Butlletí

Dos anys de Pla estratègic del MUHBA

En el moment de tancar aquest butlletí els diaris informen quel’Ajuntament de Barcelona “dóna llum verda al projecte de rehabilita-ció de la fàbrica Oliva Artés, que es convertirà en una nova seu delMuseu d’Història de Barcelona, dedicada al període contemporani”.És una bona notícia relacionada amb l’article sobre com potenciar el museu en temps de crisi, on hi trobareu una reflexió a l’entorn deles apostes del Muhba en els àmbits de la recerca, el patrimoni històrici la innovació cultural. En aquest darrer aspecte, voldríem subratllar els avenços del programa La bellesa cura, al qual ens referíem en elnúmero anterior. La jornada científica del 4 de maig sobre El consolde la bellesa, al Monestir de Pedralbes, en va ser una bona mostra. Vacomençar amb una lúcida i emotiva conversa amb el doctor MoisèsBroggi, per continuar amb diferents aportacions des de la neurobiolo-gia, la filosofia, la història de l’art i la història, en un profitós diàlegsobre el potencial del Muhba, un museu d’història urbana, en aquestterreny fins ara poc fressat.

20

SEGON QUADRIMESTRE DE 2010. ANY V. NÚM. 20

© M

UH

BA

(aut

or: A

nna

Osw

aldo

Cru

z)

Park Güell

EL PROGRAMA DEL MUSEU

EL PARK GÜELL, D’URBANITZACIÓ PRIVADA A ICONA GLOBAL

2 MUHBAButlletí

Quina és la relació del Park Güellamb els ciutadans de Barcelona? Unespai llunyà, singular i monumentalque ocupen els turistes, o el parc pro-per en què se celebren actes públics ion es va a passejar o a fer esport? Laveritat és que, potser amb l’excepciódels veïns més directes, la distànciapsicològica entre Barcelona i el ParkGüell és molt superior a la distànciareal. Sembla que la passejada des deGràcia al carrer d’Olot és llarga i quela Travessera de Dalt es pot convertiren una barrera infranquejable entredues Barcelones. No pensem, perexemple, que Antoni Gaudí va viureal Park gairebé vint anys, des del1906 fins pocs mesos abans de la sevamort, i que anava cada dia a peu finsa la Sagrada Família i al vespre, amés, s’acostava al centre de la ciutat.Després tornava al seu domicili, devegades amb el carruatge del seuamic i mecenes Eusebi Güell. TambéGüell, malgrat tenir un palau obert alcarrer Nou de la Rambla, habitava laseva casa del Park Güell. Barcelona, ciutat disposada entre elmar i la muntanya, sempre ha tinguttendència a buscar els seus «mira-dors» naturals (la Muntanya Pelada,el Tibidabo, Montjuïc, el Carmel…),i als barcelonins mai no els ha costataccedir als seus turons. Diversos fac-tors, però, han contribuït a apartar el Park Güell de la ciutat: una cons-trucció abusiva en l’entorn mésimmediat, la manca d’un sistema detransport àgil i, darrerament, la difí-cil convivència del turisme massiu iels usos públics de la ciutadania.Històricament el Park Güell ha estatmolt relacionat amb Barcelona. Enels primers anys, l’objectiu d’EusebiGüell era promocionar la seva urba-nització, al mateix temps que aprofi-tava els seus amplis espais per exercirdavant de la ciutat com a promotorde les arts i la cultura. El Park es vaconvertir així en una projecció deljardí privat que Eusebi Güell tenia a l’entorn de casa seva, i alhora sen’enfortí l’ús com a plataforma d’ac-tes públics. Les primeres visites a les obres delparc, que tenien un caràcter més pro-fessional que lúdic, van ser l’excursióde socis del Centre Excursionista de

Catalunya, el 15 de gener de 1902, ila visita de membres de l’Associaciód’Arquitectes de Catalunya, el 4 degener de 1903. S’ha pogut documen-tar un primer acte públic el 20 d’oc-tubre de 1906: la celebració d’unaGarden Party (anomenada així, enanglès) en el marc del PrimerCongrés de la Llengua Catalana. A partir d’aquest moment, se suc-ceeixen tot un seguit d’aplecs, festespopulars, actes infantis i esportius…D’altra banda, Eusebi Güell permetial’accés al parc pagant una mòdicaquantitat que, segons especifiquen lesguies turístiques de l’època, es desti-nava a beneficència.Després de la mort d’Eusebi Güell, el 1918 els hereus ofereixen el ParkGüell a l’ajuntament, que l’adquirirài el 1926 el convertirà en espai ambaccés lliure per als ciutadans, peròamb una activitat decreixent en l’or-ganització d’actes públics. Serà, aixòsí, el parc del barri i també el jardí del’actual escola pública Baldiri Reixac,instal•lada en la que havia estat lacasa dels Güell. Tot i això podem par-lar de la celebració d’alguns actes sig-nificatius, com la conferència que hi

va impartir Salvador Dalí, en unmoment en què l’artista se sentia fas-cinat per les formes «terrorífiques»de Gaudí i l’Art Nouveau (tal comhavia escrit, el 1933, a la revistaMinotaure). L’adveniment de la democràcia i laposterior declaració del Park Güellcom a Patrimoni Mundial per part dela UNESCO van comportar canvisimportants en la vida del parc. S’hivan incrementar els actes públics decaràcter lúdic amb implicació veïnalperò, al mateix temps, l’arribada delturisme massiu començà a fer difícil-ment sostenible la conservació delsjardins. El Park Güell es convertia enuna de les grans icones de Barcelona,tan exitosa que començava a ser difí-cil de conciliar els interessos de totsels seus usuaris.

Mireia FreixaMar LenizComissàries de l’exposició Güell, Gaudí iBarcelona al MUHBA Park Güell

Festa d'automòbils a benefici de l'Asil de Santa Llúcia amb l'assistència de les Infantes, 1908

© A

rxiu Fotogràfic de Barcelona (A

FB). A

utor: Frederic Ballell, 1908

MUHBAButlletí 3

EL PROGRAMA DEL MUSEU

LA DOMUS ROMANA I LES SITGES MEDIEVALS DEL CALL, UN NOU ESPAI PATRIMONIAL

L’any 2002 es va excavar a la finca delcarrer de la Fruita, cantonada amb el car-rer Sant Honorat. Les troballes arqueolò-giques foren ben significatives, però ladescoberta no va ser una sorpresa, ja quel’any 1999 s’havien fet uns sondejos queportaren a la localització dels primers mo-saics romans. D’especial relleu són les res-tes d’una important domus romana i lesestructures d’un gran magatzem medie-val. La Comissió de Patrimoni de Barcelo-na, del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, va decidir con-servar el jaciment in situ i fer-lo visitable.Aquesta voluntat es va fer realitat el 23d’abril passat amb l’obertura d’aquestnou espai arqueològic de 680 m2 situat alcor de la ciutat actual, a tocar de la plaçaSant Jaume. El projecte arquitectònic de Josep Llinàscomprèn un recorregut que permet veu-re els elements més destacats. L’itineraris’ha plantejat seguint un model similar alque es pot trobar al jaciment de la plaçadel Rei: una passarel•la de relliga una mi-ca aixecada, amb baranes protectores re-matades en fusta. La línia de circulaciódel jaciment ressegueix les alineacions de les estructures antigues, reforçant enplanta els diferents espais, de manera quepodem dir que l’«obra nova» ajuda a lacomprensió de l’«obra vella». Destaca elcircuit que s’adapta a les sitges, de desen-volupament semicircular.Com a la plaça del Rei, l’estructurametàl•lica que serveix per circular sesubstitueix puntualment per vidre, ele-ment que permet el pas i alhora deixa aldescobert les restes arqueològiques situa-des a sota. A la part on les estructuresmedievals tenen una major presèncias’ha emprat com a paviment un altrematerial: un linòleum de color negre, unterra que «desapareix» i que indica uncanvi d’època i registre. A l’interior del jaciment el visitant podràveure i gaudir d’una de les domus de lacolònia, un bon exponent de l’arquitec-tura domèstica de Barcino. La casa, pro-pietat d’un important personatge de laciutat, va ser construïda el segle IV, enun moment pròsper i dinàmic de la pe-tita ciutat romana. Com era habitual al’època, la casa segueix un esquema clàs-sic i s’organitza a l’entorn d’un peristi-lum, una mena de pati porticat que per-metia l’entrada de llum i de ventilació, ique alhora feia un paper de punt de tro-bada familiar i d’espai d’oci i de reunió,sobretot a l’estiu.

Al voltant del peristilum s’obrien les dife-rents habitacions, algunes pavimentadesamb mosaics policroms i decorades ambpintures que posen en relleu el rang il’estatus social dels seus habitants. Hi haindicis arqueològics que permeten su-posar que la domus va disposar d’unestermes privades, com podem veure a lamajoria de les cases rellevants de la ciutat(per exemple, a la domus de Sant Miquelo la domus del carrer Bisbe Caçador, to-tes dues cobertes i soterrades al subsòl dela ciutat per tal de preservar-les). L’altre element que sobta quan es visitenles restes és la presència de sis grans sitgesque van formar part d’un gran magat-zem, d’un alfòndec, situat al Call Majorde Barcelona. Els alfòndecs eren espaison els mercaders que arribaven a la ciutatdeixaven les mercaderies i passaven la nit.Im-pressionen l’alçada i la capacitat de lessitges, com també el sistema constructiu,una acurada obra de fàbrica que s’elevagairebé quatre metres. El complex me-dieval dóna mostra de la vitalitat econò-mica i comercial del call barceloní elsegle XIII. Al costat d’aquest nou espai museístic estroba el Centre d’Interpretació del Call,actualment immers en un procés de reno-vació del discurs expositiu. Tot dos espaisestan vinculats topogràficament i temàti-cament i d’ara en endavant aniran estre-tament relacionats. La visita al Call deBarcelona, que ocupava el quadrant nord-oest de la ciutat romana, inclou ara unnou espai patrimonial que ajudarà a

entendre millor l’evolució d’aquest sectorde la metròpoli. La domus romana i les sitges medievalss’afegeixen a altres centres patrimonialsque el MUHBA té al centre de la ciutat ique són actors protagonistes a l’hora d’ex-plicar la història de Barcelona. El ConjuntMonumental de la Plaça del Rei dóna l’o-portunitat de fer una autèntica passejadaper la ciutat romana, com també d’enten-dre i contextualitzar la ciutat antiga imedieval. Des de l’epicentre de la plaçadel Rei, el visitant interessat pot apropar-se al temple d’August, on l’urbanisme i elpoder polític i religiós es donen la mà, ala via sepulcral de la plaça Vila de Madrid,que ofereix una visió del territori i delmón funerari, i ara a la domus romana iles sitges medievals del carrer de la Fruita,on es pot trobar un magnífic exempled’arquitectura domèstica d’època romanai redescobrir el call jueu. En un futur relativament proper es comp-tarà també amb l’espai de la muralla i lestermes de Regomir, que permetrà abor-dar la façana marítima, el sentit i significatde la Porta de Mar, el port, el comerç i lestermes portuàries a la Barcino romana.Les rutes i els itineraris per la ciutat que esprojecten des del MUHBA ajuden a apro-par-se a la realitat física de la ciutat antigai medieval, que continua molt viva i pre-sent en la ciutat contemporània.

Julia Beltrán de HerediaCap de Centres del MUHBA

Inauguració de la Domus de Sant Honorat, 2010 Excavació al jaciment de Sant Honorat

© M

UH

BA

(aut

or: P

ep H

erre

ro)

© A

TIC

S

4 MUHBAButlletí

EL MUSEU PER DINS

El MUHBA, mitjançant els itinerarisurbans, proposa a la ciutadania unamanera diferent d’apropiar-se de la ciu-tat. Es tracta de recorreguts que combi-nen, el coneixement i el gaudi estètic através de la passejada.Amb el guiatge d’una persona queconeix bé les qüestions abordades i lesinterpreta in situ, l’itinerari ajuda a esta-blir relacions entre una sèrie de fites(monuments, edificis singulars, vies) i la trajectòria de la ciutat, de maneraque la forma urbana actual se’ns desco-breix com el resultat de successives con-formacions històriques entre factorspràctics i simbòlics o artístics.El passeig a l’aire lliure i l’exercici físic,a més de despertar la curiositat perconèixer l’entorn, aguditzen els sentits.La ciutat és un escenari, que ben argu-mentat es fa comprensible i proper, isovint fa aflorar vivències pròpies,records i emocions. El que aprehenem en un itinerari urbàacompanya durant molt de temps, per-què es rememora en els recorreguts dia-ris per la ciutat i automàticament s’apli-ca a indrets desconeguts. Recentment,els itineraris del Museu s’han reformu-lat aprofitant l’obertura de dos nouscentres: la Via Sepulcral Romana de laplaça Vila de Madrid i la Domus romanai les Sitges medievals del carrer de laFruita. Partint sempre de la traça urba-na actual, s’analitzen les idees, les cir-cumstàncies polítiques i simbòliques

LA URBANITZACIÓ DEL MUSEU. ELS ITINERARIS DEL MUHBA

que portaren a posar en valor aquestselements i a monumentalitzar-los, peracabar aprofundint en el context histò-ric que els va generar.Enguany, amb motiu de l’Any Cerdà icom a complement de les exposicionstemporals organitzades pel MUHBA,s’ha volgut prioritzar aquesta forma deconeixement. Així, s’han programatdiversos recorreguts guiats que fan visi-ble la important transformació que patíBarcelona des de mitjan segle XIX,quan deixà de ser una ciutat emmuralla-da i es convertí en una gran metròpoli. Dos dels itineraris proposats recorrenCiutat Vella i pretenen mostrar la monu-mentalització de l’espai urbà en dosmoments diferents: La construcciód’una visió romàntica de ciutat on es fapresent el codi estètic dominant pocabans de l’enderroc de les muralles idel Pla de Reforma i Eixample, L’ober-tura de la Via Laietana i la creació delbarri gòtic acosta al públic la percepciódel patrimoni al començament del segleXX i els debats suscitats a l’hora dedonar forma a la nova via. Altres tres itineraris inviten a trepitjarl’Eixample central. En Raó, passió inegoci en la construcció de l’Eixamplees tracta el Pla Cerdà, les propostes delmodernisme i el noucentisme i la pro-moció immobiliària des del final delsegle XIX fins a mitjan segle XX. En Ala recerca d’un nou estil. L’arquitecturahistoricista a l’Eixample es ressegueixen

les traces del classicisme i el medievalis-me romàntic i d’altres estils del passatcom a font d’inspiració arquitectònica. I finalment, en L’Eixample, la Ciuta-della, el Born i l’Exposició del 1888.Formació d’una nova centralitat entrela vella i la nova ciutat, s’analitza la crea-ció d’una nova àrea de gran qualitaturbana al final del segle XIX. Amb L’Eixample al Poblenou l’itineraries desplaça a la perifèria de la ciutat perresseguir el creixement d’aquest barri deSant Martí, des d’abans de l’aplicació delPla Cerdà fins a la conceptualització del22@, passant pels diferents experimentsurbanístics inspirats en el GATCPAC iincorporats al Pla Comarcal del 1953, iels edificis de les cooperatives d’habitat-ges. El Poblenou és un dels barris quemés han canviat en els darrers anys, onencara hi conviuen algunes traces delscamins medievals, barraques i edificis tec-nològicament avançats. El darrer itinerari que s’ha incorporat al’oferta del MUHBA és el que porta pernom Barcelona en Diagonal, que propo-sa una mirada transversal sobre la ciutata través d’un sol carrer. La Diagonal téuna gran contundència visual en el plà-nol de Barcelona: és l’entrada per ex-cel•lència a la ciutat i la recorre de puntaa punta. La seva construcció no s’ha rea-litzat d’un cop sinó que ha anat acom-panyant en el temps el procés de creixe-ment de la metròpoli. El recorregutensenya a diferenciar escales i a buscarreferents (monuments, edificis singulars,encreuaments destacats, límits, barris)enmig d’una morfologia històrica sovintrepetitiva d’edificis d’habitatges, carrers,places, jardins i parcs; també fa pararatenció a les activitats econòmiques, l’alineació dels carrers i dels edificis o la ubicació dels serveis, els comerços, les institucions públiques i les gransempreses que busquen un espai i unaforma destacada de representació. Barcelona en Diagonal és un relat entres trams i diferents temes, construïtamb un ritme estudiat i precís, com sid’una composició musical es tractés. Un itinerari que recorre la partiturad’una obra mestra que ideà Cerdà, peròque s’ha anat formalitzant al llarg deltemps. És una experiència d’una dot-zena de quilòmetres que canvia la mira-da i la percepció de tota la ciutat.

Teresa MaciàMUHBA. Activitats

Itinerari Barcelona en Diagonal

© M

UH

BA

(autor: Teresa Macià)

MUHBAButlletí 5

EL MUSEU PER DINS

FER DE LA NECESSITAT VIRTUT O COM POTENCIAR EL MUHBA EN TEMPS DE CRISI

En l’informe presentat pel MUHBA a la reunió anual del Cercle del Museu sesubratllava com, després de dos anys d’ac-celeració, el Pla estratègic del Museuhavia assolit la velocitat necessària perarribar a una òrbita estable. Els processosd’innovació han de ser intensos però dedurada breu, i arribar en dos anys alnivell orbital que hem assolit gràcies al’esforç de tot l’equip del Museu és real-ment una fita.Hem aconseguit arribar a aquesta veloci-tat de creuer abans no repercutissin elsprevisibles efectes de la crisi, i això potserens pugui permetre capejar-ne els efectesen condicions relativament bones. El Plaestratègic del Museu tenia l’objectiu deposar tots els processos i espais patrimo-nials en marxa per tal de tenir-ho tot apunt per aprofitar les ocasions quan espresentessin.No és res gaire nou: així mateix actuavaAgustí Duran i Sanpere, convençut queel Museu avançava més a base d’aprofi-tar les oportunitats que no de seqüen-ciar els seus objectius. Així doncs, potserpodrem esmorteir els efectes de lesvaques magres aprofitant les inversionsquan es presentin, tant si és a la bateriaantiaèria del turó de la Rovira com a laCasa de les Aigües a Sant Andreu(espais on just ara comencen les obres),a Fabra i Coats, a Oliva Artés o a la Casade la Literatura a Vil•la Joana. Però elque ara ens cal, sobretot, és aprofitar elsfruits del nostre propi esforç i de la

innovació organitzativa en tres frontsfonamentals:1. Incentivar la investigació per mitjà delCentre de Recerca i Debat, en el qualconflueixen tots els departaments del Mu-seu. La construcció del discurs històric so-bre la ciutat té encara molt terreny percobrir i la recerca en el camp patrimonialés un generador d’R+D+i exportable. Elknow-how barceloní sobre el tractamentdel patrimoni és un dels camps on Bar-celona pot exportar coneixement, i l’arti-culació d’una perspectiva històrica deconjunt sobre la ciutat no és tan sols undeure davant dels ciutadans, sinó unabasa per incidir profitosament en les polítiques turístiques.2. L’aposta per la investigació ha de per-metre, així mateix, estalviar en els progra-mes públics. Els projectes que van madu-rant des del Centre de Recerca, ambrecursos intel•lectuals propis i aliens,s’han de poder traduir en els formats deprogramació més adients segons els objec-tius i els recursos disponibles, per nodrirdesprés les exposicions permanents delMuseu. Una major concisió en els inter-rogants històrics que articulen la progra-mació i els espais patrimonials ha de permetre també la reducció de la despesaen la producció d’exposicions, que haarribat a cotes astronòmiques en tots elsmuseus. Ho intentarem, de manera ex-perimental, en la propera exposició Jatenim 600!, amb una formalització deci-didament minimalista.

3. Estendre el paper del Museu com acentre d’innovació cultural per al conjuntde la ciutadania, de manera que la despe-sa cultural sigui també despesa social. Notan sols pel que fa al paper del MUHBAcom a mirall de tots els barcelonins –elprojecte Barcelona Connectada ja ha fetdel Museu un referent per les elits delsnouvinguts– sinó també per la incorpora-ció regular a l’ús i el gaudi dels seus es-pais patrimonials d’altres sectors socials,com el vast col•lectiu dels residents en ins-titucions sanitàries i en institucions dedi-cades a les persones grans i a la inclusiósocial. Aquest és el cas, per exemple, delprograma La bellesa cura, radicat alMUHBA Monestir de Pedralbes i revali-dat en les jornades El consol de la bellesadel 4 de maig passat, amb aportacionsefectuades des dels camps de la neuro-biologia, la història, la història de l’art i la filosofia.Tot comptat i debatut, una atenció cadavegada més integrada a la recerca, elpatrimoni i la ciutadania pot generarprou sinergies per mantenir el rumb malgrat l’escassedat pressupostària ques’anuncia, a condició de saber innovartambé en els processos interns de treball id’organitzar-se encara millor, al voltant deprojectes relacionats entre ells.

Joan Roca i AlbertDirector del MUHBA

© M

UH

BA

(autor: Pep H

errero)

Diàleg inaugural de lesjornades El consol de labellesa del doctor MoisèsBroggi amb Jordi Carrió

6 MUHBAButlletí

TEMA CENTRAL

Remodelació urbana i arqueologia preventiva

El gran novel•lista i crític italià Italo Calvino deia l’any 1972que la ciutat està feta «de les relacions entre les mesures delseu espai i els esdeveniments del seu passat […]. Però la ciu-tat no explica el seu passat, el conté com les línies de la mà,escrit a les cantonades dels carrers […]». Aquest fet s’hauriade tenir present en els processos de canvi urbà.Les intervencions de renovació, rehabilitació i remodelaciódels centres històrics han sovintejat en els últims anys i hancomportat arreu l’afectació de nombrosos edificis i espaisurbans. La desaparició de sectors de la ciutat antiga ha estatun fenomen basat en polítiques de planificació que, sovint,han seguit criteris que han tingut en compte les variables detipus urbanístic o socioeconòmic, però molts cops no s’hanrecolzat en aquells aspectes que poden ser inherents alsvalors històrics i patrimonials. En el millor dels casos, aquestsprocessos d’intervenció han comportat algun estudi o tascade documentació complementària lligats a la seva execució,reestructuració o desaparició. Gairebé mai no han estat pro-cessos associats al coneixement dels valors intrínsecs de la

zona o dels edificis, ni han permès una reflexió que s’avancia la presa de decisions.La gestió del patrimoni de qualsevol ciutat amb llarg recor-regut històric no és una empresa fàcil. Al contrari, es tractad’una tasca que té tant de complexa com d’interessant pelsqui entenem que l’estudi de l’evolució històrica i del pro-cés de desenvolupament del teixit urbà i la societat és unapeça essencial i absolutament indispensable per entendreel paradigma per excel•lència de la nostra civilitzacióactual: la ciutat. Com a element en transformació constant, la ciutat reque-reix d’estudis que permetin definir la seva dinàmica de canvi.En aquest sentit, l’estudi historicoarqueològic del fenomenurbà i del seu territori són una font d’informació imprescin-dible, juntament amb l’aportació d’altres disciplines com ara la història, la geografia o l’urbanisme. Cal tenir present, pertant, que si bé la ciutat i el seu nucli històric són un gran ar-xiu, el contenidor de la informació del passat, els edificis, elscarrers i el mateix paisatge urbà en general en són els testi-

És cert que les ciutats les formen les persones que viuen en un espai físic concret on s'organitzen i es relacionen. També ho és que les ciutats són canviants en eltemps i en l’espai.

1

MUHBAButlletí 7

monis. Són uns documents que és necessari saber llegir iinterpretar, ja que la majoria de vegades es presenten estra-tificats, emmascarats i modificats pel pas del temps i les actuacions humanes al llarg dels diferents moments de des-envolupament. Aquesta consideració, pròpia dels nivells deterres del subsòl i els objectes que contenen, que són l’objec-te tradicional de la investigació arqueològica, es fa extensivatambé a la part visible de la ciutat.«La realitat és la juxtaposició de molts estrats que el tempss’ha encarregat de confondre. Cada vegada més cal utilitzar,com fan els arqueòlegs, la recomposició dels estrats per en-tendre el present», ens diu el filòsof Michel Foucault(1970). Això fa pensar que s’ha de preveure i dur a termela remodelació urbana des del coneixement físic previ, quepermeti treballar amb una base científica coherent. Calactuar amb prevenció per no cometre errors molts copsirreversibles. Cada vegada es fa més necessari aprofundir enel coneixement interdisciplinari dels múltiples aspectes delnostre patrimoni antic, i no només d’aquell que es trobaenterrat al subsòl. Per sort i des de ja fa uns quants anys, s’està produint unadiversificació creixent de les actuacions arqueològiques, ambtreballs que abasten tots els períodes de la trajectòria de lesnostres ciutats, des de la prehistòria fins a l’arqueologiaindustrial. S’ha d’estudiar i documentar aquells espais histò-rics que encara no han desaparegut i, quan sigui necessariper les seves virtuts i perquè el sentit comú així ho aconsella,cal conservar, restaurar, rehabilitar i mostrar al públic elsdocuments que han d’assolir la categoria de monuments, iformar part del nostre patrimoni col•lectiu. En definitiva, ésimprescindible que els estudis arqueològics es duguin aterme tenint en compte que les ciutats són jaciments únics ique l’objectiu final serà la comprensió unificada dels seusprocessos de canvi físic i històric.El Museu d’Història de Barcelona, a través del Servei d’Ar-queologia, vetlla per aconseguir una més gran integració deltreball entorn del patrimoni historicoarqueològic en els pro-cessos urbanístics i en el conjunt de mesures i serveis de ges-tió del territori de la ciutat. Aquesta acció es porta a terme apartir de dos instruments bàsics: l’arqueologia preventiva,amb el coneixement aportat per la Carta Arqueològica de laciutat i els estudis d’impacte ambiental necessaris, i la planifi-cació i el seguiment de la intervenció. Tot amb l’objectiud’incorporar de forma útil la dimensió arqueològica i patri-monial en els instruments del planejament. Actualment l’ar-queologia d’intervenció, és a dir, la subsidiària dels processosconstructius derivats d’actuacions urbanístiques, ocupa lamajor part dels treballs arqueològics a la ciutat. Podem resu-mir dient que l’actuació del Servei d’Arqueologia a Barce-lona és dependent i es troba condicionada a les actuacionsque impliquen o poden implicar l’afectació de patrimoniconegut o per descobrir. La pràctica totalitat de les intervencions que es fan són detipus preventiu. Les financen els promotors, tant públics comprivats, d’acord amb la normativa del Decret 78/2002 quereglamenta l’arqueologia a Catalunya. Els tècnics del Serveid’Arqueologia assessoren els promotors i, d’acord amb ells,redacten els projectes d’intervenció arqueològica que preveula normativa, siguin del tipus que siguin: prospectius, d’exca-vació, de restauració… En aquests projectes s’especifiquenels motius dels treballs, els objectius, la metodologia, elscalendaris, els equips d’actuació i les previsions pressupostà-ries. Així mateix, contenen uns plecs de condicions tècniquesque determinen la manera d’actuar i de realitzar la docu-mentació específica, així com els informes i memòries pre-ceptius. L’objectiu d’aquestes especificacions és la sistematit-zació de la informació que s’extreu del conjunt de les inter-

1Intervenció al carrerRiera Alta

Autor: Iñaki Moreno

2Intervenció al carrerCarders

Autor: Ferran Puig

vencions a la ciutat; això té una relació directa i es troba a labase de la concepció del Centre de Documentació Patrimo-nial de la ciutat que ha creat el MUHBA. Durant l’execuciódels treballs, que són dirigits i duts a terme per professionalsi empreses especialitzades en arqueologia o restauració, elstècnics municipals en fan el seguiment i la supervisió, con-juntament amb els serveis de la Generalitat de Catalunya(que és qui té les competències en la matèria).Una de les conclusions bàsiques que es poden extreure del’experiència dels darrers anys és la necessitat de dur a termeuna actuació arqueològica constant i metòdica en els proces-sos que afecten el teixit urbà de caràcter històric. Aquestaacció s’ha de fer sempre des d’una òptica d’aportació alconeixement de la història de la ciutat i, també, de preven-ció, avaluació, identificació i preservació dels valors patrimo-nials, atès que ha de convertir-se en un instrument útil, com-plementari i necessari per a la planificació urbanística. Aixícom partim d’anàlisis i assajos sobre el comportament delsmaterials i d’estudis de les seves formes d’alteració davantd’una operació de restauració, la documentació històricaintegral, amb coneixement de les fonts documentals iarqueològiques, també s’ha d’incloure entre els estudis ini-cials i essencials per al coneixement, valoració i interpretació,per exemple, d’un edifici històric o d’un sector urbà.Sobretot si aquest es troba immers en una perspectiva d’in-tervenció que el pot modificar i fer-li perdre dades intrínse-ques a la seva trajectòria. El conjunt d’aquests i d’altres estu-dis evitaria sovint actuacions inapropiades, sobretot enaquests moments en què el treball des de la pluridisciplina-rietat es presenta com l’única via possible per emprendreactuacions tan compromeses com ara la modificació, presu-miblement necessària, de zones seculars d’una ciutat. Ésimprescindible la interrelació i el treball conjunt entre disci-plines aparentment allunyades, entre aquelles que tenenunes arrels tecnològiques i les de coneixement humanístic,per emprendre amb eficiència i respecte les complexes tas-ques de renovar la nostra ciutat i de conservar-ne el nostre

únic i insubstituïble llegat patrimonial. Resta encara un boncamí per recórrer abans d’aconseguir minimitzar la interven-ció i guanyar en prevenció.

Ferran PuigServei d’Arqueologia

2

8 MUHBAButlletí

PLAT DE MAJÒLICA DE MONTELUPO,SÈRIE MOSTACCI

PLAT DE MAJÒLICADE MONTELUPO,SÈRIE MOSTACCI

DataFinal segle XVI - inicisegle XVII

MaterialCeràmica

DimensionsDiàmetre: 32,30 cm.Diàmetre peu: 14,23 cm.Alçada: 6,15 cm.

ProcedènciaExcavació del solar delPasseig Picasso 24-30

Número d'inventariMHCB 34.961

BibliografiaJulia BELTRÁN de HERE-DIA, Núria MIRÓ, Elcomerç de ceràmica aBarcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França,Portugal; els tallers delRin i Xina, Quadernsd'Arqueologia i Històriade la Ciutat deBarcelona. QUARHISnúm. 6, Barcelona: 2010,p. 14-91.

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusMarina LÓPEZ GUALLAR (ed.), Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897Barcelona: Museu d’Història de Barcelona,Institut de Cultura, Ajuntament deBarcelona i Sociedad Estatal deConmemoraciones Culturales, 2010. 192 p., 25 €

Amb motiu de l’exposició Cerdà iBarcelona. La primera metròpoli, 1853-1897, s’ha publicat el llibre del mateix títolen versió catalana, castellana i anglesa.En aquest 150è aniversari de l’aprovaciódel Pla Cerdà, tant el llibre com l’exposició(que es pot visitar fins al mes de setem-bre) volen mostrar que la ideació del’Eixample no fou només l’obra d’un genivisionari, sinó també l’expressió de lesenergies de tota una societat. Els textosde Ramon Grau, Marina López, TeresaMacià, Francesc Muñoz, Teresa Navas,Glòria Santa-Maria i Mercè Tatjer abordendiverses qüestions sobre aquest períodede la història de Barcelona i els seus protagonistes.

Albert GARCIA ESPUCHE, La ciutat del Born.Barcelona: Museu d’Història de Barcelona,Institut de Cultura, Ajuntament deBarcelona, 2010. 664 p., 60 €

En l’edició dels Premis Ciutat deBarcelona 2009, el llibre La ciutat delBorn d’Albert Garcia Espuche va rebre elPremi Agustí Duran i Sanpere d’història deBarcelona. D’altra banda la Generalitat de Catalunya va atorgar-li també el PremiNacional de Cultura. El Museu d’Històriade Barcelona i la Direcció d’Imatge iServeis Editorials municipal acaben deposar-ne a la venda la segona edició.

En l’època moderna, Barcelona va ser unport obert al món. A la ciutat arribaven mer-caderies de tot tipus procedents de diversosindrets de la Mediterrània, Europa, l’Orient iAmèrica. A partir del segle XVI, s’observa undescens en l’arribada de les ceràmiquesdecorades procedents de l’àrea valenciana(Paterna i Manises) que havien inundat elmercat fins al moment, i es constata un granincrement de les importacions de majòliquesoriginàries de diferents indrets d’Itàlia:Ligúria, Faenza, Pisa, i Montelupo. Aquestesproduccions de ceràmica policroma van des-plaçar totalment la pisavalenciana de reflexosmetàl•lics, reconegu-da fins al momentcom a vaixella deluxe, fet quetambé s’aprecia a indrets comFrança i Itàlia.MontelupoFiorentino, unapoblació moltpropera aFlorència, és undels centres pro-ductors de ceràmicaitalians des dels qualsens arriba majòlica. Tenenmolt renom les seves manufac-tures policromes decorades amb diversosmotius vegetals, geomètrics o figurats, decolors molt vius.Una de les sèries ceràmiques més reconegu-des i apreciades de Montelupo correspon al’anomenada mostacci o arlecchini.Normalment es tracta de plats amb el fonspintat de color groc mostassa molt intens,acompanyat de paisatges, arbres i algunaarquitectura. Però l’element més característicd’aquestes produccions són les figures ques’hi representen: normalment soldats i cava-llers armats, i també espadatxins, camperols,dames, personatges emmascarats i escenes defesteig.Les figures emmascarades o arlequins esta-rien inspirades en la Commedia dell’Arte ita-liana, una representació teatral còmica, decaire popular, que caricaturitzava alguns per-sonatges en contraposició als del teatre clàs-sic. A més, parlava de temes relacionats ambla gent del poble, les seves misèries i les sevesvirtuts, sempre amb humor. Quelcom sem-

blant passaria amb la ceràmica: es va imposarel tema popular, de la societat del moment,en actitud burlesca, davant de les ceràmiqueshistoriades amb escenes mitològiques o reli-gioses, molt sumptuoses, que van tenir èxit alRenaixement.És dins d’aquest context que cal enquadrarla peça de la col•lecció del Museu d’His-tòria de Barcelona, un plat trobat a lesexcavacions efectuades al solar del passeigPicasso, 24-30.En primer terme, ocupant la posició centralde la peça, s’observa la representació d’un

personatge barbut emmascarat.La figura està desproporciona-

da, té un cap petit en com-paració amb la rotunditat

del cos que la fa grotes-ca. Va abillat amb unavestimenta ratllada,molt comuna en lesrepresentacions delssoldats i cavallers d’a-questa sèrie. A lesmans porta una espa-

sa i una daga i està enposició de batre’s en

duel. Aquest personatgeestà emmarcat per un pai-

satge amb muntanyes i un riu,amb el cel fet amb una línia blavai una gran franja de color groc

mostassa, que caracteritza la sèrie. Als lateralshi ha dos arbres fruiters; la simetria de laseva posició realça i equilibra la composicióde la representació. El revers de la peça estàdecorat amb diverses línies paral•leles enmanganès.L’arribada massiva de ceràmiques produïdesen diversos tallers italians va motivar que elsterrissers de Barcelona les copiessin o s’hiinspiressin, per tal d’abaratir els costos ipoder ser competitius dins del mercat. Elsceramistes barcelonins van produir ceràmi-ques amb decoracions molt semblants a lesmajòliques lígurs, barrejades amb elementslocals. També, però en menor grau, es vaninspirar en els mostacci produïts a Monte-lupo. En queda constància en un conjunt decinc plats fets per encàrrec on figura el nomde la família que els va encomanar: Picó.

Núria Miró i Alaix

©M

UH

BA(a

utora: Núria

Miró i Alaix)

MUHBAButlletí 9

PropostesBarcelona a la xarxaEl web del Memorial Democràticwww20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocraticEl web del Memorial Democràticde la Generalitat de Catalunya ésel portal on aquesta instituciódóna a conèixer la seva raó de ser,les seves activitats i les tasques queduu a terme.El lloc està organitzat en apartatsfixos, que permeten accedir a laxarxa d’espais de memòria, a lesdiverses activitats relacionades ambla memòria democràtica i a publi-cacions sobre aquests temes.També ofereix la possibilitat dedemanar la itinerància d’una deles exposicions que tenen munta-des. A més, s’hi poden consultar idescarregar en format PDF docu-ments legislatius i històrics, com lamateixa Llei del Memorial Demo-cràtic o el decret de fosses. És una bona eina per qui vulguiinformació o treballar sobre lamemòria democràtica al nostrepaís.

CinemaLa bomba del Liceu Direcció: Carles Balagué.Documental. Durada: 84 min. El documental narra un dels fetsque més van sacsejar la societatcatalana del final del segle XIX: l’a-temptat al Teatre del Liceu el 1893,quan l’anarquista Santiago Salva-dor va llançar dues bombes Orsinia la platea; una no va esclatar, peròl’altra va provocar vint morts. Balagué senyala que el context del’època era el d’«una burgesiaindiana enriquida i un proletariatexplotat amb condicions de vidaínfimes on les execucions erenpúbliques, i eren una gran festa aBarcelona». Així, Santiago Salva-dor va ser condemnat al patíbulque hi havia al costat de la plaçaMilà i Fontanals.

El director proposa una reflexiósobre els fets amb la col•laboracióde diversos especialistes i expertscom els escriptors EduardoMendoza i Francisco GonzálezLedesma, l’historiador LluísPermanyer, el crític d’òpera RogerAlier i l’apuntador del LiceuJaume Tribó.

Racons deBarcelona La desconeguda finca Sansalvador

A la cantonada del passeig deNostra Senyora del Coll amb elcarrer Pineda, al barri de Gràcia,es conserva una de les joies mo-dernistes desconegudes de Barce-lona. L’Ajuntament l’ha restaurat,per donar-la a conèixer.Al començament del segle XX, el doctor Salvador Sansalvador vacomprar un solar al peu de laCreueta del Coll, amb la intencióde construir-hi una casa d’estiueigcom era habitual per part de laburgesia de l’època. Va encarregar els plànols i la cons-trucció a un deixeble de Gaudí,Josep Maria Jujol. El projecte cons-tava de: d’una caseta per al portera la part baixa, un jardí de mun-tanya al vessant i la torre d’estiueiga la part alta. Les obres es van iniciar l’any 1909i en començar es va descobrir unadeu d’aigua amb propietats radio-actives. S’ha de situar aquesta des-coberta en un moment en quèl’ús de les aigües mineromedici-nals estaven en voga, i es tenienmolt en compte les aplicacionsterapèutiques. Per aquesta raó nei-xen els balnearis urbans, com elque hi havia a la plaça Universitat.No és estrany, doncs, que el doc-tor Sansalvador decidís fer unaplanta embotelladora d’aigua, quees va comercialitzar amb el nomd’Aigua Radial. No s’ha d’oblidar

tampoc que Marie Curie acabavade descobrir el radi i les seves pro-pietats. De l’edifici cal remarcar la façana,de maons, d’una gran bellesa.També l’escala principal i l’habi-tatge del porter, on predominenels colors blaus i verds. JosepMaria Pujol va utilitzar materialssenzills (als embellidors de la bara-na i als arrambadors de les esca-les), que la bona labor de l’arqui-tecte va convertir en nobles.Els treballs de forja de les portessón impressionants. Destaquenuna reixa de ferro forjat en formade branques amb espines, o laporta del carrer, amb una llindade formes triangulars per facilitarl’accés als carruatges que entravena buscar aigua radial. Cal esmen-tar també l’accés principal a lesmines, mitjançant un esplèndidportal parabòlic fet de maó massís.

LlibresEl gòtic meridional: cases, esglésies i palausBarcelona: El Clavell, 2010. El llibre recull les ponències pre-sentades el desembre de 2008 a lesTrobades de les Egipcíaques, ambla voluntat de posar de manifestels trets característics i diferencialsde les edificacions d’aquest perío-de en el nostre marc geogràfic.Freqüentment la historiografia hadefinit les particularitats del gòticmeridional a través de la compara-ció entre el gòtic centreuropeu iel que es construeix a la Coronad’Aragó; és a dir, seguint paràme-tres d’anàlisi i comparació exclusi-vament francesos.No obstant això, les originalitats,tradicions i tècniques constructivesdel gòtic meridional van més enllàde l’adopció d’elements stàndardcom els arcs apuntats o les voltesde creueria; apareixen uns tretsespecífics i sobretot unes tècniquesi materials que dibuixen unaarquitectura més arrelada a la tra-dició local que a les grans esglésiesdel nord de França. En definitiva,una arquitectura vernàcula, nacio-nal, característica d’un país quearrossega una llarga cultura cons-truccions de pedra.Els darrers estudis sobre les cate-drals de Barcelona, Girona,Mallorca, Tarragona, les esglésiesde Santa Maria del Mar, SantaMaria del Pi i el monestir dePedralbes així ho demostren.

AgendaACTIVITATS ENTORN DEL’EXPOSICIÓ TEMPORALCERDÀ I BARCELONA. LA PRIMERA METRÒPOLI 1853-1897L’exposició Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli romandràoberta fins al 26 de setembre.

VISITES COMENTADES A L’EXPO-SICIÓ ELS VESPRES D’ESTIUDimarts 6 i 27 de juliol, 10 i 24 d’agost i 7 de setembre, a les 20 h(català) i a les 20.30 h (castellà)

ACTIVITAT FAMILIAR:De l’aire a l’aigua. La higiene i el creixement de la ciutat de BarcelonaItinerari urbà que inclou la visitaa l’exposició.Dimarts 6 i 20 de juliol, 3, 17 i 31d’agost a les 18 h

ITINERARIS URBANS:La construcció d’una visió romàntica de ciutat Dissabte 3 de juliol, a les 10.30 h

Raó, passió i negoci en la construcció de l’EixampleDissabte 10 de juliol, a les 10 h

L’Eixample, la Ciutadella, el Borni l’Exposició del 1888. Formaciód’una nova centralitat entre lavella i la nova ciutat. Dissabte 17 de juliol, a les 10.30 h

L’obertura de la Via Laietana i la creació del barri gòtic. Dissabte 7 d’agost, a les 10.30 h

A la recerca d’un nou estil.L’arquitectura historicista al’Eixample. Dissabte 14 d’agost, a les 10 h

ACTIVITATS A L’ENTORN DE LA NOVA EXPOSICIÓGÜELL, GAUDÍ I BARCELONA.L’EXPRESSIÓ D’UN IDEALURBÀ A LA CASA DELGUARDA DEL PARK GÜELLVISITES COMENTADES:Diumenges 13, 20 i 27 de juny, a les 11 h

MATINAL D’AUTOR:Gaudí, Güell i Barcelona, a càrrec de Mireia Freixa i MarLeniz, assessores del projecte.Diumenge 6 de juny, a les 11 h

Activitat familiar:El Park Güell: arquitectura inaturaDimarts 13 i 27 de juliol, 10 i 24d’agost a les 18 h

Informació i reserves al telèfon 932 562 122 o a reserves-mhcb@bcn.cat

Car

me

Mir

ó

10 MUHBAButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Dissabte, 12 de juny / Diumenge 13 de junyLa connexió ferroviària entreBarcelona i les ciutats costaneresdel Maresme va permetre el desen-volupament de Caldes d'Estrac,entre finals del segle XIX i princi-pis del segle XX com a centre ter-

mal i indret d'estiueig.Serà sobretot en els terrenys propers a

la platja, en el que es coneix com el Passeigdels Anglesos, on s'aixecaran les grans casesd'estiueig de la burgesia per tal d'evitar els

calorosos estius de la ciutat o fer-hi llargues

estades gaudint tant de propietats curatives de les aigües ter-mals o els banys de mar.L'any 2003, Josep Palau i Fabre, poeta i escriptor, va escollir la població de Caldes d'Estrac per ubicar-hi la seva Fundacióque té entre d'altres objectius, el de mostrar la col•lecció artís-tica de l'escriptor, en la que hi destaca un important volumd'obres de Picasso.

Lloc i hora de trobada: Plaça Ramon Berenguer a les 9 h.Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Preu: 20 €.Places limitades

La Fundació AntoniTàpies (visita comentada)Dissabte, 5 de juny Durant pràcticament dosanys, la Fundació AntoniTàpies s'ha sotmès a unareforma signada per Ába-los+SentkiewiczArquitectos per adequarl'accessibilitat i remode-lar els seus espais exposi-tius. Amb la seva reober-tura el passat mes demarç es presenta alpúblic amb la voluntatd'iniciar noves líniesd'exposició en diàlegamb la col•lecció de laFundació.

París, temps d’innovacions (viatge)Del 23 al 27 de junyEl viatge s'articula a partir d'una sèrie de recorreguts temà-tics que vinculen la ciutat de la llum amb el seu entorn mésproper:• El naixement, evolució i irradiació de l'arquitectura gòti-ca nòrdica a partir de la zona de l'Ille de France fins a laseva revaloració al segle XIX pels romàntics com VictorHugo i els positivistes com Viollet Le Duc.• Modernitzar París. Haussman i altres propostes urbanísti-ques. Ferro i ciutat: L'apoteosi de les estacions i els mer-cats, i el paper de les grans esdeveniments: la tour Eiffel.• La representació de la ciutat moderna, entre la fotografiai la pintura. Els orígens de l'impressionisme.

Rusiñol - Picasso (visita comentada)Dimecres, 7 de juliolAmb la voluntat de mostrar el paper que va jugar SantiagoRusiñol en la formació del jove Pablo Picasso, l'exposicióRusiñol-Picasso ha estat concebuda per presentar a partird'una lectura comparada tant a nivell biogràfic com icono-gràfic, els elements d'influència i de confluència entreambdós artistes.

MUHBA. Park Güell. Casa del Guarda (itinerari)Dissabte, 4 de setembre El Park Güell obre les portes amb una museografia renovada.Recupera la Casa del Guarda per oferir una nova mirada al'obra de Gaudí al Park Güell i mostrar la tensió entre arqui-tectura i natura, la relació de l'arquitecte amb la noció de ciu-tat del seu mecenes, Eusebi Güell, i la inserció de l'obra deGaudí en l'espai urbà de Barcelona.

Les jerarquies angèliques a través de les col·leccionsmedievals del MNAC (visita comentada)Dissabte, 18 de setembre Les representacions angèliques en la imatgeria religiosa evi-dencien les jerarquies existents en la cort celestial, així comles funcions de cadascuna d'aquestes jerarquies. Un recorre-gut a través de la iconografia dels àngels de les obres queformen part de les col•leccions d'art medieval del MuseuNacional d'Art de Catalunya ens aproximarà a l'organitzacióde la cort angèlica i a les seves atribucions, tot emfasitzant la funció mediadora entre la divinitat i els homes.

ENTRE LES TERMES I EL MAR. L'ESTIUEIG BURGÈS A CALDES D’ESTRAC EN EL NOU-CENTS

ALTRES ACTES DEL PROGRAMA JUNY-SETEMBRE

Per més informació i/o participar en les activitats, podeu contactar al telèfon 93 256 21 22 o bé a amics-mhcb@bcn.cat

Façana de l’antiga editorial Montaner i Simon,seu de la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

© M

arc

Cor

omin

a, 2

010

Noves publicacions

MUHBAButlletí 11

BARCELONA ARTÍSTICA E INDUSTRIALBarcelona: Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona i Edicions de laCentral, 2010. 352 p., 25 €El mes de maig passat es reobrí la seu del Museu d’Història de Barcelona al Park Güell. L’exposició,que es presenta a l’antiga Casa del Guarda, vol situar les obres resultants de la relació entre Güell iGaudí en el marc d’una panoràmica més àmplia sobre la ciutat del seu temps. És per aquest motiuque el Museu, en col·laboració amb Edicions de la Central, publica un facsímil de la guia il·lustradaBarcelona artística e industrial. Aquest llibre pertany a una col·lecció de quinze àlbums publicatsanualment entre 1908 i 1922 per la Sociedad de Atracción de Forasteros, una entitat barcelonina crea-da el 1908 amb l’objectiu de posar a disposició de viatgers i turistes tota mena d’informació sobreBarcelona i Catalunya. L’obra ara reeditada, que per un error d’impremta apareix datada el 1907 peròque en realitat es va publicar el 1917, tenia l’objectiu de mostrar la ciutat com a metròpoli industriosai com a capital monumental. Aquesta panoràmica, que admet múltiples aproximacions, permet fer unadiagnosi de la imatge de la ciutat que es pretenia consolidar.

QUADERNS D'ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA Barcelona: Institut de Cultura i Museu d'Història de Barcelona, 2010El mes de juny vinent es presentarà el número 6 de la revista Quarhis, una publicació anual que recullles investigacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona. La revista va veure la llumper primer cop l’any 1960, amb la finalitat de dotar el Museu d'una eina científica. Les publicacions esvan succeir amb èxit entre 1960 i 1980, i després la sèrie es va interrompre. L’any 2005, després de 25anys sense publicar-se, se’n va reprendre l’edició: va néixer Quarhis, Època II, amb el mateix esperit sibé amb aires renovats.Aquest any veurà la llum el número 6 de Quarhis, Època II. En aquesta ocasió l’eix temàtic corresponal paper que va tenir Barcelona en diferents moments de la història com una ciutat oberta, connecta-da i comunicada amb la resta del món. En aquest sentit, els estudis de la ceràmica que arribava aBarcelona els segles XVI-XVII són una bona mostra. També val la pena destacar l’estudi del vaixell trobat a l’antic port medieval de la ciutat i la visió del port que dóna l’arqueologia, sense oblidar l’anà-lisi paleoambiental de la llacuna litoral de l’actual pla de Palau. En la conferència de presentació de la revista, que tindrà lloc el dia 16 de juny, ens acompanyaràSauro Gelichi, professor de la Universitat Ca’Foscari de Venècia, que parlarà del comerç al Mediterrania través de la ceràmica.

MUHBAPlaça del ReiConjunt Monumental

Pl. del Rei, s/n08002 Barcelona.Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:1/10 al 31/03de dt. a ds. de 10 a 14 h. i de 16 a 19 h.1/04 al 30/09de dt. a ds. de 10 a 20 h.Tot l’anydg. de 10 a 20h. (a partir de les 15 h entrada gratuïta).Dl. tancat.

MUHBATemple d’AugustCarrer Paradís

C/ Paradís, 1008002 Barcelona. Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:1/10 al 31/03de dt. a ds. de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.1/04 al 30/09de dt. a ds. de 10 a 20 h.Tot l’anydg. de 10 a 20h.(a partir de les 15 h entrada gratuïta).Dl. tancat.

MUHBAVia Sepulcral RomanaPlaça Vila de Madrid

Pl. Vila de Madrid08002 Barcelona. Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:1/10 al 31/03de dt a ds.de 10 a 14 h.i de 19 a 19 h.A partir 1 d’abril,de dt a ds.de 10 a 20 h.Dg. de de 10 a 20 h. (a partit deles 15 h. entrada gratuïta).Festius de 10 a 15 h. Dl. tancat

MUHBADomus Romana i SitgesMedievals de Sant Honorat

C/ de la Fruita, 208002 Barcelona Tel. 93 256 21 00 Horari de visita:ds., dg i festius de 10 a 15 h.Resta de dies, només visites concertades

MUHBAEl Call Centre d’Interpretació

Placeta Manuel Ribé, s/n 08002 Barcelona.Tel.: 93 256 21 00Horari de visita:dc., dj. i dv. de 10 a 14 h.Ds. d’11 a 18 h.Dg. i festius d’11 a 15 h.Dt. per a grups amb reserva.

MUHBASanta CaterinaEspai Arqueològic

Pl. Joan Capri (Mercat de Santa Caterina) 08003 Barcelona.Horari de visita: dl., dt., dc. i ds. de 8.30 a 14 h.Dj. i dv. de 8.30 a 20 h.

MUHBAMonestir de PedralbesConjunt Monumental

Baixada del Monestir, 9 08034 Barcelona.Tel.: 93 256 34 34Horari de visita: 1/10 al 31/03de dt. a ds. de 10 a 14 h.1/04 al 30/09de dt. a ds. de 10 a 17 h.Dg. de 10 a 20 h (a partir de les 15 h entrada gratuïta). Dl. tancat.

MUHBACasa VerdaguerVil·la Joana, Collserola

Ctra. Església, 104 Vil·la Joana, Vallvidrera 08017 Barcelona.Tel.: 93 204 78 05Horari de visita: ds., dg. i festius de 10 a 14h.De dt. a dv., per a grups amb reserva prèvia.Dl. tancat. Agost tancat.

MUHBAPark GüellCasa del Guarda

Park GüellC/ d'Olot, s/n08024 BarcelonaTel.: 93 285 68 99Horari de visita:1/10 al 31/3de dl. a dg. i festius de 10 a 17:30(excepte 25/12 i 1/1)1/4 al 30/9 De dl. a dg. i festius de 10 a 19:30(excepte 1/5)

MUHBARefugi 307Poblesec

Nou de la Rambla, 16908004 Barcelona.Horari de visita: ds. i dg. d' 11 a 14 h.De dt. a dv., per a grups amb reserva prèvia.

Equip de Redacció: Carme Aixalà, Jordi Carrió, Anna Castellano,Encarna Cobo, Carme Garcia, Lluisa Mañosa, Carme Miró, Núria Miró,Ferran Puig, Lourdes Solana. Disseny gràfic: PFP Edició: L’AvençDirecció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen

Dipòsit Legal: B. 47.520-76ISSN 2013-8253

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres de 10 a 14h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MUHBAButlletí

El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu:SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm35

8