magarola I a partir de primers de setembre, en aquesta mateixa adreça, podreu seguir les observacions de la temporada 2015.
PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS DEL 2015 Com cada any publiquem el recull de les primeres observacions d´espècies d´aus estivals. Els observadors que han aportat dades personals són: Tomás Blasco Martín (TBM), Enric Daunis Torras (EDT), Pep Domènech Llopis (PDL), Juan Mora Moreno (JMM), Vicenç Roig Vidal (VRV) i Rosa Simon Julià (RSJ). Les observacions fetes durant la marató ornitològica del dissabte, 26 d´abril, són de les persones següents: Grup A: Juan Mora, Ted Byrne, Adolf Perez, Paul Perez, Gerard Morales i Lourdes Jodas. Grup B: Francesc Capdevila, Conchi de Linares, Jesús, Tomás Blasco, Rosa Simon i Vicenç Roig. Enguany, en els censos d´aus nocturnes, no s´ha detectat el Siboc (Caprimulgus ruficollis). Espècie Nom comú Lloc Observadors Data Hora Jynx torquilla Colltort cal Frare TBM 12/3 10,00 Hirundo rustica Oreneta vulgar ca la Monja VRV 17/3 12.30 Apus melba Ballester costa del Pedró TBM/RSJ/VRV 22/3 17,05 Jynx torquilla Colltort can Güell JMM 28/3 12,00 Delichon urbica Oreneta cuablanca Rectoria VRV 28/3 12,45 Delichon urbica Oreneta cuablanca la Plana PDL 28/3 18,00 Jynx torquilla Colltort la Plana PDL 28/3 18,00 Otus scops Xot can Güell JMM 28/3 22,00 Hirundo rustica Oreneta vulgar casc urbà RSJ 29/3 10.00 Phylloscopus trochilus Mosquiter de passa can Bruguera VRV 3/4 18,30 Luscinia megarhynchos Rossinyol la Plana PDL 4/4 19,00 Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja can Balasc de baix VRV 5/4 16,45 Ficedula hypoleuca Mastegatatxes font del Cucut VRV 5/4 17,35 Saxicola rubetra Bitxac rogenc sota les Rovires VRV 5/4 18,30 Anthus trivialis Piula dels arbres sota les Rovires VRV 5/4 18,30 Luscinia megarhynchos Rossinyol la Plana VRV 9/4 7,30 Luscinia megarhynchos Rossinyol raval Torrelletes JMM 12/4 9,00 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl.lid raval Torrelletes JMM 12/4 9,30 Phylloscopus sibilatrix Mosquiter xiulaire raval Torrelletes JMM 12/4 9,30 Circaetus gallicus Àguila marcenca raval Torrelletes JMM 12/4 12,30 Jynx torquilla Colltort raval Torrelletes JMM 12/4 12,45 Upupa epops Puput can Güell JMM 12/4 13,00 Falco subbuteo Falcó mostatxut B 18/4 Streptopelia turtur Tórtora A 18/4 Otus scops Xot A/B 18/4 Apus melba Ballester A/B 18/4 Apus apus Falciot negre A/B 18/4 Upupa epops Puput B 18/4 Jynx torquilla Colltort A/B 18/4 Hirundo rustica Oreneta vulgar A/B 18/4 Delichon urbica Oreneta cuablanca A/B 18/4 Saxicola rubetra Bitxac rogenc A/B 18/4 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl.lid A/B 18/4 Phylloscopus sibilatrix Mosquiter xiulaire B 18/4 Ficedula hypoleuca Mastegatatxes A 18/4 Oriolus oriolus Oriol Tabor EDT 19/4 13,25 Streptopelia turtur Tórtora can Riera TBM 20/4 12,00 Otus scops Xot can Güell JMM 21/4 22,30 Streptopelia turtur Tórtora can Nicolau TBM 23/4 7,30 Cuculus canorus Cucut can Nicolau TBM 23/4 9,00 Oriolus oriolus Oriol Catalunya en miniatura VRV 24/4 7,30 Merops apiaster Abellerol can Riera TBM 25/4 13,00 Caprimulgus europaeus Enganyapastors can Riera TBM 28/4 21,00 Merops apiaster Abellerol can Reinal RSJ/PDL 1/5 9,00 Caprimulgus europaeus Enganyapastors cal Baldiret TBM 1/5 20,30 Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Tabor EDT 9/5 10,43 Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar la Clota VRV 24/5 16,30 Muscicapa striata Papamosques gris can Reinal RSJ/PDL 29/5 9,00 Coracias garrulus Gaig blau cal Baqués TBM 5/6 10,00
PORC SENGLAR Respecte al Porc senglar (Sus scrofa) reproduïm una nota informativa del web municipal. Campanya per evitar la proliferació de porcs senglars en zones urbanes 19/08/2015 Està totalment prohibit alimentar aquests animals, una pràctica que podria ser sancionada
Davant la presència de porcs senglars al voltant de zones urbanes, es recorda a la ciutadania que està totalment prohibit donar menjar a aquests animals atès que acostumen a provocar danys en parcs, conreus i pastures i són la causa d’accidents de trànsit. Els porcs senglars tenen una gran capacitat d’adaptació a qualsevol hàbitat, principalment si disposen de zones de refugi i de recursos alimentaris. És per aquest motiu que alimentar aquests animals és una pràctica que podria ser sancionada. Més enllà de les captures que realitza la Societat de Caçadors, es recomana prendre altres mesures com eliminar la vegetació en zones d’amagatall, reduir el
reg de la gespa durant l’estiu i deixar la brossa a l’interior dels contenidors.
RISC D´INCENDI A L´ESTIU Tornem a reproduir una nota informativa del web municipal sobre el risc d´incendi forestal que, en un poble amb urbanitzacions com és Torrelles de Llobregat, es converteix molt aviat en un problema de seguretat per a les persones, parcel·les i cases. Les altes temperatures fan necessari extremar les precaucions per evitar un incendi 05/08/2015 La neteja de franges forestals i el projecte de silvopastura són algunes de les actuacions que es duen a terme des del consistori per minimitzar el risc d’un foc
La calor i les altes temperatures d’aquest estiu han fet augmentar el risc que es produeixi un incendi forestal. Al nostre municipi es desenvolupen diverses actuacions destinades a prevenir l’aparició del foc i, en cas que es produís, a minimitzar-ne les conseqüències. Entre aquestes trobem la neteja de zones verdes i franges forestals, que, per exemple, enguany ha suposat una despesa de 60.000 €. A aquestes actuacions se suma el Pla de Vigilància contra Incendis Forestals que es desenvolupa amb la Diputació de Barcelona i que permet disposar d’un vehicle i de la feina de dues persones destinades a vigilar el
nostre terme municipal. Les mesures preventives es completen al nostre municipi amb el projecte de silvopastura que s’hi desenvolupa i que actualment es troba en procés d’ampliació amb la creació d’un nou estable pròxim a la urbanització de Can Guey. Aquest nou espai permetria desplaçar més còmodament el ramat de 300 ovelles i cabres que a través de la pastura netegen el sotabosc i les franges de protecció. Davant el risc d’incendi, també és important que la ciutadania segueixi una sèrie de recomanacions que pretenen evitar l’inici d’un foc. Des de l’Ajuntament de Torrelles es va emetre un ban en el que s’informava que està expressament prohibit fer qualsevol tipus de foc en zones forestals des del 15 de març fins al 15 d’octubre. També es recordava a la ciutadania la importància de mantenir les parcel·les, tant si es troben edificades com si no, netes de vegetació.
MOSQUES TRANSGÈNIQUES Després que transcendís a la premsa el projecte experimental d´alliberament de mosques de l´olivera transgèniques com a mètode de lluita contra aquest insecte, ja s´ha difós un manifest en contra. Reproduïm a continuació una nota informativa extreta del web del Gepec i el manifest esmentat. Divendres, 31/07/2015 Mosques transgèniques a Tarragona?
Les entitats ecologistes en alerta pels riscos que pot comportar l'imminent projecte d'aviar mosques de l'olivera modificades genèticament a les comarques de Tarragona Segons un comunicat difós per Greenpeace Espanya, l'empresa britànica Oxitec ha demanat permisos al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (Magrama) i a la Generalitat de Catalunya per alliberar fins a 5.000 mosques transgèniques per setmana prop de la ciutat de Tarragona durant un any (1.825.000 en total). L'objectiu de l'empresa és avaluar l'efectivitat d'aquest insecte, manipulat amb un ADN barreja d'organismes marins, bacteris, virus i altres insectes, per combatre la plaga de la mosca de l'oliver.
La intenció és que les mosques transgèniques mascle s'aparellin amb les mosques de l'olivera femella natives i, per tant, introdueixin els seus gens modificats a la població existent. Així la població de mosca de l'oliver decreixeria, disminuint el dany econòmic a la producció de l'oliva. No està clar si ja s'ha autoritzat l'experiment. «Es tracta d'un experiment perillós que convertirà a tot Europa en un laboratori a l'aire lliure. Els insectes no respecten les fronteres, i l'esterilitat mai és 100 % efectiva. Podrien escapar-se de l'àrea d'experimentació i si les coses no funcionen serà impossible desmantellar l'experiment», va assenyalar la doctora Janet Cotter, de la Unitat Científica de Greenpeace Internacional. Víctor Gonzálvez, portaveu de la Societat Espanyola per a l'Agricultura Ecològica (SEAE) va advertir que «Espanya és el primer productor mundial d'oli d'oliva ecològic, amb una extensió de 170.000 hectàrees de cultiu, i que si aquesta oliva entrés en contacte amb les noves larves de mosca modificades, els productors ecològics podrien perdre la seva certificació i la confiança del consumidor». A més, està comprovat que existeixen, i es fan servir amb èxit a les comarques tarragonines, mètodes de lluita ecològics que fan innecessaris aquests experiments. Divendres, 07/08/2015 No a l'experimentació amb transgènics ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS, SINDICATS AGRARIS, PAGESOS ECOLÒGICS, I ENTITATS AMBIENTALISTES, UNIDES EN CONTRA DE L’EXPERIMENT AMB ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT A LES COMARQUES DE TARRAGONA
Xarxa Sud, agrupació d’entitats de defensa del territori del Camp i Terres de l’Ebre, juntament amb el sindicat agrari Unió de Pagesos, GEPEC-EdC, Som lo que sembrem, Orgànic Fruit, El Brot, SCCL, La Fava, CUP Reus i Procés Constituent, ens vam reunir ahir a Reus, a la seu del GEPEC-EdC, amb l’objectiu d’unir esforços i coordinar-nos per treballar en contra del projecte presentat per Oxitec, que es volia portar a terme per a l’ IRTA, al Camp de Tarragona, consistent en un experiment d’alliberament de mosques de l’olivera transgèniques. Donat que el mateix dia, hores abans de la reunió, es va retirar el projecte, les entitats sota-signants mostrem la nostra satisfacció que el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya hagi notificat aquesta retirada.
Al mateix temps, però, aprofitem per fer pública la nostra ferma oposició als OGM (Organisme modificat genèticament) i la seva experimentació en el territori. Així mateix considerem molt greu que, tot i haver una resolució al Parlament de Catalunya, de l’any 2013, en que es rebutjava el mateix experiment, tan sols dos anys després s’intenti novament portar a terme aquest projecte, mostrant un total menyspreu a la decisió parlamentària . La gravetat i perillositat de l’experiment que es plantejava es fa palesa en la preocupació mostrada pel propi Síndic de Greuges, que fa pocs dies va fer pública la seva intenció d’obrir investigació sobre aquest projecte. Les entitats sota signants ens reafirmem, com sempre hem fet, en la voluntat de confrontar qualsevol intent d’agressió que es faci al territori, sigui del tipus que sigui, per fer valer el nostre territori, la seva pagesia i la nostra salut. Les entitats sota signants restarem amatents i ens oposarem a qualsevol altre projecte o experiment amb organismes transgènics que es vulgui portar a terme en el nostre territori i apostem per un model agrari tradicional, respectuós amb l’entorn, de proximitat, de respecte a la feina de la pagesia i a la salut. Entitats sota-signants: Xarxa sud. Coordinadora d’entitats de defensa del Territori formada per les entitats: GEPEC-EdC, Alveolus, Aturem Bcn World, Defenterra, Delterpa, Geven, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, Plataforma Cel Net, Plataforma de l’Aleixar, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territorio, Plataforma Martí Verd, Plataforma No a la MAT Almoster, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem la Platja Llarga. Les associacions de consumidors: Cooperativa el Brot, Grup de consumidors la Fava. Unió de Pagesos., Orgànic fruit (empresa productora oli ecològic), Som lo que sembrem, Procés Constituent, Cup-Reus.
CIGONYES ELECTROCUTADES Ens fem ressò de la notícia publicada al web del Gepec de la mort per electrocució de 26 exemplars de Cigonya blanca, el 12 i 13 d´agost, a Els Ports. Dimarts, 18/08/2015 Moren 26 cigonyes electrocutades prop de Mas de Barberans en tan sols 2 dies
fotografia: Agents Rurals Aquesta setmana passada, concretament els dies 12 i 13 d’agost, els agents rurals de la comarca del Montsià varen trobar un total de 26 cigonyes electrocutades en torres elèctriques al municipi de Mas de Barberans, a la comarca del Montsià. Per les mateixes dates també s’han localitzat cigonyes mortes a la comarca de la Cerdanya per la mateixa causa. Novament l’electrocució de grans ocells torna a ser notícia amb fets d’aquesta magnitud i gravetat. La mort per electrocució s’ha convertit en la principal causa de mort d’alguns ocells de gran envergadura que utilitzen aquestes estructures per posar-se durant els seus viatges migratoris o en els desplaçaments dins el seu territori. La majoria de les espècies afectades estan protegides per la llei i moltes es troben en greu perill d’extinció. Així, en espècies com les cigonyes, aquesta és la principal causa de mort. En altres espècies, com l’àliga cuabarrada, el rapinyaire més amenaçat d’Europa, la mort per electrocució s’ha demostrat com la principal causa que impedeix la recuperació de moltes de les parelles. Altres espècies greument afectades per l’electrocució són rapinyaires com els voltors, l’àliga marcenca, els aligots, els astors, o grans planejadores com els ardeids, tot i que bona part dels grans ocells, que tenen per costum parar-se en llocs alts i dominants, en són afectats. A Catalunya anualment poden morir diversos milers de grans ocells per
aquesta causa. Davant de fets tan greus com aquests cal demanar responsabilitats, tant a les empreses elèctriques, en el cas de casa nostra és bàsicament Fecsa-Endesa, com a l’administració. Ni una ni altre estan afrontant aquest greu problema com seria d’esperar. Cal aplicar urgentment sistemes de modificació de torres per evitar noves electrocucions. Aquests sistemes són del tot coneguts, fàcils d’implantar tècnicament i assumibles econòmicament. Cal demanar a les administracions una reforma de la legislació que obligui a portar a terme aquestes modificacions i que faci responsables a les empreses elèctriques d’aquestes morts per electrocucions o xocs contra els filats elèctrics. De moment, però, la desídia, el desinterès i la falta de voluntat i implicació d’uns i altres provoca que milers de grans ocells, molts en greu perill d’extinció, continuïn morint electrocutats en els milers de torres elèctriques perilloses que s’estenen arreu del territori.
MITJA VEDA 2015
Enguany va començar la temporada de caça de mitja veda el diumenge, 16 d´agost i es manté durant els diumenges, 23 i 30 d´agost i 6 de setembre. Aquesta es pot realitzar en terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica i es poden caçar les següents espècies: Guatlla, Tórtora, Tudó, Colom roquer incloses les varietats domèstiques i híbrids, Garsa, Estornell vulgar, Gavina riallera, Gavià de potes grogues i Guineu. Més endavant, la temporada de caça menor s´inicia l´11 d´octubre i finalitza el 7 de febrer del 2016. Els dies de caça es trien segons el Pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC) de l’Àrea Privada de Caça (APC) amb un màxim de tres dies a la setmana i els festius no locals
La guineu es podrà caçar els dies hàbils de la mitja veda i en qualsevol modalitat. També es pot caçar tots els dies de la setmana des del 6 de setembre al 27 de març. Pel que fa a la caça major, es pot caçar el Porc senglar en les APC, a la demarcació de Barcelona, tots els dies de la setmana, des del 6 de setembre del 2015 al 27 de març del 2016, en les modalitats de batuda i acostament o aguait.
EL NOSTRE PAISATGE CANVIANT Reproduïm, a continuació algunes fotografies de l´entorn de Torrelles de Llobregat, de mitjans del segle XX, que ens ha fet arribar Maria Roig, com a mostra dels canvis produïts en el nostre paisatge.
NOVA CAMPANYA EN DEFENSA DE L´EBRE Ens han fet arribar informació sobre una nova campanya en defensa de l´Ebre. Hi ha un projecte per construir tres minicentrals hidroelèctriques a Tortosa, Benifallet i Garcia. La Plataforma en Defensa de l’Ebre i les entitats ambientals SEO/BirdLife i GEPEC-EdC, han iniciat una campanya per demanar suport. Reproduïm el manifest a continuació. DÓNA SUPORT A UNA CAMPANYA Dijous, 20/08/2015 Prou de desnaturalitzar lo riu!
Vista Aèria Delta (Vikipedia) Els problemes del riu i del Delta es solucionen quan l’Ebre funciona de manera natural, amb avingudes estacionals i cabals suficients d’aigua i sediments. Els tres assuts amb centrals hidroelèctriques projectades a Tortosa, Benifallet i Garcia constitueixen un projecte innecessari, anacrònic, imprudent i destructiu del paisatge i del patrimoni natural ebrencs. La Plataforma en Defensa de l’Ebre i les entitats ambientals SEO/BirdLife i GEPEC-EdC, considerem que el projecte presentat al CESTE i la Generalitat té les següents inconvenients greus: 1. És un projecte desnaturalitzador incompatible amb la millora ambiental que l’Ebre necessita per a acomplir les
seves funcions naturals d’aportació de sediments al Delta, que és lo únic que pot salvar-lo de la subsidència i regressió agreujades pel canvi climàtic, i d’aportació de nutrients al mar, del que depèn la vida i la pesca marines. 2. Els arguments que es donen de millora del paisatge, lluita contra la mosca negra, algues, etc, son fal·làcies per a col·locar el projecte. La desnaturalització del riu afavoreix radicalment totes les espècies invasores i perjudica les autòctones. Es destruiria el que queda de bosc de ribera en tot el tram afectat. No es cert cap efecte positiu sobre la falca salina al Delta. Voler una làmina estable a un riu mediterrani es com voler convertir-lo en una piscina. 3. És una proposta imprudent i fora de lloc tenint en
conte el treball que es fa des del territori pel cabal mediambiental. No es té en compte res del que s’ha treballat a la Comissió de Sostenibilitat de les TTEE, ni la situació polèmica del pla de conca. Perjudica greument la posició en aquest tema de la Generalitat amb respecte al Ministeri d’agricultura, la CHE i la Comissió Europea. 4. És un projecte antic, reincident i anacrònic, ara energètic, i la ultima vegada amb l’excusa d’un pla de navegabilitat. Els arguments de llocs de treball en la construcció són, ja ho hem vist amb totes les grans infraestructures, pa per avui i fam per a demà. És el conte de sempre del formigó per a enriquir les constructores a costa d’enjardinar el nostre patrimoni natural. Les Terres de l’Ebre tenen espais de sobra per a la pràctica dels esports aquàtics i tenen molts valors ambientals que es poden potenciar de manera respectuosa per a fomentar el turisme. 5. El projecte és incompatible amb la Reserva de Biosfera. Són propostes que sempre surten a l'estiu perquè es sap que són polèmiques i així es pretén evitar la reacció del territori i les entitats ambientals davant la manca de sensibilitat sobre el paisatge i patrimoni naturals. Demanem : L’aturada immediata de les gestions per a realitzar aquest projecte. La declaració immediata de Xarxa Natura 2000 sobre la llera del tram català de tot el riu per a impedir aquesta mena de projectes destructius i concurrents. Explicacions al Conseller de Territori i Sostenibilitat. Que el conseller porti la proposta a debatre a la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, que és on està representat tothom. Que es demani l’opinió als responsables de la Reserva de Biosfera, que estan encara en silenci. Més info: Susanna Abella, PDE : 607910644 Andreu Escolà , GEPEC : 629302053 Ignasi Ripoll, SEO/BirdLife : 616290246
ACTUACIÓ DEL GEPEC AL RIU GAIÀ A continuació reproduïm una informació, extreta del web del Gepec, en la qual es fa ressò de l´actuació realitzada per la mateixa associació en la qual s´ha restaurat una zona del riu Gaià alhora que es senyalitzava una ruta de natura. És un exemple de les actuacions concretes que es poden realitzar des d´una associació naturalista en col·laboració amb les administracions locals. Dilluns, 03/08/2015 Recuperat el Gorg Negre del riu Gaià com una ruta de natura
Es tracta d'un espai impressionant pel seu gran valor ecològic i històric que, sense la intervenció tècnica del GEPEC-EdC, s'hagués perdut. Gràcies a l'impuls de l'ajuntament de Querol s'ha salvaguardat i ara contempla refugis pels ratpenats i s'ha convertit en un nou itinerari de natura. L'actuació al Gorg Negre ha consistit en una millora molt important a la part alta del riu Gaià, concretament al municipi de Querol... L'espai s'ha dignificat i ara presenta una cara i imatge immillorable que conviden a endinsar-s'hi i ha esdevingut un nou itinerari de natura, circular des de Querol i complementari a les rutes naturals i culturals existents a la població. El trajecte ens transporta al Gorg Negre per un camí fascinant on predomina el verd i l'aigua en un passeig captivador i fosc, amb indrets recòndits i antigues petites construccions arquitectòniques del passat, que t'embruixen. Com tota ruta de natura inclou una cartellera informativa que t'explica la riquesa de la fauna i flora del lloc on antigament -per exemple- hi
abundava la llúdriga i que podria ser que properament es recuperes. El camí també té el seu romanticisme amb dues passarel·les de fusta per damunt del riu, una a tocar mateix del Gorg Negre (vegeu fotografia adjunta) i l'altra just abans d'iniciar el sender del reg. La instal·lació d'elements naturals per facilitar la colonització dels ratpenats a l'antiga caseta de l'estació d'aforament, també destaca, perquè accentua el valor ecològic i potencia la biodiversitat de la zona. El títol del pla és: Projecte de recuperació del Gorg Negre de Querol: conservació i difusió de l'hàbitat i instal·lació de refugis per a ratpenats. Es va iniciar la primavera passada quan l'ajuntament de Querol, amb el suport tècnic del GEPEC-EdC, va executar un programa per la millora ambiental del Gorg Negre al riu Gaià dins la convocatòria d'ajudes atorgades en espais naturals Xarxa Natura 2000 del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de l'any 2014. El pla és un reclam per acostar el turisme sostenible per les terres del Gaià. D'altra banda, l'actuació ha permès la millora i la difusió dels valors ambientals del Gorg Negre mitjançant la senyalització informativa amb una alteració mínima de l'espai i la recuperació del sender que recorre l'antic canal de reg dels molins de Querol, d'aquí la instal·lació de les dues passeres sobre el riu. També comporta el retrobament i la projecció d'un paratge que havia quedat en abandó i on a principis del segle XX, concretament el 1909, s'havia arribat a plantejar -fins i tot- la construcció d'un embassament.
SORTIDA ORNITOLÒGICA AL PALLARS SOBIRÀ
Uns quants membres del grup d´ornitologia van realitzar, el cap de setmana del 29 i 30 d´agost, una sortida al Pallars Sobirà amb l´objectiu de prospectar alguns punts de l´alta muntanya per intentar detectar la Perdiu blanca (Lagopus muta). Si bé no es va aconseguir cap observació directa, si que es van trobar-ne rastres, i es van observar altres espècies ornítiques interessants com el Trencalòs, la Gralla de bec vermell, la Merla roquera, el Còlit gris, la Cotxa cua-roja, la Llucareta ... També es va poder resseguir l´hàbitat d´aquesta espècie, els prats alpins, per sobre dels 2.200 metres, i es va poder gaudir de les observacions dels cims del Pirineu. Segons l´Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 l´estimació de la població d´aquesta espècie al territori de Catalunya era d´entre 222 i
370 parelles.
COMUNICAT DE IAEDEN – SALVEM L´EMPORDÀ La Diputació de Girona tramita un projecte d´ampliació de la carretera dels tres ponts que travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. Iaeden – Salvem l´Empordà s´hi oposa i va emetre el comunicat de premsa que reproduïm a continuació. La Diputació 'ataca' de nou al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà amb un altre “condicionament” d'una carretera
La Diputació de Girona tramita el “condicionament” de la carretera GI-V-6103 entre Castelló d’Empúries i Palau-saverdera, popularment coneguda com la carretera dels tres ponts, que travessa íntegrament el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) i la Reserva Integral dels Estanys. Altra vegada es destinen milions de diners públics a un projecte innecessari i que contravé la conservació d'un espai natural. Mostrem el nostre posicionament radical en contra d’aquest projecte i recordem que fa quatre anys ja ens vam oposar a un projecte similar quan es va aprovar l’ampliació de la carretera GI-V-6102, al terme municipal de Palau-saverdera, que té el 80% del seu traçat dins del PNAE, vorejant en part la Reserva Natural Integral dels Estanys. El 2011 es van recollir més de 2.000 signatures en contra d'aquell projecte que finalment no es va executar. El nou projecte es considera més greu encara perquè
directament travessa la Reserva Integral dels Estanys, un espai, en teoria, de màxima protecció. Per això iniciem una nova recollida de signatures, fomentada en aquests tres arguments: 1) L'ampliació de la carretera no està justificada: El projecte argumenta l’ampliació mitjançant dos conceptes: a) L’elevada sinistralitat i accidentalitat, sense donar cap xifra al respecte. Ni s’estudien alternatives viables per baixar aquest índex sense necessitat d’ampliar la carretera del Parc. b) Segons el mateix document, la IMD (Intensitat mitjana diària) d'aquesta carretera és inferior a la que contempla el Pla de carreteres i, per tant, no caldria fer-hi actuacions. Però es re-calcula comparant-la amb una carretera de característiques molt diferents de la dels tres ponts, amb l'autovia C260 de Figueres a Roses. Tot plegat sembla fet a mida per trobar les justificacions suficients per desenvolupar aquest projecte, en comptes d’estudiar rigorosament i seriosament la necessitat d’arreglar la carretera en el context natural on s’ubica. 2) El projecte contravé els principis bàsics de la conservació d'un espai natural: Considerem que el “condicionament” d'aquesta carretera es una nova transformació d'un espai protegit i contravé els principis més bàsics de conservació d’un espai natural. Recordem que el PNAE es va protegir a l’any 1983 amb la finalitat de conservar i restaurar els seus sistemes naturals terrestres i marins i valors geològics, botànics, faunístics i ecològics i dels elements d’interès cultural que conté i la integritat del seu paisatge. Òbviament, aquest “condicionament” correspon a una política contrària a les actuacions definides per la Comissió Europea per aturar la davallada preocupant de la biodiversitat que està patint la UE perquè l'ampliació d’aquesta carretera comportaria els següents impactes: - Augment del trànsit rodat i, per tant, més afluència de cotxes i a més velocitat. - Augment de la pressió humana en el Parc i a la Reserva Integral (de màxima protecció). - Augment en els atropellaments de fauna: amfibis, rèptils, aus i mamífers. 3) Una despesa pública inadmissible en temps de precarietat econòmica: El projecte en exposició pública no inclou el pressupost però si fem una comparativa amb el projecte del 2011 de la carretera GIV-6102 i de característiques similars, surt un pressupost aproximat de tres milions d’euros. En el context actual de crisi, de retallades i davant la necessitat de marcar prioritats, no es pot entendre aquesta despesa de diners públics. Podríem, per exemple, posar aquest pressupost en context amb un altre tema relacionat amb el PNAE: Des de fa dos anys, la Diputació ajuda a evitar el tancament del Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, l'únic centre de recuperació de fauna salvatge a les comarques gironines. L'ajuda de la Diputació, però, no és suficient i en l'actualitat el Centre es troba altra vegada amb grans dificultats per continuar la seva tasca. Tres milions d'euros, en canvi, representarien trenta vegades el pressupost anual del Centre de Fauna, és a dir, podria funcionar durant trenta anys, mentre que la carretera “condicionada” augmentaria, sense cap mena de dubte, l'atropellament d’animals i, per tant, també la feina del Centre de Fauna. Des de la IAEDEN-Salvem l'Empordà farem tots els recursos possible perquè es retiri també aquest projecte. Estem convençuts que l'únic condicionament que necessita la carretera dels tres ponts és una millora de la seva capa asfàltica, sense ampliacions, i una bona senyalització perquè esdevingui de baixa velocitat (30-40km). Esperem que la ciutadania respongui, com va fer fa dos anys, firmant la nostra petició a www.iaeden.cat, on demanem que es retiri el projecte i que una part del seu pressupost es derivi cap al manteniment del Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà. Empordà, 21 d'agost de 2015
UNA NOVA PISTA FORESTAL MALMET UN CAMÍ HISTÒRIC A CABÓ Ipcena ha denunciat la construcció d´una nova pista forestal realitzada sense cap tramitació administrativa que malmet un camí de ferradura declarat Bé Cultural d´Interès Local. Reproduïm la nota informativa del web d´Ipcena. 10 de juliol del 2015 IPCENA denuncia l’obertura d’una pista forestal a Cabó L’entitat ecologista assegura que malmet un camí declarat Bé Cultural d’Interès Local. L’antic camí unia Organyà i la Vall de Cabó amb Gerri de la Sal.
L’organització IPCENA hem denunciat l’obertura d’una pista forestal a la Solana de Cabó perquè malmet un camí de ferradura declarat per l’Ajuntament Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Segons afirmem, la nova pista, d’uns sis quilòmetres de longitud, afecta irreversiblement la via tradicional, ja que la creua en diferents ocasions i, a més, “s’hi han dipositat els enderrocs que han provocat les obres”. El secretari general d’IPCENA, Joan Vázquez, va assegurar ahir durant una roda de premsa que les condicions en què s’està realitzant la construcció “són totalment il·legals” i argumenta que “el projecte no ha sortit a informació pública, ni s’ha fet concurs d’adjudicació, malgrat que supera els 90.000 euros de pressupost”. Pels ecologistes, la intervenció és “una barbaritat”. Així mateix, Vázquez titlla de “broma de mal gust” afirmar que la pista és per donar pas als serveis antiincendis, ja que “les condicions del camí no permetran passar els camions de bombers, essent més
lògic que un incendi a la zona fos atacat amb mitjans aeris”. En aquest sentit, Vázquez va afegir que l’objectiu final és afavorir la caça. IPCENA demana la paralització dels treballs i que s’aprofiti una pista que ja es va construir fa uns vuit anys. Des d’IPCENA no descartem passar a la via judicial si el tema no se soluciona. Valor històric Daniel Fité, historiador i veí de Cabó, va explicar a l’ACN que el tram de camí de ferradura afectat sortia del poble d’Organyà i arribava fins a Gerri de la Sal. “Era una via que pujava fins a la collada de Pillat, d’allí es dirigia al poble de Taús, on s’agafava el tram de Cabanera, que duia fins a Gerri de la Sal”, comenta. Fité va afirmar que “la seva importància rau en el fet que era l’únic camí per a animals que salvava una serra amb un fort desnivell i que s’utilitzava per passar els ramats, anar a les fires i per al comerç de la sal”. “Aquest camí explica el naixement del poble de Cabó i la seva forma”, conclou Fité.
LA RECUPERACIÓ DELS CAMINS VELLS I LES CARRERADES L´ANT ha tornat a programar per al dijous, 5 novembre, a les 20 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat una xerrada audiovisual de Xavier Parellada, amb el títol “La recuperació dels camins vells i les carrerades”. Aquesta activitat ja s´havia programat per Sant Pau d´enguany i es va haver de suspendre. El conferenciant ens informarà sobre la feina feta pel CEB, a Begues, per recuperar els camins històrics que havien deixat de fer-se servir i els camins ramaders. La intenció és que es pugui utilitzar la seva experiència per intentar recuperar els camins antics i les carrerades del municipi de Torrelles de Llobregat. Des de mitjans de l´any 2013, Xavier Parellada, del Centre d´Estudis Beguetans, es va posar en contacte amb l´ANT, i amb persones que poguessin recordar-ho, per buscar informació per esbrinar el traçat de la carrerada al seu pas per Torrelles de Llobregat i la connexió amb Begues. De pas també ens va informar de la feina realitzada per aquesta entitat per recuperar antics camins que actualment estaven a punt de perdre´s. La carrerada és l´antic camí utilitzat pels ramats d´ovelles per traslladar-se de les pastures d´estiu a les d´hivern. Una de les principals rutes seguides per ramats procedents del Berguedà i del Ripollès per dirigir-se a les pastures d´hivern del Garraf i el Penedès passava per Rubí, Molins de Rei, on passaven el riu Llobregat pel pont de Carles III, Torrelles i Begues, des d´on es dirigien cap al Garraf o cap al Penedès. Si bé aquest sistema de traslladar el bestiar ha quedat en desús, actualment s´intenta recuperar la informació sobre el traçat històric d´aquesta xarxa de camins ramaders. El CEB ha pogut establir que els ramats pujaven de Sant Vicenç pel camí Vell (la riera) fins a can Balasc de dalt, des d´on es dirigien
per la font del Vidre i la font dels Pinyons a can Bruguera, on es connectava amb la carrerada procedent de Sant Climent, i es pujava per la Roca del Barret, seguint el camí ral cap a la Rectoria de Begues. Posteriorment, quan ja hi havia la carretera, els ramats hi passaven i travessaven el poble pel carrer Major. El Centre d´Estudis Beguetans ha tramitat al Departament d´Agricultura la classificació dels camins ramaders del municipi de Begues. Pel que fa a la recuperació de camins antics el CEB, entre molts d´altres ha aconseguit recuperar en molt bona part el camí vell de Torrelletes a Begues que va caure en desús quan es va obrir l´actual pista forestal existent. Reproduïm un mapa de Xavier Parellada amb el traçat de la carrerada des de can Balasc de dalt a Begues, on es pot veure una part del traçat històric.
Traçat de la carrerada entre can Balasc de dalt i la Rectoria de Begues
NIDIFICACIÓ DE LA GAVINA CORSA 2015 Reproduïm a continuació algunes informacions sobre la reproducció de la Gavina corsa (Larus audouinii). Al delta de l´Ebre s´ha establert un tercer punt de cria a les antigues salines de Sant Antoni, després dels ja existents a la Punta de la Banya i al port esportiu de Sant Carles de la Ràpita. Al delta del Llobregat es manté la colònia a l´illa del Riu. Una altra zona de cria es troba al port de Tarragona. I la colònia del port de Castelló de la Plana ha crescut, superant la del delta de l´Ebre. Són informacions del diari digital Aguaita.cat, del web dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i dels webs de la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. La gavina corsa instal·la una colònia a les antigues salines de Sant Antoni És el tercer indret del delta de l'Ebre on habita esta espècie protegida Exporta exemplars des de la Punta de la Banya, on hi ha la principal població mundial, i ja es va instal·lar al nou port esportiu de la Ràpita Redacció , Amposta | 27/06/2014
Algunes desenes de parelles disposen ja d'un nou hàbitat al delta. Foto: Sílvia Berbís La gavina corsa (Larus audouinii), una espècie protegida i amenaçada que concentra el 60% de la població mundial a la Punta de la Banya, on va arribar a principis dels anys 80, ha escollit enguany un nou hàbitat per establir-hi una petita colònia. Després que ara fa tres anys, desenes de parelles de gavina corsa ja trobessen en el nou port esportiu de Sant Carles de la Ràpita un nou emplaçament on viure i reproduir-se, enguany diverses desenes de parelles s’han instal·lat en un tercer indret del delta de l’Ebre: a la zona de les antigues salines de Sant Antoni, a tocar de la llacuna de la Tancada, al terme municipal d'Amposta.
De fet, en els últims anys s'ha anat observant una tendència a l'estabilització o lleugerament a la baixa de la població de la punta de la Banya, que amb 10.000 parelles, sembla que està arribant al seu màxim de capacitat de càrrega i que ha començat a exportar parelles a altres indrets del litoral. Les causes de l’expansió d’esta espècie poden ser diverses. D’una banda, segons explica el tècnic del parc natural del Delta de l’Ebre Toni Curcó, “l’espai favorable per a la gavina corsa s’ha anat reduint a la Punta de la Banya en els darrers anys, per causes relacionades amb la competència amb el gavià argentat de potes grogues i amb la depredació de carnívors terrestres, principalment la rabosa”. Això, afegit al fet que alguns anys han tingut problemes durant la reproducció (per exemple, una disminució del nombre de polls quan ha coincidit la veda pesquera amb el període de màxima necessitat de menjar ), ha provocat segurament que busquen altres llocs per a nidificar. Curcó considera que “en termes globals i a llarg termini, la creació de noves colònies és un fet positiu per a esta espècie, ja que la fa menys vulnerable que si tota la població reproductora es concentra en un únic lloc”. 6/05/2015 Es consolida la colònia de Gavina corsa amb exemplars reproductors nascuts al mateix delta del Llobregat Els seguiments diaris que es fan de la colònia reproductora situada en l’illa del Riu confirmen que la majoria d’exemplars ja tenen niu i en breu covaran els ous.
Autor fotografia: Eio Ramon Aquest és el setè any consecutiu que la Gavina corsa (Larus audouinii) escull els Espais Naturals del Delta del Llobregat per niar, consolidant la segona àrea de reproducció més important de Catalunya. Des dels seus inicis, el personal del Consorci ha fet un gran esforç per ajudar a l’espècie. Anualment es retira la brossa que els temporals hivernals porten a la zona, eliminant també els perillosos fils i hams de pesca, s’elimina part de la vegetació per afavorir una major àrea per fer-hi els nius i es col·loquen aixoplucs per evitar possibles pèrdues d’ous i polls per culpa de fortes tempestes. També es fan tractaments de desratització per eliminar la població de rates que poden incidir sobre els nius d’aquesta espècie i es vigila que la colònia no sigui molestada per pescadors il·legals en una zona declarada refugi de pesca. A més, es realitza un seguiment periòdic dels individus que porten anelles de pvc i codis
alfanumèrics, gràcies al qual es pot determinar que la majoria d’individus han nascut al delta de l’Ebre, principal colònia mundial de l’espècie. Com altres anys, durant el mes de juny, quan la majoria dels polls estiguin suficientment crescuts, també s’organitzarà l’anellament, que permet fer el seguiment dels exemplars arreu del món, i determinar si els polls nascuts a la colònia del delta del Llobregat, retornen per a reproduir-se un cop es facin adults. Mitjançant la lectura d’anelles que es fa en aquesta època es confirma que aquest és el primer any que alguns dels ocells nascuts durant l’any 2011 al delta del Llobregat han retornat a “casa seva” per niar. Una bona notícia doncs, que sens dubte, anima als gestors dels espais naturals a continuar treballant per la recuperació d’aquesta espècie amenaçada.
16-06-2015 Finalitza amb èxit la nidificació de la gavina corsa al port de Tarragona Es tracta d’una espècie amenaçada d’extinció a Catalunya
Moment de l'anellament. Autor: Port de Tarragona Tècnics dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Tarragona, del Departament de Medi Ambient del port de Tarragona i del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona han censat i marcat amb anelles, en una operació conjunta, la població que ha niat aquests mesos per tercer cop en el moll de la Química del port de Tarragona. A Catalunya es considera aquesta espècie vulnerable i amb el risc de passar a la categoria d'espècie en perill d'extinció. El Departament té un pla de recuperació de la gavina corsa aprovat l'any 2004 i realitza el seguiment de les poques poblacions existents vigilant les zones de cria, regulant les activitats científiques, esportives i comercials que tenen lloc a les proximitats de la zona de nidificació, senyalitzant adequadament, etc. L’èxit de nidificació de cria al
port de Tarragona és una mostra més de la bona col·laboració entre administracions i entitats per conservar i gestionar les poblacions existents d’espècies protegides La colònia d’aquesta espècie s’ha establert en un lloc d’accés restringit i en una zona del nou moll de la Química, recinte del port de Tarragona que sembla que reuneix característiques adients per a l’espècie. Un total de 380 nius han estat cartografiats i censats, i s’han pogut anellar per conèixer els seus desplaçaments i el futur trajecte vital. Concretament, el nombre final de polls anellats ha estat de 236, dels 700 que hi ha. L'operació d’anellament no pot excedir els 75 minuts. Els equips han anat anellant a un ritme d'entre un poll a dos per minut, que, tenint en compte la dificultat que comporta metodològicament l'operació, és un resultat prou bo i que ens ajudarà a conèixer els moviments migratoris d'aquesta espècie amenaçada en un moment en què sembla que canvien les zones protegides per entorns portuaris lliures de depredadors Hi han treballat quatre equips de quatre persones cadascun per tal de portar a terme l’anellament, de forma molt ràpida perquè els polls no s’estressessin. La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, a banda de la seva participació a través dels Serveis Territorials i de tècnics responsables de biodiversitat en espais naturals, també han convidat personal del Consorci del Delta del Llobregat, que conté actualment la colònia més septentrional de l'espècie a Europa. Un treball conjunt en la conservació d'aquesta espècie entre tots els actors responsables és necessari per assolir els objectius de conservació fixats en el seu pla de recuperació La productivitat de la colònia ha estat sorprenent, i és que són coneguts els desplaçaments d’adults de la colònia que volen des del delta de l’Ebre fins al port de Tarragona per aprofitar el rebuig de la flota pesquera. Aquesta colònia de gavina corsa del port de Tarragona és la tercera en nombre d’exemplars de tot Catalunya. Malgrat la seva mida, la gavina corsa no té a veure amb els gavians que el públic sol veure al litoral català. Té el bec vermell amb la punta groga i les potes grises. Els joves, molt marrons, tenen la cua totalment negra. És una espècie endèmica de la Mediterrània, on cria en pocs indrets, i que a Catalunya presenta dues terceres parts de la seva població mundial. La gavina corsa es recupera en el port de Castelló amb l'ajuda de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient 27/07/2015
La gavina corsa (Larus audouinii) ha trobat un entorn propici per a la seua reproducció en l'interior del port de Castelló, on en els últims anys la població es recupera amb l'ajuda de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i la col·laboració de l'autoritat portuària. L'any 2011 es van comptabilitzar un total de 303 parelles nidificants, mentres que en l'actualitat el nombre s'ha elevat a 4.092 parelles, allotjades majoritàriament en una esplanada en la zona central del port de Castelló. A més a més, en un cens elaborat recentment per la conselleria, també s'han trobat 10.787 ous en els nius. Precisament, en 2014, segons el catàleg de fauna amenaçada de la conselleria, una de les espècies que més va créixer va ser la gavina corsa, que va presentar un màxim històric (6.013 parelles) per l'augment de la colònia del port de Castelló de la Plana (3.746 parelles). També, l'espècie va deixar de criar en la colònia de l'Albufera i va començar a nidificar en el port de València (239 parelles).
D'esta manera, esta espècie ja no es considera en perill d'extinció, però sí com a amenaçada. No obstant això, la conselleria continua censant i evitant alteracions a les seues colònies en tot el territori valencià. La de Castelló de la Plana és la major colònia coneguda a la Comunitat Valenciana, i donat el descens apreciat en la colònia del Parc Natural del Delta de l'Ebre, constituïx actualment el principal nucli de cria per a esta espècie a escala global. Sobre això, cal destacar que l'Autoritat Portuària de Castelló ha facilitat les tasques de control de la reproducció de les aus i ha atés els suggeriments destinats a minimitzar molèsties en les zones de nidificació en el moment de la posta, posposant les dates d'inici previstes per a obres realitzades en el port. Quant a la resta d'aus marines/costaneres nidificants en el port de Castelló, destaca enguany l'absència del xatraquet (Sternula albifrons), espècie que no ha mostrat intents de cria durant esta temporada. El seguiment de la colònia de gavina corsa l'ha dut a terme personal de les Brigades Natura 2000 de Castelló i dels Centres de Recuperació de Fauna, en coordinació amb els Servicis Territorials de Medi Ambient de Castelló. S'ha comptat, a més, amb la col·laboració de personal del Parc Natural del Delta de l'Ebre, el qual va participar en el compteig de nius i va prendre dades de biometria d'ous, i de personal adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), el qual analitza mostres de ploma de polls de diferents colònies en el marc d'un treball sobre dieta de l'espècie i nivells de metalls pesants.
175 AGENDA SETEMBRE 2015
CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 21 de setembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Dilluns, 28 de setembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.
ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 27 de setembre, a les 20 hores, a can Sostres. Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia és obert a tothom. Diumenge, 6 de setembre, a les 17 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 13 de setembre, a les 17 hores, al peu de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores.
Del 15 de setembre al 15 d´octubre. La brama del cérvol a Tornafort (Parc Natural de l´Alt Pirineu). Oferta de la casa rural Cal Tomàs amb un 5 % de descompte per als membres de l´ANT en l´allotjament i el guiatge. www.tornafort.com [email protected] Tel. 627 70 62 47
Diumenge, 20 de setembre, a les 17 hores, al peu de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores. Diumenge, 27 de setembre, a les 17 hores, al peu de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores. Dimecres, 30 de setembre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de setembre del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.
ALTRES ACTIVITATS Fins el dimarts, 15 de setembre, es poden presentar fotografies en les dues categories “Aus migratòries” i “Paisatges espectadors de la migració de les aus” del concurs Fotoaves 2015. Organitzat per Seo/Birdlife. http://www.seo.org/bases-fotoaves-2015/ Dimecres, 16 de setembre. Dia Internacional de la Preservació de la Capa d´Ozó. Establert per Nacions Unides en record del protocol de Montreal i als acords aconseguits.
Del divendres, 18 al diumenge, 20 de setembre, al Delta de l´Ebre. Festival Internacional d´Ornitologia del Delta de l´Ebre. Inclou conferències i presentacions, sortides en vaixell, visites guiades a l´Alfacada, safari fotogràfic, cursos, cinema, tallers i exposicions. Organitzat per Oryx, Fundació Catalunya La Pedrera i l´ICO, amb la col·laboració de diverses administracions i amb el suport i el patrocini de diverses empreses i associacions. http://www.deltabirdingfestival.com/
Dissabte, 19 de setembre, al Montsec. Rapinyaires al Montsec d'Estall. Al sector més occidental de la serralada del Montsec, al costat aragonès de la Noguera Ribagorçana, trobem aquest paradís natural, refugi de molts ocells, especialment aus rapinyaires, com ara voltors, trencalòs, àguiles i milans. Us convidem a participar en aquesta sortida ornitològica per un espai poc conegut, amb l’acompanyament de guies experts. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, [email protected], www.depana.org
Divendres, 25 de setembre. FSC Friday. Dia de la gestió responsable dels boscos sostenibles. Organitzat a diversos països per Forest Stewardship Council, una organització independent, no governamental, internacional i sense ànim de lucre que vol promoure una gestió forestal ambientalment responsable, socialment beneficiosa i viable econòmicament per als boscos de tot el món. https://us.fsc.org/
CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA I TELÈFONS D´INTERÈS Cos d´Agents Rurals Centre de Fauna Salvatge Torreferrussa Serveis Centrals Ctra. Sabadell - Santa Perpètua de Mogoda, km 4,5 Tel.: 93 574 00 36 08130 - Santa Perpètua de Mogoda Of. de Sant Boi de Llobregat (c. Tints, 13) Tel.: 93 561 70 17 / 93 560 00 52. Tel.: 93 652 95 08 / Fax.: 93 652 95 39 [email protected]