2 unitat ii_republica_11
TRANSCRIPT
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
LA SEGONA REPÚBLICA
1.- L’adveniment de la República
2.- El context nacional i internacional
3.- Etapes i cronologia de la República
3.1.-El govern provisional (1931)
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
3.4.- El Front Popular (1936)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
1.- L’adveniment de la República
Dictadura de BerenguerDictadura de Berenguer
convoca
Victòria republicana(a les principals ciutats)Victòria republicana(a les principals ciutats)
Proclamació de la República (14 d’abril)Proclamació de la República (14 d’abril)
1930 Pacte de Sant Sebastià1930 Pacte de Sant Sebastià
Comitè revolucionari
Insurrecció armadaMobilitzacions populars
Enderrocar la monarquiaInstaurar la RepúblicaCrear un règim amb autonomies
Govern provisional (Niceto Alcalà Zamora)
1
A finals de la dictaduraEs realitza el
Es crea un
Amb l’objectiu de
Que provoqui la
Substituït per l’Almirall Aznar(recorda l’article d’Ortega y
Gasset “el error Berenguer”)
Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
2
2.- El context nacional i internacional
Context mundialContext mundial
Crisi econòmica (la Gran Depressió dels trenta)
Crisi de la democràcia
Ascens dels règims feixistes i totalitarisAscens dels règims feixistes i totalitaris
Feixisme italiàNazisme alemanyEstalinisme
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
2
2.- El context nacional i internacional
Context nacional: Diversitat política a EspanyaContext nacional: Diversitat política a Espanya
Esquerres Republicans i regionalistes Dretes
PSOE (Largo Caballero, Indalecio Prieto)PCEBOC (Bloc Obrer i Camperol)POUM (Andreu Nin)PSUC (Estalinistes)USC (Unió Socialista de Catalunya)
Acción Republicana _1931 (Azaña)ORGA (Casares Quiroga)
Izquierda Republicana (1934)
ERC
Lliga , PNB....CEDA (1933)
Monàrquics•Renovación Española (Calvo Sotelo)•Comunión Tradicionalista (Carlins)
UGTCNT-FAI(sindicats)
Centre dreta:Partido Radical(A. Lerroux)
Extrema dreta:•JONS (Ramiro Ledesma)•Falange (José Antonio Primo de Rivera)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
3
3.- Etapes i cronologia de la República
Govern provisional
Abril1931
Juny1931
Bienni d’esquerresprogressista
Novembre1933
Bienni de centre-dretaPartit Radical + CEDA
Front Popular
Febrer1936
President Alcalà
Zamora
Cap de govern: Manuel Azaña Alejandro Lerroux (entre altres) Casares Quiroga
President de la República (Cap d’Estat): Alcalà Zamora Manuel Azaña
Govern Partit Radical
Octubre1934
Revolució d’Astúries i Catalunya
Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions
Gener (33)Matança de Casas
Viejas
Setembre 32Estatut de Catalunya
Octubre(35)Escàndol estraperlo
Juliol 1936 Assassinat Calvo Sotelo
Agost 32Intent cop d’Estat Sanjurjo
Juny 1934 Inconstitucionalitat de la Llei
de Contractes de Conreu
Desembre de 1931Aprovació Constitució
Abril 1933 eleccions municipals
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
3.- Etapes i cronologia de la República
Govern provisional
Abril1931
Juny1931
Bienni d’esquerresprogressista
Novembre1933
Front Popular
Febrer1936
Octubre1934
Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions
República d’esquerres República de dretes República d’esquerres
Bienni de centre-dretaPartit Radical + CEDA
Govern Partit Radical
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
3.- Etapes de la República
3.1.-El govern provisional (14 d’abril- 28 de juny de 1931)3.1.-El govern provisional (14 d’abril- 28 de juny de 1931)
Presidit per Niceto Alcalá ZamoraEs realitzen les primeres reformes:•Jornada de les 8 hores al camp•Escoles, xarxa de biblioteques... Dignificació de la professió e mestre...•Reformes a l’exèrcit (jubilació d’oficials, tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa... I creació dels Guàrdies d’Assalt)•Enfrontament progressiu amb l’Església (pastoral del Cardenal Segura, crema de convents a Madrid el 11 de maig)
Es convoquen eleccions al 28 de juny de 1931
Cardenal Segura
4
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Els principals problemes en l’elaboració de la Constitució
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
President de la República: Alcalà Zamora
Cap de govern: Manuel Azaña
La constitució de 1931La constitució de 1931
La qüestió autonòmicaLa qüestió autonòmica
La construcció d’una República democràtica i d’esquerresLa construcció d’una República democràtica i d’esquerres
Democràtica (sufragi universal- vot de la dona)Corts unicamerals (Congrés dels diputats)El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys)
Nomena i destitueix el cap del governDissol i convoca les Corts
Es reconeix les llibertats individualsDret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa
La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església-Estat)
La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia
Catalunya Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu Estatut d’Autonomia del 1932
Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a l’Estatut d’Autonomia de 1936
País Basc5
Eleccions
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat)Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt
Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat)Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt
Les reformesLes reformes
Religioses
Militars
La construcció d’una República democràtica i d’esquerresLa construcció d’una República democràtica i d’esquerres
6
-Secularització dels usos socials (cementiris, llei del divorci)-Control estatal sobre les activitats de les associacions religioses-Reversió a l’Estat d’una part del patrimoni nacional dels béns eclesiàstics-L’eliminació de la influència religiosa en l’ensenyament
.Dissolució de la Companyia de Jesús
.Llei de congregacions (1933) (Regularització i fiscalització d’activitats, prohibició d’exercir l’ensenyament)
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Les reformesLes reformes
Agràries
La construcció d’una República democràtica i d’esquerresLa construcció d’una República democràtica i d’esquerres
Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932
7
Objectius: Eliminar el latifundisme Crear una classe de petits propietaris
A través de l’expropiació, amb indemnització o no. IRA (Institut de Reforma Agrària)
-Mancances tècniques, manca de diners, lentitud, oposició dels propietaris
Problemes:
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Les reformesLes reformes
Socials
La construcció d’una República democràtica i d’esquerresLa construcció d’una República democràtica i d’esquerres
Millora la condició de la dona: Reforma del codi civilSituació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesosEducació: Escolarització, «missions pedagògiques»
8
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Els problemes del Bienni ProgressistaEls problemes del Bienni Progressista
Oposició de la dreta Oposició de la dreta Monàrquica Revolta militar (Sanjurjo, 1932)
CEDA (Catòlica)
Oposició d’extrema esquerraOposició d’extrema esquerra CNT - FAI
UGTAgitació social
Castilblanco, 1931Casas Viejas, 1933Castilblanco, 1931Casas Viejas, 1933La repressió contra
l’agitació social provoca
La desunió de l’esquerra i el descrèdit d’Azaña
Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña
convoca noves eleccions- Vota la dona- Abstencionisme anarquista- Desunió de l’esquerra- Concentració de la dreta
1933
Victòria de la CEDA9
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
10
Desembre de 1933: Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical)
Octubre 34: la CEDA entra al govern de Lerroux (tres ministres de la CEDA) «Bienni Negre»
El govern radicalcedista
Anul·lació reformes progressistes
La Revolució d’Octubre de 1934
Vaga general del 5 d’octubre
Insurrecció obrera a Astúries (10 dies, repressió de l’Exèrcit, Estat de Guerra)
A CatalunyaLluís Companys proclama L’Estat Català
provoca
Eleccions
Paralització Reforma Agrària i de l’ExèrcitConciliació amb l’Església (retorn a l’ensenyament)Aturar el procés autonòmic (Estatut basc)Enfrontament amb la Generalitat
3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
11
La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el governLa dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern
El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo)
L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important de l’extrema dreta espanyola (Bloque Nacional i Falange)
Però a més...
La desfeta del Partit Radical provoca la convocatòria de noves eleccions per Alcalà Zamora
Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans, amb recolzament de la CNT)
La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936
Actitud molt reaccionària del govern•Apropament diplomàtic amb l’Alemanya Nazi•Es beneficia a militars antirepublicans (Franco, Mola...) •Accions de la patronal injustes amb dirigents sindicals
3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
12
El poder queda en mans de l’esquerra, augmentant la polarització política i el deteriorament de la convivència social
Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934
Restauració de la Generalitat de Catalunya
Tramitació estatuts gallec i basc
Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres)
Azaña es converteix en president de la república (maig del 36)
Eleccions
@@
3.4.- El Front Popular (1936)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
13
Els problemes Els problemes Partits republicans i el Partit Comunista
Largo Caballero (PSOE, UGT) / CNT-FAI
Divisió de l’esquerraDivisió de l’esquerra
Radicalització de l’oposicióRadicalització de l’oposició
El sector conservador te por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera)
Ordre, propietat, religió i pàtria
violència d’extrema dretaviolència d’extrema dreta
JONS, Falange (grups paramilitars)«Dialèctica de les pistoles»
Assassinats (José Castillo, Calvo Sotelo)
Desestabilitzar el sistema
Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...)
Desencadena
amb l’objectiu de
Per tal de provocar una
Que ens durà al
18 de juliol18 de juliol
Reformista i democràtica
Revolucionària
Defensa
3.4.- El Front Popular (1936)
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Cartells electorals
Webs sobre la Segona República
Gràfics electorals
Textos
RecursosRecursos
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
@@
19361936 Govern del Front Popular
Cartells de les eleccionsCartells de les eleccions
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
@@
19361936 Govern del Front Popular
Cartells de les eleccionsCartells de les eleccions
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
12
Eleccions generals de 1931Eleccions generals de 1931
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
13
Eleccions generals de 1933Eleccions generals de 1933
PCE i altres partits d’esquerres; 21
ERC; 19
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
14
Eleccions generals del 16 de febrer de 1936Eleccions generals del 16 de febrer de 1936
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
15
Eleccions generals juny de 1931Eleccions generals juny de 1931
PCE i altres partits d’esquerres; 21
ERC; 19
Eleccions generals novembre de 1933Eleccions generals novembre de 1933
Eleccions generals del 16 de febrer de 1936Eleccions generals del 16 de febrer de 1936
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
17
CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICAESPAÑOLATÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generalesArtículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley.Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República.Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones.Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12.Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones: a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la región. b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de autonomía hasta transcurridos cinco años. c) Que lo aprueben las Cortes.Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos 15 y 16.
CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICAESPAÑOLATÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generalesArtículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley.Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República.Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones.Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12.Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones: a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la región. b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de autonomía hasta transcurridos cinco años. c) Que lo aprueben las Cortes.Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos 15 y 16.
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Religioses
Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases: 1ª. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado. 2ª. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependientes del Ministerio de Justicia. 3ª. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos. 4ª. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza. 5ª. Sumisión a todas las leyes tributarias del país. 6ª. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación. Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.
Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Religioses Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931
Artículo 27. La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política, salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Noticias procedentes de la provincia de Cádiz informan de que miles de braceros pertenecientes a la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra se han incautado de unas fincas particulares, anticipándose a la aplicación de la reforma agraria prevista en el programa del Frente Popular. El propósito es forzar al gobierno a que acelere la reforma agraria.
LA VANGUARDIA, 29 marzo 1936.
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
Ayer se produjo un atentado contra el vicepresidente de las Cortes y diputado socialista, el eminente penalista señor Jiménez de Asúa. En ocasión de dirigirse a su vehículo oficial, unos individuos hicieron fuego sobre èl sin llegar a herirle, alcanzando, en cambio, los disparos a su escolta señor Gisbert quien resultó tan gravemente herido que falleció poco después. Los agresores no han sido identificados, pero se cree que son elementos de Falange Española y el hecho entra dentro del antagonismo violento entre facciones de derechas y de izquierdas, tras las elecciones del 16 de febrero.
LA VANGUARDIA, 12 DE MARZO DE 1936.
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
La pastoral del Cardenal Segura
“VENERABLES hermanos y, muy amados, hijos: Acontecimientos que todós conocéis han creado un ,iuevo estado de cosas en nuestra Patria, que impone a todos los católicos gravísimos deberes. (…)Los católicos, particularmente, no podemos olvidar que, por espacio de muchos siglos, la Iglesia e instituciones hoy desaparecidas convivieron juntas, aunque sin confundirse ni absorberse, y que de su acción coordinada nacieron beneficios inmensos que la historia imparcial tiene escritos en sus páginas con letras de oro. (…)(…) se requiere por parte de los católicos un aprudente y eficaz actuación política. «¿No es deber de todos los católicos — decía Su Santidad Pío X en su encíclica de 25 de agosto de 1910— usar de las armas políticas que tiene a la mano para defender a la Iglesia y también para obligar a los políticos a mantenerse en su terreno y no ocuparse de la Iglesia sino para darle lo que le es debido?» (…)Es urgente que en las actuales circunstancias los católicos, prescindiendo de sus tendencias políticas, en las cuales pueden permanecer libremente, se unan de manera seria y eficaz para conseguir que sean elegidos para las Cortes Constituyente candidatos que ofrezcan plenas garantías de que defenderán los derechos de la Iglesia y del orden social. (…)
1 de mayo de 1931. Pedro, cardenal Segura y Sáez, arzobispo de Toledo.
RecursosRecursos SORTIRSORTIR
Armand FigueraLa Segona República Història d’Espanya i Catalunya
TORNARTORNAR
WebsWebs
Documents XTEC
Buxaweb.
Vikipèdia
Enciclopèdia Catalana
Socials en xarxa
Historiata
VÍDEO. La Segunda República (1931-1936/39), en castellà, 25 minuts, del programa “Memoria de
España”
VÍDEO. La Segunda República (1931-1936/39), en castellà, 25 minuts, del programa “Memoria de
España”
República i pedagogia a CatalunyaRepública i pedagogia a Catalunya
Historiasiglo20