3

2. MARC REFERENCIAL POLÍTIC, CONCEPTUAL I LEGAL

2.1 REFERENTS POLÍTICS I JURÍDICS

Són els valors, plantejaments i objectius, concretats en: programes, plans,compromisos, declaracions, mandats... a nivell mundial, europeu, estatal,autonòmic i municipal en clau de polítiques en l’àmbit de les persones ambdiscapacitat i són precisament referents, pels següents motius:

1. Ens indiquen quin és l’eix central de les polítiques actuals i els objectiusque comparteixen a nivell general. S’està “construint” un nou futur en el quals’emfatitza que cal garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin, encondicions d’igualtat i sense discriminació, de tots els drets humans. Creiemque ens hem de comprometre a treballar en aquesta línia. El primer pas,doncs, és que les nostres programacions guardin coherència amb allò ques’està perseguint a tots els nivells per avançar conjuntament en la milloradel futur en el qual es pretén incidir.

2. Representen o representaren un salt qualitatiu en l’abordatge de latemàtica. Un exemple paradigmàtic és el Programa de Acción Mundial para lasPersonas con Discapacidad, encara que fou adoptat per les Nacions Unidesl’any 1982 és un punt de partida en les mesures que fan referència al’equiparació d’oportunitats, la visió global d’integrar a la família icomunitats en el procés de rehabilitació i la significació del grup de risc“dona”, (pel doble desavantatge que suposa, per exemple, en relació a l’accésal món al treball, desavantatge vigent també avui dia).

3. Defineixen les actuacions prioritàries segons l’opció política del moment ide les parts implicades en l’encàrrec politicotècnic. Cal prendre, doncs,com a base, d’una banda, els objectius que es desprenen dels diferentsprogrames (polítics o electorals i municipals transversals) així com de laposterior concreció d’aquests en el Pla d’acció municipal (PAM) de Sant Boide Llobregat.

4

2.1.1 Mundials

La Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948 manifesta que lespersones amb discapacitat són titulars dels mateixos drets fonamentals que laresta de la població. El primer article de la Declaració disposa: Tots els éssershumans són lliures i iguals en dignitat i drets. Amb la finalitat d’aconseguir aquesta fita,totes les comunitats han de celebrar la diversitat dins d’elles mateixes, i han d’assegurarque les persones amb discapacitat puguin gaudir dels diversos drets humans: civils,polítics, socials, econòmics i culturals reconeguts per les diferents convencionsinternacionals, el Tractat de la Unió Europea i en les constitucions nacionals.

PROGRAMA DE ACCIÓN MUNDIAL PARA LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD(1982)

El Programa implica els governs a ajudar la societat a despertar la consciènciade les poblacions quant als beneficis que s’obtindrien per als individus i lessocietats amb la inclusió de les persones amb discapacitat a totes les esferes dela vida social, econòmica i política. Atribueix també responsabilitats a la societaten general i a les organitzacions.El propòsit del Programa de Acción Mundial para las personas con discapacidadés el de promoure les mesures eficaces per a la prevenció de la discapacitat iper a la rehabilitació i realització dels objectius d’igualtat i plena participacióde les persones amb discapacitat en la vida social i en el desenvolupamentde les seus països. Aquesta premissa implica oportunitats iguals per a tota lapoblació i una participació equitativa en la millora de les condicions de vidaresultants del desenvolupament social i econòmic. Manifesta que aquestsobjectius cal assolir-los a totes les nacions, independentment del seu nivell dedesenvolupament (encara que variarà el termini d’execució: per la situació actualen què es troben alguns països, limitacions en els seus recursos…).

LES MESURES i ACCIONS PROPOSADES EN EL PROGRAMA D’ACCIÓ MUNDIAL

1. Prevenció: significa l’adopció de mesures encaminades a impedir que es produeixindeficiències físiques, mentals i sensorials o a impedir que aquestes deficiències quan s’hanproduït, tinguin conseqüències físiques, psicològiques i socials negatives.Accions: Sistemes d’atenció primària de salut basats en la comunitat, Assessoramentmaternoinfantil, Educació nutricional, vacunació, adaptació del lloc de treball, Programesd’higiene laboral.

2. Rehabilitació: és un procés de duració limitada i amb un objectiu definit, encaminat a permetreque la persona amb deficiència assoleixi un nivell físic, mental i/o social funcional òptim,proporcionant-li, així, els mitjans per modificar la seva pròpia vida. Pot comprendre mesuresencaminades a compensar la pèrdua d’una funció o limitació funcional (per exemple, ajudestècniques) i altres encaminades a facilitar ajustaments o reajustaments socials.Accions: Serveis socials, sanitaris, docents, de transport i comunicació. Incorporar la família i ales comunitats en el procés.

3. Equiparació d’oportunitats: significa el procés mitjançant el qual el sistema general de lasocietat: Legislació, entorn físic, ingressos econòmics, educació i formació, treball, cultura,lleure, religió, esports es fa accessible per a tots.

5

- E l Programa constata que les persones amb discapacitat no formen un gruphomogeni. Per tant, cal preveure que calen diferents solucions o propostes per a diferentsbarreres (de comunicació, arquitectòniques…).

- Les conseqüències de les deficiències i de la discapacitat són especialment greusper a la dona: Són nombrosos els països on les dones estan sotmeses a desavantatgessocials, culturals, i econòmics que les priven de l’accés al treball, l’atenció mèdica, etc. Si amés tenen una deficiència física o mental, disminueixen les possibilitats de sobreposar-seals seus desavantatges. Quan la dona es converteix en el cuidador primari del familiar ambdiscapacitat no hem d’oblidar que aquesta redueix considerablement la seva llibertat i lespossibilitats de participar en altres activitats.

- Altre grup significatiu: 10 milions de refugiats. Molts d’ells es troben discapacitatsfísicament i psicològicament com a resultat de sofriments provocats per la persecució, laviolència i els riscos.

NACIONS UNIDES: DRETS HUMANS I DISCAPACITAT

A causa de deficiències mentals, físiques o sensorials hi ha en el món més de600 milions de persones amb discapacitat, o sigui, aproximadament el 10% dela població mundial presenta una o altra forma de discapacitat. Més de les duesterceres parts d’aquestes persones viu en països desenvolupats o en vies dedesenvolupament. Només el 2% dels nens amb discapacitat del món desenvolupatreben algun tipus d’educació o rehabilitació.

Antecedents:- DECLARACIÓ DELS DRETS DEL RETARDAT MENTAL (1971)- DECLARACIÓ DE DRETS DELS IMPEDITS(1975)

Ambdues proclamades per l’Assemblea General de les Nacions Unides, van serels primers instruments en els quals es reconeixien explícitament els drets humansde les persones amb discapacitat. Van suposar un primer pas important cap ala sensibilització sobre els drets del col·lectiu, encara que sí que és cert quetambé foren objecte de crítiques en basar-se en uns models d’atenció a ladiscapacitat de caire mèdic i assistencial.

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DEL NEN (1989)

Aprovada a Nova York per l’Assemblea General de Nacions Unides, ratificadaper Espanya mitjançant l’Instrument de data 30/11/90, que resulta d’aplicaciódirecta a l’ordenament jurídic espanyol. Proclama que els estats membresasseguraran la serva aplicació a cada nen de la seva jurisdicció, sense capdistinció i independentment dels seus impediments a rebre cura, educació icapacitació especials, amb la finalitat d’assolir la seva autosuficiència i integracióactiva a la societat.

Literalment, estableix en el seu article 23.1 que :

Els estats membres reconeixen que el nen mentalment o físicament impedit calque gaudeixi d’una vida plena i decent en condicions que assegurin la seva dignitat, lipermetin arribar a ser autosuficient i faciliti la participació activa del nen/a en la comunitat.

6

Article 23.3

...en atenció a les necessitats especials del nen impedit, l’assistència que es presticonforme al paràgraf 2 del present article serà gratuïta sempre que sigui possible, teninten compte la situació econòmica dels pares i de les altres persones que tinguin cura delnen, i estarà destinada a assegurar que el nen impedit tingui un accés efectiu a l’educació,la capacitació, els serveis sanitaris, els serveis de la rehabilitació, la preparació per altreball i les oportunitats de lleure per tal que el nen assoleixi la integració social i eldesenvolupament individual, incloent-hi el seu desenvolupament cultural i espiritual en lamàxima mesura possible.

Article 23, paràgraf 4rt

Els estats membres promouran, amb esperit de cooperació internacional,l’intercanvi d’informació adequada en l’esfera de l’atenció sanitària preventiva i deltractament mèdic, psicològic i funcional dels nens impedits, inclosa la difusió d’informaciósobre els mètodes de rehabilitació i els serveis d’ensenyament i formació professional, aixícom l’accés a aquesta formació amb la finalitat que els estats membres puguin millorar laseva capacitat i coneixements i ampliar la seva experiència en aquestes esferes

PRINCIPIS PER A LA PROTECCIÓ DELS MALALTS MENTALS I PER A LAMILLORA DE L’ATENCIÓ EN SALUT MENTAL EN SALUT MENTAL (1991)

Adoptats per l’Assemblea General de Nacions Unides. Els principis prohibeixencerta tipologia de tracte, com l’esterilització i la cirurgia psiquiàtrica i altres formesde “tractament“ mèdic irreversible en el cas de pacients involuntaris. A més,s’ofereix informació detallada sobre els casos en què és necessari el consentimentlliure i informat per al tractament mèdic.

DECLARACIÓ DE DRETS DEL DEFICIENT MENTAL (1995)

Aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides. Va ser el precedentimmediat de la Ley de Integración Social de los Minusválidos (1982) i aquestava ser l’antecedent de la Ley de Beneficiencia de l’any 1849, que va mantenir laseva vigència fins al novembre de 1994.

L’exercici efectiu dels drets humans en el context de la discapacitat:

La comunitat internacional ha destacat el seu compromís amb el principi que elsdrets humans també són aplicables a les persones amb discapacitat. Així, perexemple, el paràgraf 63 de la Declaració i Programa d’Acció de Viena, aprovatsper la Conferencia Mundial de Drets Humans a Viena (1993), estableix:

La conferència Mundial de Drets Humans reafirma que tots els drets humans i lesllibertats fonamentals són universals, per la qual cosa engloben sense reserves lespersones amb discapacitats. Totes les persones neixen iguals i tenen el mateix dret a lavida i al benestar, a l’educació i al treball, a viure independentment i a la participació activaen tots els aspectes de la societat. Per tant, qualsevol discriminació directa o altre tractediscriminatori negatiu cap a una persona amb discapacitat és una violació dels seus drets.

7

La conferència demana als governs que quan sigui necessari adoptin lleis omodifiquin la seva legislació per garantir aquests i altres drets de les personesamb discapacitat.

En relació al tractament futur de la discapacitat com una qüestió de drets humans,cal remarcar la tasca de l’Oficina de l’alt Comissionat de les Nacions Unides pelsDrets Humans, que va elaborar un estudi titulat Ús actual i possibilitats futuresdels instruments dels drets humans de les Nacions Unides en el context dela discapacitat, el qual conté una sèrie d’afirmacions i recomanacions sobre dretshumans i discapacitat. S’assenyalen aquestes recomanacions a l’atenció delsgoverns, els òrgans de les Nacions Unides, les organitzacions no governamentals ialtres entitats. L’estudi analitza i interpreta la pertinença de les normesestablertes en els sis tractats en el context de la discapacitat.

INSTRUMENTS DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) (1996) Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) (1976) Convenció contra la Tortura i altres Tractes cruels, inhumans o degradants i la

discapacitat (2002) Convenció sobre la eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona

(CEDAW) (1978) Convenció sobre els Drets del Nen (CDN) (1989) Convenció Internacional sobre la Eliminació de totes les Formes de Discriminació

Racial (CERD) (1965).

En aquests tractats s’adopta un plantejament mèdic i de benestar social, és a dir,les qüestions relatives a la persona amb discapacitat estan només recollides enl’àmbit de la política social, l’assistència i l’atenció sanitària. Cal, doncs,desenvolupar més aquests sis instruments en favor dels drets (civils, polítics,socials, econòmics...) de les persones amb discapacitat perquè hi hagi una majorvisibilitat de les persones amb discapacitat, (Per exemple, drets polítics: peruna major visibilitat en el procés democràtic: el dret a vot: Mesures proposades:Garantir col·legis electorals accessibles, adaptar el material electoral per preveureles diferents formes de comunicació, transport als col·legis electorals i lapossibilitat de votar per correu), una major regulació normativa (Per exemple,els drets de les persones amb discapacitat al matrimoni, el dret del nen al’educació ordinària, protecció: en situacions d’explotació laboral, d’experimentaciómèdica) i més mesures de discriminació positiva (Per exemple, quan esrefereixen a adoptar mesures per promoure la igualtat d’oportunitats a l’accés alsllocs de treball de funció pública, fer constar les persones amb discapacitat).

ALTRES PROPOSTES DELS AUTORS DE L’ESTUDI:

a) Consultar les ONG que treballen en l’àmbit pel que fa a informes, programes,projectes…

b) Nomenar persones amb discapacitat per formar part com a membres dels òrgansencarregats de vigilar l’aplicació dels sis tractats.

8

Aquest estudi està recolzat legalment a través de les Normes Uniformes sobre laigualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, aprovat perl’Assemblea General de les Nacions Unides el desembre de 1993. Les NormesUniformes han estat de gran utilitat per adquirir els drets a l’autonomia i a laindependència de les persones amb discapacitat i han permès comprendre coms’articulen les convencions generals de drets humans entorn la discapacitat. Noobstant això, no són vinculants en els estats membres de l’Organització deNacions Unides (ONU) i no contenen disposicions que permetin supervisar elrespecte pels drets del col·lectiu.

Encara que cal continuar treballant perquè els instruments de defensa dels dretshumans siguin jurídicament vinculants a les legislacions dels estats membres síque és cert que s’ha produït un extraordinari canvi de perspectiva en elsplantejaments sobre la discapacitat, atès que, com hem comentat anteriorment,ja no és la caritat sinó els drets humans el criteri que s’aplica per analitzar ladiscapacitat: “La discapacitat és una qüestió de drets humans”, per tant, eldebat sobre les persones amb discapacitat no té tant a veure amb gaudir d’unsdrets específics sinó com garantir, en condicions d’igualtat i sensediscriminació, tots els drets humans (sense el perjudici d’adaptar les normesgenerals de drets humans perquè es tinguin en compte les circumstànciesespecials de les persones amb discapacitat).Aquest canvi de perspectiva ha estat en part afavorit per l’interès actiu que s’estàmostrant en les qüestions relatives a discapacitat per part de les institucionsnacionals, de les pròpies persones amb discapacitat que han expressat el seusentiment de injustícia en relació als seus drets i de les organitzacions nogovernamentals (ONG) que treballen en l’àmbit de les disminucions.

9

2.1.2 Europeus

Oficialment es considera que el 10% dels europeus, és a dir 37 milions a la UnióEuropea i 80 milions en total a la “Gran Europa” pateixen algun tipus dediscapacitat.Actualment s’aposta per una transició en les polítiques de discapacitat, desd’un model basat en la “caritat” i el benestar cap a altre emmarcat en elsdrets humans, reforçant la plena ciutadania i la participació activa de lespersones amb discapacitat.

Eixos centrals:- MODEL POLÍTIC EMMARCAT EN ELS DRETS HUMANS- IMPULSAR UNA POLÍTICA COHERENT PER A LA PLENA PARTICIPACIÓ

L’abril de 1992 el Comitè de Ministres dels estats membres de la Unió Europearedacten un document que conté una recomanació del Comitè de Ministres delsestats membres per a una política coherent per a les persones amb discapacitat(Recommendation no.r (92) 6 of the Committee of Ministers to Member Stateson a coherent policy for people with disabilities) amb l’objectiu d’elaborar unapolítica marc coherent en relació a les persones amb discapacitat:

Principis:- Prevenir el deteriorament i alleugerir les possibles conseqüències de la discapacitat.- Garantir una participació activa en la vida comunitària.- Ajudar les persones amb discapacitat a desenvolupar al màxim el seu nivell

d’autonomia, d’acord amb les fites de cada persona.

El març del 2000, sorgeix la Iniciativa “eEurope: una societat de la informació per atothom”, l’origen d’aquesta proposta és a la Comissió del Consell Europeu. Esrecull el concepte de la infoexclusió com quelcom a evitar i s’estableixen accionsconcretes per integrar les persones amb discapacitat a la societat delconeixement.

L’any 2003, concretament el 7 i 8 de maig, va tenir lloc la Segunda Conferenciaeuropea de ministros responsables de políticas de integración de personascon discapacidad a Màlaga (Espanya). Millorar la qualitat de vida de 80 milionsd’europeus amb discapacitat va ser l’objectiu d’aquesta conferència ministerialorganitzada pel Govern espanyol i el Consell d’Europa.

10

LES MESURES I ACCIONS PROPOSADES EN LA CONFERÈNCIA

- Necessitat de potenciar les indispensables polítiques d’intervenció de promociói defensa dels seus drets fonamentals: les persones que tenen algun tipus dediscapacitat són ciutadans amb tots els drets civils, polítics, econòmics i socials, i pertant no caben concepcions socials paternalistes, ni inhibicions de les autoritats i elspoders públics del deure d’establir un marc legal adequat que garanteixi el dret a laigualtat i a la integració social i que no quedi en un exercici declaratori de bonesintencions.

- Necessitat d’impulsar una tasca legislativa en pro de l’eradicació de ladiscriminació de la persona amb discapacitat.

- Necessitat d’un compromís comú i clar en la lluita per eliminar definitivament lesbarreres legals, fiscals i mentals que encara existeixen a la nostra comunitateuropea.

- Polítiques de discriminació positiva:Tenir ben present la situació de determinats col·lectius de persones ambdiscapacitat sobre els quals incideix una multiplicitat de factors que poden agreujar lacondició “de”, com és el cas de:- Les dones (gènere): en el seu accés en igualtat de condicions al mercat

laboral.- Els immigrants (per pertànyer a un sector concret de la societat): per a l’accés

en igualtat i sense exclusions als programes i les ajudes socials.- Els membres que estan en situació de pobresa extrema i que a més tenen

una discapacitat física o psíquica.

- Protegir la dignitat de les persones:Les administracions públiques, especialment les d’àmbit local, hauran d’establirprogrames específics d’assistència i ajudes a persones grans dependents, perquèse’ls permeti viure el major temps possible, en el seu hàbitat tradicional, adaptant elsseus habitatges o amb serveis socials adequats o mitjançant sistemes de control iinspecció i catàleg de drets clarament definits dels règims disciplinaris interns: Controlde les condicions de vida, de la tipologia de tractament mèdic, absència de violènciafísica i maltractament de qualsevol tipus. Aquesta necessitat de màxima protecció esfa encara més evident quan abordem la situació d’aquelles persones que es trobeninternades en centres psiquiàtrics, tant quan ingressen voluntàriament, com quan ladecisió es pren al marge de la seva voluntat.

El gener del 2004 el Grup de Documents de Treball (Working Group Documents)de la Convenció àmplia i integral per promoure i protegir els drets i la dignitat deles persones amb discapacitat (Comprehensive and Integral InternationalConvention on the Protection and Promotion of the Rights and Dignity ofpersons of persons with Disabilities) presenta un esborrany del text final (DraftComprehensive and Integral International Convention on the Protection andPromotion of the Rights and Dignity of Persons with Disabilities) redactat pelsestats participants en la Convenció que complementa els aspectes tractats a laSegunda Conferència europea de Ministros responsables de políticas deintegración de personas con discapacidad i concreta les següents qüestions:

11

- Èmfasi a potenciar l’autonomia, respectar les opcions/eleccions de vida de lespersones amb discapacitat .

- Reconeix de nou la importància de l’accés a la informació social, sanitària ieconòmica així com a les noves tecnologies. Proporcionar aquesta informació oaquests productes de les noves tecnologies des d’un “format accessible” per a totesles persones amb discapacitat o pluridiscapacitat.

- Promoció i Sensibilització: En el tema de les “barreres mentals” cal combatre elsestereotips i prejudicis sobre les persones amb discapacitat. Cal adoptar, per part delsestats membres, mesures efectives immediates per afavorir un canvi d’actitud a lesnostres societats.

Existeixen altres compromisos adquirits pels governs per tal d’assegurar elsdrets humans de les persones amb discapacitat. Aquests es concreten en lessegüents declaracions, conferències, etc.:

Declaració dels Drets de les persones amb discapacitat, Conferència Internacionalsobre població i desenvolupament (El Caire, any 1994), Cimera Mundial per aldesenvolupament Social (Copenhaguen, any 1999) Conferència Mundial sobre laDona (Beijing, any 1995), Conferència Hábitat II (Istambul, any 1996).

12

2.1.3 Lleis, plans o programes estatals

La Ley de Integración Social de los Minusválidos –LISMI- (1982) (cliqueuaquí), va orientar, a través dels seus diferents títols, les bases d’actuació enmatèria de prevenció, de diagnòstic, de prestacions socials i econòmiques, derehabilitació –en els aspectes medicofuncional, de tractament i orientaciópsicològica, d’educació especial i recuperació professional- d’integració laboral, deserveis socials i de mobilitat i eliminació de barreres arquitectòniques.

Principis generals:Normalització i sectorització dels serveis, integració i atenció individualitzada.

I PLAN DE ACCIÓN PARA PERSONAS CON DISCAPACIDAD1997-2002

(Instituto Nacional de Servicios Sociales)

Va recollir les bases per a possibilitar la normalització, l’increment de laqualitat de vida i la qualitat del servei, adoptant com a estratègies:l’equiparació d’oportunitats, l’equitat territorial, cooperació institucional,participació ciutadana i suport a la qualitat.

Objectius:

a) Desenvolupar al màxim l’autonomia i independència de les persones amb discapacitat

b) Impulsar una presència més activa i una participació en la vida econòmica i social delcol·lectiuConcretar-ho en:Programes per a: la prevenció de la salut, rehabilitació integral, integració escolar ieducació especial, participació i integració a la vida econòmica, integració comunitàriai vida independent.

En relació a la tecnologia i l’accessibilitat a la societat del coneixement a Espanyaexisteix un seminari que promou l’accessibilitat a Internet (SIDAR):

IV Jornadas del SIDAR sobre nuevos lenguajes y nuevos retos en el diseñopara todos (emmarcat en el Pla d’Acció eEurope 2002)

Entre les accions dirigides a integrar les persones amb discapacitat a la societatdel coneixement destaquem el següents projectes PROFIT:

1. SIMA: Sistema d’Integració de persones amb discapacitat visual.Desenvolupament d’un sistema guia per a invidents.

2. L’ús de les tecnologies de la realitat virtual com a eina educativa.Desenvolupament d’un sistema orientat a l’educació de persones amb retardmental i/o autisme.

13

PLAN INTEGRAL DE APOYO A LA FAMÍLIA 2001-2004

Pretén incrementar la qualitat de vida de les famílies espanyoles, fomentant lasolidaritat intergeneracional i l’atenció a les famílies més desafavorides. En el casconcret de mares i pares amb discapacitat i dependents s’estableix la següent líniapolítica fiscal i de renta:

Es facilitaran escoles bressol o personal contractat per cuidar els fills petits, depersones amb discapacitat i dependents.

II PLAN DE ACCIÓN PARA LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD 2003-2007 (cliqueu aquí)

(Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales)

Eix Central:- POLÍTICA D’ATENCIÓ INTEGRAL A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT I A LES

FAMÍLIES CUIDADORES.

El pla és el resultat d’un procés de diàleg i consens entre el Govern espanyol i elComité Español de Representantes de Minusválidos (CERMI) i recull mesures enuna doble direcció: mesures per evitar la discriminació i mesures d’acciópositiva per afavorir la igualtat.

Principis bàsics del pla:

1. Els poders públics cal que garanteixin que les persones amb discapacitat puguingaudir de forma efectiva i en condicions d’igualtat de tots els seus drets.

2. Prioritat de les polítiques que fomenten l’autosuficiència econòmica i la participació deles persones amb discapacitat en la vida de la comunitat.

3. Tots els entorns, productes i serveis cal que siguin accessibles per a totes lespersones.

4. Diàleg i cooperació amb les entitats socials.

Continguts del Pla:

Àrea 1. Atenció a persones amb grans discapacitatsTé com a objectiu fonamental desenvolupar un sistema de protecció integral per al milió imig de persones que presenten greus discapacitats reforçant les actuacions delMinisteri de Treball i Assumptes Socials.

Àrea 2. Polítiques actives d’inserció laboral per a persones amb discapacitat

Àrea 3. Promoció de l’accessibilitat d’entorns, productes i serveis.

Àrea 4. Cohesió dels Serveis Socials per a persones amb discapacitat.

14

I PLAN NACIONAL DE ACCESIBILIDAD 2004-2012 (cliqueu aquí)(Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales)

El Pla es un instrument previst a la Llei 51/2003 del 2 de desembre, De Igualdadde oportunidades, no discriminación y Accesibilidad Universal de laspersonas con discapacidad. Té com a objectiu principal assolir l’accessibilitatuniversal de tots els entorns, productes i serveis per superar les barreres queactualment discriminen les persones amb discapacitat.El pla tindrà repercussió directa en l’àmbit d’aplicació de la Llei en el camp de lestelecomunicacions i de la societat de la informació, en espais públics urbanitzats,en transports, així com en béns i serveis a disposició del públic i les relacions ambles administracions públiques.

Conceptes que lideren el pla:

• Igualtat d’oportunitats• Disseny per a tots/es

Línies d’actuació:- Conscienciació, formació: Campanyes de conscienciació sobre la importància i

transcendència de l’accessibilitat a la societat en general i a col·lectius específics comfabricants, estudiants i treballadors de l’Administració. Formació sobre accessibilitatorientada a estudiants d’escoles superiors (Arquitectura, Telecomunicacions,Informàtica...).

- Normativa, normes tècniques i guies.- Promoció de la investigació, innovació i qualitat.- Plans i programes d’accessibilitat.- Promoció de la participació.

Objectius:- Consolidar el paradigma del Disseny per a tots/es.- Introduir l’accessibilitat com a criteri bàsic de la gestió pública.- Adaptar progressivament entorns, productes i serveis.- Aconseguir un sistema normatiu per a la promoció de l’accessibilitat, eficient i

d’elevada aplicació en el territori.- Promoure l’accessibilitat de les noves tecnologies.

15

2.1.4 Autonòmics

El govern de Catalunya, al llarg de la seva acció de govern, ha aprovat diversosplans integrals promoguts i elaborats pel Departament de Benestar Social,adreçats a diversos sectors de població que requereixen una atenció específica,per les dificultats en què es troben. Concretament en l’àmbit de les persones ambdiscapacitat s’han aprovat, entre d’altres:

- Programa d’estimulació precoç (any 1985) i servei social d’atenció precoç(any 1995).

- Pla Interdepartamental d’integració laboral de les persones ambdiscapacitat. (PIILD) any 1990

- Pla d’inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat. Any 1998

És en el marc del III Pla d’actuació social (PAS), corresponent al període 1997-2001, on es determina i concreta la necessitat d’elaborar, conjuntament amb elsrepresentants del sector, un pla integral per promoure els drets i l’autonomia de lespersones amb discapacitat física.

PLA INTEGRAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA

El pla estableix tres línies d’actuació bàsiques per a la promoció de lespersones amb discapacitat física:- En l’àmbit personal, garantir l’exercici dels drets que permetin la igualtat

d’oportunitats.- En l’àmbit social, impulsar una presència més activa de les persones amb

discapacitat en la vida econòmica i social.- En l’àmbit físic, modificar els entorns per tal de fer-los accessibles.

I d’entre els objectius generals cal destacar:

- Redefinir els recursos i serveis des de la perspectiva de l’usuari i lescaracterístiques de les seves necessitats, fomentant sempre l’autonomia de lespersones amb discapacitat.

- Establir criteris d’optimització, de coordinació dels recursos existents i decooperació entre els organismes públics i les entitats privades.

- Propiciar l’acompliment de la legislació i, si s’escau, l’adequació entre lanormativa vigent i la necessitat actual.

TECNOLOGIA I ACCESSIBILITAT

En la línia d’allò que recull el document estratègic eEurope, una societat de lainformació per a tothom, la Generalitat de Catalunya ha fet que aquellespersones amb dificultats d’accés a la informació a causa d’una discapacitat física,sensorial o amb barreres tecnològiques puguin accedir al portal gencat.net. Pergarantir aquest accés, s’han tingut en compte les recomanacions de la WAI (WebAccessibility Iniciative), de l’ONCE i de la National Federation of the Blind.

16

A nivell local, la Diputació de Barcelona va elaborar l’any 2000 un Llibre d’estilper a l’accessibilitat dels continguts web que recull les diferents propostes enqüestió d’estils de programes, sistemes… segons la tipologia de la discapacitat opluridiscapacitat. Disposen d’un portal dedicat a l’accessibilitat dels contingutsweb, que es pot personalitzar per tal de fer-lo més accessible.

IV PLA D’ACTUACIÓ SOCIAL (PAS) 2003-2006

Cal remarcar que el IV Pla d’actuació social no està orientat explícitament asectors específics de persones, sinó que s’estructura en línies transversalsd’actuació que constitueixen objectius estratègics generals per a tots elssectors. En relació a les polítiques de persones amb discapacitat, el PASpromulga la necessitat que aquestes siguin polítiques de promoció i inclusió: Laprevalença del grau de discapacitat lleu en la majoria de població amb discapacitatsignifica la possibilitat de treballar habilitats i capacitats personals, a fi defomentar la major autonomia i independència possible.Assenyala també com a població diana els familiars i cuidadors, personesvinculades directament a la persona amb discapacitat i que acostumen adesenvolupar un important rol d’ajuda i suport. Aquesta funció d’ajuda incideix enla seva vida, treball, relacions personals… Des d’aquesta òptica els cuidadorssón objecte d’atenció i suport de les polítiques socials, a fi de millorar lesseves condicions personals i compartir la tasca i responsabilitat de l’ajuda enversles persones amb discapacitat.

S’emfatitza la necessitat de polítiques socials que fomentin l’ús de les novestecnologies i les intervencions globals i integrals en l’atenció a les personesamb discapacitat.

L’any 2003, amb l’objectiu de fer un pas més en el reconeixement dels drets de lespersones amb discapacitat i les seves famílies i en motiu de l’Any Europeu de lespersones amb discapacitat, el Departament de Benestar i Família de la Generalitatde Catalunya, elabora un llibre de Persones amb disCapacitat en el qual esreflexiona sobre el que ha estat la història de les persones amb discapacitat aCatalunya i es proposen les següents línies polítiques per construir el futur:

1. Garantir una societat accessible per a tothom, reorientar els sistemes desuport a les persones amb discapacitat cap a la perspectiva de lesnecessitats de la persona i la seva qualitat de vida.

2. Consolidar la transició de serveis de caire voluntari cap a laprofessionalització i qualitat dels suports.

3. Potenciar la recerca en l’àmbit de la discapacitat.

4. Generar un nou marc per al finançament.

17

A finals de l’any 2003, fruit dels resultats de les eleccions autonòmiques se signaun ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES A LAGENERALITAT DE CATALUNYA) (Tripartit). Concretament en el punt II del’acord: Benestar Social: polítiques d’acció social, es contemplen les següentsaccions prioritàries en relació a les persones amb discapacitat:

1. Crear un punt d’atenció per a la informació i adjudicació de prestacions irecursos per a les persones amb discapacitat i les seves famílies.

2. Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empresesconcessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2%de treballadors amb discapacitat a l’administració de la Generalitat, al mónlocal i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges depromoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per apersones amb discapacitat).

3. Ampliar l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris perassolir l’escola inclusiva.

4. Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitaten tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille,signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxisadaptats, metro i autobús, etc.). El govern de la Generalitat impulsarà elcompliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats(ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informessobre el seu estat i obrirà una línia d’ajuts per facilitar-ne el complimentabans del 2006.

5. Garantir la prestació de serveis de les persones amb discapacitatspsíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integraciólaboral...).

18

2.1.5 Municipals

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL (PAM) 2003-2007 (cliqueu aquí)

L’AJUNTAMENT DE SANT BOI, amb data 24 de maig de 2004 va aprovar el Plad’actuació municipal (PAM) 2004-2007.

El PAM descriu 337 objectius polítics, distribuïts en cinc eixos estratègics, queguiaran la gestió municipal fins al 2007. La seva base inicial és el pacte de governsubscrit, a partir dels resultats electorals del mes de juny de 2004, pel Partit delsSocialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds. Els continguts del pactese sustenten, per la seva part, en els compromisos del Pla d’acció local del’Agenda 21 de Sant Boi. Aquest document de partida s’ha enriquit ambaportacions d’ERC (Esquerra Republicana per Catalunya) i CiU (Convergènciai Unió), així com del teixit associatiu de la ciutat, en el marc de diferentsconsells de participació, on són representades les entitats.

En relació a les persones amb discapacitat el PAM estableix com a objectiugeneral Fer de Sant Boi una ciutat per a tothom destinant més recursos per a laplena integració de les persones amb discapacitat i concreta les accions següents:

1. Aprovar el Programa Municipal Transversal de les Persones ambDiscapacitat.

2. Continuar implementant el pla d’accessibilitat per tal d’aconseguirl’accessibilitat universal.

3. Facilitar la posada en marxa d’equipaments per a persones ambdiscapacitat (residències, pisos tutelats i centres especials de treball) idemanar a les administracions competents els recursos necessaris per afer-ho.

4. Potenciar el desenvolupament d’activitats adreçades a la projecció social,cultural i de lleure de les persones amb discapacitat.

5. Intensificar les accions adreçades a la projecció laboral de les personesamb discapacitat: formació, intermediació laboral, clausulat social, etc.

6. Facilitar l’accés de les persones amb mobilitat reduïda al tipus de transportmés adient en cada cas, sempre des de la perspectiva de la normalització.

7. Reforçar la col·laboració amb les entitats de l’àmbit.

S’han comparat aquestes línies estratègiques d’actuació en l’àmbit específic de lespersones amb discapacitat, amb els Programes Electorals 2003-2007 del partitsgovernants de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Partit Socialista de-Catalunya -PSC- i Iniciativa per Catalunya Verds –Esquerra Alternativa –ICVeua- ) i podem assegurar que es segueixen les mateixes línies treball, és a dir hiha un consens i concordança pel que fa a les actuacions prioritàries.

19

AGENDA 21 (PLA D’ACCIÓ LOCAL 2003-2010)

Integra les actuacions aprovades l’any 2000 al Pla d’acció ambiental amb lesaccions de caràcter social i econòmic plantejades l’any 2003 a l’Agenda Social,Econòmica i Ciutadana, d’acord amb els principis amb la Carta d’Aalborg (a la quals’adherí l’Ajuntament de Sant Boi l’any 1997): justícia social, economiessostenibles i un medi ambient perdurable.

Hi ha cinc línies estratègiques de treball, encaminades a millorar el benestar detots els ciutadans i ciutadanes i del seu entorn ambiental. Els objectius que fanreferència a les persones amb discapacitat es contemplen des de les diferentslínies, globalment. A continuació exposem alguns dels objectius proposats desd’aquestes cinc línies estratègiques:

LÍNIA 1: SANT BOI. NATURA VIVA I SOSTENIBILITAT URBANA Objectiu 1.12 L’HABITATGE ÉS UN DRET PER A TOTHOM

• Atendre les necessitats d’habitatge adaptat a col·lectius amb necessitats especials.

LÍNIA 2: SANT BOI. UNA CIUTAT PENSADA PER A LA SEVA GENTObjectiu 2.1 LA CIUTAT PENSADA PER FER SERVEI

• Elaborar i difondre un catàleg de serveis integrals per a la família.

LINIA 3: SANT BOI EFICIENT. ECONOMIA, TREBALL I PRODUCCIÓ SOSTENIBLESubobjectiu 3.8.2. LA INSERCIÓ LABORAL DELS COL·LECTIUS MÉS VULNERABLESO DESFAVORITS

• Fomentar, entre les empreses, la realització de concursos restringits per a lacontractació regular dels col·lectius més desfavorits

• Vigilar i fer complir la normativa d’inserció laboral de les persones ambdiscapacitats.

LÍNIA 4: SANT BOI, SINGULARITAT EN LA GLOBALITZACIÓ: INNOVACIÓ,FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, CULTURA I VALORSObjectiu 4.9 COOPEREM CONTRA LA INJUSTÍCIA GLOBAL

• Garantir que a totes les ordenances i els acords municipals s’acompleixin irespectin tots els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat (Carta a la que s’adherí l’Ajuntament de Sant Boi l’any 2001).

LÍNIA 5: LA CORESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ LOCAL, GESTIÓ PÚBLICA DETOTS I TOTES PER A TOTS I TOTESObjectiu 5.6 LA DEMOCRÀCIA LOCAL PARTICIPATIVA I LA CORESPONSABILITATDELS CIUTADANS/ES EN EL “FER CIUTAT”

• Incorporar sistemàticament una fase de participació ciutadana preliminar en elsprocessos d’elaboració de programes, plans i projectes municipals.

20

TREBALLANT PER A UNA ACCESSIBILITAT MÉS UNIVERSAL

URBANISME, ARQUITECTURA I TRANSPORTS

PLA D’ACCESSIBILITAT SANT BOI DE LLOBREGAT 1997-2007

L’accessibilitat permet que les persones amb mobilitat reduïda puguin gaudir deles mateixes oportunitats que la resta de ciutadans. Existeix tot un ampli ventall depoblació que denominarem PPIE (Persones amb Problemes d’Integració ambl’Entorn) que requereix l’esforç de tots per adaptar la ciutat. Dintre d’aquestacategoria trobaríem les persones amb discapacitat, per la dificultat d’accedirals entorns quan hi ha problemes de mobilitat reduïda, deficiències visuals iauditives, etc.

LEGISLACIÓ: Normes uniformes de l’ONU, .Llei 20/91, de promoció de l’accessibilitat isupressió de barreres arquitectòniques. Codi d’accessibilitat de Catalunya, Decret135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre depromoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació delCodi d’accessibilitat.

D’acord amb la legislació vigent i amb la intenció de disposar i gaudir d’una ciutataccessible per a tots que incidirà de forma indiscutible en una millora de la qualitatde vida, l’objectiu del pla consisteix a planificar l’urbanisme (via pública);edificació (equipaments municipals); i transports. La gestió del Pla corresponiaal CRID (Consorci de Recursos i Documentació per a l’Autonomia Personal,que ha redactat el Pla d’accessibilitat), actualment, però, aquest organisme hadesaparegut i passa a incorporar-se dintre del Departament d’Urbanisme de laDiputació de Barcelona. Cal reconfigurar una nova comissió de seguiment del Plaen la qual siguin partícips tots els agents implicats.

PLA DIRECTOR DE MOBILITAT I PACTE CÍVIC PER A LA MOBILITATSOSTENIBLE

L’Any 2001, l’Ajuntament de Sant Boi va encarregar a una empresa externa laredacció d’un pla director de mobilitat. Es tracta d’un pla integral que aportamesures per a l’actuació i regulació de la circulació, la seguretat i el transportpúblic, el respecte pel territori i el paisatge, etc.Encara que el Pla director de mobilitat compleix amb els compromisos de l’Agenda21 i el PAM 2003-2007, l’Ajuntament de Sant Boi impulsà un procés participatiuper a l’elaboració d’un pacte cívic per la mobilitat sostenible, com a condiciónecessària per a la futura redacció o aplicació del Pla, així, el Pla director demobilitat (any 2001), serà un bon document de treball que il·lustrarà i servirà debase per redactar novament un pla de mobilitat a través dels criteris ques’estableixin en el Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible.

21

PLA DE MILLORA INTEGRAL DE CASABLANCA

L’any 2004 l’Ajuntament endega aquest Pla de millora. L’octubre de 2004 espresenta un conjunt de propostes segons diferents àmbits i camps d’actuació apartir del previ diagnòstic integral del Barri de Casablanca.

En relació al Camp d’Actuació 7 Programes per a la Millora Social, Urbanística iEconòmica, dintre dels objectius generals en relació a les persones amb riscd’exclusió social es preveu que cal millorar la qualitat de vida de la gent gran iles persones amb discapacitat. En referència a les persones amb discapacitat,un altre objectiu és assolir la inserció laboral.

En relació al Camp d’Actuació 8 Accessibilitat i Supressió de BarreresArquitectòniques, després de copsar, a través de l’anàlisi i la diagnosi de lasituació urbanística, que hi ha una presència significativa de barreresarquitectòniques es planteja una línia d’actuacions encaminades a anareliminant-ne el major nombre possible.

PLA DE CIVISME

El Pla de civisme s’està elaborant actualment. Des del Programa per a personesamb discapacitat conjuntament amb la responsable del Pla, s’han iniciat contactesper concretar la nostra col·laboració en les aportacions per al Pla i les implicacionsdel Pla d’accessibilitat dintre del futur Pla de civisme.

22

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I CULTURA

PLA DIRECTOR DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LACOMUNICACIÓ (TIC)

Elaborat l’any 2001 per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

PROJECTE TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació)

La concepció del Projecte prioritza l’atenció a tots aquells col·lectius que, a priori,tenen majors dificultats per conèixer les noves tecnologies i familiaritzar-seamb elles, com sovint és el cas de les persones amb discapacitat. El projectemunicipal posa a disposició de diferents col·lectius de Sant Boi aules públiques,ordinadors i programes, de manera que el cost de la formació en novestecnologies es redueix de manera considerable.

PROGRAMA UNIVERSITATS DE L’AJUNTAMENT DE SANT BOI

Conveni marc de cooperació entre Benito Menni Complex Assistencial en SalutMental (CASM) -Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús- i la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC), per a la coordinació d’activitats i mitjansadreçats a afavorir la dinamització científica, econòmica i social del territori deSant Boi de Llobregat, la comarca del Baix Llobregat i la província de Barcelona(signat el juliol del 2004).

Els camps d’actuació objecte d’aquesta cooperació són: Transferència tecnològica:Internet, Telecomunicacions, I2CAT, Formació tecnològica, Col·laboració amb la Institucióper a la programació de cursos de formació i gestió del coneixement.

PROGRAMA DE COL·LABORACIÓ EUROPEA VSART

L’Ajuntament de Sant Boi participa en el Programa de Col·laboració EuropeaVSART.L’Associació VsArt-París té per objectiu apropar l’art i la cultura a col·lectiusen situació de fragilitat física, moral o material, siguin infants o adults.L’art, gràcies a la seva immaterialitat, pot ser un mitjà per a les persones“fragilitzades", de trobar una dignitat, font de motivacions i interès.Des de fa 10 anys, VsArt desenvolupa programes que tenen el suport de laFundació de França, el Ministeri de Treball i Solidaritat, el Ministeri de la Cultura, elMuseu del Louvre, l’Ajuntament de Paris, i la xarxa dels hospitals de París.

Els àmbits d’actuació del VsArt són: Infants i adults hospitalitzats, gent gran, joves debarris sensibles, persones detingudes, persones amb discapacitat i persones en casalsd’acollida.Els seus programes es desenvolupen en quatre direccions: Conferències ambprojeccions, animacions musicals tallers de creació, acompanyament a les persones ambdiscapacitat a espectacles.

23

PLA DE CULTURA

Impulsat des del Consell Municipal del Cultura, ha comptat amb la participaciód’entitats, creadors, experts, etc.

Aquest procés de reflexió i de compromís cultural té un doble propòsit o finalitat,d’una banda definir la realitat cultural de Sant Boi del Llobregat tot detectant-neles necessitats i fer-ne un diagnòstic centrat tant en les oportunitats com en lesamenaces que genera l’entorn, i de l’altra elaborar unes propostes o líniesd’actuació que permetin incrementar, però sobretot optimitzar, les iniciatives queen l’àmbit de la cultura es desenvolupen a la ciutat.

Les taules de debat realitzades durant els mesos de maig i juny han girat al voltantde cinc eixos que han estat oberts a la participació dels santboians. Les taules hanestat dirigides per una persona del teixit cultural de Sant Boi, per un expertmunicipal i una altra persona nomenada per la Diputació de Barcelona.

Taules de debat: 1. Cultura i Persona, 2. Cultura i Territori, 3. Cultura i Societat, 4.Cultura i Memòria, 5. Cultura i Creació.

A continuació, algunes de les propostes expressades durant la primera sessió detreball (6 de novembre de 2004) així com les recollides des de l’Oficina Tècnica delPla (fins al dia 15 de novembre), en relació a les persones amb discapacitat,segons els diferents eixos de treball i àmbits d’actuació.

Eix C: Els equipaments culturals: L’instrument bàsic per a l’acció cultural

Psiquiàtric

- Facilitar la integració de l’Hospital a la ciutat

Eix D: El patrimoni cultural de Sant Boi: Un element emblemàtic i diferencial

Música

- Impulsar programes de musicoteràpia amb el psiquiàtric.

Eix G: La relació de la cultura amb els àmbits més propers

La cultura com a factor d’integració

- Fomentar els mecanismes d’integració i accés a la cultura per a les personesamb discapacitats (barreres arquitectòniques, etc.)

- Preveure una oferta cultural adreçada a persones amb discapacitat psíquica.

24

2.2 MARC CONCEPTUAL

Com anomenar les persones sobre les quals estem fent el diagnòstic és unaqüestió que a voltes porta a discussions i debats. Sembla que el fet d’haver dedonar un nom pot portar a discriminació i a classificacions no desitjades pelsafectats i per això l’esforç se centra sempre a trobar un terme el més normalitzadorpossible.

El terme utilitzat per referir-se a les persones amb discapacitat ha anat variant alllarg dels anys, fins i tot molt ràpidament, ja que quan el mot que s’utilitza peranomenar el col·lectiu ha adquirit un valor pejoratiu se n’ha buscat un altre.

L’any 1975 l’Assemblea General de les Nacions Unides va utilitzar la paraulaimpairment, que fou traduïda al català per impediment, per referir-se a ladeficiència i impedits per referir-se al col·lectiu.

Actualment el terme impedit està en desús, així com el d’invàlid o d’altres, malgratque romangui en el llenguatge oficial (“pensions d’invalidesa”).

L’any 1980 l’Organització Mundial de la Salut –OMS- va publicar la ClassificacióInternacional de les Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), quedefineix els conceptes següents:

- Deficiència: (en anglès impairment): és qualsevol pèrdua o anormalitat d’unaestructura o funció psicològica, fisiològica, o anatòmica. Representa, per tant,les pertorbacions o mancances orgàniques.

- Discapacitat o Disminució (en anglès, disability): és tota restricció oabsència, deguda a una deficiència, de la capacitat de realitzar una activitat enla forma, o dins del marge considerat normal per a l’ésser humà. Per tant, ladiscapacitat representa les pertorbacions funcionals de la persona.

- Minusvalidesa (en anglès, handicap): és la situació desavantatjosa en què estroba una persona determinada, com a conseqüència d’una deficiència odiscapacitat, que limita o impedeix, el compliment d’un rol que és normal per aaquella persona, segons l’edat, el sexe i els factors socials i culturals.Representa, per tant, les pertorbacions de tipus social.

Aquesta classificació va trencar amb la visió mèdica d’observar la malaltia com acausa i va permetre ampliar-la en les seves conseqüències. Proposa com pal·liarles pertorbacions i els trastorns en cada nivell en què es troba la persona: laprevenció (en la deficiència), la rehabilitació (en la discapacitat o disminució) i laigualtat d’oportunitats (en la minusvalidesa).

A la normativa de Catalunya s’ha utilitzat durant molts anys el terme disminuïts -físics, psíquics i sensorials-.

25

2.2.1 Definició de Discapacitat

El novembre de 2001, es publica la Classificació Internacional delFuncionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), establint un nou marc teòric:

DiscapacitatÉs el nom genèric que engloba tots els components: deficiències, limitacions enl’activitat i restriccions en la participació. Expressa els aspectes negatius dela interacció entre un individu amb problemes de salut i el seu entorn físic isocial.

Deficiència: Són problemes en les funcions fisiològiques o en les estructures corporals dela persona. Poden consistir en la pèrdua, defecte, anomalia o qualsevol altra desviaciósignificativa respecte a la norma estadísticament establerta.

Limitacions en l’activitat: Són les dificultats que un individu pot tenir per realitzaractivitats. Aquestes dificultats poden aparèixer com una alteració qualitativa o quantitativaen la manera en què la persona desenvolupa l’activitat en comparació amb d’altres que notenen un problema de salut similar.

Restriccions en la participació: Són problemes que una persona pot experimentar eninvolucrar-se en situacions vitals, com ara les relacions interpersonals, el treball, etc., en elcontext real en què viuen. La presència d’una restricció en la participació ve determinadaper la comparació de la participació de la persona amb discapacitat amb la participaciód’una persona sense discapacitat en una situació anàloga o comparable.

Factors contextualsConstitueixen el rerafons, tant propi com extern, de la vida d’un individu i del seu estil devida. Queden inclosos els factors personals i els factors ambientals, que poden tenir unainfluència positiva o negativa en la realització d’activitats o en el desenvolupament del rold’individu membre d’una societat.

Facilitadors: Són tots aquells factors de l’entorn d’una persona que, quan estan presents oabsents, afavoreixen el funcionament i redueixen la discapacitat. Per exemple, ladisponibilitat de la tecnologia assistencial adequada, i també l’existència de serveis desuport que intenten augmentar la participació de les persones amb discapacitat endeterminades àrees de la vida (educació, treball,…). Els factors facilitadors poden preveniro evitar que un dèficit o limitació en l’activitat es converteixi en una restricció en laparticipació.

Barreres/obstacles: Són tots aquells factors en l’entorn d’una persona que, quan estanpresents o absents, limiten el funcionament i generen discapacitat. Per exemple, unambient físic inaccessible, un producte no utilitzable per tots o un servei existent que, tot iaixí, no és vàlid per a les persones amb discapacitat.

Aquest nou patró internacional de descripció i mesurador de la salut i ladiscapacitat, té en compte els aspectes socials de la discapacitat i ofereix unmecanisme per documentar la repercussió de l’entorn social i físic en elfuncionament del subjecte, i que basa els seus indicadors en com perceben lespersones els seus problemes de salut i com intenten corregir-los per tal de poderdur una vida productiva i satisfactòria, totalment “normalitzada”.

26

Aquesta nova definició, doncs, se centra en com la deficiència modifical’ambient de la persona, l’activitat que realitza i la seva participació a lacomunitat (valoració de factors ambientals com a facilitadors i inhibidors de laparticipació).

Tanmateix, la CIF posa totes les malalties i els problemes de salut al mateixnivell, amb independència de quina sigui la causa. Aquest enfocament neutralcol·loca els trastorns mentals al mateix nivell que les malalties físiques i hacontribuït al reconeixement i la documentació de la càrrega mundial dels trastornsdepressius.

D’acord amb aquesta nova conceptualització, no podem entendre la discapacitatcom un problema d’un grup minoritari, ni tampoc de persones amb unadeficiència visible o que requereixin ajudes i aparells com una cadira de rodes. Perexemple, una persona afectada del VIH pot trobar-se discapacitada en el que esrefereix a les seves possibilitats de participació activa en una professió. En aquestsentit, la CIF, proporciona diferents perspectives per trobar les mesuresadients i optimitzar les capacitats de les persones afectades per tal de podergaudir d’una vida plena.

Discapacitat SeveraEntenem per “persones amb discapacitat severa” (PDS) aquelles persones ambdiscapacitat que presenten intenses deficiències/trastorns o deficiènciescombinades , així com limitacions en l’activitat o en la participació quen’impedeixen la implicació en el seu desenvolupament per a la vida diària i enl’exercici dels seus drets com a ciutadans/es.

• L’origen pot ser divers, així com el seu curs. Pot tractar-se d’un danycerebral adquirit, pot tenir origen prenatal, perinatal, postnatal. El dèficit potestabilitzar-se o pot ser progressiu.

• L’element distintiu és el grau de dependència que ocasiona aquest tipusde discapacitat.

Pluridiscapacitat (o deficiències combinades i acumulació de dèficits)

És una discapacitat severa i específica que associa trastorns motrius,cognitius i sensorials importants. La interrelació entre aquests trastornsprovoca, en les persones que la pateixen, una important restricció de la sevaautonomia i té repercussions sobre la qualitat de vida de les famílies.

27

2.2.2 Terminologia de la classificació emprada en l’Estudi

2.2.2.1 Tipologia de la discapacitat

Per entendre la terminologia pròpia de l’àmbit cal definir prèviament les diferentstipologies:

Física motòrica: discapacitat de les persones que tenen afectada la capacitatde moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesionscerebrals...).

Física no motòrica: la tenen aquelles persones que per causes orgàniquesno poden desenvolupar la seva vida amb plena normalitat (cansament crònic,malalties coronàries, renals, pulmonars...).

Visual: discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcial dela visió que no es pot corregir plenament amb ajudes òptiques.

Auditiva: discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcialde l’audició que no es pot corregir amb ajudes tècniques. Poden tenir tambéalterat el llenguatge oral.

Intel·lectual: discapacitat que tenen les persones que per causes, tantcongènites com adquirides, presenten un funcionament intel·lectualsignificativament per sota de la mitjana a més de problemes d’adaptació enalgunes de les àrees de la vida quotidiana.

Trastorn mental: aquelles persones que, tinguin o no un diagnòstic d’unamalaltia mental, presenten inadaptacions psicosocials que necessiten unaintervenció rehabilitadora.

No consta: recull les situacions codificades erròniament i les codificacionsque no es poden incloure en cap dels altres grans grups.

2.2.2. 2 Grau de la discapacitat

Com hem comentat anteriorment, el Certificat de Reconeixement del Grau deDiscapacitat és un document que valora el tipus i el grau de discapacitat. És elDepartament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya qui atorgaaquest certificat a través de l’ICASS (Institut Català d’Assistència i ServeisSocials). A banda d’especificar el tipus de deficiència i discapacitat, és a dir, eldiagnòstic, s’estableix el grau de discapacitat, el qual es calcula mitjançant unsbarems que tenen en compte la situació personal i social.

28

El percentatge establert legalment per ser reconegut com a persona ambdiscapacitat és d’un 33%.

Aquesta és una aproximació a les característiques personals segons el grau dediscapacitat:

Entre el 33% i el 64%: la majoria d’aquestes persones tenen un nivelld’autonomia personal normalment alt. Aquest fet facilita una major integraciósocial. En el tema laboral predomina la inserció en un entorn de treball protegit.

Entre el 65% i el 74%: persones que, en termes generals, tenen mésdificultats per aconseguir una plena integració social i sobretot laboral. Espoden trobar amb limitacions per realitzar algunes activitats de la vida diària(AVD). Tenen dret a la pensió no contributiva si els seus ingressos sóninsuficients.

Més del 75%: És probable que puguin necessitar l’ajuda d’una altra personaper realitzar les activitats de la vida diària (AVD). Són necessaris en la majoriadels casos recursos i atenció especialitzada per treballar la seva integraciósocial.En cas de requerir l’ajuda d’altra persona per a activitats quotidianes i no teniringressos suficients, la pensió no contributiva es veu incrementada en un 50%.

Tenir dret als diferents recursos i prestacions depèn, de vegades, del grau dediscapacitat. També el fet de tenir un “sí” en l’apartat del document relatiu a“tercera persona, i de “mobilitat” permetrà accedir a alguns recursos.

• Barem de tercera persona: Pot constar un “sí” o un “no” i vol dir que lapersona valorada, per raó de les seves limitacions, necessita (o no)l’ajuda d’alguna altra per fer les activitats de cada dia.

• Barem de mobilitat: Pot constar un “sí” o un “no”. Vol dir que es tenendificultats greus per desplaçar-se i per utilitzar transports públics

29

2.2.2. 3 Distribució per edats

De 0 a 4 anys: en aquestes edats incideixen els serveis d’atenció precoçdirigits a nens/es que presenten o poden presentar determinats trastorns odesharmonies en el desenvolupament de les àrees motriu i intel·lectual.

De 5 a 16 anys: coincideix aproximadament amb el període de l’ensenyamentobligatori.

De 17 a 44 anys: s’inicia l’edat per treballar i la possible incorporació al mónlaboral. Agrupa el col·lectiu susceptible de ser usuari de determinats serveis detreball protegit o de suport al treball en empreses ordinàries.

De 45 a 64 anys: en aquestes edats es produeix la consolidació de laintegració laboral –en l’àmbit protegit o en l’empresa ordinària- i la definició delperfil d’usuaris de serveis especialitzats.

De 65 a 75 anys: període posterior a l’edat laboral, tot i que en molts casos elcessament en el treball s’haurà produït abans per les dificultats creixents de ladiscapacitat.

De 75 anys i més: aquest grup pren progressivament més importància enhaver augmentat significativament les expectatives de vida en el col·lectiu engeneral de les persones amb discapacitat.

2.2.3 Conclusions sobre la terminologia actual:

Pel que fa tant a la normativa, els professionals i les persones afectades, així comen la majoria de textos de Catalunya, i concretament en el cas de Sant Boi, elterme que s’utilitza és el de persona amb discapacitat –física, intel·lectual,sensorial, auditiva i persona amb malaltia mental o trastorn mental-.

El que està clar és que el mot que no s’utilitza és minusvàlids perquè no ha arrelatprou en l’ús quotidià de la nostra societat. Lluny de pretendre crear cap polèmica,ni de crear discussió on n’hi ha, creiem que la utilització que es fa Sant Boi éscorrecta. El que cal tenir en compte és usar la composició persones ambdiscapacitat o amb disminució (no disminuïts o discapacitats), anteposant,abans que res, el terme persona (o en cada cas home, dona, treballador... alde discapacitat/disminució).

30

2.3 MARC LEGAL I COMPETENCIAL

Les responsabilitats de les autoritats locals en la gestió dels recursos per a lespersones amb discapacitat són determinades per la Llei de bases de règim local iper les lleis orgàniques referides a les persones amb discapacitat i la sevaintegració social.

2.3 .1 Legislació d’àmbit internacional, europeu, estatal, autonòmic imunicipal.

Les Normes uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les personesamb discapacitat (1993) comporten implícitament el ferm compromís moral ipolític dels estats d’adoptar mesures per assolir la igualtat d’oportunitats. Lafinalitat d’aquestes normes és garantir que nens, nenes, dones i homes ambdiscapacitat puguin tenir els mateixos drets i obligacions que la resta de lapoblació, ja que en totes les societats del món hi ha encara obstacles queimpedeixen que aquestes persones exerceixin els seus drets i llibertats i dificultenla plena participació en les activitats de les seves respectives societats. LesNormes promulguen que és responsabilitat dels estats prendre les mesuresadients per eliminar aquests obstacles.

La Carta Social Europea (1961), ratificada per Espanya el 29 d’abril de 1980. Elsgoverns signataris es comprometen a reconèixer com a objectius de la sevapolítica, tant nacional com internacional, els drets i principis que recull aquestaCarta. Concretament, en el seu article 15 (Part II), fa referència als drets de lespersones amb discapacitat física o intel·lectual a la formació professional i lareadaptació professional.

Article 15Per garantir l’exercici efectiu del dret de les persones amb discapacitat física o intel·lectual a laformació professional i social, les parts contractants es comprometen a:

1. Prendre les mesures oportunes per procurar als interessats/des els mitjans per a la sevaformació professional, i també, si fos necessari, les corresponents institucionsespecialitzades, ja siguin privades o públiques.

2. Adoptar les mesures adequades per proporcionar un lloc de treball a les persones ambdiscapacitat, particularment mitjançant serveis especials d’inserció, possibilitats de treballprotegit i mesures destinades a estimular els empresaris per a la contractació de personesamb discapacitat.

El nou article 13 dels Tractats de la Comunitat Europea i Unió Europea (TCE),preveu la possibilitat que el Consell, per unanimitat, a proposta de la Comissió idesprés de la consulta prèvia al Parlament europeu, adopti mesures per lluitarcontra la discriminació per motius de sexe, d’origen racial o ètnic, religió oconviccions, discapacitat, edat o orientació sexual. Basades en aquest articles’han aprovat dues directives, una de les quals té per objecte establir un marcgeneral per lluitar contra la discriminació pels motius anteriorment expressats. Aixídoncs les normes comunitàries contra la discriminació suposen una reaccióenfront de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees(TJCE).

31

La Constitució espanyola (1978), en el seu article 49, obliga que els poderspúblics duguin a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació iintegració de les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, a les qualss’ha de prestar l’atenció especialitzada que requereixen, tot emparant-lesespecialment en la consecució dels drets que s’atorga a la ciutadania.

Artículo 49

2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y laigualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; removerlos obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos losciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.

Artículo 14

Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna porrazón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstanciapersonal o social.

Artículo 43

1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud.

Artículo 44

1. Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todostienen derecho.

Ley 13/1982, de 7 de abril, de Integración Social de Minusválidos –LISMI-, vaestablir les bases sobre les quals ha de fonamentar-se la política d’actuació enversles persones amb discapacitat, inspirant-se en l’article abans esmentat de laConstitució, en la declaració de drets del deficient mental aprovada per lesNacions Unides (1971) i en la declaració dels drets dels minusvàlids de la mateixaorganització (1975). Va emmarcar les futures actuacions en el marc de laintegració –cultural, laboral, educativa, etc.- és a dir, per afavorir que, sempre quesigui possible, les persones amb discapacitat utilitzin els serveis i recursosexistents dirigits a la població general, fent-hi, en tot cas, les adaptacions quecalgui.

L’any 2003, coincidint amb l’Any europeu de les persones amb discapacitat, espublicà la Ley 51/2003 de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, nodiscriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad(cliqueu aquí). L’objecte d’aquesta llei és establir mesures per garantir i ferefectiu el dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat,conforme als articles 9.2, 10, 14 i 49 de la Constitució espanyola. En aquesta lleiconvergeixen els corrents d’accessibilitat i no discriminació en “consonància” ambla LISMI, que ja havia previst mesures d’acció positiva.

32

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu títol preliminar, article 8, disposaque:

Article 8.

1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i deures fonamentals establerts a laConstitució.

2. Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l’àmbit de la seva competència,promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en quèaquest s’integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultinllur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, econòmica,cultural i social.

Finalment, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat(cliqueu aquí), a la qual s’adherí l’Ajuntament de Sant Boi el maig de 2001amb el compromís de reconèixer aquest document com a primera regla jurídicavinculant a totes les ordenances municipals. La carta fa menció especial a lespersones amb discapacitat i atribueix una responsabilitat pública municipal enels temes d’adaptació d’habitatge, transport i llocs de treball.

Malgrat l’ampli ventall normatiu existent, les persones amb discapacitat es trobenencara en desavantatge respecte a la població en general. Per aquest motiu cal unclar compromís polític per part de totes les administracions per assumir elsprincipis que la legislació promulga i que, sovint, per manca de normativasancionadora, no es duen a terme.

2.3.2 Delimitació de responsabilitats i competències de lesadministracions locals

Les competències dels governs locals d’actuacions adreçades a les persones ambdiscapacitat són bastant limitades. En la seva consideració de les persones ambdiscapacitat com a ciutadans de primer ordre, les administracions locals preveuranles accions d’adaptació i/o correctores que garanteixin la igualtat d’oportunitats id’accés d’aquest col·lectiu al conjunt de l’oferta que es fa a tota la ciutadania.Aquestes competències recauen, sovint, en la Generalitat de Catalunya, que ésqui té la responsabilitat de promoure les polítiques i els recursos humans ifinancers per tal d’aconseguir la plena integració social de les persones ambdiscapacitat.Per això, part de la responsabilitat municipal és demanar a l’administraciócompetent que compleixi les seves competències.

Dintre de les competències de l’Ajuntament (vegeu competències per àmbitsd’actuació a l’annex núm. 1), algunes són competència exclusiva, altrescompartides amb l’administració autonòmica (art.63.2 de la Llei municipal derègim local de Catalunya):

33

- L’ordenació del trànsit de vehicles i de persones a les vies urbanes: fareferència al compliment de la normativa sobre reserves d’aparcament,targetes d’aparcament…

- L’ordenació, la gestió, l’execució i la disciplina urbanístiques; lapromoció i la gestió d’habitatges; els parcs i els jardins, lapavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins ivies rurals: en totes aquelles accions que tenen a veure amb la reservad’habitatges de promoció pública per a les persones amb discapacitat il’accessibilitat d’edificis i via pública.

- La participació en la gestió de l’atenció primària de la salut, accions decoordinació amb els centres de salut.

- La prestació dels serveis socials, la promoció i la reinserció social:totes les accions dissenyades dintre de l’àmbit sociosanitari.

- El transport públic de viatgers: accions relatives a l’accessibilitat altransport públic.

- Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l’ocupació i ellleure: en tant que el Pla dissenya accions per tal d’afavorir que lespersones amb discapacitat participin de forma normalitzada d’aquestesactivitats.

- La participació en la programació de l’ensenyament i la cooperacióamb l’administració educativa en la creació, la construcció i elmanteniment dels centres docents públics; la intervenció en elsòrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilànciadel compliment de l’escolaritat obligatòria: en l’àmbit d’educació hi haaccions per garantir el dret a l’educació de les persones amb discapacitat.

Tanmateix, la Llei municipal i de règim local de Catalunya –art. 64- estableixque els municipis han de prestar, com a mínim, els serveis següents:

- ...pavimentació i conservació de les vies públiques: en tant que espretén garantir, mitjançant l’aplicació del Codi d’accessibilitat, que lespersones amb mobilitat reduïda no es trobin amb barreres arquitectòniquesen el seu entorn quotidià.

- En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants, a més:Parc públic, biblioteca pública...

- En els municipis de població superior a vint mil habitants, a més:...prestació de serveis socials,..., instal·lacions esportives d’ús públic.

- En els municipis de població superior a cinquanta mil habitants, a més:Transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi.

34

A Sant Boi es presten tots aquests serveis; del que es tracta és que lespersones amb discapacitat hi tinguin accés com la resta de la població.

A part d’aquests serveis, la Llei municipal i de règim local de Catalunya –art. 68-estableix que per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exerciractivitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques (...).