1r eso treball mÚsica - institut bellvitgeinst. bellvitge treball d’estiu mÚsica 1r eso curs...

1r ESO TREBALL MÚSICA

estiu 2014 Nom i Cognoms: Grup:

INST. BELLVITGE TREBALL D’ESTIU MÚSICA 1r ESO CURS 13-14

1

Per fer aquests treballs d’estiu caldrà que vagis consultant els recursos del curs de 1r d’ESO de Moodle. Seguiràs estant donat d’alta fins al dia de l’examen de setembre. És important que:

• et distribueixis bé la feina al llarg de l’estiu.

• llegeixis les explicacions, que són en color blau, i consultis els recursos de Moodle.

• responguis les exercicis.

No t’inventis les respostes ni responguis aproximadament. Aquest treball d’estiu, et pot representar un 3 de la nota de recuperació a setembre. La resta de la puntuació serà de l’examen.

Ànim i bona feina!!!


2

FITXA 1 POSICIONS DE LA FLAUTA Nom i Cognoms:

Assenyala a les següents flautes les posicions que hauràs de utilitzar per tocar aquesta cançó:

mi fas sol la si do re

Posa les notes a la partitura i practica-les.

FITXA 2 EL SO I LES SEVES QUALITATS

Nom i Cognoms: 1. Observa i omple la següent taula


4

Qualitats del so Com les reconeixem Paràmetre físic Com es representen en la partitura


5

FITXA 3 EL SO Nom i Cognoms: 1. Com definiries el so? 2. Ordena les següents imatges

1 2 3 3. Respon:

•••• Qui és el receptor? •••• Qui és l’emisor? •••• Què vol representar la imatge 1? •••• Què hi ha entre l’emisor i el receptor?

4. Com definiries el soroll: 5. Quina creus que és la diferència entre escoltar i sentir?


6

FITXA 4 REPRESENTACIÓ DE LES QUALITATS DEL SO Nom i Cognoms: Associa cada qualitat amb els seus signes de representació. Pinta del mateix color les caselles dels elements que estan relacionats. Quan ho tinguis fet, copia els elements al quadre baix posats en ordre.

Indicacions de dinàmica

TO

Indicacions de tempo Pentagrama

DURADA

Compàs

Violí, viola, violoncel, contrabaix... Guitarra, Balalaika, banjo,

bandurria, llaud, arpa... Trompa, trompeta, trombó, tuba... Flauta, oboè, clarinet, corn anglès,

fagot, saxofon... Bombo, timbales, bongoes, pandero, Pandereta... Triangle, gong, metalòfon, xilòfon,

claus, caixa xinesa...

Notes musicals

INTENSITAT

Noms dels instruments

Largo Muy lento0-50 Larguetto Menos lento50-66 Adagio Lento66-76 Andante Tranquilo76-108

Moderatto Moderado108-120 Allegro Rápido120-168 Presto Muy rápido168-200 Vivace Rapidísimo200-207

Figures musicals

TIMBRE

Claus


7


8

FITXA 5 EL TO Nom i Cognoms: Com ja saps, el TO és la qualitat del so que ve determinada per la freqüència de les ones sonores. Si un to és més agut es produeixen més ones en el mateix temps, que si aquest és més greu. La representació del to té lloc en un pentagrama amb una clau.

1. Practica la clau de sol als pentagrames de sota. Fixa’t bé on comença:

•••• La clau de sol dona la posició de la nota sol, que es troba a la segona línia del pentagrama.

2. Escriu a sota el nom de les notes musicals.

3. Copia les notes musicals al pentagrama de sota i posa’ls-hi el nom.

Do re mi fa sol la si do re mi fa sol la


9

4. Torna a escriure les notes musicals de do a do en sentit descendent, és a dir,

baixant. Aprèn-te –les de memòria.

5. Posa el nom de les notes de la partitura de baix. Practica-les.

6. Escriu al pentagrama, les notes d’aquesta cançó ordenades de la més greu a la

més aguda.


10

7. Quines posicions de la flauta necessites per tocar aquesta cançó? Tapa els forats que corresponguin a cadascuna de les notes que has posat al pentagrama de dalt.


11

FITXA 6 LA MELODIA: LES ESCALES

Nom i Cognoms:

Llegeix atentament i respon:

•••• Una ESCALA: és una successió de notes ordenades de greu a agut que van per graus conjunts (per intervals de 2a)

1) Escriu l’escala de DO. (no et descuidis de la clau!!!)

•••• En una escala els graus s’indiquen amb números romans: I, II, III, IV, V, VI I

VII, tants com notes hi ha. 2) Posa els graus en l’escala que has escrit.

•••• Cada grau de l’escala té un nom, per exemple:

I TÒNICA IV SUBDOMINANT V DOMINANT VII SENSIBLE

3) A quines notes corresponen en aquesta escala als graus: I, IV, V i VII?

•••• La distància que hi ha entre dues notes seguides de l’escala pot ser de 1 tò o d’un semitò. Les distàncies de semitò entre dues notes sense alterar, es donen sempre entre MI-FA i SI-DO

4) Localitza a l’escala que has escrit els semitons. Marca’ls amb una ratlla entre els

graus de les dues notes que el formen.


12

5) A continuació escriu les escales de RE i de MI als pentagrames següents. Posa-hi

els graus i assenyala els semitons. Recorda’t de posar la clau de sol!!!

Dues escales es consideren del mateix model quan tenen els semitons entre els mateixos graus.

6) Mira’t les escales anteriors i digues entre quins graus es troben els semitons: ESCALA DE DO

ESCALA DE RE

ESCALA DE MI

7) Podries dir si aquestes tres escales són del mateix model? Per què?


13

FITXA 7 LA MELODIA: LES ALTERACIONS

Nom i Cognoms:

•••• Les ALTERACIONS són signes que serveixen per canviar l’afinació d’una nota. Contribueixen a donar nom a les notes que es fan amb les tecles negres del piano. Els # serveixen per indicar que la nota es troba mig tò més amunt. Els b serveixen per indicar que la nota es troba mig to més avall. Al pentagrama sempre es posa l’alteració davant de les notes.

1) Al següent teclat poseu primer el nom de les notes que es fan amb les tecles blanques i escriviu-les al pentagrama de baix. Després poseu el nom de les que es fan amb les negres i escriviu-les al pentagrama de dalt.

Recorda’t que per posar el nom de les tecles negres has de posar el nom d’una de les dues blanques del seu costat amb una alteració.

tecles negres

tecles blanques


14

•••• En la fitxa anterior vam veure tres escales: la de DO, la de RE i la de MI. Com que no són del mateix model, cadascuna té un nom diferent per identificar-se:

DO MAJOR / RE DÒRICA / MI FRÍGIA Els noms de Dòrica i Frígia, venen de les escales que feien servir els antics grecs.

2) Torna a escriure les tres escales, posant-hi els nombres romans per indicar els graus i assenyaleu en color vermell on es troben els semitons:

•••• Quan volem que dues escales diferents siguin del mateix model, cal fer que els semitons es trobin entre els mateixos graus. Per tal de poder fer-ho, cal utilitzar les alteracions que ja coneixeu: els sostinguts # i els bemolls b.

3) A continuació indica, en les escales que heu escrit, on haurien de ser els semitons

si volguéssim que les totes tres fossin del model major, és a dir iguals que la de DO. Feu-ho en color blau.

4) Fes moure els semitons de lloc amb les alteracions per tal que quedin entre els

mateixos graus que l’escala de DO.

•••• Ara tens tres escales del mateix model, però de diferent TO: DO MAJOR / RE MAJOR / MI MAJOR

5) Ara fes el mateix amb una escala que comenci per la nota Fa.


15

El conjunt de les alteracions que porta una escala s’anomena ARMADURA. Quan escrivim una melodia l’armadura s’escriu just després de la clau.

6) Escriu a sota l’armadura d’una escala de RE MAJOR i la d’una escala de FA MAJOR.

Escriu a sota els termes que has aprés i el seu significat.


16

FITXA 6 INTERVALS Nom i Cognoms:

Llegiu bé els apartats: intervals, nom dels intervals i qualificatiu dels intervals que hi ha capítol dels intervals en la següent adreça web: http://www.xtec.es/~plopez14/projecte/teoria/index.htm Practica’ls al capítol d’intervals de la següent adreça web: http://web.me.com/joaquimi/EA/TemesLlenguatge.htm

1. Ara qualifica els intervals següents i posa el nombre de tons i semitons que tenen:

Recorda!!!

• La distancia que hi ha entre les dues notes que formen l’interval, és mesura sumant les distancies que hi ha entre cadascuna de les notes d’entremig.

• Aquestes distancies es mesuren en tons i en semitons. • Així entre dues notes naturals (aquelles que no porten cap alteració) sempre hi ha

1 to, excepte entre les notes MI- FA i SI – DO que només hi ha 1 semitò (és a dir mig to)


17

FITXA 7 ANALITZA UNA MELODIA Nom i Cognoms:

1. En quina escala creus que està escrita aquesta melodia? Escriu-la en el

pentagrama de sota. No t’oblidis de posar la clau de sol al pentagrama!!!

2. Quina armadura té? 3. En quin compàs està? 4. Assenyala en color blau els fragments de línia melòdica formada per graus

conjunts (intervals de 2a) fragments de salts.

Respon:

•••• Es una línia melòdica de graus conjunts? •••• Es una línia melòdica de salts? •••• Es una línia melòdica mixta formada per les dues anteriors?

5. Analitza l’interval més gran que es forma en aquesta melodia i el més petit.

6. Assenyala a la partitura la nota més aguda amb un cercle i la nota més greu.

amb una creu.


18

FITXA 8 LA DURADA Nom i Cognoms: Com ja saps, la DURADA d’un so ens diu quan de temps s’està produint la vibració que el produeix. La representació de la durada té lloc amb les figures musicals.

Practica les figures musicals:

8. Escriu el nom de les figures musicals en els requadres en blanc.


19

Cada figura de so té la seva corresponent figura de silenci.

9. Practica les figures de silenci a sota i posa’ls el nom.

10. La relació entre les figures musicals és la següent: •••• Cada figura val el doble de la que li segueix i la meitat del valor de la figura

anterior. Respon: •••• Quantes blanques té una rodona? •••• Quantes corxeres té una semicorxera? •••• Quantes negres té una corxera? •••• Quantes blanques té una negra?


20

FITXA 9 LES EQUIVALÈNCIES

Nom i Cognoms:

Copia a cada requadre les figures que hi corresponen tenint en compte les relacions de valor que vas aprendre en la fitxa anterior:

Llegeix: Tal com pots veure en l’esquema de dalt, la rodona es pot dividir en parts iguals.

El nombre que figura com a denominador dels compassos (el nombre de baix), surt de

la divisió de la rodona en aquestes parts equivalents.

Així si a sota hi ha un 4, es tracta 1/4 de rodona, és a dir una negra. Aquest serà

el valor de la pulsació en la peça musical que porti aquest compàs.

Segueix aquest raonament i digues :

•••• Quin nombre hi haurà al denominador del compàs si el valor de la pulsació és

una corxera?

•••• Quin nombre hi haurà al denominador del compàs si la pulsació val una blanca?

•••• Quina figura representa la vuitena part (1/8) de la rodona?


21

Resol les següents equivalències:

−−−− 4 = ___

−−−− 8 = ___

−−−− 2 = ___

−−−− 2 = ___

−−−− + =

−−−− 2 = 1 ___

−−−− 8 = 1 ___

−−−− 16 = 1___

−−−− 2 = 1 ___

Per quin signe podries substituir el signe +?


22

FITXA 10 EL RITME: ELS COMPASSOS

Llegeix amb atenció: Un compàs es representa per mitjà d’una fracció X/Y X/Y on X és el nombre de pulsacions que té el compàs. i Y és el valor de cada pulsació. En els compassos simples X pot ser 2, 3 o 4, és a dir que els compassos simples

poden tenir 2, 3 o 4 pulsacions. El nombre Y pot ser 2, 4, 8, 16... és a dir les parts en que dividim la Raona i respon: •••• Si dividim la en 2 el valor de la pulsació serà una ___

•••• Si dividim la ___en 4 el valor de la pulsació serà una

•••• Si dividim la en ___ el valor de la pulsació serà una •••• Si dividim la en 16 el valor de la pulsació serà una ___

Els elements que tenen relació amb el compàs dins la partitura són:


23

•••• Relaciona cada compàs amb el nombre de pulsacions que té:

3/4 4/2 2/8 4/4 2/2 3/8

2 3 4

Els compassos serveixen per dividir una partitura en parts equivalents, on les línies

divisòries separen valors equivalents, per exemple:

2 = 4 = 2 i 4 = 1 •••• Ara completa tu mateix el següent exercici.


24

FITXA 11 RITME: POSAR DIVISÒRIES Nom i Cognoms: Posa les divisòries en els següents exercicis:


25

FITXA 12 RITME: EL TEMPO

Nom i Cognoms:

Juga amb el metrònom virtual del tema 4 de Moodle. Respon:

• Explica què és el tempo a la música?

• Ordena les següents indicacions de tempo de la més ràpida a la més lenta relacionant-les amb les expressions de la columna del costat:

Andante Allegro Moderato Largo Adagio Presto Allegretto

molt ràpid ràpid animat tranquil com caminant lent molt lent

• Un músic es troba a la partitura que ha de tocar, una indicació com aquesta,

al principi de la partitura:

= 60 Quina figura representa la pulsació en aquesta partitura? A quina paraula correspon aquesta indicació de tempo? Cal que miris atentament el metrònom.


26

FITXA 13 PARTS D’UN INSTRUMENT

Nom i Cognoms: Els instruments musicals s’han construït per produir so. Per tant els cal un element que vibri. Molts d’ells han estat construïts de manera que a més de produir so, aquest pugui ser modulat. Modular el so vol dir que es poden produir sons de diferent to amb certa facilitat. A més molts instruments per a poder sonar necessiten un estri o element que produeixi la vibració. Per acabar els instruments tenen una caixa de ressonància que els serveix per amplificar el seu so, és a dir que es puguin sentir més fort. Aquests, doncs, son els quatre elements que tenen els instruments:

1. Element que vibra 2. Element que modula el so 3. Estri o element que produeix la vibració 4. Caixa de ressonància

De vegades hi ha instruments que no poden modular el so, és a dir, només poden produir un sol so. Aquests només poden fer ritme. Hi ha molts instruments que poden fer només un so diferent darrera l’altre. Aquests també poden fer melodies. Finalment hi ha alguns instruments que poden produir dos o més sons a la vegada. Aquests també poden fer harmonies. Respon:

Pensa en una guitarra. Digues quins son els seus 4 elements. 1. 2. 3. 4.

Ara fes el mateix amb una flauta. 1. 2. 3. 4.


27

Pots fer el mateix amb un bombo. 1. 2. 3. 4. Creus que el bombo també té els 4 elements? Raona la resposta.

Quin d’aquests tres instruments pot fer només ritmes?

Quin d’ells pot fer ritmes i melodies?

Quin pot fer ritmes, melodies i harmonies?


28

FITXA 14 CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS

Nom i Cognoms: 1.- Relaciona les tres columnes.

Nom Comú Nom tècnic

Material que vibra

Instruments de vent Membranòfons Membrana Instruments de percussió

Idiòfons Cos de l’instrument

Aeròfons Corda Instruments elèctrics Cordòfons

Corrent elèctric

Instruments de corda Electròfons Aire 2.- Relaciona els següents instruments amb el procediment que els fa sonar.

Xilòfon Piano Plats Flauta travessera Guyro Bongos Trompeta Arpa Violoncel Guitarra elèctrica

Bufar Fregar

Percudir Puntejar


29

3.- Indica si les següents afirmacions són veritat o falses (V, F). a) Als instruments cordòfons el material que vibra és una o més cordes tensades.

b) Els istruments idiòfons es toquen tots percudint-los.

c) Als instruments de vent el que vibra és l’aire que hi ha dins el tub de

l’instrument.

d) Una inxa o llengüeta metàl·lica és una peça imprescindible en alguns

instruments de corda.

e) La pastilla i l’amplificador permeten que determinats instruments puguin

convertir-se en elèctrics. 4.- Tria la resposta correcta.

•••• Els instruments que anomenem idiòfons poden sonar gràcies als següents procediments: a) percudir – puntejar – fregar.

b) bufar – percudir – puntejar.

c) ]percudir – fregar – bufar.

•••• Els instruments cordòfons es poden puntejar: a) amb els dits – amb un arc – amb un teclat.

b) amb els dits – amb una pua – amb les claus.

c) amb els dits – amb una pua – amb un teclat.

•••• El broquet és una peça imprescindible als: a) instruments de vent-fusta.

b) instruments de percussió.

c) instruments de corda.

d) instruments de vent-metall.


30

•••• Els electròfons elèctrics són aquells instruments: a) que formen part d'altres famílies però se’ls ha afegit un sistema d’amplificació.

b) on el so es produeix per mitjans totalment electrònics.

c) que el so es produeix quan els endollem al corrent elèctric.


31

FITXA 15 FLAUTA

Aquí tens algunes partitures de peces conegudes perquè les treballis amb la flauta. Al setembre n’hauràs de portar dues de preparades, una de les següents i una de les dues primeres (Country o la Balalaika) És millor que te les imprimeixis, hi posis les notes i després treballis les posicions a la barbeta. Quan te les sàpigues les podràs tocar. A la pàgina següent un recordatori de totes les posicions de la flauta barroca, per si te n’has oblida’t d’alguna.


32

No dubtis a consultar els recursos de Moodle que hem anat treballant durant el curs, així aprendràs i resoldràs els dubtes!!!

Bon estiu!!!


33


34

1r eso treball mÚsica - institut bellvitgeinst. bellvitge treball d’estiu mÚsica 1r eso curs...

Documents