1AVENTURES 5

Educlia Editorial S.L.:Avda. Jacarandas n 2 - loft 326-327 - 46100 Burjassot - ValnciaTel: 96 327 35 17E-Mail:educaliaeditorial@e-ducalia.com, www.e-ducalia.com

5Unitat 1: La meua escola

Anem a aprendre:

1. Vocabulari: Lescola2. Gramtica: Les combinacions de lletres en

valenci. Separar sllabes.

Mary i John sn estudiants dAnglaterra que han arribat a la Comunitat Valenciana per passar un any coneixent-nos i la nostra llengua: el valenci. Tenen moltes ganes daprendre. Com que no entenen molt b la llengua que parlen els altres alumnes, els han dit que facin un passeig per lescola, i miren daprendre algunes paraules. Els dos estudiants caminen pel passads, i troben una senyora que els pregunta: - Bon dia. Sc la mestra Dolors. Qu us heu perdut?

- Estem buscant un lloc diu Mary. - I quin lloc s aquest? respon la mestra. - No sabem com es diu! diu John. - Ostres! Doncs ja lhem feta bona, sin sabeu on voleu anar! diu la mestra, molt sorpresa. La mestra Dolors comena a fer-los preguntes per esbrinar com es diu el lloc on volen anar. - Est fora o dins de lescola? pregunta Dolors.

Passads: Lloc llarg per on passes per anar duna

classe a un altra. Finestra: Rectangles de vidre que es posen a

les parets per poder veure laltre costat. Poden obrir-se.

Acomiadar-se: Ens acomiadem quan marxem o un altra persona marxa. Normalment diem per

acomiadar-nos adu o fins desprs. Esmorzar: Menjar que es fa al voltant

de les 11 del mat.

- Est dins. T una porta, i tot. - I t finestres? - S que en t. - No ser el gimns, el que esteu buscant? - Doncs no s jo, eh? Diu Mary Que penses, John? - Crec que al gimns es on es fa leducaci fsica, veritat? - S contesta la mestra. - Aleshores no s all Respon amonat en John. - T taules i cadires? Torna a preguntar la mestra. - S! Respon amb alegria la Mary. - Esteu buscant la vostra... classe! Mary i John estan contents perqu ja saben que el lloc on volen anar, s una classe. La mestra els condueix a la classe de cinqu, i sacomiada dells: - Ens veiem a lhora de lesplai, en el pati! Adeu! Els dos es presenten als seus companys i la seva nova mestra, Gertrudis, que els dona el material escolar: - Pren, aqu tens el teu llapis, la goma desborrar, i la maquineta. Agafa tamb els bolgrafs roig, blau i negre, els retoladors i ficals a lestoig. Aix i un parell de llibretes, i ja esteu llestos per aprendre un munt de coses. - I si necessitem colors per un dibuix? pregunta Mary. - Al final de la classe teniu una safata plena de ceres, al costat dels diccionaris. - Moltes grcies diuen els dos alumnes nous, que seuen en les seves cadires, i endrecen el seu material a les safates dels seus pupitres, i miren el seu esmorzar amb molta gana. Tot seguit, la mestra agafa un clari i escriu a la pissarra lhorari de la classe pel nou curs. Com que sequivoca un parell de vegades (i s que est molt major, la pobra senyora), utilitza lesborrador per corregir. John i Mary tindran enguany classes de valenci, de castell, de matemtiques, dangls, deducaci fsica (i tots tenen moltes ganes de que arribe), de coneixement del medi, de msica i deducaci artstica (tot i que tothom lanomena plstica). John ala la m i diu: - Senyo, necessite paper. - Quin tipus de paper? Respon la mestra Gertrudis.

6 - Paper per escriure tot all que hi ha a la pissarra. - Ah! Vols un full! Pots agafar-ne un daquella safata al costat de larmari. Pobre John, que narriba a ser de complicat aix daprendre vocabulari nou!

El bon lEctor

1. Qu fan Mary i John a la Comunitat Valenciana?

2. Quina confusi tenen amb la mestra Dolors?

3. Quins sn els materials que els donen en arribar a la seua classe?

4. Que utilitza la mestra Gertrudis per escriure a la pissarra?

5. Quines assignatures tindran enguany els companys?

6. Quina s la diferncia entre un paper i un full?

VocAbulArI

1. Classifica les paraules:

Coneixement del medi Estoig Bolgraf Pissarra Llapis Mestre Taula Maquineta Angls Alumne Llibreta Goma desborrar Matemtiques Alumna Educaci fsica Castell Cadira Valenci Esplai Full - Retoladors

7Material escolar Mobiliari de classe Horari escolar Persones

2. Respon a les segents preguntes sobre tu i la teva classe:

Quantes pissarres i esborradors teniu? _________________________________________

Teniu clarions de colors?____________________________________________________

Quantes cadires?_________________________________________________________

Quantes taules?__________________________________________________________

Quants bolgrafs tens? De quins colors?________________________________________

______________________________________________________________________

Tens retoladors? De quins colors?_____________________________________________

______________________________________________________________________

3. Escriu el nom dels teus mestres daquest any, i les assignatures que et donar cadasc.

Mestre Mestra Assignatura

84. Respon a les segents preguntes amb noms dassignatures.

En quina aprens sobre el lloc on vius, la natura i tot el que tenvolta?

En quina aprens lnica llengua que t la lletra ?

En quina aprens els esports i a cuidar el teu cos?

En quina aprens la llengua que es parla a la Comunitat Valenciana, Balears i Catalunya?

En quina aprens a fer clculs i resoldre problemes amb nmeros?

En quina aprens la llengua que es parla a Anglaterra, els Estats Units i Austrlia?

En quina aprens a fer obres dart?

En quina aprens a tocar instruments, cantar o llegir solfa?

5. Completa amb les paraules del requadre.

alumnes taules safata estoig mestra matemtiques fulls clari llapis bolgraf pissarra cadires retoladors castell maquineta - classe

La _____________ escriu amb el ______________ blanc en la ____________ problemes per

resoldre en _______________.

Un gos sha menjat la meva _______________ de _________________.

Ja no em queda casi tinta al __________________.Vaig treure punta al _____________ amb la

meua _________________.

Tinc l________________ ple de _______________ de diferents colors.

Ella agaf un parell de _____________ de la _____________ per fer un dibuix.

Les ____________ i les ____________ dels alumnes sn de color verd.

En la meua ____________ hi ha vint-i-cinc ________________.

9 GrAMtIcA Repaso de vocales

El valenciano tiene no cinco, sino siete vocales: A, E (abierta), E (cerrada), I, O (abierta), O (cerrada), U. A, I, y U suenan exactamente igual que en castellano, as como la E cerrada y la O cerrada. Para pronunciar correctamente la E y la O abiertas, debers abrir ms la boca para decirlas. Es muy importante que las conozcas y pronuncies bien, sobre todo para poder acentuarlas, ms adelante.

1. A classe, pronuncia correctament les vocals en negreta daquestes paraules. Recorda obrir ms la boca quan pronuncies les vocals obertes.

Amb E oberta Amb E tancada Amb O oberta Amb O tancada

Peripcia Desprs Per Arrs

Conixer Angls Crtex Cami

tnic Desprs Roure Cant

Parixer Crvol Histria Combinaci

Repaso de dgrafos

Un dgrafo es la unin de dos letras. En valenciano existen diecinueve. Los que se pronuncian diferente de castellano son:

Dgrafo Ejemplo Cmo suena?

ch Blanch K: BlankSolo aparece al final de ciertas palabras, sobre todo apellidos. El resto de los sonidos /ch/ se escriben con la letra X.

ig Roig Ch: Roich

ix Vesteix Sh: Vesteish

ll Collocar Dos L pronunciadas separadamente.Se le llama ele ageminada, i suele escribirse al final de las slabas col, tal, il, mil y sil. En un ordenador se escribe con maysculas+3.

ny Renyar Como la

La no existe en valenciano. En su lugar siempre pondremos ny.

ss Classe Como la S del castellano

tg Viatge Tch: viatche (pronuncia la ch suave)

Solo se escribe delante de la letra E

tj Desitjar Tch: desitchar (pronuncia la ch suave)

Solo se escribe delante de las letras A, O

tx Cotxe Tch: cotche

2. Aquestes paraules sn molt paregudes en castell i valenci. Completa les traduccions al valenci amb ny, ll o x corresponents.

10

Castell Valenci Castell Valenci

Araa: Ara____a Colegio Co____egi

Ilusin I_____usi Ail A____il

Chafar ____afar Aoranza E____orana

Ilegible I____egible Coche Cot____e

Chollo ____ollo Milsima Mi____sima

Caada Ca_____ada Metlico Met_____ic

Slaba Si____aba Ao A_____

3. Completa amb tg o tj segons corresponga.

Via_____e Via____ar Forma____e Me____e Desi____ar

Salva____e Equipa____e Lle____a Mi____ Rello____e

Allo____ar Arbitra____e Curmetra___e Pi____or Mi_____

rEpAso dE dIptonGos E hIAtos

Un diptongo es la unin de dos vocales, de manera que se pronuncian como una sola (como en pie). En cambio los hiatos se producen cuando las vocales suenan separadas (como en cra= Cr-a).Para saber cuales son los diptongos en valenciano, debes saber cuales son los tipos de vocales:

Fuertes Dbiles

A E O I - U Los diptongos se dan con cualquier combinacin entre una vocal fuerte y una vocal dbil, en ste mismo orden, o entre las dos dbiles, de manera que los diptongos son:

Acabados en i: ai, ei, oi, ui Acabados en u: au, eu, iu, ou, uu

Si la combinacin de vocales en una palabra no es diptongo, entonces diremos que es un hiato, y cada vocal suena por separado.

Hay otro tipo de diptongos, que son los que ocurren cuando en gu o qu la u suena:

Gu: gua, ge, gi, guo Qu: qua, qe, qi, quo

Como en los dgrafos gue, gui, que o qui la letra U es muda, no hay diptongo ni hiato, puesto que solo hay una vocal.

4. Subratlla les paraules si contenen un diftong (diptongo) i encercla-les si contenen un hiatus (hiato). Alerta! Nhi ha algunes que no tenen diftong ni hiatus!

11

Rai Guatla Qesti

Rauxa Aigua Aqfer

Hiatus Lliurar Duu

Aguerrit Lleixa Liana

Coet Ruixar Ne

Enquesta Pedania Rodalia

Histria Vidris Passi

Iogurt Rei

Quota Adquirit

Nau Suar

Taula Ou

rea Reixes

Rialler Conjugaci

Eixample Quadern

5. Ara, separa les paraules en sllabes. Recorda que els diftongs van en la mateixa sllaba, i els hiatus van en sllabes diferents.

Rai: Ne:

Rauxa: Rodalia:

Hiatus: Passi:

Aguerrit: Iogurt:

Coet: Quota:

Enquesta: Nau:

Histria: Taula:

Guatla: rea:

Aigua: Rialler:

Lliurar: Eixample:

Lleixa: Rei:

Ruixar: Adquirit:

Pedania: Suar:

Vidris: Ou:

Qesti: Reixes:

Aqfer: Conjugaci:

Duu: Quadern:

Liana:

12

produccI EscrItA

1. Fes frases amb lesquema, i afegint els noms dels teus mestres o les teves mestres.

Nom del mestres

el meu mestre de nom de lassignatura

Nom de la mestra la meva mestra d nom de lassignatura (si comena per vocal)

a) Pere s el meu mestre deducaci per la ciutadania.b)c) d)

e)f)g)

2. Completa els buits.

alumne maquineta goma desborrar taula safata bolgrafs estoig retoladors llibretes estoig fulls llapis -

La meva ________________ t una __________________ on guarde l_________________, les

________________, i els ____________________ per escriure-hi. Dins l____________________ tinc moltes

coses, com ara els _________________, uns ___________________ amb poca tinta, la __________________ __________________ per corregir els errors i la ______________________ per tindre el meu ____________

molt esmolat. Sc un _________________ dall ms endreat!.

3. Mira el segent quadre, i desprs fes-ne un de tu mateix.

Em diuen Albert Miraflor, i estudie en el IES Ausis March, a la localitat de Vinars, Castell. El meu tutor es diu Filibert Esprn, i em dona qumica, histria i geografia. Els meus millors amics sn Clotari, Raimon i Yussuf. La meva classe t vint-i-huit cadires, vint-i-set taules, tres finestres i dos armaris. El meu estoig cont quatre bolgrafs, una goma desborrar, una maquineta i un llapis. Tinc 5 llibretes a la safata, i un entrep a la motxilla.

13

rEps

1. Escriu el nom de cada assignatura.

2. Escriu el nom dels segents objectes.

3. Intenta fer el plural daquests objectes:Taula: _______________________________

Full: _________________________________

Llibreta: _____________________________

Clari: _______________________________

Bolgraf: ______________________________

Pissarra: ______________________________

Maquineta: ___________________________

Cadira: _______________________________

14

4. Que s? Respon.

Pots escriure i fer els deures en ella:__________________________________________

Guardes dins el llapis, el bolgraf...: ___________________________________________

Seus sobre ella i t quatre potes: ____________________________________________

Serveix per escriure a la pissarra: ____________________________________________

Escrius amb ell, per no pots esborrar: ________________________________________

Per acolorir dibuixos: _____________________________________________________

Es negra i est penjada a la paret. Escrius en ella: ________________________________

T quatre potes i una safata: ________________________________________________

Treus punta al llapis amb ella: _____________________________________________

Per esborrar coses escrites amb llapis: ______________________________________

Les fitxes de treball i els exmens estan impreses en ell: ___________________________

Pots escriure amb ell i es pot esborrar: ________________________________________

5. Completa el requadre.

No existeix la lletra ______ en valenci, excepte a _________ de paraula, i en

alguns cognoms. El so /ch/ sescriu amb ______.

El dgraf ll sanomena ______________________ i normalment apareix en

les sllabes ________, __________, _________, _________ i _________.

La lletra __________ no existeix en valenci. Sescriu amb el dgraf ________.

El dgraf ________ noms va davant de la lletra I, i el dgraf ________ noms

va davant de les lletres A, ______.

6. Explica amb les teves paraules qu s un diftong, atenent a com es pronuncien.

7. Fes el teu quadre destudi amb els diftongs i els hiatus, collocant cada combinaci en la casella corresponent.

ae ai ao au ea ei eo eu ia ie io iu oa oe oi ou ua ue ui uo uu gua ge gi guo qua qe qi quo

15

Diftongs Hiatus

8. Separa en sllabes les segents paraules.

Disbauxa: Angunia:

Quasi: Gaireb:

Riu: Rondalla:

Nou: Caure:

Neu: Enciam:

Puig: Xai:

Nvia: Boira:

Biografia: Enciclopdia:

9. Busca el vocabulari daquest tema a la sopa de lletres. Hi ha 21 paraules en total, ordenades vertical (esquerra a dreta) i horitzontalment (dalt a baix).

D G B A E T H R U F Q W E R T Y U I O P A E B V C A D I R A C C X Z T L K J H G F D S D N E N R C V E Q L Q S A F A T A C D C U M D U F D F D P A A M U W G G V X L D W C Q C J A N G L E S R Z N L Q H F B Z L C S A A R M V E R C A O I W B A E S C O L A R X C Z F I A X B W Z L O S V E J D N P P F M I M V K L S G S W K P X C R P B S M O I V A O A T O E W T X S I L E X T O O A A I S T Q F T C O N E I X E M E N T D E L M E D I G U I E G L C Z N Q X M D Z Y I I M S U E B I S M P P I A H A E J O C U U G N Y X Y N I A I Q A L U M N E K R L I Y R B D T S H E C T S P V Q Y Z C A S T E L L A V F M W N T A I S L T P M D U I F K O T F C G E Z U A D Q A O G L R E T O L A D O R S X H S A J Z E U R K B O J V C N M V J P R K Z J T Q M A V E R G O M A D E S B O R R A R Q K R Q I F S A I Y U R F H J B H A E L P L E W K R W B M H L K V T Y U G S W C L A S S E Q B S Y J E S T O I G N T G D Q O R E L G X H U N O I G B H Y F L L I B R E T A P T

16

I pEr sAbEr Ms...

El millor amic de laprenent : el diccionari

Conixer totes les paraules dun idioma s molt difcil, sobretot si pensem que a les novelles, les noticies o els diaris apareixen algunes que ens poden sonar estranyes perqu no sutilitzen en les converses que habitualment mantenim, o perqu sn sinnims de les que usualment utilitzem.Cap problema! Tenim un amic que s se les sap totes, i sempre estar disposat a ajudar-nos: el diccionari. Un diccionari s un document on busquem paraules, i ens diu el que significa la paraula. En canvi, els diccionaris bilinges, o vocabularis, sn documents on pots buscar una paraula en un idioma, i et dir com sescriu la paraula en un altre idioma.Avu en dia, utilitzem dos tipus de diccionaris bilinges, els llibres, i els traductors per internet. Hem de pensar que:

Un diccionari bilinge valenci-castell t dos parts: una on busques una paraula en valenci, i la trobars traduda a castell, i un altra on busques la paraula en castell, i la trobars traduda al valenci. Mira de buscar en la part correcta del diccionari!Un traductor on-line no detecta errors dortografia. Si vols traduir kaballo, el traductor possiblement et dir que la traducci s kaballo, perqu no coneix la paraula que li has posat. En canvi si haguessis escrit caballo, la hauria tradut a cavall.Un traductor tampoc sap quin significat ests buscant, si la paraula a traduir t ms dun significat. Per exemple, si escrius la paraula tret, el programa la traduir salvo, quan tret pot significar en castell rasgo, disparo, salvo o quitado.

Pots trobar diccionaris bilinges fsics a qualsevol papereria o llibreria. Si tens internet, et recomanem aquests:

Traductor de Google. http://www.translate.google.comHaurs de seleccionar a la esquerra lidioma de la paraula que posars, i a la dreta lidioma al que vols traduir. Tamb tradueix frases o textos.Traductor Softcatal. http://www.softcatala.org/traductor

7. Tradueix les segents paraules del castell al valenci, ajudant-te dun diccionari o traductor on-line.

Carpeta: Comedor:

Pster: Regla:

Comps: Pupitre:

Profesor: Pegamento:

Pincel: Mapa:

Ordenador: Archivador:

Pelota: Pared:

Deber: Curso: