25868663 sobre l us de la llengua catalana entre els joves

PARLAR LA LLENGUA

Maria-Paller Casas i Vilalta Curs escolar 2003-2004

La realització d’aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència per estudis concedida pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

(DOG núm.: 3926 de 16.7.2003)

L’elaboració de les dades estadístiques ha comptat amb un ajut de la Fundació Jaume Bofill

Maria-Paller Casas i Vilalta Professora de Llengua catalana i literatura

Curs escolar 2003-2004

Camí, 1967 0,4 x 27 x 9 cm Joan Brossa

Parlar la llengua

5

SUMARI

1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................9 1.1. ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL.........................................................11 1.2. EXPLICACIÓ DEL TEMA................................................................................................14 1.3. OBJECTIUS QUE ES PRETENEN ASSOLIR ......................................................................17

1.3.1. Objectius generals ..........................................................................................17 1.3.2. Pel que fa als òrgans de gestió del centre .....................................................17 1.3.3. Pel que fa al professorat .................................................................................18 1.3.4. Pel que fa a l’alumnat......................................................................................18 1.3.5. Pel que fa al Personal no docent ....................................................................19 1.3.6. Pel que fa a les activitat extraescolars i complementàries..............................20 1.3.7. Pel que fa a l'AMPA ........................................................................................20 1.3.8. Pel que fa als altres instituts d’intervenció de la zona.....................................20 1.3.9. Pel que fa a les institucions i entitats de la zona.............................................20

1.4. HIPÒTESI INICIAL DE TREBALL .....................................................................................21 1.5. MARC TEÒRIC ............................................................................................................23

2. TREBALL DUT A TERME ................................................................................................25 2.1. DISSENY PLA DE TREBALL...........................................................................................25 2.2. METODOLOGIA ...........................................................................................................26 2.3. DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS ...................................................................27

2.3.1. Treball de camp ..............................................................................................27 2.3.1.1. Mostra d’alumnat.................................................................................................. 27 2.3.1.2. Mostra professorat ............................................................................................... 29

3. RESULTATS OBTINGUTS ...............................................................................................30 3.1. INTRODUCCIÓ A LES DADES ESTADÍSTIQUES ................................................................30

3.1.1. Llengua d’escolarització..................................................................................31 3.1.1.1. Llengua vehicular a l’aula d’educació primària .................................................... 31 3.1.1.2. Llengua vehicular a l’educació primària segons les zones geogràfiques ........... 32 3.1.1.3. Llengua d’interacció a l’escola mestre-alumne fora de l’aula .............................. 32 3.1.1.4. Llengua d’interacció fora de l’aula segons les zones geogràfiques .................... 33 3.1.1.5. L’ús lingüístic entre iguals.................................................................................... 34 3.1.1.6. L’ús de la llengua entre iguals segons les zones ................................................ 34 3.1.1.7. Expectatives vs realitat ........................................................................................ 35 3.1.1.8. CONCLUSIÓ........................................................................................................ 36

3.1.2. Dades familiars ...............................................................................................37 3.1.2.1. Lloc de naixement del pare.................................................................................. 37 3.1.2.2. Lloc de naixement de la mare.............................................................................. 42 3.1.2.3. Llengua d’ús interpersonal entre cònjuges .......................................................... 48 3.1.2.4. CONCLUSIÓ........................................................................................................ 51

3.1.3. Dades individuals ............................................................................................52 3.1.3.1. Lloc de naixement de tot l’alumnat enquestat ..................................................... 52 3.1.3.2. Lloc d’aprenentatge del català ............................................................................. 52 3.1.3.3. Llengua vehicular d’ensenyament-aprenentatge................................................. 53 3.1.3.4. Llengua d’ús a classe .......................................................................................... 54 3.1.3.5. Llengua d’ús interpersonal amb el professorat fora de l’aula. ............................. 55 3.1.3.6. Llengua d’ús interpersonal entre iguals al centres .............................................. 56 3.1.3.7. Llengua d’ús en l’àmbit no acadèmic................................................................... 58 3.1.3.8. Preferències en els usos lingüístics..................................................................... 60 3.1.3.9. Competència lingüística oral................................................................................ 63 3.1.3.10. Importància d’usar el català al centre educatiu ................................................... 64 3.1.3.11. L’ús social fora del centre educatiu ..................................................................... 64 3.1.3.12. CONCLUSIÓ........................................................................................................ 66

3.1.4. Actituds davant del fet lingüístic......................................................................67 3.1.4.1. Expectatives de futur............................................................................................ 67 3.1.4.2. Normes d’ús entre catalanoparlants i castellanoparlants .................................... 71 3.1.4.3. Normalitat del català ............................................................................................ 73

Parlar la llengua

6

3.1.4.4. L’ús del català en actes públics ........................................................................... 74 3.1.4.5. El català llengua acadèmica ................................................................................ 75 3.1.4.6. Competència lingüística....................................................................................... 76 3.1.4.7. Identitat................................................................................................................. 77 3.1.4.8. CONCLUSIÓ........................................................................................................ 78

3.2. INTRODUCCIÓ ALS QÜESTIONARIS DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA........................79 3.2.1. Situacions d’ús de la llengua per part del professorat. ...................................79 3.2.2. Situació d’ús de la llengua per part de l’alumnat.............................................80 3.2.3. Activitats docents que es realitzen for a de l’àmbit escolar amb la intervenció

del professorat. ...............................................................................................82 3.2.4. Formació lingüística del professorat ...............................................................83 3.2.5. Organització del personal docent per raó de l’ensenyament i aprenentatge de

la llengua.........................................................................................................85 3.2.6. Organització i ús dels recursos material i didàctics ........................................86 3.2.7. Activitats complementàries .............................................................................87 3.2.8. CONCLUSIONS..............................................................................................88

3.3. INTRODUCCIÓ A L’ENTREVISTA EN GRUP......................................................................89 3.3.1. Tipus d’entrevista ............................................................................................90 3.3.2. L’entrevista en grup.........................................................................................92

3.3.2.1. Introducció............................................................................................................ 92 3.3.2.2. Presentació situació............................................................................................. 94 3.3.2.3. Temes i subtemes................................................................................................ 95

A. Creences, opinions, percepcions l’ús social del català ................................ 95 B. Usos lingüístics no familiars ........................................................................... 95 C. Llengua i educació .......................................................................................... 95 D. Comunicacions institucionalitzades i individualitzades .................................. 95 E. Ideologies........................................................................................................ 95 F. Identitats.......................................................................................................... 95 G. Immigració....................................................................................................... 95 H. Aprenentatge del català .................................................................................. 96 I. El català i el món laboral................................................................................. 96 J. El català i les institucions................................................................................ 96 K. El català i el lleure........................................................................................... 96 L. Els mitjans de comunicació............................................................................. 96 M. Propostes alumnat .......................................................................................... 96 N. Creences, opinions i percepcions de l’ús social del castellà.......................... 96 O. Usos lingüístics: llengua familiar..................................................................... 96 P. Llengua i eduació............................................................................................ 96 Q. Competència i ús ............................................................................................ 96 R. Castellà. Llengua oficial d’Espanya ................................................................ 96 S. Identitats.......................................................................................................... 96 T. La immmigració............................................................................................... 96

3.3.3. Informe de l’entrevista.....................................................................................96 4. INTERPRETACIÓ CONTRASTADA ENTRE LES DADES QUANTITATIVES I QUALITATIVES. ..................................................................................................................144

4.1. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................145 4.1.1. Llengua vehicular a l’escola primària ............................................................145 4.1.2. La llengua vehicular a l’educació secundària................................................147 4.1.3. Conflicte lingüístic .........................................................................................148 4.1.4. Actituds en els usos lingüístics .....................................................................149 4.1.5. Ús interpersonal entre iguals dins i fora de l’institut.....................................149 4.1.6. Expectatives del català en el futur ................................................................150 4.1.7. Competència del català i ús ..........................................................................150 4.1.8. L’ús social del català fora de l’àmbit educatiu...............................................151 4.1.9. El català la llengua oficial de Catalunya........................................................152 4.1.10. La immigració i la llengua..............................................................................153 4.1.11. La llengua familiar .........................................................................................154

5. ELABORACIÓ DE PROPOSTES ...................................................................................155

Parlar la llengua

7

5.1. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................155 5.2. ENFOCAMENT METODOLÒGIC ...................................................................................155 5.3. PEL QUE FA ALS OBJECTIUS GENERALS .....................................................................156 5.4. PEL QUE FA ALS ÒRGANS DE GESTIÓ DEL CENTRE .....................................................156

5.4.1. Crear la figura del dinamitzador/a Lingüístic.................................................157 5.4.2. Paper del dinamitzador dins l’equip de govern. ............................................157

5.5. PEL QUE FA A L’EQUIP DOCENT I EL NIVELL EDUCATIU ................................................157 5.5.1. Pla Experimental a 1r d’ESO ........................................................................158 5.5.2. L’hora d’esbarjo a l’educació secundària a 1r d’ESO: Joc de xoc, xoc de joc

......................................................................................................................158 5.5.3. Tutories lingüístiques entre iguals.................................................................160 5.5.4. La sociolingüística a l’aula ............................................................................160

5.6. PEL QUE FA AL PROFESSORAT ..................................................................................160 5.6.1. Parelles lingüístiques per al professorat : .....................................................161

5.7. FASES DEL PROCÉS .................................................................................................161 5.8. ACTIVITATS AL CENTRES...........................................................................................162

5.8.1. Elaboració d’una campanya de centre per a promoure l’ús del català. ........162 5.8.2. Propiciar algunes activitats o algun tipus de trobada amb centres on la realitat

demolingüística és favorable a l’ús del català...............................................163 5.9. BATXILLERAT I LES PRÀCTIQUES D’EMPRESA. ............................................................163 5.10. ELS ESTUDIANT I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ........................................................163

5.10.1. Objectius .......................................................................................................163 5.10.2. Els IES a la ràdio.........................................................................................164 5.10.3. Els IES a la Televisió ....................................................................................165

5.11. EL MÓN DEL TEATRE.................................................................................................166 5.11.1. Objectius .......................................................................................................167 5.11.2. Enfocament metodològic...............................................................................167

5.12. PEL QUE FA AL PND.................................................................................................168 5.13. PEL QUE FA A LES ACTIVITAT EXTRASCOLAR I COMPLEMENTÀRIES..............................168 5.14. PEL QUE FA A L’AMPA .............................................................................................168 5.15. PEL QUE FA ALS ALTRES INSTITUTS DE LA ZONA.........................................................168 5.16. PEL QUE FA A LES INSTITUCIONS DE LA ZONA.............................................................168

6. ESTUDIS O CURSOS REALITZATS..............................................................................170 7. CONCLUSIONS ..............................................................................................................171 8. BIBLIOGRAFIA...............................................................................................................174 9. ANNEXOS.......................................................................................................................177

9.1. ANNEX 1 ................................................................................................................179 9.2. ANNEX 2 ................................................................................................................271 9.3. ANNEX 3 ................................................................................................................273

Parlar la llengua

8

Parlar la llengua

9

1. INTRODUCCIÓ Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa

Salvador Espriu L’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament en general va representar al seu moment un avenç important. Un moment esperançador i un nou repte per a la normalització de la llengua catalana. Es pot considerar de manera inicial un procés reeixit a l’ensenyament primari, amb la Llei de Normalització Lingüística del Parlament de Catalunya de 1983 i l’any 1992 amb l’aplicació de la LOGSE. Cal no oblidar, tampoc, els beneficis que va comportar el denominat Programa d’Immersió Lingüística. El català va anar guanyant terreny fins a esdevenir la llengua vehicular predominant de docència a l’educació infantil i primària. L’esperada i normal extensió del català com a llengua vehicular a l’educació secundària no ha estat un procés paral·lel al de l’educació primària i està lluny de ser la llengua habitual de la docència. Hi ha hagut un buit important i una indefinició del desplegament legislatiu, entre d’altres causes, que ha comportat que s’hagi trencat la línia de continuïtat entre l’educació primària i la secundària. Si els mestres de primària han tingut clar que formaven part d’una escola catalana no ha estat així amb el professorat de secundària. Ho ha estat per a aquells professionals i equi ps directius que ja n’estaven convençuts. Però ni l’administració educativa d’aleshores, ni una part important de centres educatius de secundària (equips directius, professorat i comunitat educativa en general) han ajudat a consolidar les competències bàsiques de la llengua catalana oral d’una part d’alumnat de l’ESO en particular i de l’ensenyament postobligatori en general. Aquesta manca de continuïtat d’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament-aprenentatge i d’ús interpersonal professorat-alumnat ha comportat efectes negatius per a la normalitat i la consolidació de la llengua oral i la col.loquialització del català, sobretot, en zones on la realitat demolingüística no en facilita la interacció a la vida quotidiana. Un altre aspecte a incorporar a aquesta problemàtica és el fet que des de la implantació de la LOGSE, el pas de l’educació primària a la secundària es fa dos anys abans, és a dir l’alumnat s’incorpora als 12 anys, la qual cosa comporta que aquesta manca de continuïtat en la pràctica lingüística tingui una repercussió més gran en la trajectòria educativa d’aquests nois i noies. I l’alumnat que no ha rebut el català per transmissió generacional no assoleix els objectius establerts per la normativa vigent. Els anomenats Projectes Lingüístics de Centre pretenien aportar solucions a aquesta problemàtica. Però el PLC, si és que s’havia elaborat, en un bon nombre de casos es

Parlar la llengua

10

convertia en un simple document burocràtic, buit de significat amb un decalatge important entre allò que deia i allò que es feia. A tot aquest context educacional cal afegir-hi la incorporació creixent de les noves migracions de joves de països de parla romànica i no romànica. Aquest és un nou repte que cal afrontar des de tots els àmbits i perspectives: psicològiques, socials, culturals i lingüístiques. Pel que fa a l’aspecte de la llengua d’acollida, la institució educativa hi juga un paper important. Així la llengua de la docència en particular i de tota la comunitat educativa en general pot contribuir en gran manera a la integració d’aquests nois i noies. Però ¿com es pot assegurar aquesta recepció en matèria lingüística quan una bona part de centres on s’incorporen hi ha assignatures que s’imparteixen en castellà, i la llengua “normal” de la interacció en moltes de les situacions és, també, en castellà? El problema és complex i demana solucions complexes, estratègies imaginatives, creatives i confluència de tot els àmbits des de l’administració eductiva, passant pels equips directius, professorat, alumnat, PND, AMPA, és a dir tota la comunitat educativa, i tots els agents socials dins l’entorn més immediat. Si en un moment es va dir que s’havia perdut el pati (els nois i noies entre ells tendeixen a relacionar-se en castellà...) i, s’havia recuperat l’aula; en aquests moments a l’educació secundària , es pot dir que s’ha perdut el pati, l’aula i els passadissos. Així, Vila i Moreno1

“Hem avançat molt a l’escola, però no gaire al pati. Confirma que aquesta conclusió era adequada per a l’escola primària i força menys correcta per als ensenyaments secundaris i batxillerat”.

EL CANVI DE LA PRÀCTICA DOCENT POT PORTAR A MILLORAR LA COMPETÈNCIA ORAL I LA COL.LOQUIALITZACIÓ DEL CATALÀ DE MANERA EQUITATIVA A L’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA?

1 Vila i Moreno, F. X. “Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati” Els usos lingüístics a les escoles catalanes” Llengua, Societat i Comunicació 1, 8-15 http://www.ub.edu/cusc

Parlar la llengua

11

1.1. Antecedents del tema objecte del treball

La reforma de pensament que necessitem generarà un pensament del context i del complex. Generarà un pensament que aglutina i que afronta la incertesa.

Edgar Morin

Hi ha força estudis referits al procés i evolució de la llengua catalana a l’educació primària, però molt pocs estudis paral·lels per a l’educació secundària. I paradoxalment és als instituts on la problemàtica sociolingüística és més patent i preocupant. Pel que fa a dades tant quantitatives com qualitatives n’hi ha poques. Hi ha, però, estudis i reflexions interessants sobre el tema, per tant el problema no és nou i si s’ha arribat on s’ha arribat, caldrà una anàlisi profunda de les causes. Aquest, però, no és el tema d’aquest estudi. Aquest treball vol ser una petita aportació que ajudi a obrir camins per a la consecució dels objectius: aportar propostes per a impulsar i millorar l’ús del català a l’educació secundària. Les dades de què es disposen sobre educació i llengua són dades quantitatives i d’un àmbit més genèric de la joventut en relació a la llengua, i no centrades al marc de la institució educativa i el seu entorn. Per una banda hi ha estudis de Bastardas (1985)2 i (1986)3 sobre competència i ús de la segona generació d’immigrants castellanoparlants en una població no-metropolitana. Se centra en els adolescents i, per tant, aporta dades de la població escolar de primària i secundària. Per altra banda, hi ha estudis centrats en la parla dels joves de secundària en una població determinada com Erill, G.4 Es compta amb estudis estadístics en relació a la llengua dels joves en general com són els de Querol i Puig (2001)5 és una mostra representativa d’alumnes de 16 anys de tot Catalunya. També Torres, J. (2003)6 aporta dades relatives a les competències i usos dels joves, però que no tenen com a referència el marc escolar. Dins del marc educatiu de l’escola primària es disposen de moltes dades estadístiques i estudis etnogràfiques interessants. I que aporten una visió del procés i evolució que ha seguit l’escola dels períodes del sistema educatiu que van des de l’època de la transició, passant per la a l’aprovació l’any 1998 de la nova Llei de Política lingüística fins a l’actualitat. Vila i Moreno fa una síntesi d’aquest procés7.

2 Bastardas, A. (1985) La bilingüització de la segona generació immigrant. Realitat i factors a Vilafranca del Penedès. Barcelona: La Magrana. 3 Bastardas, A. (1986) Llengua i immigració. Barcelona: La Magrana. 4 Erill, G. et al (1992) . Ús del català entre els joves de Sabadell. Barcelona: Departament de Cultura. 5 Querol i Puig, E. (2001) “Evolució dels usos i de les representacions socials de les de les llengües a Catalunya (1993-2000)”. http://cultura.gencat.net/llencat/noves/hmm001estiu/catalana/querolb1 6 Torres, J. (2003): “Les enquestes amb contingut sociolingüístic efectuades a Catalunya (1994.2002)”. Noves SL. Revista de Sociolingüística. http://cultura.gencat.net/llencat/noves/hm03primavera/catalana/torres.pdf. 7 Vila i Moreno, F.X.(2000) “Les polítiques lingüístiques als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana” Revista de Llengua i dret, 34 pp. 169-207

Parlar la llengua

12

Pel que fa a la situació del català a l’educació secundària es disposen de molt poques dades. No hi ha hagut una línia d’estudi paral·lela al procés i evolució que ha tingut la llengua catalana dins el marc educatiu. A les Illes Balears i a València hi ha alguns estudis fets en aquest àmbit. La realitat és molt diferent, però. Pel que fa a Catalunya es disposen d’unes dades fetes públiques per la Comissió de Normalització Lingüística de l’USTEC (1997)8 sota un títol molt significatiu “Encara molt per fer...” i J. Mallart.9 Així si Vila i Moreno (2004)10 referint-se a l’escola primària es preguntava:

“Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati?” . Acaba amb aquesta reflexió referida a l’escola primària “Hem avançat molt a l’escola, però no gaire al pati”.

No és agosarat de dir que a l’educació secundària s’ha perdut l’aula, el pati i els passadissos! No tot està perdut, però, cal recuperar el terreny. En primer lloc l’aula, és a dir la llengua de la docència; els passadissos en la llengua de la interacció professorat-alumnat. Pel que fa a la llengua d’ús interpersonal entre iguals aquest és un tema més complex. El pati en un món on la pluralitat lingüística és creixent costa d’imaginar que la interllengua sigui el català, però sí que hi ha de ser present inicialment com una llengua més. Qui sap si més endavant pugui ser, també, al pati, la llengua comuna en què els nois i noies es puguin entendre i comunicar al marge de la seva llengua d’origen. Aquest treball per qüestions òbvies no pretén omplir cap buit pel que fa a l’aportació de dades estadístiques, ja que només són un punt de partida. Els resultats, però, poden ser una mostra significativa per a una tipologia de centres. Pel que fa a l’aportació d’informes qualitatius a partir de l’entrevista en grup, obre la possibilitat d’ intentar comprendre com els nois i noies perceben i interpreten la seva realitat del món educatiu en què viuen. I a partir d’aquestes anàlisis i interpretacions i l’experiència docent poder albirar algunes possibles vies per tal de possibilitar el canvi necessari i urgent. El pas següent correspon al gran repte que suposa aportar les propostes més coherents i apropiades per a la intervenció dins d’un context plural i molt complex , que és el de la societat actual. Per tant, els centres de secundària són un reflex d’aquesta pluralitat i, hauria de ser un espai integrador on llengua i cultura s’entrellacen. Un espai per a la pràctica de la llengua catalana que ajudi a assolir-ne la competència oral. Un espai on es pugui viure en català als costat de totes les altres llengües, la dels nois i noies que a casa parlen en castellà, àrab, paquistanès, romanès... Un espai compensatori per a l’alumnat que té mancances en aquesta llengua pel fet de no haver-la rebuda per transmissió generacional.

8 CATAC. (1997) Comissió de Normalització Lingüística. Barcelona: USTEC 9 Mallart, J, (2003) “Situació present de la llengua a l’ensenyament i perspectives de futur” a Llengua i ensenyament. Barcelona: IEC. Fundació Jaume Bofill.pp. 54.94. 10 Vila i Moreno , F. X. (2004) Llengua, Societat i comunicació, 1, 8-15 http://www.ub.edu/cusc

Parlar la llengua

13

Bastardas (1999) fa aportacions en aquest sentit 11

“Les estratègies lingüístiques en el sistema educatiu demanen, doncs, una avaluació crítica des del punt de vista dels seus efectes sociolingüístics, que caldrà posar en connexió amb l’altra necessària reflexió sobre l’escola i la seva inajornable adaptació a les necessitats lingüístiques del marc europeu integrat i, en general del procés de globalització”. (...)

“Molt probablement caldran canvis en la configuració de les activitats lingüístiques escolars que alhora facin possible la consolidació del procés de normalització del català, el canvi de les normes d’ús restrictives, i la poliglotització de la població, en el marc d’una societat cada dia més plural i interrelacionada internacionalment. La tasca no és fàcil però el repte és important, ineludible i engrescador”.

La problemàtica és complexa i a part del canvi que ha de fer la institució educativa de secundària en el fet lingüístic, hi ha estretament connectat el fet de la interculturalitat i la cohesió social dins del gran petit mon dels instituts públics. Però, és evident que cal una unió i un treball conjunt, una sinergia entre tots els agents implicats en l’acció educativa: administració, equips directius, professorat, i tota la comunitat educativa en general, així com l’entorn. Dins de tota aquesta complexitat tan objectiva cal sumar-hi aspectes que estan estretament lligats amb les persones i per tant amb aspectes subjectius, connectats amb els comportament, per tant, cal esbrinar què pensen, què senten quina és la percepció que tenen de la seva realitat. Efectivament, cal arribar a comprendre l’altre i saber interpretar els sentiments emocions i incorporar tot allò que uneix i argumentar i comprendre allò que separa. Les propostes, o models d’actuació que es pensen aportar, haurien de representar una altra manera de veure el Projecte Lingüístic de Centre. Treballar i incidir per a la normalització, revitalització de l’ús del català a l’educació no s’ha de reduir a complimentar un projecte com si es tractés d’un simple formulari, sinó compartir-lo, coconstruir-lo, a partir de la realitat d’aquesta nova situació sociolingüística, i fer-ho amb imaginació, empatia, creativitat i amb la participació de tota la comunitat educativa en particular i de les institucions competents en general.

11 Bastardas, A. (1999) “Comunicacions institucionalitzades i comunicacions individualitzades: La complexitat de l’ús social de les llengües” . Informe per a la Catalunya del 2000.Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Ed. Mediterrània. pp.747.750

Parlar la llengua

14

1.2. Explicació del tema ... el pessimisme de la intel·ligència, però l’optimisme de la voluntat Romain Rolland L’alumnat dels instituts dels centres del cinturó industrial viu en una realitat demolingüística on la interacció en català no és un fet normal. Aquest nois i noies, la majoria nascuts a Catalunya, són fills de la immigració provinent de la resta de l’estat i no han rebut la llengua catalana per transmissió generacional. Darrerament, hi ha hagut la incorporació de les noves migracions com a fet important i a incorporar dins de tota aquesta problemàtica sociolingüística. El primer grup d’alumnat ha rebut l’educació primària en català, per tant, la llengua vehicular de l’ensenyament, salvant possibles excepcions, ha estat el català. En passar a l’educació secundària es troben en una realitat on la llengua catalana deixa de tenir la presència i les funcions que tenia a l’educació primària. Per una banda no és la llengua de transmissió de coneixements en algunes (moltes) assignatures ni tampoc la llengua d’ús interpersonal -professorat-alumnat- i de comunicació en les diferents situacions de la comunitat educativa. A aquest procés de discontinuïtat més o menys greu en uns centres i poblacions que altres, cal afegir-hi el fet que a partir de l’aplicació de LOGSE, la incorporació de l’alumnat a la secundària es produeix dos anys abans. Aquest és un aspecte important que cal considerar, i que s’ha de contemplar des de dues perspectives. En primer lloc, aquest nens i nenes no tenen garantida la continuïtat del procés de consolidar la llengua catalana, i assegurar una bilingüització efectiva. En segon lloc, i aquest és un punt positiu que cal tenir molt en compte, aquests preadolescents estan en un període de formació important i per tant, receptius a les línies pedagògiques i educatives que ha de marcar l’àmbit sociolingüístic a l’educació secundària. Un altre aspecte a remarcar és l’alumnat que s’ha incorporat darrerament d’altres països i cultures. La recepció d’aquest alumnat en la tipologia de centres esmentada és en castellà. Cal que la recepció d’aquests nois i noies, partint de la riquesa que comporta la diversitat cultural i lingüística, sàpiguen i entenguin que la llengua comuna d’aquest territori és la llengua catalana. En aquests moments molts esforços que s’estan fent per a l’aprenentatge i ús de la llengua als centres de secundària no poden tenir els resultats que serien d’esperar pel fet que la llengua d’ús al centre i a moltes classes continua sent el castellà. Per una banda, aquest nou alumnat rep un missatge dirigit a percebre el català com un avantatge per tot el que pot comportar, i per l’altra s’adonen de quina és la realitat sociolingüística del centre. Amb quina autoritat moral es pot convèncer aquests nois i noies dels beneficis d’aprendre la llengua catalana? Es parteix de la hipòtesi que la majoria de l’alumnat esmentat primer, ha rebut l’ensenyament primari en català, i que ha participat del procés d’immersió lingüística. En iniciar, però, l’educació secundària i l’entrada a una tipologia d’instituts una part del procés de desenvolupament de les competències orals i la consegüent col.loquialització no fan possible l’assoliment dels objectius establerts pel desplegament curricular.

Parlar la llengua

15

A part de les deficiències imputables al sistema educatiu, cal tenir en compte que dins d’aquestes competències informals, hi ha aspectes psicosocilògics que hi poden tenir un paper important: reconeixement identitari, preferència per la llengua d’origen en la conversa; socials... La major part de nois i noies no tenen el català com a llengua familiar. El centre de secundària, per tant, ha de ser per una banda, la continuïtat de l’enfocament sociolingüístic iniciat en l’ensenyament primari i per l’altra, l’element compensatori que garanteixi la competència i la integració sociolingüística de l’alumnat amb independència de la seva llengua d’origen. Segon Bastardas (1999)12

“...el no-ús del català per part del alumnes de L1 castellana en el pla informal és degut al fet que l’escola no desenvolupa prou les capacitats necessàries per a l’oralitat quotidiana i espontània, donat que històricament és una institució més centrada en la lectoescriptura i en la verbalitat formal “

Ens enfrontem a una problemàtica complexa i que ens porta a fer-nos moltes preguntes: ¿per què es dóna aquesta situació en uns centres de secundària, per què usen poc la llengua catalana, en l’ensenyament /aprenentatge, en les relacions interpersonals, institucionals? ¿Quines pautes d’actuació es podrien elaborar per als instituts situats en zones d’alt nombre de població de llengua castellana, i amb un flux creixent de persones d’altres llengües? Donar resposta a totes pot ser un treball difícil d’abastar. L’estudi se centra en l’objectiu global de parlar la llengua amb la pretensió d’impulsar una reflexió sociolingüística i fer prendre consciència de la situació. Promoure una avaluació sociocrítica de la situació propiciant l’empatia i la idea de coconstruir. I aportar un pla d’actuació solidari amb estratègies i actuacions creatives que possibilitin un posicionament clar i de (re)legitimar la llengua catalana com a llengua viable per a la comunicació als centres de secundària. Per a canviar una situació, però, cal conèixer-la i partir d’una base real, per tant, cal una fase de diagnosi que ens aporti dades que permetin passar al pla de treball i dissenyar les estratègies adients que configuraran el producte final, i, alhora, si s’escau, es puguin estendre a d’altres centres amb problemàtiques similars Si hi ha molts interrogants per a resoldre hi ha dos aspectes bàsics que ens ajudaran amb més o menys grau a la consecució dels objectius i són què es farà i com es farà. La resposta, ja difícil en si, comporta tenir en compte i actuar sobre distintes dimensions: cognitiva, afectiva i comportamental. Pel que fa a la part cognitiva cal trobar el discurs o discursos més acceptables i eficaços per tornar el prestigi i la legitimació de la llengua catalana en totes les funcions en general i en l’àmbit educatiu en particular. Així cal fer que el català sigui la llengua comuna d’interacció

12 Bastardas, A. (1999). Op. Cit., pp. 747-750.

Parlar la llengua

16

als centres, tot convivint amb el respecte i afecte per la diversitat lingüística i cultural. Les llengües sumen, no resten. Quant als aspectes afectius, cal l’empatia, saber posar-nos sempre a la pell de l’altre. La llengua catalana no ha de ser una llengua antagònica, només vol sobreviure amb normalitat, tot acceptant la presència dels idiomes de les altres persones que han triat de viure amb nosaltres. I per últim els comportaments, cal fer dels instituts un espai de pràctica efectiva interpersonal del català. Ajudar a recuperar l’ús de la llengua i fer-ne veure la utilitat. És evident que la consecució d’aquests objectius no es poden assolir sense anar plegats i unint esforços des de tots els àmbits: governamental, política lingüística, administració educativa, comunitat educativa (equip directiu, claustre...) institucions, agents socials i l’entorn en general. I seguint Bastardas (1996)13

“...En el marc, doncs, d’una unitat internacional que salvaguardi, però, les comunitats lingüístiques menors s’han de preparar efectivament per aquesta transició i passar a estudiar solucions imaginatives en tots els terrenys- i, en especial, de manera ràpida en l’escolar- que, tot assegurant la prevalença interior dels seus codis propis en les funcions públiques internes, els permetin de sobreviure i ser presents amb eficàcia en un món cada dia més interrelacionat i interdependent. La recerca, la reflexió i el debat social sobre les polítiques més adequades és urgents”.

13 Bastardas, A (1998). Ecologia de les llengües. (medi, contacte i dinàmica sociolingüística). Barcelona: Empúries p.201.

Parlar la llengua

17

1.3. Objectius que es pretenen assolir

La dificultat profunda és doncs, de concebre la unitat d’allò que és múltiple, la multiplicitat d’allò que és u. Aquells que veuen la diversitat de les cultures tendeixen a minimitzar o ocultar la unitat humana, aquells que veuen la unitat humana tendeixen a considerar com a secundària la diversitat de les cultures

Edgar Morin 1.3.1. Objectius generals Impulsar un debat, una reflexió, presa de consciència i implicació de la comunitat educativa. Impulsar la participació real i eficaç en el procés de catalanització del centre i la implicació de tots els sectors de la comunitat educativa.

• Dissenyar un pla estratègic que, si s’escau, pugui servir de model. • Elaborar pautes d’actuació i estratègies possibilistes per tal de canviar la situació

sociolingüística del centre.

• Proporcionar eines metodològiques per a l’elaboració d’un Projecte Lingüístic de centre.

• Presentar propostes possibilistes per a potenciar l’ús del català a l’ensenyament

secundari.

• Avaluar de manera contínua les accions del pla.

1.3.2. Pel que fa als òrgans de gestió del centre Prendre consciència de la seva responsabilitat a promoure el procés per a l’assoliment de les competències lingüístiques de l’alumnat i la recuperació social de la llengua. Pactar i acordar quina ha de ser la responsabilitat de cadascun dels òrgans de gestió i quins han de ser els objectius i les línies d’actuació factibles i possibles per a assolir-los. Implicar el claustre en el procés del Projecte Lingüístic de Centre. Valorar la responsabilitat del fet lingüístic per a l’entrada de l’alumnat al món laboral. Establir una debat per tal de consolidar una línia d’actuació arrelada a la societat catalana.

• Reflexionar sobre la influència dels usos lingüístics del centre en els usos lingüístics Individuals de l’alumnat.

• Valorar el rol que té la institució educativa en la transmissió social de la llengua. • Establir el marc que garanteixi el desenvolupament d’un pensament pedagògic i

sociolingüístic. • Introduir canvis qualitatius pel que fa a l’ús de la llengua com a transmissora de

coneixement.

Parlar la llengua

18

• Impulsar el procés de canvis qualitatius pel que fa a l’ús de la llengua en la interacció social amb la participació de tot el professorat.

• Aportar eines metodològiques per facilitar l’elaboració d’un Projecte Lingüístic de centre.

• Mantenir informades les famílies de l’alumnat sobre les disposicions legals que defineixen la política lingüística de Catalunya,i la situació sociolingüística del centre.

• Fomentar l’ús del català com a llengua de relació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

• Introduir la figura d’un dinamitzador/a lingüísticocultural. • Contribuir al desplegament organitzatiu

1.3.3. Pel que fa al professorat Prendre consciència de seva responsabilitat en l’assoliment de les competències lingüístiques de l’alumnat. Fomentar i respectar la pluralitat sociolingüística . Participar en el procés de canvi. • Augmentar l’ús oral de la llengua catalana.

• en les activitats d’ensenyament/aprenentatge. • en la interacció social.

• Impulsar un debat i reflexió dels usos lingüístics del centre tant en l’ensenyament/aprenentatge com en la llengua d’interacció social.

• Avaluar la situació sociolingüística del centre. • Impulsar el canvi dels comportaments lingüístics. • Fer veure el centre com una plataforma idònia per a la pràctica i assoliment de la

llengua , tant en les activitats curriculars formals, com en les extracurriculars i informals. I compensatòria per a l’alumnat que no la té com a llengua de transmissió generacional.

• Ajudar l’alumnat d’altres països a percebre el català com a vehicle comú de comunicació

1.3.4. Pel que fa a l’alumnat Prendre consciència que les identitats i les llengües són compatibles i no excloents. Reflexionar sobre la importància del seu rol dins l’institut pel que fa al fet sociolingüístic.

• Augmentar l’ús oral de la llengua catalana • en les activitats d’ensenyament/aprenentatge. • en la interacció social

Parlar la llengua

19

• Assolir les competències bàsiques en l’ús oral . • Exposar-los a nous interlocutors i possibilitar-ne el reconeixement com a llengua d’ús. • Ajudar l’alumnat d’altres països a percebre el català com a vehicle comú de

comunicació. • Ajudar a la reflexió de la riquesa que comporta el coneixement de les llengües i el

respecte envers cadascuna. • Fer veure el centre com una plataforma idònia per a la pràctica i assoliment de la

llengua X, tant en les activitats curriculars formals, com en les informals, extracurriculars i compensatòria per a l’alumnat que no la té com a llengua de transmissió generacional.

• Ajudar a reconèixer-se en l’ús de la llengua catalana. • Ajudar a la reflexió sobre el dret que tenen a conèixer i usar la llengua del país on han

triat de viure els al·lòctons i a poder-la usar amb tota normalitat els autòctons. • Establir una gradació de les estratègies per als diferents nivells. Intervenció més

aprofundida i més focalitzada a l’alumnat més petit , ja que és el que marcarà el futur del centre.

• Introduir el tema del comportament lingüístic al grup-classe com a tema transversal de tutoria

• Fer-los agents protagonistes del procés 1.3.5. Pel que fa al Personal no docent Valorar la responsabilitat que tenen en les situacions no acadèmiques per a la pràctica lingüística de l’alumnat i els aspectes afectius que això implica.


• Informar i sensibilitzar de la importància del comportament lingüístic de tot el personal del centre.

• Generar expectatives de formació. • Assegurar un assessorament continu. • Fer veure la importància del seu rol dins la comunitat escolar.

Parlar la llengua

20

1.3.6. Pel que fa a les activitat extraescolars i complementàries Prendre consciència de la responsabilitat que tenen en les situacions no acadèmiques per a la pràctica lingüística de l’alumnat i els aspectes afectius que això implica.


• Informar-los del Projecte de centre. • Elaborar i orientar un pla d’activitats extraescolars que fomenti l’ús de la llengua . • Potenciar el català com a llengua d’informació i comunicació, ja que possibilita la

comunicació espontània amb nous interlocutors . • Planificar un suport lingüístic de les activitats extraescolars.

1.3.7. Pel que fa a l'AMPA Conèixer el paper que té el Projecte Lingüístic de Centre dins el PEC en l’arrelament dels seus fills i filles en la cultura i la llengua del país on han triat de viure.

• Ajudar a refermar la identitat catalana dels fills de manera oberta i no excloent. • Valorar l’assoliment de la competència lingüística en l’ús de llengua catalana pel

que fa a l’entrada al món laboral. • Sensibilitzar sobre el fet sociolingüístic del centre i les competències lingüístiques

sobre l’ús social de la llengua catalana. . 1.3.8. Pel que fa als altres instituts d’intervenció de la zona Prendre consciència de la mútua col·laboració en el fet de promoure el procés per a l’assoliment de les competències lingüístiques de l’alumnat dels diferents centres de la zona. Valorar la repercussió que tenen els usos lingüístics del centre en la pràctica col·lectiva i individual dels nois i noies dels centres educatius. Valorar la responsabilitat lingüística del centre pel que fa a l’entrada al món laboral de l’alumnat.

• Posar en comú les diferents realitats que hi puguin haver i trobar pautes adequades a les diferents situacions que possibilitin l’assoliment dels objectius proposats en l’apartat de l’alumnat i professorat del centre.

• Establir col·laboració mútua. • Impulsar la cooperació i la coconstrucció fent participar l’alumnat amb idees

creatives,que creïn empatia. • Incorporar la riquesa que comporta l’alumnat d’altres cultures i llengües per

entendre i valorar la diversitat cultural i lingüística pròpia de cada país.

1.3.9. Pel que fa a les institucions i entitats de la zona

Parlar la llengua

21

Col·laborar en la presa de consciència col·lectiva i en la necessitat d’accions eficaces.

• Establir connexions per tal de possibilitar col·laboracions diverses: culturals, lúdiques, informatives...

• Valorar la responsabilitat lingüística i sociocultural que tenen aquestes entitats i institucions a l’hora de fer propostes engrescadores per als nois i noies de la zona.

Entitats i institucions: • Ajuntaments • Centre de recursos pedagògics • Consorci de Normalització Lingüística • Delegació territorial • Organitzacions d’esplai (població, comarca) • Entitats culturals • Mitjans de comunicació: ràdio, TV.

• ...

1.4. Hipòtesi inicial de treball

No es pot reformar la institució sense haver reformat prèviament les ments, però no es poden reformar les ments si prèviament no s’han reformat les institucions

Edgar Morin

La hipòtesi de treball és la següent: La competència oral, la col.loquialització i l’ús de la llengua catalana de l’alumnat de zones demolingüísticament no favorables a la interacció social en català pot millorar si hi ha un canvi dels usos lingüístics als centres educatius. Hi ha unes consideracions de Vila i Moreno14

“ els estudis etnogràfics en profunditat del català com a llengua de l’escola no han modificat substancialment el comportament lingüístic de l’alumnat en relació amb el dels seus pares (...) els escolars tendeixen a seguit comportaments exteriors a l’escola(...) els catalanoparlants han continuat parlant català entre ells i amb els mestres, i castellà amb els companys castellanoparlant. La majoria d’aquests darrers parlarien en castellà pràcticament amb tothom, però el sistema escolar aconseguiria fer-los practicar amb els seus mestres –i així, aprendre’l.”

Si ens centrem amb aquesta consideració del comportament lingüístic de l’alumnat fora del marc estricte de l’aula, la qual cosa segons paraules del mateix sembla que la norma

“...és que el sistema escolar de conjunció en català no modifica

14 Vila i Moreno, X. (2004). Llengua, Societat i Comunicació , 1 pp. 8-15

Parlar la llengua

22

substancialment els usos lingüístics del carrer” Segur que no. Però, com ell mateix afirma, la institució educativa en possibilitaria la pràctica. Però, a l’educació secundària on no es donen les condicions esmentades, és a dir l’ús d’aquesta llengua en la transmissió de coneixements i en els usos interpersonals amb el professorat, és obvi que les condicions no són les mateixes que a l’educació primària. És a dir, ni tenen la possibilitat de consolidar allò que han après i practicat a l’escola. Per tant, des d’una visió optimista cal crear les condicions que possibilitin aquest usos dins el marc de la institució educativa de secundària. Pel que fa a la modificació dels usos al carrer, aquest és un altre tema cabdal i que demana, igualment, esforç d’imaginació tant dels polítics, les administracions i les institucions com de la societat civil. En aquest sentit Bastardas (2003)15 en una entrevista fa un crit d’alerta a la responsabilitat que té la societat civil en el tema de la llengua. És evident que per reconduir situacions que portin a un canvi, cal propiciar la reflexió, possibilitar la comprensió, i en definitiva el canvi. Cal veure què passa a les ments de les persones per canviar les coses i les coses es canviaran si les persones canvien. Efectivament, cal un nou enfocament de l’anomena’t Projecte Lingüístic de Centre. Cal partir de la situació real de cada centre, cada centre és un petit món. Aquest petit món, però, està condicionat per hàbits, rutines, interpretacions de la realitat, percepcions del fet lingüístic, de la pluralitat i del contacte de llengües. És obvi que sense el treball conjunt dels diferents estaments de la comunitat educativa, l’administració i totes les institucions que graviten al voltant de la institució educativa no és possible la consecució dels objectius esmentats. Cal així aglutinar i coordinar els esforços dins la mateixa línia i encarar-los de manera creativa, imaginativa i eficaç. Vila en l’estudi esmentat diu:

“En un país d’immigració com Catalunya, cal que l’ús interpersonal del català no depengui del fet d’haver-lo après en família, i que sigui usat espontàniament pels ciutadans amb altres llengües familiars. L’escola és un dels pocs llocs on tots dos reptes es poden abordar de manera conjunta”

Si l’escola en general i l’educació primària en particular és un dels poc llocs on tots els dos reptes es poden abordar de manera conjunta, és urgent que aquestes condicions es donin als instituts, a tots els instituts, sigui quina sigui la seva ubicació. Per qüestions òbvies cal tenir dades quantitatives i qualitatives que avalin aquesta hipòtesi. I a partir de l’anàlisi estadística i les opinions i creences d’una part de les persones implicades, poder començar el camí que ha de possibilitar l’assoliment dels objectius. 15 Bastardas, A .Escola Catalana núm. 399

Parlar la llengua

23

1.5. Marc teòric

La realitat objectiva es pot “traduir” fàcilment en realitat subjectiva, i viceversa. I el llenguatge és, per descomptat, el principal vehicle d’aquest constant procés de traducció en ambdues direccions, Malgrat tot, aquesta simetria entre la realitat objectiva i la subjectiva no és mai perfecta.

P. Berger, T. Luckmann

El marc teòric es basa en un paradigma de caire constructivista i interpretatiu. Aquest enfocament parteix del fet que la realitat social té una naturalesa constitutiva molt diferent de la realitat natural. Així la societat no s’ha de veure des d’un punt de vista fix i estable sinó dinàmic i canviant. Així mateix la comprensió dels significat no pot ser mai independent del context i de la ment. S’intenta seguir un procés holístic i ecològic que permeti una comprensió global dels fenòmens i situacions que es pretenen estudiar i que permeti comprendre els sentits, els significats, les percepcions i la construcció de la realitat de les persones en el seu context. Així Bastardas16 diu:

“De manera indestriable, ment i context configuren la realitat. Els contextos de les ments, els ecosistemes socioculturals que aquells constitueixen i dels quals alhora formen part, han de ser igualment incorporats a la recerca (...) Vivencialment, ment i context formaran una unitat indissoluble en la determinació de les accions socials i de les formes culturals”

Dins d’aquest mateix marc es tenen en compte els supòsits de l’interaccionisme simbòlic17 en el sentit que tota experiència humana és interpretable. I per tant, aquesta interpretació és un instrument per a la comprensió dels significats que es construeixen les persones a través de la interacció social.

16 Bastardas, A, (1996) Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa p.35 17 Blumer, H. (1982) El interaccionismo simbólico. Barcelona: Hora p.2

Parlar la llengua

24

Blumer defineix la naturalesa de l’interaccionismo simbòlic en tres premisses:

“El interaccionismo se basa en los mas recientes análisis de tres sencillas premisas. La primera es que el ser humano orienta sus actos hacia las cosas en función de lo que éstas significan para él. Al decir cosas no referimos a todo aquello que una persona puede percibir en su mundo: objetos físicos (...) categorías de seres humanos (...) La segunda premisa es que el significado de estas cosas se deriva de, o surge como sonsecuencia de la interacción social que cada cual mantiene con el prójimo. La tercera es que los signifcados se manipulan y modifican mediante un proceso interpretativo desarrolado por la persona al enfrentarse con las cosas que va hallando a su paso”.

Parlar la llengua

25

2. TREBALL DUT A TERME

2.1. Disseny pla de treball

En el segle XXI (...) sols sobreviuran les llengües (llengües petites) que es recolzin en la voluntat col·lectiva de fer tots els esforços necessaris per mantenir-les vives.

E. Larreula M. Siguan, J. Solà “Avui”, 23,1, 2003

L’esquema de les fases i la descripció del treball és el següent:

Fases Títol Descripció

Formació teòrica Fase I

Establiment contactes

1. Recerca bibliogràfica 2. Processament de la informació lectura i estudi 3. Presentació projecte als diferents centres 4. Confecció i preparació dels instruments 5. Establiment calendari del treball de camp als

centres. Concreció de grups.

Fase II Treball de camp 1. Qüestionari enes DISS professorat 2. Enquesta alumnat 3. Entrevistes 4. Recollida dels instruments 5. Obtenció dades estadístiques 6. Transcripció entrevistes. Processament de la

informació. Fase III Anàlisi i Elaboració de

Propostes 1. Anàlisi estadística 2. Lectura, Interpretació i categorització de temes i

subtemes de les entrevistes. 3. Informe provisional 4. Comparació anàlisi quantitativa –qualitativa 5. Elaboració de propostes 6. Reunions i contactes amb diferents entitats i

persones per a possibilitar i validar propostes

Fase IV Redacció de l'informe 1. Redacció final

Aquestes fases de treball, segurament per la temàtica i la implicació personal, han portat a obrir camins, establir lligams i contactes que n’he anomenat Metaprojecte, ja que tot i haver significat esmerçar un temps amb activitats que podien no ser susceptibles d’entrar en el marc estricte del projecte, han ampliat coneixements i coneixences. Aquest fet d’anar eixamplant la xarxa i paral·lelament anar estirant fils ha portat beneficis tant personals com per als objectius del treball. Cal fer esment que per als camins relacionats amb el món de la sociolingüística hi ha tingut un paper important el supervisor d’aquest projecte Dr. Albert Bastardas i Boada.

Parlar la llengua

26

2.2. Metodologia

Una estratègia porta en si mateixa la consciència de la incertesa que afrontarà i per això mateix implica una aposta. Cal que una estratègia sigui plenament conscient d’aquesta aposta a fi de no caure en una falsa certesa.

Edgar Morin Pel que fa a l’enfocament metodològic cal dir que per les característiques i la temàtica de l’estudi s’ha optat per un enfocament multiestratègic. Així es combinen modalitats i tècniques de la metodologia quantitativa i qualitativa. Es parteix d’una tècnica quantitativa i des d’una perspectiva d’investigació experimental, a través de l’enquesta, es possibilita l’obtenció de dades objectivables i l’anàlisi estadística. Pel que fa a l’enfocament qualitatiu no és plantejat com una tècnica addicional, sinó complementària ja que possibilita la comprensió dels fets i comporta una reflexió en la pràctica i des de la pràctica i posa l’accent en l’apropament als processos de les creences i interpretacions elaborats pels subjectes mitjançant la interacció amb el altres. S’utilitza l’entrevista en grup. L’entrevista en grup pretén interpretar els pensaments, les creences, les representacions que les persones tenen de la realitat i els seus esquemes mentals. A partir de les dades estadístiques obtingudes i de l’informe interpretatiu de les entrevistes en grup es procedeix a contrastar-les. En aquest cas no es pot parlar d’una “triangulació” en el sentit estricte del mot, sinó que és millor i de manera humil dir-ne simplement contrast de les dues fonts d’informació18. Segons diferents autors, la triangulació és:

“...el contrast plural de fonts, de mètodes, d’informacions, de recursos. L’objectiu és provocar l’intercanvi de parers o la contrastació de registres o informacions. La triangulació, segons la definició de Denzin (1978) és la combinació de metodologies en l’estudi del mateix fenomen” Segons Stake (1994) “La triangulació ha estat concebuda generalment en processos en què des de múltiples perspectives s’aclareixen els significats i es verifica la respectabilitat d’una observació o interpretació. Però reconeixent que cap observació o interpretació no és perfectament repartible, la triangulació també serveix per aclarir el significat identificant maneres diverses mitjançant les quals es percep el fenomen”.

18 Citat a “La investigació educativa” (1996) Barcelona: EDIUOC

Parlar la llengua

27

2.3. Descripció dels recursos utilitzats

2.3.1. Treball de camp El principal recurs utilitzat ha estat el treball de camp i l’observació. Per a posteriorment, a partir de l’anàlisi i la reflexió, poder concretar propostes possibilistes. S’ha centrat el treball de camp a l’alumnat i al professorat. Pel que fa a l’alumnat interessava tenir l’opinió de diferents aspectes sobre els usos lingüístics dels nens i nenes que estaven cursant l’educació primària i poder-los contrastar amb aquells que estaven estudiant als instituts. I tenir una mostra de centres ubicats al cinturó industrial de Barcelona amb uns altres ubicats a l’àrea no-metropolitana. Pel que fa al professorat el treball de camp s’ha centrat només al professorat dels instituts, a través d’un qüestionari per a reflexionar sobre la situació del centre. L’obtenció de dades quantitatives i qualitatives s’ha fet mitjançant enquestes i entrevistes en grup.

2.3.1.1. Mostra d’alumnat Per a l’obtenció de dades s’ha delimitat a un grup-classe d’alumnes per centre dels cursos terminals. Així es corresponen a 4t d'ESO i 2n de Batxillerat a l’educació secundària, i 6é a l’educació primària.

Total alumnes enquestats: 461

219 alumnes de 6è de primària 242 alumnes de secundària

Quant a les dades qualitatives s’ha procedit a realitzar i gravar entrevistes en grup –de 7 persones- , en aquest cas escollides de manera aleatòria entre l’alumnat del grup-classe que havia respost l’enquesta prèviament. Per al treball de camp s’ha comptat amb:

• Enquestes per a l’alumnat (Vegeu Annex) • Qüestionaris eines DISS19 • Entrevistes alumnat . (Vegeu Annex ) • Cintes gravadora . No s’ha optat per cap programa informàtic • Graelles per a l’entrevista (Vegeu Annex)

El treball de camp s’ha centrat en: 19 Areny, M.D. (1999) Avaluar per construir. Eines de diagnosi i d’intervenció en la situació sociolingüística de l’escola. Premi Baldiri Reixac, 1998. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat .

Parlar la llengua

28

5 centres de secundària: 3 ubicats al Baix Llobregat i 2 a Vilafranca del Penedès 10 Centres de primària: 2 centres de referència per a cada institut

Poblacions del Baix Llobregat Centres d’educació secundària

Esplugues de Llobregat IES Joanot Martorell Molins de Rei IES Bernat el Ferrer Sant Andreu de la Barca IES El Palau Vilafranca del Penedès IES Eugeni d’Ors

IES Milà i Fontanals

Centres d’educació primària

Població Centre de referència Escola

Esplugues de Llobregat IES Joanot Martorell CEIP Can Vidalet CEIP Matilde Orduña

Molins de Rei IES Bernat el Ferrer CEIP Castell Ciuró CEIP Pont de la Cadena

Sant Andreu de la Barca IES El Palau CEIP Vallpalau CEIP J.J. Ortiz

Vilafranca del Penedès IES Eugeni d'Ors IES Milà i Fontanals

CEIP Cristòfor Mestre CEIP Baltà i Elies CEIP Pau Boada CEIP Estalella i Graells

La tria dels centres de secundària no ha estat aleatòria, sinó que s’ha tingut en compte la tradició de la qual partia cada centre al Baix Llobregat. El punt en comú és que tots tres acullen una majoria de joves fills d’immigrants de segona generació, amb la incorporació de les noves migracions. Quant als instituts de Vilafranca s’ha optat per un centre com és l’Eugeni d’Ors on hi ha una majoria d’alumnat catalanòfon i l’IES Milà i Fontanals on la proporció té més similitud amb la dels centres del Baix Llobregat. Pel que fa als centres d’educació primària s’ha seguit el criteri de veure quines eren les escoles de referència i amb la informació dels instituts, saber d’un provenia la majoria de nois i noies. En funció d’aquestes dades s’ha fet la tria.

Parlar la llengua

29

2.3.1.2. Mostra professorat Pel que fa a la mostra de professorat . L’objectiu anava dirigit al professorat de secundària amb els instruments DISS d’Areny20 La mostra obtinguda representa un percentatge molt baix, però. Es va explicar a la direcció i/o coordinació l’objectiu de l’enquesta. Malgrat la bona disposició inicial de tothom els moments no propiciaven un clima de tranquil·litat . Era l’inici del curs 2003-2004. Ple d’incerteses. Així que en acabar-se el període establert es van recollir les enquestes que es presenten en el corresponent apartat.

20 Areny, M.D. (1999) Op. Cit.

Parlar la llengua

30

3. RESULTATS OBTINGUTS

L’explicació és naturalment necessària per a la comprensió intel·lectual o objectiva. Però és insuficient per a la comprensió humana.

Edgar Morin

3.1. Introducció a les dades estadístiques L’anàlisi estadística pretén només ser un punt de partida i una mostra significativa de la situació d’un tipus d’instituts de la perifèria de Barcelona en un entorn on la realitat demolingüística és poc favorable a l’ús social del català. I, alhora, fer un estudi comparatiu amb les dades de centres ubicats en una població on la interacció en català és un fet més usual. Pel que fa a l’enquesta és la mateixa per a tot l’alumnat amb lleugeres modificacions necessàries per a la situació curricular de cada nivell. Les preguntes que fan referència a l’escola primària es demanen en present, per a l’alumnat de 6è, mentre que per a la resta d’alumnat de secundària se’ls demana en passat. Cal remarcar que aquí hi compten els records i les percepcions del nois i noies que van deixar la primària fa uns quants anys. Quant a les dades individuals a la pregunta referida a la llengua en què se’ls imparteixen les assignatures, la pregunta s’adequa al currículum de primària i ESO, mentre que per al batxillerat es demana el nombre d’assignatures.

Total alumnat enquestat: 461

242 alumnes d’educació

secundària

219 alumnes d’educació

primària

L’enquesta que s’ha passat és una adaptació de la de Bastardas21. Està estructurada en quatre grans apartats:

1. Dades de la llengua vehicular a l’escola primària 2. Dades familiars 3. Dades individuals 4. Actituds

Pel que fa a les dades corresponents a Vilafranca del Penedès podrien ser, si s’escaigués, un seguiment de les dades obtingudes per Bastardas (1985),22 (1986)23 que podrien emmarcar-se dins d’un estudi processual. 21 Bastardas, A.. 1986). Op. Cit. 22 Bastardas, A. (1985) Op. Cit. 23 Bastardas, A. (1986) Op. Cit.

Parlar la llengua

31

3.1.1. Llengua d’escolarització La llengua d’escolarització, -diferent de la llengua d’interacció amb els companys i companyes d’estudi -a l’escola d’educació primària, és la llengua vehicular a l’hora d’impartir les diferents assignatures.(exceptuant les classes específiques de llengua). A l’apartat de dades individuals les preguntes sobre els usos lingüístics es formulen de manera més concreta, i sempre a tot l’alumnat tant de primària com de secundaria.

3.1.1.1. Llengua vehicular a l’aula d’educació primària A part de les classes de llengua catalana i estrangera, els mestres que vas tenir durant els cursos escolar de primària en quina llengua t’explicaven les matèries? A part de les classes de llengua catalana i estrangera en quina llengua t’expliquen les matèries?

Cal considerar la diferent situació temporal en què es troben a l’hora de respondre. Així per a l’alumnat de primària la resposta correspon a “ara i aquí”, mentre que per al de secundària la resposta és a través del record i la percepció que tenen de quan cursaven aquesta etapa educativa. Així per als de 4t és més propera en els temps que no pas per als de batxillerat. Es presenta la proporció de la mostra enquestada en relació a la llengua vehicular a l’escola primària, sense tenir en compte les matèries específiques de llengua (català, castellà, anglès).

Gràfic 1.1

Llengua a l'aula primària

75%

8%16% 1% sempre català

sempre castellàIgualNS/NC

D’acord amb aquestes dades, per a tres quartes parts de la població enquestada la llengua vehicular a l’educació primària ha estat en català, tant per a l’alumnat que actualment cursa 4t d'ESO i 2n de batxillerat, com per a l’alumnat que cursa 6è de Primària. Aquest 16 per cent que respon igual, és a dir aproximadament igual, en català i en castellà, possiblement respon a centres on es mantenia o es manté un bilingüisme Vila (1986)24. 24 Vila i Moreno. (2000) Op. Cit. Aporta dades sobre l’evolució de la llengua vehicular als centres

Parlar la llengua

32

3.1.1.2. Llengua vehicular a l’educació primària segons les zones geogràfiques Gràfic 1.1.1.

Llengua a l'aula primària per zones geogràfiques

74,5

9,015,0

1,5

76,7

5,7

16,6

1,00

10

20

30

40

50

60

70

80

90

semprecatalà

semprecastellà

Igual NS/NC

%

Baix LlobregatVilafranca del Penedès

Aquesta mateixa proporció analitzada, la podem veure tot distingint els centres ubicats al Baix Llobregat i a Vilafranca del Penedès.(Gràfic 1.1.1) Es pot comprovar que a l’escola primària no hi ha gaire diferència entre les dues zones estudiades. Vilafranca supera amb 2,2 al Baix Llobregat, fet que com veurem no succeeix de la mateixa manera a la secundària. 3.1.1.3. Llengua d’interacció a l’escola mestre-alumne fora de l’aula A l’escola en quina llengua parles als mestres fora de classe? A l’escola en quina llengua parlaves als mestres fora de classe? Cal distingir entre la llengua d’escolarització, és a dir la llengua vehicular de l’ensenyament. amb la del usos interpersonals amb els mestres d’educació primària fora de classe. En aquest cas, ens referim a la llengua que utilitza l’alumne/a per a dirigir-se al mestre o mestra fora de l’aula al centre educatiu. Si es comparen aquestes dades amb les dades del gràfic 1.1. es pot observar que hi ha un percentatge important de retrocés en l’ús del català per a aquest tipus de situació. Cal fer una reflexió pel que fa a l’augment de l’ús del castellà a l’hora de la interacció amb mestres que, segons l’alumnat, imparteixen la docència en català. Hi ha alguns estudis de tipus etnogràfic, com assenyala Vila25, que es decanten per la idea que els mestres que parlen català solen ser correspostos en aquesta llengua fins i tot per part d’alumnat castellanoparlant. S’ha de tenir present, però, que hi ha una part important de nens i nenes que no tenen un context favorable per a l’ús del català i aquesta llengua queda circumscrita a l’aula. Gràfic 1.2.

d’ensenyament infantil i primari als Països Catalans. 25 Vila i Moreno, X. (2004). Op. Cit.

Parlar la llengua

33

Llengua usada amb els mestres de primària

51%

25%

22%2%

sempre catalàsempre castellàIgualNS/NC

3.1.1.4. Llengua d’interacció fora de l’aula segons les zones geogràfiques Tot seguit es mostra, igualment que en el cas anterior, la proporció esmentada, tot fent la comparació entre les dues zones geogràfiques. Les dades ens mostren una considerable diferència entre les zones del Baix Llobregat i Vilafranca. Es pot veure com a Vilafranca es manté gairebé la proporció pel que fa a la llengua d'ensenyament-aprenentatge amb la llengua amb què l’alumnat es dirigeix al mestre. En canvi, al Baix Llobregat hi ha un augment molt significatiu del castellà en la interacció alumne-mestre. Es poden fer diferents consideracions: la importància de l’entorn, la inseguretat en la pràctica de la llengua...si és realment la llengua en què s’imparteix la classe? Gràfic 1.2.1.

Llengua usada amb els mestres de primària per zones geogràfiques

41,9

31,125,5

1,5

64,8

16,6 17,1

1,60

10

20

30

40

50

60

70

semprecatalà

semprecastellà

Igual NS/NC

%


Parlar la llengua

34

3.1.1.5. L’ús lingüístic entre iguals. A l’escola en quina llengua parles amb els companys i companyes? A l’escola en quina llengua parlaves amb els companys i companyes? Per a aquesta qüestió se’ls demanava de manera molt general quina ha estat o és la llengua de comunicació entre els companys i companyes a l’escola. Pel que fa als valors percentuals de la totalitat de la mostra, es pot comprovar que un 62% diu usar sempre el català i un 25% el castellà. Pel que fa al terme igual es pot considerar que “els usos es divideixen en català o castellà sense opcions intermèdies “ 26 Gràfic 1.3

Llengua usada amb els companys de primària

25%

62%

12% 1%

sempre catalàsempre castellàIgualNS/NC

3.1.1.6. L’ús de la llengua entre iguals segons les zones Les dades del gràfic 1.3.1.permeten comparar l’ús de la llengua entre iguals en les dues zones geogràfiques estudiades. Es pot comprovar com la presència del català entre iguals és mínima al Baix Llobregat, mentre que a Vilafranca gairebé un 48 per cent declara usar el català. Aquí és escaient de recordar la frase que encapçala l’article esmentat de F.X. Vila “Hem guanyat l’escola, però hem perdut el pati?”

26 Vila i Moreno, X.(2003).Treballs de Sociolingüística Catalana. núm. 17 Benicarló: Onda. Fa referència al problema de les unitats de mesurament i les repercussions de la diferència de plantejament de les respostes. pp. 86-87.

Parlar la llengua

35

Gràfic 1.3.1.

Llengua usada amb els companys de primària per zones geogràfiques

7,9

79,4

11,2

1,5

47,738,9

12,4

1,00

102030405060708090

semprecatalà

semprecastellà

Igual NS/NC

%


3.1.1.7. Expectatives vs realitat A l’institut creus que es parlarà més català que a l’escola primària o menys? A l’institut es parla català més que a l’escola primària o menys? Les dades anteriors reflecteixen la realitat vivencial al moment de l’enquesta de l’alumnat de 6è de primària i les dades dels usos lingüístics percebudes des del record de l’alumnat de secundària. S’ha cregut interessant de reunir en aquesta pregunta (gràfic 1.4) les expectatives dels primers contrastada amb la realitat que viuen els segons. Gràfic 1.4

Expectatives vs realitat

13,2

19,6

46,1

15,5

3,71,8

6,6

10,8

19,5

44,0

17,0

2,1

05

10152025

3035404550

molt més més igual menys molt menys NS/NC

%

Alumnes 6è primària

Alumnes 4tESO i 2n batxillerat

Parlar la llengua

36

Són força significatives les dades del gràfic anterior. Tot i que una minoria es decanta per l’opció de creure que “molt més” o “més”, la majoria creu que l’ús del català serà igual que a l’escola. Aquesta majoria contrasta amb la realitat que viuen aquests alumnes de secundària, la majoria dels quals considera que s’utilitza menys i alguns creuen que molt menys. 3.1.1.8. CONCLUSIÓ A l’escola primària, segons les dades obtingudes d’aquestes zones es pot parlar d’un manteniment força general de la docència en català, és a dir que el català és la llengua vehicular predominant, que no vol dir de tota l’escola primària. Pel que fa a l’ús interpersonal mestre-alumne fora de l’aula i en la interacció entre iguals hi ha diferències significatives entre el Baix Llobregat i Vilafranca. A Vilafranca la possibilitat d’una major interacció entre persones catalanòfones possibilita una major correspondència i, per tant, una major proporció en l’ús social de la llengua catalana fora de l’aula. Les expectatives de l’alumnat de primària pel que fa a la continuïtat del procés de catalanització en què estan immersos contrasta amb la realitat que viu l’alumnat de secundària de centres amb un procés de castellanització considerable.

Parlar la llengua

37

3.1.2. Dades familiars En aquest apartat es tracta d’analitzar els usos lingüístics dins el nucli familiar. Les dades que s’obtenen del pare i de la mare fan referència al lloc de naixement, la competència oral del català, la llengua en què el pare i la mare es dirigeixen als fills, la llengua que utilitza el fill o filla per dirigir-se al pare i mare, quina és la llengua d’interacció entre els cònjuges i finalment, si té germans, en quina llengua es parlen entre iguals. Pel que fa a la qüestió sobre la competència lingüística del pare o la mare, cal remarcar que la resposta correspon a la percepció que en té el noi o noia. Així en casos de pares o mares que han transmès per generació el català pot ser més fiable, mentre que en els casos de persones que no tenen el català com a llengua familiar pot tenir matisos subjectius, és a dir la percepció que en tenen els fill i filles.

3.1.2.1. Lloc de naixement del pare En la proporció global de tot la mostra enquestada en relació al lloc de procedència del pare, es pot comprovar com hi ha molt poca diferència entre els pares nascuts a Catalunya dels que han nascut a la resta de l’estat espanyol. Pel que fa al 10 per cent són pares procedents de les noves migracions.

Gràfic 2.1

Lloc de naixement del pare

45%

43%

10% 2%

Catalunya

Resta estat espanyol

Altres

NS/NC

Competència lingüística del pare segons el lloc de residència Sap parlar el català, ell? En aquest apartat referit a la competència lingüística del progenitor, sense tenir en compte el lloc de procedència, les dades mostren una competència considerablement superior dels residents a Vilafranca. Cal fer una reflexió pel que fa a la pregunta ja que competència no equival al fet d’usar-la de manera majoritària en les relacions de la vida quotidiana.

Parlar la llengua

38

Gràfic 2.2.1.

Competència lingüística del català pel pare

21,05

26,69 28,20

22,56

1,50

42,78

24,23

17,0113,40

2,58

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

Molt bé Bé Regular Malament NS/NC

%

Residents al BaixLlobregatResidents a Vilafrancadel Penedès

Residents al Baix Llobregat segons el lloc de procedència Pel que fa a la competència lingüística de pares nascuts a Catalunya residents al Baix Llobregat hi ha prop d’un 42 % els fills dels quals consideren que el parlen “molt bé” i prop d’un 35 % que estan a la franja del “bé”. Hi ha una petita proporció de pares no nascuts a Catalunya que els seus descendents consideren que el parlen “molt bé” i “bé”. Gràfic 2.2.2

Competència lingüística del català pel pare(residents al Baix Llobregat)

41,84

34,69

4,080,00

8,93

22,02

33,33 33,33

2,38

19,39

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


%

Pare nascut aCatalunyaPare nascut fora deCatalunya

Parlar la llengua

39

Residents a Vilafranca segons lloc de procedència Gràfic 2.2.3

Competència lingüística del català pel pare(residents a Vilafranca del Penedès)

64,86

24,32

6,312,70 1,80

13,25

24,10

31,3327,71

3,61

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


%


Si es comparen els gràfics 2.2.2 amb el 2.2.3. es pot observar un augment considerable de la competència dels pares nascuts a Catalunya i que viuen a Vilafranca. Si s’ha dit que la competència no sempre està associada amb l’ús, és significatiu l’augment considerable de la percepció de competència a Vilafranca. Per qüestions òbvies l’entorn hi té un paper important. Un altre factor que s’ha de tenir en compte a l’hora de parlar de llengua en el nucli familiar és el de les parelles de diferent procedència i la tria lingüística en la comunicació familiar. ( Vegeu apartat 2.7). Llengua d’ús interpersonal en les relacions paternofilials segons el lloc de residència tenint en compte la procedència. En aquest apartat s’analitzen els usos interpersonals entre pare i fills o filles, tant en una direcció com en l’altra, tenint en compte el lloc de residència i procedència de les dues zones estudiades. Llengua d’ús del pare en dirigir-se al fill o filla de residents al Baix Llobregat En quina llengua et parla, a tu? El gràfic 2.3.1. mostra que la llengua usada per a la comunicació entre pare i fill és majoritàriament en castellà entre les persones que no han nascut a Catalunya i resideixen al Baix Llobregat. Cal remarcar que el percentatge de pares nascuts a Catalunya que usa el català és inferior als que usen el català tot i haver nascut a Catalunya.

Parlar la llengua

40

Gràfic 2.3.1.

Llengua usada pel pare amb el fill(residents al Baix Llobregat)

41,41

54,55

4,040,00 0,00

5,36

83,33

2,985,95

2,38

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

Català Castellà En totes duesllengües

indistintament

A ltres NS/NC

%


Llengua d’ús del pare en dirigir-se al fill o filla de residents a Vilafranca. En la mateixa situació anterior, però de persones residents a Vilafranca (vegeu gràfic 2.3.2.) es pot veure com l’ús de la llengua de procedència es manté en major proporció que a l’altra zona. I es redueix considerablement el percentatge de persones que canvien el català pel castellà en l’esmentada relació. I disminueix l’ús interpersonal del castellà de pares nascuts a Catalunya. Gràfic 2.3.2.

Llengua usada pel pare amb el fill(residents a Vilafranca del Penedès)

67,27

26,36

5,450,00 0,91

13,25

72,29

2,418,43

3,61

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

Català Castellà En to tes duesllengües

indistintament

Altres NS/NC

%


Parlar la llengua

41

Llengua d’ús interpersonal de fill/a a en dirigir-se al pare residents al Baix Llobregat tenint en compte el lloc de procedència.

En quina llengua li parles, a ell?

Segons el gràfic 2.3.3. es pot veure que hi ha una major proporció de nois i noies que utilitzen el castellà per a dirigir-se al pare que no ha nascut a Catalunya. És remarcable el percentatge de tria del castellà en les esmentades relacions amb pares nascuts a Catalunya i residents al Baix Llobregat. Es pot veure la mateixa situació en pares residents a Vilafranca (Vegeu gràfic 2.3.4.). El percentatge de fills de pares nascuts a Catalunya que usen el català és el doble del Baix Llobregat. També és significativa la disminució que hi ha en la tria de l’ús interpersonal del castellà a favor del català si es compara amb el Baix Llobregat. Pel que fa a l’ús interpersonal del català amb el pare no nascut a Catalunya, a Vilafranca també hi ha un augment percentual. Per a una major interpretació cal veure com es comporten els matrimonis mixtos i veure quina influència exerceix per una banda el cònjuge i l’entorn. Gràfic 2.3.3.

Llengua usada pel fill amb el pare(residents al Baix Llobregat)

38,38

58,59

3,030,00 0,00

6,55

83,33

2,38 4,76 2,98

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%


.

Parlar la llengua

42

Llengua d’ús interpersonal de fill/a a en dirigir-se al pare residents a Vilafranca tenint en compte el lloc de procedència. Gràfic 2.3.4.

Llengua usada pel fill amb el pare(residents a Vilafranca del Penedès)

67,27

26,36

5,450,00 0,91

13,25

72,29

2,418,43

3,61

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%


3.1.2.2. Lloc de naixement de la mare Gràfic 2.4. Lloc de naixement de la mare

49%

39%

11% 1%

Catalunya

Resta estat espanyol

Altres

NS/NC

Pel que fa al lloc de naixement de la mare de tota la mostra enquestada, hi ha gairebé la mateixa proporció que hem vist amb els progenitors. Aproximadament la meitat han nascut a Catalunya. Si es compara amb les dades corresponents al lloc de naixement del pare (vegeu gràfic 2.1.) hi ha 4 punts de diferència superior als pares nascuts a Catalunya. Així es pot dir que és una proporció força igualada pel que fa a tota la mostra. Cal veure, també, com en el cas del pare, com es comporten en els usos lingüístics interpersonals en els casos descrits anteriorment.

Parlar la llengua

43

Competència lingüística de la mare Sap parlar el català, ella Segons el lloc de residència Gràfic 2.5.1

Competència lingüística del català per la mare

22,10 23,22 22,10

1,87

46,11

23,3218,13

11,92

0,52

30,71

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


%

Residents al BaixLlobregat

Residents a Vilafrancadel Penedès

La competència lingüística atorgada pels fills/es a la mare, nomes tenint en compte el lloc de residència, igualment que en la situació d’ús interpersonal és considerablement superior a Vilafranca. A la franja del bé es pot observar que donen la mateixa proporció. Si es compara amb la competència que els fills donen als pares (Vegeu gràfic 2.2.1), no hi ha diferències significatives. En tot cas 4 punts que es poden extreure de la franja del “Molt bé” i “Bé”. Residents al Baix Llobregat segons el lloc de procedència Igualment que en l’apartat corresponent al pare, s’analitza el grau de competència de català per part de la mare segons les apreciacions dels seus descendents, I, ara, tenint en compte el lloc de residència i procedència. Als gràfics 2.5.2. i 2.5.3. es pot observar que la competència de mares residents a Vilafranca i nascudes a Catalunya és molt superior a la de les residents al Baix Llobregat i també nascudes a Catalunya. Es pot constatar com l’augment se centra a la franja de”molt bé” i disminueix la franja de “bé”. Pel que fa a la competència del català de mares no nascudes a Catalunya també augmenta a Vilafranca del Penedès. Si es compara aquesta competència materna amb la paterna (vegeu gràfic 2.2) hi ha un lleuger percentatge de competència lingüística a la franja del “bé” inferior a la del pare.

Parlar la llengua

44

Gràfic 2.5.2.

Competència lingüística del català per la mare(residents al Baix Llobregat)

42,11

28,95

8,77

0,00

7,19

18,95

38,56

32,03

3,27

20,18

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


%

Mare nascuda aCatalunyaMare nascuda forade Catalunya

Residents a Vilafranca segons el lloc de procedència Gràfic 2.5.3.

Competència lingüística del català per la mare(residents a Vilafranca del Penedès)

72,73

20,00

0,91 0,91

10,84

27,71

34,94

26,51

0,005,45

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


%

Mare nascuda aCatalunyaMare nascuda forade Catalunya

Parlar la llengua

45

Llengua d’ús interpersonal en les relacions maternofilials segons el lloc de residència tenint en compte la procedència. Llengua d’ús de la mare en dirigir-se al fill o filla de residents al Baix Llobregat segons el lloc de procedència. En els següents gràfics, igualment com amb el pare, s’analitza la llengua d’ús de les mares residents al Baix Llobregat i Vilafranca nascudes a Catalunya i fora de Catalunya per a dirigir-se al fill o filla. En quina llengua et parla, a tu? Gràfic.2.6.1.

Llengua usada per la mare amb el fill(residents al Baix Llobregat)

28,95

59,65

0,007,024,58

71,24

3,27 5,23

15,69

4,39

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%

M are nascuda aCatalunya

M are nascuda fora deCatalunya

Segons el gràfic 2.6.1. només un 30% utilitza el català amb els fills, malgrat haver nascut a Catalunya. El castellà és usat per a més de la meitat de dones nascudes a Catalunya en l’ús interpersonal amb els fills. Si es compara amb la mateixa situació en relació amb el pare (Vegeu gràfic 2.3.1.) es pot comprovar que al Baix Llobregat hi ha una major percentatge del nombre de pares nascuts a Catalunya que mantenen el català en dirigir-se als fills o filles que no pas les mares

Llengua d’ús de la mare en dirigir-se al fill o filla de residents a Vilafranca segons el lloc de procedència Pel que fa a les persones residents a Vilafranca la llengua d’ús de la mare nascuda a Catalunya amb el fill o filla és molt superior en relació al Baix Llobregat. És de remarcar, també, la notable disminució de l’ús del castellà per part de dones nascudes a Catalunya en relació al Baix Llobregat. Hi ha un petit augment de persones no nascudes a Catalunya que usen el català.

Parlar la llengua

46

Pel que fa a la comparació amb les dades corresponent al pare en la mateixa situació (Vegeu gràfics 2.3.1) es pot veure un augment de l’ús interpersonal en català de pares nascuts a Catalunya i residents al Baix Llobregat.

Fora interessant d’analitzar els factors que entren en joc a l’hora de la tria lingüística en les relacions esmentades.

Gràfic 2.6.2.

Llengua usada per la mare amb el fill(residents a Vilafranca del Penedès)

66,36

27,27

0,00 0,91

10,84

75,90

6,02 7,230,00

5,45

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,0060,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%



Pel que fa a les persones residents a Vilafranca la llengua d’ús de la mare nascuda a Catalunya amb el fill o filla és molt superior en relació al Baix Llobregat. És de remarcar, també, la notable disminució de l’ús del castellà per part de dones nascudes a Catalunya. Hi ha un petit augment de persones no nascudes a Catalunya que usen el català. Pel que fa a la comparació amb les dades corresponent al pare (Vegeu gràfic 2.3.2.) no hi ha diferències significatives.

Segons aquestes dades sembla que hi ha una tendència a mantenir més la llengua inicial al Baix Llobregat per part dels pares.

Llengua d’ús interpersonal de fill/a amb la mare residents al Baix Llobregat segons el lloc de procedència En quina llengua tu li parles a ella? En els següents gràfics s’analitza la llengua que usa el fill o filla per a dirigir-se a la mare tenint en compte el lloc de residència i la procedència. Al Baix Llobregat hi predomina la tria del castellà com a llengua d’ús interpersonal del fill o filla amb la mare nascuda a Catalunya. No arriba a un 30% els joves que es dirigeixen en català a la mare, malgrat haver nascut a Catalunya.

Parlar la llengua

47

Gràfic 2.6.3.

Llengua usada pel fill amb la mare(residents al Baix Llobregat)

28,95

65,79

0,00 0,884,58

86,27

1,965,88

1,314,39

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,0060,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%



Si es comparen aquestes dades amb el gràfic corresponent a la llengua d’ús interpersonal de la mare cap al descendent (vegeu gràfic 2.6.1.) hi ha una correspondència absoluta pel que fa a les dades de l’ús en català en ambdues direccions. En canvi hi ha una lleuger desfasament en el castellà com a llengua d’ús interpersonal en la situació descrita. Si es compara aquest gràfic amb la situació corresponent amb el pare (vegeu gràfic 2.3.3.) es pot veure que és una mica superior el català en l’ús interpersonal de fill a pare resident al Baix Llobregat i nascut a Catalunya. Aquesta dada es correspon també amb l’augment esmentat anteriorment (Vegeu gràfics 2.3.1 i 2.6.1) pel que fa a un major manteniment del català per part de pares nascuts a Catalunya i residents al Baix Llobregat.

Llengua d’ús interpersonal de fill/a amb la mare residents a Vilafranca segons el lloc de procedència. A Vilafranca es constata un increment considerable de nois i noies que s’adrecen en català a la mare nascuda a Catalunya, en relació al Baix Llobregat. Hi ha també una disminució de la tria del castellà en l’ús interpersonal amb mares nascudes a Catalunya. Fet que, com ja s’ha comentat, no es dóna al Baix Llobregat. Si es compara la proporció pel que fa al cas d’ús interpersonal en la direcció mare -fill es pot comprovar que no hi ha diferències significatives

Parlar la llengua

48

Gràfic 2.6.4.

Llengua usada pel fill amb la mare(residents a Vilafranca del Penedès)

67,27

28,18

0,00 0,00

12,05

73,49

7,23 7,230,00

4,55

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%

Mare nascuda aCatalunya

Mare nascuda fora deCatalunya

3.1.2.3. Llengua d’ús interpersonal entre cònjuges Segons el lloc de residència Gràfic 2.7.1.

Llengua usada entre el pare i la mare

10,49

79,78

4,49 2,62

37,82

50,78

3,11 4,15 4,152,62

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00


indistintament

Altres NS/NC

%

Residents al BaixLlobregat

Residents a Vilafrancadel Penedès

Parlar la llengua

49

Al gràfic 2.7.1 es veu que hi ha un predomini de l’ús del castellà per part de les parelles residents al Baix Llobregat, tot i haver-se constatat que hi ha un percentatge significatiu de persones d’ambdós sexes nascudes a Catalunya que viuen en aquesta zona. Tot fa suposar que en molts casos de parelles bilingües en zones on hi ha una població majoritària castellanòfona la tria de la llengua familiar es decanta cap al castellà. Pel que fa a Vilafranca hi ha una major proporció que té el català com a llengua d’ús interpersonal entre la parella. I també una percentatge més baix que opta pel castellà en relació amb el Baix Llobregat. Llengua d’interacció entre parelles tenint en compte el lloc de residència i procedència Als gràfics següents s’aporten dades que poden donar lloc a diferents interpretacions. I que mereixerien un estudi, a part, dels comportaments i tries lingüístiques entre parelles. Hi ha aspectes psicològics, socials i culturals que s’han de tenir en compte. J. Torres(2003) aporta dades quantitatives relacionades amb l’ús oral familiar a Catalunya. 27 En els següents gràfics es pot veure les variables i els usos lingüístics entre cònjuges tenint en compte el lloc de residència i procedència. En primer lloc, es pot constatar el comportament de parelles de mare i pare tots dos nascuts a .Catalunya. A Vilafranca gairebé tres quartes parts empren el català com a llengua d’ús interpersonal, mentre que al Baix Llobregat només manté el català una mica més d’una quarta part. En segon lloc, s’analitza la parella mixta composta per mare nascuda a Catalunya amb pare nascut a la resta de l’estat. Es pot comprovar que a Vilafranca hi ha un major percentatge de parelles en aquesta situació que opten pel català que no pas al Baix Llobregat. El percentatge que correspon a la tria lingüística a favor del català és superior a Vilafranca que al Baix Llobregat. En tercer lloc, s’analitza la tria lingüística de parelles mixtes compostes per mare nascuda fora de Catalunya amb pare nascut a Catalunya. Es pot comprovar com a les dues zones la majoria d’aquest tipus de parella tria el castellà com a llengua d’ús interpersonal. Hi ha poques diferències pel que fa a la tria del català en relació a les parelles mixtes esmentada en segon lloc. Finalment, es tracta el comportament lingüístic de parelles compostes per persones nascudes totes dues fora de Catalunya. La majoria té el castellà com a llengua d’ús interpersonal.

27 Torres, J. (2003). “L’ús oral familiar a Catalunya” . Treballs de Sociolingüística Catalana. 17 pp.47.76.

Parlar la llengua

50

re n

ascu

t for

a de

Cat

alun

ya

Llen

gua

usad

a en

tre

el p

are

i la

mar

e

7,69

88,4

6

0,00

1,92

22,7

3

68,18

9,09

0,00

0,00

1,92

0,00

10,0

0

20,0

0

30,0

0

40,0

0

50,0

0

60,0

0

70,0

0

80,0

0

90,0

0

100,

00

Cata

làCa

stel

làEn

tote

s du

eslle

ngüe

sin

dist

inta

men

t

Altr

es

NS/N

C

%

Res

iden

ts a

l Bai

xLl

obr

egat

Res

iden

ts a

Vila

fran

cade

l Pen

edès

Llen

gua

usad

a en

tre e

l par

e i l

a m

are

0,86

84,4

8

10,3

44,

313,

28

77,0

5

3,28

11,4

8

4,92

0,00

0,00

10,0

0

20,0

0

30,0

0

40,0

0

50,0

0

60,0

0

70,0

0

80,0

0

90,0

0

100,

00

Cata

làCa

stel

làEn

tote

s du

eslle

ngüe

sin

dist

inta

men

t

Altr

es

NS/N

C

%

Res

iden

ts a

l Bai

xLl

obr

egat

Res

iden

ts a

Vila

franc

ade

l Pen

edès

Pare

nas

cut a

Cat

alun

ya

Llen

gua

usad

a en

tre

el p

are

i la

mar

e

30,6

5

64,5

2

0,00

0,00

71,5

9

23,8

6

1,14

0,00

3,41

4,84

0,00

10,0

0

20,0

0

30,0

0

40,0

0

50,0

0

60,0

0

70,0

0

80,0

0

90,0

0

100,

00

Cata

làCa

stel

làEn

tote

s du

eslle

ngüe

sin

dist

inta

men

t

Altr

es

NS/N

C

%

Res

iden

ts a

l Bai

xLl

obre

gat

Res

iden

ts a

Vila

fran

cade

l Pen

edès

Llen

gua

usad

a en

tre

el p

are

i la

mar

e

10,8

1

78,3

8

0,00

2,70

13,6

4

68,18

4,55

4,55

9,09

8,11

0,00

10,0

0

20,0

0

30,0

0

40,0

0

50,0

0

60,0

0

70,0

0

80,0

0

90,0

0

100,

00

Cata

làCa

stel

làEn

tote

s du

eslle

ngüe

sin

dist

inta

men

t

Altr

es

NS/N

C

%

Res

iden

ts a

l Bai

xLl

obr

egat

Res

iden

ts a

Vila

fran

cade

l Pen

edès

Mare nascuda a Catalunya Mare nascuda fora de Catalunya

Parlar la llengua

51

Llengua d’ús interpersonal entre germans en el nucli familiar La llengua d’ús interpersonal més usada entre germans, segons les dades del gràfic és el castellà. El català només és usat per menys d’una quarta part de la mostra enquestada. Gràfic 2.8.

Llengua usada entre els germans

24%

51%

10%

2%

13%

Català

Castellà

En totes dues llengüesindistintamentAltres

NS/NC

3.1.2.4. CONCLUSIÓ La procedència dels progenitors està força igualada, aproximadament la meitat ha nascut a Catalunya i l’altra meitat a la resta de l’estat, amb només un 11 % de persones nascudes a altres països. La competència lingüística dels progenitors nascuts a Catalunya i residents a Vilafranca és força superior que la dels residents al Baix Llobregat. Pel que fa a la llengua d’ús interpersonal en les relacions paterno/maternofilials, en la interacció amb el fill o filla de parelles mixtes (un cònjuge nascut a Catalunya amb un de la resta de la península) es constata que els residents al Baix Llobregat opten de manera força majoritària pel castellà com a llengua familiar . A Vilafranca, en la mateixa situació hi ha una majoria de persones que mantenen el català com a llengua d’ús interpersonal amb els fills o filles. En l’ús interpersonal en el cas invers -de fill/a en dirigir-se als progenitors- es manté, amb lleugeres diferències, la mateixa tendència. Es detecta una certa tendència a augmentar l’ús del castellà per part dels descendents de mare nascuda a Catalunya a la zona del Baix Llobregat. La llengua d’ús interpersonal entre els cònjuges en general, sense distinció de procedència, és de manera majoritària el castellà al Baix Llobregat. A Vilafranca el castellà és minoritari, el català però no arriba al 40%. En el cas de parelles nascudes a Catalunya, hi ha una diferència considerable en l’ús interpersonal del català. A Vilafranca l’ús del català és majoritari, mentre que al Baix Llobregat l’ús interpersonal de la parella és en castellà.

Parlar la llengua

52

Pel que fa a les parelles mixtes, tenint en compte el lloc de procedència i de residència, hi ha una majoria que tria el català com a llengua familiar a Vilafranca. Al Baix Llobregat passa de manera contrària i s’opta pel castellà . Pel que fa a la llengua entre germans, la meitat parlen en castellà en l’ús interpersonal, només un 24 % declara parlar en català amb els germans o germanes i un 10% indistintament. 28 3.1.3. Dades individuals En aquest apartat s’analitza el lloc de naixement de l’alumnat enquestat, els diferents usos lingüístics en l’àmbit acadèmic i d’amistat, dels mitjans de comunicació més utilitzats, i opinions sobre diferents aspectes relacionats amb l’ús del català. 3.1.3.1. Lloc de naixement de tot l’alumnat enquestat Es constata (vegeu gràfic 3.1.) que hi ha una majoria de nois i noies nascuts a Catalunya. Només un 7 % ha nascut a la resta de l’estat. Aquest percentatge és superat pels nois i noies procedents de les noves migracions. Gràfic 3.1.

Lloc de naixement

82%

7%

10% 1%

CatalunyaResta estatAltresNo contestat

3.1.3.2. Lloc d’aprenentatge del català Si no has après el català dins de la pròpia família, com l’has après o l’estàs aprenent.

28 Pel que fa al terme “indistintament” Vegeu Vila Treballa de Sociolingüística, 17

Parlar la llengua

53

Gràfic 3.2

Lloc d'aprenentatge del català

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

NASC CAT No NASC CAT

NC

Altres

Familia

Institut

Escola

Al gràfic anterior es pot veure els percentatges relacionats amb el lloc on han aprés el català, tot tenint en compte les persones que han nascut a Catalunya i les que no hi han nascut. Així es pot constatar que tant els joves nascuts a Catalunya com els que no hi han nascut, la majoria diu que l’ha après a l’escola primària.

Cal una reflexió important sobre aquestes dades. Confirmen el gran buit que hi ha entre la primària i la secundària i consegüentment l’efecte negatiu que té per a l’assoliment de les competències i usos lingüístics dels nois i noies en acabar l’educació secundària, sobretot de les zones on la realitat demolingüística no possibilita la interacció en català. 3.1.3.3. Llengua vehicular d’ensenyament-aprenentatge. Per tal d’obtenir dades sobre la llengua vehicular -la llengua en què es transmeten els continguts- a l’educació primària i la secundària, es va demanar a tot l’alumnat enquestat el nombre d’assignatures impartides en català. La mitjana d’assignatures de cada nivell és de 8 o 9 assignatures. Per a facilitar les respostes, sobretot per a l’alumnat de primària, s’ha partit del currículum de 6è, tot tenint en compte que hi podia haver algun canvi organitzatiu de centre. A secundària també s’ha partit del currículum de 4t. Quant al batxillerat pel fet que no es podia saber quin dels batxillerats existents cursaria l’alumnat enquestat se’ls demanava el nombre d’assignatures que rebien en català. (exceptuant, és clar, les específiques de llengua).

Gràfic 3.2.1.

Parlar la llengua

54

..

Nombre d'assignatures en català

8,02

3,83

7,65

6,23

0123456789

Primària Institut

Baix LlobregatVilafranca

Segons queda reflectit al gràfic 3.2.1. és interessant, en primer lloc, de veure la diferència que hi ha entre primària i secundària i, en segon lloc, la proporció d’assignatures impartides en català entre els centres del Baix Llobregat i els de Vilafranca, la qual cosa permet constatar la precària situació sociolingüística en què es troba l’educació secundària, en general i en determinades zones en particular. 3.1.3.4. Llengua d’ús a classe En una classe feta pel professor o professora (mestre,mestra) en català, en quina llengua expresses els dubtes, demanes aclariments o respons les seves preguntes? En una classe feta pel professor o professora (mestre,mestra) en castellà en quina llengua expresses els dubtes, demanes aclariments o respons les seves preguntes?

En la formulació d’aquestes preguntes es vol veure la incidència que té la llengua amb la qual s’imparteix la classe a l’hora de fer intervencions, manifestar dubtes, demanar aclariments… Segons les dades del gràfic 3.3.2.a. es constata que un 80 % de l’alumnat fa les intervencions en català a les classes que s’imparteixen en aquesta llengua. Igualment s’observa que hi ha un comportament paral·lel en les classes impartides en castellà on la llengua que utilitza l’alumnat és el castellà. Tanmateix hi ha un petit percentatge que no es comporta així. Gràfic 3.3.2.a

Parlar la llengua

55

Dubtes a classe

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Classe en català Classe en castellà

NCCastellà

Català

Es presenten les mateixes dades de manera diferent. Gràfic 3.3.2.b

Dubtes a classe

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Classe en català Classe en castellà

NCIdioma diferentMateix idioma

3.1.3.5. Llengua d’ús interpersonal amb el professorat fora de l’aula. Professorat de català En quina llengua parles al professor o professora de català, a fora de l’aula? Pel que fa a la llengua d’ús interpersonal fora de l’aula amb el professor o professora que imparteix l’assignatura de llengua catalana es pot constatat que gairebé tres quartes parts usa el català en aquesta interacció, mentre que un 25% ho fa en castellà. Gràfic 3.4.1.

Parlar la llengua

56

Llengua parlada al professor de català

Català70%

Castellà25%

NC5%

Professorat d’altres assignatures En quina llengua parles al professorat que imparteix la seva assignatura en català,a fora de l’aula?. Gràfic 3.4.2.

Llengua usada amb altres professors Dades en %

0

20

40

60

80

100

BaixLlobregat -Classe cat

Vilafranca -Classe cat

BaixLlobregat -Classe cast

Vilafranca -Classe cast

Català

Castellà

NC

Es pot constatar una correspondència, major o menor segons la zona. Així a Vilafranca la tendència majoritària és mantenir la llengua en què s’imparteix l’assignatura en l’ús fora de l’aula. Fins i tot les dades mostren que professors que imparteixen la classe en castellà, l’alumnat manté el català fora de l’aula. Al Baix Llobregat hi ha un 50% que afirma parlar en català fora de l’aula si és la llengua en què s’imparteix l’assignatura. I gairebé un 40% no canvia de llengua. 3.1.3.6. Llengua d’ús interpersonal entre iguals al centres A l’institut, a l’escola, en quina llengua sents que parlen els teus companys i companyes? La formulació d’aquesta pregunta tot i tenir un aspecte genèric, vol copsar la percepció que té l’alumnat de l’ús del català dins el centre educatiu. I també veure si hi ha diferències significatives entre les dues zones. Gràfic 3.5.a

Parlar la llengua

57

Llengua als centres

Dades en %

01020304050607080

Gen

eral

men

tca

talà

Gen

eral

men

tca

stel

là

Apro

x ig

ual

NC


Gràfic 3.5.b

Llengua als centres Dades en %

01020304050607080

Baix Llobregat Vilafranca

Sempre o gairebésempre català

Sempre o gairebésempre castellà

Aproximadament igual

NC

Al centres del Baix Llobregat una majoria, més del 70%, declara que la llengua d’ús habitual, la que se sent al centre és el castellà. A Vilafranca un 40% diu que el català és la llengua que de manera general és mes habitual. Pel que fa al percentatge de joves que perceben que aproximadament igual una llengua que l’altra se situa entre el 35%. Així segons aquestes dades es pot constatar que als centres del Baix Llobregat com a llengua de comunicació al centres és força minoritària. Llengua dels companys i companyes de classe, a fora de l’aula A l’institut, a l’escola, en quina llengua et parlen el companys i companyes? Gràfic 3.5.1.a

Parlar la llengua

58

Llengua companys

CatalàCastellàTots 2AltresNC

Gràfic 3.5.1.b

Llengua companys Dades en %

0102030405060708090

Català Castellà Tots 2 Altres NC

Baix Llobregat

Vilafranca

Segons l’’anàlisi global de les dades, la majoria de nois i noies utilitzen el castellà en l’ús interpersonal, l’ús del català és minoritari. Si es compara per zones es pot comprovar que a Vilafranca l’ús, del català correspon al 50%, mentre que al Baix Llobregat l’ús del català entre iguals és insignificant. 3.1.3.7. Llengua d’ús en l’àmbit no acadèmic Activitat quotidianes, esbarjo... Fora de l’institut, de l’escola, en les altres activitats quotidianes,esbarjo... En quina llengua sents que parlen? La llengua d’ús en la interacció que s’estableix fora del marc acadèmic és majoritàriament el castellà, més d’un 70 %, al Baix Llobregat, mentre que a Vilafranca correspon a més del 40%. La presència del català en determinades poblacions i zones és molt minoritària en tots els àmbits de la vida quotidiana Gràfic 3.6.1.

Parlar la llengua

59

Llengua que li parlen fora de l'institut

Dades en %

01020304050607080


Generalment catalàGeneralment castellàAprox igualNC

Llengua d’ús amb les amistats habituals Els teus amics i amigues amb qui surts i et diverteixes habitualment són: Gràfic 3.6.2.

Llengua amics habitualsDades en %

0

10

20

30

40

50

60

70

Tots cat Majoria cat Majoria cast NC


El gràfic 3.6.2. sobre les relacions d’amistat habituals a Vilafranca un 35% aproximadament diu que el grup amb què es relaciona és majoritàriament catalanoparlant. I igualment un 35% diu que el grup tothom és catalanoparlant. Pel que fa al Baix Llobregat les mateixes relacions de grup d’amistat habitual exposen que la majoria del grup és castellanoparlant. Només hi ha un 10% que opina que té amics catalanoparlants. . Cal remarcar, però que parlar de les relacions d’ús interpersonal és un tema molt complex en què hi intervenen molts factors, socials, culturals, psicològics... I que, actualment hi ha

Parlar la llengua

60

una espècie de norma social de canviar de llengua i canviar al castellà, si hi ha alguna persona que el parla, encara que entengui el català o fins i tot el pugui parlar. Llengua d’ús en la interacció en general A les altres persones com els parles ? Gràfic 3.6.3.

Llengua usada amb altres persones

12%

19%

35%

34%Sempre catalàSempre castellà

Segons com em parlin

NC

Aquesta qüestió fa referència a la llengua de la interacció de manera general, en els diferents àmbits i situacions de la vida quotidiana. Així un 12% declara usar sempre el català, un 19% el castellà i un 35% que s’adapta a la llengua de l’interlocutor. L’alta proporció de persones que no contesten és deguda al fet que l’alumnat de primària no va entendre prou bé la formulació de la pregunta. 3.1.3.8. Preferències en els usos lingüístics La llengua i els mitjans de comunicació Els programes que escoltes a la ràdio són: Veus alguns programes de TV en català? Pel que fa a la ràdio un 16% escolta programes en català a la ràdio. Igualment un 15% ho fa només en castellà. Hi ha una tendència més majoritària a escoltar emissores que emeten més en castellà, gràfic 3.7.1.a. La preferència per a emissores que emeten només en català és minoritària. Quant als programes de televisió un 64% del total de l’alumnat enquestat diu que veu programes en català; un 32 % manifesta que de vegades. Només hi ha un 4 % que diu que no veu mai la televisió en català, gràfic 3.7.1.b. Gràfic 3.7.1.a

Parlar la llengua

61

Llengua programes ràdio

16%

27%

42%

15%0%

CatalàMés catalàMés castellàCastellàNC

Gràfic 3.7.1.b

Programes de TV en català

64%4%

31%

1%

SiNoDe vegadesNC

Llengua d’ús preferida En quina llengua et va més bé parlar? En aquestes dades del gràfic 3.8.1. es pot comprovar l’opinió dels joves en relació a la llengua en què diuen sentir-se més còmodes. Al Baix Llobregat, es pot dir que estan força igualats aquells que consideren que els és igual, a aquells que es decanten pel castellà i en menor nombre, aquells que es decanten pel català. Si es comparen aquestes dades amb les corresponents a Vilafranca del Penedès es pot comprovar que hi ha una notable diferència quant a la preferència pel català. Un 64% constata la preferència pel català. I només una minoria es decanta pel castellà. Pel que fa als nois i noies residents al Baix Llobregat fills de pares – un dels cònjuges- no

Parlar la llengua

62

nascuts a Catalunya es pot veure com la majoria opta pel castellà com a llengua de preferència. Es manté força el percentatge de persones que consideren que els és igual. I disminueix considerablement aquells que es decanten pel català. Si es comparen aquestes dades amb les preferències en la mateixa situació de persones que no han rebut la llengua per transmissió generacional a Vilafranca del Penedès es pot constatar que la preferència pel castellà disminueix i augmenta 10 punts la preferència pel català. Cal relacionar aquestes preferències amb la llengua de transmissió generacional i l’entorn que potencia la interacció en català.

Gràfic. 3.8.1.

Preferència - Baix Llobregat, Pares nascuts a Catalunya

29%

34%

37%

0%

0%

Català

Castellà

Igual

Altres

NC

Preferència - Baix Llobretat- Pares de fora de Catalunya

4%

62%

32%

0%

2%

CatalàCastellàIgualAltresNC

Preferència - Vilafranca. Pares nascuts a

Catalunya

64%

13%

23%

0%

Català

Castellà

Igual

Altres

Preferència - Vilafranca - Pares de fora de Catalunya

14%

52%

31%

0%

3%

CatalàCastellàIgualAltresNC

Llengua preferent per a l’ensenyament

Parlar la llengua

63

En quina llengua prefereixes que t’expliquin les diferents matèries? Gràfic 3.9

Preferència Llengua a classe

Català33%

Castellà32%

Igual33%

NC2%

Català

Castellà

Igual

NC

3.1.3.9. Competència lingüística oral Com creus que saps parlar el català, tu? En aquesta pregunta se’ls demanava el grau de domini del català segons la seva pròpia opinió. És evident que hi ha una part subjectiva en l’apreciació de la competència lingüística, però hi ha el matís de diferenciar entre comprensió i competència oral. Així, segons les respostes analitzades al gràfic 3.10 hi ha un nombre més elevat que considera que l’entén molt bé i un nombre inferior que el parla molt bé, la qual cosa fa pensar en la poca presència de l’ús oral del català en els diferents àmbits: educatiu,extraescolars, lleure… i que dificulta la competència oral i la col.loquialització del català.

Gràfic 3.10

Domini del català

Dades en %

0102030405060708090

molt bé bé regular malament NC

EntenParla

Importància de la competència oral Puntua de l’1 al 10 la importància de saber parlar correctament el català i saber-lo utilitzar en

Parlar la llengua

64

qualsevol situació Es pot constatar que el fet de parlar el català és vist com un fet molt positiu de manera molt majoritària, aquestes dades contrasten amb la realitat dels usos i en l’àmbit educatiu en particular i en d’altres àmbits en general. Aquest contrast fa pensar que algunes respostes són fetes més pensant en allò que pot ser més “políticament correcte” que en opinions basades en el convenciment de l’afirmació. Gràfic 3.11.

Importància de parlar correctament el catalàDades en %

0

5

10

15

20

25

30

35

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

3.1.3.10. Importància d’usar el català al centre educatiu Consideres important que a l’institut, a l’escola, es parli i es pugui practicar el català? Al gràfic següent, 3.12.1, el percentatge que respon afirmativament a la pregunta és d’un 90%; en nombres absoluts corresponen a 413 persones. Un 9% respon que no ho considera important, en nombres absoluts equivalen a 43 persones. Aquestes dades porten a la reflexió si les contrastem amb les dades relacionades amb la llengua als centres (Vegeu gràfics 3.5.a i 3.5.b.) de les dues zones estudiades. Per una banda les dades constaten una realitat que es dóna, sobretot a centres del Baix Llobregat, en relació a la llengua de comunicació que es percep com a majoritària als centres. Com es pot comprovar als gràfics esmentats, la presència del català a centres del Baix Llobregat és insignificant. D’on surt aquesta importància de parlar i practicar el català a l’institut? És una resposta teòrica i no de ple convenciment? És una resposta reflexiva en el sentit de pensar que és al lloc on s’hauria de poder fer i no es fa?

3.1.3.11. L’ús social fora del centre educatiu

A part de l’institut, de l’escola, al teu poble, al barri tens possibilitat de parlar-lo?

Parlar la llengua

65

Als gràfics 3.12.a i 3.12.b, es presenten les dades obtingudes de manera global i per zones respectivament. Gràfic 3.12.2.a

Oportunitats de practicar el català fora de l'institut

35%

49%

15%1%

MoltesPoquesGensNC

Gràfic 3.12.2.b

Oportunitats de practicar el català fora de l'institutDades en %

0

10

20

30

40

50

60

Moltes Poques Gens NC


Pel que fa a les dades globals un 35% considera que té moltes oportunitats d’emprar el català fora de l’àmbit educatiu, mentre que un 49% considera que poques i un 15 % creu que no en té gens. Si es comparen les dades per zones queden ben reflectides la diferència d’oportunitats d’interacció en català en la vida quotidiana entre les dues zones. Cal tenir en compte, però, que a Vilafranca hi ha alguns barris amb una realitat demolingüística no tan favorable a l’ús del català com d’altres.

Parlar la llengua

66

3.1.3.12. CONCLUSIÓ

El 82 % d’alumnat enquestat ha nascut a Catalunya, un 7 % a la resta de l’estat i un 10 % és alumnat procedent de les noves migracions.

La majoria d’alumnat, que no té el català com a llengua familiar, l’ha après a l’escola primària, on la llengua vehicular és, majoritàriament, en català. A secundària el nombre d’assignatures impartides en català baixa de manera considerable al Baix Llobregat i en menor grau a Vilafranca. El fet de no usar el català com a llengua vehicular per a l’ensenyament-aprenentatge sembla que condiciona, no de manera absoluta, els usos interpersonals fora de l’aula amb la consegüent repercussió amb les diferents interaccions que es donen en l’àmbit educatiu.

Hi ha una bona part d’alumnat que diu mantenir en l’ús interpersonal amb el professorat fora de l’aula, la mateixa llengua en què el professor o professora imparteix la classe. La “normalització” de la llengua vehicular a la secundària, no solucionarà el problema del usos lingüístics interpersonals, però segur que pot ajudar a produir canvis significatius.

La tendència dels usos lingüístics interpersonals al pati, tant a primària com a secundària és majoritàriament a favor del castellà, amb una gradació depenent de les zones. A la zona del Baix Llobregat la llengua habitual que més s’usa i se sent als centres és el castellà. A Vilafranca l’ús del català és major. Els amics, la família, -tot l’entorn social- i també les percepcions o creences d’una part de joves tenen un paper important en els usos interpersonals.

La institució escolar sola no pot incidir en els usos interpersonals, cal que des de tots els àmbits, començant pels governs, l’administració educativa, les institucions educatives i de lleure, els mitjans de comunicació, tots els agents socials dirigeixin i uneixen els esforços per a aportar estratègies i accions positives, amb un nou discurs legitimador i arguments sòlids per tal d’intentar canviar els usos lingüístics i atorgar al català la preeminència funcional que li pertoca com a llengua de Catalunya, tenint en compte la nova i complexa realitat social, lingüística i cultural actual. Per a aquest tema vegeu Bastardas (2002c)29.

Malgrat tot, hi ha la percepció, des del punt de vista teòric dels joves enquestats, que el català s’ha de parlar més, que l’institut és un bon lloc per a la pràctica. Cal fer una tasca pedagògica des d’un pla psico-sòcio-cultural que obri nous camins per tal de fer que els centres educatius en general, i en aquest cas els instituts en particular, acompleixen les seves funcions.

29 Bastardas, A .(2002c) . “Política lingüística a l’era de la globalització:diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la complexitat” http://cultura.gencat.net.llengcat/noves

Parlar la llengua

67

3.1.4. Actituds davant del fet lingüístic L’actitud personal davant el fet lingüístic està influïda pels valors les creences que tingui l’individu envers l’altre grup lingüístico-cultural. També hi poden intervenir aspectes relacionats amb el fet identitari i els trets distintius de la conducta lingüística i no-lingüística. 3.1.4.1. Expectatives de futur En la teva feina, en la universitat, etc.,com creus que parlaràs tu en el futur? Segons les respostes del grup enquestat del Baix Llobregat més del 50% creu que utilitzarà més el castellà, a Vilafranca la majoria creu que utilitzarà més català que castellà. Entre les possibles respostes només català o castellà; més català que castellà o més castellà que català. Segons el gràfic 4.1 es constata que el joves residents al Baix Llobregat, una majoria considera que usarà més el castellà que no pas el català. Pel que fa a l’opció de més català que no pas castellà és majoritària entre els joves de Vilafranca. Finalment, l’opció només català o només castellà és minoritària a les dues zones. Gràfic 4.1.

Quina llengua faràs servir més en el futur? Dades en %

0

10

20

30

40

50

60

Castellà Mescastellà

Méscatalà

Català NC


Utilitat del català Et serà útil saber parlar i escriure el català? Es vol copsar la percepció que tenen sobre la utilitat del català en el seu futur. Així al gràfic 4.2. s’observa que el 90% respon afirmativament, és a dir consideren que el català els serà útil per al futur. La diferència entre les dues zones és mínima. Curiosament hi ha un lleugeríssim augment del percentatge a la zona del Baix Llobregat.

Parlar la llengua

68

Gràfic 4.2.

Utilitat General

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


NCNoSí

Saber el català et donarà més oportunitats de tenir feina Penses que la gent que sap parlar i escriure en català té més oportunitats de trobar feina? Al gràfic 4.3. es pot observar que igualment que en la pregunta anterior no hi ha diferència entre el Baix Llobregat i Vilafranca. Més d’un 60% creu que el fet de tenir competència en llengua catalana li obre camins a l’hora d’entrar al món laboral. També cal remarcar que al Baix Llobregat, igualment, que a la qüestió anterior hi ha un lleugeríssim augment del percentatge en l’apreciació d’aquesta competència. Gràfic 4.3.

Més oportunitats de feina

0%

20%

40%

60%

80%

100%


NC

No

Sí

Parlar la llengua

69

Futur lingüístic a Catalunya A la llarga, quina llengua hauria de predominar a Catalunya? Segons dades globals del gràfic 4.4.a, un 44% considera que hauria de ser el català la llengua predominant a Catalunya; un 43% creu que les dues llengües indistintament; finalment un 12% opina que hauria de ser el castellà.

Les mateixes dades es presenten per zones al gràfic 4.4.b. Es pot constatar que a Vilafranca més d’un 50% considera que hauria de ser el català i al Baix Llobregat més d’un 30%. Quant a l’opinió de creure que el castellà hauria de ser la llengua predominant a Catalunya és minoritària a totes les dues zones, tanmateix hi ha un lleuger augment al Baix Llobregat. Finalment l’opció referida al predomini de les dues llengües indistintament també pren més relleu al Baix Llobregat.

Pel que fa a aquest tema vegeu Junyent,M.C. i Unamuno, V. (2002)30

Gràfic 4.4.a.

Llengua que hauria de predominar

44%

12%

43%

1%

CatalàCastellàIndistintamentNC

Gràfic 4.4.b

.

Quina llengua hauria de predominar? Dades en %

0

10

20

30

40

50

60

Baix Llobregat Vilafranca GLOBAL

CatalàCastellàIndistintamentNC

30 Junyent, M.C; Unamuno, V. (2002). El català: mirades al futur. Barcelona: EUB – Octaedro.

Parlar la llengua

70

El català única llengua oficial Seria natural que així com el castellà és l’’unica llengua oficial a les terres de parla castellana, el català fos l’única llengua oficial a les terres catalanes?

Als gràfics següents es vol copsar l’actitud en relació a la llengua i l’oficialitat catalana i la seva oficialitat a Catalunya. En primer lloc, al gràfic 4.5.a s’aporten dades globals; en segon lloc al gràfic 4.5.b es donen els percentatges per zones.

Pel que fa a les dades globals, hi ha dues posicions majoritàries oposades, és a dir gairebé la meitat considera que el català hauria de ser la llengua oficial de Catalunya, i gairebé l’altra meitat creu que no ho hauria de ser.

Si es comparen les mateixes dades centrades a les dues zones, es pot constatar que hi ha una diferència significativa. Així a Vilafranca hi ha un augment en el percentatge de les persones que creuen que el català hauria de ser la llengua oficial de Catalunya.

Gràfic 4.5.a.

Català única llengua oficial?

48%49%

3%

Sí

No

NC

Gràfic 4.5.b.

.

Català única llengua oficial?

0%

20%

40%

60%

80%

100%


NC

No

Sí

La llengua com a patrimoni cultural Creus que totes les llengües tenen la mateixa importància i són un patrimoni cultural que cal respectar i intentar conservar ? Al gràfic 4.6. es pot constatar l’actitud de les persones enquestades pel que fa al respecte

Parlar la llengua

71

per a les llengües i veure com aquest respecte en comporta la pervivència i, alhora. el valor d’un patrimoni cultural.

Com es pot constatar al gràfic un 91% es declara a favor de la conservació de les llengües. Només un 8% considera que no cal conservar-les.

Efectivament, una majoria continua valorant uns aspectes que no coincideixen amb la realitat que una bona part d’aquest joves viuen i pensen. Hi ha un decalatge entre allò que pensen que s’hauria de pensar i allò que realment pensen. Totes aquestes opinions o percepcions estan condicionades per un ambient determinat i una manera d’entendre la pluralitat des d’un punt de vista teòric.

Així segons Bastardas (2004) 31

“El gran repte de la sociolingüística serà, per tant, arribar a a desenvolupar els conceptes necessaris per crear aquests models basics que ens permetin d’entendre i albirar –si més no aproximadament- les dinàmiques evolutives dels diferents tipus de situacions existents, i, si cal, orientar també les intervencions que es creguin adequades. En aquest sentit, això vol dir la necessitat d’avançar cap a una conceptualització socioecològica, que, tot i ser contextual, inclogui necessàriament una perspectiva processual, amb sistemes oberts i autoorganitzats i amb causalitat circular, sinó també allò més característic dels ésser humans, com ara la ment i les seves conseqüències representacionals, emocionals i comportamentals”

Gràfic 4.6.

Cal conservar les llengües?

91%

8% 1%

SíNoNC

3.1.4.2. Normes d’ús entre catalanoparlants i castellanoparlants Els catalanoparlants han de parlar en castellà als castellanoparlants que ja fa temps que viuen a Catalunya? Els castellanoparlants que ja saben parlar el l’haurien de parlar amb normalitat amb els catalanoparlants? Els catalanoparlants, quan senten que l’interlocutor parla en castellà sovint canvien de

31 Bastardas, A, (ed.). Diversitats: Llengües espècies i ecologies. Barcelona: Ed. 62 p. 23

Parlar la llengua

72

llengua i parlen en castellà, encara que vegin que els entenen, Com ho veus? Els castellanoparlants que saben parlar en català els costa de canviar de llengua quan es dirigeixen a una persona catalana. Com ho veus? Als Gràfics 4.7.a i 4.7.b. es donen les dades referides a aquestes preguntes corresponents a la zona del Baix Llobregat i la de Vilafranca respectivament.

Les qüestions que es presenten estan connectades amb el concepte de canvi lingüístic en l’ús interpersonal. Actualment hi ha un hàbit força estès per una gran part de la població catalanòfona de canviar de llengua quan una persona els contesta en castellà. També molta gent s’adreça a una persona desconeguda, directament en castellà, encara que de vegades sigui totalment inadequat, en ser l’altra persona també catalanòfona

Pel que fa a la primera qüestió els joves del Baix Llobregat gairebé un 50% opinen que els catalanoparlants han de parlar castellà als castellanoparlants, encara que faci temps que viuen a Catalunya. Aproximadament un 40% creu que no cal que canviïn de llengua.

Per a la segona qüestió més d’un 70% consideren que els castellanoparlants que saben parlar català, l’haurien de parlar amb normalitat amb els catalanoparlants. Hi ha un 20% que opinen que els castellanoparlants no haurien de canviar de llengua.

Quant a la tercera pregunta relacionada amb l’hàbit abans esmentat de canviar de llengua per una gran part de la població catalana, hi ha un 75% que troben adequat que els catalanoparlants canviïn de llengua en la interacció amb una persona que parla castellà, encara que l’entengui. I més d’un 30% ho considera inadequat.

Finalment, a la darrera qüestió, hi ha un 50% que creuen adequat que els castellanoparlants, que saben parlar català, no canviïn de llengua davant d’un interlocutor català. I un 45% aproximadament ho troben inadequat.

Gràfic 4.7.a.

Ús de les llengues - Baix LlobregatDades en %

01020304050607080

Sí No NC

CAT han de parlar CASTCAST han de parlar CATAdequat que CAT canviinCAST costa canvi

Al gràfic següent es presenten les mateixes dades centrades a l’alumnat resident a Vilafranca.

Parlar la llengua

73

Pel que fa a la primera qüestió, a Vilafranca no arriba al 30% de joves que consideren que els catalanoparlants han de parlar castellà als castellanoparlants, encara que faci temps que viuen a Catalunya. Hi ha més d’un 75% aproximadament que creuen que els catalanoparlants, en la situació descrita, no han de canviar de llengua.

Per a la segona qüestió, més d’un 80% consideren que els castellanoparlants que saben parlar català l’haurien de parlar amb normalitat amb els catalanoparlants. Hi ha un percentatge que no arriba al 20% que opinen que els castellanoparlants no haurien de canviar de llengua.

Quant a la tercera pregunta relacionada amb l’hàbit abans esmentat de canviar de llengua per una gran part de la població catalana, hi ha una mica més d’un 40% que troben adequat que els catalanoparlants canviïn de llengua en la interacció amb una persona que parla castellà, encara que l’entengui. Hi ha un 50% aproximadament que ho considera inadequat.

Finalment, a la darrera qüestió, hi ha un 40% que creuen adequat que els castellanoparlants que saben parlar català no canviïn de llengua davant d’un interlocutor català. I un 50% aproximadament que ho troben inadequat.

Com ja s’ha esmentat aquest del canvi lingüístic és un tema recurrent i present a la vida quotidiana. I també un tema d’estudi per part de sociolingüistes en particular i de les persones preocupades pel futur de la llengua. Vila (2003) aporta dades dels usos lingüístics interpersonals no familiars a Catalunya.32

Gràfic 4.7.b.

Ús de les llengües - VilafrancaDades en %

0102030405060708090

Sí No NC

CAT han de parlarCASTCAST han de parlarCATAdequat que CATcanviinCAST costa canvi

3.1.4.3. Normalitat del català Es natural parlar en català a tothom?

32 Vila i Moreno, X.(2003) “Els usos lingüístics interpersonals no familiar a Catalunya. Estat de la qüestió a començament dels segle XXI”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 17 pp. 75.158.

Parlar la llengua

74

Les dades del gràfic 4.8. ens donen la creença, l’opinió de manera global i alhora per les dues zones objecte d’estudi.

Així si s’observen les dades globals un 60% creu que és natural parlar català a tothom. Si es comparen les mateixes dades per zones, es constata que a Vilafranca hi ha un augment significatiu en relació al Baix Llobregat pel que fa a considerar un fet natural parlar en català a tothom

Gràfic 4.8.

Es natural parlar en català a tothom?

0%

20%

40%

60%

80%

100%


NC

No

Sí

3.1.4.4. L’ús del català en actes públics En una reunió on hi ha persones castellanoparlants que encara no entenen el català, ¿quina solució et sembla més correcta? Es donen tres possibles situacions resolutives per a la situació. 1r Continuar parlant en català com, com si res. 2n Continuar parlant en català, però molt més a poc a poc i aclarint-los els dubtes. 3r Parlar tots en castellà Aquesta pregunta també està relacionada amb el tema de canvi de llengua, ara, però, referit en àmbit públics. En actes o reunions on s’hi apleguen gent de parles diferents sovint es creen situacions incòmodes per ambdues parts.

Així al gràfic 4.9 es recullen les opinions d’aquesta qüestió. Un 5% de joves opinen que s’hauria de continuar parlant català, com si res. Un 43% són partidaris de parlar català a poc a poc per tal de possibilitar la comprensió i aclarir dubtes. Un 49% opinen que en aquesta situació s’hauria de canviar de llengua i parlar en castellà

Aquest és un tema no resolt i que per algunes persones canviar de llengua pot tenir arguments pràctics amb persones de les últimes migracions de parla llatina. Paradoxalment, hi ha també l’hàbit d’arribar a la mateixa solució quan es tracta d persones de parla no llatina.

Un altre aspecte que cal incorporar en aquesta qüestió és la referent als usos públics i usos privats. Aquí hi ha molta confusió i molt poca argumentació per a evitar aquestes situacions. També, cal molta pedagogia a l’hora de fer entendre la funció i els usos públics de la llengua catalana.

Parlar la llengua

75

Gràfic 4.9.

En una reunió amb gent que no entén el català, en quina llengua parlaries?

5%

43%49%

3%

CatalàCatalà poc a pocCastellàNC

. 3.1.4.5. El català llengua acadèmica El català és una llengua que només serveix a l’hora de classe de català? Es demana l’opinió pel que fa a la utilitat social del català comparant-la amb la llengua catalana,com a assignatura, a l’hora de classe de català.

Gràfic 4.10..

Al gràfic 4.10 es pot veure que la majoria de joves creuen que el català no és només la llengua que s’usa a l’hora de la classe de català. Aquestes dades contrasten fortament, sobretot, al Baix Llobregat amb les referides als àmbits d’ús de què disposen, (vegeu gràfic 3.12.a i 3.12.b.) i les preferències en els usos lingüístics (vegeu gràfics 3.8.1. i 3.9.).

Així hi ha un desfasament entre aquestes dades amb la realitat demolingüística i sociocultural d’una part de joves de joves del Baix Llobregat.

Fas servir el català només a classe?

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


NCNoSí

Parlar la llengua

76

3.1.4.6. Competència lingüística Seria bo que a Catalunya tothom sabé parlar i escriure correctament el català? Les dades corresponents a la resposta relacionada amb la necessitat de saber català es dóna de manera global i amb percentatge al gràfic 4.11.a . Al gràfic 4.11.b. és donen les mateixes dades, tenint en compte les dues zones i també de manera global en percentatge i en nombres absoluts.

Gràfic 4.11.a.

Tothom hauria de saber parlar i escriure català?

89%

9% 2%

SíNoNC

Gràfic 4.11.b.

Tothom hauria de saber parlar i escriure català?

232 180 412

31 10 414 3 7

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


NCNoSí

Segons les dades globals de manera majoritària, els joves consideren que fora bo que tothom tingués competència lingüística en català. Hi ha un percentatge molt baix 9% que es sol mantenir pel que fa a actitud negativa en relació a l’ús de la llengua catalana (Vegeu gràfic 4.11.a)

Pel que fa al percentatge segons les dues zones, també de manera majoritària consideren

Parlar la llengua

77

positiva la competència en la llengua catalana, a Vilafranca el percentatge és lleugerament superior. En nombres absoluts la diferència rau en el fet que a Vilafranca només es compta amb 2 instituts, mentre a Vilafranca n’hi ha 3. 3.1.4.7. Identitat És possible sentir-se català sense parlar català ? Gràfic 4.12.a.

És possible sentir-se català sense parlar català?

53%44%

3%

SíNoNC

Gràfic 4.12.b.

És possible sentir-se català sense parlar català?

142 103 245

115 88 203

10 2 12

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


NCNoSí

Segons les dades globals del gràfic 4.12.a un 53% de joves contesten afirmativament i un 44% consideren que no és possible. Al gràfic 4.12.b. es donen les mateixes dades de forma comparativa i també amb nombres absoluts. Així no es poden observar diferències significatives entre una zona i l’altra.

Parlar la llengua

78

3.1.4.8. CONCLUSIÓ Les dades de l’apartat de les actituds són positives en relació a la utilitat que semblen atorgar al fet de saber-lo parlar, fins i tot de manera força generalitzada creuen que pot aportar més oportunitats d’aconseguir feina, fet que contrasta amb la realitat que viuen molts dels nois i noies, sobretot del Baix Llobregat, on el català és poc present en el món laboral. Pel que fa a la llengua que hauria de predominar hi ha una majoria a Vilafranca, i també al Baix Llobregat que considera que hauria de ser el català la llengua predominant. I que el fet de saber-lo parlar i escriure correctament és una necessitat. Quant a la identitat, la majoria considera que és possible sentir-se català sense parlar-lo, per altra banda es creu natural de parlar en català a tothom. Igualment hi ha força unanimitat a creure que totes les llengües s’han de conservar i que són un patrimoni cultural important. On hi ha més divergència és en la qüestió relacionada amb l’oficialitat del català, a Vilafranca hi ha una major proporció que està d’acord amb aquest concepte.

Parlar la llengua

79

3.2. Introducció als qüestionaris del professorat de secundària

En general, totes les accions que es repeteixen unes quantes vegades tendeixen poc o molt a esdevenir habitud, de la mateixa manera que totes les accions que hom observa des de fora comporten necessàriament una certa tipificació per part de l’observador.

Berger, P. - Luckmann, T.

La primera intenció era poder obtenir una mostra important de les opinions del professorat a partir del qüestionari per a l’avaluació de la situació sociolingüística dels 5 centres de secundària esmentats. La realitat ,però, ha estat una altra, com ja s’ha comentat, malgrat tot, són una petita mostra de la situació de la qual se’n pot extreure alguna conclusió. Així es compta amb 78 membres dels claustre dels 5 centres de secundària. El qüestionari proposa tres situacions per tal que el professorat pugui determinar quina és la situació amb què se sent més proper o propera. Les situacions es corresponen a 3 fases del procés de normalització lingüística de centre.

3.2.1. Situacions d’ús de la llengua per part del professorat. L’escola és la transmissora de la llengua d’un país, a través de l’aprenentatge formal. Segurament tothom estarà d’acord amb aquesta afirmació, però, com es pot ensenyar una llengua si no s’ensenya a usar-la?

Caldria reflexionar en els usos lingüístics de l’escola com a institució i com i de quina manera podran influir en els hàbits lingüístics individuals dels alumnes. Així, per exemple, heu pensat que quan canviem de llengua per parlar amb determinats companys o companyes, estem donant normes d’ús lingüístic als nostres alumnes?

Situació A El professorat, en la seva acció docent, parla sempre en català amb els alumnes, dins i fora de l’aula En la relació que s’estableix entre els companys, durant el desenvolupament de les tasques docents, s’utilitza normalment el català. COMENTARIS:

• “però no tots”. • “És l’apartat A en els casos de professorat catalanoparlant” • “Amb algunes excepcions”.

Hi ha 20 persones que s’identifiquen amb una situació A

Parlar la llengua

80

Situació B Només una part del professorat parla sempre en català amb els alumnes. Tot i això, l’ús del català en la docència augmenta progressivament, fins i tot fora de l’aula i especialment amb els alumnes que són en una fase inicial de l’aprenentatge de la llengua. En la relació que s’estableix entre els companys, durant el desenvolupament de les tasques docents, s’utilitza normalment el català, tot i que s’acostuma a canviar de llengua amb o entre alguns interlocutors que usen el castellà com a llengua personal. Hi ha 54 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B COMENTARIS:

• “L’ús del català en la docència va a la baixa progressivament des de la 2a legislatura del PP”

• “Hi ha professors que canvien al castellà, quan se’ls adreça un alumne en aquella llengua. Fet “terrible” per a la relació i futur de la llengua del nostre país”

• “L’ús del català entre alumnes és molt petit.” Situació C El professorat, en la seva acció docent, utilitza majoritàriament el castellà com a llengua de relació amb els alumnes, i l’ús del català queda reduït a actuacions concretes d’aprenentatge. En la relació que s’estableix entre els companys durant el desenvolupament de les tasques docents s’utilitza normalment el castellà, excepte entre alguns interlocutors que usen el català com a llengua personal. Finalment hi ha 2 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ C COMENTARI:

• “He contestat A d’acord amb la meva actuació, no sé què fan els altres professors”.

Una persona no contesta Hi ha una persona que s’identifica amb unes situacions A/B 3.2.2. Situació d’ús de la llengua per part de l’alumnat. Les diferents situacions d’ús de la llengua que es donen dins el context escolar possibiliten dur a terme un ensenyament de la llengua ric en registres i capaç de desenvolupar competència en les funcions lingüístiques més diverses. És clar que, per tal que això sigui així, és necessari que els ensenyants actuïn amb intencionalitat i tinguin la capacitat d’aprofitar la vida de l’escola per convertir-la en una situació real d’aprenentatge. Entre els indicadors que determinen una situació A, i d’acord amb la composició sociolingüística de l’alumnat, n’hi ha dos que corresponen a situacions alternatives del

Parlar la llengua

81

mateix grau. Tria el que més s’identifica amb la situació de la teva escola i indica-ho en l’apartat de respostes. Situació A A1. Els alumnes usen la llengua catalana espontàniament en la majoria de situacions d’ús que es donen dins el context escolar. A2. Els alumnes usen la llengua catalana espontàniament en la majoria de situacions d’ús que es donen dins el context escolar, tot i que, entre ells, quan un interlocutor utilitza el castellà, acostumen a canviar de llengua. Es duen a terme actuacions planificades per tal d’intercanviar l’ús del català entre els alumnes, fora del marc estrictament escolar. Comentaris

• ”A1 pot variar segons el grup”. Hi ha 26 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ A, de les quals: 5 persones trien A1

19 persones trien A2

Situació B Generalment, els alumnes usen la llengua catalana en determinades situacions d’ús que es donen dins el context escolar, especialment en aquelles que estan vinculades amb activitats curriculars i quan el mestre hi és present. Entre ells, utilitzen normalment el castellà, excepte entre interlocutors que tenen el català com a llengua familiar. Es duen a terme actuacions concretes per a fomentar l’ús del català entre els alumnes, però aquesta inquietud no és compartida per tot el professorat. Hi ha 12 persona que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B Hi ha 2 persones que s’identifiquen amb unes situacions A2/B COMENTARIS:

• “No s’ha parlat de la problemàtica de la nostra llengua a les aules. El motiu per al qual passa això potser és degut a la temença d’iniciar un procés que pot incontrolar-se i afectar no només els alumnes sinó a les seves famílies i globalment a la cultura d’on provenen. En el subconscient està ancorada una certa temença ancestral, (la majoria del professorat són els fills de les persones que van viure la guerra civil i la postguerra) i un record repressiu molt fort. El fins ara govern central, negant-se a reconèixer molts drets lingüístics, ha fet aflorar aquests records, per desgràcia mai oblidats”.

• “El mateix govern ha fomentat l’enfrontament entre les diverses modalitats de la

llengua: català, valencià, etc. En una actuació perfectament planificada”.

• “No sé si es duen a terme accions concretes, però el material el reben en català

Parlar la llengua

82

majoritàriament”.

• “Cal diferenciar l’ESO del Batxillerat. En aquest últim la situació podria ser A2”. Situació C La llengua castellana és usada majoritàriament pels alumnes en les diferents situacions d’ús que es donen dins el context escolar. L’ús del català queda reduït a actuacions concretes d’aprenentatge i a la relació espontània entre alguns interlocutors que tenen el català com a llengua familiar. No s’ha qüestionat aquest tema perquè es considera que aquesta és una situació normal en una escola de les nostres característiques. Hi ha 34 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ C Hi ha 2 persones que s’identifiquen amb les opcions A2/C Hi ha 1 persona que s’identifica amb les opcions B/C Comentaris

• “B a ESO i batxillerat Humanitats-socials empren el castellà entre ells. Científic i Artístic el català”.

• “A ESO, el castellà 100%. L’ús del català entre ells és amb el professor de català,

naturals, socials, mates i anglès”.

3.2.3. Activitats docents que es realitzen for a de l’àmbit escolar amb la

intervenció del professorat. Les sortides de treball i escolars, propicien la interacció amb altres nois i noies i també amb altres adults. Això ja és per si mateix un enriquiment dels usos lingüístics dels alumnes, però a més, si aquestes situacions són considerades com una ampliació del marc formal per a l’aprenentatge de la llengua, ens adonarem com poden ser de riques en registres i de quina manera tan natural poden desenvolupar funcions lingüístiques diferents a les que habitualment es donen dins de l’escola. Situació A La llengua de relació i de treball de les sortides escolars és el català i, sempre que es pot, es fomenta la interacció amb interlocutors externs a partir de pautes de conversació sobre temes concrets (enquestes, guions, qüestionaris...). Per aquest motiu, quan es necessita l’ajut de monitors, el domini de la llengua catalana és un requisit per a la seva selecció. Així mateix, es donen orientacions als monitors i monitores per tal que adoptin un ús conscient de la llengua catalana en la relació amb els alumnes. Moltes vegades aquestes activitats estan vinculades amb la llengua i la cultura catalanes en col·laboració amb entitats culturals de l’entorn.

Parlar la llengua

83

Hi ha 21 persona que s’identifica amb un SITUACIÓ A COMENTARIS:

• ”Alguns indrets de visites tenen guies en castellà que han de suplir alguns en català. Caldria vigilar que l’oferta turística i cultural a Catalunya fos completament catalana quan es tracta de visites escolars (guies, vigilants, programes...)”

Situació B La llengua de treball de les sortides escolars és, generalment, el català, sobretot quan estan vinculades amb manifestacions culturals catalanes. Normalment es disposa de monitors o acompanyants que tenen domini de la llengua catalana, però no tenen adquirit l’hàbit de parlar en català. S’ha donat alguna indicació esporàdica o personal per tal de provocar un ús conscient del català en la relació que estableixen amb els nens i nenes de l’escola. Malgrat això, com a llengua de relació, s’utilitza indistintament el català i el castellà.

Hi ha 35 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B COMENTARIS:

• “Hi ha alumnes –esporàdicament- que reclamen l’ús del castellà en les sortides i ho fan sense cap recança, ja que ho consideren un dret sense tenir en compte la cultura on viuen”.

• “Ni la situació A ni la B reflecteixen d’una manera fidel la situació del centre”.

• “Sí que tenen l’hàbit de parlar català”

• “ Normalment els monitors o acompanyants parlen català com a llengua habitual”.

Una persona no contesta Situació C No s’ha plantejat quina ha de ser la llengua de treball de les sortides escolars, cada mestre utilitza el seu propi criteri i, en general, depèn de l’àrea amb la qual està vinculada l’activitat en concret. Com a llengua de relació s’utilitza, normalment, el castellà, ja que és la llengua habitual de la majoria. Hi ha 12 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ C Hi ha 5 persones que no contesten. 3.2.4. Formació lingüística del professorat La cultura lingüística dels ensenyants és un factor sociolingüístic important que cal tenir

Parlar la llengua

84

present a l’hora de plantejar una acció normalitzadora, ja que condiciona el canvi dels hàbits lingüístics adquirits per la comunitat educativa i influeix directament en el model lingüístic que una institució escolar ha de transmetre. Situació A Tot el professorat del centre té competència lingüística i la majoria té acreditacions per impartir la llengua catalana. L’equip directiu planifica i fomenta la formació lingüística del professorat per tal d’actualitzar la cultura lingüística de l’equip docent. Hi ha 23 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ A Situació B La major part del professorat té competència lingüística i acreditacions per a la docència en català. Periòdicament segueix cursos o seminaris d’assessorament didàctic i/o perfeccionament lingüístic. Hi ha, però, un petit grup de mestres que no té prou competència lingüística i fa temps que no actualitza la seva formació lingüístics, o bé ho fa de manera esporàdica. Hi ha 41 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B COMENTARIS:

• “Els diferents equips directius que ha tingut el centre no han iniciat fins ara el Projecte Lingüístic entre altres raons per manifestar diferents sensibilitats envers el tema i per considerar que hi ha problemes més immediats a resoldre”.

• “La situació precària del professor interí no possibilita sempre fer cursos de

reciclatge, on necessita fer altres tasques abans d’actualitzar-se plenament en estratègies d’ensenyament”.

• “No sé si es fan cursos de perfeccionament lingüístic”.

• “No sé quins cursos fan els meus companys”.

Situació C Només una petita part del professorat té competència lingüística i acreditacions per a la docència en català. Periòdicament segueix cursos o seminaris d’assessorament didàctic i/o perfeccionament lingüístic.

Una bona part del professorat no té prou competència lingüística, fins i tot hi ha algú que té dificultats per expressar-se en català amb fluïdesa. Fa temps que aquests mestres no

Parlar la llengua

85

actualitzen la seva formació lingüística, o bé ho fan de manera esporàdica. Hi ha 5 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ C

Hi ha 3 persones que no contesten.

COMENTARIS:

• “El professorat té competència lingüística en llengua catalana, però si és castellanoparlant fa majoritàriament les classes en castellà. No crec que segueixin o actualitzin la seva formació lingüística”.

• “Suposo que l’antídot deu respondre a la situació B -com la majoria de centres- però

no conec quina és la realitat del professorat”. 3.2.5. Organització del personal docent per raó de l’ensenyament i

aprenentatge de la llengua Per tal d’assegurar l’adquisició de competència lingüística de l’alumnat, a més de tenir en compte el model lingüístic de l’adult, cal l’aplicació d’una metodologia que afavoreixi la comunicació entre els alumnes. Això requereix dur a terme diferents tipus d’organització, especialment un treball en petit grup que permeti incidir en els processos d’aprenentatge dels alumnes. Per tant, serà important analitzar si els criteris d’assignació dels mestres als diferents llocs del centre afavoreixen l’aplicació d’aquestes estratègies metodològiques i fins a quin punt hi ha disponibilitat del personal docent per dur-les a la pràctica. Situació A L’assignació de cursos es fa per raó de les necessitats sociolingüístiques del centre. L’equip docent adopta diferents fórmules d’organització, per tal de donar resposta a les necessitats generals per la implementació del nou sistema educatiu amb els recursos humans ordinaris del centre, i garanteix així els drets lingüístics individuals dels alumnes, el tractament de la diversitat, el suport al PIL i l’atenció del alumnes d’incorporació tardana. Hi ha 29 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ A Situació B Els criteris establerts per a l’adscripció del personal docent respecten la normativa que fa referència al domini lingüístic del professorat, però a la pràctica no s’apliquen satisfactòriament perquè sovint s’anteposen interessos personals a les necessitats sociolingüístiques del centre. En algun/s cicle/s, l’equip docent adopta diferents fórmules d’organització per tal de donar resposta a les necessitats generades per la implementació del nou sistema educatiu i

Parlar la llengua

86

garantir així els drets lingüístics individuals dels alumnes, el tractament de la diversitat, el suport al PIL i l’atenció dels alumnes d’incorporació tardana. Aquest tipus d’organització es duen a terme amb els recursos humans ordinaris, però es poden generalitzar perquè això suposa canvis metodològics i organitzatius que no són assumits per tothom. Hi ha 26 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B COMENTARIS:

• “No se sap com enfocar de dir a un professor que caldria que adoptés el català com a llengua vehicular del centre sense provocar un conflicte amb aquest”.

Hi ha 5 persones que no contesten

Situació C Els criteris aplicats a l’adscripció del personal docent no tenen en compte les necessitats sociolingüístiques del centre. Es dóna preferència a interessos personals: antiguitat, etc.

No s’ha plantejat cap tipus d’organització de l’equip docent per tal de garantir els drets lingüístics individuals dels alumnes, el tractament de la diversitat, el suport al PIL o l’atenció dels alumnes d’incorporació tardana, ja que es considera que l’administració educativa ha d’adjudicar recursos humans extraordinaris.

Hi ha 16 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ C Hi ha 3 persones que no contesten

COMENTARIS:

• ”Però com que la majoria del professorat ho fa tot en català, això no té cap conseqüència”.

• ”De fet tot i que els criteris no prioritzen la llengua, més del 90% del professorat

parla habitualment en català”.

Hi ha una persona que no contesta

3.2.6. Organització i ús dels recursos material i didàctics El fons de material terminològic i l’equipament didàctic necessari per a l’aprenentatge de la llengua han de ser coherents amb el projecte lingüístic del centre, per tal que puguin desenvolupar-se adequadament les activitats pedagògiques que es volen dur a terme. Per tant, serà interessant conèixer el grau d’organització i ús d’aquests recursos, a fi de preveure les estratègies de gestió que permetin prosperar en la seva rendibilitat.

Situació A Per tal d’afavorir la docència en català, l’escola compta amb un fons de material didàctic i

Parlar la llengua

87

terminològic adequat per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana que és a l’abast del professorat i que ha estat organitzat a partir d’uns criteris pedagògics comuns. Els materials didàctics són adequats als interessos i a les necessitats dels alumnes i s’utilitzen habitualment a l’aula. Hi ha 27 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ A Situació B Per tal d’afavorir la docència en català, l’escola té un fons de material didàctic i terminològic adequat per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana, però manca revisar-lo i organitzar-lo, o està en vies de revisió i organització (depèn del cicle o departament). El material didàctic existent a les aules, tot i que sovint s’adequa als interessos i a les necessitats dels alumnes, no sempre s’utilitza amb el màxim d’aprofitament, ja que manca compartir uns criteris pedagògics. Hi ha 31 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B COMENTARIS:

• “Molts professors no fan l’esforç d’adaptar nou material al català. Tampoc hi ha una actuació a nivell de Departament en aquest sentit. L’adaptació requereix esforç i temps, cosa que no tothom té o pot dedicar”.

• ”Existeix al centre la “figura” de coordinador lingüístic, a disposició de tot el professorat que en vulgui fer ús. (Crec que va molt bé en ocasions molt concretes)”.

Situació C El material didàctic i el material terminològic adequats per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana, i per afavorir la docència en català, son insuficients. Manca organitzar-los i ampliar-los. No s’ha plantejat cap actuació conjunta en aquesta línia. Hi ha 10 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ C ¨Hi ha 7 persones que no contesten. 3.2.7. Activitats complementàries Les activitats complementàries són de caràcter voluntari i tenen la finalitat de perfeccionar i ampliar la tasca educativa, cultural i social del centre. Com a tals, han de ser coherents amb el PEC. Normalment es duen a terme dins una ampliació de l’horari escolar. En qualsevol cas, l’horari ha de ser establert pel consell escolar del centre.

Parlar la llengua

88

Des de l’òptica de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua, seria interessant conèixer si l’escola aprofita aquesta possibilitat per enriquir els coneixements lingüístics dels alumnes. Situació A Les activitats complementàries que es realitzen a l’escola (totes o algunes) tenen la finalitat de perfeccionar i ampliar el coneixement de la llengua i la cultura catalanes i/o fomentar l’ús de la llengua catalana en diferents funcions i registres. Per tant: la llengua vehicular de les activitats complementàries és el català. Tota la informació oral i escrita referent a l’organització d’aquestes activitats es dóna en català (a través de reunions, circulars, taulers d’anuncis,etc.). Hi ha 18 persona que s’identifica amb una SITUACIÓ A Situació B Tota la informació oral i escrita referent a l’organització de les activitats complementàries es dóna en català (a través de reunions, circulars, taulers d’anuncis, etc.). No es realitza cap activitat específica amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de la llengua catalana i/o fomentar-ne l’ús. Malgrat això, el català és la llengua vehicular de la majoria d’aquestes activitats. Hi ha 41 persones que s’identifiquen amb una SITUACIÓ B Situació C No hi ha cap criteri establert sobre la llengua en què s’han de vehicular aquestes activitats, a la pràctica s’utilitza el català i/o el castellà d’acord amb els criteris personals de cadascú. Hi ha 6 persones que s’identifica amb una SITUACIÓ C Hi ha 9 persones que no contesten.

3.2.8. CONCLUSIONS Tot i que aquest qüestionari és només una petita mostra, cal atorgar-li aquest valor. Tanmateix pot ser un indicador significatiu d’una realitat. Així pel que fa al fet inqüestionable de quina ha de ser la llengua vehicular a la secundària les informacions obtingudes no són encoratjadores i la majoria admet que només una part del professorat parla sempre en català amb els alumnes. Hi ha també el factor recurrent del canvi de llengua amb interlocutors castellanòfons. Quant a la situació de l’ús de la llengua per part de l’alumat sembla que dins aquesta mostra la majoria de professorat confirma que la situació predominant és l’ús del castellà i

Parlar la llengua

89

que l’ús del català queda reduït a actuacions concretes d’aprenetatge. També hi ha una dada interessant que diferencia l’ESO i al batxillerat, en el fet que al Batxillerat hi ha un augment de l’ús del català. Pel que fa a les activitats docents fora de l’àmbit escolar amb la intervenció del professorat manifesten que el català és generalment la llengua d’ús, però que no és un requisit ni per a les persones que fan de monitors ni de la institució educativa, per tant és un aspecte que es deixa a l’atzar. I sovint la llengua que s’estableix entre els monitors en veure que els alumnes parlen en castellà és adaptar-se ells a aquesta llengua, és a dir canviar de llengua i passar al castellà. Sovint hi ha alumnes que ho reclamen. La formació lingüística del professorat tampoc no és correspon a la banda alta. La majoria constata que el professorat té competència lingüística i acreditacions per a impartir en català, tanmateix que hi ha persones que no la tenen ni tampoc fan res per a actualitzar-la. Pel que fa a l’organització del personal docent per raó de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua les opinions estan força igualades en prioritzar aspectes relacionats amb les necessitat sociolingüístiques. Hi ha però una part important de professorat que creu que s’anteposen interessos personals a les necessitats sociolingüístiques del centre. I una bona part apunta, a més a més, que no s’ha plantejat la problemàtica al centre pel fet que ha de ser l’administració educativa qui ha d’adjudicar recursos humans extraordinaris. Quant a l’organització i ús dels recursos de material didàctic. Una majoria comenta que tot i tenir materials didàctic i terminològic adequat per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana, no sempre se’n treu el rendiment màxim. Manca coordinació i compartir criteris pedagògics. Hi ha una majoria que considera que les activitat complementàries de caràcter voluntari es fan de manera majoritària en català.

3.3. Introducció a l’entrevista en grup

Els objectes de la ciència de la cultura depenen dels nostres conceptes; no existeixen independentment del que nosaltres (o algú) pensem que són.

Trevor Pateman Les dades estadístiques resultat de l’enquesta serveixen com a punt de partida d’una realitat objectivable amb independència dels estats dels subjectes. Aquestes dades són complementades i més tard confrontades amb aquesta metodologia interpretativa. Aquest enfocament ens permet entrar en el món subjectiu i així poder interpretar els pensaments, sentiments, creences que hi ha darrera les persones. Segons Bastardas (1999 c)33 33 Bastardas, A. t (1999c). “Les relacions entre política lingüística i comportament lingüístic”. Revista de Llengua i Dret, 31.

Parlar la llengua

90

“Entendre, per tant, els processos d’evolució sociolingüística de grups diferents en contacte implica una aproximació multidimensional i transversal que ens permeti veure les interrelacions ecològiques que sostenen els elements presents de la situació, i, molt especialment, tal com aquestes són sintetitzades i recollides en les representacions mentals, en les relacions emocionals, i en les decisions lingüístiques dels individus afectats”

3.3.1. Tipus d’entrevista S’ha optat per a una entrevista no dirigida o i no estructurada perquè d’aquesta manera permet crear un bon clima i que el grup expressi amb més llibertat les opinions i sentiments. Es demana als participants a parlar sobre el tema proposat amb una guia o unes preguntes mínimes. En aquest sentit va ser molt favorable el fet que els nois i noies ja m’havien conegut el dia que el grup-classe va respondre l’enquesta. En aquell moment ja se’ls va informar de la sessió de l’entrevista, tot i que no sabien quines persones serien les entrevistades. El rol de l’entrevistadora/moderadora és conduir la interacció a partir de tot allò que es vol obtenir sobre el tema. S’intenta un enfocament poc directiu, ja que els nois i noies responen, comenten, opinen i escolten l’opinió dels altres membres del grup. I sovint és el mateix grup que genera altres qüestions. També, sobretot amb el més petits, s’ha d’intervenir per a reconduir l’entrevista. En aquest cas el paper d’entrevistadora/moderadora recau en la mateixa persona, la qual cosa comporta una tasca força complexa, sobretot si no es té pràctica, com és el cas. Així comporta, per una banda, no només l’habilitat de conduir i reconduir l’entrevista i les diferents intervencions segons el grup que es té al davant, sinó també anotar observacions que puguin ser importants per tal d’obtenir el màxim profit del tema en qüestió. Quan la mateixa persona és l’ entrevistadora/moderadora i observadora demana un esforç addicional. Per a això es va preparar una graella que es pot veure a l’annex on s’anava marcant qui era qui parlava, així com algunes observacions per a la transcripció. Objectius de l’entrevista Saber quines són les opinions, percepcions i

creences sobre: - Els usos lingüístics a l’educació primària i

secundària. - El contacte de llengües - L’ús social del català - El canvi de llengua - La llengua familiar - Llengua entre iguals - La immigració i integració - Assoliment competències - La llengua de Catalunya - Identitats - ...

Parlar la llengua

91

Tipus d’entrevista - En grup: grups de 7 alumnes del grup classe triat aleatòriament

- No estructurada: L’esquema de preguntes i seqüències no esta fixat prèviament

- No dirigida: exhortar el grup a parlar sobre un tema proposat

Contingut i tipus de preguntes Caràcter obert. Els entrevistats han de construir la resposta

Mostratge i nombre persones 7 persones per grup-classe triades aleatòriament.

- 5 grups de 4t d'ESO - 5 grups de 2n de batxillerat - 10 grups de 6è de primària (20 grups en total)

Desenvolupament de l’entrevista Durada de la sessió 1 hora, 1 sessió per grup

Explicació del propòsit i dels objectiu Ja el coneixien el dia de l’enquesta

Explicació de com es desenvoluparà. Explicacions pràctiques per a la correcta audició

i posterior transcripció. Se’ls explica per què serveix la graella. Desenvolupament

Formulació de preguntes S’exposa una qüestió inicial per a tot els grups a partir d’aquí, s’inicia la conversa en grup.

Enregistrament de l’entrevista Anotacions noms graella, observacion

Procés de l’entrevista • Enregistrament de l’entrevista • Observacions sobre l’enregistrament • Observacions sobre les actituds • Transcripció íntegra de les entrevistes • Còpies de les transcripcions • Lectura preliminar i familiarització de les dades Captació i visió global • Llista de temes clau : subratllat tenint en compte el tipus d’unitats d’informació per

poder-los classificar posteriorment • Determinació dels criteris per a les temàtiques • Categorització • Anàlisi i interpretació de la informació per centre, nivells, global • Text interpretatiu provisional • Redacció informe final

Cadascuna de les transcripcions va ser feta immediatament després de l’entrevista per poder facilitar la captació de tots aquells aspectes que podien perdre’s a través del temps.

Parlar la llengua

92

Així el procés de l’anàlisi és guiat pels objectius de la investigació i s’hi sumen les interpretacions, intuïcions, observacions que sorgeixen durant l’entrevista. És evidentment un procés circular, continu, dinàmic i reiteratiu fins arribar a l’informe final.

Les entrevistes s’adjunten a l’annex . S’han transcrit fidelment tal i com parlaven els nois i noies. No interessava com ho diuen sinó el que deien. Tot i que se’n poden extreure conclusions sobre el discurs segons l’edat i maduresa dels nois i noies i la competència comunicativa.

3.3.2. L’entrevista en grup

No hi ha res tan provocador per a la teoria com els problemes i els esforços pràctics .

Joshua A. Fishman

3.3.2.1. Introducció Per a l’anàlisi qualitativa del treball de camp a través de les entrevistes en grup el procés és de forma cíclica i circular i no seqüencial i lineal. Així aquest procés implica tot un treball que comença amb l’enregistrament del grup entrevistat, la transcripció literal del contingut i un seguit de lectures globals per poder anar establint categories, és a dir conceptes idees que l’entrevistadora pretén captar. A mesura que es va avançant en les categoritzacions significatives – mots clau, idees recurrents, convergències, divergències, conceptes, símbols- van sorgint de manera més clara els temes i els aspectes que, de manera més o menys encertada, s’han anat fent més nítids per a reflectir no només els continguts manifestos i explícits, sinó també, en certa manera, uns continguts latents que es posen de manifest a partir de les inferències de l’entrevistadora. Si en la part de la investigació quantitativa hi ha dues fases diferenciades, és a dir la recollida de dades i l’anàlisi de la informació, en l’anàlisi qualitativa les fases s’alternen des del començament fins a la redacció del text final. Tot utilitzant una metàfora pictòrica és com una pintura que s’observa en la seva globalitat i que permet apropar-s’hi i anar-ne visualitzant de manera més propera i minuciosa les diferents parts, que l’estudiós de l’art o l’amateur , creu més interessants , i després poder tornar a fer.ne una contemplació en tota la seva globalitat. Segurament s’hi veuran moltes més coses, i evidentment en poden quedar moltes altres per focalitzar i analitzar. Amb aquesta metàfora pictòrica també cal afegir-hi que el tema o temes d’estudi o d’observació poden ser diferents i diversos, segons la intencionalitat , per tant , això fa possible que de la mateixa obra, posteriorment es poden observar i anar a l’encontre de noves aprehensions a partir de la mateixa realitat contemplada i estudiada. És evident que aquesta tasca es pot fer de múltiples maneres: codificació per mitjans informàtics, amb l’ajuda d’un observador a l’hora de les entrevistes, amb la complicitat d’altres col·legues. En aquest cas tot el pes recau en una sola persona, la qual cosa té de positiu que hi ha una captació i una percepció globals dels diferents contextos en què s’ha treballat. Tanmateix l’acte d’interpretació, el fet de donar sentit a tot allò que s’ha anat

Parlar la llengua

93

aprenent pugui tenir connotacions més subjectives. Cal remarcar que a les entrevistes en grup, s’ha d’entendre el terme grup com a sinònim d’un col·lectiu en aquest cas nens i nenes, nois i noies que estan rebent educació primària i secundària. És a dir alumnat que participa amb algunes diferències – que s’aniran observant- d’una mateixa situació i experiència educativa. Així, s’estudia un conjunt de persones, pertanyents a la institució educativa, no individus en particular. Tanmateix el lector o lectora pot llegir les entrevistes on queden reflectits els individus i extreure’n, també, les seves pròpies conclusions. Objectiu de l’entrevista en grup: reunir un petit grup de nois i noies del grup classe per tal que parlin de les seves percepcions, experiències, vivències, emocions en relació al tema establert i permetre en la interacció amb els altres propiciar la reflexió, el contrast, l’argumentació, el comentari i, per tant, copsar aspectes que l’entrevista individual no possibilita. Com s’ha dit: s’ha optat per l’entrevista no dirigida amb un guió previ obert i no estructurat, amb la intenció d’adaptar-se a les característiques del grup, fet que permet crear empatia i fer sentir còmodes els membres del grup. Permet ser flexible, però comporta un fort desavantatge. Presenta problemes a l’hora d’analitzar la informació i sistematitzar-la. I fa difícil la comparació entre els grups, ja que tot i que les diferents temàtiques afloren sempre, ho fan de maneres diferents i disperses. És també important la pràctica i el grau de saber fer de l’entrevistadora/moderadora. En aquest cas una aprenent.

Relació entrevistadora/moderadora Els nois i noies entrevistats coneixien prèviament –el dia de l’enquesta- que un petit grup de la classe participaria en una entrevita. Aquest fet ja creava una coneixença prèvia del tema i de l’entrevistadora. Així es partia d’una situació en certa manera anunciada. S’intentava establir un clima de confiança i empatia i afavorir la participació de tot els membres del grup.

Formulació de les preguntes Les preguntes són l’estímul per a l’entrevistat. Pel fet de tractar-se d’una entrevista no estructurada, s’intentava fer aflorar a través de preguntes, reflexions, les opinions, pensaments, percepcions dels tema en qüestió. Es partia sempre d’una pregunta inicial que representava el fil que connectava la trobada i la seva reflexió sobre el tema presentat el dia de l’entrevista. Era una bona manera d’encetar el tema i propiciar la intervenció dels participants.

Estratègies que s’han utilitzat Cinema, experiències d’altres entrevistes a altres centres, posar-se a la pell de l’altre, posar exemples... segons el grup i la seva dinàmica.

Mostra: mostratge aleatori S’elegeixen a l’atzar 7 alumnes del grup classe a la qual prèviament s’havia passat l’enquesta. Segons Arnal (1994) Del Rincon et al (1995)34 34 Arnal, 1994; Del Rincón i altres (1995) Metodologies de la investigació qualitativa (1997) Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya

Parlar la llengua

94

“L’investigador interpretatiu o constructivista segueix un procés holístico-inductivo-idiogràfic que li permeti una comprensió global dels fenòmens i situacions que estudia; tracta de crear un clima social adequat perquè les persones puguin respondre fidelment segons llurs experiències i vivències, tenint en compte la idiosincràsia dels fenòmens i el context de les situacions. Aquest enfocament permet estudiar la realitat en la seva globalitat (enfocament holísitc) i contextualitzant-la”.

3.3.2.2. Presentació situació El dia de la presentació i resposta de l’enquesta a cada grup-classe, a part de l’oportuna explicació sobre el contingut i la finalitat de les preguntes, se’ls informava que més endavant es realitzaria una entrevista en petit grup per tal d’obtenir altres informacions sobre el tema. Aquesta coneixement previ del tema per una banda, i de la persona per l’altra, facilitava i donava un cert aire de continuïtat i de cosa sabuda a l’hora d’iniciar l’entrevista en grup. El dia de l’enquesta s’establia la data per a l’entrevista amb el tutor o tutora. Havien de ser set alumnes triats de manera aleatòria. En la majoria de centres es feia al moment de l’entrevista i d’altres ja estaven fets. Això va comportar que en dos casos no es complissin tots els requisits i, després de l’entrevista, saber que hi havia hagut un malentès i s’havia demanat voluntaris i en l’altre cas hi havia hagut el filtre de la persona que els tutorava per evitar conflictes d’actituds. S’intentava que la primera intervenció de l’entrevistadora fos sempre la mateixa com a punt de partida. i a partir d’aquí, s’anaven formulant altres preguntes, tenint en compte com s’anava desenvolupant l’entrevista i les característiques del grup. Així després de recordar-los el motiu pel qual eren allà, que val a dir, exceptuant algun cas d’extrema timidesa a tothom li agradava el fet de poder estar a l’entrevista. En iniciar l’entrevista es demanava si tothom tenia competència oral en català. La majoria de persones entrevistades parlaven català, amb algunes excepcions. Però val a dir que tothom va fer l’esforç de parlar-lo durant l’entrevista. En acabar, en diferents grups entre ells comentaven com havia anat i canviaven de llengua: ho feien en castellà. Així s’iniciava tot explicant que segons informacions i estadístiques els estudiants de Catalunya de les noves generacions són els que tenen més més coneixement de la llengua catalana. Tenen una bona competència en la comprensió lectora, oral, escrita, en canvi tot aquest coneixement i aquestes competències no es tradueixen en un ús de l’expressió oral, és a dir a amb el fet d’usar el català com a llengua de comunicació oral en tots els àmbits i situacions. A l’educació primària en primer lloc són més petits, els discurs és diferent, però tenen arguments i propostes clares i interessants. Els més immadurs es queden sovint en l’anècdota o bé repeteixen idees ja exposades. Se senten molt contents de participar en una entrevista i per aquest tema. Pel que fa a la transcripció s’ha estat fidel a l’expressió de l’alumnat.

Parlar la llengua

95

3.3.2.3. Temes i subtemes. Durant aquest treball interpretatiu s’han extret els temes i subtemes següents: Per al receptor o receptora sempre li queda l’oportunitat de recórrer a les transcripcions de les entrevistes i extreure’n d’ altres...

A. Creences, opinions, percepcions l’ús social del català A.1. El català no és necessari per a viure

A.2. Català: llengua de la ruralia A.3. Castellà: llengua majoritària A.4. Català: llengua minoritzada A.5. Respecte per l’altre A.6. El català no està de moda A.7. El català, llengua marcada

B. Usos lingüístics no familiars B.1. Tria lingüística en la interacció

B.1.1. Canvi de llengua B.1.2. Conversa bilingüe B.1.3. La llengua de coneixença B.1.4. Comoditat i manca d’esforç, dificultat

B.2. La llengua familiar B.2.1. Transmissió generacional B.2.2. Tria lingüística en l’àmbit familiar

C. Llengua i educació C.1. Llengua vehicular de l’educació C.2. La llengua vehicular de l’educació: primària vs secundària C.3. .La interacció al centre educatiu C.4. Materials curriculars

D. Comunicacions institucionalitzades i individualitzades D.1. Ús públic ús privat D.2. Competència i ús

E. Ideologies E.1. Conflicte lingüístic E.2. Fatxes vs independentistes E.3. Importància del grup: adolescents influenciables. E.4. Catalunya vs Espanya

F. Identitats F.1. Sentiment de pertinença

G. Immigració G.1. Immigració, integració, entorn

Parlar la llengua

96

H. Aprenentatge del català H.1. El català, llengua difícil

I. El català i el món laboral

J. El català i les institucions

K. El català i el lleure

L. Els mitjans de comunicació

M. Propostes alumnat

N. Creences, opinions i percepcions de l’ús social del castellà N.1. Llengua majoritària N.2. Respecte per l’altre N.3. Llengua de moda i de la joventut N.4. Llengua amb futur

O. Usos lingüístics: llengua familiar O.1. Transmissió generacional i tria lingüística

P. Llengua i eduació P.1. Castellà llengua vehicular P.2. Llengua d’interacció al centre

Q. Competència i ús Q.1. Castellà llengua fàcil

R. Castellà. Llengua oficial d’Espanya

S. Identitats

T. La immmigració 3.3.3. Informe de l’entrevista A. Creences, opinions, percepcions l’ús social del català

A.1. El català no és necessari per a viure Els nois i noies constaten de manera força general que a Catalunya es pot viure perfectament sense parlar català. Manifesten que no es fa necessari per a viure. I per a alguns el català es parla cada vegada menys. Constaten que es pot viure en castellà. I per a una part de nois i noies això ho consideren injust. El català per a molta gent és un idioma que no fa servei, si se sap el castellà ja es pot anar per tot arreu. La llengua predominant és el castellà. Hi ha força opinions que creuen que no hauria de ser així.

Parlar la llengua

97

Aquest fet, però, és percebut de manera diferent segons el context familiar educatiu i l’entorn més immediat. Així els nois i noies catalanòfons –per transmissió generacional o no- de zones on el context és favorable a la interacció en català són conscients que costa de trobar una simetria lingüística en tots els àmbits i situacions i veuen que el català no és la llengua predominant. Es dolen d’aquest fet i comenten les informacions que tenen de zones on el català està en una situació molt precària. Fan sovint referència a poblacions del cinturó industrial de Barcelona. Pel que fa a l’alumnat de les poblacions del Baix Llobregat, de manera força majoritària no ho veuen tan problemàtic i ho consideren normal, ja que el context on viuen no els possibilita la pràctica i l’ús del català. Per a alguns aquest fet és una pèrdua i una manca d’oportunitats i d’igualtat i per a d’altres no creuen que això els perjudiqui. Les persones catalanòfones d’aquesta zona se senten en una situació minoritària. I sovint manifesten que se’ls fa difícil d’usar-lo amb normalitat. Marta: : (...) El català és un idioma que no ens fa servei, sabent el castellà ja és

bàsic per anar per tot arreu. I jo estic en contra de tot això. IES Joanot Martorell. ESO.

Elba: Jo trobo que si ara al mercat es comencés a parlar català i vingués algú i es digués aquí en aquest poble es parla català, però no. Aquí es parla castellà i no ho intenten CEIP J.J. Ortiz.

Jordi: Però és que aquí depén de l'ambient. Aquí a Vilafranca és bastant català, pero te'n vas a tot Barcelona a les indústries com a Sabadell, Terrassa, Tarragona allà on hi hagi indústria l’ambient és molt diferent i casi tothom que si parla a casa castellà parlarà castellà, però, com diu el Pau, l’ambient d’aquí potser afavoreix més parlar en català. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Magda: És com un pèndul. A la guerra civil el català no es podia parlar, però a casa tothom el parlava, i ara és al revés, el podem parlar i ara no el fem servir. No sé... IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Imma: A les notícies només surten les coses negatives dels catalans. L’enfoc que ens donen ...la visió que té Espanya de nosaltres és la de la TV del PP. com ells volen que ens vegin i treuen els més radical els que més la lien i això no és així. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat

Alba: Els mitjans de comunicació tenen una influència molt gran i fan formar opinió a partir del que sents o llegeixes, és igual. ES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

A.2. Català: llengua de la ruralia Hi ha persones que consideren que el català es parla només- o queda reclós - al món rural

Parlar la llengua

98

o segons diuen als pobles petits. Aquest aspecte queda molt reduït a la percepció del nois i noies segons l’experiència viscudes, l’ambint en què es mouen, si coneixen en un major o menor grau Catalunya. Són capaços, però de reflexionar-hi i polemitzar sobre el tema. És evident que segons l’edat el discurs és diferent i les vivències també. Mònica: : (...) als pobles petits tota la gent parlava català, però ara no queden

gaires pobles petits. CEIP Can Vidalet.

Tais: Com em passa a mi al meu barri, perquè al meu barri tothom parla en castellà i jo no puc practicar. CEIP Baltà i Elies.

A.3. Castellà: llengua majoritària

Tothom està d’acord que la llengua que més se sent és el castellà. En preguntar sobre les possibles causes d’aquest fet les respostes són diverses i sovint controvertides. Per a alguns és degut al contacte amb persones vingudes de la resta de la península i que per diversos motius, que s’aniran exposant, no parlen català, per la qual cosa la interacció no es fa possible. I hi ha un manteniment i un predomini del castellà per damunt del català. Aquest fet del manteniment i predomini del castellà l’atribueixen entre d’altres causes al fet de donar-se grans concentracions de gent castellanòfona,que no s’ha bilingüitzat, procedent de la immigració de la resta de la península i aquest context no possibilita la interacció en català. Aquesta consideració és de manera majoritària a poblacions com Sant Andreu de la Barca. I a Molins de Rei i Esplugues, depenent també en major o menor grau de la tipologia del barri. Igualment a Vilafranca hi ha diferència segons la barriada35. No expliciten, però, que és la generació del seus pares la que ha poblat una bona part d’aquestes localitats. Ho fan, en tot cas, com a experiència personal. Per explicar quina és la seva llengua familiar, per exemple, però no hi ha una clara consciència d’aquest fet. Cinta: Que pels voltants de Barcelona allà com que hi ha molts més immigrants,

tothom parla més en castellà. No saben català, per exemple a l’Hospitalet de Llobregat no saben el català, llavors la gent parla el castellà. CEIP Critòfor Mestre.

Felip: Això depèn de la zona, perquè tu te'n vas, bueno, aquí encara, el nivell de català és bastant bo, però si vas al cinturó de Barcelona a l'harver-hi més indústria i acollir més immigració de tot Espanya hi ha un nivell de castellà més elevat (...) IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Fernando: Aquí a Sant Andreu de la Barca l’arribada d’immigrants d’Andalusia és general. Aquí, per exemple, jo parlo català i em sembla que la Núria també, però els demés es parlen en castellà. IES El Palau. Batxillerat.

35 Pel que fa a V ilafranca l’estudi de Bastardas (1985) La bilingüització de la segona generació immigrant; (1986) Llengua i immigració , tracta aquest tema. Fora interessant de continuar un estudi processual del fenomen.

Parlar la llengua

99

Aquest tema genera controvèrsia, ja que per a alguns aquest fet és injust i tanca les portes al coneixement i ús de la llengua catalana i per a d’altres és vist com a normal, ja que saber i usar el català no els aporta res ni té cap significat per a ells. Així es contemplen diferents percepcions, per una banda, sorgeix un sentiment de manca d’igualtat d’oportunitats que es poden donar en altres contextos. Aquestes persones tenen una comprensió i sensibilitat de la diversitat lingüística i cultural. Per a d’altres, aquest és un fet normal i no hi veuen cap necessitat que sigui diferent. Són, generalment punts de vista poc comprensius sobre la diversitat lingüística i cultural. Aflora també el sentiment d’indignació per part de joves, sobretot de Vilafranca, davant d’aquest fet i consideren que és una situació inadmissible. Alfed: Si tu no sabes catalán i estás en Cataluña i encima ni te hablan en

catalán, fijo que no lo aprendes IES El Palau. ESO.

Jose:

Yo veo mejor que primero aprendan castellano i después el catalán porque les abre más puertas. Si aprenden castellano les abren las puertas a toda España(...), en cambio si saben catalán sólo les abre las puertas en Cataluña i en Valencia i es más reducido. Tienen más posibilidades en hablar castellano. IES EL Palau. ESO.

Jordi: Si la gent no pogués sobreviure amb el castellà, tothom trindria de parlar català, per força tothom l’aprendria,(...) tothom parlaria català. És com si jo vaig a Anglaterra haig d d’aprendre l’anglès, doncs si vas a Catalunya perquè no has d’aprendre el català? I no l’has d’utilitzar ? És que no ho entenc, això. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

A.4. Català: llengua minoritzada Davant d’aquest fet del predomini del castellà i de la poca presència i normalitat de l’ús del català, sorgeixen diverses opinions pel que fa a la salut d’aquesta llengua. Cal remarcar que des d’una òptica teòrica i general tothom o una majoria està d’acord que cal usar-la, ja que la pervivència i continuïtat depèn del seu ús. Sembla, però, que per a algunes persones és una consideració que cal fer per ser “políticament correcte” més que no pas per convicció. Hi ha també algunes opinions que consideren obertament que hauria de desaparèixer. Els més petits són els que d’una manera més innocent exposen les seves idees. Pel que fa als més grans, hi ha sentiments diferents i percepcions contraposades pel que fa a aquest tema.

X: Parlar més (en català) , a casa, amb els amics, escoltant música, a la TV. Així t’acostumaràs més (...) perquè si ara parlem en castellà i molts anys així el català s’olvida. Passsaria igual com les pessetes ... CEIP Castell Ciuró.

Parlar la llengua

100

Alfred: És injust perquèacabaria extinguint el català IES El Palau. ESO.

Julia: Millor! (...) la lengua oficial de España es el castellano IES El Palau. ESO.

Núria: (...) vaig canviar d’escola l’any passat i a l’altra escola parlava sempre en català (...) i vaig arribar (...) i ara si em parlen en castellà, contesto en castellà. Cada cop menys gent parla català. IES Bernat El Ferrer. ESO.

Hi ha també referències a la història i a les conseqüències de la guerra civil amb el règim dictatorial de Franco, la repressió i manca de llibertats i les conseqüències que comportà per a Catalunya. Per a alguns, també, és la causa que tota una generació no va poder estudiar en català. Jorge: Jo crec que va ser per culpa de Franco. Franco no deixava que aquí

estudiessin català a l’escola. CEIP Pont de la Cadena.

Marcel: Pues encara que a Catalunya hi hagi igual de gent catalana que castellana, doncs que es parla més el castellà, a lo millor els catalans s’hi han acostumat. CEIP Balta i Elies.

Sorgeixen alguns estereotips en relació a la manera que la gent no catalana percep els catalans i viceversa. Belén: Jo crec que molts castellanoparlants tenen la idea que els catalans són

molt tancats en això del seu idioma perquè els catalans mateixos s’han pensat que la resta, els castellanoparlants, no els entenen (...) no veuen les dues opcions...perquè Catalunya ha ensenyat aquest model. Jo sóc de Salamanca i veig que tenen la idea (...) i aquí no passa tant com es pensa a fora (. ..) aquí els catalans només defensen la seva llengua. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Magda: Jo crec que en s tenen ràbia, sí, perquè només que miris les notícies, algun canal, al París Dakar, vale, va guanyar un català i a un canal van dir que va guanyar un espanyol. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

A.5. Respecte per l’altre El concepte de l’alteritat i la interpretació del respecte en la situació que es dóna en el contacte de llengües i la llengua de Catalunya és divers i controvertit. Parlar la llengua de la persona nouvinguda o ajudar-la a parlar la llengua del lloc d’acollida? Aquesta qüestió és delicada i amb diferents percepcions. Sovint amaga falsos prejudicis.

Parlar la llengua

101

Així per a algunes persones el respecte passa per parlar castellà als castellanòfons. Altres opinions defensen que el respecte és parlar la llengua del país d’’acollida. En aquest punt polèmic afloren també les sensibilitats en la percepció de les llengües minoritàries i les diferents ceences. Per una banda la conveniència d’integrar-se i parlar el català perquè és la llengua de Catalunya, i per l’altra la conveniència de parlar el castellà perquè és la llengua d’Espanya. Rosa: Es que Catalunya no es un país independiente, es una región de

Espanya. SI fuera un país sí que tendría que hablar catalán, pero es una región de Espanya. IES El Palau. ESO.

X: Yo si voy a un sitio y me hablan catalán, para mi no es una falta de respeto.

Sara: ... i més aquí que tenim tant immigrant i tant estranger.....Si no saben ni català ni castellà, tu els pots parlar català, perquè sinó no l’aprendran mai... IES Milà i Fontnals. Batxillerat.

Jordi: Ha de ser més que això, ha de ser una mica d’orgull, ha de ser de dir, doncs si vaig a un lloc i estic allà, m’adapto. I els meus fills ja són catalans, doncs aprénc a parlar català potser no parlaré català sempre, però faré l’esforç... IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Daniel: Jo també crec que està bé per educació. Si er parlen en castellà... CEIP Estalella i Graells.

Hi ha una opinió força majoritària que l’actitud dels catalanòfons no facilita la pràctica i l’ús del català als nouparlants. Sorgeix força sovint la idea d’un relaxament important i molta comoditat per part de les persones que l’entenen, i que el podrien parlar, però que els resulta més còmode no fer-ho. I per tant, demanen una actitud positiva per part dels no catalanoparlants. I també l’esforç de parlar-lo, ja que és la llengua del lloc on viuen. És demana un sentiment de generositat per part de les persones nouvingudes en relació a la llengua. I òbviament un canvi d’actitud de le persones catalanòfones. Per tant creuen que hi ha un relaxament per amdues parts. Vicenç: És més aviat perquè la gent es relaxa, no s’hi posa ...

IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Núria: El meu germà que...els mateixos companys de classe li deien que per què parlava català... que si ells parlaven castellà, doncs que parlés castellà , doncs si estàs més còmode i ells t’entenen... IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Jordi: Si a Catalunya et retreguin que parles català....ja és per fotre’ls una Si a Catalunya et retrreguin que parles català...ja és per fotre’ls una hòstia... IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Per a alguns no cal triar la llengua Els castellanoparlants si no saben parlar català, no cal

Parlar la llengua

102

que el parlin, s’ha de donar espai a totes dues llengües. Per a alguns aquest fet passa per la no bilingüització dels castellanòfons. Aquest aspecte està lligat amb la no necessitat del català per a viure, per una banda, la dificultat i/o comoditat per l’altre . I per últim el fet de no entendre la pluralitat cultural i lingüística. X: Jo crec que parlem castellà perquè com és la llengua oficial de tot

Espanya. I el català només és de Catalunya, i molt poca gent la parla... CEIP Castell Ciuró.

Jordi: Hi ha diversos factors, per una banda hi pot haver la gent que se senti espanyola i que no li doni la gana de parlar català, després la comoditat... IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

La idea que saber llengües és una riquesa i com més llengües se saben millor, no és compartida per tothom. Més ben dit, de manera teòrica semblaria que sí, però hi ha opinions oposades. Per a algunes persones la llengua de Catalunya no té el mateix valor que el castellà. Hi ha també una sensibilitat per part d’alguns nois i noies sobre el fet que representa comprendre i integrar-se en una nova cultura. Veuen la cultura i el fet cultural català important. Enrique: Depèn molt de la persona de si es vol adaptar o no es vol adaptar i

aprendre l’idioma. Jo crec que és millor quan vas a un país nou, que no coneixes, adaptar-te a les seves costums, a tot, i serà millor per la seva integració (...) Jo crec que sí que el català és una llengua més i com més llengües sàpigues parlar més bé. IES Milà i Fontanals. ESO.

Maria: Si, però jo no pensaré que el català és millor que el castellà, al revés jo tinc dues llengües. Jo per respecte a l’altra gent, les he de saber parlar totes dues. IES Eugeni d’Ors. ESO.

A.6. El català no està de moda En algun moments sorgeix la idea que el català, en cert ambients, no està de moda i és vist com la llengua de la gent gran. Per a alguns es pot tractar d’una qüestió passatgera. A primària consideren que hi ha gent castellanoparlant que es pensen que el català és una llengua antiquada i que el castellà està més de moda. Consideren que no es qüestió de moda sinó que no el volen aprendre i que darrera d’aquesta manca de voluntat “volen fer mal”. Aquesta idea de moda la centren dins l’àmbit de la gent jove. En aquest aspecte també s’apunta el tema de la llengua relacionada amb un grup social, una etapa educativa, l’ESO i amb la mentalitat. Així, comenten que hi ha grups que, només, veient-los, són susceptibles de parlar una llengua o l’altra (aquest aspecte es tractarà en un altre apartat). L’ESO és l’etapa on els nois i noies es deixen influenciar més pel grup, i finalment apunten aspectes relacionats amb mentalitats més obertes i progressites o més tancada i retrògades. Magda: A mi em sembla que aquí a Catalunya hi ha molta més gent que parla

Parlar la llengua

103

castellà que no pas el català. No l’utilitza. Jo crec que és una moda, també. ES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Manel: Hi ha gent castellanoparlants que es pensen que el català és una llengua anticuada i es pensen que el castellà està de moda. CEIP Pau Boada.

Sheila: És una moda, això , perquè al principi quan vas a començament de l’ESO, tothom va d’aquest pal i, clar, tu també has d’anar d’aquest pal,(...)i tothom tingui de ser igual... tothom anirà a parlar castellà ... IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Núria: No és que estigui de moda depèn del grup social que pertanys i són els teus amics, pues si parles el castellà seràs acceptat perquè van d’aquest rotllo, saps? Però no és que estigui de moda és un tipus de gent que sempre es marginen perquè no s’integren. Tenen una mentalitat tancada. És com retrocedir en el passat, saps? IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

A.7. El català, llengua marcada En parlar del poc ús del català als centres educatius, sorgeix una qüestió que si bé no és majoritària si que és recurrrent. Per a alguns nois i noies catalanòfons, sobretot de centres on hi ha una majoria castellanòfona, expliquen que senten una certa vergonya de parlar i dirigir-se a algú en català. És una diferència que no volen assumir perquè per a alguns no és ben vista. El raonament d’algunes persones per a resoldre aquesta situació és la d’usar la llengua majoritària i d’aquesta manera s’estalvien problemes.

Per a d’altres, és viscut amb tristesa i impotència de no poder parlar la pròpia llengua en un àmbit com el centre educatiu. I no ho comprenen. Aquest aspecte porta a raonaments del tipus que les persones catalanòfones són sempre les que han de supeditar-se i per altra banda la intolerància i manca de generositat de persones que han triat de viure a Catalunya.

Des del punt de vista teòric sorgeix l’explicitació que cal promoure el català i recuperar-lo i fer que la gent l’aprengui i no s’avergonyeixi de parlar-lo. La llengua de la família també condiciona i té importància en el fet de parlar o no el català.

Per a alguna persona que pateix aquesta situació i que declara que ha hagut d’abandonar la seva llengua per a la interacció amb companys i companyes, la majoria dels quals han nascut a Catalunya, exposa que aquest fet li fa sentir un cert rancor cap el govern espanyol que va en contra de Catalunya. A alguna de les darreres entrevistes fetes després de les darreres eleccions, hi ha opinions que mostren una certa esperança amb el nou govern de Catalunya.

Una part important de les persones entrevistades diuen que cal un canvi radical per als catalanoparlants i parlar en català. Està clar que la majoria de castellans l’entenen. S’ha d’acabar aquesta vergonya

En entrar a l’institut hi ha alguna persona que ha hagut de canviar de llengua i adaptar-se al castellà per no sentir-se discriminada pels companys i companyes. Sovint han sofert mofes o han ridiculitzat els que parlaven català

Parlar la llengua

104

Eric: (...) aquí (a) Catalunya ya no per costum sinó hi ha gent que fins i tot li fa vergonya de parlar, de dirigir-se a algú en català. I això en un altre lloc és impensable (...) jo penso que S’ha de fer un canvi radical de la gent que sap parlar-lo i passar d’aquesta vergonya. Perquè està clar que la gent l’entén,(...) Jo penso que és l’única manera... perquè després ja només ens podrem lamentar. IES Joanot Martorell. Batxillerat.

Marta: Hi ha molta gent que pensa així, però també hi ha altra gent que quan tu vols portar una conversa en català, al final has d’acabar cedint i parlar en castellà ...o risites o no s’entenen i es mofen de la teva llengua i et fa sentir molt malament. IES Joanot Martorell. ESO.

B. Usos lingüístics no familiars

B.1. Tria lingüística en la interacció La tria de llengua és un tema recurrent en el camp de la sociolingüística catalana. Ha estat molt estudiat i continua sent motiu d’estudi. (Bastardas (1991, 1996, 2002)36 Pujolar (1997)37, Boix (1993)38, Vila (2003)39, Torres (2003)40 per citar-ne alguns. Alguns d’aquests estudis estan recollits a Treballs de Sociolingüística Catalana41. Cal dir, però que cal afrontar aquest tema més enllà de la sociolingüística i veure-ho també des d’un pla psico-sòcio-lingüístico-cultural.

B.1.1. Canvi de llengua Actualment, en una proporció molt majoritària, la població de llengua catalana, en l’ús interpersonal si aquesta persona els contesta en castellà, canvia de llengua. Sovint, també passa que persones catalanòfones en adreçar-se a una persona desconeguda ho fan en castellà. Igualment succeeix si aquesta persona, pel seu aspecte o pel seu accent, és percebuda com a estrangera. 36 Bastardas i Boada, A. 1991 Fer el futur. Sociolingüística, planificació i normalitació del català. Barcelona: Empúries. 1996 Ecologia de les llengües. Medi contacte i dinàmica lingüística. Barcelona: Proa. 2002 “Llengua i noves migracions: Les experiències canadenques i la situació a Catalunya” Revista de Llengua i dret, núm 37 (setembre), pàg.153-158. 2003 “Comunicacions institucionalitzades i comunicacions individualitzades, La complexitat de l’ús social de les llengües” ”. Treballs de Socilongüística catalana. L´’us oral del català. Dades, reflexions i propostes. Benicarló: Onada 2003. 37 Pujolar, Joan. De què vas, tio? Barcelona: Empúries, 1997 38 Boix, Emili . Triar no és trair. Barcelona: Edicons 62, 1993 39 Vila i Moreno, X. “Els usos lingüístics interpersonals no familiars a catalunya. Estat de la qüestió a començament del segle XXI”. Treballs de Socilongüística catalana. L´’us oral del català. Dades, reflexions i propostes. Benicarló: Onada 2003. 40 Torres, J. “L’ús oral familiar a Catalunya” Treballs de Socilongüística catalana. L´’us oral del català. Dades, reflexions i propostes. Benicarló: Onada 2003. 41 Treballs de socilolingüística catalana. L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes, núm 17. Benicarló: Onada 2003.

Parlar la llengua

105

Aquesta conducta, molt estesa, respon a unes normes socials de tria lingüística. La interiorització individual d’aquestes normes segons els contextos són percebudes, per algnes persones, com a manca de respecte si no se segueixen. Així, ens trobem amb dos problemes importants que afecten de manera negativa l’ús interpersonal del català . Per una banda els hàbits i rutines interioritzats en la interacció i per l’altra de quina manera, amb quins arguments cal afrontar aquesta percepció força dominant sobre el concepte de “respecte o educació” en relació a la llengua d’aquelles persones que no tenen el català com a llengua inicial. Cal donar arguments tant per a uns com per als altres. E.Larreula, M. Siguan, J. Sola diuen

“En el segle XXI sols sobreviuran les llengües (llengües petites) que es recolzin en la voluntat col.lectiva de fer tots els esforços necessaris per mantenir-les vives” “Avui” 23-I-2003.

Aquestes aspectes són temes recurrents a les entrevistes. Hi ha una part de joves que consideren una situació injusta pel fet que quan es vol portar una conversa en català s’ha d’acabar cedint i parlant en castellà. També constaten la tendència a parlar en castellà a la gent que vénen de fora, i afirmen que d’aquesta manera no es possibilita que les persones nouvingudes puguin parlar-lo. Consideren que aquesta actitud no facilita l’aprenentatge i la pràctica per als nous parlants. Per a d’altres és una manca d’atenció. Creuen que si es tracta de persones de parla llatina que ja entenen el català, no els cal aprendre’l per a la comunicació. Aquest fet genera controvèrsia. S’hi afegeix també el fet també estés de parlar en castellà a persones de llengües no romàniques. Eric: També es perd molt el català, perquè els que som catalanoparlants

davant d’un castellanoparlant, parlem molts cops castellà. Canviem la llengua (...) no l’aprenen mai perquè nosaltres ya no els hi facilitem. IES Joanot Martorell. Batxillerat.

Rashid: Per exemple si vaig a un centre sanitari que parlen català entre ells i es dirigeixen a mi, ho fan en castellà, i no sé què fer. IES El Palau. Batxillerat.

Juan: Eso es normal como saben elllos que hablas catalán. Dilo tu antes ... IES El Palau. Batxillerat.

Natalia : Que li parlin català i si veuen que tu no saps, pues llavors que et parlin en castellà però la primera vegada que t’haurien de parlar seria en català. IES El Palau. Batxillerat.

Jordi: Això sí que és veritat. A tota la gent que ve de fora se li parla en castellà (...) casi segur que el primer que aprendrà serà el castellà. Jo crec que hi ha un tansenfotisme. Som noslatres que hem de fer l'esforç, en canvi, si tinguéssim estat i això...pues encara que tinguéssim el castellà, igualment el català seria automàtic. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Parlar la llengua

106

Per a l’alumat d’educació primària aquest tema el tenen molt clar. L’expliciten i donen arguments. Per a ells és un costum, un hàbit que va en augment. I fan referència a solucions institucionals i individuals. Elba: Parlar més a casa, amb els amics, escoltant música, a la TV. Així

t’acostumaràs més. CEIP J. J. Ortiz.

Octavi: Oriol (...) Si no el saben i els parles en català l’aniran aprenent com aquell anunci “Parla’m en catala” CEIP Estalella i Graells.

Amb aquestes aportacion aquests nens obren un aspecte important i que es tractarà en un altre apartat en relació a les comunicacions institucionalitzades i les individualitzades. Aquest tema el tracta Bastardas seguint l’experiència quebequesa de Jean-Claude corbeil (1980) 42(1999 )43 i Pradilla (2203)44

“De fet, es tracta més aviat d’un continuum que abraç a dos grans pols, amb situacions intermèdies de difícil catalogació. El primer fa referència a les comunicacions emeses pels organismes socials formals i pels individus que els representen l’administració oficial, ensenyament, mitjans de comunicació, etc.), i el segon donaria compte dels comportaments lingüístics dels individus com a ens particular en tota la gamma de situacions de privacitat”

Així el tema és recurrent en les converses i en els diferents àmbits de comunicació institucionalitzada, en el nostre cas la institució educativa i la privada en l’àmbit familiar i d’usos interpersonals. Per a alguns no cal triar la llengua. Si els castellanoparlants, sigui quin sigui la seva procedència, no saben parlar català, no cal que el parlin, s’ha de donar espai a totes dues llengües. Per a alguns aquesta no bilingüització de les persones castallanòfones està estretament connectat amb el fet ja esmentat que el catala no és necessari. D’altres veus apunten, per una banda, la comoditat i la dificultat que comporta aprendre una llenga nova. Dins d’aquestes opinions també hi ha el fet de no entendre o no voler entendre el fet diferencial català. X. Jo crec que parlem castellà perquè com és la llengua oficial de tot


Jordi: Hi ha diversos factors, per una banda hi pot haver la gent que se senti espanyola i que no li doni la gana de parlar català, després la comoditat... IES Milà i Fontanals.Batxillerat

Es comenta el fet també recurrent en l’experiència d’alumnat de canviar de llengua en un acte públi no institucional si hi ha dues o tres persones que no són catalanòfones. Es 42 Corbeil, Jean Claude(1980). L’aménagement lingüistique du Quebec. Montreal: Guerin 43 Bastardas, A.(1999) “Informe per a la Catalunya dels 2000. “ publicat a Fundació Jaume Bofill. Barcelona: Mediterrània. Pp.747.750. 44 Pradilla, M. Àngel. (2003) “La llengua catalana a Catalunya: un futur incert” L’Espill, pp.135-142.

Parlar la llengua

107

demana que es canviï de llengua. Això sol passar molt en reunions de classe. (Vegeu apartat d’eduació). Sara: ... si jo vaig en un altre país i hi ha una classe amb 60 holandesos i hi

ha 2 castellans, dubto molt que canviïn de llengua i ens facin la classe en castellà, doncs jo crec que aquí les classes s’han de fer en català. Si ve aquí és per aprendre l’idioma d’aquí, si cal traduir, es fa. IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Johnatan: Hi ha algunes persones que diuen que el castellà i l’inglès són més importants que el català i que es parla més l’inglès que tots els idiomes CEIP Can Vidalet.

La idea de la riquesa que comporta saber llengües i com més llengües se saben millor, no és compartida per tothom, ja que per a algunes persones la llengua de Catalunya no té el mateix valor que altres llengües.

B.1.2. Conversa bilingüe Algunes persones consideren que s’ha de mantenir la conversa en català, això pot ajudar a potenciar-ne l’ús, i només canviar quan realment no hi ha possibilitat de comprensió. Es considera que hi ha un relaxament i que cal un esforç dels propis catalans. I també ser capaços de mantenir converses bilingües. La majoria de joves veuen difícil de mantenir una conversa bilingüe. Per a alguns és una sensació que els incomoda i per a d’altres pensen que pot ser vist com una manca de respecte. Camil: A mi em costa parlar en una llengua diferent de la que m’està parlant

l’altre interlocutor. I si coneixes una persona en una llengua es mantindrà... IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

B.1.3. La llengua de coneixença S’apunta un altra factor que té importància a l’hora de la tria lingüística. És el paper que juga en l’ús interpersonal la llengua en què les persones s’han conegut o han iniciat la seva relació. Aquest fet és habitual i sovint persones que s’han conegut parlant una determinada llengua se’ls fa difícil de trencar aquesta rutina. Aquest fet sembla força estès. És per això que és important la llengua d’inici de relació amb les persones nouvingudes, ja que d’aquí se’n pot derivar l’ús d’una llengua o una altra. S’apunta també el perill de la guetització que en moments sembla donar-se entre grups catalanòfons que ja saben que ho són amb grups castellanòfons. Enrique: La majoria de persones catalanoparlants, primer s’acostumen a parlar en

castellà amb una persona que vingui d’un altre lloc i després ja no parlen català. No s’acostumen mai. IES Milà i Fontanals. ESO.

Eric: En la majoria de casos és per costum. Si t’acostumes a una persona a

parlar en un idioma ja no canvies

Parlar la llengua

108

IES Joanot Martorell. Batxillerat.

Marta: La base és que la gent no creï guetos entre els catalans amb el catalans i castellans amb castellans que hi hagués una diversitat. IES Joanot Martorell. ESO.

B.1.4. Comoditat i manca d’esforç, dificultat

Aquesta tria lingüística que fa que la gent opti per una llengua o altra en determinats àmbits o situacions, des del punt de vista d’aquests joves té diferents causes. Per a uns aquests fets són fruit de la comoditat i manca d’esforç. Comoditat i manca d’esforç perquè els catalanòfons pel fet de dirigir-se i/o contestar en castellà no els faciliten l’adquisició de la llengua i per a ells els és còmode. Sempre són els catalanoparlants aquells que s’han d’adaptar. A primària també creuen que hi manca d’esforç. Consideren que manca voluntat i interès, tanmateix hi ha opinions de persones d’altres països que creuen que parlar la llengua, en aquest cas la catalana, és un motiu per a la convivència i la integració. Els més petits també aporten un aspecte nou relatiu a la dificultat que poden tenir les persones grans a l’hora de parlar una llengua nova. Hi ha una part emocional que aflora, ja que pensen amb avis o familiars i la dificultat que poden tenir o tenen per aprendre una llengua nova. Demanen que s’ha de ser comprensiu per a aquestes persones. D’altres expliquen casos d’avis que l’han après i el parlen. Darrera aquestes creences i fets se’n poden extreure aspectes relacionats amb el nivell cultural de la família i l’entorn on es desenvolupa la vida quotidiana. Els mateixos infants remarquen la dificultat que tenen les persones majors a l’hora d’aprendre una llengua si l’entorn no els és favorable. Algunes persones fan distinció entre el fet d’aprendre i parlar català de les persones que van arribar ja de grans i les que ho van fer de joves i les que han nascut aquí. Emilia: Ma mare va venir de Galícia i els meus avis també i la meva mare va

aprendre català ,(...) però els mes avis encara no s’acaben d’acalarar i ja porten aquí vint i pico d’anys i jo els hi parlo català i ells m’entenen, però a l’hora que han de parlar català ells no treuen ni una paraula. CEIP Pont de la Cadena.

Gemma: La meva iaia fa temps que va vindre aquí. Vivia a Córdoba i ara fa

classes de català per les iaies i cada dia porta deure i li dic que si vol que l’ajudi CEIP C.Mestre Vilafranca

Marc: A vegades la gent que ve de Cadis li sembla que el català és un idioma molt difícil, ja no vol saber res d’ell. No s’esforcen prou. CEIP Estalella i Graells.

S’introdueix un tema que es tractarà a part que és el de la ideologia i la identitat. Tema complex, difícil i delicat del qual se’n parlarà al corresponent apartat. Jordi:

Hi han diversos factors, per una banda hi pot haver la gent que se senti espanyola i que no li doni la gana de parlar català, després hi ha la

Parlar la llengua

109

comoditat... IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

B.2. La llengua familiar

B.2.1. Transmissió generacional

“En un país d’immigració com Catalunya, cal que l’ús interpersonal del català no depengui del fet d’haver-lo après en família, i que sigui usat espontàniament pels ciutadans amb altres llengües familiars. L’escola és un dels poc llocs on tots dos reptes poden abordar-se de manera conjunta”

Xavier Vila i Moreno Un dels factors que juga un paper decisiu en la transmissió lingüística intergeneracional és la composició lingüística de les parelles. La llengua familiar té molta influència i fa decantar parlar una llengua o una altra tant al centre educatiu com a fora. És per això que cal un canvi radical en pràctica sociolingüística dels centres de secundària. Cal distingir entre la llengua familiar i la llengua que es parla fora de casa. I de la llengua que es parla fora de casa, s’hauria de fer, també, una distinció entre la llengua d’us en l’àmbit educatiu i la dels altres àmbits. Per parlar català bé no hi hauria de tenir té res a veure la llengua familiar. Així és possible compartir la llengua familiar en castellà i la llengua catalana que hauria de ser la llengua apresa i usada en tot l’àmbit educatiu. La llengua comuna. L’entorn, òbviament, afavoreix aquesta competència, però precisament coincideix que als centres on l’entorn no és favorable a la interacció corresponen als instituts on la pràctica docent està lluny de ser l’adequada i, per tant, no possibilita l’assoliment de la competència oral. La manera d’entendre el fenomen de contacte lingüísitc, la pluralitat i el coneixement i la integració a Catalunya també semblen tenir un paper important a l’hora de veure la necessitat de la tria lingüística amb els seus descendents. Per a algunes persones és vist com un actiu i una manera d’integrar-se. Per a algunes persones l’edat d’arribada dels pares és fonamental, per a d’altres la lliguen amb el fet de tenir estudis o no. Així les persones que han pogut estudiar i tenen cultura l’aprendran, les altres no. Les persones catalanòfones que no han rebut el català per transmissió generacional tenen segons el context (social, familiar...)diferents punts de vista. Susana:

Els meus avis eren de fora, d’Andalusia i Saragossa i van vindre aquí i entre ells dos parlen castellà, però als seus fills els hi parlen català. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Damian: Jo crec que és diferent pares andalusos que ser andalús. Ella ha nascut a Catalunya per això parla català, però si fos que ve ...i no ha anat a l’escola aquí, no crec que parlaria català perquè no tota la gent que ve de fora parla català. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Sara: ...Al català accedeix la gent de cultura. La gent que ve a estudiar a Catalunya els hi fan aprendre català, però la gent que no estudia i és la que hi ha més, pues moltes vegades no pot aprendre el català...i amb els seus fills parlen castellà. IES Joanot Martorell. Batxillerat.

Parlar la llengua

110

B.2.2. Tria lingüística en l’àmbit familiar

La tria lingüística en parelles mixtes és un fenomen a estudiar, així a grans trets i a partir de les dades quantitatives i qualitatives es pot deduir que a les zones de forta castellanització la tria és a favor del castellà, és a dir preval la llengua ambiental, mentre que a les zones de més barreja lingüística sovint la tria es decanta pel català. A les entrevistes es podia constatar com nois i noies de parla catalana explicaven que el pare o la mare eren d’Andalusia, Extremadura... I nois i noies no bilingüitzats de manera efectiva i amb un català gens col.loquialitzat comentaven igualment que el pare o la mare havien nascut a Catalunya i parlaven català, però no era la llengua triada per la família. Segons Torres (2003)45

“Un dels factors que juga un paper decisiu en la transmissió lingüística intergeneracional la composició lingüística de les parelles. Aquesta determina en bona part la llengua que es parlarà als fills i per tant la seva llengua inicial”

En quest punt cal remarcar que el context condiciona en gran manera la tria lingüística dels cònjuges. Així els testimonis dels nois i noies de 2a generació d’immigrants estudiants d’ESO I de batxillerat, una bona part tenen una competència en català oral i col·loquial. Fins que no aportaven l’experiència personal no se sabia que el pare o la mare no provenien de Catalunya, Però la llengua d’adopció havia estat el català. Fet que no passa al Baix Llobregat on en la mateixa situació la tria lingüística és majoritàriament a favor del castellà. Manel: Crec que també influencia molt els pares perquè si un pare és castellà,

doncs ell segurament parlarà més castellà que no pas català CEIP Pau Boada.

Sandra: Jo crec que és els pares perquè si et parlen en castellà, a veure el meu para és català i la meva mare castellana i parlen els dos castellà per no liar-me, perquè el català de vegades em lia i jo sóc catalana i em passa això... CEIP Pau Boada.

Hi ha terstimonis de descendents de parelles bilingües que expliciten que han optat pel castellà. Diversos són els motius. A part del context, sorgeix la manca d’estudis, el franquisme que va reprimir l´ús i l’ensenyament del català del pare o la mare i, també, al nivells d’estudis de la parella. Hi ha la creença que si el català es passa de generació en generació no es pot perdre. Seria un perjudici per Espanya que es perdés el català. És una cultura més i una comunitat rica. Diuen que Espanya sense Catalunya i Euzkadi no seria res perquè són comunitats riques. Òscar: Hi ha gent que ha anat a l’escola després que es comencés a fer

l’ensenyament en català que realment aquesta gent entén i sap parlar català, en canvi la gent que va venir als a anys 60 o 70, ja de gran, n’hi han molts que l’entenen, però no el saben parlar.

45 Torres, J. (2003). “L’ús oral familiar a Catalunya”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 17 pp.47.76.

Parlar la llengua

111

IES Bernat el Ferrer. ESO.

Vanessa: (...) el meu pare és d’Andalusia, però la meva mare és d’aquí i quan anava a l’escola ja no donaven català... parlo del franquisme i això ha influït ...no va aprendre català. I el meu pare és de fora, així que sempre hem parlat castellà IES El Palau. Batxillerat.

Elena: Els meus avis també són de fora (...)l ells van venir aquí i no tenien estudis. Si no tens estudis és molt més difícil aprendre una llengua...Ells l’entenen i poden fer l’esforç de parlar-lo i sempre han volgut que els seus fills aprenguin català i parlin català, però ells amb els seus fills si que els han parlat castellà i lo que no troben gens bé persones que els diuen si no parles català, no ets català. Ells se senten catalans, però és que no poden... IES Bernat el Ferrer. ESO

Victòria: La meva mare tampoc va tindre estudis i des de que va arribar aquí, d’Andalusia, va començar a parlar en català... IES Bernat el Ferrer. ESO.

Vicenç: És aquest el problema. La gent no s’esforça. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Maria: Però depèn de la persona si s’acostuma d’hora i té bon aprenentatge. Diuen que és més fàcil aprendre les llengües de petit. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Hi ha nois i noies la família dels quals procedeix de la immigració intraestatal de segona generació que no s’han bilingüitzat de manera efectiva i no tenen consciència que els seus progenitors també van formar part d’una immigració. No tenen clar el fet diferencial català i creuen que els únics que s’han d’adaptar a la llengua d’aquí son les noves migracions. Per a alguns “els altres”. En preguntar qui són els altres responen que els marroquins. Quan parlen de la llengua d’”aquí “ és a dir de Catalunya hi ha opinions i creences divergents. Per a alguns joves la llengua d’aquí és el català, per a d’altres (potser no la majoria) la llengua d’aquí és el castellà. Per a alguns el català i el castellà. Sovint són nois i noies que viuen en zones on la interacció en català no és un fet habitual. Julia: Bien porque es él el que viene o sea llega a un sitio que lo más lógico es

que se adapte él que no el profesor a él, aunque tambien es correcto, pero es como cuando vienen los imigrantes aquí, pues se tienen que adaptar ellos, no nosotros (los españoles) a ellos (...) los árabes. IES El Palau. ESO.

Jordi: Es parla més el castellà que el català. IES El Palau. ESO.

Jose: Jo crec que és la influència que ens donen, perquè jo crec que a casa, a mi per exemple, el pare i la mare em parlen castellà i veig canals que donen a la tele, la majoria són en castellà. Sols n’hi ha dos en català(...) Si tenim dues llengües perquè tens que dir-li que no te parli amb la llengua en que ell vol. És una mica de respecte... IES El Palau. ESO.

Parlar la llengua

112

Eva: Però vénen més gent, però els que no s'adapten són els àrabs. Tenen un

altre llenguatge. Hi ha gent que ve de fora per exemple, argentins, també els tenim que ajudar una mica. IES El Palau. ESO.

Alfred; Tots els catalans saben parlar el castellà (...) És injust perquè acabaria extinguint el català. IES El Palau. ESO.

Julia: Millor! Si los andaluces supieran hablar en catalán , vale que vengan i que hablen catalán, pero si no saben ...que aprendan tambien, pero la lengua oficial de España es el castellano. IES EL Palau. ESO.

La immigració de països de sudamèrica, malgrat constatar que no tenen cap problema per a viure en castellà i la relació i desenvolupament de la vida quotidiana, sí que hi ha una tendència i una certa sensibilitat a pensar que han d’aprendre la llengua del país on han anat a viure. Malgrat tot se’ls fa difícil l’aprenentatge en les zones abans esmentades. Hi ha potser més comprensió a l’hora d’entendre la necessitat de saber parlar la llengua catalana que nois i noies de la resta de l’estat amb poca consciència d’aquest fet lingüístic i cultural.

Quant a la immigració de parla no romànica hi ha el testimoni d’alguns magribins que malgrat haver-se iniciat en català han hagut de renunciar-hi pel context en què es troben i per l’hàbit de persones catalanoparlants de dirigirse’ls en castellà. I també per la no continuïtat del català com a llengua vehicular a l’educació secundària.

En tots els casos contrasta per una banda la bilingüització, no consolidada, dels nens de l’educació primària amb l’ús gairebé monolingüe en alguns centres del castellà a la secundària. Les consideracions extretes sobre aquest fet són diverses.

Malgrat haver-hi algun testimoni d’intolerància i incomprensió sobre la diversitat cultural i lingüística d’Espanya per part de joves procedents de la resta de l’estat, la majoria considera que el català hauria de ser la llengua més parlada, ja que és la llengua de Catalunya. Cal remarcar que hi ha una bona part d’alumnat de secundària, més generalitzat a Vilafranca, però també al Baix Llobregat, sobretot als cursos de batxillerat, on diuen no entendre el canvi lingüístic que es dóna entre primària i secundària.

C. Llengua i educació

C.1. Llengua vehicular de l’educació La llengua de l’educació, la llengua vehicular i la de la interacció als centres educatius ha de ser en teoria la llengua catalana. La realitat, però és tota una altra. Vila i Moreno (2004)46 En relació als usos lingüístics a l’escola diu:

“Si per guanyar l’escola s’entén fer del català l’única llengua vehicular de docència a (pràcticament) totes les escoles de Catalunya de la mateixa manera que el castellà ho és a Andalusia o Castella, no es pot dir que s’hagi assolit aquest objectiu. Si en canvi per “guanyar l’escola” s’entén convertir el català en la llengua vehicular àmpliament predominant a la gran majhoria de centres escolar de Catalunya aquesta fita sembla a grans trets assolida a l’ensenyament primari, i pendent encara al secundari”

46 Vila i Moreno, X. Llengua Societat i Comunicació 1, 8-15

Parlar la llengua

113

C.2. La llengua vehicular de l’educació: primària vs secundària En tractar el tema de la llengua vehicular i d’interacció professorat alumnat, la majoria de les persones entrevistades de secundària constaten que a l’escola primària es parlava més en català. Expliquen que el català era la llengua vehicular de totes o gairebé totes les assignatures. La llengua d’interacció a l’aula i fora de l’aula amb els mestres també era majoritàriament en català. Si aquestes manifestacions es constrasten amb les dades estadístiques és evident que queden àmpliament confirmades.

Un altre aspecte és la llengua en què es relaciona l’alumnat. Aquest és un altre tema. I la majoria afirma que la llengua d’us interpersonal al pati és el castellà, tant a primària com a secundària. Exceptuant alguns petits grups que mantenen el català, fet que es dóna en alguns centres de Vilafranca.

La llengua predominant a molts centres de secundària és el castellà. Hi ha centres del cinturó industrial on la llengua vehicular d’ una bona part de les assignatures és en castellà. Igualment la llengua de la interacció alumnat-professorat fora de l’aula. Hi ha una part de joves que considera injusta aquesta pràctica establerta. Per una banda, pel dret a rebre l’ensenyament en català i, per l’altra, perquè impossibilita l’aprenentatge de la llengua a les persones que no la tenen per transmissió generacional. És, però, un tema controvertit i depèn de l’entorn, la sensibilitat i les creences que es tenen lligades a aquest fet.

Pel que fa a la primària la majoria coincideixen que la llengua vehicular és el català. Saben però, per la informació de germans o altres persones que a la secundària no és així, i que la llengua que predomina, sobretot, en centres del cinturó industrial de Barcelona és el castellà.

Haydé: Que escolto més el català en l’escola pels professors que al carrer. I això que estem a Catalunya que es parla en català. CEIP Matilde Orduña.

Mustafà: Això és com jo aue he vingut del Marros i no sabia res, ni català ni castellà. Vaig començar a anar a l’escola i quan ja he anat a l'escola els nois i la mestra em parlaven en català i de mica en mica anava aprenent (...) Jo crec que jo que he vingut d’un altre país i estic aprenent el català i el castella, no? I perquè no s’oblidi el meu iciona els dissabtes i els diumenges que no faig re, vaig a una escola d’àrab. CEIP J.J. Ortiz.

Màrius: Que els professors de mica en mica me’l van ensenyar molt bé i ara quan vaig a casa d'un amic que la seva mare és catalana, pues parlo en català. CEIP Pau Boada.

Ramon: Que al cole ensenyen més català perquè és la llengua de Catalunya i al col.legi sempre es parla català. CEIP Pau Boada.

Parlar la llengua

114

Per a l’alumnat de secundària des del record confirma que a l’escola de primària la llengua vehicular i d’interacció mestre-alumne era el català. Tots els nois i noies manifesten, però, de manera majoritària, que al pati la llengua que més s’usava era el castellà. Comparen aquest fet socilingüístic a l’educació primària amb la realitat que viuen a l’educació secundària i constaten la diferència que hi ha hagut. Cal remarcar que als centres de Vilafranca de secundària la realitat és diferent i, malgrat pot haver-hi alguna(es) classes en què s’imparteix en castellà, ho veuen com un fet negatiu i declaren que no entenen el perquè. Saben, també, que la realitat del seu centre és força diferent dels centres del cinturó industrial de Barcelona. En algun moment en parlen. Sílvia:

La diferència de l’escola a aquí...quasi bé ningú parlava en castellà i vaig arribar aquí i la majoria d’alumnes parlen en castellà entre ells. Hi ha un grup reduït que sí que parlem entre nosaltres en català. Jo, personalment, amb la majoria parlo castellà. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Elena: Jo a l’escola quasi sempre els professors ens parlaven en català i això generava que si algú era castellà, doncs intentava d’aprendre el català. En canvi, aquí hi ha molts professors...la majoria que parlen en castellà, però jo igualment segueixo parlant en català. IES Bernat el Ferrer.ESO.

. Hi ha algunes veus que demanen explicacions a les institucions, ja que consideren en primer lloc, que haurien d’haver vetllat pel compliment de la normativa i, en segon lloc, pel fet d’haver deixat l’educació secundària sense cap tipus de control en matèria sociolingüística. També hi ha dubtes sobre la legalitat i la normativa vigent. Aquest buit porta problemes i controvèrsies. Jordi: És que no ho entenc... però com poden fer les classes en castella. És

per fotre tots els dirigents de Catalunya per un lloc...però és que...com pot ser que els catalans siguin els perjudicats? Jo per exemple a química m’ho noto...( en castellà no m'entra ) jo crec que es tindria de tenir per norma fer totes les classes en català, el 100/100 i si no que vagin en un lloc diferent dels PPCC. IES Milà i Fontanls. Batxillerat.

Pau : Però no és obligatori que totes les classes siguin en català? O sigui això també ...no podem negar que això és Espanya i els funcionaris arriben de tot l'estat... que hi hagi cursos de català gratuïts i en un marge de temps ... IES Milà I Fontanals. Batxillerat.

Així els testimonis extrets des d’una òptica més catalanista mostren el seu descontent i incomprensió sobre una situació que no s’hauria d’haver donat. I es pregunten sobre quina ha de ser la competència lingüística del professorat que imparteix classes a l’educació secundària. I quina és la normativa i qui l’ha de fer complir.

Parlar la llengua

115

Jordi:

Pero si vas un lloc i la teva feina consisteix a donar les classes en català , per collons has de saber parlar català o sino vés-te' n a un altre lloc on puguis fer classes en castellà. Perquè si tu siguis de fora no pot ser que els alumnes es vegin perjudicat. És que no ho entenc per enlloc. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

X La Generalitat es té que cuidar que el català es conservi i que a l’escola pública els professor parlin en català als alumnes IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Sara: Si es vol que el català tingui salut , ja no només hospitals ... i l’ensenyament sinó arribarà un moment que no es parlarà... IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Hi ha alumnes, sobretot de batxillerat, de centres del cinturó industrial de Barcelona on l’entorn no facilita la interacció en català que se senten perjudicats, perquè el centre no els ha possibilitat una bilingüització efectiva. Per a alguns no s’està complint una normativa i per a d’altres és una manca de respecte per a les persones que no tenen el català com a llengua familiar. Òscar: Jo opino que a l'escola primària tots els professors excepte el de castellà

ens parlaven en català i al venir aquí a l’institut vaig observar que hi havia aquí a l’institut vaig observar que hi havia molts alumnes que tots eren castellans i que alguns professors també donaven la matèria en castellà. I sí, és cert que a l’escola primària es fa servir més el català que a la secundària. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Vanessa: A l’escola casi tots els dies em passava parlant en català, però ara aquí a l’institut, que no es fan les classes la majoria en català, ho trobo negatiu. IES El Palau. Batxillerat.

Francesc: A l’escola es feia tot en català i vaig passar aquí a l’institut i vaig passar

de parlar majoritàriament de català a parlar castellà i clar em trobo a Catalunya, i no és per res, peerò vaig fer el canvi aquest i ho vaig notar bastant. IES El Palau. Batxillerat.

Neus: No és tan sols això, és que ja els professors d’entrada et parlen en castellà i tenim assignatures que els llibres els tenim en català i els professors donen la classe en castellà. T’estan dient vale pots parlar català, però aquí el que farem és parlar en castellà. ES El Palau. Batxillerat.

Juani: Però si un a un professor le preguntas en catalán él no te dice que no le preguntes en catalán tu le hablas como quieres y el otro si te entiende te responderá como quiera IES El Palau. Batxillerat.

Francesc: La diferència és que ell és el professor i la seva responsabilitat dins de

Parlar la llengua

116

Catalunya seria motivar també la llengua catalana a més d’ensenyar l’assignatura que toca. (...) IES El Palau. Batxillerat.

És evident que hi ha una part de professorat que no imparteix la docència en català. No és el moment d’entrar en consideracions sobre les funcions que ha d’exercir la direcció dels centres i l’administració eduativa. Pel que fa a les causes poden ser diverses hàbits i rutines adquirits, praxis malentesa, manca de projecte educatiu i control de l’administració competent... Pel que fa a l’alumnat procedent de les noves migracions i la llengua catalana hi ha opinions diverses. Algunes creuen que és una manca de consideració per a les persones nouvingudes no tenir possibilitat d’aprendre català. Per a d’altres és vist com un problema afegit per a aquestes persones. Maria: Jo crec que el problema està a les escoles perquè moltes vegades a les

escoles és tan patètic, per no dir penós, que arribi un immigrant de fora...no els hi donin ni opció a aprendre’l, només mà d’obra barata...És té que començar des de baix, a l’escola perquè pugin les generacions bé. Jo entenc que a una persona gran li costi d’aprendre’l.... IES Eugeni d’Ors. ESO.

En parlar de la competència en llengua catalana del professorat, alguns nois i noies apuntaven que professors de parla castellana, però amb ganes d’impartir l’assignatura en català, es troben davant d’una classe, en el cas de Vilafranca, que no valora l’esforç i és un motiu de burla. Els mateixos alumnes feien autocrítica davant d’aquest fet. Sara: Sí però de vegades ... nosaltres ...a l'ESO ... una professora de l'ESO

(...) li retrèiem que no parlés en català ... o no no lo hablo bien...Un dia va ser arribar a classe i dir una sola paraula en català i es que vamos, vam estar rient setmanes. I clar la tia què va fer. No va tornar a parlar més en català. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Aquesta resposta davant d’una persona que intenta expressar-se en català és un fet que també han comentat altres persones, no forçosament de l’àmbit educatiu, que sovint han de vèncer la timidesa i això comporta un descoratjament.47 Aquest és un tema que cal afrontar des de l’administració i donar-li resposta. És evident que aquella frase que es va fer famosa “tot professor és professor de llengua” no és certa. . No només cal donar opcions a les diferents necessitats lingüístiques del professorat per al seu reciclatge, sinó que cal abordar el tema com a formació inical de les persones de totes les disciplines que es pensen dedicar a la docència. Així calen nous plans d’estudi que incloguin l’aspecte sociolingüístic. I també ajuts adequats a les necessitats de cada centre en particular. Hi ha alguns nois i noies que creuen o almenys associen que els alumnes que no estan 47 Vegeu “Veu Pròpia” organització de nous parlants a favor de la llengua. http://www.veupropia.org

Parlar la llengua

117

interessats per aprendre i parlar el català es corresponen a aquells que no els importa acabar o no l’ESO. Carme: la gent que vol continuar estudiant hi té interès...A l’ESO es veu clar, la

gent que no vol passar ni l’ESO què li importa el català IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Per a la majoria de joves de famílies castellanòfones l’entrada als instituts on no es donen les condicions que s’haurien de donar representa una aturada i conseqüentment un retrocés dels usos lingüístics iniciats a l’escola. I si es té en compte el nou sistema educatiu de la LOGSE que comporta estar dos anys menys a l’educació primària, queda patent que encara agreuja la situació. El català és per a molts alumnes només la llengua d’una assignatura, en un registre estàndard i, de vegades, ni això, ja que pel fet de no usar-la no es reconeixen en aquesta llengua. Imma: Aprendre’l...Tothom els sap, el que cal és usar-lo.

IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Rashid: yo lo hablo cuando puedo. Fa sis anys que visc aqui. IES El Palau. Batxillerat.

Vanessa: A tot arreu hi hauria d’haver aquesta motivació per la llengua almenys als llocs públics. IES El Palau . Batxillerat.

Hi ha altres opinions i creences que s’oposen al fet que la llengua vehicular hagi de ser el català. Això es dóna, sobretot, a centres on la població és majoritàriament castellanòfona no bilingüitzada efectivament, malgrat haver nascut i escolaritzats a Catalunya. Aquestes creences semblen força esteses entre una determinada part de joventut. És evident que si s’ha arribat aquí cal cercar quines són les causacions que han conduït a aquesta situació. És clar que l’alumnat no n’és responsable. Hi ha una rutina molt generalitzada entre una part de professorat tant pel que fa a la llengua vehicular de coneixements com la de l’us interpersonal de pensar que davant d’una majoria d’alumnat castellanoparlant d’usar la llengua castellana. Només cal entrar a alguns instituts i parar l’orella per adonar-se de quina és la realitat sociolingüística del centre. Berrio comenta 48

“Als institus, ni la direcció dels centres ni l’autoritat educativa exxcerceixen cap mena de pressió sobre el professorat perquè utilitzin el català a les classes, per la qual cosa cada professor fa la classe en la llengua que vol (...) o dit d’una altra manera, el sistema educatiu incompleix la legislació lingüística”.

Rosa: Si estudias una cosa por ejemplo tecnologia o naturales i sólo las

aprendes en catalán, yo creo que es mejor en castellano porque puedes explicarlo mejor dentro de España.

48 Berrio, A. (2004) Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics. València: Contextos 3 i 4.

Parlar la llengua

118

IES El Palau. ESO.

Julia: Las classes de catalán tendrían que ser optativas porque por ejemplo viene un chino, un árabe o lo que sea porque tienen que aprendrer el catalán? Vale que está aquí, pero ...las clases todas las tendrían que dar en castellano IES El Palau. ESO

José Los profesores tendrían que hablar las dos lenguas. Cada uno que hable la lengua que quiera. IES El Palau. ESO.

Es produeixen tensions quan algun professor pregunta en quina llengua prefereixen que imparteixi la classe, fet que han explicat que és freqüent. També es manifesta que aquesta situació es repeteix en conferències o informacions que sovint es fan als instituts ja sigui com a temes transversals o d’altra tipologia. Així la persona en qüestió abans d’iniciar l’exposició demana amb quina llengua volen que parli....I el conflicte està servit. Així sembla que la tendència ha estat a abdicar de la llengua que ha de vehicular l’ensenyament-aprenetatge. Aquest fet condiciona l’ús interpersonal entre professorat alumnat fora de l’aula en totes les altres comunicacions tant formals com informals que hi ha en un centre educatiu. No es pot ser innocent i pensar que en cas de donar-se les condicions necessàries i de compliment de la llei, el problema de la llengua estaria solucionat. És evident que no, però, hi hauria canvis substancials dins l’àmbit educatiu, sobretot, de les aules i els passadissos. El pati ja sabem que és tot un altre tema. Antoni: No és només a les universitat, a molts centres escolars passa aquesta dosa. El

castellà és l’idioma que es parla més entre els estudiants. Moltes vegades els profes per poder explicar millor als alumnes utilitzen el castellà en comptes del català que és el que tindrien que utilitzar en teoria. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

També s’ha apuntat moments de tensió quan hi ha algun alumne que no vol parlar català a la classe de català. Igualment passa a la classe de castellà quan hi ha algú que es nega a parlar-lo. Així es pot constatar una actitud molt negativa en relació al respecte per les llengües d’altri. Hi ha però connexions clares amb aspectes ideològis i identitaris que es tractaran en un altre apartat. Òscar: Aquí hi ha diversos grups uns més espanyolistes altres més catalanistes.

Llavors, clar hi ha gent que passa bastant del tema de la ideologia, llavors hi ha moments crítics per exemple quan s’ha de fer la classe de català hi ha persones espanyolistes que no volen fer l’esforç de parlar en català i llavors hi ha moltes tensions amb la professora, per exemple. IES Bernat el Ferrer. ESO.

C.3. La interacció al centre educatiu

Hi ha dades i opinions que fan pensar que la llengua vehicular a l’aula condiciona la

Parlar la llengua

119

llengua de la interacció en els usos lingüístics més informals fora de l’aula (Vegeu anàlisi estadística) . Així el nombre de professorat que imparteix en castellà no possibilita que la interacció professor-alumne en altres situacions, ja siguin de comentaris sobre aspectes de l’assignatura, com converses més informals als passadissos siguin en català. Aquest és un aspecte molt important. Si la llengua del centre educatiu, no pot incidir o no canvia els usos exteriors. Què podem dir del fet que ni al centre s’utilitzi? Hi ha idees que ningú no ha explicitat ni argumentat ni legitimat sobre el fet de quina és la llengua de l’educació a Catalunya, sembla, teòricament, que es té clar a l’educació primària, però no passa el mateix a la secundària. Així sembla que hi ha hagut un “laisser faire, laisser passer”. Hi ha opinions de joves molt crítics amb aquesta situació. I demanen explicacions i responsabilitat a les institucions competents. Hi ha també una altre aspecte que es deriva d’aquesta praxis educativa. Es tracta dels nois i noies procedents de les noves migracions i que s’incorporen a uns determinats centres i, per tant zones amb una alta concentració de població immigant. Amb quina autoritat moral es pot dir a uns adolescents que estan aprenent una llengua nova – TAE i aquest curs Aula d’Acollida- que en incorporar-se a l’aula ordinària se’ls imparteix en castellà. A part de ser, a més a més, la llengua majoritària, la que senten als passadissos i la de la interacció, amb moltes de les situacions que es donen al centre? És construir castells a la sorra! Així Bastardas diu:

“De fet, en les situacions d’alta concentració i segregació immigratòria, la llengua dels mestres serà un dels pocs vehicles eficaços de bilingüització de la segona generació a l’edat biopsicològica òptima i abans que hagin d’accedir a la societat general i al mercat labora” (...) “La política social educativa, per tant, si es vol que aquest factor sigui resolt, ha de preveure les estratègies necessàries de col.loquialització del català i d’encoratjament positiu per al seu ús entre els individus de L1 castellana, en especial els que tinguin un context social desavinent per a la pràctica de l’idioma no nadiu”49 (...)

Hi ha algunes opinions que diuen que poden distingir en veure grups al centre aquells que són susceptibles de parlar català i els que no, segons la manera de comportar-se. També expliciten que això no sempre és compleix, però. En tot cas són percepcions signifcatives. Manuel: Jo crec també que a l’escola o sigui a primària l’ús del català és més

extens, sí però quan arribes a l’institut hi ha més llibertat i queda separat els qui parlen català i castellà. IES Joanot Martorell. Batxillerat.

Sara: És com si la gent que parla català s’amagués. Em vaig enterar aquest any de que ell parlava català i jo sempre parlo en castellà és la costum IES Joanot Martorell. Batxillerat

Sara: Jo crec que hi ha persones que no perquè uns siguin més bons sinó perquè (...) n’hi ha que veus que són grups que tan poden parlar una llengua com l’altra, però hi ha grups grossos que dius: aquests parlen tots en castellà. Això es veu.

49 Bastardas, A, (1996) Ecologia de les llengües pp. 136, .185

Parlar la llengua

120

IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Francesc: ...no entenc perquè a primària vaig estar parlant en català i, aquí, a l’institut (...) em vaig trobar que tot era castellà. Jo sincerament m’agradaria que fos en català. Si hi ha moltes escoles que ho fan en català, per què nosaltres ho hem de fer en castellà? Però sense escloure el castella IES El Palau. Batxillerat.

C.4. Materials curriculars

Els llibres de text i tot el material curricular de l’educació secundària obligatòria i postobligatòria és en català. Així a les assignatures impartides en castellà expliquen que es troben en situacions incòmodes, ja que el llibre és en català, les explicacions i la interacció del professor en castellà. Especifiquen també que això comporta dificultats a l’hora d’aprendre apunts. Elena: Jo amb això em passa una cosa. Tinc tots els apunts en castellà, els

llibres en català, els exàmens són en català (...) Jo no sé què fer. (...) I si el llibre està en català és perquè aquella assignatura s'ha de donar en català i ells han d'explicar en català. I si dien preferiu el castellà(...), segur que mai no n'aprendran perquè aquestes mestrres segur que porten molt de temps en l’ensenyança, però com mai no han fet l’esforç per parlar el català... IES Bernat el Ferrer. ESO.

Maria: També es creen tensions quan alguns professors que els dóna igual parlar en català que en castellà, pregunten quina llengua prefereixen que parli. I sempre hi ha tensions perquè sempre hi ha alguns que volen que es parli castellà i altrees català IES Bernat el Ferrer. ESO

Neus:

(...) llibres els tenim en català i els professors donen la classe en castellà... IES El Palau. Batxillerat.

D. Comunicacions institucionalitzades i individualitzades

D.1. Us públic ús privat Sembla haver-hi una confusió per una part del professorat i alumnat entre l’ús públic i el privat. Una cosa és en la vida privada parlar la llengua que es triï per les circumstàncies que siguin. I l’altra és la llengua en l’ambit públic i d’una institució pública com són els centres de secundària. Hi ha veus crítiques de cara la institució educativa en particular i l’administració en general Una majoria considera que si es viu a Catalunya, la llengua predominant hauria de ser el català. S’’hauria de respectar i parlar-lo en tots els àmbits. No ha de passar com al País Basc on el basc gairebé no es parla. A Catalunya hi ha molta més gent que parla el castellà. No obstant i això diuen que a la resta d’Espanya es pensen que és al revés, i que hi ha poca informació sobre el fet de la diversitat cultural i lingüística d’Espanya. En preguntar-los quins podien ser els motius pels quals el català es parla menys, i per tant no es pot viure en català, hi ha diferents opinions- segons centres i zones- sobre quines

Parlar la llengua

121

són les causes que han portat a l’actual situació. Tothom coincideix a assenyalar el factor de la incorporació massiva de la immigració intraestatal concentrada en zones amb poca barreja amb població catalanòfona. I l’arribada constant de les noves migracions, entre d’altres factors que s’aniran exposant. La paradoxa, comenten, és que durant la repressió franquista el català no es podia parlar en públic, només a casa. Ara es pot parlar i no es fa servir. L’alumnat de primària considera que a Catalunya s’ha de parlar català a tothom perquè si no els que vénen de fora no el podran aprendre mai. Si cal, explicar-los bé què signifiquen les paraules perquè en vagin aprenent. X: ...Si les institucions no fan res qui defensarà el català? Els pobres que

parlem el català i el defensem, que som pocs!. IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Sara: Una cosa és l’àmbit privat. Però el públic i a les escoles considero que tot professor hauria de parlar en català. És l’escola catalana. I no val la comoditat! IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Hi ha també alumnes que apel.len al dret individual tant del professor com de l’alumne Camil: Jo no estic d’acord perquè cada professor ha d’esplicar amb la llengua

que se senti més còmode i explicarà millor. IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

X: No hi estic d’acord. És una escola pública catalana ell cobra per això i si està treballant aquí, ha de parlar en català, perquè per comoditat jo vindria despullada! IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

D.2. Competència i ús Els joves catalanòfons diuen que els catalans tots són bilingües, en canvi hi ha una gran majoria de gent que ve de la resta de l’estat que no ho són, si més no de manera efectiva. Consideren que aquesta asimetria no és justa. Per a una bona majoria de nois i nois de 2a generació de família procedents de la immigració de la resta de l’estat, el català és la llengua de la classe de català. No és la llengua de la interacció en l’àmbit educatiu i no el tenen col.loquialitzat. En aquest aspecte hi ha diferència entre Vilafranca i el Baix Llobregat. A Vilafranca hi ha una major correspondència entre competència i ús. Pel que fa als joves de les poblacions del Baix Llobregat no hi ha correspondència entre competència i ús i encara menys si per ús s’entén ser capaç d’utilitzar tots els registres Camil: Vaig arribar a Catalunya quan tenia 6 mesos, la meva mares es de

Palència, el meu pare és d'Extremadura. (...) però de mica en mica els companys que sempre em parlaven en català i sense adonar-me’n el vaig aprendre i penso que bé. Jo no veig del tot que hi hagi un retrocés del català. Si que hi una mica que hi ha gent que es creu que està de

Parlar la llengua

122

moda el castellà. Quda més guai que dicen, perquè és millor i és el que saben parlar els grups més conflictius. Queda més rebel parlar en castellà. IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Vicente: .. a casa sempre parlo en castellà i aquí tot el dia parlo en català. És cultura aprendre idiomes. IES Eugeni d’Ors. ESO.

Tots aquells joves que s’expressen de manera poc fluida en català, consideren que és perquè la llengua familiar és el castellà.I la majoria de pares i/o avis procedeixen del sud d’Espanya i aleshores el castellà és la llengua familiar. Es pot ser competent en una llengua i nu usar-la. Cal, però, admetre que si no s’usa una llengua en tots els àmbits difícilment es tindrà competència. Pel que fa als nois i noies de poblacions on la realitat demolingüística no fa possible aquesta interacció, tenen menys possibilitats, per qüestions òbvies, però si no és tampoc la llengua de l’educació, les possibilitats queden reduïdes. Imma: ...l’Antoni només sap català dels llibres de text i té una visió del català

que només és la llengua estàndard i li sembla com si el català fos la llengua només d’acadèmia. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Arribar a tenir una competència independentment de la llengua d’origen, és un dels reptes que té la llengua catalana . AixiÍ, Vila (2004) fa aquesta reflexió 50

“De fet, els estudis etnogràfics en profunditat semblen indicar que l’adopció progressiva del català com a llengua de l’escola no ha modificat substancialment el comportament lingüístic de l’alumnat en relació amb el dels seus pares. De fet, diversos estudis han assenyalat que els escolars catalans tendeixen a seguir els comportaments exteriors a l’escola. Així, a bona part del país, els catalanoparlants han continuat parlant català entre ells i amb els mestres, i castellà amb els companys castellanoparlants. La majoria d’aquests darrers parlarien en castellà pràcticament amb tothom, però el sistema escolar aconseguiria fer-los practicar el català amb els seus mestres – i així aprendre’l”

I encara

“Hi ha el risc que bona part de l’alumnat ni col.loquialitzi el català ni s’hi arribi a sentir mai del tot còmode. D’altra banda la perpetuació de les actuals normes d’ús lingüístic posen en entredit la supervivència de la llengua pròpia del país, si més no a mitjan termini. En un país d’immigració com Catalunya, cal que l’ús interpersonal del català no depengui del fet d’haver-lo après en família i que sigui usat espontàniament pels ciutadans amb altres llengües familiar.”

Seguint el raonament de X. Vila en aquests moments als centres on s’aplega una majoria de persones de famílies castellanòfones no bilingüitzades coincideix amb una tipologia de centres que han abdicat amb la connivència de l’administració a donar continuïtat a la 50 Vila , X. Llengua, Societat i Comunicació 1, 8-15

Parlar la llengua

123

immersió que s’havia fet a l’educació primària. Andrea: .....s’utilitza amb grups el català només que ja es coneixen (...) No sé per

què, però sempre passa igual, llavors és com si tinguessin un club dels que parlen català.(...) com l’idioma de casa...ens entenem nosaltres... IES Joanot Martorell. Batxillerat.

Xavi: Aquí el 80% de padres son castellanos i en tu casa estás acostumbrado a hablar en castellan... i con tus amigos tambien, es lo mas normal hablar castellano. IES Joanot Martorell. ESO.

Òscar: Son bilingües (els catalans) i com que el castellà està present a la societat, la gent que viu en una família catalana aprèn català i la gent que viu en una família castellana li costa més. I alguns el parlen i altres s’hi resisteixen. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Resistència aquest és un tema important i que cal afrontar i fer que aflori i es parli de manera clara i franca i sense prejudicis, d’aquest tema. Per què hi ha resistència ? Quins són els motius que fan que per a algunes persones el fet de ser bilingües, parlar dues o més llengües no ho veuen com una riquesa? Les llengües sumen no resten. Sorgeix també la paraula “moda” Algunes persones dieuen que el català no està de moda entre la gent jove. No és modern. Núria: No és que estigui de moda, depèn del grups social que pertanys (...)

pues si parles el castellà seràs acceptat perquè van d’aquest rotllo, saps? Però no és que estigui de moda és un tipus de gent que sempre marginen perquè no s’integren. Tenen una mentalitat tancada. És com retrocedir en el passat, saps IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

E. Ideologies

Cal substituir un pensament que aïlla i separa per un pensament que distingeix i connecta. Cal substituir un pensament disjuntiu i reduccionista per un pensament de la complexitat, en el sentit originari de la paraula complexus: allò que s’ha teixit conjuntament.

Edgar Morin

E.1. Conflicte lingüístic Hi ha un tema recurrent i és el de relacionar llengua i ideologia. Les ideologies tenen influència en aquest àmbit i són motiu de conflicte. I generalment identifiquen llengua amb

Parlar la llengua

124

ideologies: parlen de fatxes i independentistes sempre associats amb la llengua. També parlen de la influència familiar. I del fet de comprendre o no la pluralitat i diversitat cultural i lingüística de Catalunya. D’aquest fet cal no oblidar fets històriques que han marcat d’una manera o altra alguns posicionaments. Com diu Bastardas 51

“(...) ha de quedar clar que la presència contemporània del castellà a Catalunya no es deu a un únic i senzill fenomen sinó en tot cas a la interrelació dinàmica entre dos factors bàsics, l’un – i, de bon tros, el més important – el de la subordinació política històrica de la comunitat catalana a les intstàncies del poder central – i centralista uniformista – espanyol, i l’altgre, les grans migracions d’individus procedents d’altres àrees lingüístiquess compreses en el mateix Estat i, de manera enormement majoritària, de l’àrea castallanoparlant (...) aquests fenòmens han esdevingut intrínsecament interrelacionats i sinèrgics, tot i que és absolutament necessari intentar distingir-los tant per tal d’entendre adequadament l’evlució de la situació sociolingüísitca del país com per dissenyar les polítiques lingúístiques més adequadess per a la transformació de la realitat”

Sònia: Ideologia. Perquè penso que qui fa que la llengua duri o no són els joves

perquè són els que són el futut (...) i tenen la mania, molts, de tenir una ideologia fatxa, per ells el català és com una vergona, m’entens? (...) llavors es veuen més grans parlant el castellà. (...) Que després poden canviar? Sí, però hi ha molts joves que van així i la veritat és que és la majoria. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

E.2. Fatxes vs independentistes El conflicte de lllengües i associat a les ideologies és un tema que es dóna bàsicament als centres de seundària. L’alumnat de primària n’està informat i alguns manifesten una certa inquietud. En general totes les aportacions tendeixen al reduccionisme. Identifiquen una ideologia feixista, anomenats els “fatxes” i els associen amb castellanoparlants,a vegades la indumentària és un alre factor d’identificació. Els grups catanoparlants amb voluntat de ser-ho se’ls anomena “catarrufos” i se’ls identifica amb grups catalanistes Pel que fa a la terminologia amb lleugeres diferències segons els centres, sempre és la mateixa: fatxes, pelats, castellanoparlants i feixistes vs independentistes i/o catalanistes anomenats punkis, catarrufos, lufos Aquest és un tema que s’hauria de tractar i fer aflorar als centres educatius. S’hauria de parlar d’aquest tema que queda circunscrit als símbols externs. És un tema complex i conflictiu, però calen arguments, sensibilitat, empatia tant des d’una posició com des de l’altra. 51 Bastardas, A. Ecologia de les llengües

Parlar la llengua

125

Marc: A mi em fa por anar a l’institut, perquè a veure si estic parlant en castellà i em vénen uns independentistes (...) o al revés, estic parlant en català i vénen uns fatxes ... CEIP Estalella i Graells.

Octavi: ...independentistes, fatxes... Per exemple jo encara no vaig a l’institut, però sé que algun amics meus no saben com parlar perquè si senten parlar d’una manera s’enfaden amb ells i si senten parlar d’una altra s’enfaden perquè hi ha gent que només vol saber una llengua (...) no cal tindre només una llengua, com més millor. CEIP Estalella i Graells.

Els més petits de primària que parlen per allò que han sentit explicar, hi afegeixen un aspecte nou que a la secundària no ha sortit en cap moment i és l’aspecte lligat al gènere. Així segons ells aquest conflicte queda centrat dins el món masculí. Jorge: (...) a l'institut obliguen més als nens, perquè les nenes van a uns altres

grups, ja no obliguen a les nenes CEIP Pont de la Cadena.

Carolina: (...) a les nenes no obliguen perquè les nenes són més dèbils, llavors no t’obliguen. CEIP Pont de la Cadena.

Segons comenten de manera força generalitzada on es concentra més aquesta problemàtica és a l’ESO. I sovint algunes persones hi afegeixen que els anomenats fatxes són persones que no tenen interès pels estudis i no pretenen ni acabar l’ESO. També exposen que hi ha una part important de la ideologia familiar en aquestes posicions. Algunes veus consideren que aquests posicionaments són més durs en els grups castellanoparlants. Imma: Sí, independentistes. A veure jo he parlat tota la vida el català (...)a mi no

m’agraden gens els fatxes, però tampoc sóc independentista. (...) Molta gent depèn del que pensin a casa seva (...) no ho mira des de foa...i si els seus pares pensen “estos catalanes separatistes” ...que se piensen que son algo más que lo españoles. No noi no ens pensem res. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Neus: Els fatxes jo crec que són bàsicament els que parlen castellà i a la mínima que senten algú parlant en català ja salten: ya estás hablando catalán , estamos en España. IES El Palau. Batxillerat.

Laura: I la part de pelats conservadors. Uns viva España, viva Franco i viva todo lo español. I els altres són visca la terra llire. IES Eugeni d’Ors. ESO.

Parlar la llengua

126

Marian Los punkis se piensan que Cataluña es un país i no sé qué y que España es una mierda, pero està dentro Espanya, estamos( ...) los punkis son los catalanes los que tienen las ideas así: extremas. Una persona castellana puede respetar a una persona que habla catalán... IES Milà i Fontanals. ESO.

Joan: No tots els catalans són punkis (...) i Catalunya està dintre Espanya(...) A mi em deien punki, però perquè parli català haig de ser punki? Pues, no! Tot està molt lligat a la política. IES Milà i Fontanals. ESO.

D’aquest mateix aspecte en parlen els nens i nenes de primària. Ramon: Hi ha gent que diu que els que parlen molt català són punkaras o

catalufos. Com el racisme, però racisme de llengües o sigui uns no toleren que parlin castellà i altres que parlin català. CEIP Pau Boada.

Manel: Els pressionen perquè parlin castellà, no els accepten. IES PAU Boada.

Màrius: Et diuen, tu ets un catalufo que sempre parles català, tu no pots... CEIP Pau Boada.

Laura: Però els catalans es pensen que és un altre país i no estan a gust con els espanyols CEIP Pau Boada.

Francesc: Ridiculitzen una mica el fet de parlar català. No ho accepten. IES El Palau. Batxillerat.

L’alumnat d’ESO i també de batxillerat comenta que en la majoria de casos hi ha ignorància i ni els independentites ni els anomenats fatxes saben què vol dir. I que són influències de grups . I una manera de fer-se veure. A batxillerat mantenen més distància sobre aquest tema.

E.3. Importància del grup: adolescents influenciables. Expliquen que a l’edat d’entrada a l’institut, a l’ESO, la ideologia marca molt. Sovint diuen que és per reafirmar-se o per ser acceptats. Tothom coincideix en el fet de la influència que els més grans de 2n cicle d’ESO exerceixen amb els més jovenets. I també remarquen, en alguns casos influència familiar. Joan: (...) la meitat d’aquesta gent no saben ni la meitat de què va. El que fan

és dificultar la convivència amb l’altra gent. IES Eugeni d’Ors. ESO.

Marga: De lo que son ni nada. No se dan cuenta de qué significa llevar un tatuaje nazi. IES Eugeni d’Ors. ESO.

Parlar la llengua

127

Sara:

A l’ESO són més influenciables. Hi ha molta més gent que parla castellà que al batxillerat. IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Joan: ??? De vegades parlen d’independència i després veus que les idees que tenen són cap a l’altra banda . Això mola molt IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Pau: No són majoria, hi ha més gent entremig. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Marta: Hi ha gent que no sap conviure amb dues llengües. Jo sí que sé...se parlar en català i castellà, i si t’adreces a una persona castellana, acaba imposant-se el castellà. Això no és convivència, això és una dictadura que t’imposa aquesta llengua. IES Joanot Martorell. ESO

Susana: (...) les ideologies, a part de l’amistat, que també influeixen, vénen molt per als familiar. El meu pare és molt catalanista, la meva mare, també IES Bernat el Ferrer. ESO

Sílvia: Hi ha molta gent que parla català i és feixista. Els que són catalans pel fet de ser catalans es consideren d’esquerres... IES Bernat el Ferrer. ESO.

Eric: Jo penso que hi ha una taca política la llengua està molt unida a un tipo de política...Esta clar que hi ha relació... jo per parlar català, segurament molta gent em titllarà de catalanista, de separatista. Jo a una persona anglesa, em parla anglès i no sé quina ideologia té. Pot ser igual feixista un que parla català que un que parla castellà. . IES Joanot Martorell. Batxillerat.

E.4. Catalunya vs Espanya Pel que fa al conflicte abans esmentat que es dóna a centres de secundària, s’ha vist que els noms amb què es fa referència als grups antagònics no difereixen massa d’una lloc a l’altre. D’aquest tema n’emergeix el de les visions que tenen i perceben de la realiat de Catalunya i Espanya. Qüestió que, per altra banda, no és patrimoni dels adolescents. Per qüestions òbvies. Rosa: Es que Catalunya no es un pais independiente, es una región de España.

Si fuera un pais sí que tendría que hablar catalán, pero es una región de España IES El Palau. ESO.

Parlar la llengua

128

Julia: Originalmente los catalanes o sea los catalufos, vale no son castellanos. (...) yo por ejemplo soy catalana. Soy de Cataluña también hay que reconocerlo, pero es que ellos son catalanes i quieren que Catalunya se independice y eso no es. Generalmente los catalanoparlantes los lufos son los que quieren... IES El Palau. ESO.

Marta: Mercè: la meva ideologia és d’esquerres i es pot ser català de dretes o esquerres i no crec que s’hagin d’imposar les meves idees a l’altra gent, però trobo que sent jo catalanoparlant he sigut jo que he tingut que cedir, però com ja he dit, per mi(...) ja sé dos idiomes. IES Joanot Martorell. ESO.

Hi ha reflexions de nois i noies, sobretot els més grans, sobre la incapacitat de molts joves de donar arguments adequats a allò que defensen i de deixar-se manipular. També apunten a la influència dels mitjans de comunicació. (vegeu apartat) A la primària diuen que hi ha gent catalanoparlant que com que són de Catalunya no els agrada que hi hagi castellans, per això hi ha enfrontaments entre catalans i castellans i grupets que s’enfronten. Segurament l’adolescència comporta una reafirmació, un fer-se veure. Molts comenten que és una necessitat de diferenciar-se dels altres. Darrera aquest conflicte hi ha maneres d’entendre o de no entendre la pluralitat i el respecte per l’altre i de percebre la realitat. . Caldria incidir i fer aflorar aquests aspectes des de diferents àmbits. El centre pot ser un d’ells. Calen arguments des de les dues òptiques. Aques és un teme complex amb un ventall ampli d’implicacions i problemes no resolts. Precisament això no vol dir que s’hagi d’cultar, sino fer aflorar per tal d’aportar des de la diversitat i la complexitat vies de comunicació i de convivència. Són interessants les aportacions de Bastardas(2002) 52sobre aquesta complexa situació. F. Identitats

F.1. Sentiment de pertinença Aquest sentiment de pertinença varia molt segons el grau d’integració dels nois i noies i està en estreta relació amb la zona on hi ha més barreja de població al.lòctona i autòctona. Així a Vilafranca, com ja s’ha comentat en relació a la competència en l’ús oral del català, igualment hi ha un sentiment més clar de pertinença, explicitant el seu origen que no està lligat amb el fet de procedir de families al.lòctones. A zones on no hi ha aquesta possibilitat de convivència el sentiment de pertinença queda més aferrat a la llengua d’origen de la família. Argumenten aquestes posicions. Per a algunes persones se senten de Catalunya perquè hi viuen. I consideren que no cal renunciar a res. Contràriament hi ha persones que malgrat

52 Bastardas, A. “Política lingüística mundial a l’era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la complexitat” Op. Cit.

Parlar la llengua

129

haver nascut a Catalunya no s’hi consideren i creuen que això no és possible. Aquest és un tema força controvertit. Francesc: Jo em sento més català que espanyo, perquè jo visc aquí

IES El Palau. Batxillerat.

Fernando: No te sientes ni de Cataluña ni de España .Te sientes del mundo. Te sientes de tus amigos, pero de Cataluña es un taontería. IES El Palau. Batxillerat.

Juan: Es que eres catalán y español al mismo tiempo. Ni eres más catalán, en todo caso un poquito más español porque España lo engloba todo(...) Pero no hay diferencia eres catalan i español no eres catalan o español. IES El Palau. Batxillerat.

Surt la creença que a la resta d’Espanya no s’entén el fet identitari de Catalunya. Hi ha gent que creuen que no són excloents i poden sentir-se d’on han nascut els pares, i alhora sentir-se catalans. I creuen que hi ha gent que no s’esforça a pensar-hi perquè té la idea que això és Espanya. Creuen que hi ha molta ignorància sobre el tema. Alfred: Si ets sents català ya formes part d’Espanya. Si estàs a Catalunya i dius

que et sents espanyol és que no vols ser català. IES El Palau. ESO.

Pau : Seria boni que la gent que se sent espanyola, però que ha triat viure aquí, també s’hauria de sentir d’aquí, sense renunciar a res. Mantenir la seva cultura, però també la nostra. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Joan: Al carnet diu que ets espanyol, no ets d’un altre país. Catalunya forma part d’Espanya, igual que Madrid...Castella... IES Milà i Fontanals. ESO.

Dins el fet identitari sorgeixen referències al franquisme i tot allò que va comportar la dictadura per Catalunya. Jordi: No sé si seria millor que la llengua fos perseguida perquè la gent que

parlava sentia més orgull de parlar català. I jo crec que aquest sentiment s’està perdent (...) Potser abans hi havia un altre esperit...aquell esperit que va sobreviure a Franco j s’està perdent. (...)Hi han diversos factos, per una banda hi pot haver la gent que se senti espanyola i que no li doni la gana de parlar català, després hi ha la comoditat. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Montse: No cal perdre la identitat. No cal canviar, senzillament és un idioma i que es por pertànyer a les dues cultures. Això no afecta a la identitat. CEIP Matilde Orduña.

G. La immigració

Parlar la llengua

130

G.1. Immigració , integració, entorn. El fenomen de les grans migracions que hi ha hagut a Catalunya procedents de la resta de la península i darrerament les noves migracions procedents d’altres països són temes que es tracten de manera recurrent. Les opinions, percepcions i creences són diverses. Sobre aquest fenomen Bastardas deia (1985)53

“L’arribada d’immigració c astellanoparlant a Catalunya en les darreres dècades dels 60 i dels 70, ha transformat radicalment la societat catalana. Des del punt de vista lingüísitc aquesta irrupció extraordinària de població de llengua diferent en un context on l’idioma propi de Catalunya no tenia, ni de bon tros, la plenitud de les funcions d’un idioma en una societat normal,te, i tindrà en el futur repercussions importantíssimes per al conujnt social d’aquest país i per a les seves bases ideològico-lingüístiques” Durant els primers anys d’aquests desplaçaments massius, hom pensava que, d’acord amb l’experiència històrica de Catalunya, la nova població immigrada –si no en la primera generació, en la segona – acabaria integrant-se lingüísticament en la societat catalanoparlant. La continuïtat i l’augment del nombre d’immigrants que, provinents d’altres terres de l’Estat espanyol, anaven venint a treballar a Catalunya, no es va estroncar, però fins ales darreries de la dècadadels 70. Inesperadament, la fesomia de la població de Catalunya havia sofert un canvi d’extraordinàries proporcions. Tot indica que la realitat dels 80 pel que fa a la integració és, si més no, complexa. L’alt nombre de nouvingurts, la seva concentració residencial, i la manca, encara, d’una absoluta normalització del català en àrees tan importants com l’escola o els mitjans de comunicació, dibuixen una situació nova en la història del nostre país”.

Ha plogut molt des d’aquest interessant estudi de Bastardas. Si abans la situació era complexa, ara encara ho és molt més. L’arribada continuada de les noves migracions de països de llengües i cultures tan diferents conforma tot un nou repte tant per a la política com la societat en general. I evidentment a l’àmbit educatiu i l’entorn immediat i l’acolliment d’aquestes persones nouvingudes hi juguen un paper important. Més recentment Rafael Crespo (2004)54

“ ...el repte recau en com potenciar l’ús social del català i, al mateix temps, aprofitar la diversitat lingüística que implica la immigració internacional. La societat catalana necessita potencial del plurelingüisme per desenvolupar-se en un món cada dia més interconnectat. De nou la resposta pot venir d’aplicar un criteri de suma i no de resta. L’opció no és tant de ser bilingües, amb les dues opcions català-castellà, català-anglès, sinó aconseguir que el català sigui la llengua principal de comunicació, el nexe d’unió relacional als països catalans i que, al mateix temps la població sigui plurilingüe en multitud de llengües”

Els joves tenen diferents opinions i creences en relació a aquest fenomen social. A grans

53 Bastardas, A, La bilingüització de la segona generació immigrant. 54 Crespo, R. (2004) Immigració i qüestió nacional . Barcelona: Mediterrània

Parlar la llengua

131

trets es pot dir que els joves nascuts a Catalunya, però de famílies procedents de la migració intraestatal tenen opinions, diferents segons el lloc de residència i el grau d’integració a la societat catalana. Els joves de Vilafranca bilingüitzats i integrats a Catalunya són els que tenen una percepció més aproximada al fet de reconèixer que, malgrat no haver passat cap frontera, s’han incorporat i integrat a una llengua i cultura diferents. Així hi ha una bona part de nois i noies de 2a o 3a generació totalment bilingüitzats i integrats a la llengua i cultura catalanes. Sara: Per l’emigració espanyolaperquè són fills d'immigrants, tant per això

com els que estem rebent ara de sudàmericà. IES Joanot Martorell. Batxillerat

Joan: Els immigrants que vénen ara són marroquins i els d’abans eren d’Andalusia. Lla meva família és d’allà. Va vindre aquí(...) allà no podien viure i això... Els meus avis eren castellans i els meus pares també. I ara m’han educat en català. IES Mila i Fontanals. ESO.

Míriam: Cómo casi todos IES Milà i Fontanals. ESO.

Isabel:

... jo sóc de Colòmbia i m’he integrat a altres llocs. Primer a Suècia. Ara he vingut aquí. Sempre et tens que integrar al lloc que vagis.Això no vol dir que stiguis renunciant a res. Cada país té el seu idioma, la seva cultura i també el té dividit, per exemple aqué és Espanya, el català, el basc... hi ha molts idiomes i et tens que integrar tu, no ells a tu. IES Eugeni d’Ors. ESO.

Enrique: Jo crec que és millor quan vas a un país nou, que no coneixes, adaptar-te a les seves costums... IES Milà i Fontanals. ESO.

Es constata que els nois i noies amb la mateixa procedència, però no bilingüitzats efectivament i residents a zones del cinturó industrial de Barcelona amb una concentració de persones al.lòctones, no perceben igualment aquest fet. Per a ells els únics immigrants que hi ha, hi ha hagut són les persones provinents de les noves migracions d’Amèrica llatina, Marroc, països de l’est... Julia: como cuando vienen los imigrantes aquí pues se tienen que adaptar

ellos a nosotros (los españoles) , no nosotros a ellos (los árabes). IES El Palau. ESO.

Juan: Puedo responder en castellano? Mis padres son de Córdoba, Andalucía, y en mi casa siempre se ha hablado castellano,(...) aunque después en la escuela hemos hablado en catalán, pues a mis amigos me dirijo en castellano y si un amigo me habla en catalán pues yo le contesto en castellano. A no ser que estamos en classe de català y me diga (...) en català, bueno, no tengo ningun problema en contestar en català. IES El Palau. Batxillerat.

S’alerta també del perill que comporta la guetització i que respon a aquestes grans

Parlar la llengua

132

concentracions de persones al.lòctones amb poquíssimes possiblitats d’integració. En aquest aspecte, persones estudioses del tema apunten la institució escolar com un punt de connexió i d’apropament a la nova realitat de la societat d’acollida d’aquestes famílies mitjançant els fills o filles. Efectivament, la importància de l’educaciçó i la immersió en la llengua i cultura és cabdal pel que fa a la recepció d’aquestes persones nouvingudes i de cultures i llengües molt diverses, per tal de no perdre els esforços que s’estan esmerçant en l’acolliment d’aquests nois i noies. Consideren que la llengua de recepció ha de ser el català, sinó no l’aprendran mai, i en canvi, si es percep que vénen de, tothom se’ls dirigeix en castellà. Els que vénen aquí aprenen abans castellà que català, llavors és la llengua que es converteix en llengua d’ús habitual. Rashid:

que aquí se habla más en castellano, comparado con otros pueblos... que allí en principio aprendes a hablar catalán, pero aquí casi todo el mundo habla castellano en el cole. (...), pero he acabado en castellano IES El Palau. Batxillerat.

Jordi: A tota la gent que ve de fora se li parla en castellà...)casi segur que el primer que aprendrà serà el castellà. Jo crec que hi ha un tansenfotisme. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

Pau: Crec que a Suïssa parlen 4 llengües... IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

També sorgeix la idea de respecte. Per a alguns nois i noies el respecte passa per parlar la llengua del nouvingut castellà si és de països de parla llatina , segons diuen per respecte , igualment ho fan a les persones d’altres països de parla no llatina. Ningú els fa adonar d’aquest fet. Si el respecte passés per parlar la llengua de l’altra segurament seria impossible de respectar tothom. Per a d’altres el respecte passa pel fet que comporta ajudar l’altre a parlar la llengua del territoti on han anat a viure. I tenen clar que el respecte passa perquè els nouvinguts aprenguin el català. Cinta: La immigració...que els que vénen aquí aprenen abans el castellà que el

català, CEIP Cristòfor Mestre.

X: ...és per educació. Si ella et parla en castellà, tu li tens que respondre en castellà IES Eugeni d’Ors. ESO.

Maria: ...i el respecte cap ami? IES Eugeni d’Ors. ESO.

Així en aquest tema important i complex hi ha diversitat d’opinions i percepcions sobe el mateix fet. En primer lloc el concepte diferent que es té de la immigració. Qui són el immigrants? Per a alguns només els de les noves migracions.

Parlar la llengua

133

Hi ha una diferent percepció del concepte “ells” i “nosaltres”. Segons la concepcció, sesibilitat i proximitat i la comporensivitat del fenomen migratori. Per a una aproximació a la situació actual vegeu.55 Una gran part de població de les noves migracions es concentra en zones i/o barris de manera força general. En moltes d’aquestes zones hi viu part de població de la resta de la península, una bona part de la qual no s’ha bilingüitzat, tot plegat fa que l’ús social del català en aquestes zones es faci difícil. Els més petits també són conscients d’aquest fet i aporten les seves opinions : Alfons: Que hi ha nens a la classe que quan ve alguna persona castellana li

parlen en castellà perquè l'entenqui, peròli haurien de parlar en català perquè l’aprenguessin. CEIP Cristòfor Mestre.

H. Aprenentatge del català Des d’una perspectiva teòrica, tothom expressa que cal saber i parlar la llengua catalana. Molts joves consideren que la gent no s’hi esforça prou i sorgeix de nou la idea de comoditat i de no necessitar-lo per a viure. Consideren que tothom hauria de fer un esforç per aprendre’l. Creuen que la gent que ha arribat ja de gran té dificultat per parlar-lo. Per a alguns només l’aprèn la gent que té cultura, la gent que ve a estudiar a Catalunya, però els que no estudien no l’aprenen i amb els seus fills parlen en castellà. Diuen que si el català es parla a la vida quotidiana serà un motiu per aprendre’l i esforçar-se. El català s’ha de veure com una llengua necessària . S’ha d’ensenyar amb respecte i ajudar i l’altre ha de voler aprendre. Així, segons algunes opinions, és important l’actitud dels catalans en adreçar-se a persones no catalanòfones, que l’entenen. Hi ha opinions que consideren que hi ha persones que no el volen entendre. I que aquests últims són majoritàriament gent procedent de la resta de la península. Carolina: Perquè no els agrada parlar català, perquè diuen que és una merda

parlar en català , jo crec que és per no aprendre’l CEIP Pont de la Cadena.

Elisenda: La gent que ve del Marroc i parla el castellà, en comptes de venir a Catalunya tindria d’anar a un país que parlin castellà i si ve a Catalunya doncs que parlin en català CEIP Pont de la Cadena.

Emilia: ...no parlen en català, perquè la maria de les persones els hi parlen en castellà i ells acaben aprenent el castellà CEIP Pont de la Cadena.

Sara: ...més aquí que tenim tant immigrant i tant estranger...Si no saben català ni castellà...tu els pots parlar català, perquè sinó no l’aprendran mai. IES Milà i Fontanals. Batxillerat.

55 Llengua i ensenyament, aportacions per a un debat. Barcelona: IEC Jaume Bofill.

Parlar la llengua

134

H.1. El català, llengua difícil Hi ha una idea força recurrent per la gent al·lòctona de veure el català com una llengua difícil. Per a alguns nois i noies consideren que si no es tenen estudis és més difícil aprendre una llengua . Si són gent gran també hi tenen dificultats. Tot i així hi ha gent que se senten catalans, però no poden parlar-lo. I alguns es dolen que hi ha gent que els diu que si no parlen català no són catalans. Creuen que cal una actitud positiva de voler aprendre llengües noves i voler-la compartir. Exposen, però que el català és una llengua difícil i que si fos més fàcil el parlaria més gent. X: Si el català fora més fàcil lo parlaria més gent.

CEIP Vall Palau.

Tais: No ho sé, potser hi ha més gent de fora i creuen que és més fàcil el castellà que el català. CEIP Baltà i Elies.

I. El català i el món laboral En l’àmbit dels joves estudiants, la majoria considera que el català poques portes pot obrir per al seu futur. I no és necessari per al mon de l’empresa. Almenys no ho veuen com un requisit que se’ls pot demanar. La majoria dels que viuen en poblacions del Baix Llobregat ho saben per l’experiència laboral d’amics i coneguts que s’han integrat al món del treball. Les relacions que hi ha entre l’àmbit educatiu per a les pràctiques d’empresa no hi ha cap protocol ni cap punt que parli de la qüestió lingüística ni com a valor ni com a requisit indispensable. Marga: Yo creo que si vas a una empresa i dices que hablas catalán no creo que

lo valoren tanto (...) Donde se va a valorar es aquí en Catalunya i en Andorra. IES Milà i Fontanals. ESO.

Salvador, Joan Depèn de l’empresa IES Milà i Fontanals. ESO.

Cal des de les autoritats competents sensibilitzar de la importància d’usar la llengua catalana en el món de l’empresa privada. Hi ha la idea que el català no és útil ni necessari per a l’entrada al món laboral. Aquest és un aspecte important en el qual s’ha d’incidir, ja que els nois i noies que volen accedir al món laboral saben del boca a orella que no és necessari. Si a més a més des dels centres no es potencia aquesta sensibilització ... Per altra banda a les dades estadístiques hi ha una majoria, fins i tot una mica superior al Baix Llobregat, (gairebé 70 %) que afirmen, de manera teòrica, que saber parlar i escriure el català els donarà més oportunitats de trobar feina. Fet que contrasta amb les aportacions a

Parlar la llengua

135

través de les entrevistes. J. El català i les institucions La responsabilitat de la Generalitat i concretament l’Administració Educativa pel que fa al tema de llengua i l’educació sorgeix sovint. Hi ha una bona part de joves catalanòfons ja sigui per transmissió generacional com no que són crítics amb les institucions. Igualment nois i noies que viuen en àmbits on la realitat demolingüística no és favorable a l’ús del català manifesten que la institució educativa no els ha ajudat en el procés de bilingüització. També comenten que altres institucions públiques no són un model lingüístic que estimuli i potenciï l’ús social del català. Comenten que la majoria no parlen en català. X: Primer les institucions públiques. Et trobes que la guàrdia civil , policia

local, col·legis públics (...) parlen castellà ..si vas a una botiga a Barcelona igual. Què passa que els mmigrants no aprenen el català . Si les institucions no fan res qui defensarà el català? Els pobres que parlem el català i el defensem, que som pocs! IES Eugeni d’Ors. Batxillerat.

Antoni: És el govern que té que ajudar a introduir aquesta gent (immigració) a la cultura que està. Suposo que amb aquest govern que hi ha ara, per exemple aquests d’Esquerra Republicana és el que volien fer una mica no? Donar més iniciativa al català, en canvi els de Convergència IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

K. El català i el lleure Són els nens i nenes de primària els que introdueixen el tema del joc. Per als nois i noies d’ESO I batxillerat aquest no és un tema que els preocupi. En canvi, els més petits el tenen clar i fan observacions interessants. Jorge: Que agafin els joc i els posin en català una mica...perquè si vas parlant i

jugant; per exemple, si et tires anys jugant a aquest joc sempres estàs parlant en castellà CEIP Pont de la Cadena.

Joan: Et posen les instruccions, però t’ho posen en castellà, anglès, francès, menys en català. També ho podrien posar en català. CEIP Pont de la Cadena.

Comenten que no hi ha jocs en català i totes les instruccions són en moltes llengües menys en català. Haurien de ser així perquè tot jugant practicaríem i parlaríem en català, en canvi, ara només practiquem el castellà. A Internet també hi ha més castellà que català Elisenda: A nosaltres, el nostre professor ens fica treballs que tenim que buscar a

internet i tot això i a internet sempre posen les coses en castellà ... CEIP Pont de la Cadena.

Parlar la llengua

136

X: Que els esplais i les escoles aquestes que fan de música i tot això, les que siguessin de Catalunya que ho fessin en catalàn (...) Fer com hi ha anglès extraescolars, fer català extraescolar... CEIP Vall Palau.

Octavi: Al col.legi, al casal d’estiu. Allà encara que siguis castellà t’ajuden bastant a aprendre català. CEIP Estalella i Graells.

L. Els mitjans de comunicació Hi ha joves que comenten el paper que tenen els mitjans de comunicació en el recconeixement, difusió i tractament de la diversitat sociolingüística i cultural de Catalunya. Consideren que no afavoreixen a fer valorar i aportar models positius d’aquest fet. I també que hi ha poca informació estatal de les diferents cultures i llengües que hi ha dins l’estat. També sembla que hi ha una discontinuïtat de veure programes de TV en català a la infantesa que queda interrompuda a l’adolescència. Sembla que els dibuixos animats en català són vistos per molts infants. En entrar a la preadolescència i adolescència hi ha un canvi i molts joves opten per programacions de canals que emeten en castellà. No és l’objectiu d’aquest treball parlar de la tipologia de programes que veuen i quins són els interessos i nivell de qualitat de les programacions. Aquest és tot un altre tema. Òscar: ....els dibuixos animats, quan eres petit els veies sempre en català (...)

quan et fas gran comences a veure pel·lícules i la majoria del cine és en castellà(...) i potser en el món adult es fa servir més el castellà i el català més en el món dels nens. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Imma: Les notícies només surten les coses negatives dels catalans. L'enfoc que ens donen ...la visió que té Espanya de nosaltres és la de la TV del PP, com ells volen que ens vegin i treuen els més radical els que més la lien i això no és així. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

Alba: Els mitjans de comunicació tenen una influència molt gran i fan formar opinions a partir del que sents o llegeixes, és igual. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

També algunes veus reclamen més canals de TV en català. Algunes persones comenten que de petits miraven els dibuixos animats en català. Quan ja són més gran opten per canals en castellà. Així connecten la TV en català amb la infantesa. Aquest fet es pot relacionar, en certa manera, quan diuen que el català no està de moda entre els joves. Juan: Que hiciesen un programa en la TV de masas de éxito como Gran

Hermano, pero que sólo se pudiese hablar catalán. IES El Palau. Batxillerat.

Parlar la llengua

137

Neus: El Talp, però la gent no mira canals en català. IES El Palau. Batrxillerat.

Carme: TV 3 no diu res no va dir res sobre el Correllengua. I no només a la TV catalana. Estem a Espanya doncs perquè no passen informació d’ allò que es fa quines en parlen.. hi ha poca informació de què hi ha a Catalunya per promoure l’ús del català (...) Aquestes qüestions per aquests nois i noies que no hi entren s’haurien de fer en altres lloc com Sant Boi ... IES Eugeni d’Ors. Batxillerat

A l’educació primària també comenten aquest tema, tot fent propostes. Xi: Conservar-lo més amb més anuncis per TV, propaganda i a les escoles

(...) els videoclips que surten en anglès ho posen en castellà, posar a baix la traducció en català CEIP Vall Palau.

X: Jo vull dir una cosa que a la TV posin més cadenes en català, només només hi ha TV3 i el canal 4. Només n'hi ha dos. CEIP Vall Palau.

M. Propostes alumnat En demanar-los quines propostes farien per tal de milllorar l’ús del català, expliquen algunes idees que segons ells podrian col.laborar a potenciar-lo. Les propostes se centren en diferents àmbits. Demanen més implicació dels organismes polítics i les institucions per tal de promoure l’ús del català. I fer prendre consciència de la realitat del país i sensibilitzar la població a través de campanyes. Fer complir les normatives sobre l’ús del català en tots els àbits: Alguns exemples: Juan: Yo estoy a favor de hablar la lengua que tu quieras, pero según mi

compañero i Ferran i Nuria que les gusta mucho que se hable catalán y la Virgínia que ha dicho que en las instituciones públicas se tendría que hablar catalán...voy a expresar una idea pero como si fuera una idea de ellos porque a mi me da igual que se hable una lengua que otra. Que el carnet de conducir se dieran las clases en catalán. Has visto. Toda la juventud de Cataluña se ve obligada. Para tener carnet tiene que passar por ahí . Copy right, Javi. IES El Palau. Batxillerat.

Juan: Esta medida y la tendría que poner la Generalitat de resguardo, cuando viera en sus estadisticas que el catalán está a punto de desaparecer... otra quien no llegue a 5 años de estancia en Cataluña lo puede hacer en castellano, quien ya pase de 5 años, pues está obligado a hacerlo en catalán IES El Palau. Batxillerat.

Parlar la llengua

138

Sílvia: Trobo bé la campanya i pot ser un bon pas com el de la campanya “parla’m en català” que hauria de seguir. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Fernando: Estas cosas se tienen que hacer poco a poco , de mica en mica s’omple la pica. porque sino lo que provocas es rebuig. IES El Palau. Batxillerat .

Pel que fa als mitjans de comunicació, demanen que cal més informació adreçada a tot Espanya sobre la realitat cultural i lingüística de Catalunya i de la pluralitat de llengües i cultures que hi ha a Espanya. Programes de TV de massa en català. Avanços informatius a tots el canals en català. X: Jo vull dir una cosa que a la TV posin més cadenes en català, només hi

ha TV3 i el canal 4. Només n’hi ha dos CEIP Vall Palau.

X : Els videoclips que surten en anglès ho posen en castellà, posar a baix la traducció en català (...) més pel.lícules en català. CEIP Vall Palau.

X: Conservar-lo amb més anuncis per televisió, propagandes i a les escoles CEIP Vall Palau.

Juan: Que hiciesen un programa en la TV de masas de éxito, como Gran Hermano, pero que sólo se pudiese hablar catalán (...) los avances informativos, antes de las 3, en los avances siempre en catalán y la gente se veria obligado a escucharlo en catalán. IES El Palau. Batxillerat.

Pel que fa a la institució escolar : X Que els esplais i les escoles aquestes que fan de música i tot això. Les

que siguessin de Catalunya que ho fessin en català. CEIP Vall Palau.

X: Fer com hi ha anglès extraescolars, fer català extraescolar , que hi hagués una altra classe de català. CEIP Vall Palau.

X: Si algú no sap hablar català que l’ajudi el seu company. CEIP Vall Palau.

Pel que fa als jocs: Jorge: Que agafin els jocs i els posin en català una mica...perquè si vas parlant i

jugant per exemple, si et tires tres anys jugant a aquest joc sempre estàs parlant en castellà. CEIP Pont de la Cadena.

N. Creences, opinions i percepcions de l’ús social del castellà

Parlar la llengua

139

N.1. Llengua majoritària Tothom està d’acord en el fet que el castellà és la llengua que més se sent en tots els àmbits perquè hi hi ha molta gent de la resta de l’estat espanyol. I que malgrat que una part important fa anys que resideix a Catalunya no s’ha bilingüitzat. Aquesta manca de competència és deguda a diversos factors. En primer lloc l’entorn que no en facilita l’ús, i això fa que molta gent no el cregui necessari per a viure, en segon lloc, la llengua familiar, i finalment la dificultat que té molta gent per aprendre’l. Per a les persones procedents de la immigració, però residents a Vilafranca, depenent del barri, comenten que s’han integrat lingüísticament i culturalment. En canvi els nois i noies residents al cinturó industrial no han percebut aquesta necessitat. Continuen parlant castellà en tots els àmbits. En cap moment el català se’ls ha fet necessari. Laura: És mejor que le enseñen primero en castellano i despues en catalan

porque en la calle se puede relacionar mejor. CEIP Pau Boada.

Natalia: (...) que hay mucha gente que sus padres son de fuera y entonces hablas con la relación que tienes con tus padres, tus amigos, familiares y suele ser el ámbito más grande que es el castellano y(...) para expresarte resulta más fácil. IES El Palau. Batxillerat.

X: La meva opinió és que si és un castellanoparlant no té perquè parlar català, si ell és castellà i no sap parlar català. Si ell és castellà i no sap parlar català. CEIP Vall Palau.

X: És més important el castellà que el català. CEIP Castell Ciuró.

Laura: ...perquè els castellans pensen que els catalans som diferents. IES Eugeni d’Ors. ESO

Ramon: ...perquè hi ha castellans que com estan a Espanya es pensen que lúnica llengua que hi ha és la castellana. CEIP Pau Boada.

Xavi: Aquí el 80% de padres son castellanos ... lo mas normal es hablar castellano IES Joanot Martorell. ESO.

N.2. Respecte per l’altre A part de la qüestió ja tractada relacionanda amb el respecte per l’altre, sorgeix un altre aspecte que és el de la territorialitat i el fet de veure l’altre com un intrús. Marcel: Quan la gent de fora arriba aqui (...) i parla castellà, els catalans diuen

aquest és el nostre territori i vosaltres no podeu estar aquí, i al revés si un català va a un altre lloc.... CEIP Pau Boada.

Parlar la llengua

140

David: ...hi ha gent que no respecta les persones que no saben català i li parlen català CEIP Matilde Orduña.

X. La meva opinió és que si és un castellanoparlant no té perquè parlar català... CEIP Vall Palau.

Laura: La gent, los castellans quan vienen aquí a Catalunya piensan que no les van a aceptar por su lengua i los van a separar de los demás. CEIP Pau Boada.

Ramon: Perden el seu orgull com a gent forta si permeten que els altres parlin en català... CEIP Pau Boada.

N.3. Llengua de moda i de la joventut Segons algunes persones el castellà és una llengua que està més de moda que el català per a alguns és la llengua de la gent jove i el català sembla que està reservat, segons algunes opinions, al món rural i a la gent gran. Sara: És la llengua de la gent gran, la gent jove avui dia parlen altres

llengües... IES Joanot Martorell. Batxillerat .

Magda: A mi em sembla que aquí a Catalunya hi ha molta més gent que parla castellà (...) és una moda. IES Bernat el Ferrer. Batxillerat.

També hi ha una percepció de connectar català amb la llengua de la infantesa, i el castellà la llengua de l’edat adulta, quan es té la capacitat de triar amb quina llengua et comunicaràs. Julia: Es que el castellano es como más basto. A mi hermana más pequeña

tienen la tendencia de hablarle en catalán. Mi padre ...yo para que aprenda es como mas dulce el catalán. No sé, es más suave ...(sic) IES El Palau. ESO.

Joan: Quan som petits, com que som innocents, pues... IES Milà I Fontanals. ESO.

Marga: ... y que despues empiezas a hablar más castellano. Que cada uno empieza a pensar lo que a él le gusta más... IES Milà i Fontanals. ESO.

N.4. Llengua amb futur

Per a algunes persones joves el castellà és la llengua que permet obrir portes i la que té més futur. Julia: (....) el castellano lo puedes utilitzar más hay gente que prefiere el

castellano i no el catalán.

Parlar la llengua

141

IES El Palau. ESO.

Jose: Yo veo mejor que primero aprendan castellano i despues el catalán porque les abre más puertas ...Si aprenden castellano les abren las puertas a toda Espanya (...) si saben catalán sólo les abre las puertas en Cataluña i en Valencia i es más reducido. Tienen más posibilidades en hablar castellano. IES El Palau. ESO.

O. Usos lingüístics: llengua familiar

O.1. Transmissió generacional i tria lingüística Al centres de les poblacions del Baix Llobregat hi ha una majoria de famílies castellanòfones. Alguns són atrimonis mixtos, però la llengua triada per a l’ús interpersonal dins l’àmbit familiar és el castellà. No hi ha hagut una bilingüització efectiva dels descendents d’aquestes parelles. Per als nois i noies de les poblacions on la interacció en català no forma part de la vida quotidiana, tendeixen a considerar que amb el castellà ja en tenen prou. A primària valoren la importància de la llengua familiar, però tots tenen clar que és a l’escola on han pogut practicar el català. Jose (...) aquí la gente habla castellano (...aquí todos los padres son de fuera

entonces hablan castellano. IES Joanot Martorell. ESO

Montse: Que a lo millor és que també estan acostumats que la seva família no saben català i ells tenen que parlar castellà a la seva família i a lo millor els seus amics tampoc són catalans. CEIP Matilde Orduña.

Johnatan: S’utilitza el castellà perquè algunes persones lis sembla una mica més fàcil que el català. CEIP Can Vidalet.

Manel: Crec que també influencia molt els pares perquè si un pare és castellà, doncs ell segurament parlarà més castellà que no pas català. CEIP Pau Boada.

Sandra: Jo crec que és els pares perquè si et parlen en castellà, a veure el meu pare és català i la meva mare castellana i parlen els dos castellà per no liar-me, perquè el català de vegades em lia i jo sóc catalana i em passa això. CEIP Pau Boada.

P. Llengua i eduació

P.1. Castellà llengua vehicular

Parlar la llengua

142

Hi ha un sector de gent jove que considera que la llengua de l’eduació hauria de ser el castellà. Aporten diferents arguments, per a alguns perquè és la llengua d’Espanya i, per tant, hauria de ser la llengua vehicular de l’educació. El català hauria de ser optatiu i les classes s’haurien d’impartir en castellà. És millor estudiar i aprendre les matèries en castellà. És més fàcil i costa menys d’expressar-se. A més a més hi ha interferències entre les dues llengües. Les classes de català haurien de ser optatives. Tots els professors haurien de parlar en castellà. Hi ha alguna opinió que considera que el professorat hauria de parlar les dues llengües i que usés la que volgués. Pel que fa a les noves migracions hi ha la creença que la llengua que han d’aprendre és el castellà, ja que és la que els pot ajudar més a l’hora de la interacció i en tots els àmbits. Creuen que els catalans de vegades són poc comprensius amb les persones castellanòfones que intenten parlar català. Rosa: Si estudias una cosa (...) sólo lo aprendes en català, yo creo que es

mejor en castellano,porque puedes explicarlo mejor dentro de España. IES El Palau. ESO.

Julia: Las classes de catalán tendrían que ser optativas, porque ...viene un chino, un árabe o lo que sea por qué tienen que aprender el català? IES El Palau ESO

Joan: Es una influència del demés. La majoria, almenys en aquest institut, parla en castellà i tu has tu has de parlar en castellà també. IES Milà i Fontanals. ESO.

P.2. Llengua d’interacció al centre La llengua d’ús al centre en les relacions interpersonals fora de l’aula és també el castellà de manera majoritària. El castellà és la llengua d’ús habitual. Per a alguns perquè és la llengua de totes les comunitats. És la llengua predominant en la majoria dels àmbits. I també de l’àmbit educatiu. La majoria de gent parla castellà. Els catalanoparlants estan en minoria. Les persones que vénen de fora també són majoria i els és més fàcil parlar castellà, perquè tothom el parla. El català el parla menys gent i la llengua que més se sent és el castellà. El castellà també és bo que es parli perquè hi ha gent que no és d’aquí i li costa més entendre les explicacions en català. Maria: Jo crec que el castellà també és bo que es parli perquè a l’institut hi ha

gent que no és d’aquí i potser li costa més entendre les explicacions en català, i si el hi donen en castellà doncs potser ho entenguin millor, però també estaria bé que és parlés el català perquè és una llengua bonica. IES Bernat el Ferrer. ESO.

Q. Competència i ús

Q.1. Castellà llengua fàcil

Parlar la llengua

143

El castellà de manera recurrrent és percebut com a llengua fàcil, contràriament que el català que es considera una llengua difícil. No es diferencia o no hi ha gaire reflexió en el fet que per a les persones procedents de les migracions de parles no llatines l’aprenentatge d’una llengua llatina no és més difícil una llengua que l’altra. És la llengua d’ús habitual i més majoritària en moltes poblacions o barris. Es considera que el castellà és la llengua més habitual perquè hi ha molta immigració de la resta de la península, per la repressió franquista que no en va possibilitar l’aprenentatge i perquè és més fàcil. Johnatan: S’utilitza més el castellà perquè algunes persones lis sembla una mica

més fàcil que el català(...) Hi algunes persones que diuen que el castellà i l’inglès són més importants que el català ... CEIP Can Vidalet.

Carolina: Jo crec que és per allò de Franco perquè abans s’estudiava més el castellà. Els pares estudiaven més el castellà i ... CEIP Pont de la Cadena.

Joan: Jo crec que els nens que vénen d’Andalusia o Estremadura parlen en castellà al carrer , després ho sentim nosaltres i se’ns queda. Que també al carrer hi ha molts nens grans fatxes que ens obliguen a parlar castellà, sobretot a l’ESO. CEIP Pont de la Cadena.

R. Castellà. Llengua oficial d’Espanya Entre el joves dels centres del Baix Llobregat hi ha un tema controvertit relacionat amb l’oficilalitat de la llengua. Per a alguns el castelllà és la llengua oficial d’Espanya i per tant de Catalunya, per a d’altres haurien de ser cooficials. X Jo crec que parlen castellà perquè com és la llengua oficial de tot


Rosa: Es que Catalunya no es un país independiente, es una región de España. Si fuera un país independiente sí que tendría que hablar en catalán, pero es una región de España. IES El Palau. ESO.

Javi: ???? Les dues llengües estan posades com a llengües oficials. Que ninguna està per sobre de l’altra . Que es parli menys o que es parli més ...I estan calificades com iguals les dugues són oficials a Catalunya. IES El Palau. ESO.

Eric: ...s’ha agafat el castellà perquè a nivell legal, és legal a totes les comunitats... IES Joanot Martorell. Batxillerat.

S. Identitats Hi ha diferents percepcions sobre el fet identitari i de pertinença.

Parlar la llengua

144

Laura: (...) los castellans quan vienen aquí a Catalunya piensan que no les van a aceptar por su lengua i los van a separar de los demés CEIP Pau Boada.

Ramon: Perden el seu orgull com a gent forta, si permeten que els altres parlin en català. Perden el seu orgull. CEIP Pau Boada.

Fernando: No te sientes ni de Cataluña ni de España . Te sientes del mundo. Pero de Cataluña es una tontería. IES El Palau. Batxillerat.

Juan: Ni eres más catalán, en todo caso un poquito más español porque España lo engloba todo. que seas catalán pues eres catalán Pues soy catalán eres español pues soy español . Pero no hay diferencia eres catalán i español no eres catalán o español. IES El Palau. Batxillerat.

Joan: Al carnet diu que ets espanyol, no ets d’un altre país. Catalunya forma part d’Espanya ... IES Milà i Fontanals. ESO.

Marga:

Eres de Espanya i despues aparte de otra comunidad si eres vasco eres vasco-español, lo que pasa que lo que cambia es la lengua. IES Milà i Fontanals. ESO.

T. Immigració Actualment per a molts joves procedents de la immigració intraestatal consideren que els únics immigrants són les persones que han arribat i van arribant de països d’Amèrica llatina, del Marroc, de països de l’est...No tenen la percepció que les seves famílies uns anys enrera van arribar a Catalunya. Per a ells els emigrnats són els marroquins...I els d’aquí (nosaltres) són els espanyols. Aquesta creença es pot observar que és per part de els joves que viuen en zones de majoria de població al.lòctona. Julia:

(..) los imigrantes ellos, los árabes,(...) se tienen que adaptar a nosotros, los espanyoles. IES EL Palau. ESO.

4. INTERPRETACIÓ CONTRASTADA ENTRE LES DADES QUANTITATIVES I QUALITATIVES.

Cal substituir un pensament que aïlla i separa per un pensament que distingeix i connecta. Cal substituir un pensament disjuntiu i reduccionista per un pensament

Parlar la llengua

145

de la complexitat, en el sentit originari de la paraula complexus: allò que s’ha teixit conjuntament.

Edgar Morin

4.1. Introducció La metodologia emprada des d’un enfocament multimetodològic permet donar compte del mateix fet objecte de treball des de dues perspectives diferents i que lluny de veure-les com contraposades es presenten com a complementàries, ja que cada tècnica aporta una especificitat. Per una banda, l’enfocament quantitatiu és un procés lineal, objectiu, seqüencial i fix. Aporta una visió objectiva de la realitat des de “fora”. El resultat és l’anàlisi estadística. La persona que investiga mira els fets des de fora. Pel que fa l’enfocament qualitatiu és un procés holístic, obert, flexible , dinàmic, actiu. Aporta una interpretació dels fets, dels significats símbols i percepcions de les persones mitjançant la interacció amb els altres. El resultat és l’informe interpretatiu. La persona que investiga descriu i interpreta i interactua amb els subjectes. Aquests dues metodologies aporten els avantatges inherents a cada tècnica i la complementarietat aporta un conjunt més ric, més complet i una manera de verificar i contrastar l’observació de la realitat. Però aquesta articulació de dades comporta una tasca important que per a la persona no experta, ja que es troba amb una quantitat important de dades i d’informació. Dels temes i aspectes tractats tant en una com en l’altra tècnica s’han organitzats amb els grans blocs que han semblat més significatius. És evident que són múltiples les possibilitats organitzatives, però s’ha optat per la següent. La negreta es correspon als temes i subtemes de l’informe de les entrevistes.

4.1.1. Llengua vehicular a l’escola primària Les dades estadístiques donen un percentatge molt elevat de nois i noies nascuts a Catalunya. El 75 % de tota la mostra enquestada tant els que estan cursant primària com els que ara són a secundària declaren de manera majoritària que l’ensenyament a l’escola primària és en català. Pel que fa a les dues zones estudiades no hi ha diferències significatives en els resultats. (Vegeu gràfics apartat 1) Es constata que no es manté la mateixa proporció en els usos interpersonals mestre-alumne. Hi ha menor percentatge que no manté la llengua de l’aula en altres situacions en la interacció amb els mestres. És evident que hi ha infants que els costa mantenir la llengua de l’aula. Segurament se senten insegurs.

Parlar la llengua

146

Quant al català com a llengua d’ús interpersonal -alumnat-mestre- hi ha un disminució del percentatge que usa el català fora de l’aula. En la comparació d’aquest aspecte segons les dues zones es fa patent que al Baix Llobregat i ha una davallada molt superior en l’ús interpersonal alumne-mestre, ja que l’alumne sembla mantenir la llengua familiar. En relació a la llengua d’ús interpersonal entre iguals la proporció global continua baixant, ja que només un 25 % declara que el català és la seva llengua d’interacció entre companys. Per zones geogràfiques al Baix Llobregat aquesta proporció queda reduïda a un 7,9 % mentre que a Vilafranca té un 47,7 %.

A les entrevistes comenten que la llengua del pati, la llengua d’ús interpersonal entre iguals sol ser el castellà perquè hi ha molt nens i nenes que tenen el castellà com a llengua familiar. I la tendència és canviar al castellà. En gairebé totes les entrevistes la majoria ha parlat en català, però en acabar la sessió i sentir els comentaris que feien entre ells, en una gran proporció de casos usaven el castellà, sobretot, als centres del Baix Llobregat.

Les expectatives que té l’alumnat de 6è d’educació primària sobre la llengua que parlarà a l’institut contrasta negativament amb la realitat que exposa l’alumnat que ja està cursant secundaria obligatòria o postobligatòria. En preguntar als infants de 6è quina expectativa tenen en relació a la llengua de la secundària manifesten, tot i que alguns tenen informacions de la situació als instituts, que serà igual que a l’escola. . Aquesta dada contrasta amb la realitat en què es troben a la secundària, sobretot, al centres ubicats al cinturó industrial de Barcelona.

Tenen la informació que als instituts es parla molt el castellà. Consideren que no s’hauria de canviar de llengua. La majoria té informació i parla, del conflicte lingüístic que hi ha als instituts. Pel que fa al català. Tot l’alumnat considera que és la llengua de l’escola primària. L’alumnat entrevistat al Baix Llobregat la percep com a llengua difícil. No és la llengua d’ús interpersonal entre iguals ni al pati ni a fora de l’escola. Es parla poc. No hi ha l’hàbit perquè al barri i l’entorn es parla en castellà. De manera força general creuen que el català s’hauria de parlar més perquè les persones que vénen de fora el poguessin aprendre. Fan referència a l’hàbit estès de canviar de llengua en la interacció amb persones que no el parlen, però l’entenen. I també al fet de parlar en castellà als nouvinguts, fet que impossibilita que aprenguin el català.

Aquest fet és controvertit i el connecten amb el respecte per al nouvingut. Per a alguns el respecte és ajudar-los a aprendre la llengua del lloc on han triat de viure. Per a d’altres el respecte passa per parlar-los en castellà. Paradoxalment trien el castellà tant si es tracta de persones de parla llatina com persones provinents d’altres països de llengües no romàniques. Algunes persones ho fan notar. Tanmateix és un tema que crea confusió.

Parlar la llengua

147

Diuen que és la llengua de Catalunya, s’ha de conservar. Creuen que tothom s’ha d’esforçar a parlar-la. I es mantindrà si s’usa. Paradoxalment, una gran majoria de joves de secundària que de manera teòrica opina així, el català no és la llengua d’ús en cap dels àmbits de molts d’aquest nois i noies. Sembla haver-hi un decalatge entre allò que perceben com a “correcte” amb la seva realitat, i a vegades amb les seves pròpies creences. A les entrevistes amb els més petits es pot copsar el grau de maduresa i de sentit comú que tenen alguns i per altra banda la innocència i bona voluntat a l’hora de parlar de qüestions problemàtiques. . 4.1.2. La llengua vehicular a l’educació secundària Pel que fa a la llengua vehicular de l’educació secundària no es correspon ni de bon tros amb la de l’escola primària. Al Baix Llobregat el català no és la llengua vehicular de moltes assignatures Segons les enquestes no arriba ni al 50%. A Vilafranca hi ha un augment considerable d’assignatures que s’imparteixen en català. (Vegeu gràfics apartat 3.2.) Així si la llengua vehicular de l’ensenyament és en català possibilita, en gran mesura, la interacció a l’aula en la mateixa llengua. En canvi si la llengua vehicular és el castellà es manté la llengua a l’hora de les intervencions alumne/a-professor/a a l’aula. Aquest fet marca una discontinuïtat important en relació a la llengua d’ensenyament-aprenentatge a l’escola primària. Tant les dades estadístiques com les extretes de les entrevistes confirmen aquest fet. Queda patent que s’agreuja a les zones de concentració de població procedent de la immigració. Pel que fa a la llengua d’interacció amb el professorat fora de l’aula hi ha una correspondència a mantenir fora de l’aula la llengua en què s’imparteix l’assignatura. Aquest fet per qüestions òbvies dóna la clau per saber quina és la llengua d’interacció professorat-alumnat a molts centres de secundària. I consegüentment impossibilita l’assoliment de les competències en llengua oral, i la seva col.loquialització. En aquest aspecte hi ha notables diferències entre les dues zones estudiades. En parlar quina hauria de ser la llengua vehicular i d’ús al centres educatius públics, les dades de les enquestes de manera majoritària diuen que el català, ja que permet la pràctica i per tant poder assolir la competència oral i la col.loquialització.

On hi ha més controvèrsia és a l’ESO i es pot copsar una gran diferència de creences i percepcions pel fet del contacte lingüístic entre les dues zones d’aquest estudi. Als centres del Baix Llobregat hi ha posicions contràries a quina ha de ser la llengua vehicular a l’ensenyament públic. Algunes persones consideren que el català hauria de ser la llengua vehicular, malgrat molts tenen dificultat per expressar-se amb fluïdesa, d’altres que hauria de ser un dret individual de cada professor i alumne d’expressar-se amb la llengua que volgués i hi ha, també, una creença minoritària que el català és més aviat una nosa, i un problema afegit. Algunes opinions apunten a casos de rebuig i burla per als catalanoparlants.

Parlar la llengua

148

Així, tot fa pensar que algunes d’aquestes respostes volen ser “políticament correctes”. I contrasten, per una banda amb la realitat en què molts estan immersos i de l’altra, en les pròpies creences. L’alumnat de batxillerat de Vilafranca, però també del Baix Llobregat en general és força crític amb la situació sociolingüística que s’està donant als instituts. Una majoria no entén com la secundària no ha seguit el mateix camí que la primària, ni tampoc com és que es pugui impartir la docència en castellà. Una bona part de nois i noies que viuen en poblacions on la realitat demolingüística no possibilita la interacció en català se senten perjudicats i creuen que tant la institució educativa com la Generalitat ha de garantir la competència i l’ús de la llengua que ells no han rebut per transmissió generacional. Hi ha persones que exposen de manera crítica el seu retrocés en l’ús i la col.loquialització de la llengua catalana en entrar a l’institut. Hi ha altres consideracions relacionades amb els materials curriculars de què disposen. Opinen que en les matèries impartides en castellà i per tant, llengua de les explicacions a l’aula no es correspon amb el llibre de text la qual cosa dificulta la presa d’apunts. També són crítics i es fan preguntes sobre els aspectes preceptius i legals en matèria lingüística a Catalunya, i el paper que exerceix l’administració educativa i de la Generalitat. Quant a l’alumnat de centres ubicats al Baix Llobregat no tots tenen la mateixa percepció en relació al fet de la llengua vehicular i d’ús dins la comunitat educativa. Per a una bona part, sobretot, dels nois i noies més grans, consideren que representa, i els ha representat, una desigualtat perquè no han tingut l’oportunitat d’assolir la competència oral que no tenen per transmissió generacional, ni tampoc per l’entorn on viuen.

En ambdós casos parlen dels usos públic i usos privats. Si es tracta d’una institució pública i educativa consideren que ha de vetllar per la transmissió de la llengua catalana. No tothom, però té la mateixa opinió. Hi ha joves que creuen que són prioritaris els drets individuals que els col·lectius. I que és el professorat qui ha de triar la llengua de la docència. En aquesta qüestió hi ha algunes discrepàncies. Persones que defensen l’aprenentatge i ús col·lectiu del català com a bé comú davant d’altres persones que creuen que s’ha de prioritzar la llibertat individual d’usar la llengua familiar. I una minoria que el castellà ha de ser la llengua de l’ensenyament. 4.1.3. Conflicte lingüístic A les entrevistes de manera majoritària sorgeix el tema del conflicte lingüístic relacionat amb el contacte de llengües en grups que es radicalitzen, en la manera d’actuar i de vestir. Per una banda expliquen que hi ha els anomenats punkis, punkos “catarrufos”, “lufos” (hi ha lleugeres variants segons els centres ) que s’identifiquen amb independentistes. Per altra banda hi ha els, pelats o fatxes que els identifiquen amb els espanyolistes.

Alguns comenten que pertànyer al grup dels “espanyolistes” es consideren més moderns, més rebels. Els joves de parla castellana resistents són vistos pels catalanoparlants com a persones de mentalitat tancada, i que no accepten la pluralitat. Alguns diuen que és per

Parlar la llengua

149

comoditat. Remarquen la influència dels grups d’amics sobre la llengua. Impera el concepte d’espanyolisme vs independentisme.

Hi ha un conflicte connectat amb llengua-política. Segons diuen al darrera de la ideologia hi ha ganes de reafirmar-se i de ser acceptats o també que és vist com una moda. Igualment comenten que aquest conflicte es dóna molt més a l’ESO on els joves són més influenciables. Comenten també la importància i la influència del grup en aquesta etapa. Hi ha algunes veus que marquen una relació amb grups “espanyolistes” amb nois que no estan interessat pels estudis i que no els importa aprovar l’ESO. En parlar d’aquest tema amb l’alumnat de 6è i alguns manifestar una certa por, hi aporten un aspecte que els més grans no comenten. I és el fet que aquest problema és bàsicament entre nois. Les noies no hi estan tan implicades. Hi ha Algunes persones opinen que tant les institucions cons l’administració no són un bon model per a ajudar a entendre i poder argumentar sobre aquest conflicte.

4.1.4. Actituds en els usos lingüístics El 90 % de l’alumnat enquestat considera molt important saber parlar molt bé el català i practicar-lo al centre educatiu. (Vegeu apartat gràfics 4.1.) A Vilafranca hi ha una major proporció que prefereix el català com a llengua d’ensenyament.

Sorgeix la percepció de veure el català com a llengua marcada. Exposen diferents situacions com ara ridiculitzar aquells que el parlen, pressionar perquè no es parli, identificar el catalanoparlant amb independentista. Diuen que a l’ESO és més difícil aprendre català i aquests aspectes, entre molts altres, també condicionen. El castellà és la llengua d’us majoritari a certs instituts. Aquestes impressions les exposen els nens i nenes de primària, encara que no com a experiència pròpia, però per la informació que en tenen. Saben que poden trobar-se en conflictes per qüestions lingüístiques entre “ fatxes” que ells també relacionen amb gamberrisme i espanyolistes per una banda i “catarrufos” que relacionen amb catalanistes i independentistes

Les dues zones esmentades, de manera majoritària, es manifesten a favor del català com a llengua que ha de ser útil. Contràriament a les entrevistes tothom manifesta que el català no fa servei i no és necessari per a viure. Es pot viure en castellà. Evidentment hi ha persones que ja els està bé i d’altres que no s’hi resignen.

Quant a la llengua que hauria de predominar a Catalunya, al Baix Llobregat només un terç es decanta pel català .Aquesta darrera entra en contradicció amb les manifestacions primeres relacionades amb l’ús del català. Alguns identifiquen el català com a llengua de la ruralia.

4.1.5. Ús interpersonal entre iguals dins i fora de l’institut

Parlar la llengua

150

Pel que fa a l’ús interpersonal entre iguals hi ha un predomini del castellà en detriment del català de manera força general, sobretot al Baix Llobregat. Pel que fa a l’ús interpersonal a Vilafranca, el català és més habitual, malgrat diuen que hi ha un relaxament a l’hora de parlar-lo. Pel que fa al castellà. La majoria de joves del Baix Llobregat parla castellà. És, majoritàriament, la llengua familiar i la preferent en l’ús social i la que predomina a l’entorn. Obre més portes perquè es parla més. Molts diuen que no queden gaires catalanoparlants, només en algunes zones. El català hauria de ser optatiu o només una assignatura. Tenen la percepció que si no es parla a casa no es pot aprendre el català i consideren que el bilingüisme porta confusions. Està més de moda. No es fa cap esforç per aprendre’l i per a algunes persones “això és Espanya”.

4.1.6. Expectatives del català en el futur Les dades referides a la llengua que creuen que els serà més útil en el futur tenen relació directa amb el context dels joves. Així els joves residents a poblacions del Baix Llobregat, de manera majoritària, creuen que serà el castellà la llengua que utilitzaran més en el desenvolupament de la feina, universitat, etc. A Vilafranca, en canvi, consideren que serà en català. Tot i així el percentatge del Baix Llobregat és superior en relació al castellà que el de Vilafranca en relació al català. (Vegeu gràfics apartat 4.1.) Malgrat aquestes consideracions, segons les enquestes tothom s’inclina a veure com un actiu saber parlar i escriure el català. Igualment una majoria considera que saber-lo pot obrir més portes al món laboral.

Aquesta qüestió a les entrevistes és força controvertida ja que per a algunes persones el català no obre cap porta de futur. És una llengua local i no necessària. Aquí s’evidencia que la percepció que molt joves tenen de la utilitat del català al món laboral no és cap requisit ni cap exigència a l’hora d’entrar a treballar. 4.1.7. Competència del català i ús A les enquestes se’ls demanava el grau de domini del català oral segons la seva pròpia opinió. Així cal comptar amb una part de subjectivisme, però la majoria de joves del centres del Baix Llobregat, declara que l’entén millor que no pas el parla. I, paradoxalment, tenir competència oral per poder utilitzar el català en qualsevol situació és vist com un actiu i es valora. (vegeu gràfics apartat 3.10) Aquesta competència oral, és a dir, aquesta bilingüització efectiva que no assoleixen una majoria de joves que estudien en centres on la realitat demolingüística no és favorable a l´’us del català, on han de poder usar, practicar i adquirir les competències orals de la llengua catalana, iniciades a l’escola primària? Què ha passat als instituts de secundària que han abdicat del deure de permetre l’alumnat assolir la competència oral del català? Què ha passat a l’administració amb competència educativa que ha abdicat també de les seves obligacions en matèria sociolingüística i de procurar pels drets d’aquests joves a assolir les competències que marca la llei?

Parlar la llengua

151

Alguns joves consideren que el català no es valora a l’hora d’aconseguir un treball. No es veu necessari perquè es pot viure en castellà i hi ha manca d’esforç.

4.1.8. L’ús social del català fora de l’àmbit educatiu Les oportunitats de parlar català fora del centre educatiu en algunes zones són molt poques. Així les dades de les enquestes del Baix Llobregat contrasten fortament amb les de Vilafranca. (Vegeu gràfics apartat 3.12.2) Molts joves comenten que hi ha casos d’ intolerància i poc respecte envers la pluralitat. lingüística i cultural que representa Catalunya. Consideren, sovint, que no es parla el català per comoditat, perquè no és necessari. Sovint es percep com a llengua difícil. Tanmateix es considera la llengua de Catalunya i diuen que cal tenir una actitud positiva i parlar-lo més, mantenir la llengua i aprendre a conviure. Cal reconèixer la diversitat i evitar que hi hagi guetos, com s’està donant. Efectivament el context social, la concentració de persones procedents de la immigració i la poca barreja amb població al·lòctona condiciona enormement l’ús i la pràctica del català a la vida quotidiana. A les enquestes (vegeu gràfics apartat 3.6.) aporta dades sobre aquest fet i es pot constatar com la presència del català en aquestes zones és minoritària. És a dir no es pot viure en català. A les entrevistes la majoria comenta que se’ls fa difícil de practicar el català en segons quines poblacions i/o barris. La majoria de persones entrevistades opinen que aquest fet en dificulta l’aprenentatge i la pràctica. D’aquí, però en sorgeix un altre tema recurrent i molt estès en tota la societat: l’hàbit de canviar de llengua per part de les persones catalanòfones. (Vegeu gràfics 4.7.) I la dificultat explicitada de mantenir una conversa bilingüe. També exposen que la llengua emprada en conèixer una persona condiciona l’ús posterior. Tant els més petits com els joves entrevistats coincideixen en l’efecte negatiu d’aquest hàbit tan estès. La majoria de nois i noies tenen clar que si no es parla i no s’usa és impossible d’aprendre’l. Creuen que les persones catalanoparlants haurien de canviar d’actitud perquè així no beneficia la persona que vol aprendre’l. Juntament a aquest canvi d’hàbits apunten que cal també un esforç i una sensibilització per part de les persones que no el parlen. Tanmateix les enquestes sobre aquest tema no sempre van pel mateix camí. Creuen , també, que cal una major implicació de les institucions. Sobre aquest fet hi ha diferents arguments alguns que creuen que és difícil practicar-lo en segons quines zones, d’altres que hi ha molt poca sensibilitat i respecte per la llengua del país d’acollida, d’altres perquè no tothom hi té accés, ja que creuen que les persones amb cultura els és més fàcil d’aprendre’l i parlar-lo. Un tema polèmic és el concepte de respecte que té diferents percepcions per a uns el respecte passa per parlar la llengua de l’altre (sic) només en el cas dels castellanoparlants i per a d’altres passa pel respecte per aprendre i parlar la llengua del país on s’ha triat viure.

Parlar la llengua

152

4.1.9. El català la llengua oficial de Catalunya A les enquestes (Vegeu gràfics apartat 4.4.) les preguntes dirigides a saber com voldrien el futur lingüístic de Catalunya tant pel que fa a l’oficialitat de la llengua, com la llengua que hauria de predominar les respostes són diverses segons les zones. Però sí que tenen en comú que la llengua que hauria de predominar hauria de ser el català. A les entrevistes també consideren que ha de ser la llengua de Catalunya en tots els àmbits públics. Aquestes creences, però, contrasten amb la realitat que es viu als centres de secundària i els contextos en què s’ubiquen. Al marge de les causes per les quals s’ha arribat a aquesta situació a una part de centres de secundària, cal fer una anàlisi d’aquest fet en profunditat. Per què el professorat davant d’una classe de nois i noies que arriben d’una escolarització en català, pel fet de saber que, majoritàriament, la llengua familiar és el castellà, opta pel castellà com a llengua vehicular i per tant condiciona els usos interpersonals fora de l’aula? O igualment que hi ha l’hàbit molt estès actualment de canviar de llengua a l’hora de l’ús interpersonal fora de l’aula en castellà, encara que s’imparteixi la classe en català. És evident que cal molta pedagogia sobre qüestions sociolingüístiques i pràctica docent. Hi ha confusió en la pràctica docent. Poca implicació dels equips directius i de l’administració educativa. S’imposa una formació inicial en aquest sentit. I una formació permanent i actualitzada sobre aquest tema incloent-hi, és clar, la nova i complexa realitat de la gran diversitat cultural i lingüística actual. Igualment que a l’escola primària la conversa entre iguals tendeix a ser en castellà. En quest aspecte és llargament comentat l’hàbit molt estès de canviar de llengua quan hi ha un persona castellanòfona, però que entén el català. Tothom està d’acord que aquest és un aspecte molt negatiu per a la continuïtat i l’ús del català. També hi ha nois i noies que manifesten que això els impossibilita la pràctica i l’ús. Comenten que els catalanòfons són bilingües i els castellanòfons, segons algunes opinions no ho són perquè no volen ser-ho. El català és una llengua marcada. Sovint el fet de parlar-lo equival a ser separatista. Igualment el fet de parlar castellà equival a espanyolista i “fatxa”. Hi ha una tendència a radicalitzar les posicions i a polititzar les llengües. Aquest fet que expliquen que succeeix a secundària, sobretot, a l’ESO perquè és l’edat en què cal reafirmar-se i molts s’apropien de símbols sense saber exactament què volen dir. També exposen la gran influència que exerceix el grup. Els joves enquestats es manifesten majoritàriament per la conservació de les llengües, com a patrimoni de cultural. Aquestes dades contrasten amb la realitat en què viuen i fins i tot, en alguns casos, amb la percepció que tenen del català com a llengua minoritzada i que en cap cas es consideren part integrant d’aquest patrimoni que teòricament diuen defensar. És per això que a les entrevistes sorgeix de manera recurrent que cal donar no només informació sinó sensibilització de manera general del fet de la pluralitat, ja que segons algunes creences és fruit de la ignorància i d’una mentalitat tancada. Hi ha també altres

Parlar la llengua

153

veus que s’alcen davant el fet ideològic de no voler compartir la idea de la pluralitat d’Espanya. Així, Espanya vs Catalunya és un tema recurrent i polèmic. Consideren que ha de ser la llengua de Catalunya en tots els àmbits públics. Creuen que la Generalitat ha de vetllar perquè es compleixin les normes lingüístiques. Remarquen com a hàbit negatiu de la majoria de catalanòfons de canviar de llengua en parlar amb persones que no ho són. Cal mantenir-lo perquè ara els immigrants aprenen 1r el castellà. La immigració de parla castellana no veu necessari el català. En canvi hi ha molts testimonis de nois i noies de pares castellans que s’han integrat completament, fet que no passa al Baix Llobregat, i que confirma que la llengua familiar no és obstacle per a aprendre català. L’alumnat de primària està informat d’aquest fet que es dóna als instituts i alguns comenten que senten una certa por de saber que hi ha aquest conflicte. Generalment el català només es parla en petit grup i s’identifica amb llengua de cultura i de gent gran. Exposen la diferència que hi ha i que han viscut entre l'Educació Primària i Secundària pel que fa al tractament de la llengua I,sobretot, a Batxillerat. A Vilafranca en teoria és la llengua vehicular de la majoria d’assignatures, amb alguna excepció. Una majoria no entén com la secundària no ha seguit el mateix camí que la primària, ni tampoc com és que es pugui impartir la docència en castellà. Tenen una actitud crítica. Se senten perjudicats i creuen que si al centre es parla és una manera d’aprendre la llengua. Consideren que ha de ser la llengua de Catalunya en tots els àmbits públics. Una bona part d’alumnat de Vilafranca on hi ha un predomini del català com a llengua vehicular saben que al cinturó industrial de Barcelona no hi ha la mateixa realitat. I es pregunten quina és la responsabilitat dels docents i de l’administració educativa en matèria lingüística. 4.1.10. La immigració i la llengua Moltes opinions remarquen que els immigrants aprenen primer el castellà. Hi ha persones que creuen que la immigració de parla castellana no veu necessari el català. En canvi hi ha molts testimonis de nois i noies de pares castellans que s’han integrat completament, fet que no passa al Baix Llobregat, i que confirma que la llengua familiar no és obstacle per a aprendre català. Hi ha també la creença que hi ha un sector que presenta un sentiment d’aversió per aquesta llengua connectada amb la manera d’entendre la pluralitat. Sovint es confonen els usos públics amb els usos privats, tant per part del professorat com de l’alumnat. Pel que fa a la immigració . Tothom està d’acord en el fet que el català es parla menys perquè hi ha immigració de la resta de l’estat i d’Àmerica llatina. Cal una actitud positiva

Parlar la llengua

154

per compartir llengua i cultura. “Ells” (els àrabs ) s’han d’adaptar “nosaltres”. Nosaltres per a alguns equival a catalans i d’altres a espanyols.

4.1.11. La llengua familiar Quant a la llengua i la procedència familiar, les dades de l’enquesta donen un percentatge força igualat entre progenitors nascuts a Catalunya i nascuts fora de Catalunya. La qüestió que és remarca a les dades és la llengua d’adopció dels matrimonis mixtos. La tria lingüística per part de parelles mixtes de persones ubicades al Baix Llobregat és a favor del castellà, mentre que la tria de parelles mixtes a Vilafranca és el català. (Vegeu gràfics 2.2.) Dades familiars. El 82 % de l’alumnat enquestat ha nascut a Catalunya i les persones que no han rebut el català per transmissió generacional declaren haver-lo après a l’escola primària. Entenen millor el català que no pas el parlen. La llengua amb què s’imparteix la classe condiciona en certa mesura l’ús interpersonal fora de l’aula. A l’Educació secundària i al centres del Baix Llobregat disminueix considerablement el nombre de classes impartides en català en relació a Vilafranca. Si bé la majoria de nens i nenes, noies i noies entrevistats ha parlat en català, la fluïdesa i la competència oral és molt diferent entre Vilafranca i les poblacions del Baix Llobregat. Les entrevistes confirmen aquesta situació, la majoria de persones entrevistades a Vilafranca tenen una competència oral igualable a una persona catalanòfona per transmissió generacional. Tant per l’ús que fan de la llengua com pel seu grau d’integració. En canvi, les persones entrevistades en la mateixa situació residents al Baix Llobregat no tenen ni una competència de la llengua oral col·loquial assolida, ni tampoc, una bona part, estan integrats com ho estan els nois i noies de Vilafranca. Pel que fa a la tria lingüística familiar en parelles mixtes la majoria de parelles opten pel castellà. Així el castellà és la llengua majoritària de les famílies dels centres del Baix Llobregat. És la llengua del barri, del carrer en molts dels casos. Sovint a les entrevistes comenten que no poden practicar el català pel context on viuen. Així consideren que el castellà és una llengua més fàcil, que està més de moda. El català per a alguns és la llengua de la ruralia i de la gent gran. A Vilafranca segons el barri es manté el castellà com a llengua familiar, tot i així hi ha una part important d’alumnat fills de 2a generació d’immigrants que estan plenament integrats. I Quant a la tria lingüística en parelles mixtes la llengua d’adopció és de manera més general a favor del català.

Parlar la llengua

155

5. ELABORACIÓ DE PROPOSTES

5.1. Introducció A partir de les dades estadístiques, la interpretació i observació de la realitat a partir de les entrevistes de grup, i per què no dir-ho de la pròpia experiència. Es fan les propostes següents: Els objectius que es presenten i que poden correspondre a l’anomena’t Projecte Lingüístic de Centre, però amb un enfocament més processual, ja que les pràctiques docents, els hàbits i les percepcions no adequades a una realitat no es canvien de la nit al dia. Si partim d’unes dades objectivables complementades amb les dades més explicatives de la qüestió , es poden aportar respostes més adequades a la realitat. Aquestes respostes han de tenir en compte els comportaments, les competències i representacions així com les adherències emotives (Vegeu Bastardas, (1997)56 que fan que hi hagin situacions poc desitjables. Tal i com ja s’ha apuntat cal tenir en compte les tres dimensions:

• Cognitiva: cal una reflexió, a partir d’un discurs integrador i des del respecte a la diversitat lingüística i multicultural. Re-legitimar el català com a llengua d’interrelació grupal a Catalunya es vingui d’on es vingui. Respecte i afecte per les llengües de cadascú com a persones.

• Afectiva: establiment d’una imatge del català que no sigui antagònica . Empatia i

atracció. El català ha de ser una llengua que no va en contra de les altres que hi ha a Catalunya- i que n’hi ha moltes- Només vol sobreviure amb normalitat, tot acceptant la presència dels idiomes de les altres persones que també han triat de viure amb nosaltres.

• Comportamental: estratègies que facilitin la col.loquialització del català per a aquelles

persones que no el tenen com a L1. És aquí on cal un munt d’imaginació i recursos i fer-los participar en el procés.

5.2. Enfocament metodològic Totes aquestes propostes s’haurien d’emmarcar en un enfocament de recerca-acció, ja que del desenvolupament i l’obtenció de resultats positius en pot dependre poder-se estendre i arribar a servir de base per a noves propostes dins aquesta línia iniciada. Així la voluntat general de totes les propostes conté: • Plantejament del projecte com una acció estratègica susceptible de millorar una realitat • Procediment en espiral que inclogui: planificar,actuar, observar i reflexionar,avaluar... • Implicació dels responsables en la pràctica, amb possible ampliació de manera gradual • Transformació de la pràctica educativosocial i la seva comprensió

56 Bastardas, A. Ecologia de les llengües

Parlar la llengua

156

• Incidència en la formació i canvi de les actituds en persones i grups. • Acostar-se a la realitat i vincular coneixement i transformació

5.3. Pel que fa als objectius generals

“Hi ha tres actors importants que contribueixen a l’èxit de les reformes educatives: són, en primer lloc la comunitat local pares, directors d’escola i el professorat; en segon lloc, les autoritats públiques; i en tercer lloc, la comunitat internacional.

l’informe Delors Educació: hi ha un tresor amagat a dins Impulsar un debat, una reflexió, presa de consciència i implicació de la comunitat educativa Impulsar la participació real i eficaç en el procés de catalanització del centre i la implicació de tots els sectors de la comunitat educativa. Aquests objectius generals són inclusors i engloben tot un procés que cal encetar. I que s’anirà desenvolupant en l’explicació d’aquestes propostes. Segons la idiosincràsia i la realitat de cada centre afavorirà un tipus d’intervenció o una altra. Allò, però, que és necessari i imprescindible és la implicació en primer lloc de l’equip directiu del centre, del professorat, de l’administració i de les institucions de la zona. Sense el treball conjunt i el suport mutu no és possible tirar endavant ni canviar determinat hàbits i actituds lingüístiques. Es un repte important. En aquests moments hi ha hagut canvis de govern que fan pensar que es pugui anar conjuntament per a assolir uns mateixos objectius. Així aquest és el primer pas per iniciar el procés. Cal en aquest procés obrir un debat a la reflexió, sensibilització. Propostes, actuacions i estratègies creatives estratègies, actuacions. I molta empatia.

5.4. Pel que fa als òrgans de gestió del centre

Avui sabem que la gestió i la direcció dels centres són potents eines educatives, imprescindibles per a la renovació pedagògica i la millora de la qualitat del sistema educatiu i, de manera molt especial, de la xarxa de centres públics.

Joan Estruch

La filosofia i la cultura de centre tenen un paper important a l’hora de tirar endavant el PLC. Si els equips directius no se’l fan seu i no se’l creuen difícilment es podran assolir els objectius. O és que la pública ha de ser menys que l’escola privada que explica, demana, i fa que el professorat compleixi les línies que configuren el Projecte Educatiu de Centre? Fora impensable una escola d’elit que no exigeixi complir la línia educativa del centre? Què passa a la secundària? Hi ha aspectes que no s’aborden. Per què ha passat això? Cal impulsar una acció global que porti a la consciència lingüística social de la comunitat educativa. Així el canvi s’ha de fer des de dins, i partir de la realitat de cada centre, tenint en compte el paper important i el compromís de les persones que el gestionen i la tasca de tot

Parlar la llengua

157

el professorat del centre en particular, de la comunitat educativa en general i de l’administració competent. 5.4.1. Crear la figura del dinamitzador/a Lingüístic

Les tasques són les de la figura del Coordinador/a Lingüístic de la LOGSE. Darrerament Assessor LIC. Cal, però, ampliar el sentit del terme i algunes tasques. El fet d’elaborar el PLC ha estat per a molts centres de secundària una tasca burocràtica i, si s’ha fet, ha quedat reduïda a complimentar uns fulls. Cal donar una altra dimensió a aquest projecte i a la figura de qui el coordina. Les tasques establertes de vetllar per al tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular d’aprenentatge i d’interacció de la comunitat educativa dels centres de secundària, així com de l’entorn són cabdals, però cal fer pedagogia i fer prendre consciència del problema i propiciar la reflexió. Cal també, partir de la realitat on s’inscriuen aquests centres i tenir en compte les representacions, percepcions i significacions íntimament lligades a les conductes. Se’n parlarà més endavant. Tasques centre:

• Crear una comissió • Diagnosi situació centre • elaborar objectius: a partir de la realitat. Han de ser avaluables.

* Vetllar per tasca pedagògica: sensibilització i legitimació * Vetllar per a la comprensió i la legitimació del fet lingüístic.

• Explicitar els objectius a tota la comunitat educativa. Fer-los sentir • part implicada. • Fer-los adonar que s'inicia una nova etapa. • Incorporar la idea de coconstruir • Incidir en l’entorn • Reconeixement per part de l’administració d’aquest càrrec • Vinculació del càrrec amb l’equip directiu (en una primera fase)

*Aquesta tasca ha d’estar promoguda i avalada per l’administració Educativa i els òrgans de govern del centre, ja que no es tracta de fer militància. Cal la legitimació. *Igualment el càrrec de dinamitzador/a lingüística ha de poder comptar amb més hores, i, òbviament amb el reconeixement administratiu que li correspongui. 5.4.2. Paper del dinamitzador dins l’equip de govern. Si partim de la complexa i diversa realitat de l’educació secundària, malgrat es va repetint de manera teòrica la implicació de l’equip directiu en el procés de catalanització dels centres on això no és encara realitat, Crec que en un primer període :període constitutiu caldria establir un lligam estret amb l’equip directiu per mantenir en tot moment un feedback que d’una banda ajudi de manera real i possibilita una major sensibilització i veure aquest fet com un dels aspectes prioritaris de centre. L’equip directiu ha d’informar tota la comunitat educativa del projecte i del procés.

5.5. Pel que fa a l’equip docent i el nivell educatiu

Parlar la llengua

158

5.5.1. Pla Experimental a 1r d’ESO Cal focalitzar la intervenció sociolingüística a 1r d’ESO iniciar un procés amb la implicació, a part de la direcció, d’un equip docent que es comprometi a impartir la seva assignatura en català. I fer que la llengua de la interacció en totes les situacions que es donen sigui en català. I així assegurar la continuïtat en la línia de la immersió lingüística iniciada a primària. Compromís equip directiu:

• Informar la comunitat educativa • Informar alumnat 1r d’ESO • Vetllar pel procés i l’acompliment dels objectius

Compromís de l’equip de 1r d'ESO : Continuar la línia iniciada a l’escola primària: llengua vehicular en català

• llengua vehicular d’aprenentatges • llengua d’ús interpersonal:

• professor/a-alumne/a • a les tutories • Reunions pares • Relacions AMPA • Entrevistes famílies

Compromís dels nois i noies:

• fer-los protagonistes • ser models per al centre • Continuar amb la llengua vehicular a què estaven habituats l'Educació

Primària objectius específics

• Continuar la línia iniciada a primària • Iniciar de manera constructiva i des de la base un procés que possibilita els canvis

sociolingüístics necessaris. • Focalitzar 1r ESO:

• alumnat • equip docent

• Donar continuïtat de manera gradual i processual als nivells superiors: curs 2005-2006 2n ESO

• Reiniciar el pla a 1r ESO de la nova promoció • Fer que es reconeguin en l´’us del català

5.5.2. L’hora d’esbarjo a l’educació secundària a 1r d’ESO: Joc de xoc, xoc de

joc

“El joc provoca per la seva mateixa naturalesa un gran nombre de situacions comunicatives amb les quals els infants i joves es relacionen en el seu dia a dia. Aquestes situacions riques en experiències i en formes de relacionar-se els converteixen en una bona eina comunicativa per estimular l’aprenentatge oral de la llengua”)

Xarranca Generalitat de Catalunya Fundació Jaume Bofill Dins el projecte focalitzat a 1r d’ESO per qüestions òbvies no ha de queda reduït a l’aula i és d’esperar que l’ús interpersonal també sigui un actiu més a comptar. Així també és

Parlar la llengua

159

imprescindible ampliar la intervenció a l’hora d’esbarjo al centre dels més petits per diferents motius i amb uns objectius molt clars. Abans, però, cal dir que l’hora d’esbarjo a la secundària és una estona que amaga i es gesten un munt de conflictes. Conviuen en el mateix espai –encara que sigui gran- edats molt diverses i amb interessos i expectatives d’aquest temps de lleure també diferents. Els nens i nenes que entren al centre encara són petits i per a ells els joc és encara una activitat important i necessària. Acaben d’entrar al centre, es troben immersos en una nova realitat. Per a alguns el pati és vist com un atractiu pel fet de trobar-se amb gent més gran, per a d’altres els genera un sentiment d’inseguretat i no acaben de trobar el seu lloc. Sovint hi ha models poc edificants d’alumnat conflictiu i que al pati, malgrat la vigilància que hi pugui haver, poden tenir influències negatives per als més petits. És evident que és una estona d’esbarjo que necessiten i és l’estona que esmorzen. Això, però no és cap inconvenient per al joc. Així aquesta estona cal omplir-la de contingut a través del joc. Joc optatiu i que pugui donar resposta a una tipologia d’alumnat amb la intenció que, a partir de l’observació de veure els altres que juguen, s’hi vagin afegint de mica en mica. Objectius Objectius generals

• Fer de l’espai del pati un lloc amable i de convivència • Fer-los sentir acollits i segurs • Fomentar valors a través del joc. • Jocs en equip, solidaritat, companyerisme, respecte per l’altre. • Fer conèixer jocs tradicionals i moderns... • Potenciar la interculturalitat: jocs d’altres cultures. • Implicar-hi l’alumnat d’altres cultures • Crear expectatives per a l’hora d’esbarjo • Apropar l’alumnat al centre: escoltar les seves propostes

Objectius sociolingüístics

• Practicar la llengua oral a través del joc: jugar en català: • a través de les instruccions i la interacció amb el monitor • Afavorir l’ús del català entre iguals • Afavorir una situació: parlar del joc • Fer conèixer jocs en altres llengües • Incorporar-hi persones d’altres cultures: donar-los protagonisme.

Tipologia de joc

• Joc col·lectiu amb monitors especialitzats • Optatiu • Diferents tipologies de joc simultànies • Atendre les demandes alumnat • Coordinació amb els/les monitores. • Avaluació

Espai

• Reservar un espai al pati per a aquestes activitats

Parlar la llengua

160

És important la programació i l’adaptació dels jocs amb les demandes del nens i nenes per tal d’anar propiciant la integració al grup. Avaluació Vegeu Enfocament metodològic. 5.2. 5.5.3. Tutories lingüístiques entre iguals Per als més petits i que “encara “ tenen l’hàbit de parlar català fora interessant de proposar-los ser tutors/companys/parelles lingüístiques amb alumnes de nova incorporació o d’altres que tot i fer més temps que han arribat els costa mantenir una conversa. Això podria potenciar i estimular la pràctica dels alumnes de 1r i que són d’aquí i alhora donar-los un paper important en exercir aquesta tasca. I al seu torn prestigiar també la llengua. Per a aquesta tasca, cal però la implicació no només de professorat del centre, sinó d’institucions de la zona. Si no sempre acaba sent una projecte del seminari de català i d’algun professor de català. Cal donar una dimensió a aquesta activitat. Ajudar-los a apropar-se a la llengua i cultura de Catalunya. 5.5.4. La sociolingüística a l’aula Fer que el tema de la llengua catalana i de la pluralitat lingüística i cultural sigui un tema transversal per una banda i també de debat a la tutoria i al centre.

5.6. Pel que fa al professorat El professorat és una part molt important en tot aquest procés, per tant cal que se senti implicat en el procés. És per això que cal fer-ho de manera gradual per tal d’anar incorporant de manera progressiva tot el claustre. És evident que hi ha dins un claustre una gran diversitat a l’hora d’entendre i percebre el tema de la llengua. Així, cal encetar algun debat al centre sobre el tema de la llengua vehicular de l’ensenyament en concret i sobre la pluralitat cultural i lingüística en general. Pel que fa aquest aspectes, caldria apropar el professorat a aquestes qüestions. Cal parlar-ne obertament. En tots els claustres hi ha persones persistents i resistents a canviar unes rutines lingüístiques. És per això que s’hauria de propiciar.

Parlar la llengua

161

Per tant, tot esperant un canvi necessari en la formació inicial en aquest aspecte, i en d’altres que no vénen als cas, és important de 1r Fer algunes sessions informatives i formatives sobre el tema de la llengua al claustre per part sociolingüistes o persones amb autoritat amb el tema que aportin arguments per a ajudar a comprendre el paper i la responsabilitat que tenen com a docents. Fer aflorar el tema i poder-ne parlar. 2n Hi ha part de professorat que pot necessitar diferents tipus d’ajut. Per tant, cal oferir cursos per a cada tipologia de necessitats que poden ser:

• Llenguatge específic • Expressió oral: fluïdesa • Expressió escrita

5.6.1. Parelles lingüístiques per al professorat :

• Aportar aquesta possibilitat ja sigui dins del centre, entre diferents centres de la zona....

5.7. Fases del Procés Fases d’un procés que s’ha d’anar construint, avaluant, reconduint per arribar a anar assolint els objectius de manera gradual. Dins un enfocament proper a la recerca en l’acció amb l’objectiu de la transformació de la pràctica docent i la seva comprensió. • Plantejament d’un pla com una acció estratègica susceptible de millorar una situació • Procediment en espiral que inclou: planificar, actuar, observar, reflexionar i amb totes

aquestes dades interrelacionades sistemàticament i autocríticament • Implicació dels responsables en la pràctica amb possible aplicació de manera gradual

1. Anàlisi de la realitat 2. Recollida de dades i conceptualització del problema 3. Programes per a planificar l’acció 4. Execució de programes 5. Recollida de dades `per a avaluar el procés i el canvi 6. Tornada al punt 1

APLICACIÓ D’AQUEST PROCÉS AL CENTRE

Dates Actuació Fi curs 2003--04 Presentació Projecte 1r ESO a ED I claustre

Parlar la llengua

162

Inici curs 2004-05 Aplicació Pla 1r ESO.

2n trimestre Procés avaluació del cursos terminals que permeti establir comparacions. Aquesta avaluació es farà a cursos terminals: 4t ESO i 2n batxillerat 2n d’ESO (promoció inici curs 2002-03) que no forma part del pla Tècniques: enquesta i entrevista en grup

3r trimestres Avaluació 1r ESO. Veure les expectatives que tenien des de primària i la realitat en què s’han trobat.

Instruments:

• enquesta i entrevista en grup Avaluació:

• Equip Docent • Establir comparació. • Conclusions. • Valorar i considerar la validesa del pla

Presentació resultats: • Equip directiu • Comissió Lingüística • Claustre • Alumnat • AMPA • PND • ...

Aquest procés per qüestions òbvies pot ser molt diferent i més curt i fàcil en uns centres amb una pràctica docent rutinitzada que amb centres on hi ha una major comprensibilitat de la situació sociolingüística.

5.8. Activitats al centres 5.8.1. Elaboració d’una campanya de centre per a promoure l’ús del català. Aquesta proposta pot tenir dues vessants: 1r. Sensibilitzar l’alumnat pel tema . 2n. Propiciar la creativitat a l’hora de donar idees i sentir-se part integrant en la qüestió de la llengua Podria ser un treball interdisciplinari entre diferents matèries per exemple Educació Visual i Plàstica i Llengua catalana. Es podria estendre la idea als centres de la zona. I fer que algunes institucions locals hi col·laboressin: ajuntament, Consorci....

Parlar la llengua

163

5.8.2. Propiciar algunes activitats o algun tipus de trobada amb centres on la realitat demolingüística és favorable a l’ús del català.

És important d’apropar aquests nois i noies amb joves d’altres centres on hi hagi una realitat demolingüística amb una major proporció de persones catalanòfones. Fora interessant de poder organitzar alguna tipus d’activitat, d’una zona més àmplia, on els joves entrin en contacte amb una realitat que també existeix

5.9. Batxillerat i les pràctiques d’empresa. La majoria d’empreses on l’alumnat fa pràctiques no tenen o no expliciten d’incloure dins els convenis amb el centre la necessitat de la competència oral dels nois i noies. És important fer una tasca de sensibilització a les empreses per tal que incloguin la la competència oral con un requisit per a la practica laboral. I per altra banda, tant l’administració com els centres docents estableixin acords i potenciïn, i estimulin avançar en aquesta línia.

5.10. Els estudiant i els mitjans de comunicació Cal donar entrada als mitjans de comunicació per sortir de l’aula. És important aprofitar les múltiples possibilitats que ofereixen els mitjans de comunicació com una eina educativa i alhora de contacte amb una altra realitat, que pot ser engrescadora, i aportar beneficis per a tots. 5.10.1. Objectius

• Fer parlar els nois i noies. Ajudar a reconèixer-se en aquesta llengua. Els mitjans de comunicació sempre els atrauen i el fet de sentir-se i que tinguin audiència és motivador.

• Impulsar i Fomentar l’ús social de la llengua catalana en un entorn on les

condicions demolingüístiques no són favorables.

• Propiciar el coneixement del món de la ràdio i la TV i la col·laboració i la participació en l’emissió del programa.

• Ajudar a conèixer l’entorn social i cultural

• Possibilitar la presència i donar veu i protagonisme a l’alumnat, també als de

nova incorporació. Fent-los participar tot incorporant qüestions pròpies de les seves cultures.

• Ampliar l’audiència de la ràdio i la TV en català per les expectatives que crea

entre amics, famílies i coneguts dels nois i noies participants.

• Fer possible la interrelació entre el centre i l’entorn.

• Aportar valors: treball en equip, solidaritat, disciplina, responsabilitat...

• Posar l’alumnat for a de l’àmbit acadèmic

Parlar la llengua

164

Posar l’alumnat en un àmbit fora del context escolar 5.10.2. Els IES a la ràdio Programa: Concurs-magazine Participants: Estudiants d'ESO dels instituts d’una mateixa població, per equips. Es pot ampliar a altres poblacions del Baix Llobregat. Destinataris: Equips d’instituts d'Educació Secundària d’una mateixa població /diverses poblacions. Mitjà: Ràdio(s) local(s) Periodicitat: 1 programa setmanal (cal veure quina ha de ser la durada- 1 hora aproximadament?- en directe/gravat ?. Repeticions en horaris diferents. Dates: S’han de determinar. Hauria de ser tot el curs. . Es podria començar a mitjans del primer trimestre, o iniciar-lo al 2n trimestre. Conductor del programa: Un estudiant en pràctiques de periodisme amb la col·laboració d’alumnes (1 per centre). Aquests alumnes han d’anar canviant. Contingut del programa:

a)Formular preguntes sobre temes: d’interculturalitat, esports, societat, música. b) magazine: entrevistes, música. Notícies.

Entrevistes: Presencials, per telèfon... Premis: Cal trobar esponsorització: ajuntaments,institucions, empreses que s’anuncien en català... La Final: En cas de ser diverses poblacions que fessin el mateix programa es podria organitzar un acte a final de curs. En cada programa hi participen dos grups d’alumnes de centres diferents. Si es veu adequat hi pot haver un grup de suport per ajudar a l’hora de respondre preguntes més difícils. En cas que no es responguin totes les preguntes es pot donar, si es creu convenient, pas al públic en general a través del telèfon. Per tal de saber les possibilitats d’aquest tipus de proposta, he tingut diferents entrevistes amb els directors i responsables d’emissores del Baix Llobregat. Ràdio Sant Andreu, Ràdio Molins de Rei i Ràdio Esplugues. Si hi ha el suport del Departament d’Ensenyament i les condicions necessàries estarien interessats a incloure un tipus de programa d’alumnes i per a alumnes d'ESO a les seves programacions. Per a portar-ho a terme cal disposar d’un equip interdisciplinari tècnico-educatiu i establir una coordinació. Organització: grup interdisciplinari: professorat, locutor, tècnic, alumnes. Una persona Coordinadora.

Parlar la llengua

165

5.10.3. Els IES a la Televisió Si sentir-se a través de la ràdio pot ser motivador el fet de sortir a la TV comporta valors afegits. Així un tipus de concurs com el proposat per a la ràdio, aprofitant tots els recursos que comporta la televisió seria una proposta més motivadora encara per a aquest nois i noies. Programa: Concurs Participants: Estudiants d'ESO dels instituts de diferents poblacions. Dos equips de 4 joves i un equip de suport per a cada grup. Pot haver-hi un grup per centre que fa una prova (simultània) fora del plató. Destinataris: Alumnat d''Instituts d’educació Secundària de poblacions del Baix Llobregat. Públic en general. Mitjà: Televisió “Esplugues TV” (Llobregat televisió) Periodicitat: 1 programa setmanal. 45 minuts. Dates: S’han de determinar. Hauria de ser tot el curs. . Es podria començar al mes d’octubre fins a final de curs. Conductor del programa: A determinar Estructura del programa: L’estructura del programa s’ha de determinar: hi ha d’haver preguntes sobre temes:

• interculturalitat • cultura i arts • música • esports,espectacles, actualitat • coneixement del país (geografia, història, llengua...) • ciència • literatura • temes locals • ...

Cal aprofitar tots els recursos que ofereix la TV El mecanisme s’ha de determinar. Premis: cal trobar esponsorització: ajuntaments, institucions, empreses que s’anuncien en català... La Final: Acte final on es doni el premi al centre guanyador. En cada programa hi participen dos grups d’alumnes de centres diferents. Cada grup disposa d’un altre grup de suport dins el plató. Un grup per centre pot fer una prova externa. Per tal de saber les possibilitats d’aquest tipus de proposta, he tingut entrevistes amb el Director d'Esplugues TV. Veu interessant i factible endegar un programa de joves i per a joves al Baix Llobregat. A més a més, hi ha el precedent d’un programa que es va emetre durant dos cursos ara fa 14 anys, i que va tenir un gran èxit.

Parlar la llengua

166

Un altre precedent interessant és un programa similar a la TV de les illes Balears. Si hi ha els suport del Departament d’Ensenyament i les condicions necessàries estarien interessats a incloure un tipus de programa d’alumnes i per a alumnes d'ESO a les seves programacions. Per a portar-ho a terme cal disposar d’un equip interdisciplinari tècnico-educatiu i establir una coordinació. Organització: grup interdisciplinari: equip docent, equip tècnic, presentador, Equip de producció: coordinació del programa (docent i tècnica) Material: Material propi del concurs Transport: Assegurar transport per a l’alumnat d’altres poblacions.

5.11. El món del teatre El teatre sempre ha estat present d’una manera o altra, en major o menor grau a l’educació, sovint i amb més o menys encert en triar les obres. Són espectadors, a vegades intèrprets d’obres d’’altri o fins i tot dels seus propis textos. El teatre és una eina que obre camins als grans i petits temes de la condició humana. És una eina que pot tenir múltiples aplicacions. Així el taller de teatre és una proposta que permet aglutinar, reflexió, creació col·lectiva, interpretació i alhora treballar sobre les percepcions, emocions,representacions que els joves tenen sobre la realitat sociolingüística i cultural de Catalunya. I que a través del meu treball de camp des d’un enfocament qualitatiu he detectat tota una problemàtica que cal afrontar de manera oberta, clara i amb creativitat. Per a elaborar aquesta proposta vaig tenir algunes entrevistes amb dirigents de l'Institut del Teatre per tal d’exposar-los les meves idees i poder contactar amb persones de teatre, però lligades i interessades amb el camp educatiu. A través de l'Institut del Teatre vaig poder conèixer Francec Cerrö, persona amb experiència en el món teatral, televisió, i educatiu, que pot aportar aquesta doble vessant des d’un enfocament innovador i creatiu. Aquest enfocament a través del teatre pretén aportar una necessària i en aquest cas innovadora via de debat al voltant del medi i el contacte de llengües en general i de la llengua catalana en particular. Aquest és un tema que és latent i patent, però que sol ser percebut com un conflicte sense arguments ni d’una banda ni de l’altra. Així cal fer aflorar els pensaments, les creences, les percepcions que puguin a obrir nous horitzons de cara a la complexa i nova realitat social de Catalunya. Així la creació d’un nou sistema que permeti integrar dins la realitat sociolingüística i cultural catalana a tot un col·lectiu de joves que per motius demolingüístics, educatius, socials... se’ls ha creat una barrera natural d’accés a la llengua. El teatre des d’aquesta nova perspectiva pot ser una eina que actuí alhora com a catalitzador d’aquesta problemàtica i alhora com a possible camí de reflexió i canvi. El taller multidisciplinari de teatre és concebut com un vehicle amb el qual el grup de nois i noies protagonistes d’aquest projecte, puguin potenciar el seu gust i interès per matèries afins a la realitat sociolingüística catalana, així com ajudar a conèixer i apropar-se a la cultura catalana.

Parlar la llengua

167

La immersió de la llengua està pensada com un procés gradual i progressiu, seguint un sistema d’espiral on els nois i noies puguin partir de la seva realitat més propera per tal d’anar elaborant, a poc a poc, un procediment de creació pròpia i col·lectiva, tot potenciant l’interès per la creació artística. En tot aquest procés les actituds, percepcions, creences i dificultats en el camp sociolingüístic català esdevindran un factor clau. Així la realització d’un taller de teatre en zones on la realitat demolingüística no és favorable a l’ús del català voldria acomplir els següents: 5.11.1. Objectius

• A través del text teatral fer que l’alumne es reconegui en la llengua catalana. • Potenciar el gust per al teatre amb tot el que comporta :escriptura dramàtica,

interpretació i creació col·lectiva. • Pot ser un camp obert per a nois i noies per a uns estudis futurs • Expectatives per a la difusió pública de la creació col·lectiva elaborada pels estudiants.

• Repercussió de l’entorn: centre, companys/es, famílies, ... • Contribuir a la normalitat a la llengua catalana dins i fora del marc educatiu. • Debatre i reflexionar a partir de la creació col·lectiva sobre la seva realitat

sociolingüística i cultural de Catalunya.

5.11.2. Enfocament metodològic Totes aquestes propostes s’haurien d’emmarcar en un enfocament de recerca-acció, ja que del desenvolupament i l’obtenció de resultats reeixits en pot dependre poder-se estendre i arribar a servir de base per a noves propostes dins aquesta línia iniciada. Així la voluntat general de totes les propostes conté: • Plantejament del projecte com una acció estratègica susceptible de millorar una realitat • Procediment en espiral que inclogui: planificar,actuar, observar i reflexionar,avaluar...

• Implicació dels responsables en la pràctica, amb possible ampliació de manera gradual

• Transformació de la pràctica educativosocial i la seva comprensió

• Incidència en la formació i canvi de les actituds en persones i grups. • Acostar-se a la realitat i vincular coneixement i transformació

Parlar la llengua

168

5.12. Pel que fa al PND Cal tenir en compte la importància del persona no docent al centre. Hi ha una interacció força general amb l’alumnat. És per això que el seu paper per a la tasca que ens ocupa també és important. Cal fer, també, un apropament al tema, i igualment que amb el professorat , atendre les seves sol·licituds. en matèria lingüística.

5.13. Pel que fa a les activitat extrascolar i complementàries En aquest aspecte, cal que des de la direcció, coordinació del centre sigui un punt que es tingui sempre present i un requisit a explicitar.

5.14. Pel que fa a l’AMPA Les AMPA de centres on la llengua d’interacció majoritària és el castellà, les persones que integren aquesta associació tenen el castellà com a llengua d’interacció. Cal, també, fer una tasca de sensibilització a aquestes associacions. Són els pares i mares dels joves de l’institut. Generalment hi ha les persones més implicades al centre i les més participatives, és per això que cal encetar també una procés de reflexió i sensibilització del tema. Es podria fer algun apropament al tema amb una sessió informativa i alhora d’experiència vital de persones de l’associació “Veu Pròpia”. Establir contactes amb la FAPAC .

5.15. Pel que fa als altres instituts de la zona Compartir és necessari. Caldria establir contacte amb altres centres de la zona per tal de potenciar una col·laboració i compartir experiències.

5.16. Pel que fa a les institucions de la zona És imprescindible que totes les institucions de la zona coordinen i treballin conjuntament per als objectius d’impulsar l’ús de la llengua. Així juntament amb els responsables de la delegació territorial en matèria lingüística , inspecció, coordinació LIC, assessors... i

• Ajuntament • Consorci per a la Normalització • Entitats de lleure i esplai • Centres de Recursos • ...

Parlar la llengua

169

...facin actuacions conjuntes i coordinades. Hi ha la tendència a fer actuacions separades que són com compartiments estancs i que els esforços que es puguin haver esmerçat no són de bon tros proporcionals als beneficis produïts. Així cal una nova manera d’enfocar la participació de les institucions en el marc docent, altrament es continuarà tal com estàvem. És a dir, malament.

Parlar la llengua

170

6. ESTUDIS O CURSOS REALITZATS Els estudis o cursos realitzats es pot dir que no són de caire ordinari i/o acadèmic. Els estudis formatius queden circumscrits a la immersió bibliogràfica del tema per una banda i per l’altra a les entrevistes, consells, orientacions i l’epistolari per missatgeria electrònica amb el Dr. Albert Bastardas i Boada. Hi ha hagut, però tot un llarg camí que continua que he anat seguint al llarg de l’elaboració dels projecte que ha estat a part de formatiu informatiu. L’he anomenat ”metaprojecte” Aquest metaprojecte ha consistit per una banda a establir tota mena de contactes relacionats amb el tema. D’aquests contactes els separo en diferents : 1. Entrar a formar part del Grup Català de Sociolingüística.

• Participar a la “Comissió d’ús interpersonal” • Participar a l’organització de les properes “Jornades de Llengua i ensenyament” • Participació actes promoguts pel GCS

2. Contactes amb associacions, grups i persones amb les quals a part de tenir informació sobre les activitats de primera mà, podia compartir l’interès i la preocupació pel tema:

• Associació- 31 de les Illes Balears • Marató de Teatre a Alcudi • Veu Pròpia • Experiència teatral del IES P. Picasso de Nou Barris amb Lluïsa Casas • Movibaix • Fundació Catalana d’Esplais • FAPAC

3. Assistència a conferències, jornades, debats relacionats amb el tema:

• Conferències organitzades per l’IEC • Simposi Llengua i dret • Conferències sobre el tema a la UB • Participació Jornades SEDEC

4. Contactes específics per a veure la viabilitat d’algunes propostes:

• Institut del Teatre: • Ràdios locals

• Ràdio Molins de Rei • Radio Esplugues • Ràdio Sant Andreu de la Barca

• TV. • Esplugues TV • Flaix TV.

5. Entrevistes amb gent jove diversa per copsar opinions sobre el tema des de diferents òptiques

Parlar la llengua

171

7. CONCLUSIONS

“Molt probablement caldran canvis en la configuració de les activitats lingüístiques escolars que alhora facin possible la consolidació dels procés de normalització del català, el canvi de les normes d’ús restrictives, i la poliglotització de la població, en el marc d’una societat cada dia més plural i interrelacionada internacionalment. La tasca no és fàcil però el repte és important”.

Albert Bastardas

Aquest estudi partia del convenciment, subjectiu, que l’entrada a l’institut (a certs instituts, i de determinades zones ) representa un retrocés important en l’ús de la llengua catalana i no facilita la consolidació de la competència oral i la col.loquialització d’aquesta llengua en un procés iniciat a l’escola primària. A partir dels resultats d’un treball de camp multimetodològic és a dir des d’un enfocament quantitatiu i qualitatiu, s’ha pogut demostrar que aquest supòsit prenia validesa. I tot i ser un treball modest i amb una mostra molt petita, sí que pot ser representativa, però, d’una tipologia de centres amb una problemàtica semblant. Així, de manera general es constata una discontinuïtat important de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’interacció als centres públics de secundària en relació a l’escola primària. Per tant, la llengua amb què havien iniciat l’escolarització no té els mateixos usos ni funcions que tenia a l’escola. I, a més a més, cal tenir en compte que, actualment, l’edat d’entrada a l’educació secundària es fa quan encara no han deixat la infantesa. Així, en acabar els estudis de secundària l’alumnat dels centres ubicats al cinturó industrial de Barcelona no assoleix les competències de la llengua oral i consegüentment la seva col.loquialització. Competències marcades per la normativa vigent. És evident que l’entorn hi juga un paper important. Però, precisament, en aquest entorn és un el paper de la institució educativa és cabdal per a la transmissió de la llengua per als nois i noies que no l’han tinguda com a llengua inicial. Així el centre de secundària ha de ser l’element compensatori i equitatiu per a aquests nois i noies que no han rebut la llengua catalana per transmissió generacional. Sembla ser que, fins ara, la llengua de la docència als instituts públics, amb la connivència de l’administració educativa, ha estat en mans de la figura del docent. Per consegüent els PEC, els equips directius, ni l’administració competent s’han atorgat les competències que haurien hagut d’exercir. Aquests nois i nois que s’incorporen a l’educació secundària han estat de manera majoritària escolaritzats en català fruit de l’anomenada “immersió lingüística”. I per tant, amb algunes diferències, la llengua vehicular i de la interacció mestre-alumne ha estat en català.

Parlar la llengua

172

Si la llengua vehicular a l’escola primària és el català, la llengua de l’ús interpersonal amb els mestres fora de l’aula tendeix al manteniment del català. Pel que fa a l’alumnat de secundària, segons les dades, s’observa, també, aquesta tendència a mantenir fora de l’aula en l’ús interpersonal amb el professor/a la llengua en què imparteix l’assignatura. En aquests usos és evident que no hi entren els usos entre iguals. Ni els de l’hora de pati. Efectivament, assegurar un canvi de praxis en la docència, amb tot el que això comporta, pot ser un punt inicial d’inflexió que obri una nova via. No és l’objectiu del treball cercar les causes per les quals s’ha arribat a aquesta situació, àmpliament confirmada. Es pretén aportar propostes possibilistes per a ajudar a canviar els usos lingüístics als centre educatius i fer que el català ocupi el lloc que li pertoca com a llengua vehicular de coneixements i d’interacció als instituts. És necessari i urgent iniciar el procés que ha de conduir a canviar l’actual situació. I aquest procés comporta actuar en diferents àmbits:

a) administració educativa. Comunitat educativa: a) equip directiu b) professorat c) alumnat d) PND e) AMPA f) activitats complementàries i extraescolars.

Pel que fa a l’àmbit no acadèmic cal la participació coordinada de:

a) administració educativa b) ajuntaments b) Consorci Norma Normalització lingüística c) Centres de Recursos d) Centres d’esplai e) associacions locals f) mitjans de comunicació, ràdio TV f) món cultural: teatre ...obrir el centre a nous àmbits.

La institució educativa no és un espai aïllat del món en què vivim , sinó que és un microcosmos on es reflecteix la complexa realitat. I dic complexa, per qüestions òbvies: el fenomen de les noves migracions, la globalització...Així la complexitat de la problemàtica comporta complexitat en les propostes i les accions. I cal iniciar un procés que de manera gradual i a partir de les fases que comporta la recerca-acció anar avaluant i reconduint el camí que ha de possibilitar el canvi. Els canvis no es porten a terme sense les persones i sense el convenciment i la implicació en el nou procés que s’inicia. Així cal, també, iniciar un procés encaminat a la reflexió, ja que

Parlar la llengua

173

no es pot separar la ment del context i l’acció, per tant cal fer aflorar les creences, percepcions i donar arguments per a legitimar aquest canvi. Les dades qualitatives aporten informacions dels joves en temes força diversos on afloren percepcions, sentiments, opinions que seria bo de poder aflorar i tractar de manera oberta. Per tant, cal també, afrontar nous reptes i cercar camins innovadors que condueixin a un major enteniment de la pluralitat i diversitat lingüística, fenomen de les migracions la llengua receptora d’aquestes noves migracions, del respecte per l’alteritat, per apuntar-ne, només alguns. Cal, també, en tot aquest camí tenir en compte, com ja s’ha dit, que tot canvi, implica un procés i aquest procés no es pot deslligar dels aspectes psico.sòcio-culturals que conformen l’esser humà, per tant s’imposen nous discursos, arguments i empatia. Així si es creu en una acció processual, cal començar per la base. I en aquest cas l’inici d’aquest canvi s’ha de focalitzar a l’alumnat de primària que s’incorpora a l’institut. I òbviament per l’equip docent d’aquest nivell. És aquí on comença el procés de canvi en el marc del centre com a punt de partida. I per acabar, reprenent la hipòtesi de la qual partia referida a la pràctica docent, és un bon moment d’aplicar aquest primer pas. Aquest nens i nenes que són els futurs nois i noies de l’ESO i una part ho serà de batxillerat en acabar la promoció tindran l’ultima paraula.

Parlar la llengua

174

8. BIBLIOGRAFIA ARENY, M. Dolors (1999). Avaluar per construir. Eines de diagnosi i d’intervenció en la situació sociolingüística de l’escola. Barcelona: Eumo/Associació de mestres Rosa Sensat ARENY, M.D.; ENRECH, A.; JOSÉ, M.I. (1996). “Fem-los parlar!” III Congrés Europeu d’Immersió. Publicat a: Els programes d’immersió: una Perspectiva Europea. Barcelona: Universitat de Barcelona. pp. 193.201 AUBARELL, G; NICOLAU, A; ROS, A. (coord.) (2004). Immigració i qüestió nacional. Barcelona: Mediterrània. BASTARDAS, Albert (1985). La bilingüització de la segona generació immigrant. Realitat i factors a Vilafranca del Penedès. Barcelona: La Magrana BASTARDAS, Albert (1986). Llengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona: La Magrana. BASTARDAS, Albert (1991). Fer el futur . Barcelona: Empúries. BASTARDAS, Albert (1996). Ecologia de les llengües (medi, contacte i dinàmica sociolingüística). Barcelona: Proa. BASTARDAS, Albert (1997a). “Escola i comportaments lingüístics des de l'ecologia de les llengües: el cas català”: Escola Catalana, 340 pp.6-10. BASTARDAS, Albert (1997b). “L'escola i els usos lingüístics no formals: problemàtica i possibilitats d’intervenció”: (IV Jornada de formació i d’intercanvi). Departament d’Ensenyament. Direcció General d'Ordenació Educativa. BASTARDAS, Albert (1999a). “Normalització lingüística: 'Back to the future'”, Tot esperant el 2000: (suplement del diari Avui), 23-4-99 pp.30-31. BASTARDAS, Albert (1999b). “Comunicacions institucionalitzades i comunicacions individualitzades: la complexitat de l’ús social de les llengües” .Informe per a la Catalunya dels 2000: Mediterrània. pp.747-750 BASTARDAS, Albert (1999c). “Les relacions entre política lingüística i comportament lingüístic: apunts dels casos del francès al Canadà a fora de Quebec. Revista de Llengua i dret, 31. BASTARDAS, Albert (2000).”De la “normalització” a la “diversitat lingüística: Cap a un enfocament global del contacte de llengües”. Revista de Llengua i Dret, 34 pp. 151-165. BASTARDAS, Albert (2002a) “Llengua i noves migracions: Les experiències canadenques i la situació a Catalunya”. Revista de llengua i dret, 37 pp. 153.188. BASTARDAS, Albert (2002b). “Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat'”: Revista de Sociolingüística. http://cultura.gencat.net/llengcat/noves. BASTARDAS, Albert (2002c).” School language and demosociolinguistic context children and young in Canada outside of Quebec: a warning for the catalan situation” Revista de Sociloingüística: http://cultura.gencat.net//llengcat/noves.

Parlar la llengua

175

BASTARDAS,Albert (2003a).“La societat civil té la paraula”. Escola Catalana, 399 pp.45-48 BASTARDAS, Albert (2003b) “Ecodinámica sociolingüística: Comparaciones y analogías entre la diversidad lingüística y la diversidad biológica”, Revista de Llengua i Dret, 39, pp. 119-145. BASTARDAS, Albert (ed.) (2004). Diversitats. Llengües, espècies i ecologies. Barcelona: Empúries BAULENAS, Lluís-Anton (2004). El català no morirà. Barcelona: Ed. 62. BERGER, Peter – LUCKMANN, Thomas. La construcció social de la realitat.Un tractat de sociologia del coneixement. Barcelona: Herder 1996 BERRIO, Albert (Contrastant). (2004). Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics. (Els discursos públics sobre la llengua a Catalunya en el període 1996-2002). València: Contextos 3 i 4. BLUMER, Herbert (1981). El interaccionismo simbólico. Barcelona: Hora. BOIX, Emili (1993) Triar no és trair. Barcelona: Ed 62 . BRANCHADELL, Albert (1996). La normalitat improbable. Barcelona: Empúries. BRANCHADELL, Albert (1997). Liberalisme i normalització lingüística. Barcelona: Empúries. CALLEJO, Javier. (2001). El grupo de discusión: introducción a una pràctica de investigación. Barcelona: Ariel CATAC. (1997) “El català a l’ensenyament secundari” Barcelona: USTEC Contextos 3 i 4. València, 1998 DELORS. J. (1996) Educació: hi ha un tresos amagat a dins. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya. GONZÁLEZ-AGÀPITO, J. (ed.) (2003). Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat. Barcelona: IEC. Fundació JAUME I. JOAN i MARÍ, Bernat (1998). Un espai per a una llengua. València: Contextos 3 i 4. JUNYENT, Carme (1992). Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries. JUNYENT, M. Carme. (1999). “El català: una llengua en perill d’extinció?”. Revista d’Igualada: http://www.revistaigualada.com/revista1/catala.htm. JUNYEN T, Carme; UNAMUNO, V. (eds.) (2002a). El català: mirades al futur. Barcelona: EUB-Octaedro. JUNYENT, C. (2002b). “El concepte de diversitat” . El dret a la diversitat lingüística . Barcelona: Mediterrània. Pp13-19. MORIN, Edgar (2001) . Tenir el cap clar. Barcelona: La Campana

Parlar la llengua

176

MORIN, Edgar (2001). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Geidsa, PRADILLA, M.A. (2003) “La llengua catalana a Catalunya: un futur incert”. L’espill pp. 135-142. PRATS, J. (ed) (2002). La secundària a examen. Barcelona: Proa PUJOL I PONS, Esteve (2004). Eduquem persones. Barcelona: Mediterrània PUJOLAR, Joan. (1997) . De què vas, tio? Barcelona: Empúries. RUIZ OLABUÉNAGA, J. Ignacio.(2003). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto. SOLÀ, Joan (2003). Ensenyar la llengua: Empúries. SUBIRATS, Joan (coord.) (2003) Quina participació per a quina societat? Barcelona: FAPAC, UAB. Treballs de Sociolingüística Catalana,17 (2003) ”L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”. Benicarló: Onada TUSON, Jesús (2004). Patrimoni natural . Barcelona: Empúries. VILA I MORENO, X. (2000). “Les polítiques lingüístiques als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana”, Revista de Llengua i dret, 34, pp. 169-207 VILA I MORENO X, (2004). “El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes”, Llengua, Societat i Comunicació 1, I-IV http://www.ub.edu/cusc VILA I MORENO, X.(2004) “Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati?” Els usos lingüístics a les escoles catalanes”, Llengua, Societat i Comunicació 1, 8-15 http://www.ub.edu.cusc VILA, I. (1995) El català i el castellà en el sistema educatiu de Catalunya, Barcelona: Horsori . .

Parlar la llengua

177

9. ANNEXOS 9.1 Annex 1:Transcripció entrevistes alumnat 9.2 Annex 2: Graella entrevistes 9.3 Annex 3: Models enquesta

Parlar la llengua

178

ANNEXOS

Parlar la llengua

179

9.1. ANNEX 1 TRANSCRIPCIÓ DE LES ENTREVISTES IES JOANOT MARTORELL 4t ESO Esplugues de Llobregat Marta, Eric, Jose, Jordi, Xavi, Glòria, Qüestió inicial: “Es diu que vosaltres, els nois i noies que ara esteu estudiant, sou la generació que té més coneixement de la llengua catalana. La majoria dels que heu nascut aquí a Catalunya heu tingut i teniu una escolarització en català, teniu un bon coneixement de la llengua: comprensió lectora, oral, expressió escrita, en canvi tot aquest coneixement no es tradueix en l’ús de la llengua, és a dir el català no s’usa com a llengua de comunicació com s’hauria d’esperar . Què en penseu? Com ho veieu? Per què deu passar? Marta: Jo crec que això passa perquè els catalans com que no som un estat i som una regió autonòmica no troben important la llengua catalana (veus) continuo parlant? Doncs, com deia, com que no som un estat som una autonomia, trobem que el català és un idioma que no ens fa servei, sabent el castellà ja és bàsic per anar per tot arreu .I jo estic en contra de tot això. EL CATALÀ NO FA SERVEI ACABA DE DIR AQUESTA NOIA. ES POT VIURE EN CASTELLÀ i NO EN CATALÀ Jose: A ver aquí la gente habla castellano porque como desde pequeños sus padres les han hablado en castellano es lo más normal. No sé. Jo, es que aquí casi todos los padres son de fuera, entonces hablan castellano. Marta: Es poden ficar anècdotes? (...) jo estic en contra. Jo sóc de família catalana, catalanoparlant, i quan vaig vindre aquí (a l’institut) em vaig intentar integrar, per ser educada davant de la gent de fora... llavors jo vaig intentar adaptar-me a la situació parlant en castellà. I jo venia d’una escola d’aquestes actives catalanes que mai havia parlat castellà i quan parlava castellà se me’n reien perquè tenia accent català, que m’encanta el meu accent català. Encara que diguis l’excusa de la família castellana i castellanoparlant... Jo no dic per la gent que ve de fora, però per la gent que ha nascut aquí, una mica doncs... Eric: Cadascú parla l'idioma que vol i que li ve més còmode. Si tu et relaciones amb gent que parla el castellà, doncs parlaràs més en castellà que si et relaciones amb gent que parla més el català. Com vingui millor. ALTRES OPINIONS ? SOBRE EL RESPECTE... ÉS IGUAL EL D’AQUESTA NOIA QUE EL D’AQUEST NOI? ÉS IGUALITARI? Jose: Yo si voy a un sitio y me hablan catalán, para mi no es una falta de respeto. Marta. Hi ha molta gent que pensa així, però també hi ha altra gent que quan tu vols portar una conversa en català al final has d’acabar cedint i parlar en castellà. O risites o no s’entenen i es mofen de la teva llengua i et fa sentir molt malament.

Parlar la llengua

180

QUÈ OPINEU D’AIXÒ? HI HA ALGUNA ALTRA PERSONA... HI HA ALGÚ QUE PER HAVER PARLAT EN CASTELLÀ LI HAGIN FET UNA MALA REBUDA O SE N’HAGIN RIGUT (...) LES LLENGÜES SÓN TOTES RESPECTABLES I TENEN LA MATEIXA IMPORTÀNCIA I EL DRET A SOBREVIURE? HI ESTARÍEU D’ACORD. ELLA HA DIT QUE ALGUNES SÓN MÉS NECESSÀRIES QUE ALTRES. DIUEN QUE LES LLEGÜES MOREN. HI HA ESTUDIS FETS DE LLENGÜES AFRICANES QUÈ VOL DIR MORIR UNA LLENGUA? QUAN ES DEIXA D’UTILITZAR... Marta: Serà una llengua morta, això del català. QUINES ESTRATÈGIES PROPOSARÍEU... Jose: Parlar més en català. Marta: La base és que la gent no creï guetos entre ells, catalans amb catalans i castellans amb castellans, que hi hagués una diversitat. HEU PARLAT DE GUETOS, IDEA QUE SUPOSO NO AGRADA A NINGÚ, I, A MÉS A MÉS, ARA ESTEM EN UN MOMENT D’INTERCULTURALITAT... ÉS UNA RIQUESA PER TOTHOM? ....CANVIAR DE LLENGUA PORTAR PROBLEMES D’IDENTITAT? Jose: Perquè tanta preocupació! si es parla d’una llengua o altra quan hi ha molts més problemes... Marta: . Doncs perquè aquesta llengua s’està extingint i no volem que es mori. Jordi: Jo crec que és important aquest tema perquè no es perdi la llengua. Jose: Que si tienes por ejemplo en mi pais se habla el castellano i aquí el catalán y si te quieres integrar tendrás que hablar catalán, pero tambien puedes mantener el castellano y las dos lenguas pueden convivir. ESTARÍEU D’ACORD AMB AQUESTA POSICIÓ? Marta Hi ha gent que no sap conviure amb dues llengües. Jo sí que sé, per exemple sé parlar en català i castellà i si t’adreces a una persona castellana acaba imposant-se el castellà . Això no és convivència, això és una dictadura que t’imposa aquella llengua. PER QUÈ LA GENT NO EL PARLA? COM ES DEU VEURE EL CATALÀ? HI HA ALGUN CONFLICTE? OBSERVO QUE HI HA CERTS RECELS ENTRE VOSALTRES.... (...). Marta: Per exemple, jo com deia abans m’he tingut d’adaptar a expressar els meus sentiments en castellà i no ha sigut cap problema, al contrari he sabut una altra llengua. Jose: Te expresas mucho mejor en la lengua materna. Marta: Però mi lengua materna és catalán y cuando hablo contigo lo hago en castellano. SEGONS AQUESTES OPINIONS HI HA MANCA DE VOLUNTAT PER PART DE LES PERSONES QUE PARLEN CASTELLÀ? A QUÈDEU SER DEGUT AQUEST

Parlar la llengua

181

DESEQULIBRI, SE’N SAP POC, NO ES VOL PARLAR? Jordi: Jo crec que és per comoditat. HI HA UNA PEL.LÍCULA ON HI HA UNA SEQÜÈNCIA QUE ES RELACIONA AMB EL TEMA QUE ESTEM TRACTANT. HEU VIST “LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS? (...) UNA NOIA DE FAMÍLIA MEXICANA RESIDENT ALS EUA. A LA FAMÍLIA PARLEN ESPANYOL. ELLA, PERÒ HA NASCUT ALS EUA I HA ESTAT ESCOLARITZADA EN ANGLÈS. ÉS BILINGÜE. ÉS UNA ESTUDIANT BRILLANT I EL TUTOR VOL QUE VAGI A ESTUDIAR A UNA PRESTIGIOSA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. ELS PARES NO VOLEN SEPARAR-SE DE LA FILLA. EL PROFESSOR TUTOR VA A CASA LA NOIA PER TAL DE CONVÈNCER ELS PARES. EN ENTRAR A CASA S’ADREÇA AL PARE I LA MARE EN ESPANYOL I EL PARE L’ATURA I LI DEMANA QUE ELS PARLI EN ANGLÈS QUE ELLS EL PARLEN, EL SABEN I VIUEN ALLÀ...PLEASE SPEAK IN ENGLISH...I ES POSEN A PARLAR EN ANGLÈS. QUÈ EN PENSEU D’AQUESTA SITUACIÓ? ES POT TRASLLADAR AQUÏ? Xavi: Aquí el 80 % de padres son castellanos i en tu casa estás acostumbrado a hablar en castellano i con tus amigos también, es lo mas normal hablar castellano. ON HAS NASCUT? Xavi: Yo aquí, pero mis padres son de Palencia. I L’ESCOLA ON VAS ANAR ERA CATALANA? Xavi: Sí. AQUÍ, DONCS, LA SITUACIÓ DESCRITA DE LA PEL.LÍCULA SEMBLA QUE NO ES DÓNA GAIRE AQUÍ A CATALUNYA. POTSER PASSA UN COSA CONTRÀRIA I ÉS QUE ELS CATALANOPARLANTS CANVIEN DE LLENGUA... PER QUÈ DEU PASSAR? Marta: La meva ideologia és d’esquerres i es pot ser català de dretes o esquerres. I no crec que s’hagin d’imposar les meves idees a l’altra gent(...) jo catalanoparlant, he sigut jo que he tingut que cedir, però, com he dit, per mi és perfecte, perquè ja sé dos idiomes. ELLA ES DECLARA BILINGÜE. SEMBLA QUE HI HA GENT QUE NO HO VOL SER? UN MONOLINGÜISME? EN CATALÀ... Jordi: Hi hauria un conflicte Marta. Jo vull dir una cosa. Això ja va passar per desgràcia amb una dictadura, amb el franquisme i ens van imposar el castellà, però si ho féssim a la inversa com que som minoria es trencaria aquesta llei, que tampoc estaria bé que la fessin. EN CASTELLÀ? (Hi ha persones que no contesten, però afirmen amb el cap). Gloria: Si ocurriera eso de que obligaran a hablar solo en castellano (...) cada cultura tiene su idoma. Si quieres el catalán pues aprendes el catalán y así poderse comunicar. Mantener el catalán i intentar aprender el idioma i convivir... Jordi: Que el català és una llengua i si l'aprendes millor per tu, però això és una decisió

Parlar la llengua

182

individual. QUÈ OPINEU... PASSEN ANYS ...TENIU FILLS, EN QUINA LLENGUA VOLDRÍEU QUE PARLESSIN I APRENGUESSIN ELS VOSTRES FILLS ? Marta: Majoritàriament el castellà, però minoritàriament en català, per desgràcia! AGRAÏMENTS NOTA: 1. Aquesta entrevista (excepcionalment) es va fer amb un grup nombrós. El grup era molt poc receptiu i amb poques ganes de participar. Es detectava, però un antagonisme i un recel amb dos grups amb percepcions molt diferents del tema de què es tractava. 2. La pregunta inicial és, amb algunes excepcions, la que es formulava a tots els grups. IES BERNAT EL FERRER 4t ESO Molins de Rei Òscar, Damian, Sílvia, Maria, Victòria, Elena, Susana

Parlar la llengua

183

Pregunta inicial: HI HA DIFERÈNCIA ENTRE L’ESCOLA PRIMÀRIA I LA SECUNDÀRIA PEL QUE FA A LA LLENGUA EN QUÈ US IMPARTIEN LES MATÈRIES? Sílvia: La diferència de l’escola a aquí... quasi bé ningú parlava en castellà i vaig arribar aquí i la majoria d’alumnes parlà en castellà entre ells. Hi ha un grup reduït que sí que parlem entre nosaltres en català. Jo, personalment, amb la majoria parlo castellà. Elena: Jo a l’escola quasi sempre, els professors ens parlaven en català i això generava que si algú que era castellà, doncs intentava d’aprendre el català. En canvi, aquí hi ha molts professors ...la majoria que parlen en castellà, però jo igualment segueixo parlant en català. Susana: Sí. Jo també a la primària tothom em parlava en català, perquè en castellà em costa molt expressar-me. I la gent que em parla en castellà i veig que no sap parlar gaire en català i li passa el que em passa a mi amb el castellà, pues li parlo en castellà...si li és més còmode... Damian: Jo parlo castellà, hi ha molta gent que em parla català, a mi... l’entenc... Òscar: Jo opino que a l’escola primària tots els professors, excepte el de castellà, ens parlaven en català i al venir aquí, a l’institut, vaig observar que hi havia molts alumnes que tots eren castellans i que alguns professors també donaven la matèria en castellà. I sí, és cert que a l’escola primària es fa servir més el català que a la secundària. A QUÈ ATRIBUIU AQUEST FET? ÉS BO O DOLENT? Victòria: A mi no em sembla bé, perquè estem a Catalunya i jo crec que la nostra llengua hauria de ser el català. O sigui, la llengua predominant en aquesta edat hauria de ser el català. I aquí, per lo menys, aquí a l’institut, la llengua predominant és el castellà. Potser entre professor i alumne hi ha alguns professors que fan parlar els alumnes en català. Però la majoria, encara que sigui una classe de català, molts parlen castellà a classe (...) ja que el nostre país (fa cometes amb el dits) té una llengua, s’hauria de respectar i parlar aquesta llengua. Maria: Jo crec que el castellà també és bo que es parli, perquè a l’institut hi ha gent que no és d’aquí i potser li costa més entendre les explicacions en català, i si els hi donen en castellà doncs potser ho entenguin millor, però, també estaria bé que és parlés el català, perquè és una llengua bonica. Elena: Jo crec que si els hi costa, també podrien fer l’esforç d’intentar parlar-lo, perquè si es tanquen i pensen no, no...com que em costa, que em parlin en castellà. Al final no sabran parlar en català. A mi això em passa amb el castellà. El castellà em costa molt. I jo a mi m’agrada intentar de parlar-lo, perquè sinó no en sabré. Sílvia: Jo vull felicitar el meu company, el Damian, que em sembla genial això que fa, perquè molta gent que ve de fora no intenta parlar en català, es tanca en si mateix i diu que no! que el català és una llengua difícil. I jo m’enorgulleixo de tindre un alumne (sic) com ell que fa poc que ha arribat i parla el català quan pot i ho intenta o sigui... Òscar: Això de que es parli més el castellà a secundària em penso que té part d’influència per mi la TV (...) et fas gran i pots començar a veure segons quins programes (...) Els dibuixos animats, quan eres petit, els veies sempre en català i llavors quan et fas gran comences a veure pel·lícules, i la majoria del cine és en castellà. (...) Els programes que mira la gent són potser més en castellà i la gent té més llibertat i potser en el món adult es fa servir més el castellà. I el català més en el món dels nens...

Parlar la llengua

184

HEU PARLAT D’ESFORÇ PER APRENDRE UNA LLENGUA, QUE ÉS BO APRENDRE NOVES LLENGÜES. HI HA GENT QUE PENSA QUE SI CADA COP ES PARLA MÉS EN CASTELLÀ AIXÒ VA EN DETRIMENT DEL CATALÀ ...QUÈ OPINEU? Sílvia: Jo el que no vull que aquí s’acabi com estan acabant al País Basc, que lo que és l’idioma d’allà ja quasi be no es parla. Parlen el castellà i quatre gats parlen l’idioma d’allà. PARLEU DE PERILL PER UNA BANDA I DE L’ESFORÇ D’ALGUNES PERSONES DE FORA PER APRENDRE CATALÀ. TOTHOM TÉ AQUESTA ACTITUD A L’HORA D’APRENDRE CATALÀ, SI DECIDEIX VIURE A CATALAUNYA? LA GENT QUE NO TÉ AQUESTA ACTITUD A QUÈ ÉS DEGUT? HI HA MÉS ASPECTES QUE LA COMODITAT? Victòria: Jo crec que la gent no s’esforça gaire i també tenen influència els pensaments de cadascú, perquè en aquesta edat es tenen moltes tonteries en el cap. I la gent... jo què sé, per exemple, els casos dels fatxes i tot això estan en aquestes coses i no volen veure que no té res a veure, que només és una llengua i que no són tonteries d’aquestes. AIXÍ HI HA MOLTA INFLUÈNCIA DE LA MANERA DE PENSAR, LA IDEOLOGIA...EN UN ALTRE INSTITUT EM VAN PARLAR QUE HI HA UNA VIOLÈNCIA MORAL, EM VAN DIR, ENTRE GRUPS AMB UNS NOMS DETERMINATS, CREC QUE DEIEN PUNKIS, FATXES, AQUÍ TAMBÉ HA SORTIT... I QUE ELS ASSOCIAVEN AMB IDEOLOGIES I QUE ES CREAVEN MOLTES TENSIONS. QUÈ EN SABEU? I TAMBÉ ELS RELACIONAVEN AMB L’INTERES PER L’ESTUDI ... Sílvia: Si és més o menys, però aquí no es diuen punkis. Els fatxes diuen als que són catalans “rufos” , moltes vegades. RUFOS? Sílvia: catarrufos . I ELS RUFOS, ALS CASTELLANS ELS DIUEN FATXES? Sílvia: Feixistes PERÒ FEIXISTE IMPLICA UNA IDEOLOGIA...SEMBLA QUE HI HA UNA DICOTOMIA ELS ESPANYOLISTES...FATXES...PERÒ TOTS AQUESTS QUE DIEU SÓN GENT DE DRETES? I D’ IDEOLOGIA FEIXISTA? Sílvia: No, aquí molts fatxes com ells es diuen, estudien i també parlen català. Els diem fatxes, però estudien. Òscar: Aquí hi ha diversos grups, uns més espanyolistes, altres més catalanistes (...) Hi ha gent que passa bastant del tema de la ideologia (...) hi ha moments crítics, per exemple quan s’ha de fer la classe de català, hi ha persones espanyolistes que no volen fer l’esforç de parlar en català i llavors hi han moltes tensions amb la professora... HI HA UNA ACTITUD NEGATIVA I TANCADA RESPECTE A LES LLENGÜES... Òscar: Sí, en canvi, la professora de castellà mai ha tingut problema, perquè la gent que parla català, el castellà també l’entén. O SIGUI QUE ELS CATALANS SÓN MÉS RECEPTIUS A LES ALTRES LLENGÜES... Òscar: Són bilingües i com que el castellà està present a la societat, la gent que viu en una família catalana aprèn català i la gent que viu en una família castellana li costa més . I alguns el parlen i altres s’hi resisteixen.

Parlar la llengua

185

I CREIEU QUE AQUELLS QUE S’HI RESISTEIXEN ÉS PER QÜESTIONS IDEOLÒGIQUES? Maria: També es creen tensions quan alguns professors, que els dóna igual parlar en català que en castellà, pregunten qui vol o en quina llengua prefereixen que parli, i sempre hi ha tensions, perquè sempre hi ha alguns que volen que es parli castellà i altres català. Elena: Jo amb això em passa una cosa. Tinc tots els apunts en castellà, els llibres en català, l’examen, les preguntes són en català. Jo clar, tinc els apunts en castellà i les he de respondre en castellà. Jo no sé què fer.(...) Jo abans lo que feia era traduir tots els apunts al català, però és que no puc, va molt ràpid el professor i m’és impossible. I jo crec que si el llibre està en català és perquè aquella assignatura s’ha de donar en català i ells han d’explicar en català. I si diuen preferiu el castellà? Sí, segur que mai no n’aprendran, perquè aquests mestres segur que porten molt de temps en l’ensenyança, però com que mai no han fet l’esforç per parlar el català, el primer anys els costaria, però després ja no. Damian: Hi ha una gran majoria de catalans que intenten parlar el castellà, però conec gent que mai no parla en castellà... i a la classe de castellà també parlen en català. AIXÍ HI HA RADICALISMES EN LES DUES BANDES... Sílvia: Sí, però jo crec que en la banda catalanoparlant n’hi ha molts menys que es neguen a parlar en castellà... que en el bàndol castellanoparlant hi ha molta més gent que es nega a parlar català. Maria: Perquè hi ha més gent castellanoparlant que no catalanoparlant. Els pares també. Molts pares són d’Andalusia...com deia com va immigrar molta gent d’Andalusia aquí a Catalunya, pels problemes que vam tindre, doncs, jo crec (...) mons pares parlen en castellà sempre, però després quan surto de casa amb les meves companyes i amigues de vegades parlo en castellà, però casi sempre parlem en català. M’esforço, però tampoc tinc un català molt bo. Elena: Una altra cosa, a classe quan es dicta alguna cosa, pues els que vénen de fora , els nous, a l 'hora de copiar sempre ho tradueixen en castellà, perquè per a ells és més fàcil. (...) Sílvia: Jo crec que això és una mena d’aprenentatge... però per exemple, el Damian quan està copiant els apunts en català, els copia en castellà i aixeca la mà i diu aquesta paraula en castellà com es diu... HEU PARLAT DE GENT QUE HA VINGUT DE FORA. FA ANYS VA VENIR, COM DÈIEU UNA IMMIGRACIÓ DE LA RESTA DE LA PENÍNSULA... LA MARIA DIU QUE ELS SEUS PARES VAN VENIR I ELLA HA TINGUT GANES DE SER UN MÉS SENSE PERDRE RES...QUÈ DIRÍEU DE LES PERSONES QUE VÉNEN ARA... SI LA LLENGUA DE RECEPCIÓ ÉS EL CASTELLÀ, TINDRAN MÉS DIFICULTAT A APRENDRE CATALÀ... Sílvia: Jo lo primer que volia dir és això que deia la Maria del pares que van vindre aquí. (...) els mes avis que són de Cuenca, a mi em parlen català, perquè ells van venir aquí i van dir que això era un país nou, una llengua nova I jo trobo molt bé que hagin vingut aquí i s’hagin adaptat tant al país com a la cultura com a la llengua a tot... Damian: Jo crec que és diferent pares andalusos que ser andalús. Ella ha nascut a Catalunya per això parla català, però si fos que ve ...i no ha anat a l’escola aquí no crec que parlaria català, perquè no tota la gent que ve de fora parla català. ESTEM PARLANT DE DIFERENTS GENERACIONS? D’AVIS, PARES I GENT QUE HA

Parlar la llengua

186

VINGUT MÉS TARD... Òscar: Hi ha gent que ha anat a l’escola després que es comencés a fer l’ensenyament en català, que realment aquesta gent entén i sap parlar català, en canvi la gent que va venir als anys 60 o 70, ja de gran, n’hi han molts que l’entenen, però no el saben parlar. Maria: Però depèn de la persona, si s’acostuma d’hora i té bon aprenentatge... diuen que és més fàcil aprendre les llengües de petit . Elena: Jo amb això no hi estic d’acord, perquè jo de petita no parlava mai el castellà. Podria dir que vaig aprendre a parlar castellà als sis anys. Vaig anar al País Basc i no entenia el castellà. La meva tieta m’ho traduïa i al cap d’una setmana jo ja sabia parlar castellà. Jo ara no em surt el castellà, però me’n vaig unes setmana o dues fora i torno i el sé parlar a la perfecció. Sílvia: Es el que diu l'Elena, a la que arribes aquí, si sents parlar el català i tu et veus obligat... el català per comunicar-te d’idioma l’aprens. (...) però nosaltres aquí ve algú de fora i no l’obliguem. Tampoc se’l pot obligar m’entens? però no el fem parlar català. AIXI L’ACTITUD QUE HI HA NO AJUDA... Sílvia : Jo crec que no, la comoditat mai ajuda. Susana: És el mateix que la Sílvia. Els meus avis eren de fora, d’Andalusia, i Saragossa i van vindre aquí i entre ells dos parlen castellà, però als seus fills els hi parlen català. Elena: Els meus avis també són de fora d'Alacant i no me’n recordo... l ells van venir aquí i no tenien estudis. Si no tens estudis és molt més difícil aprendre una llengua... Ells l’entenen i poden fer l’esforç de parlar-lo i sempre han volgut que els seus fills aprenguin català i parlin català, però ells amb els seus fills si que els han parlat castellà. I lo que no troben gens bé, persones que els diuen ...si no parles català no ets català. Ells se senten catalans, però és que no poden... Victòria: Jo penso que lo que ha dit l'Elena tampoc està bé, perquè la meva mare tampoc va tindre estudis i des de que va arribar aquí, d’Andalusia, va començar a parlar en català... VEIG QUE HI HA MOLT CONSENS... Damian: El problema és que la professora no volia que vinguin los que pelearian. VAM QUEDAR QUE ERA ALEATORI... Sílvia: No, però, llavors vindrien els fatxes i hi ha les baralles... Damian: ...Però, dos, els que tindrien que haver vingut... els catalans del tot i els castellans del tot... AIXÍ LA PROFESSORA HA TINGUT POR DE BARALLES... Sílvia: És que n’hi ha un que a part que es nega a parlar la llengua, té una mala educació... (...) hi ha molta gent que no respecta... això és el més dolent...hi ha molts que no respecten els altres. Sílvia: Jo potser tinc un petit rancor de tot lo que és Espanya. Potser perquè pels comentaris que es fan pel govern de Madrid... Ara més que mai em sento orgullosa del govern del país i em sento orgullosa de tenir un govern d’esquerres* que no un de dretes.

Parlar la llengua

187

Maria: Jo crec que en aquesta edat, la ideologia és marca molt també, o sigui quan ja ets més gran ja passes de tot, no? Però és l’edat que et remarques... Òscar: Jo tota la vida he parlat català a casa meva. Em sento català... però tampoc em puc excloure de la societat. A vegades amb algunes persones em surt el castellà, perquè estic acostumat a sentir-los en castellà... i em sento català. QÜESTIONS PSICOLÒGIQUES... LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC Susana: Però les ideologies, a part de l’amistat, que també influeixen, també vénen molt pels familiars. El meu pare és molt catalanista, la meva mare també ho és molt i jo ho sóc força i la meva germana també. I AQUESTA INTOLERÀNCIA I POC RESPECTE PER LA LLENGUA D’AQUÍ... D’ON PROVÉ? Damian: Per les dues parts, primer dels pares perquè si tu arribes a l’escola de petit i comences a parlar en castellà, et pareixerà millor que parlin en castellà, perquè encara no saps parlar català ... Susana: Ara vaig a dir una cosa bastant forta. Hi ha gent que agafa la ideologia segons li convé, per exemple: va en un lloc i agafa la ideologia de dir jo sóc fatxa, així seré més popular i tothom em coneixerà més bé. Van a un altre lloc i jo sóc catalanista i així seré més popular i tothom em coneixerà. Maria: No, tu ets d’una manera i si ets d’una manera, ets d’una manera... Elena: Hi ha molta gent que s'abstén de dir aquestes coses. Jo per exemple no dic que sóc catalana, catalana o espanyolista, perquè jo crec que per mi és portar-te bé amb tothom. Elena: Hi ha ple de gent que no sap el que vol, perquè la personalitat no la tens feta i avui és blanc i potser demà serà negre. No pots dir jo seré això i ho seré sempre. I passa una cosa o hi ha gent que potser o tenen la personalitat més dèbil o potser i si no han sigut acceptats.... I si fan unes coses i en aquell grup se senten acceptats fent allò i creient allò, canvien per allò, ja que lo que necessiten és ser acceptats. No sé si em fan més ràbia els fatxes catalans o els altres, perquè tan tancats ...o sigui tancar-se en alguna cosa no és bo ni en l’estil contrari tampoc. Victòria: Jo crec que (...) es creuen superiors Sílvia: Lo que acaba de dir la Victòria... molta gent diu que els que parlen català, aquests no poden ser feixistes per què no? Hi ha molta gent que parla català i és feixista. Els que són catalans, pel fet de ser catalans es consideren d’esquerres. Victòria: Molta gent independentista, després per lo que fa o què demostren els seus pensaments, són de feixista. AIXÒ CREA TENSIONS... Victòria: No hi han baralles aquí, ens portem tots bé. L’X I L’X , els he vist parlar moltes vegades i són molt diferents. Però abans de la ideologia són persones. Sílvia: Jo crec que aquí a l’institut encara que no comparteixis les idees amb les persones no tenim problema. Òscar: El més important és estar amb bona relació amb tothom per damunt de la ideologia i jo ho trobo perfecte si s’estan relacionat una persona catalana i castellana i una sigui capaç

Parlar la llengua

188

de parlar una llengua, i l’altra d’entendre, i l’altra sigui capaç de parlar l’altra i l’entengui. Això ho trobo perfecte. Tampoc s’han de reprimir les llengües. ELS EXPLICO QUE OPINEN DE LA SEQÜÈNCIA DE LA PEL·LÍCULA ESMENTADA... Sílvia : Hi ha molt poca gent que sàpiga que aquí a Espanya no solament és castellà, sinó que també català, euskera, cal més informació. HEU VIST ALGUNA CAMPANYA RELACIONADA A IMPULSAR L’ÚS DEL CATALÀ? . Sílvia: Trobo bé la campanya i pot ser un bon pas com el de la campanya “Parla’m en català” que hauria de seguir. US AGRAEIXO MOLTÍSSIM ... NOTA: Per la informació a l’hora de l’entrevista, es comprova que la professora havia fet una “tria” de persones, per evitar tensions al grup... * Durant les entrevistes hi va haver les eleccions al Govern de la Generalitat, per la qual cosa hi ha referències als dos governs. IES EL PALAU 4t ESO Sant Andreu de la Barca Julia, Rosa, Eva, Alfred, Jordi, José, Serafín ES DIU QUE ELS JOVES DE LA VOSTRA GENERACIÓ SURTEN DE L'ESCOLA AMB UN BON CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA, PERÒ S’USA POC... QUINES CREIEU QUE SÓN LES CAUSES ? QUINA OPINIÓ EN TENIU? Julia: Porque sólo lo puedes usar en Catalunya, es más reducido, en cambio el castellano lo puedes utilitzar más y hay gente que prefiere el castellano y no el catalán. Rosa: Aquí en Cataluña hay muchos que no son catalanes de nacimiento que son de Andalucia, por ejemplo, mis padres no saben catalán ni lo hablan ni nada.

Parlar la llengua

189

Eva: Yo creo que a parte de la extensión del castellano por todos los paises (...) que tambien es causa de Franco, porque antes de Franco se utilizaba más el catalán. Alfred: I també per la influència d'altres llengües. Jordi: Es parla més el castellà que el català. Jose: Jo crec que és la influència que ens donen, perquè jo crec que a casa... a mi per exemple, el pare i la mare em parlen castellà i veig canals que donen a la tele, la majoria són en castellà sols n’hi ha dos en català. ELS EXPLICO LA SITUACIÓ DE LA PELÍCULA ESMENTADA....COM VEIEU L’ACTUACIÓ D’AQUEST PARE QUE DE SEGUIDA DEMANA QUE LI PARLIN EN ANGLÈS? Julia: Bien, porque es él el que viene o sea llega a un sitio que lo más lógico es que se adapte él, que no el professor a él, aunque tambien es correcto, pero es como cuando vienen los imigrantes aquí, pues se tienen que adaptar ellos, no nosotros a ellos. I QUAN DIUS ELS IMMIGRANTS, QUI SÓN? Julia: árabes. I QUAN DIEU NOSALTRES, A QUI US REFERIU? Julia: Los espanyoles. DIEU QUE NO ÉS EL PROFESSOR QUE S'HA D'APAPTAR, SINÓ ELS PARES... Eva: Però, vénen més gent, però els que no s'adapten són els àrabs. Tenen un altre llenguatge. Hi ha gent que ve de fora per exemple, argentins, també els tenim que ajudar una mica... Jose.: Si tenim 2 llengües, perquè tens que dir-li que no te parli amb la llengua en què ell vol. És una mica de respecte. ÉS UN PRIVILEGI PODER PARLAR DIFERENTS LLENGÜES? SI PERSONES CATALANOPARLANTS ANESSIN AL SUD A TREBALLAR ... Rosa: Jo vaig a Andalucia, pero no voy a hablar catalan allí . Yo voy allí y hablo castellano para que me entiendan. Alfred: Tots els catalans saben parlar el castellà. ARA FARÉ D’ADVOCAT DEL DIABLE ...ELS CATALANS PARLEN LES DUES LLENGÜES TOTES DUES PROVENEN DEL LLATÍ . AQUÍ A SANT ANDREU HI HA MÉS GENT QUE PARLA CASTELLÀ...PERÒ HI HA MOLTA GENT QUE PARLA CATALÀ, COM ES DEUEN SENTIR QUAN VE GENT D'ALTRES LLOCS I S’ADONEN QUE LA LLENGUA QUE HAN UTILITZAT SEMPRE NO LA PODEN USAR ... Alfred: És injust... perquè acabaria extinguint el català. Julia: Millor! Si los andaluces supieran hablar en catalán, vale que vengan y que hablen catalán, pero si no saben ...que aprendan también, pero la lengua oficial de España es el castellano.

Parlar la llengua

190

Jose: Yo veo mejor que primero aprendan castellano i después el catalán, porque les abre más puertas. Si aprenden castellano les abren las puertas a toda España, porque saben el idioma, en cambio, si saben catalán sólo les abre las puertas en Cataluña y en Valencia y es más reducido. Tienen más posibilidades en hablar castellano. AIXÍ ÉS MÉS ÚTIL EL CASTELLÀ PERQUÈ OBRE MÉS PORTES? Rosa: Pero es que los que hablan catalán en su casa también saben hablar castellano. Pero las personas ancianas les cuesta. Si me viene una persona hablando en catalán y si me habla en castellano pues le hablo en castellano, DIEU DUES COSES INTERESSANTS: ELS AVIS HO TENEN DIFÍCIL I PARLAR EN CASTELLÀ ÉS MÉS ÚTIL... QUINA ERA LA LLENGUA QUE VAU APRENDRE A L’ESCOLA PRIMÀRIA? Tots: En català. Rosa: Si estudias una cosa por ejemplo tecnología o naturales y sólo las aprendes en catalán, yo creo que es mejor en castellano porque puedes explicarlo mejor dentro de España. Eva: Yo sigo pensando que es por culpa de Franco, porque antes de que llegara Franco... QUINA ÉS LA TEVA LLENGUA? Eva: català Jose: La han pillado. Eva: Perquè abans que arribés Franco es parlava el català . A Catalunya no existia el castellà, per lo que m'ha explicat la meva àvia. I llavors, quan va arribar Franco, va imposar que era el castellà. I van treure tots el llibres de català, els coros de l'església van tindre que ser en castellà.... Cada vegada que algú parlava en català, el castigaven perquè es tenia que parlar el castellà i des d'aquell moment es va deixar el català. Jo crec que és millor el castellà, perquè més gent el parla. Julia: És millor parlar el castellà y yo como hablando en catalán no me expreso bien ... Alfred: Si estem a Catalunya s'ha de parlar en catalán. QUÈ PENSEU D'AIXÒ? Eva: Si estamos en Cataluña hablamos en catalán y si vamos fuera, pues hablamos en castellano. Julia: Pero es que Cataluña és de España. Rosa: Es que Cataluña no es un país independiente, es un a región de España. Si fuera un pais sí que tendría que hablar catalán, pero es una región de España. Jose: Les dues llengües estan posada com a llengües oficials. Que ninguna està per sobre de l'altra. Que es parli menys o que es parli més... I estan calificades com iguals, les dugues són oficials a Catalunya. SEMBLA QUE HI HA DUES POSTURES ... SI S’HA VINGUT AQUÍ, VAL LA PENA DE SABER PARLAR CATALÀ? QUI L’APRÈN I EL

Parlar la llengua

191

PARLA VOL DIR QUE HA DE RENUNCIAR A PARLAR CASTELLÀ ... Jose: A vegades confons les llengües, fas catalanismes o castellanismes. Rosa: Yo hablo catalán, pero a la hora de hablar me cuesta. En mi casa hablo castellano. Yo nunca lo practico en mi casa. Jose: Yo tampoco. Julia: Las classes de catalán tendrian que ser optatives, porque, por ejemplo, viene un chino, viene un árabe o lo que sea. Por qué tiene que aprender el catalán? Vale que está aquí, pero... Alfred: Obligatorio. Julia: No. Tendría que ser optativa y las clases todas las tendrían que dar en castellano. Jose: Los professores tendrían que hablar las dos lenguas. Cada uno que hable la lengua que quiera. Julia: No, tendrían que hablar todos en castellano. Alfred: Si tu no sabes catalán y estás en Cataluña y encima ni te hablan en catalán, fijo que no lo aprendes. Julia: Por eso mismo, tendría que ser optativo. Serafín: ¿Por qué tiene que ser optativa? Estamos en Catalunya. Rosa: Si tu te vas a Madrid, allí tienes una asignatura menos. No tienes catalán, pero yo digo ...a la clase de catalán, vale, pero las otras asignaturas se tendría que hablar castellano, porque después sales a fuera y a lo mejor el vocabulario no te lo sabes en castellano. Eva: A Catalunya en català. Alfred: Si sempre parlem en castellà, acabarem amb el català. Julia: Pues mejor! HI HA DUES POSICIONS OPOSADES... I SI UN INTENTA POSAR-SE A LA PELL DE L’ALTRE? PER A LES PERSONES CATALANOPARLANTS, QUE L’HAN PARLAT SEMPRE... I TENEN EL CATALÀ COM LA SEVA LLENGUA... COM ES PODEN SENTIR? Jordi: Si no hi ha cap problema entre emissor i receptor que s'entenguin. No hi ha cap problema. Barreja de les dues llengües. Rosa: Jo he estado en EUA y los chavales hispanos, ellos hablan el inglés perfectamente, pero en sus casas hablan español. Pero casi todos ellos intentan hablar en inglés. Julia : Pero, aquí está dentro de España. ALGUNES OPINIONS APUNTEN CAP A LA IDEA QUE A ESPAÑA NOMÉS HI HA UNA LLENGUA... ALTRES OPINIONS CREUEN QUE HI HA PLURALITAT DE LLENGÜES I DE CULTURES, ALTRES, QUE LES LLENGÜES NO TENEN LA MATEIXA IMPORTÀNCIA... Julia: Es mejor el castellano. Casi todos los canales de TV y radio hablan todos en

Parlar la llengua

192

castellano. Jose: Eso es mentira. Alfred: Ya no queden catalanoparlants. Jordi: Jo vaig a Tarragona de vacances i casi tothom em parla en català (...) és depenent d'on vius. Aquí hi ha més gent d'altres cultures. A Barcelona hi ha molt més comerç i tenim que relacionar-nos amb el món exterior i com que el castellà s'utilitza més, potser hi ha més gent que parla el castellà. PERÒ ACABES DE DIR QUE A TARRAGONA... POTSER AQUESTA ZONA ON VIVIU A DIFERÈNCIA DELS HISPANS QUE VIUEN ALS EUA, QUE S'ADAPTEN A PARLAR ANGLÈS, SENSE RENUNCIAR A LA SEVA LLENGUA ...AQUÍ ELS COSTA MÉS... ÉS PER INFLUÈNCIA DE LA ZONA... Julia: Aquí se habla castellano, puede ser porque está la capital aquí al lado. QUINA IDEA TENIU DE LA GENT QUE HA TRIAT VENIR AQUÍ, I ENCARA QUE A CASA ES PARLI EL CASTELLÀ, NO S'ANIMA A PARLAR EL CATALÀ. QUÈ PASSA? POTSER QUE ÉS VIST COM PIJO, ELITISTA, AVORRIT, ES VEU MÉS DIVERTIDA LA CULTURA ANDALUSA... Jose: Minoritària. SÍ... PERÒ POTSER PER AIXÒ COM MÉS GENT PARLI... Jose: El català és més suau. Julia: Es que el castellano es como más basto. A mi hermana más pequeña, tienen la tendencia de hablarle en catalán. Mi padre ...yo para que aprenda. Es como más dulce, el catalan. No sé, es más suave ... HI HA ALGUNA RELACIO ENTRE PARLAR CATALÀ O CASTELLÀ AMB LA IDENTIFICACIÓ DE DIFERENTS IDEOLOGIES ... Tots: Sí. Alfonso: Els que parlen català són catalufos. Rosa: Los que en lugar de decir soy español dicen catalan. Alfred: Si dices catalán ya saben que está en España. UNA FAMÍLIA QUE HA VINGUT DE FORA, PERÒ HA TRIAT VIURE AQUÍ, SENSE RENUNCIAR A LA SEVA LLENGUA... ES POT SENTIR CATALÀ. Alfred: Si ets sents català, ja formes part d’ Espanya. Si estàs a Catalunya i dius que et sents espanyol, és que no vols ser català. Julia: Originalment los catalanes, o sea los catalufos, vale no son castellanos. Lo que quieren, yo por ejemplo soy catalana. Soy de Catalunya, tambien hay que reconocerlo, pero es que ellos son catalanes y quieren que Cataluña se independice y eso no es. Generalmente los catalanoparlantes, los lufos, son lo que quieren... Alfred: Portugal antes era de España. Y nadie les ha querido quitar el idioma, en cambio, en Cataluña les han querido quitar el idioma .

Parlar la llengua

193

Julia.: Porque un tío fue un capullo y les quiso quitar la Generalidad. Rosa: Yo conozco una familia que uno no sabe hablar catalán y el otro sí, pues uno le habla en catalán y el otro en castellano, para que sepa las dos lenguas. Alfred: Hoy en dia, si estás en Cataluña tienes que hablar en catalán, porque en la calle te habla todo el mundo en español y si no hablas en casa catalán no vas a aprender catalán. MOLTES GRÀCIES IES EUGENI D'ORS 4t ESO Vilafranca del Penedès Isabel, Laura, Maria, Ana, Javier, Vicente, Johny SEMBLA SER QUE HI HA DADES QUE CONFIRMEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE TÉ UN CONEIXEMENT MÉS BO DEL CATALÀ ESCRIT I DE COMPRENSIÓ, EN CAVI, L’ÚS SOCIAL DISMINUEIX . PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Ana: La immigració... que els que vénen aquí aprenen abans el castellà que el català, llavors si parles amb ells, els respons en castellà sense donar-te compte. Isabel: Això és per educació. Per respecte. Si ella et parla en castellà tu li tens que respondre en castellà. IMMIGRACIÓ, EDUCACIÓ I RESPECTE? Maria: I el respecte cap a mi? QUÈ OPINEU D’AIXÒ QUE DIU ELLA? LA GENT QUE PARLA CATALÀ PER RESPECTE PARLA EL CASTELLÀ. I LA MARIA PARLA DEL RESPECTE CAP A ELLA QUE PARLA CATALÀ . QUÈ N’OPINEU D’AIXÒ.

Parlar la llengua

194

Ana: Però, si vénen aquí tenen que parlar català. Maria: Això és el respecte . SI jo vaig a una botiga a mi m’agrada que em parlin en català, però si hi ha una persona que parla en castellà, jo li seguiré parlant en català, com a mínim per ajudar-la. Però ella ha de fer l’esforç de dir: tu me l’ensenyes i jo l’aprenc. Laura: És molt radical això que diu. Si vénen aquí han de parlar català. No, no és tan fàcil. Els meus pares són de fora i els hi va costar entendre català. Perquè jo ara parlo català, perquè ho faig de tota la vida. Ma mare, per exemple, jo sé que l’entén i el parla molt bé, però jo sé que s’expressa millor en castellà i jo li parlo en castellà, com a qualsevol persona gran. Maria: Però ta mare l’ha après. Laura: Sí i si el té que parlar, el parla amb qualsevol, però ella com s’expressa millor... a ella li agrada que la gent li parli en castellà. Maria: Al Mercadona, la gent no pot entendre llauna de tomàquet, lata de tomate? No varia gaire. . LAURA, ELS TEUS PARES NO SÓN D'AQUÍ. SI TOTHOM T'HAGUÉS PARLAT EN CASTELLÀ PER RESPECTE, SEGONS S'HA DIT, TU ARA PARLARIES EL CATALÀ TAN BÉ COM EL PARLES? QUÈ CREIEU? Tots: No. AQUESTA QÜESTIÓ QUE HA SORTIT SOBRE EL RESPECTE DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA. COM HO VEIEU, VOSALTRES? Isabel: Malament, perquè si vas a un lloc, tu tens que parlar l'idioma que parlen allà. Bueno tu el tens que aprendre i després, parlar la llengua que parlen allà. Javier: No és tan fàcil. Aquí hi ha dues llengües oficials, també aqui és el castellà i el català. Isabel: Sí, aquí, la majoria de gent parla català. Javier: Aquí a Vilafranca. Laura: Vas a Hospitalet i... és que és això, els immigrants que vénen han de parlar, vale han de parlar la llengua d'aqui. Jo ho trobo molt bé, perquè així no es perd la llengua, però no és tan fàcil. Molts vénen a buscar feina i no tenen temps per anar a cap lloc que les hi ensenyin, ni tenen accés. Tindrien de tenir ajudes... Maria: N'hi han eh? El Via fora, al bar que hi ha al costat de ...allà. Fem xerrades cada dia i hi han gent immigrant i de tot arreu del món. Laura: Però hi ha molta gent que no té temps. Pensa que tenen la família fora, que tenen més d'un treball o ara un, ara l'altre. No tenen temps d'anar a aprendre llengües. PARLEU D'AJUDES I TEMPS. REPRESENTA UN ESFORÇ EXTRA. SI LA GENT ES TROBÉS QUE TOTHOM QUE ELS ENVOLTA EL PARLA, L'APRENDRIEN D'UNA MANERA MOLT MÉS NATURAL I FÀCIL... Johny: Sí. La majoria d'aprendre català l'he après gràcies a la gent que el parlava. L'he començat a entendre gràcies a la gent que parlava català i, a vegades, dient que m'expliqui una mica en castellà.

Parlar la llengua

195

HI HA , POTSER, GENT QUE NO HO VEU AIXI? Laura: Sí. Tu te'n vas a Hospitalet i tu parles en català i la gent et mira i diu: me lo repite?. T'entenen, però no volen entendre'l. Jose. Jo vivia a l'Hospitalet i tot era en castellà i a l'escola també. QUINA OPCIÓ HAURIEN DE PRENDRE ELS QUE VÉNEN DE FORA I ELS QUE VIUEN AQUÍ, HAGIN NASCUT A CATALUNYA O NO. QUÈ EN PENSEU? Laura: S'hauria d'intentar ensenyar, però amb respecte i dir que m'entens? Vols que t'ho expliqui? I també l'ha de voler aprendre. PER QUINES QÜESTIONS CREIUE VOSALTRES QUE HI HA NOIS I NOIS QUE ES RESITEIXEN A ENTENDRE AQUEST FET DE LA PLURALITAT I EL RESPECTE ... I NO VALOREN AQUEST FET DE LA LLENGUA. A QUÈ HO ATRIBUIU? Laura: Per les tribus urbanes. O sigui que hi ha els punkos i els pelats i xoquen. Uns en català i altres en castellà. I ELS PUNKOS QUI SÓN ? Laura: Els que parlen català, però hi ha gent normal que parla català eh? Més que res són aquests extrems. Hi ha gent que no vol parlar català: són pelats. Hi ha gent que no vol parlar castellà: són punkos. HI HA IDEOLOGIES? Laura: I la part de pelats conservadors. Uns viva España, viva Franco i viva todo lo espanyol i els altres són visca la terra lliure . Maria. És que a Catalunya és complicat. Pensa que hi ha una cultura diferent. Volen la independència... la independència no ho és tot. Hi ha una llengua diferent. Una cultura diferent. No m’estranya que hi hagin problemes, encara n’hi han pocs. COM ES POT LLIMAR TOT AIXÒ? EL FET DE PARLAR UNA LLENGUA O UNA ALTRA ENTRE EL JOVES RESPON A IDEOLOGIES... AQUÍ A VILAFRANCA...PUNKOS O PELATS... Jose: La gent jove, sí. AQUESTES TRIBUS QUÈ ES CONSIDEREN QUAN DIUEN, NOSALTRES . Ana: Espanyols, espanyolistes. SEMBLA QUE PARLEU DE DRETES I ESQUERRES I PER VOSALTRES VAN LLIGADES A LA LLENGUA. Maria: Home un PP parlant català poc ho veiem, i un d'E.R. parlant castellà, no. Jo diria que no... FARÉ D’ADVOCAT DEL DIABLE.... SEMBLA PEL QUE DIEU QUE ELS CATALANS SÓN MÉS D’ESQUERRES I ELS CASTELLANS SÓN MÉS CONSERVADORS... Laura: Els més radicals... Llavors hi ha una gent que tira cap a una banda, una mica, i la gent que tira cap a l’altra i la gent normal. Jo em considero normal, perquè jo vaig amb la

Parlar la llengua

196

gent de l’institut. Jo parlo en català, molt bé, i amb els altres, si em parlen castellà jo els parlo castellà, però les meves idees no les treu ningú. Jo sóc lliure. Maria: A mi mai no m’han obligat a parlar castellà. Per respecte, si una persona no m’entén, li parlaré en castellà, però el català és la que em surt i és la meva llengua. Vicente: La meva llengua... a casa sempre parlo en castellà i aquí tot el dia parlo en català. És cultura aprendre més idiomes. Maria: Jo no he dit que fos dolent, Jo dic que la meva llengua és català. TOTHOM TÉ L’ACTITUD DEL VICENTE? EXPLICO QUÈ EN PENSEN DE LA SEQÜÈNCIA DE LA PEL·LÍCULA “ LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS”. Tots: Molt bé, perquè s’ha integrat molt bé. LA REACCIO D’AQUEST PARE ES DÓNA AQUÍ? . HI HA LLOCS QUE AIXÒ NO PASSA. A D’ALTRES ENTREVISTES, HE TROBAT POSICIONS DIFERENTS... NEGATIVA ...AIXÒ VOL DIR RENUNCIAR A LA PROPIA LLENGUA I IDENTITAT? Isabel: No, perquè jo sóc de Colòmbia i m’he integrat a altres llocs. Primer he estat a Suècia. Ara he vingut aquí. Sempre et tens que integrar al lloc que vagis. Això no vol dir que estiguis renunciant al que tu ets. Jo considero que cada país té el seu idioma, la seva cultura i també el té dividit , per exemple aquí és Espanya, el català, el basc... hi ha molts idiomes i et tens que integrar tu, no ells a tu. QUÈ HI DIRÍEU A AIXÒ? Tots: (Tots fan el gest d’estar-hi d’acord). HI HA GENT, PERÒ QUE NO PENSA AIXI? QUÈ EN SABEU? Laura: És que parlo molt, ... sé per què, jo vaig amb gent així, vale. Però jo que sé... aquesta gent el que vol més que res és ser acceptat per la resta de la gent. llavors què... Aquest tipus de gent, els pelats per exemple, es creuen superiors a tothom, i què passa? Els nens que fan segon, que volen ser acceptats, què fan? comencen a parlar en castellà. Després ja amb la xuleria i es creuen superiors i els grans els hi fan cas. LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC... HI HA ALTRES JOVES,DE CENTRES ON HE ANAT, QUE TENIEN OPINIONS MOLT DIFERENTS... (S’expliquen altres actituds observades a altres centres). Maria: 0 la incultura. Laura: No. No és això, perquè hi pot haver un altre que no pensi igual que tu i també tingui el seu coco i les seves raons. Maria: Sí, però, jo no pensaré que el català és millor que el castellà, al revés jo tinc dues llengües. Jo per respecte a l’altra gent les he de saber parlar totes dues. Laura: Ja, però, ell pot pensar que els que són catalanistes... i així, és per la incultura. Ell pot pensar el mateix que tu. TENIU ALGUNA EXPERIÈNCIA D’AQUEST TEMA? QUÈ PENSEU D’IDEOLOGIES SÍMBOLS...

Parlar la llengua

197

Maria: Els signes els porten els dèbils, ells mateixos per reafirmar-se. Jo crec que si tens la teva ideologia, si la tens no l’has de demostrar a ningú. Jo crec que aquests signes són per reafirmar-se. Laura: La gent et mira com vas vestit i et fica en una banda o l’altra . És que és això dels bàndols . A mi,per exemple, m’agrada vestir-me d’una manera i em diuen que sóc d’una banda, però és que a mi tant me fa perquè... jo les meves idees són meves i no les expresso amb la roba i és el mateix que els signes. Els signes se’ls posen per què? per això. Jo sóc així i que ho sàpigues. Els més radicals són els que porten símbols. Maria: Jo crec que és per reafirmar. Jo conec gent que primer era un pijo, va passar a ser un pelat i ara és un super punko skin head ... Laura: I sempre ha anat amb els signes. Primer amb el signe nazi, ara amb el signe nazi tatxa , ara amb l’estelada. D’un extrem a l’altre, total eh? En realitat és una persona que no té personalitat. LA TEVA EXPERIÈNCIA... HAS ESTAT A MOLT LLOCS COM HO HAS VISCUT? Isabel: Primer m’he sentit una mica així... una mica marginada perquè no sabia l’idioma, però com no sabia què deien... però al final, quan vaig aprendre, ja pots parlar amb els altres i t’integres. Això és el que tens que fer integrar-te tu ...però, això és una cosa d’incultura. No sempre seran joves... i tindran que tenir una cultura i un treball... COM VEIEU EL FUTUR D’AQUESTS NOIS I NOIES. PER UNA BANDA SEMBLA QUE HI HA LES PERSONES QUE ENTENEN AQUESTA PROBLEMÀTICA, COM VOSALTRES I QUE NINGÚ HA DE RENUNCIAR A RES. HI HA GENT QUE NO FA AQUEST ESFORÇ... DIEU QUE ÉS UNA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA I DE TRIBUS URBANES. HI HA, PERÒ, ALTRES MOTIUS... PER EXEMPLE, AL BAIX LLOBREGAT HI HA NOIS I NOIES QUE NO SÓN DE TRIBUS URBANES I NO OPINEN IGUAL... Maria: Obrint-se . No és tan complicat. Si no entén el català li parlaré en castellà, però si aquesta persona té ganes d'aprendre el català, a mi no em sap greu ensenyar-li... QUÈ PROPOSARÍEU DE FER PER AJUDAR LES PERSONES QUE HAN TRIAT DE VIURE A CATALUNYA...I S’ANIMIN A PARLAR LA LLENGUA ... Ana: Fent campanyes. Jose: Hi ha gent que ja és gran quan ve i llavors, la gent gran si no ho senten i això, no se n’adonen i ja estan bé en castellà. No els hi cal aprendre el català, però si fan campanyes d’això... d’aprendre el català... Vicente: Els grans que vénen de fora....Ma mare no va aprendre pas d’anar a escola, amb el tracte de cada dia i no a l’escola...El meu pare va arribar i no sap parlar català, perquè no vol... Isabel: Les persones d’un altre país i no el necessiten. N’hi ha que pensen que per què aprendre el català? Però el tenen que aprendre igualment, és una cosa de cultura. Maria: Jo crec que el problema està a les escoles, perquè moltes vegades a les escoles és tan patètic, per no dir penós, que arribi un immigrant de fora ...no els hi donin ni opció a aprendre’l... només mà d’obra barata... Es té que començar des de baix, a l’escola perquè pugin les generacions bé. Jo entenc que a una persona gran li costi d’aprendre’l... Laura: Jo crec que és cosa personal, perquè si vas a un xulo d’aquests que diu: jo no parlo castellà per re del món. O jo no parlo català perquè no em dóna la gana. Per moltes

Parlar la llengua

198

campanyes, professor...que el director . Si ell no vol, no canvia. AGRAÏMENTS IES MILÀ I FONTANALS 4t ESO Vilafranca del Penedès Salvador, Enrique , Juan, Míriam, Maribel, Marga, Joan. SEMBLA SER QUE HI HA DADES QUE CONFIRMEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE TÉ UN CONEIXEMENT MÉS BO DEL CATALÀ ESCRIT I DE COMPRENSIÓ, EN CAVI, L’ÚS SOCIAL DISMINUEIX . PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Joan: Es una influència dels demés. La majoria, almenys en aquest institut, parla en castellà i tu has de parlar en castellà també. Enrique: La majoria de persones catalanoparlants, primer s’acostumen a parlar en castellà amb una persona que vingui d’un altre lloc i després ja no parlen català. No s’acostumen mai. HEU PARLAT D' NFLUÈNCIA I RUTINA. HI HA , PERÒ, MÉS CAUSES, PER EXEMPLE IDEOLOGIES, MODES... GRUPS? Míriam : Que cada uno hable lo que quiera. Los que hablen castellano van a ser más que los que hablen catalán. Joan: Tot som iguals, no? i hem de parlar amb l’idioma que entenem i que vulguem. Salvador: Que hi ha gent que es fica en grups, perquè creuen en una ideologia tots igual i parlen el que els agrada més. Si creuen que Catalunya és millor, parlen en català entre ells, si creuen que Espanya és millor, pues parlen castellà .

Parlar la llengua

199

Veus: Yo creu que no ./ Jo tampoc... Salvador: Bueno yo digo los grupos... Joan: Jo crec que els que ens han educat en català i parlem en català... Míriam: Y a quien le han educado en castellano habla en castellano. Joan: clar ... Maribel: Doncs que ells tenen raó, perquè cadascú com que a casa seva parla d’una manera, doncs a fora també. Marga: Sí, es según como te educan. Juan: A mi me da igual. EN QUINA LLENGUA PARLES NORMALMENT? Juan: En castellano. ELS EXPLICO LA SEQÜÈNCIA DE LA PEL·LÍCULA “LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS”... Enrique: Depèn molt de la persona de si es vol adaptar o no es vol adaptar i aprendre l’idioma. Jo crec que és millor quan vas a un país nou, que no coneixes, adaptar-te a les seves costums, a tot, i serà millor per la seva integració. Salvador: Hi ha gent que per la religió no es pot adaptar, perquè tenen uns dies que no poden anar a treballar o algo i no es tenen que adaptar a tot, només a algunes coses. ES POT ADAPTAR ALGÚ A CATALUNYA SENSE DEIXAR DE SENTIR-SE DEL SEU LLOC D’ORIGEN ? Míriam: Claro. Una cosa es que se sienta y otra que respete a los catalanes. COM S'AJUDA MÉS A LA INTEGRACIO PARLANT EN CASTELLÀ O EN CATALÀ? Joan: Primer en castellà i després en català. El castellà és una llengua més extensa, es parla molt més que el català. Míriam: Depende de dónde venga, porque si viene de por ahí, y le hablas en catalán, te va a decir qué dices? Salvador: Però... si ve algú que ja sap parlar el castellà, pues li ensenyes el català. QUÈ PODEU EXPLICAR SOBRE ELS GRUPS... Veus... punkis, fachas... Míriam: Son gente que piensan que es mejor por defender una lengua o algo y se hacen notar. Joan : Són gentussa. Són radicals. Marga: Son extremos.

Parlar la llengua

200

PEL QUE DÈIEU SEMBLA QUE HI HA UNA ASSOCIACIÓ D’IDEOLOGIA AMB LA LLENGUA ... Joan: Els castellans o catalans? Els fatxes ? HI DEU HAVER FATXES CASTELLANS I CATALANS? Joan: Els castellans no saben ni què vol dir fatxa.. EXPLIQUEU-HO... Míriam: Hay gente que quiere hacerse la mejor de todas y dice , pues claro como hablo? si hablo en castellano España es la mejor y Cataluña es una mierda, pero que va... Joan: Pues si Catalunya està dintre Espanya. Míriam: Por eso que los punkis... Los punkis se piensan que Cataluña es un pais y no sé qué y que España es una mierda, pero está dentro España, estamos ... AIXÍ, AQUESTS GRUPS QUE DIEU RADICALS... VOSALTRES HO HEU PATIT AIXÒ? PODEU EXPLICAR-HO? Marga: En el instituto mismo hay mucha gente así. los punkis... QUI SÓN ? Marga: Los catalanes. Joan: No tots els catalans són punkis. Marga: Ya hablamos que los punkis son los catalanes, los que tienen las ideas así, extremas. Míriam: Los castellanos son fachas. I ELS PUNKIS CATALANS QUÈ VOLEN? Joan, Marga: La independència. I ELS FATXES QUI SÓN? Veus: ...los castellanos. Joan: No, només els radicals. Míriam: Pero los que van así, sí. Van a los catalanes y les dicen, tu punki de mierda. Joan: Sí a mi m’ho han dit. A mi em deien punki, però perquè parli català haig de ser punki? pues no! AIXÍ HI HA COM BÀNDOLS EXTREMS ENFRONTATS ENTRE UNA PART DE LA GENT JOVE? Veus: Sí. I tant! I COM ES POT ARREGLAR, AIXÒ?

Parlar la llengua

201

Veus: Eso no se arregla. Això no s'arregla... AIXI LA QÜESTIÓ DE LA LLENGUA VA LLIGADA AMB LES IDEOLOGIES ? Marga: Siempre ha habido estos enfrentamientos i siempre los va a haber. Joan: Tot està molt lligat a la política. Tot això és política. Míriam: Que una persona castellana puede respetar a una persona que habla catalán. Porque yo hablo catalán y respeto al Joan que parla català. L'ALTRE DIA UNA NOIA EM DEIA: LOS EMIGRANTES SE TIENEN QUE ADAPATAR A NOSOTROS I JO LI VAIG PREGUNTAR QUI EREN ElS IMMIGRANTS I QUI EREN NOSOTROS... ELS SEUS PARES HAVIEN VINGUT D’ANDALUSIA I ELLA EXPLICAVA QUE PER ELLA “NOSOTROS” EREN ELS ESPANYOLS I ELS “ALTRES” EREN ELS MARROQUINS.? AIXÍ QUAN UNA PERSONA DIU “NOSALTRES” QUANTS NOSALTRES HI DEU HAVER? Míriam: No sé. No tiene nada que ver porque a lo mejor no eres de Catalunya, eres de otra parte, claro que tienes que respetar, pero si viene otra persona de otro lado tienes que respetarla igual. FA UNS QUANTS ANYS QUE AIXÒ NO ERA AIXÍ... Joan: Ara és diferent. Els immigrants que vénen ara són marroquins i els d’abans eren d’Andalusia. Per exemple, la meva família és d’allà. Va vindre aquí perquè pèl temes que hi havien allà... no podien viure i això... Els meus avis eren castellans i els meus pares també i ara m’han educat en català. Míriam: Como casi todos AQUEST CAS DEL JOAN ÉS HABITUAL? TU CONTINUES PARLANT EN CASTELLÀ AMB ELS TEUS AVIS? Joan: Sí. AQUESTA IDEA QUE HI HA DE TOT I VIURE AQUI NO ANIMAR-SE A PARLAR CATALÀ,... A PART DEL PROBLEMA DE GRUPS... PER QUÈ CREIEU QUE NO HO FAN? PER COMODITAT? PER QUÈ ÉS COM UNA RENÚNCIA A LA SEVA IDENTITAT... Marga: Hablas cómo te sale o cómo te sientas más a gusto. Y porque yo me desenvuelvo más hablando castellano que en catalán. QUÈ OPINEU SOBRE LA IDEA DE LLENGUA MINORITÀRIA. SI LA GENT QUE VE DE FORA SE’LS PARLA SEMPRE EN CASTELLÀ. QUÈ POT PASSAR A LA LLARGA? Hi HA CONSCIÈNCIA D’AIXÒ. IMAGINEU-VOS QUE S’HAGUÉS D’IMMIGRAR A ANDULUSIA QUÈ PASSARIA ...ALS ANDALUSOS ELS AGRADARIA? Veus: No. Joan: No perquè no entendrien i es pensarien que s’estan enfotent. O algo. HI HA IGUALTAT DE CONDICIONS? Marga: Pues que el catalán es la lengua oficial de Catalunya i que si se debe hablar, pero que no es lo mismo que vaya un catalán a Andalucia. Si tu quieres hablar en catalán,

Parlar la llengua

202

porque te hablen en castellano no vas a dejar de hablar en catalán. Tu tienes tus amistades que te seguirán hablando en catalán. HI HA ALGUNA OPINIÓ SOBRE EL CATALÀ, ES VEU COM MÉS AVORRIT, ELITISTA...COM UNA LLENGUA MARCADA? HI HA PREJUDICIS... Joan: Petita ... sona diferent del castellà. No és la mateixa forma de parlar. QUÈ PENSEU DE LA DIFERÈNCIA ENTRE L’ESCOLA I L’INSTITUT... Joan: Quan som petits... com que som innocents, pues... (rialles) Marga: Ya empiezas a tener tus ideas. Cada uno seguirá por dónde quiera. I LES IDEES ... Marga: Tu puedes hablar catalán siempre y que despues empiezas a hablar más castellano. Que cada uno empieza a pensar lo que a él le gusta más... POT HAVER-HI ALGUN FACTOR DE COMODITAT, TAMBÉ... Veus: Sí. AIXÒ BENEFICIA? Veus: No. HI HAURIA D’HAVER CANVIS D’ACTITUD... SENSE IMPOSICIONS... PEL QUE FA A LES IDENTITATS, POT SER EXCLOENT... Joan: Al carnet diu que ets espanyol, no ets d’un altre país. Catalunya forma part d'Espanya igual que Madrid... Castella i tot... Salvador: Et pots sentir català, però ser d'Espanya. Pots ser catalanoparlant, però ets espanyol igualment. Marga: Eres de Espanya y despues aparte de otra comunidad, si eres vasco, eres vasco-español, lo que pasa que lo que cambia es la lengua. I VOSALTRES ELS QUE HEU VINGUT DE FORA TOTS HEU NASCUT AQUÍ ? Enrique: Jo no. Fa 4 anys i vaig venir de Cuba PENSAVA QUE HI HAURIA MÉS DIVERSITAT D’OPINIONS... Joan: Hi ha bon “rotllo”. EL BON ROTLLO ES PODER DIR , JO PENSO AIXÒ... Míriam: Depende de cómo tengas la cabeza, porque si tienes metido de que Catalunya es Catalunya pues al fin y al cabo dices Cataluña es lo mejor y España es una mierda, como dicen casi todos los punkies y al revés. Joan: Però després quan ja ets gran...no fas això. I estàs pendent d’altres coses, perquè

Parlar la llengua

203

no et donarà de menjar pensar d’aquesta manera. Marga. Sí, pero no vas a cambiar de idea, porque muchos jóvenes tienen esas ides por cómo han sido educados. Por ejemplo sus padres son así, punkos, y a sus hijos los van a educar así. I COM DEFINIRÍEU ELS PUNKOS Joan: Catalanistes radicals. Marga: Pantalones asi apretados, con rastas, bufandas de colorines... Joan: Botes amb puntes de ferro... I SI ES VOL QUE EL CATALÀ ES PARLI ES POT VOLER SENSE SER RADICAL... Marga: Tampoco hay que imponerlo. COM DEFINIRÍEU ELS FATXES? Míriam: Los fachas antes iban con la alza, rapaos, bandera nazi, ahora no... HI HA BARALLES ? Veus: SÍ. HI DEU HAVER GENT QUE VOL QUE ES RESPECTI LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA SENSE SER INDEPENDENTISTA ... Marga : Yo creo que hay poca gente neutral. Enrique: Jo crec que hi ha molta més gent neutral que només vol que es respecti la llengua. PENSEU QUE SABER PARLAR CATALÀ POT SER UN BENEFICI A L’HORA D’ENTRAR AL MÓN LABORAL? Enrique: Jo crec que sí, que el català és una llengua més i com més llengües sàpigues parlar més bé. Marga: Yo creo que si vas a una empresa y dices que hablas catalán, no creo que lo valoren tanto. Salvador, Joan: Depèn de l’empresa. Marga: Dónde se va a valorar es aquí en Cataluña i en Andorra. LA GENT QUE HA NASCUT AQUÍ O HI VIU I PARLA CATALÀ, LI POT FER PATIR AQUEST TEMA ? A LA PREMSA SURT SOVINT QUE L’ÚS DEL CATALÀ DISMINUEIX I HI HA GENT QUE LI AGRADARIA QUE L’ÚS FOS UN HÀBIT MÉS QUOTIDIÀ... Marga: Yo creo que ahora no es peligroso, dentro de unos años a lo mejor preocupará. No es para preocuparse ahora. HI HA ZONES DE MAJORIA DE GENT CASTELLANOPARLANT... LA REALITAT NO ÉS LA MATEIXA EN TOTES LES ZONES. POTSER PER AIXÒ SURT A LA PREMSA...

Parlar la llengua

204

Enrique: Aquí la majoria de gent parla en català. Marga: Depende de cómo le hables, si hablas en castellano te hablan en castellano. HO SIGUI QUE LA GENT CANVIA DE LLENGUA... Míriam: Una lengua que sabes nunca la pierdes Joan: I si es passa de generació en generació, no s’ha de perdre per res. Marga: Yo creo que seria un perjuicio para Espanya que se perdiese el catalán, porque es más cultura. Joan: I és una comunitat rica. NO SOU PESSIMISTES... Enrique: La gent que vol aprendre noves cultures, sempre s’interessarà per parlar català. Joan: Tot això de radicals i tot això només es pensa a Catalunya i a Euzkadi. Marga: I a Galicia, pero no se monta tanto barullo. Joan: Si t'hi fixes Espanya sense Catalunya i Euzkadi no seria res perquè són 2 comunitats molt riques, comparades amb les demés. I PER QUÈ DEU SER AQUEST ANTAGONISME? Míriam: Porque no tienen cultura. La gente tiene la mente cerrada. Se piense que sólo existe lo que quieren y ya está. Míriam: Porque estar viviendo en Cataluña y ser facha no tiene lógica y ser punki tampoco, porque si estuviera en España tambien está en Cataluña. Joan: Perquè la meitat d’aquesta gent no saben ni la meitat de què va. Marga: . De lo que son ni nada. No se dan cuenta de qué significa llevar un tatuaje nazi. Salvador: La gent ho fa per influència. Pels amics. Per destacar Joan: El que fan es dificultar la convivència amb l’altra gent. AGRAÏMENTS

Parlar la llengua

205

IES JOANOT MARTORELL 2n de batxillerat Esplugues de Llobregat Sara, Eric, Andrea, Dora, Lali, Carla, Manuel, Nàdia SEMBLA SER QUE HI HA DADES QUE CONFIRMEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE TÉ UN CONEIXEMENT MÉS BO DEL CATALÀ ESCRIT I DE COMPRENSIÓ, EN CAVI, L’ÚS SOCIAL DISMINUEIX . PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Sara: Per l’emigració espanyola, perquè són fills d’immigrants, tant per això com els que estem rebent ara de sudamèrica... Eric: Jo penso que fa molt, si es vol aprendre o no. Una actitud positiva de voler aprendre llengües noves i voler-la compartir, això hi fa molt. Nàdia: Jo crec també que si parles castellà o català amb els teus pares. Eric: També es perd molt el català, perquè els que som catalanoparlants davant d’un castellanoparlant, parlem molts cops castellà. Canviem la llengua per ell o per ella i clar, el català va perdent. A l’escola s’aprèn igual, perquè és una assignatura obligada i els que el parlem a casa, ja el sabem de natural, però la gent de fora que l’ha d’entendre no l’aprenen mai, perquè nosaltres ya no els hi facilitem. HAN SORTIT DIFERENTS ASPECTES: L’EMIGRACIÓ, L’ACTITUD POSITIVA PER APRENDRE LLENGÜES, LA LLENGUA DE CASA I LA DE L’ESCOLA, EL CANVI DE LLENGUA, LA LLENGUA DE RECEPCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ...

Parlar la llengua

206

EL CATALÀ ÉS UNA LLENGUA MINORITZADA... Eric: Jo penso que sí, que ha quedat minoritzat, però el que no sé és per què ha quedat minoritzat, perquè si...el lògic és que si vaig en un lloc, aprendre la llengua és el primer per saber ...poder-te comunicar... DARRERA LA IMMIGRACIÓ QUE NO S’HA BILINGÜITZAT ...HI HA ALTRES FACTORS, DE QUIN TIPUS? IDEOLÒGICS, MANCA D’INFORMACIÓ, MANCA DE SUPORT, DIFERENTS MANERES D’ENTENDRE EL RESPECTE... AQUESTES SÓN IDEES QUIE HAN ANAT SORTINT AL LLARG DE LES ENTREVISTES QUE HE DUT A TERME...QUÈ EN PENSEU VOSALTRES... Manuel: Amb la immigració, també el que influeix és que la gent que arriba de fora, com que la gent que parla català és ara mateix minoria i la gent que arriba de fora el que té més fàcil per aprendre és el castellà.... Dora: Jo crec que depèn de cadascú, perquè si vas a un lloc on parlen una altra llengua doncs no costa res... QUÈ VOLS DIR AMB AIXÒ DE NO COSTA RES? Dora: Que et tens d’adaptar. I si vols l’aprens. I AQUESTA ACTITUD DE CANVIAR DE LLENGUA...PER UNA PERSONA QUE ESTÀ FENT UN ESFORÇ PER PARLAR-LA I, EN CANVI HI HA UN HÀBIT DE CANVIAR DE LLENGUA PER PART DE GENT CATALANOPARLANT...PER QUÈ ES DEU FER? ÉS VIST COM UNA DEFERÈNCIA O POR QUE L’ALTRE L’INTERPRETI MALAMENT....L’ALTRE DIA UN NOIA EM DEIA QUE EN UN GRUP QUE PARLAVEN CATALÀ, QUAN ARRIBAVA UN NOIA QUE L’ENTENIA, PERÒ NO EL PARLAVA, EL GRUP CANVIAVA DE LLENGUA. QUINA EXPLICACIÓ HI DONARÍEU? Eric: En la majoria de casos és per costum. Si t’acostumes a una persona a parlar en un idioma, ja no canvies. L’ALTRE DIA EN UN A CONFERÈNCIA SOBRE LES NOVES MIGRACIONS, ES DEIA QUE EN AQUESTA NOVA SOCIETAT, HI HAURÀ MOLTES LLENGÜES, PERÒ QUE CALIA TROBAR LA MANERA QUE TOTHOM ENTENGUÉS I TINGUÉS MOTIU PER CREURE QUE LA LLENGUA DE COMUNICACIÓ HAURIA DE SER EL CATALÀ... Eric: jo... és que dintre d’això, d’aquí de Catalunya ya no per costum, (...) hi ha gent que fins i tot li fa vergonya de parlar, de dirigir-se a algú en català. I això en un altre lloc és impensable, perquè jo vaig a Inglaterra i sóc angles, visc a Inglaterra i una persona ve de fora li continuaré parlant l'inglès . CONTINUANT AMB LA CONFERÈNCIA DE QUÈ US PARLAVA... SORGIA LA PREGUNTA DE COM S’HAVIA DE FER ENTENDRE A LA GENT QUE VE DE FORA, I SENSE RENUNCIAR A LA SEVA LLENGUA, QUE LA LLENGUA DE RECEPCIÓ HAURIA DE SER EL CATALÀ , QUE TROBÉSSIN RAONS PER PODER DIR “ VAL LA PENA QUE LA LLENGUA D’AQUÍ SIGUI LA LLENGUA EN QUÈ ENS COMUNICAREM” ...PERÒ COM ES POT FER ...JA HEU DIT QUE DE NECESSITAT NO N’HI HA, HEU DIT TAMBÉ QUE LA GENT TÉ VERGONYA... Nàdia: Sempre s’utilitza la llengua que més es parla . No cal complicar-se la vida. FARÉ D’ADVOCAT DEL DIABLE. COM S’HA DE SENTIR LA GENT CATALANA?

Parlar la llengua

207

Sara: És que no es pot evitar, o sigui el català, per molt que vulguem, al final acabarà desapareixent. Al català accedeix la gent de cultura. La gent que ve a estudiar a Catalunya els hi fan aprendre català, però la gent que no estudia i és la que hi ha més, pues moltes vegades no pot aprendre el català ...i amb els seus fills parlen castellà... Eric: Penso que per recuperar una mica el català és... no sé promovent el català entre la gent que no el sap parlar, l’únic no, però és una de les maneres d’evitar aquesta vergonya. Es una vergonya que no s’entén. VOSALTRES HI ESTEU D’ACORD AMB AQUESTA SITUACIÓ DE VERGONYA? Andrea: Jo crec que el català només s’utilitza amb grups que ja es coneixen. Hi ha un grup, llavors el grup que s’uneix amb un altre grup, que parla català, fan com una mena de grup gran que parla català. Llavors quan s’uneix amb un altre grup, que parla castellà, predomina el castellà. No sé per què, però sempre passa igual, llavors és com si tinguessin un club dels que parlen català. Només entre ells parlen català, quan es dirigeixen a una altra persona ho fan en castellà. O SIGUI QUE EL CATALÀ... Andrea: Sí, com l' idioma de casa . De: ens entenem nosaltres, l’altre gent no ens entén i canvien d’idioma. Carla: Predomina el castellà a les tendes, a tot arreu on vagis ... Nàdia: Es parla a tot arreu. Sara: És la llengua de la gent gran, la gent jove avui dia parlen altres llengües... Andrea: Segons quines zones... també se sent parlar en català. S’HA DIT QUE EL CATALÀ FA VERGONYA, ESTÀ MARCAT, LA LLENGUA MAJORITÀRIA ÉS EL CASTELLÀ. A LA NOVA IMMIGRACIÓ SE’LS DIRIGEIXEN EN CASTELLÀ. QUÈ PASSARIA EN POCS ANYS SI HI HAGUÉS UNA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA... FAIG CIÈNCIA FICCIÓ... Veus: Seria trist . INTENTAR QUE EL CATALÀ PRENGUI EL PROTAGONISE QUE HAURIA DE TENIR COM A LLENGUA HISTÒRICA I DEL TERRITORI TOT RESPECTANT LES NOMBROSES LLENGÜES QUE HI HA A CATALUNYA... INTENTAR QUE EL CATALÀ POGUÉS ARRIBAR A SER UNA LLENGUA PER A LA COMUNICACIÓ DE LA GENT QUE HI VIU ... Veus: Seria correcte. Sara: Seria impossible. Crec que és molt difícil ...per molt que les institucions vulguin fer reaccionar, però la gent del carrer... UNA NOIA D’UN ALTRE INSTITUT VA DIR “ARA ÉS COM UNA PARADOXA. A L’ÈPOCA DE FRANCO, EL CATALÀ ERA PROHIBIT, EN CANVI, LA LLENGUA DE CASA ERA EL CATALÀ. ARA LES INSTITUCIONS OFICIALMENT SÓN EN CATALÀ I EL CATALÀ ES PARLA MENYS” QUÈ OPINEU?. Eric: Jo penso que hi ha una taca política. La llengua està molt unida amb un tipo de política...Està clar que hi ha relació... jo per parlar català segurament molta gent em titllarà de catalanista, de separatista. Jo a una persona anglesa, em parla anglès i no sé quina ideologia té . Pot ser igual de feixista un que parla català que un que parla castellà...

Parlar la llengua

208

AIXÒ HA SORTIT MOLT AMB ELS NOIS DE L’ESO. HAN PARLAT DE GRUPS ANTAGÒNIOCS PUNKOS =CATALANUFOS ; FATXES = CASTELLANS... Eric: Jo crec que això comença a l’institut, perquè a les escoles de primària el català és normal. Els professors parlen català i és normal . Sí que es parla castellà, perquè hi ha gent que és la seva llengua materna... Manuel: Jo crec també que a l’escola o sigui a primària l’ús del català és més extens, sí, però, quan arribes a l’institut hi ha més llibertat i queda separat els qui parlen català i castellà. Sara: És com si la gent que parla català s’amagués .Em vaig enterar aquest any de que ell parlava català i jo sempre parlo en castellà és la costum. Eric: Encara seria més lògic això... si un castellanoparlant i un catalanoparlant, el català parlés castellà perquè l’entengués , tindria una lògica, però dos catalans que es troben en un ambient que es parla castellà es parlen castellà. TOT AiXÒ ÉS JUST, INJUST, POT FER PATIR O NO, COM HO VEIEU? Sara: És injust ...cada un parla la seva llengua... DE VEGADES HI HA GENT QUE PENSA SI ELL TÉ UNA LLENGUA D’ORIGEN...US EXPLICO UNA ANÈCDOTA D’UN NOI XINET QUE VA DIR QUE PER QUÈ HAVIA DE PARLAR UNA LLENGUA PETITA, QUAN ELL PARLAVA UNA LLENGUA MIL.LENÀRIA ... ÉS QUE NO L’HA PAS DE DEIXAR ...NO DIUEN QUE LA DEIXIS ...ÉS GENERÓS APRENDRE I PARLAR LA LLENGUA ...LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC ...QUÈ OPINEU? Lali: Jo parlo anglès als meus avis. Arribo a Espanya i deixes de costat una mica la teva llengua ...no sé... és difícil, perquè jo parlo anglès, però no tothom el parla i vulguis o no vulguis ... una mica la sensació de pèrdua... Eric: Segons com, penso que en el seu cas no, però això de que ens hem d’acostumar s’utilitza com excusa... i si tothom utilitza aquesta (...) jo penso que s’ha de fer un canvi radical de la gent que sap parlar-lo i passar d’aquesta vergonya. Perquè està clar que la gent l’entén, els programes mateixos d’humor que són els que solen veure els joves del canal de Catalunya, la gent els veu i els entén i els comenta en castellà. Està clar que s’entén i s’ha d’acabar aquesta vergonya. Jo penso que és l’única manera ...perquè després ja només ens podrem lamentar. HI HA UNA LLIBRE QUE PARLA DE LA MORT DE LES LLENGÜES. PODEN SER PER DIFERENTS CAUSES, PERÒ SEMPRE HI HA SOFRIMENT AL DARRERA . TAMBÉ M’HAN EXPLICAT QUE HI HA PERSONES ARRIBADES DE NOU A CATALUNYA PARLANTS DE LLENGÜES DIVERSES QUE VOLDRIEN PARLAR CATALÀ I TENEN DIFICULTATS PER PRACTICAR-LO... Eric: jo penso que s’ha agafat el castellà perquè a nivell legal és legal a totes les comunitats.... (...) Eric: Crec que hi ha d’haver bona relació i bon tracte. AGRAÏMENTS

Parlar la llengua

209

IES BERNAT EL FERRER 2n de batxillerat Molins de Rei Sandra, Norma, Alba, Imma, Magda, Antoni, Nati SEMBLA SER QUE HI HA DADES QUE CONFIRMEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE TÉ UN CONEIXEMENT MÉS BO DEL CATALÀ ESCRIT I DE COMPRENSIÓ, EN CAVI, L’ÚS SOCIAL DISMINUEIX . PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Imma: Jo parlo en castellà als que sé que no l’entenen, als altres en català. Però hi ha gent que li parlo en català i em respon en castellà. Amb això no tinc problemes. Aquí a Catalunya pots passar perfectament del català. Sandra: Si una persona d’aquí no sap parlar català i quan ell parla castellà li contesten, sap que parlant castellà pot sobreviure perfectament. No farà res per aprendre el català. Bueno depèn de la gent ... FARÉ D’ADVOCAT DEL DIABLE, ELLA DIU POT SOBREVIURE. SENSE PARLAR CATALÀ …IMAGINEU-VOS, DONCS PER UNA BANDA, LES PERSONES QUE NO ENTENEN QUE LA PLURALITAT LINGÜÍSTICA ÉS UN ENRIQUIMENT, UN MOTIU PER A LA INTEGRACIÓ I RESPECTE PER AL PAÍS ON HAN TRIAT VIURE. I D’ALTRA BANDA, LES PERSONES QUE PENSEN QUE EL CATALÀ TÉ TOT EL DRET A SOBREVIURE I SI CADA VEGADA HI HA MÉS CASTELLÀ... I LA GENT QUE VE DE FORA NO EL PARLA... HI HA DIVERSES ACTITUDS I ENFOCAMENT SOBRE EL MATEIX PROBLEMA ... Imma: Jo no hi estic d’acord. No m’agrada això que vingui gent i no s’esforci, per exemple la meva germana va a la universitat i li fan classes en castellà, per què? A mi també em faria ràbia que em fessin classes en castellà quan tenen de ser en català i a lo millor només hi ha dues persones que no l’entenen. Jo crec que s’ha de trobar una solució per això. Si no entens el català ...l’altra gent té dret a tenir les classes en català.

Parlar la llengua

210

Antoni: No és només a les universitats a molts centres escolars passa aquesta cosa. El castellà és l’idioma que es parla més entre els estudiants. Moltes vegades els profes per poder explicar millor als alumnes utilitzen el castellà en comptes del català, que és el que tindrien que utilitzar en teoria. Nati: Aquí al cole també fan això. Molts profes que fan en castellà, perquè ells entenen millor el castellà i ho fan en castellà. Sandra: D’això que s’ha dit que el català pot desaparèixer... si la gent s’acostuma a parlar castellà, el català no desapareixerà perquè sempre hi ha gent que no deixarà de parlar català. Magda: A mi em sembla que aquí a Catalunya hi ha molta més gent que parla castellà que no pas el català. No l’utilitza. Jo crec que és una moda, també. Antoni: (...) aquí estem en una zona que hi ha un forta immigració. Vaig llegir (en) un treball que el 45% de la població l’entenia i el 60% per cent el parlava. Els qui no l’entenen seran els immigrants que fa poc que són aquí. Però amb la gent que no té ganes d’aprendre’l, ha de fer un esforç per aprendre’l. Alba: La gent que ve de fora, si va a fer classes a la universitat i encara no entén la llengua, jo crec que hauria de fer un esforç per habituar-se i després tornar-hi, quan ja l’entén, però un altre cop en català. HEU PARLAT D’HÀBIT I ESFORÇ, AIXÒ ANIRIA EN CONTRAPOSICIO DELS QUE CREUEN QUE COM QUE ES POT SOBREVIURE EN CASTELLÀ, DONCS, NO FAIG CAP ESFORÇ. VOSALTRES DEMANEU UN ESFORÇ PER A LA LLENGUA DEL PAIS QUE ACULL... PERÒ AIXÒ NO SOL PASSAR ... Magda: Que tenen la idea que això és Espanya, no? PER QUÈ ES FA ? PER MODA, PER IDEOLOGIA, PER MANCA D’ESFORÇ ...QUÈ HI HA AQUÍ DARRERA? QUINES SÓN LES CAUSES , QUINES PERCEPCIONS HI HA DARRERA D’AIXÒ? O MALES INTERPRETACIONS... DE VEGADES ALGÚ PENSA QUE PARLAR UNA ALTRA LLENGUA POT RERESENTAR PERDRE LA IDENTITAT? LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC. QUÈ HI DEU HAVER DARRERA LA GENT RETICENT? Norma: Ideologia. Perquè penso que qui fa que la llengua duri o no són els joves, perquè són els que realment són el futur i tenen la mania, molts, de tenir una ideologia fatxa i per ells, el català és com una vergonya m’entens? (...) llavors es veuen més grans parlant el castellà. Jo penso que és més que res la ideologia que tenen. Que després poden canviar? Sí, però hi ha molts joves que van així i la veritat és que és la majoria. Sandra: És una moda, això, perquè al principi quan vas a començament de l’ESO, tothom va d’aquest pal i, clar, tu també has d’anar d’aquest pal, perquè com sent parlar castellà...és que és com si tots formessin part del mateix grup i tothom tingui de ser igual... tothom anirà a parlar castellà... Norma: Sobretot quan són tan joves i agafen aquesta ideologia, pues són bastanta gent i tu què vas a fer? els has de parlar en català ? No. Els hi parlaràs el castellà que és com ells et parlen a tu. Llavors ja t’acostumes a aquella persona a parlar-li així i ya li parlaràs castellà cada dia. Estic parlant entre els joves, eh? HEU PARLAT DE FATXA... A ALTRES ZONES TAMBÉ N’HAN PARLAT I ALTRES GRUPS, QUÈ EN PODEU DIR? Imma: Sí, independentistes. A veure, jo he parlat tota la vida el català. A veure, a mi no

Parlar la llengua

211

m’agraden gens els fatxes, però tampoc sóc independentista. (...) jo no estic parlant que qui ve aquí i no s’esforça a parlar català, sinó parlo de la gent que viu aquí, parla català a casa seva i arriba al cole i parla castellà i fa veure que no entén el català o el pronuncia malament (...) i això em fa pena, tio ! què? em vols timar, a mi? QUÈ DEU PASSAR? Imma: És el que deia, o els hi fa vergonya o pensen que parlar en català es tira amb gent independentista. Són gent que també els hi fa por ...i jo, d’independentista, ni un pèl, però jo el català i la cultura catalana... no per sobre l’espanyola, però és la meva m’entens? EN UN CENTRE EM VAN DIR QUE HI HAVIA DOS GRUPS: FATXES IGUAL A CASTELLANS I QUE FINS I TOT PASSAVEN DELS ESTUDIS I UN GRUP DE PUNKOS QUE PARLAVEN CATALÀ QUE ELS INTERESSAVEN MES ELS ESTUDIS, PERÒ, QUE EREN GRUPS ANTAGÒNICS... Imma: Ens pinten molt el tema de Catalunya a Espanya i ens fan posicionar com hi ha tantes crispacions al govern ...ens fan posicionar o estàs amb mi o contra mi. i això a la gent li agrada. Jo crec que s’ha de trobar un punt. Antoni: El català està baixant l’ús social. A la resta d'Espanya es pensen que és al revés. El govern volia posar més hores de castellà, perquè no estava d’acord que no es fes parlar el castellà. FAIG D'ADVOCAT DEL DIABLE... SE SUPOSA QUE NO CAL POSAR-SE EN EXTREMISMES PER VALORAR L’ENRIQUIMENT QUE SUPOSA UNA PLURALITAT LINGÜÍSTICA I CULTURAL ... VALORAR LES DIVERSITATS... HE TROBAT QUE ALGUNES OPINIONS DE L’ESO EREN DIFERENTS DE LA GENT DE BATXILLERAT... Imma: Jo crec que quan et comença a arribar un bombardeig d' informació de tot arreu i et poses a l’extrem ...Sí clar que surts del cole i et trobes amb gent molt diferent i de tots colors i al final... Antoni: La gent gran també té influència amb la manera de ser... Imma: Molta gent depèn del que pensin a casa seva. No se’n va d’aquesta ideologia, vull dir no ho mira des de fora ...es queda amb lo que té i si els seus pares pensen “estos catalanes separatistas” ...que se piensen que son algo más que lo españoles. No, noi, no ens pensem res... HI HA AQUESTA IDEA QUE ELS CATALANS SÓN DIFERENTS, SEPARATISTES ES UNA IDEA MINORITÀRIA 0 MAJORITÀRIA ? Norma: Jo crec que és de fora. diuen que som tancats en nosaltres... Sandra: Jo per setmana santa, per l’estiu, sempre surto de Catalunya i sempre quan els hi dius que ets català et tracten diferent, tenen una idea dels catalans com si fossin... Magda: Jo crec que ens tenen ràbia, sí, perquè nomes que miris les notícies, algun canal, al París Dakar, vale, va guanyar un català i a un canal van dir que va guanyar un espanyol. Antoni: Una mica d’enveja tenen... que són tacaños, però, per exemple la marató de TV3 la proporció que dóna la resta d'Espanya és inferior a Catalunya. SÓN ESTEREOTIPS, PERÒ...

Parlar la llengua

212

HEU DIT MANCA D’ESFORÇ, D’HÀBIT, QÜESTIONS POLÍTIQUES, IMMIGRACIONS... LA GENT PENSA QUE TOTA LE GENT QUE VE AQUÍ , HAURIA DE TENIR UNA BONA RECEPCIÓ. MOLTA GENT D’AQUÍ VA HAVER D’EMIGRAR A ALEMANYA...DESPRÉS GENT DEL SUD VA VENIR AQUÍ ...I ARA SÓN UNS ALTRES ... Magda: La bona recepció ja hi és aquí, el que manca és la integració que ells volen donar-hi. EXPLICA-HO. QUÈ VOLS DIR AMB AQUESTA MANCA D’INTEGRACIÓ...PERQUÈ ES PUGUIN SENTIR ACOLLITS... SI PARLES LA LLENGUA FORMES PART D’ALLÀ ON HAS TRIAT VIURE... I, POTSER, SEGONS A QUINES ZONES, AIXÒ ÉS MÉS FÀCIL QUE EN D’ALTRES... Antoni: És el govern que té que ajudar a introduir aquesta gent a la cultura que està. Suposo que amb aquest govern que hi ha ara, per exemple aquests d’Esquerra Republicana és el que volien fer una mica, no? de donar més iniciativa al català, en canvi els de Convergència... DE CARA A AQUESTES QÜESTIONS, QUINES PROPOSTES FARÍEU, QUINES IDEES , QUIN DISCURS HI HAURIA D’HAVER PER FER ENTENDRE QUE NINGÚ VA EN CONTRA DE NINGÚ, I QUE ES POT ENTENDRE QUE SEGONS L’EDAT UNA PERSONA NO TÉ LES MATEIXES POSSIBILITATS D’APRENDRE UNA LLENGUA...QUÈ HI HA D’HAVER PERQUÈ HI HAGI AQUESTA ESTIMACIÓ... QUÈ S’HA FET MALAMENT... S’HA PRESENTAT DE MANERA POC AMABLE... Imma: Les notícies només surten les coses negatives dels catalans. L'enfoc que ens donen ...la visió que té Espanya de nosaltres és la de TV del PP. Com ells volen que ens vegin i treuen els més radicals, els que més la lien i això no és així. Alba: Els mitjans de comunicació tenen una influència molt gran i fan formar opinions a partir del que sents o llegeixes, és igual. PARTIM D’UNA HIPÒTESI: IMAGINEM QUE LES COSES PUGUIN CANVIAR DES DE DALT. QUÈ HAURIEN DE FER LES INSTITUCIONS... HAN DE DONAR MISSATGES, CONTROLAR... QUINES PROPOSTES FARÍEU A LA SOCIETAT CIVIL? UN NEN EM DEIA SOBRE ELS JOCS QUE ELS FEIEN PARLAR EN CASTELLÀ. COM HO VALOREU? LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ ÉS A TOTS ELS ÀMBITS? Sandra: Jo crec que els nens han d’aprendre el català (...)els jocs... Imma: Aprendre’l... Tothom el sap, el que cal és usar-lo, per exemple, l’Antoni només sap català dels llibres de text i té una visió del català que només és la llengua estàndard i li sembla com si el català fos la llengua només d' acadèmia. Antoni: Abans es parlava més el català a les classes. M’HE TROBAT UNS ALUMNES A 2N DE B ATXILLERAT QUE NO ENTENIEN LA PROFESSORA DE CATALÀ... AQUESTS ALUMNES PARLAVEN UN CATALÀ ESTÀNDARD ... PERO NO EREN CAPAÇOS DE TENIR UNA CONVERSA DE TIPUS COL·LOQUIAL I, EN CANVI, HAVIEN TINGUT TOTA L’ESCOLARITAT EN CATALÀ, QUÈ FALLA?... SI QUE EL SABIEN ESCRIURE. AIXÒ TAMBÉ ES DÓNA, AQUÍ? Sandra: Jo des de sempre he rebut les classes en català. Crec que aquí a Catalunya ha de ser així i hauria de ser la llengua oficial. Antoni: Les organitzacions polítiques es tenen que implicar més.

Parlar la llengua

213

PEL QUE FA A LES INDIVIDUALITATS. QUINA OPCIÓ O ACTITUD PRÀCTICA HAURIA DE TENIR LA JOVENTUT PER MILLORAR I INCENTIVAR AQUEST ÚS? Imma: Depèn de cadascú i de l’ambient. Magda: És com un pèndul. A la guerra civil el català no es podia parlar, però a casa tothom el parlava, i ara és al revés, el podem parlar i ara no el fem servir. No sé... Sandra: Jo el català el sé de l’escola. Els meus pares parlen castellà. No són catalans. L’ambient en què em moc també és català. La meva mare no sap català i ara que treballa en una tenda... vol saber el català per poder contestar a les senyores que li parlen en català. Ara em diu que li parli i així poder-lo practicar... AGRAÏMENTS IES EL PALAU 2n de batxillerat Sant Andreu de la Barca Francesc, Neus, Rashid, Juan, Fernando, Vanessa, Natalia SEMBLA SER QUE HI HA DADES QUE CONFIRMEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE TÉ UN CONEIXEMENT MÉS BO DEL CATALÀ ESCRIT I DE COMPRENSIÓ, EN CAVI, L’ÚS SOCIAL DISMINUEIX . PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Francesc: Home, generalment pels meus amics i jo mateix... la meva família és més castellana que catalana. Són d'Andalusia. I són els de fora de Catalunya que parlen més castellà que català Fernando: Aquí a Sant Andreu de la Barca, l’arribada d’immigrants d'Andalusia és general. Aquí, per exemple, jo parlo català i em sembla que la Neus també, però els demés es parlen en castellà. Juan: Puedo responder en castellano. Mis padres son de Córdoba, Andalucía, y en mi casa siempre se ha hablado castellano, entonces al estar acostumbrado de pequeño a escuchar el castellano, aunque despues en la escuela hemos hablado en catalán, pues a mis amigos me dirijo en castellano y si un amigo me habla en catalán, pues yo le contesto en castellano. A no ser que estemos en classe de catalán y me diga contéstame en catalán, yo no tengo ningún problema en contestar en catalán. Ahora, a la hora de que yo empiece, empezaré en castellano. Por ejemplo cuando empiece a trabajar, si tengo que hablar en catalán, pues hablo catalán, no hay ningún problema. Rashid: ...que aquí se habla más en castellano, comparado con otros pueblos... que allí en principio aprendes a hablar catalán, pero aquí casi todo el mundo habla castellano en el cole. INICIALMENT HAVIES COMENÇAT A PARLAR EN CATALÀ ? Rashid: Sí, pero he acabado en castellano. Neus: Jo crec que com cada cop ve més gent de fora, t’habitues a parlar en castellà per si no saben català i, aleshores, és el costum . Vanessa: A casa meva, el meu pare és d'Andalusia, però la meva mare és d’aquí i quan

Parlar la llengua

214

anava a l’escola ja no donaven català... parlo del franquisme i això ha influït... No va aprendre català. I el meu pare és de fora, així que sempre hem parlat castellà. Natalia: Jo creo que es eso, que hay mucha gente que sus padres son de fuera y entonces hablas con la relación que tienes con tus padres, tus amigos, familiares y suele ser el ámbito más grande que es el castellano, que es el que yo tengo, y entonces te habituas desde pequeña a hablar castellano y para expressarte te resulta más fácil. HEU DIT QUE AMB ELS AMICS I LA FAMÍLIA LA LLENGUA D’ÚS ÉS EL CASTELLÀ I L’ÀMBIT D’ÚS ÉS EL CASTELLÀ, PERÒ EL RASHID HA DIT QUE VA COMENÇAR L’ESCOLA EN CATALÀ I VA CANVIAR... PARLEU-NE. ARA FARÉ D' ADVOCAT DEL DIABLE . HA COMENÇAT EN CATALÀ I HA HAGUT DE CANVIAR ! HI HA GENT QUE VIU AQUÍ I CREU QUE EL CATALÀ TAMBÉ TÉ DRET A SUBSISTIR... QUÈ OPINEU? Neus: Home si ve de fora, ho veig normal perquè no només és a Catalunya. Si se’n va a qualsevol província espanyola es parla en castellà, llavors també l’ha d’aprendre. Neus: ... Però també a les escoles, sobretot hi ha moltes classes que s’haurien de donar en català, però els professors, com que són castellans, la donen en castellà i ja està. Juan: Eso de que se ha tenido que aprender castellano es normal porque no todos saben hablar catalan, eso es supervivencia porque si va a un sitio i no sabes hablar (...) . No lo ha aprendido porque él ha querido, porque él puede hablar catalan o castellano. S’EXPLICA LA SEQÜÈNCIA DE LA PEL·LÍCULA “LAS MUJERES DE VERDAD... COM HO VEIEU? Francesc: Doncs si estàs aquí a Catalunya és normal que parlis català i castellà, perquè són les dues llengües que estan aquí. Jo tinc amics que em parlen sempre català i perquè em parlin català no són menys persones, al contrari. Jo sempre des de fa uns anys, estic començant a parlar molt més català que fa molts anys, perquè tinc amics que em parlen català, i jo, doncs, si em parlen català, jo els parlo en català. AIXÒ QUE EXPLICA ELL ÉS NORMAL... HI HA RESISTÈNCIA ? Neus: Hi ha molta gent que no parla català perquè diuen, per exemple: jo he vingut aquí perquè els meus pares han triat venir aquí. I parlo castellà, perquè sóc castellà, però si has vingut a Catalunya, la llengua d’aquí és tant castellà com català, doncs habitua’t una mica, no? AIXI CREUS QUE HI HA UN ASPECTE D’HÀBIT ? Neus: Sí i de rebuig del català. PODEU EXPLICAR-HO ? Francesc: Jo em sento més català que espanyol, perquè jo visc aquí. Fernando: No te sientes ni de Cataluña ni de España. Te sientes del mundo. Te sientes de tus amigos, pero de Cataluña es una tontería. Juan: Es que eres catalán y eres español al mismo tiempo. Ni eres más catalán, en todo caso un poquito más espanyol, porque España lo engloba todo. Que seas catalán, pues eres catalán. Pues soy catalán, eres español pues, soy español. Pero no hay diferencia eres catalan i español, no eres catalan o español. Neus: Eres catalán i español I puedes hablar catalán no te cuesta nada .

Parlar la llengua

215

Juan: No me cuesta nada. Yo hablo catalán cuando quiero y si te hablo casellano, pues hablo castellano y a mi tu no me puedes decir cómo tengo que hablar, ni yo te lo digo a ti. Si tu me hablas catalán, yo no te voy a decir no me hables catalán, yo te voy a contestar en castellano. Si a mi me gusta que me hablen tanto catalan como castellano y me gustaria que me hablasen en inglés, así puedo aprender un poco. Natalia: No crec que sigui una cosa de rebuig. Jo crec que... perquè sempre que vas a una botiga, un lloc sempre et parlen en castellà i si véns de fora o ets d’aquí, igualment. Lo mes normal es si et parlen en castellà, tu també parlis castellà. No crec que sigui rebuig, és general. Vanessa: I també que la gent s’acomoda. Molta gent pensa: si jo només parlo castellà i no sé català i vaig a una botiga i en castellà em responen, doncs per què he d’aprendre català? AIXÍ NO HI HA REBUIG, ÉS COMODITAT, JA QUE EL CATALÀ NO ÉS NECESSARI PER A VIURE NI ÚTIL... Fernando: En aquesta zona sí. Si vas a otros pueblos de Cataluña... Francesc: Després hi ha llocs que per història i per context es parla principalment català, molt més que castellà ... Juan: (ara es dirigeix a tots els assistents en català) Tot el món sap parlar castellà. O sea tota Catalunya sap parlar castellà, en canvi tota Catalunya no sap parlar català. Todo el mundo sabe hablar castellano, pero no todo el mundo sabe hablar catalán. Neus; També hi ha gent que només parla català. Jo conec a gent que fins 4t de primària no entendía castellano. (...) ELS CATALANS SÓN BILINGÜES , EN CANVI HI HA CASTELLANS QUE MANTENEN EL MONOLINGÜISME. COM VEIU AQUEST FET, ASIMÈTRIC? PARTINT QUE LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC, SÓN UNA RIQUESA, PERÒ L’ESFORÇ QUE COMENTÀVEU QUE HI HA GENT QUE NO FA... PER QUÈ DEU SER HI HA QÜESTIONS DE COMODITAT,MANCA D’ESFORÇ O QÜESTIONS IDEOLÒGIQUES? HI HA GENT QUE NO ENTÉN LA PLURALITAT LINGÜÍSTICA I CULTURAL ...COM DEUEN PERCEBRE LA LLENGUA I LA CULTURA D’AQUÍ...AVORRIDA, ELITISTA, CARCA, QUINA IMATGE EN DEUEN TENIR ? QUÈ EN PENSEU? Juan: Yo creo que es comodidad. Mis padres entienden catalán y si tu les hablas catalán te contestarán en castellano, porque llevan ya mucho tiempo ahí. Cómo no han podido ir al colegio ya son grandes. Bueno, sí que pueden, pero no tienen tiempo pues les restringe más hablar catalán. ALUMNES D’ALGUN ALTRE CENTRE QUE HE VISITAT, EM DEIEN QUE HI HAVIA DOS BLOCS DE NOIS (NO HI HAVIA NOIES) ANTAGÒNICS: ELS PUNKIS, CATALANISTES I FATXES, ESPANYOLISTES, DOS BLOCS RADICALS A L’ESO. QUÈ EN SABEU? Francesc: Aquí no es dóna.

Parlar la llengua

216

EL FET DE VIURE AQUI EN UN CONTEXT ...FA QUE IMPOSSIBILITI PODER PARLAR EN CATALA, COM HA DIT EL RASHID... COM HAURIA ESTAT AIXÒ EN UN ALTRE CONTEXT? Natalia: Crec que si la gent del teu voltant parla més en català sempre, si tu saps parlar català li parlaràs en català, ara si hi ha més gent que parla castellà, tendeixes a parlar castellà. AQUEST CONTEXT EN QUÈ ESTEU US HA BENEFICIAT O US HA RESTAT POSSIBILITATS EN RELACIÓ A LA LLENGUA CATALANA. Vanessa: A l’escola casi tots els dies em passava parlant en català, però ara aquí, a l’institut, que no es fan les classes la majoria en català, ho trobo negatiu. LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC I PER TANT, COM MÉS SE’N SABEN MILLOR . QUINES PROPOSTES FARÍEU PERQUÈ ELS NOIS I NOIES QUE US SEGUEIXEN NO ELS PASSI AIXÒ QUE US HA PASSAT A VOSALTRES . Juan: Que hiciesen un programa en laTV de massa de éxito como Gran Hermano, pero que sólo se pudiese hablar catalán. Neus: ...El Talp . Però la gent no mira canals en català. Juan: Y otra cosa los avances informativos. Antes de las 3 en los avances siempre hacen un avance en catalán y la gente se veria obligado a escucharlo en catalán. FALTEN MITJANS DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ...CANALS... Francesc: I fomentar l’escola. A la bàsica es feia tot en català i vaig passar aquí a l’institut i vaig passar de parlar majoritàriament català a parlar castellà i clar em trobo a Catalunya i no és per res, però...vaig fer el canvi aquest i ho vaig notar bastant. Rashid: Per exemple, si vaig a un centre sanitari que parlen català entre ells i es dirigeixen a mi, ho fan en castellà i no sé què fer. Juan: Eso es normal cómo saben elllos que hablas catalán. Dilo tu antes ... Natalia : Que li parlin català i si veuen que tu no saps, pues llavors que et parlin en castellà però la primera vegada que t’haurien de parlar, seria en català. Juan: Pero cada conversación que tu empiezas...imagínate que eres doctor i te vienen 1000 pacientes i de esos pacientes vas a preguntar mil veces te hablo catalán o castellano? Tienes que hablar cómo mejor te expresas. Si tu y el otro en este caso él, el receptor (tambien trengo tecnicismos) te dice prefiero que me hables con este idioma ... Neus: Comences per parlar en català. Francesc: Jo tinc amics que parlen català, sobretot, i estan parlant en català i hi vaig jo, i ells saben que jo parlo més castellà, però ells segueixen parlant català i jo no demano que canviïn d’idioma ni res ... HI HA HABITS MOLT ARRELATS AMB PERSONES CATALANOPARLANTS. US EXPLICO UN CAS QUE EM VA PASSAR. UN NOI SE’M DIRIGEIX EN CATALÀ PER DEMANAR-ME UNA ADREÇA ...PASSA UN SENYOR I ES FICA A LA CONVERSA, I LI PARLA AL NOI EN CASTELLÀ... QUAN EL NOI SE’N VA CANVIA DE LLENGUA I RESULTA QUE ERA CATALANOPARLANT...PER QUÈ DEU PASSAR AQUEST HÀBIT DE CANVIAR DE LLENGUA ?

Parlar la llengua

217

Neus: Jo crec que la gent jove cada cop el parla menys. I vagin on vagin si veuen que poden parlar castellà ho parlen, perquè també depèn de la ideologia hi ha gent que els hi fa el mateix parlar castellà que català i a la mínima et parlen castellà, però també hi ha gent que el català no te’l parlen per res ... PER HÀBIT O PER QUÈ Neus: Els fatxes . I QUI SÓN AQUESTS FATXES, PER EXEMPLE ELS D'ESO NO ELS QUEDAVA GENS CLAR ...VOSALTRES JA SABEU QUÈ VOL DIR ... I TOTS ELS QUE PARLEN CASTELLÀ SÓN FATXES ....ÉS AIXÍ? Neus: Els fatxes jo crec que són bàsicament els que parlen castellà i a la mínima que senten algú parlant en català, ja salten: ya estás hablando catalán , estamos en España. És Espanya i el català no és res. Francesc: Ridiculitzen una mica el fet de parlar català. No ho accepten. NO ACCETEN LA PLURALITAT... Francesc: Sí. No volen diferències. No volen català , només volen castellà. Juan; Hay muchos fachas que no saben lo que quieren . Eso es lo que pasa. Francesc: Són gent que es deixen manipular per altra gent. I pels mitjans de comunicació. Tenen una ideologia més de dretes. FAIG D’ADVOCAT DEL DIABLE. SI A CATALUNYA HI HA UNA LLENGUA HISTÒRICA I UNA CULTURA, COM ES DEU SENTIR LA GENT QUE HAVENT NASCUT O NO AQUÍ HA FET DEL CATALÀ LA SEVA LLENGUA D’ADOPCIÓ I VEU QUE CADA VEGADA, PER QÜESITONS DIVERSES NO S’USA PROU... NO DEIXA DE SER UN ACTE DE GENEROSITAT DE PARLAR LA LLENGUA DEL LLOC ON HAS TRIAT VIURE. . COM HO VEIU AIXÒ? Francesc: Jo crec que encara no s’ha de patir per això . Neus. Jo és que sóc molt catalanista i em vaig canviar d’escola l’any passat i a l’altra escola parlava sempre en català fos amb qui fos, i vaig arribar i ara si em parlen en castellà contesto en castellà i això no m’agrada. Cada cop menys gent parla català. Juan: És la zona. Francesc: Quan anava a primària sentia molt més català, pel carrer i tot. Juan: En primària los professores siempre parlaven catalán en todas las asignaturas menos castellano se hacia en catalan. Y ahora llegas al instituto y es al revés casi todas las asignaturas se hacen en castellano, menos catalan, que a veces se hace en catalan y en el patio... Francesc: Però, depèn de les zones. Jo tenia amics que només parlaven català i perfecte. Després em vaig trobar a l’institut i de cop, doncs, que només parlava en català amb dues tres quatre persones ... ARA, PERÒ, AL PATI ES VIU UN MOMENT EN QUÈ HI HA MOLTES LLENGÜES . LA GENT D’UNA MATEIXA LLENGUA DEU SER NORMAL QUE ES POSI A PARLAR LA

Parlar la llengua

218

SEVA LLENGUA. PERÒ AIXÒ NO HAURIA DE SER UN OBSTACLE PER A DIR ...LA LLENGUA AMB QUÈ ENS ENTENEM SIGUI LA LLENGUA DEL TERRITORI ON S’HA TRIAT VIURE... QUÈ EN PENSEU? HEU PARLAT DE LA DIFERÈNCIA ENTRE L’ESCOLA PRIMÀRIA I LA SECUNDÀRIA. AQUEST CANVI HA COL·LABORAT AL FET QUE LA GENT PARLI MENYS EN CATALÀ. . Francesc: Jo crec que sí, perquè és que no entenc per què a primària vaig estar parlant en català, i aquí , a l’institut, jo em pensava que seguiria parlant i tot el tracte amb els professors seria en català, però em vaig trobar que tot era castellà... AIXÒ TAMBÉ M’HO HAN DIT A ALTRES INSTITUTS. Francesc: Jo sincerament m’agradaria que fos en català. Si hi ha moltes escoles que ho fan en català, per què nosaltres ho hem de fer en castellà?, però sense excloure el castellà. Neus: No és tan sols això, és que ja els professors d’entrada et parlen en castellà i tenim assignatures que els llibres els tenim en català i els professors donen la classe en castellà . T’estan dient vale pots parlar català, però aquí el que farem és parlar en castellà. Juan: Però si un a un professor le preguntas en catalán, él no te dice que no le preguntes en catalán, tu le hablas como quieres y el otro, si te entiende, te responderá como quiera. Francesc: La diferència és que ell és el professor i la seva responsabilitat dins de Catalunya seria motivar també la llengua catalana, a més d’ensenyar l’assignatura que toca. (...) Rashid : Yo lo hablo cuando puedo. Fa sis anys que visc aqui. Vanessa: A tot arreu hi hauria d’haver aquesta motivació per la llengua, almenys en llocs públics, i en l’ensenyament. Estem a Catalunya. Natalia: Que en la secundària ha canviat molt i s’hauria de fomentar una mica més el català als instituts, perquè a part és això... vale, a fora pots parlar en castellà amb els teus amics, però en primària parlaven només en català amb els professors. Quan vaig arribar aquí em parlaven en castellà i a mi em resulta més fàcil perquè el parlo amb els meus pares. AIXI VOLS DIR QUE HAS FET UNA ATURADA PEL QUE FA A LA FLUIDESA DEL TEU CATALÀ... Natalia: Sí . TENIU IDEES PER AJUDAR A CANVIAR AQUESTES ACTITUDS, HÀBITS... Juan: Yo estoy a favor de hablar la lengua que tu quieras, pero según mis compañeros Francesc y Nuria que les gusta mucho que se hable catalán y la Vanessa que ha dicho que en las instituciones públicas se tedría que hablar catalán...voy a expresar una idea, pero cómo si fuera una idea de ellos, porque a mi me da igual que se hable una lengua que otra. Que el carnet de conducir se dieran las clases en catalán. Has visto. Toda la juventud de Catalunya se ve obligada. Para tener carnet tiene que passar por ahí . Copy right, Juan. Fernando: Estas cosas se tienen que hacer poco a poco, de mica en mica s’omple la pica. porque sino lo que provocas és rebuig. Juan: Esta medida la tendría que poner la Generalitat, de resguardo. Cuando viera en sus estadisticas que el catalan está a punto de desaparecer. ..otra quien no llegue a 5 años de estancia en Catalunya lo puede hacer en castellano, quien ya passe de 5 años, pues está

Parlar la llengua

219

obligado a hacerlo en catalán. AGRAÏMENTS IES EUGENI D'ORS 2n de batxillerat Vilafranca del Penedès Sara, Camil, Núria, Carme, Sandra, Pilar, X, SEMBLA SER QUE HI HA DADES QUE CONFIRMEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE TÉ UN CONEIXEMENT MÉS BO DEL CATALÀ ESCRIT I DE COMPRENSIÓ, EN CAVI, L’ÚS SOCIAL DISMINUEIX . PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? X: Doncs que s’observa molt que la gent canvia al castellà i no s’hauria de fer perquè si l’entenen, s’ha de parlar en català. X: A mi m’és molt difícil ... si una persona m’està parlant en castellà mantenir el català. o ella canvia o jo canvio. Camil: A mi em costa parlar en una llengua diferent de la que m’està parlant l’altre interlocutor. I si coneixes una persona en una llengua es mantindrà... Laia: A mi em passa el contrari. Se’m fa difícil parlar en una llengua que no és la meva. Em sento més còmode en català. X: Jo penso con la Laia, només utilitzo el català. Només el castellà quan no l’entenen... Jo no parlo a ningú en castellà. Sóc mal educada, només si és magrebí o no l’entenen en situacions extremes. X: Jo, el castellà el parlo molt malament, però se m’encomana. Si em parlen en castellà em costa mantenir una conversa en llengües diferents. Núria: Jo penso que han arribat molts immigrants i com que pensem que no ens entendran i agafen la comoditat de no aprendre el català i nosaltres hem agafat la comoditat que quan veiem una persona castellana li parlem en castellà… X: Jo no hi estic d’acord. Han vingut cap aquí i la seva llengua és el castellà. Han vingut de petits, però amb el castellà ja en tenen prou i no s’han integrat ni aprenen la llengua d’aquí. X: Famílies que estan aquí des de fa 60 anys, els fills també el parlen i no aprenen el català. X: Penso que com amb el castellà en tenen suficient i tothom els entén. És comoditat. HAN SORTIT DIFERENTS ASPECTES: UNES PERSONES QUE MANTENE LA

Parlar la llengua

220

LLENGUA, UNES ALTRES QUE LA CANVIEN NOMÉS EN SITUACIONS EXTREMES I ALTRES QUE LA CANVIEN, PERQUÈ ELS RESULTA INCÒMODE LA CONVERSA BILINGÜE... Sandra: Jo no estic d’acord amb tot això. Jo no sóc d’aquí. Sóc de Madrid. Vaig venir aquí de molt petita . En el meu cas amb la majoria de gent parlo en català al poble i a l’institut amb la gent que vaig començar en castellà continuo parlant en castellà i amb els meus pares ...l’entenen, el llegeixen; l’estan aprenent a escriure, però els costa i se senten incòmodes i intenten mantenir la seva llengua, encara que els parlin en català i això no els incomoda. Núria: Jo penso que aquest cas el veig molt diferent. Els seus pares ho estan intentant, és diferent dels que tenen rebuig social. Pilar: No és que no vulgui integrar-se, jo també em sento estúpida parlant en castellà. (...) Sandra: Jo dic que el català no està tan malament. A casa l’estan intentant aprendre, però jo no conec altres casos. A TOT ARREU NO ÉS IGUAL. L’ALTRE DIA EN UN CENTRE UNA NOIA VA EXPLICAR QUE SE SENTIA ESTRANGERA I REBUTJADA PER PARLAR CATALÀ A LA SEVA CLASSE ON LA MAJORIA S’EXPRESSA EN CASTELLÀ. AQUESTA NOIA COMENTAVA QUE POTSER FA FALTA ESFORÇ PER ENTENDRE QUE HI HA UNA CULTURA I UNA LLENGUA ON MOLTES PERSONES HAN TRIAT DE VIURE I QUE VAL LA PENA FER UN ESFORÇ . I AIXÒ NO ES DÓNA... I CONTINUAVA DIENT QUE NO NOMÉS NO HI HAVIA GANES D’INTENTAR-HO, SINÓ QUE RIDICULITZAVEN L’ALTRE... Camil: La meva experiència...Vaig arribar a Catalunya quan tenia 6 mesos, la meva mare es de Palència, el meu pare és d'Extremadura. Jo no sabia el català. El primer que vaig aprendre és el castellà i a la guarderia tampoc sabia el català i fins que no vaig arribar al col.legi no vaig començar a parlar en català. I al primer any, ni idea de català i a vegades em sentia ridícul, però, de mica en mica, els companys que sempre em parlaven en català i sense adonar-me’n el vaig aprendre i penso que bé .Jo no veig del tot que hi hagi un retrocés del català. Sí hi ha gent que es creu que està de moda el castellà. Queda més “guai” que dicen, perquè és millor i és el que saben parlar els grups més conflictius. Queda més rebel parlar en castellà. PER QUÈ HI HA AQUESTA MANCA D’ESFORÇ? PER QUÈ NO ESTÀ DE MODA ? Núria: No és que estigui de moda depèn del grup social que pertanys i són els teus amics, pues si parles el castellà seràs acceptat perquè van d’aquest rotllo, saps? Però no és que estigui de moda és un tipus de gent que sempre es marginen perquè no s’integren. Tenen una mentalitat tancada. És com retrocedir en el passat, saps? No és que estigui de moda, però cada vegada hi ha més gent d’aquest tipus, vull dir hi ha molta gent que ara parlarà en català i després amb els amics parlarà en castellà i tots són catalanoparlants. No sé per què es dóna molt, ara! AQUEST AGRUPAMENT DE GENT... COM L’ANOMENEU REBEL... ES POT SER REBEL QUAN S’ÉS JOVE EN CATALÀ I EN CASTELLÀ... LA LLENGUA ESTÀ LLIGADA A LA IDEOLOGIA? Núria : Jo penso que és la gent que no ha evolucionat, gent que s’ha quedat enrere i en el passat, en el franquisme, totalment. A veure, és Catalunya hi ha una llengua! Per què no el

Parlar la llengua

221

poden parlar? Poden parlar en castellà, però tenen un aire superior, això és Espanya i se senten superiors. Això és Espanya i és el seu país. No això no és Espanya , no, és Catalunya que potser pertany a Espanya, però és Catalunya. EN UN INSTITUT EM COMENTAVEN QUE HI HA JOVES QUE NO VOLEN PARLAR D’AQUEST TEMA. Camil: Jo crec que no tenen remordiments. No els interessa perquè són la majoria que estarien en contra d’ells. Es consideren un grup selecte. Estan orgullosos i tot. Carme: Jo crec que ells se senten bé parlant en castellà, com nosaltres en català. DISTINGIRÍEU ENTRE COMODITAT I IDEOLOGIA? Núria: Això comporta que una persona castellana és fatxa ja no s’interessarà per debatre aquest tema, però jo si fos per parlar del castellà també hagués vingut perquè són dues llengües. Sara: Jo crec que hi ha persones que, no perquè uns siguin més bons, sinó perquè es veu quan un grupet de gent (...) veus que són grups que tan poden parlar una llengua com l’altra, però hi ha grups grossos que dius: aquests parlen tots en castellà. Això es veu. Sandra: Jo coneixia una nena des dels 8 anys, sempre parlava en català. Anava a un col·legi privat i ara des que ve a l’institut va amb un grup que sempre parla en castellà. I ella també parla en castellà. I mai m’ha tornat a parlar en català. Té 13 anys. Abans parlava català... perquè s’ha ajuntat i ha canviat. ELS ADOLESCENTS ES DEIXEN PORTAR PER UN GRUP ...I HI HA TENDÈNCIES QUE TROBEN SEGONS DIUEN MÉS “ GUAI”, PERÒ AIXÒ NO EXCLOU... Carme: És tenir poca personalitat perquè jo em busco la gent del meu gust i que pugui parlar en català i del que jo vull... i si hem de parlar en castellà, no passa res , però... És que les amistats influeixen moltíssim. QUINES PROPOSTES ES PODRIEN FER , NO NOMÉS EN L’ÚS INDIVIDUAL... QUÈ DIRÍEU EN UN LLOC ON ES CONCENTRA UNA MAJORIA DE CASTELLANOPARLANTS, ON ELS CATALANOPARLANTS SÓN MINORIA I LA LLENGUA D’INTERACCIÓ ÉS EL CASTELLÀ ...A ZONES DEL CINTURÓ INDUSTRIAL DE BARCELONA ON NO HI HA MASSA OPORTUNITATS DE PARLAR-LO. HI HA UN NOI D’UN CENTRE QUE EM DEIA QUE NO PARLAVA CATALÀ, PERQUÈ SE SENTIA SOL I DIFERENT I QUE S’HAVIA ACOSTUMAT A PARLAR EN CASTELLÀ. X: Primer les institucions públiques. Et trobes que la guàrdia civil , policia local, col·legis públics (...) parlen castellà . Si vas a una botiga a Barcelona igual. Què passa? que els immigrants no aprenen el català? Si les institucions no fan res, qui defensarà el català? Els pobres que parlem el català i el defensem, que som pocs! Carme: ...això dels immigrants... el meu pare és holandès. Ell porta aquí 10 anys. Va aprendre català, va anar a classes i tot. La meva mare és catalana, però entre ells es parlen castellà, llavors jo amb ell parlo holandès. Amb els meus germans amb ell parlen català i amb la mare. Els amics dels meus pares són tots catalans , però, allò catalans eh? I es parlen en castellà i fan més pena que una altra cosa, que se’ls- hi nota molt i el meu pare els diu que li parlin en català, però s’han acostumat a parlar en castellà. QUINES PROPOSTES FARÍEU PER POTENCIAR L’ÚS SOCIAL, A PART DE LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES, ELS CENTRES EDUCATIUS ...

Parlar la llengua

222

Sara: Una cosa és l’àmbit privat. Però el públic i a les escoles considero que tot professor hauria de parlar en català . És l’escola catalana. I no val la comoditat! Camil: Jo no estic d’acord, perquè cada professor ha d’explicar amb la llengua que se senti més còmode i explicarà millor. X: No hi estic d’acord. És una escola pública catalana i ell cobra per això i si està treballant aquí, ha de parlar en català, perquè per comoditat jo vindria despullada! X: La Generalitat es té que cuidar que el català es conservi i que a l’escola pública, els professors parlin en català als alumnes. Sara: Si es vol que el català tingui salut, ja no només hospitals... i l’ensenyament, sinó arribarà un moment que no es parlarà... Carme: Jo crec que això que diu en Camil, de fer les classes millor... no és veritat perquè la seva mare és castellana i és professora i fa les classes en català sempre. Carme: No, no es veritat Camil... Parlen d’algun professor... X: La meva mare és professora i fa les classes en català I de vegades li demanen si les pot fer en anglès o castellà i ella diu que no. I si hi ha un anglès canvien d’idioma i ho fan en anglès. Sara: Jo entenc ...però si jo vaig en un altre país i hi ha una classe amb 60 holandesos i hi ha 2 castellans, dubto molt que canviïn de llengua i ens facin la classe en castellà, doncs jo crec que aquí, les classes s’han de fer en català. Si ve aquí és per aprendre l’idioma d’aquí, si cal traduir es fa . X: Si parlem de zones molt castellanoparlants per exemple Cornellà, potser el professor si parla en català se sent sol. DEPÈN DE LES ZONES, M’HAN DIT QUE HI HA ESTUDIANTS QUE DEMANEN QUE ES FACIN LES CLASSES EN CASTELLÀ. X: Jo no ho trobo bé. Ja tenen la classe de castellà. Si tu te’n vas a Madrid oi que has de parlar en castellà ? Carme: És podria fer alguna classe en castellà, seria enriquidor perquè aquí hi ha gent que li costa... Sara: A mi potser m’aniria bé, perquè el parlo malament. QUÈ DIRÍEU ALS VOSTRES COMPANYS ANÒNIMS QUE ESTAN EN ALTRES SITUACIONS I QUE TENEN UNA ALTRES PERCEPCIONS SOBRE AQUESTS FETS. Sara: Si és necessari, si vas a comprar el pa, etc. tothom et parla en català, tu veuràs que cal aprendre’l i farà un esforç, en canvi quin esforç has de fer si tothom et parla en castellà? HA DE SER NECESSARI, HEU DIT...PERÒ S’HA PARLAT DE CONTEXTOS EN QUÈ EL CATALÀ NO S’USA...I PER ALTRA BANDA, DE L’HÀBIT D’UNA PART DE POBLACIÓ CATALANOPARLANT QUE CANVIA DE LLENGUA DAVANT D’UN INTERLOCUTOR QUE INICIA LA CONVERSA EN CASTELLÀ.... HE PARLAT AMB NOIS I NOIES D’ALTRES CENTRES QUE HAN FET TOTA

Parlar la llengua

223

L’ESCOLARITAT EN CATALÀ I DIUEN QUE “EL CATALÁN NO LES SALE” X : És un problema de comoditat . Carme: La gent que vol continuar estudiant hi té interès... A L’ESO es veu clar, la gent que no vol passar ni l’ESO, què li importa el català ... Pillar: Aquí es conserva bastant bé. A Castelló pots escollir fer el batxillerat en català o castellà A València no el parla ningú i la gent que el parla se’l miren raro . Sara: .A l’ESO són més influenciables. Hi ha molta més gent que parla castellà que al batxillerat. QUINA LECTURA EN FEU D’AIXÒ ? Núria: Gent de mentalitat tancada. Són uns ignorants. ESTÀS DIENT QUE ELS CATALANS SÓN ELS PROGRES I ELS CASTELLANS SÓN ELS IGNORANTS I SÓN ELS QUE NO V OLEN ESTUDIAR ? X: No, perquè a batxillerat també hi ha gent que parla castellà entre ells. X: . Doncs jo ho trobo fort que 30 persones que estan en una classe entre ells parlin en castellà. Jo sóc catalana i no els critico, eh? Si ells se senten més còmodes parlant en castellà... X: Jo crec que nosaltres som independentistes i ells viva Espanya, viva Franco. Carme: Això que diu la Núria és veritat . Quan jo vaig entrar a 1r eren 4 o 5 parlant català i tota aquells peladillos eren fatxes i, en canvi, ara la meva germana ha arribat a 1r i tots parlen català. Jo diria que va a tongades. X: Jo diria que hi havia gent que era fatxa, però respectava els catalanistes i els d'España hasta la muerte... VOLEU DIR QUE HI HA MOLTA GENT INFLUENCIALBE , QUE ES DEIXA PORTAR... X: Hi ha gent que no els importa... Núria: Es renunciar als principis, perquè tot el que jo faig és d’acord amb els meus principis. AIXI COM DÈIEU, NO CAL RENUNCIAR ... Sandra: Jo que vaig néixer a Madrid visquent aquí em sento més madrilenya que si hagués viscut a Madrid . Sara: Jo ho entenc perquè si anés a Madrid em sentiria catalana, però si tu com dius vas estar vivint poc anys i ara has fet la teva vida aquí, jo crec que t’hauries de sentir catalana. Ja que ets mes d’aquí . Sandra: Potser si hagués estat sempre allà no m’hi sentiria tant. No em sento plenament catalana. Quan sóc aquí sí que dic que és el meu poble ... PER TANT, NO ÉS UN FET EXCLOENT... Carme: Jo em sento plenament catalana perquè a Holanda no m’hi lliga res. Ho tinc tot aquí,

Parlar la llengua

224

parlo bé holandès, però... Camil: Català m’hi sento a mitges, independentista, no. Podré ser catalanista no ho sé. La meva família és de Navarra I em sento d’allà. CREIEU QUE TOTHOM POT INTEGRAR-SE I SER EN UN LLOC QUE DECIDEIXES VIURE SENSE PERDRE LA IDENTITAT... CAL POSAR-SE A LA PELL DELS ALTRES? POTSER HI HA DISCURSOS INADEQUATS... QUÈ EN PENSEU D’AIXÒ? EL DISCURS QUE ES FA NO ÉS VIST DE MANETRA SIMPÀTICA ATRACTIVA... PERCEPCIÓ D’UNA CULTURA CARCA, ELITISTA, BURGESA LLUNY DE LA MANERA DE FER DE PERSONES COM ARA LES QUE VÉNEN DEL SUD DE LA PENÍNSULA Sandra: Jo vaig venir de petita , ja vaig aprendre el català per la tele i amb la gent , en canvi el meu germà se sentia exclòs, ell tenia 8 anys i ho va passar malament. Núria: Els meus cosins van anar a viure a Madrid i el van marginar i no entenien la importància que nosaltres donaven al català i a Catalunya... que Catalunya res... X: Jo no criticaria mai que al país basc parlin euskera . Els feia molta ràbia que nosaltres parléssim en català i els feia ràbia perquè... ES FAN PROU COSES PER A MOTIVAR L’ÚS DEL CATALÀ? X: Ara es fan bastantes coses. Ara s’han donat compte del que està passant i comencen ... però la gent no hi acudeix. PEL QUE FA A RESPONSABILITATS QUÈ DIRÍEU : SOCIETAT CÍVIL, CENTRES EDUCATIUS...ADMINISTRACIÓ... Carme: TV 3 no diu res. No va dir res sobre el Correllengua. I no només a la TV catalana. Estem a Espanya, doncs perquè no passen informació d allò que es fa, quines llengües es parlen...hi ha poca informació de què hi ha a Catalunya. - QUÈ ÉS EL CORRE LLENGUA? X. Per promoure l’ús del català. X: Aquestes qüestions, per aquests nois i noies que no hi entren, s’haurien de fer en altres lloc com Sant Boi ... X: Sí ja es va fer... Perpinyà València. Però no hi ha massa informació. ALGUNES PERSONES HAN PARLAT DE LA INCOMODITAT DE MANTENIR UNA CONVERSA BILINGÜE X: Els meus pares si l’altra persona no canvia, ells intenten parlar en català i a mi em diuen que els parli català. Núria: Jo treballo en un forn i a vegades se m’escapa en català i quan dic el preu tinc por que no m’entengui. X: Jo també treballo venent i si em parlen en castellà canvio d’idioma. AGRAÏMENTS

Parlar la llengua

225

NOTA: Hi ha hagut un malentès i el professor ha fet el grup amb persones voluntàries. En comentar que no era així com s’havia quedat, els alumnes han dit que les persones que tenien altres opinions, no havien volgut participar a l’entrevista. IES MILÀ I FONTANALS 2n de batxillerat Vilafranca del Penedès Felip, Pau, Belén, Jordi, Vicenç, Sara, Núria ES DIU QUE VOSALTRES SOU LA GENERACIÓ QUE TÉ MÉS CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA. LA MAJORIA DELS QUE HEU NASCUT A CATALUNYA HEU TINGUT UNA ESCOLARITZACIÓ EN CATALÀ. EN CANVI TOT AQUEST CONEIXEMENT NO ES TRADUEIX EN L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA DE MANERA HABITUAL. SEMBLA SER QUE L’ÚS SOCIAL DE CATALÀ ESTÀ BAIXANT. QUÈ EN PENSEU? PER QUÈ DEU PASSAR? Jordi: Jo no crec que la gent parli menos el català que la gent que abans parlava català i que els seus pares parlen català. (...) Jo crec que potser hi ha mes immigració de fora i la gent parla el que ha sentit a casa seva, I per tant, jo no crec que es parli menys Felip: Això depèn de la zona perquè tu te’n vas, bueno, aquí encara, el nivell de català és bastant bo, però si vas al cinturó de Barcelona a l'harver-hi més indústria i acollir més immigració de tot Espanya, hi ha un nivell de castellà més elevat, no perquè s’ensenyi menys, sinó perquè els pares parlen castellà i els fills poden seguir parlant en castellà o poden aprendre el català a l’escola o utilitzar el català. Llavors és decisió d’ells. Núria: Sí, perquè yo per exemple, amb els meus pares només parlo en castellà a fora de casa només parlo català : No té res a veure si els pares són castellans...jo no ho faig per costum , no? Pau: És el que diu ell, depèn de la zona. Si el teu ambient és castellà, tu també parlaràs castellà i acabaràs un dia cedint ni que siguis dels que estàs convençut del català. Segur que si vas al cinturó de Barcelona la influència ... Sara: Una amiga que s’ha traslladat a viure aquí, m’ha sorprès sempre trucant, al serraller... sempre en principi en castellà... I a Barcelona poca gent sentiràs parlar en català. Jordi: Però jo ho trobo penós, això. Vicenç. Jo crec que no només s’està condicionat per l’ambient i per l’idioma matern, moltes vegades és la mentalitat. Si hi ha un catalanoparlant i se li comença parlant en castellà moltes vegades el que passa es que no s’imposa, sinó cedeix i automàticament canvia d’idioma (...) és això potser el que esta passant. FARÉ D’ADVOCAT DEL DIABLE. CONTINUO... AQUESTA NOIA TÉ CLAR QUE MANTÉ LA SEVA LLENGUA, PERÒ S’HA INTEGRAT AL LLOC ON VIU I PARLA EL CATALÀ....ES UNA ACTITUD GENERALITZADA? Jordi: Normalment la gent parla la mateixa llengua que sent a casa o al seu ambient. Vicenç: Jo penso molt diferent d’això . En el meu cas a casa meva són castellanoparlants i constantment a casa parlem en castellà, molts cops hem intentat tota la família canviar d’idioma, però ara ja no podem fer-ho i estem acostumats a parlar en castellà entre nosaltres. I per molt que ho intentem, doncs no ho aconseguim... Jordi: Però és que aquí depèn de l’ambient. Aquí a Vilafranca és bastant català, però te’n

Parlar la llengua

226

vas a tot Barcelona a Sabadell, Terrassa, Tarragona allà on hi hagi indústria, l’ambient és molt diferent i casi tothom que si parla a casa castellà, parlarà castellà, però com diu el Pau l’ambient d’aquí potser afavoreix més parlar en català Vicenç: És més aviat perquè la gent es relaxa, no s’hi posa. Pau: No els hi cal . Pot viure perfectament en castellà , sense cap problema. Jordi: Ha de ser més que això, ha de ser una mica d’orgull ha de ser de dir, doncs si vaig a un lloc i estic allà i m’adapto i els meus fills ja són catalans, doncs aprèn a parlar català. Potser no parlaré català sempre, però faré l’esforç de parlar català. SEMBLA SER QUE AIXÒ ÉS POSSIBLE. COM HO VEIEU? TOTHOM TÉ AQUESTA ACTITUD ? TU PARLES D’ORGULL... LA GEN T QUE NO TÉ AQUESTA ACTITUD QUÈ DEU PASSAR? ...ÉS PEL CONTEXT ON VIU ? PER QUÈ ELS CATALANS PASSEN AL CASTELLA O PER ALGUN FET IDEOLÒGIC? QUINES CAUSES CREIEU ... Sara: Tu te’n vas a Anglaterra i o parles anglès i no podràs ni agafar el metro m’entens? Véns aquí i no tens ni idea de català i és que igualment podràs fer de tot. Vicenç: És aquest el problema. La gent no s’esforça. Jordi: Si la gent no pogués sobreviure amb el castellà, tothom tindria de parlar català, per força tothom l’aprendria, tothom s’adaptaria bé. Tothom parlaria català. És com si jo vaig a Anglaterra haig d’aprendre l’anglès, doncs si vas Catalunya per què no has d’aprendre el català ? i no l’has d’utilitzar? És que no ho entenc, això. SI NO PASSA AIXÒ DE MANERA GENERALITZADA, A QUÈ HO ATRIBUUI? Jordi: Hi han diversos factors, per una banda hi pot haver la gent que se senti espanyola i que no li doni la gana de parlar català, després hi ha la comoditat... Felip: Jo crec que influeix molt els medis (sic) si te’n vas a Anglaterra no trobaràs cap emissora de TV que no et parlin en anglès, en canvi tu que estàs aquí pot sentir emissores, canals en castellà i la majoria de revistes estan en castellà, doncs ... AIXÍ ELS MITJANS DE COMUNICACIO NO AFAVOREIXEN ... EN ALTRES INSTITUS M’HAN PARLAT DE CONFLICTE ENTRE GRUPS ANTAGÒNICS, ELS DESIGNAVEN AMB UNS NOMS DE... PUNKIS I FATXES. QUÈ N’OPINEU? Jordi: Jo crec que no és així . Hi ha gent de tota manera entre els que parlen català i els que parlen castellà. Felip: Jo crec que passa en aquesta edat per destacar. Si existeixen uns grups socials marcats tu t’adhereixes, llavors ja ets diferent. En aquesta edat no són massa conscients de les idees. Aquest grup porta un moviment, una moda i pertànyer a un moviment et fa sentir diferent. Vicenç: Els dos grups estan marcats, però crec que hi ha matisos. Pau: No són majoria, hi ha més gent entremig. Felip: Mon germà fa 2n d'ESO i té anàrquiques estelades i hi ha coses que no en té ni idea i jo li dic per què ho portes? ...

Parlar la llengua

227

AIXÍ FORMA PART D’UNA A EDAT... Jordi: De vegades parlen d’independència i després veus que les idees que tenen són cap a l’altra banda (riuen). Això mola molt. A VILAFRANCA HE VISCUT UNA REALITAT I AL CINTURÓ INDUSTRIAL DE BARCELONA N’HE VISCUT UNA ALTRA. HE TROBAT GENT AMB UNA CERTA REACCIÓ CONTRA TOT EL QUE SIGUI BILINGÜISME, CULTURA D’AQUÍ... UNA NENA EM DEIA QUE MILLOR SI DESAPAREGUÉS EL CATALÀ . QUÈ PASSA EN AQUESTES ZONES? QUINA IMATGE ES TÉ? VEUEN UNA CULTURA TANCADA, ELITISTA... ABANS TOTHOM VOLIA APRENDRE CATALÀ, PERQUÈ PENSAVEN QUE SERIA UNA MANERA D’INTEGRAR-SE I MILLORAR SOCIALMENT... Jordi: Es fan grupets entre gent de parla castellana, es tanquen i no hi ha res a fer. Tots pensen d’una manera diferent, no tenen cap necessitat de parlar català, no els interessa agrupar-se amb els catalans i si a sobre no els importa gens i la seva llengua sempre ha estat el castellà i els és més còmode ... CREIEU QUE ÉS IMPOSSIBLE UN CANVI D’ACTITUD EN AQUESTS LLOCS ? Jordi: Però... abans quan començaven a venir per no sentir-se marginats, parlaven català. Ara amb tanta gent, entre ells formen grupets i ja no poden i no volen accedir a parlar català. Belén: Jo la gent que conec que ha vingut de fora sí que s’ha intentat integrar i sense necessitar-ho. Jo perquè tal com diuen aquí es pot viure en castellà perfectament sense saber català i jo conec a molta gent que fa classes de català per aprendre i no ho necessita. Només ho volen saber i ja està. ÉS AQUESTA IDEA DE GENEROSITAT DE RESPECTE... Belén: Ja no dic la gent més petita que ja va a l’escola, sinó els pares d’aquestes persones que si que intenten saber el català. A LA GENT LI COSTADE POSAR-SE A LA PELL DE L’ALTRE... Belén: Jo crec que molts castellanoparlants tenen la idea que els catalans són molt tancats, en això del seu idioma perquè els catalans mateixos s’han pensat que la resta, els castellanoparlants, no els entenen i llavors s’han quedat amb això...(...) I els altres es pensen que s’han volgut tancar (...) perquè es pensen que els catalans són tancats i no veuen les dues opcions ...perquè Catalunya ha ensenyat aquest model. Jo sóc de Salamanca i veig que tenen la idea que aquí s’han volgut tancar i aquí no passa tant com es pensa a fora . ..que aquí els catalans només defensen la seva llengua. No tots els catalans són tancats . TOTES AQUESTES QÜESTIONS ESTAN RELACIONADES AMB LES IDENTITATS? Belén, Jordi: Sí. Belén: Jo he nascut allà i aquí puc parlar el català i no m’importa canviar d’idioma, però depèn com siguis i casa teva també compta. Jordi: Jo crec que s’hi barreja bastant la cultura. Jo crec que la cultura catalana és bastant diferent de la de la resta de l’estat . AQUESTA CULTURA CATALANA, POTSER PER LA GENT QUE HA ARRIBAT DEL SUD DE LA PENÍNSULA VEU EL CATALÀ COM UNA CULTURA AVORRIDA FEIXUGA...POC

Parlar la llengua

228

MODERNA? Vicenç: El que passa és que vaig fer un viatge...Vaig estar parlant en castellà amb la gent de Madrid i trobar-nos un grup de catalans i parlar català ho van veure com un tancament: No veuen que podem parlar dues llengües alhora (...) Es pensen que és només per diferenciar-nos. S’ho prenen com un insult. HI HA INCOMPRENSIÓ I DESCONEIXEMENT... Núria: El meu germà que els mateixos companys de classe li deien que per què parlava català...que si ells parlaven castellà, doncs que parlés castellà, doncs si estàs més còmode i ells t’entenen... Jordi: Si a Catalunya et retreguin que parles català... ja es per fotre'ls una hòstia... Sara: Al teu germà li retreien que no parlés castellà, vale, però a vegades també et retreuen que no parlis en català. Si jo sé que una persona s’expressa en castellà, jo li parlaré en català, mentre m’entengui, és la meva llengua i és com millor m’expresso, però si sé que ella m’ha d'entendre, m’és igual en quin idioma em parli. Núria: Ja, però, el meu germà sempre ha de canviar, per què ells no poden parlar en castellà ? I si ells saben parlar per què sempre he de ser jo qui he de canviar? (...) Jordi: Si a mi em parlen castellà, jo no canvio mai la llengua ...no sé parlar castellà (sic) a vegades parlava amb algun grup i algú comença a parlar en català i l’últim dia ja tots em parlaven en català Jo crec que és això que s’ha de fer. Vicenç: Jo crec que passa això que la gent s’acostuma a relaxar i acostuma a parlar més en castellà. Felip: Jo crec que és un esforç que s’ha de fer pels propis catalans o els que parlen català, sabent que tu amb qui parles t’entén en català i seguint parlant en català, encara que ell et parli castellà i a tu que no et molesti que l’altre et parli en castellà . Jordi : Una mica igual que com si vas a Anglaterra. Si aquesta ve aquí i tothom li parla en castellà no farà l’esforç ...potser parlar-li en català, a poc a poc, i anar traduint...li faríem més bé . Si ve aquí i tothom li parla castellà ... Felip: S' ha de fer de mica en mica ... (...) Sara : Sí, però això és curiós. Tinc una amiga que és portuguesa i parla un català perfecte de tota la vida, però s’ha trobat que quan es troba algú de cara li entren en castellà. Per què dónes per suposat que no sé el català ? Jordi: Però això és totalment incorrecte. Per què un català ha d’entrar en castellà ? (...) Sara: ... i més aquí que tenim tant immigrant i tant estranger... Si no saben ni català ni castellà, tu els pots parlar català perquè sinó no l’aprendran mai... Jordi: És que tu, quan vas a un lloc t’has d’espavilar i aprendre la llengua del lloc. A partir d’aquí tu has d’entrar en català, si l’altre no t’entén, potser sí que li has de dir en castellà,

Parlar la llengua

229

però que l’altra persona sigui conscient que ha de fer un esforç per entendre’l. Jordi: Això sí que és veritat. A tota la gent que ve de fora se li parla en castellà(...)casi segur que el primer que aprendrà serà el castellà. Jo crec que hi ha un tansenfotisme. Som nosaltres que hem de fer l’esforç, en canvi, si tinguéssim estat i això...pues encara que tinguéssim el castellà, igualment el català seria automàtic. Pau: Crec que a Suïssa parlen 4 llengües... EL TEMA DE LES LLENGÜES SEMBLA POC IMPORTANT, PERÒ PORTA PATIMENT ... Jordi: No sé si seria millor que la llengua fos perseguida, perquè la gent que parlava català sentia més orgull de parlar català. I jo crec que aquest sentiment s’està perdent i la gent canvia del català al castellà com si li costés poc . Potser abans hi havia un altre esperit aquell esperit que va sobreviure a Franco, jo crec que s’està perdent. Pau: Era com un motiu per parlar català. Ara si realment som pràctics si parles castellà no tens cap mena de problema i el català pots fer l’opció de no parlar-lo. Potser et guanyaràs algunes antipaties, però (...) .en canvi, el castellà... anar contra Franco era un motiu...i ara potser s’ha perdut. HEU PARLAT DE FRANCO. LA REPRESSIO VA SER A TOT ESPANYA.. PERÒ ME’N PARLA MÉS LA GENT QUE S’HA INTEGRAT A CATALUNYA... Jordi: Clar perquè aquí volien reprimir, a més a més una llengua i una cultura. (...) AQUESTS GRUPS DE QUÈ PARLEN ALUMNES DE 4T D'ESO... QUÈ EN PENSEU? Jordi: És desconeixement. VOLEU DIR ALGUNA COSA QUE ... Núria: SI lo del tema de en quin idioma s’imparteixen les classes. Jo vaig estar fins als 11 anys a Barcelona i al col-legi, la majoria de les classes les feien en castellà, aquí és el contrari. Una escola pública fins a 6è d'EGB en castellà. Jordi: És que no ho entenc... però com poden fer les classes en castellà. És per fotre tots els dirigents de Catalunya per un lloc... però és que... com potser que els catalans siguin els perjudicats? Jo per exemple a química m’ho noto...( en castellà no m’entra ) jo crec que es tindria de tenir per norma fer totes les classes en català, el 100% i si no que vagin en un lloc diferent dels PPCC. Pau : Però no és obligatori que totes les classes siguin en català? O sigui això també ...no podem negar que això és Espanya i els funcionaris arriben de tot l’estat... que hi hagi cursos de català gratuïts i en un marge de temps ... Sara: Sí però de vegades... nosaltres... a l'ESO... una professora de l'ESO que feia tecnologia i li retrèiem que no parlés en català... o no lo hablo bien... Un dia va ser arribar a classe i dir una sola paraula en català i és que vamos, vam estar rient setmanes. I clar la tia què va fer ? . No va tornar a parlar més en català. AIXÒ TAMBÉ M’HO HAN COMENTAT CONCRETAMENT UN GRUP DE GENT D’ORIGEN CASTELLANOPARLANT "VEU PRÒPIA” QUE SÓN CATALANOPARLANTS D’ADOPCIÓ...

Parlar la llengua

230

Jordi: Però si vas un lloc i la teva feina consisteix a donar les classes en català , per collons has de saber parlar català o sinó vés-te’n a un altre lloc on puguis fer classes en castellà. Perquè si tu siguis de fora no pot ser que els alumnes es vegin perjudicats. És que no ho entenc, per enlloc! Belén: Tu, Jordi, ets el més indicat per dir això de la X (professora) perquè tu has dit que el castellà no el parles perquè no el saps, doncs la X està com tu! Jordi : Jo ... si necessités la feina per anar a Andalusia, per collons parlaria castellà. Si jo vaig a Andalusia per força tindré de parlar castellà i m’espavilaré. (...) SI L’ENSENYAMENT ÉS UN PILAR... VOLEU DIR QUE ÉS IMPORTANT EL FET D’IMPARTIR-LO EN CATALÀ ... Jordi: Jo no ho entenc. T’has d' adaptar a les condicions de treball. No sé com va si s’ha de sol·licitar plaça... (...) Pau : Seria bonic que la gent que se sent espanyola, però que ha triat viure aquí , també s’hauria de sentir d’aquí sense renunciar a res. Mantenir la seva cultura, però també la nostra. (...) AGRAÏMENTS CEIP CAN VIDALET

Parlar la llengua

231

6è Esplugues de Llobregat Imma, Joaquim, Johnatan, Mònica, Carlota, Vicenç, Marta EL CATALÀ. A L’ESCOLA L’HEU ESTUDIAT, EL COMPRENEU, EL LLEGIU I L’ESCRIVIU, PERÒ DIUEN QUE CADA COP S’UTILITZA MENYS. QUÈ PENSEU QUE DEU PASSAR? QUINES CAUSES PODEN HAVER-HI. US SAP GREU QUE PASSI AIXÒ? COM HO VEIEU? Mònica: Que el català no s’utilitza tant, perquè la majoria de les persones parlen el castellà, llavors les altres per dirigir-se-li també parlen el castellà, i llavors van perdent la llengua del català. Joaquim: Perquè n’hi ha molts problemes amb la llengua i es comuniquen més amb el castellà. El català no el coneixen gaires persones i utilitzen el castellà. Johnatan: S’utilitza el castellà perquè algunes persones li sembla una mica més fàcil que el català. Marta: S’utilitza més el castellà, perquè de petits han après castellà i ara, com són grans, si aprenen el català, és una miqueta més difícil. Carlota: Jo penso que de petits ens haurien d’haver ensenyat català a casa també i una mica a l’escola. Mònica: (...) perquè els pobles petits tota la gent parlava català, però ara no queden gaires pobles petits. Johnatan: Pues que alguns pares no saben el català i tenen que dir-li...i parlen el seu fill en castellà. Joaquim: Al començar, el castellà era la llengua que costava més als nens, però quan es van fent grans, l’aprenen una miqueta més. Imma: Que ara a València també es parla català de moltes formes. No a tots els llocs es parla català de la mateixa manera. ES BO O DOLENT...(...) Mònica: Jo penso que lo que ha dit el Joaquim, que abans es parlava més el català i ara s’ha anat perdent. Moltes paraules es canvien i la gent que va a un altre poble pensen que també parlen el català com ells, però el parlen d’una altra manera i llavores no s’entenen. Imma: Que els avantpassat, el rei Felip V va treure la llengua catalana a tots els països i el català a aquella època es va perdre i, a poc a poc, es va tornar a guanyar. Johnatan: La Imma té raó perquè Felip V, quan va conquerir Barcelona, va obligar a tots a parlar el castellà i no va deixar que parlin el català . FELIP V... D’AIXÒ FA MOLTS ANYS... Jheremei: 1714. I MÉS TARD HI VA HAVER ALGÚ ALTRE QUE PROHIBÍS PARLAR EL CATALÀ? US HAN PARLAT DE LA DICTADURA FRANQUISTA ?

Parlar la llengua

232

Johnatan: Aquest senyor era racista i ell volia que la gent sortís amb cabells grocs i ulls blaus... BÉ QUAN ARRIBEU A L’ÈPOCA CONTEMPORÀNIA JA US HO EXPLICARAN. EL FET QUE ES PROHIBEIXI UNA LLENGUA... QUÈ POT PASSAR? Imma: La gent abans només parlava català i, clar,com van treure la llengua tenien de parlar en castellà, entre ells no sabien com dir-se les coses en castellà. Joaquim: Quan no hi havia el català i el van prohibir tenien el dret a aprendre un altre idioma. Mònica: Que és molt dolent que una persona no es pugui comunicar, perquè després quan li ensenyen el castellà no sabrà comunicar-se. I A L’ESCOLA QUINA LLENGUA UTILITZEU? Imma: català, castellà i anglès, però les altres en català. QUANTES LLENGÜES SABEU? Joaquim: Tres, català, anglès i castellà. Vicenç: Així és millor per relacionar-te amb les persones i no fa falta que els altres facin l’esforç i parlin en una altra llengua. QUÈ VOLS DIR? Vicenç: Que si nosaltres fem un esforç per aprendre aquestes llengües que ells també facin un esforç i parlin... Vicenç: Els que parlen en un altre idioma: estrangers. Mònica: És millor saber moltes llengües. Johnatan: Hi ha algunes persones que diuen que el castellà i l'inglès són més importants que el català i que es parla més l'inglès que tots els idiomes ... Joaquim: Perquè l'inglès és un idioma europeu que el parlen casi tots els països. Marta: Saber més llengües és una miqueta més complicat perquè tens faltes... estàs parlant en català de vegades et pots passar en castellà... Carlota: Jo penso que has de saber altres llengües, perquè quan siguis gran vols viatjar... HEU DIT QUE VOSALTRES A CASA VOSTRA PARLEU CASTELLÀ I A L’ESCOLA US HAN ENSENYAT EL CATALÀ. . TENIU DUES LLENGÜES. ARA US PREGUNTO QUÈ DEU PASSAR ALS JOVES QUE ESTAN EN AQUESTA SITUACIÓ I NO S’ANIMEN A PARLAR CATALÀ? Mònica: Perquè ho troben molt difícil, parlar català. Jo no, l’altra gent. Joaquim: Seria normal que a l’escola s’aprengués 3 o 4 llengües per comunicar-se i fer moltes activitats de gran...

Parlar la llengua

233

Mònica: Que la gent que ve de fora aprenés una mica més el nostra idioma per poguer-se comunicar amb nosaltres i així nosaltres no perderíem aquesta llengua, perquè com vénen molta gent de fora, parlem el castellà perquè ens entenguin i llavors cada vegada vénen mes gent de fora... QUAN DIUS LA NOSTRA LLENGUA A QUINA LLENGUA ET REFEREIXES? Mònica: El català. I ELS QUE VÉNEN DE FORA QUI SÓN ? Mònica: Els estrangers. HEU DIT QUE LA GENT QUE VE DE FORA HAURIA DE FER UN ESFORÇ PER PARLAR LA NOSTRA LLENGUA I DIEU QUE LA NOSTRA LLENGUA ÉS EL CATALÀ. QUÈ DEU PASSAR SI LA GENT QUE VE DE FORA LA LLENGUA QUE MÉS SENT ÉS EL CASTELLÀ... (...) Johnatan: Que la gent d’aquí, quan parlen con un estranger que el parlin un mica en català perquè així s’acostumi al català. Mònica: Tots nosaltres quan vénen els estrangers podríem parlar el català entre nosaltres, així aprendrien més coses i si li agrada com parlem, agafarien i s’apuntarien a un curs per aprendre el nostre idioma. VOLS DIR LA GENT ESTRANGERA QUE ES QUEDA A VIURE AQUÍ, OI? Carlota: Jo penso que tota la gent sap parlar el català, però que com la troba molt complicada no la veu tan clar. I és més fàcil per ells parlar el castellà que el català. Joaquim: Quan comences a adaptar-te al català reforces les teves llengües molt més i quan l’agafes del tot... Mònica: Que el català és molt semblant al castellà, només canvien algunes paraules i la pronunciació una mica i no és tan difícil com diu la Carlota . LLAVORS QUE US SEMBLA QUE S’HAURIA DE FER...PERQUÈ AQUÍ QUE HI HA UNA LLENGUA QUE VOSALTRES DIEU QUE VA SE REPRIMIDA... I HI HA GENT QUE PER COMODITAT NO LA PARLA...COM ES PODEN CANVIAR AQUESTES ACTIUTDS? Mònica: Que intentessin parlar en català o algunes paraules dir-les en català, llavors l’altra persona agafarà alguna cosa. HEU DIT QUE US SENTIU D’AQUÍ ... Tots: D’aquí, del barri, de l’escola... HI HA GENT QUE M’HAN DIT QUE SÓN D’AQUÍ HI HAN NASCUT, PERÒ NO ELS AGRADA PARLAR CATALÀ, PER QUÈ DEU SER ? Mònica: És sobre les persones que vénen de fora i perden el seu idioma que tindrien que adaptar-se aquí a l’idioma que parlem nosaltres, però també saber el seu idioma, perquè a lo millor algun dia aquí no troba feina i torna una altra vegada al seu país. I li costaria una altra vegada aprendre el seu idioma. Carlota: Els estrangers, jo crec que tenen que aprendre el nostre idioma i aprendre el seu,

Parlar la llengua

234

perquè així és més fàcil comunicar amb les altres persones i també comunicar amb el seu idioma les seves persones... I A QUINS ESTRANGERS US REFERIU ? Joaquim: de Romania, d'Amèrica... Johnatan: Jo vinc del Perú, però m’he acostumat aquí (...)allà parlo castellà, però els meus cosins volen que parli unes frases en català, perquè no l’han sentit mai... HI HA ALGUN PROBLEMA ENTRE ELS NOIS I NOIS SOBRE LES LLENGÜES? Mònica: No, al pati, tots parlem el castellà entre nosaltres. I QUAN SORTIU AL CARRER? Tots: El castellà. PER QUÈ PARLEU EL CASTELLÀ ? Carlota: Perquè tota la gent parla castellà. Vicenç: Jo crec que tothom parlem en castellà, perquè primer hem aprés tots el castellà que el català i ens és més fàcil comunicar-nos. Mònica: Que el castellà el parlem tots, perquè hi ha gent al barri que no són d’aquí i parlem el castellà, perquè aprenguin primer una llengua i després una altra. Joaquim: A l’escola, al pati i al barri, ens entenem millor en castellà i el català el diem sense saber el significat i és millor dir-lo en castellà, que el sabem. Imma: Que nosaltres casi sempre parlem el castellà, perquè si tu ets del barri casi ningú parla català, com hem dit abans, però és que el català no el tenim que deixar de banda, perquè sinó es perdria. QUÈ EN PENSEU? Marta: Que té molta raó, perquè si deixem de banda el català, el perdrem i tindrem més el castellà que el català i l’altra gent no podrà aprendre el català. Imma: Si vas parlant el català de mica en mica, a casa una mica cada dia, al final els teus pares aprendran el català, a poc a poc. AGRAÏMENTS CEIP MATILDE ORDUÑA 6è Esplugues de Llobregat Cristina, Montse, Mar, David, Enric, Alba, Haydé

Parlar la llengua

235

EL CATALÀ. A L’ESCOLA L’HEU ESTUDIAT, EL COMPRENEU, EL LLEGIU I L’ESCRIVIU, PERÒ DIUEN QUE CADA COP S’UTILITZA MENYS. QUÈ PENSEU QUE DEU PASSAR? QUINES CAUSES PODEN HAVER-HI...US SAP GREU QUE PASSI AIXÒ? COM HO VEIEU? Cristina: Perquè potser hi ha menys gent que ens pot entendre. Mar: És més fàcil parlar-ho i la gent no s’acostuma a parlar en català. Parlen en castellà. David: Perquè hi ha la gent que parla més en castellà eh? com quan eren petits parlaven castellà, no saben molt català, llavors no parlen català molt. Mar: Que hi han estrangers...ara quan han vingut estrangers, la gent parla en castellà perquè la gent entengui... LA GENT PARLA EN CASTELLA ALS ESTRANGERS. QUI SÓN AQUESTS TRANGERS? Mar: La gent que ve de fora, de Perú, Equador, Colòmbia, Irak... Montse: Que a lo millor és que també estan acostumats que la seva família no saben català i ells tenen que parlar castellà i a lo millor els seus amics tampoc són catalans... HEU PARLAT D’ESTRANGERS I COSTUM I DEL CASTELLÀ...I QUE ÉS MÉS FÀCIL... Cristina: Si es parla l'aprendran, però serà més difícil... CREIEU QUE EL CATALÀ ÉS MÉS DIFÍCIL...PERÒ JO L’ALTRE DIA VAIG TROBAR EN UNA ALTRA ESCOLA UN NOI DE LA VOSTRA EDAT QUE PARLAVA MOLT BÉ EL CATALÀ...NO HAVIA NASCUT AQUÍ I EM VA DIR QUE SEMPRE LI HAVIEN PARLAT EN CATALÀ . HAVIA ARRIBAT A P3 o P4...QUÈ US SEMBLA... COM S’AJUDA MÉS PARLANT-LI EN CATALÀ O EN CASTELLÀ? Mar: Si tu li parles en català, s’acostumarà més en català, però si li parles en castellà llavors és quan ...a mi em parlen en castellà i jo ja no parlo en català. COM HO TROBEU AIXÒ? Tots: Malament. Cristina: De vegades que li parles en català i tampoc té voluntat...interès. HEU PARLAT DE VOLUNTAT... David: També és bo parlar en català, encara que parlis el castellà i el parlis bé. I s'ha d’aprendre els dos idiomes per si de cas.... Haydé: Que hi ha molts estrangers que pensen que aprenent català no les serveix de res, perquè algun dia s’aniran al seus país i no els servirà. ELLA, PERÒ ÉS D’EQUADOR I EL PARLA BÉ.... Montse: Que a veure... si se’n van al seu país (...) Jo crec que val la pena intentar-ho i que si vols, pots tenir un futur aquí i que no passa res de tenir una llengua de més. Mar: Els estrangers com al seu país...com no estudien l’idioma català, pues ells segueixen la seva tradició. Si nosaltres parlem en català ells a lo millor no tenen interès....

Parlar la llengua

236

ES POT MANTENIR LA IDENTITAT, ORIGEN I SENTIR-SE D’AQUÍ? SÓN COSES CONTRADICTÒRIES? QUÈ EN PENSEU? ES PODEN SUMAR LES DUES COSES... Montse: No cal perdre la identitat. No cal canviar, senzillament és un idioma i que es pot pertànyer a les dues cultures. Això no afecta a la identitat. UN NOI MARROQUÍ EM VA EXPLICAR QUE NO PODIA MAI PRACTICAR EL CATALÀ, PERQUÈ TOTHOM SE LI DIRIGIA EN CASTELLA... Cristina: Que potser nosaltres estem acostumats que quan veiem un estranger parlar-li en castellà, llavors no ens dirigim en català per por que no ens entengui. Haydé: Jo abans feia utilitzar el castellà més que el català i m’he anat acostumant fins arribar a parlar el català. I TU ALBA QUINA, LLENGUA PARLES? Alba: Parlo en castellà a casa, amb els professors en català i amb els amics en castellà. (...) Mar: Si entén el català, per què té que canviar de llengua? PER QUÈ CREIEU? QUÈ DEU PASSAR PER LA MENT QUAN PASSA AIXÒ? INSEGURETAT, POTSER PENSAR QUE ELS ALTRES PENSARAN QUE ÉS UNA FALTA DE RESPECTE... Haydé: Que no és fàcil. Hem de pensar que no és fàcil per a ells. (...) Mar: Que si veu que nosaltres li parlem en català, que ell també parli en català. Si diu parlem en català, ell també té que parlar... David: Però hi ha gent que no respecta les persones que no saben català i li parlen català. Haydé: El meu pare em va contar que la seva jefa li parlava català i li va dir que ell no el parlava(...) li va dir que era per la costum i li va canviar en castellà. HEU DIT COSES INTERESSANTS ...SI UNA PERSONA PARLA CATALÀ AMB UNA ALTRA QUE NO EL PARLA I S’ENTENEN, CADASCÚ POT MANTENIR LA SEVA LLENGUA... QUÈ US SEMBLA ? David: Perquè té més acccesos al castellà que al català. POTSER LA GENT QUE PARLA CATALÀ HAURIA DE CANVIAR DE XIP I TREURE LA IDEA EQUIVOCADA SOBRE QUÈ ÉS EL RESPECTE... POTSER LI TANQUEM UNA PORTA PER AJUDAR-.LO A PRACTICAR... QUÈ S’HAURIA DE FER PER AJUDAR A CANVIAR AQUESTA ACTITUD... Haydé: Que ho intenti... per la TV, per ràdio. Montse: Com més cultures, més problemes... David: De vegades, quan les persones vénen de fora no saben la nostra (...) QUAN DIUS LA NOSTRA LLENGUA, QUINA LLENGUA ÉS?

Parlar la llengua

237

David: Castellà. Mar: Jo amb el meu pare parlo en gallec i català i amb la mare català. Ara parlo les tres llengües. Cristina: Que hi ha més gent que parla castellà perquè a Espanya hi ha més llocs que es parla castellà, llavors el castellà té més accessos. Haydé: Que escolto més el català en l’escola pels professors que al carrer. I això que estem a Catalunya, que es parla en català. AGRAÏMENTS CEIP CASTELL CIURÓ 6è Molins de Rei EL CATALÀ. A L’ESCOLA L’HEU ESTUDIAT, EL COMPRENEU, EL LLEGIU I L’ESCRIVIU, PERÒ DIUEN QUE CADA COP S’UTILITZA MENYS. QUÈ PENSEU QUE DEU PASSAR? QUINES CAUSES PODEN HAVER-HI. US SAP GREU QUE PASSI AIXÒ? COM HO VEIEU?

Parlar la llengua

238

RECORDEU QUE VAU RESPONDRE L’ENQUESTA. TOTHOM TENIA GANES DE DIR MÉS COSES... COM US SENTIU EN NUN LLOC QUE ES PODEN PARLAR DUES LLENGÜES? EN QUINA LLENGUA CADASCU SE SENT MÉS COMODE? X: En castellà. X: En castellà, perquè em va més bé comunicar-me. X: En castellà, perquè entenc més bé totes les coses. X: En castellà perquè el parla més gent que el català. ALGÚ HA DIT PERQUÈ EL PARLA MÉS GENT. TOTHOM HI ESTÀ D’ACORD? HI HA ALGUNA ALTRA OPINIÓ? X: Les dues llengües, perquè si algú em parla en català, l’entenc i en castellà també. X: : Jo sóc català i és més fàcil en català. X: Les dues llengües, perquè entenc català i castellà. X : És igual que parlin les dues llengües. Jo també parlo les dues llengües... qui li va millor parlar en català o castellà perquè a casa parles el castellà amb el pares... X: Des de sempre he estat parlant en català. X: Jo sempre en castellà, perquè els meus amics... X: Jo quasi sempre en català i els que em parlen castellà, castellà. X: Depèn com em parlin. Si em parlen en català, contesto en català, si em parlen en castellà contesto en castellà. Però la majoria en castellà. SI HI HA GENT QUE ENTÈN CATALÀ, PERÒ NO S’ANIMA A PARLAR-LO COM EL PODEM AJUDAR MÉS ? X: Parlar en català i les coses que no entenguin li dius en castellà i després ja les entendrà. I A L’ESCOLA PARLEU EN CATALÀ? X: Més o menys . A les classes. QUÈ CREIE SOBRE EL FET DE CONÈIXER LLENGÜES... . X: Millor saber més llengües, perquè pots parlar amb més gent i comunicar-te. X: SÍ això i després per al treball, perquè hi ha molts treballs que et diuen que tens que saber moltes llengües. X: Pels amics que han vingut d’altres països i encara no saben la nostra llengua, doncs parlar-lis amb la que sabem. SI ARA ES DIGUES A PARTIR DEL CURS QUE VE A LES ESCOLES PÚBLIQUES S'HA

Parlar la llengua

239

ACABAT EL CATALÀ. X: Depèn... a mi m'aniria bé perquè parlo millor en castellà que en català, però els que són catalans li aniria pitjor, perquè no saben tant el castellà. X: Bé perquè tots es podrien comunicar i no hi hauria cap lio, però si hi ha algú que vol anar contra la llei i parlar en català... X: A mi em va millor parlar en català perquè amb els meus pares i els meus amics parlo en català i el castellà no el sé gaire. X: Estaria malament perquè cadau ha de parlar amb la llengua que li va més bé i no la que li diuen els demés. X: A mi em donaria igual, perquè em sé les dos llengües. QUÈ PASSA AMB EL CATALÀ ? ESTÀ MENYS DE MODA... PERQUÈ TOTHOM DIU QUE PARLA MÉS EN CASTELLÀ. X: No sé. La majoria de gent casi sempre parlem en castellà, perquè no sabem molt el català, en sabem, però no tant com el castellà. X: Perquè la gent que parla castellà s’acostumen a parlar en castellà amb el seus amics i per això no es tan de moda el català. X: Perquè hi han pares que han vingut de fora i no saben el català i als seus fills els parlen en castellà i casi tots els nens parlen en castellà. X: El català està molt deixat, perquè n'hi ha molta gent d'Espanya i gairebé tota parla en castellà. . X: I el català casi només per Catalunya i a vegades gairebé ni en Catalunya. I AIXÒ COM HO VEIEU? X: Pues malament. X: Perquè vénen molts immigrants i la primera llengua que aprenen és el castellà, llavorens parlen amb les altres persones en castellà i... X: Jo crec que parlen castellà perquè com és la llengua oficial de tot Espanya. I el català només és de Catalunya, i molt poca gent la parla.... UNA ALTRA PREGUNTA. ES PARLA EN CASTELLÀ PERQUÈ SEMBLA MÉS FÀCIL QUE ENTENGUIN EL CASTELLÀ. IMAGINEU UN NOI QUE ARRIBA DEL MARROC NO ENTÉN CATALÀ NI CASTELLÀ. QUÈ ELS POT ANAR MILLOR JA QUE VÉNEN AQUÍ... QUINA LLENGUA HAN D’APRENDRE? X: En castellà, perquè és més important el castellà que el català. X: En català perquè és la llengua oficial d’aquí i després el castellà. A L’ESCOLA US HAN ENSENYAT EL CATALÀ. NO US FA NOSA. A CASA PARLEU EL CATALÀ UNS I ALTRES EN CASTELLÀ. SI CADA VEGADA ES PARLÉS MÉS EL CASTELLÀ , PODRIA PASSAR QUE EL CATALÀ ES DEIXÉS DE PARLAR? QUÈ HAURIA DE PASSAR PERQUÈ ES MORÍS?

Parlar la llengua

240

X: Perquè si ara parlem molt en castellà i molts anys així el català s'olvida. X: Passaria igual com les pessetes que vindria a ser que el català es parla molt poc segurament hi haurà menys gent que parli el català. US SEMBLARIA BÉ QUE UNA LLENGUA COM EL CATALÀ ES PERDÉS... X: Jo si es perdés el català no m'agradaria , però si es perdés el xinès no m’importaria. PERO HEM DE PENSAR EN TOTHOM! ARA PODEU APORTAR IDEES, PROPOSTES... SI UNA LLENGUA TÉ MÉS PARLANTS QUE L’ALTRA, COM ES PODRIA COMPENSAR... X: Que als bars, a les tendes parlessin en català, que la gent aprenguessin en català, la tele més canals en català. X: Que algunes reunions que es fan en castellà es fessin en català. HEU DIT MÉS TV. EN CATALÀ, MES MITJANS DE COMUNICACIÓ I QUE LA GENT S’ANIMÉS A PARLAR-LO. SI AIXÒ ES FES SERIA ANAR EN CONTRA DEL CASTELLÀ? X: No, si el català està desapareixent, ho hi ha menus gent que el parla, doncs així aniria bé. X: A m i no m’agradaria que tot es fes en català, perquè jo entenc més el castellà. AGRAÏMENTS CEIP PONT DE LA CADENA 6è Molins de Rei Joan, Elisenda, Carolina, Emilia, Marga, Jorge, Kader EL CATALÀ, A L’ESCOLA L’HEU ESTUDIAT, EL COMPRENEU, EL LLEGIU I L’ESCRIVIU, PERÒ DIUEN QUE CADA COP S’UTILITZA MENYS. QUÈ PENSEU QUE DEU PASSAR, QUINES CAUSES PODEN HAVER-HI? US SAP GREU QUE PASSI AIXÒ? COM HO VEIEU? Carolina: Jo crec que el castellà està més de moda i per això parlen més en castellà

Parlar la llengua

241

Elisenda: Que jo crec que sempre els que parlen català ens tenim d’adaptar i els que parlen castellà casi mai parlen en català. Jorge: Que...jo crec que això que parlem més castellà és perquè els immigrants venien d’Extremadura, d’Andalusia, des d’aquells llocs...per això parlem més en castellà. Joan: Perquè els jocs de la X són en castellà... Kader: El castellà sempre se sap parlar més. Jorge: Per exemple, els meus pares han vingut d’Andalusia, però parlen una mica en català, no el parlen molt bé. Carolina: Jo crec que és per allò de Franco, perquè abans s’estudiava més el castellà. Els pares estudiaven més el castellà... Elisenda: Que com que la gent s’ha acostumat, des de petit, a parlar el castellà, doncs ara tenen més habituat parlar el castellà que el català i entre ells parlen en castellà. Emilia: Que hi ha molta gent que de petita estudiava a l’escola castellà i després quan va sortir de l’escola va tenir que estudiar català per parlar amb els demés i ara la majoria parla en castellà. Jorge: Jo crec que va ser per culpa de Franco, perquè Franco no deixava que aquí estudiessin català a l’escola. Kader: Diu mon pare que abans, Franco, a les escoles, no deixava estudiar ... i quan va ser més gran i va morir Franco va tenir que estudiar el català pel seu treball. Elisenda: Jo crec que la gent que ve de països que parla castellà, tindria que acostumar-se a que li parlessin en català per entendre’l i escriure’l. Joan: Jo crec que els nens que vénen d’Andalusia o Extremadura parlen en castellà al carrer, després ho sentim nosaltres i se’ns queda. Que també al carrer hi ha molts nens grans fatxes que ens obliguen a parlar castellà, sobretot a l'ESO. Jorge: El que ha dit el Joan depèn de quin institut vagis ...et passa que tens que parlar...(...) t’obliguen a parlar castellà QUI OBLIGA? Jorge: Els nens. Kader: Jo crec que ara estan fent que es parli més el català, perquè a l’escola ara el català és a totes les assignatures, menys el castellà i l’anglès. Marga: Que com has dit tu, de lo de Franco no té perquè no aprendre català, perquè el meu pare va créixer quan Franco estava i ell sap català... Jorge: Que el meu pare també va aprendre, però no molt per lo de Franco i això... de l’institut, obliguen més els nens, perquè les nenes van a uns altres grups, ja no obliguen a les nenes. Carolina: Això que ha dit el Joan i el Jorge que a les nenes no obliguen, perquè les nenes són més dèbils i llavors no t’obliguen.

Parlar la llengua

242

Elisenda: El meu pare va venir d’Andalusia i ara parla molt bé el català i la meva àvia també va venir quan era ja gran i vol que li parlem el català, perquè ella l’entén i el podrà aprendre a parlar. Kader: La meva mare i el meu pare diuen que els seus pares tenien que parlar el català a casa perquè a fora ... Joan: La meva iaia, no sabia parlar català, va anar a un curset i ara sap bastant bé, el català. Marga: La meva àvia no és d’aquí, però encara que parlin en castellà m’entenen en català, perquè els hi vaig acostumar, perquè el meu pare només parla català. Si per exemple jo li parlo castellà, ell no em contesta, li tinc que parlar català. Jorge: La meva mare ara ha buscat un treball i ara li parlen en català. I ara va aprenent més, perquè nosaltres li estem ajudant a adaptar-se i ho parla bastant bé. Emilia: Que hi ha gent que és castellana i tu li parles en català i et gira la cara, en canvi nosaltres ens hem d’adaptar a ells, i ells a nosaltres no s’adapten. Jorge: La meva mare té un novio a Madrid i no sap el català i ara li estem ensenyant el català, perquè sinó no trobarà feina aquí a Barcelona. HEU PARLAT D’ADAPTACIÓ... Emilia: Jo trobo que tindrien d’adaptar-se ells a nosaltres i no nosaltres a ells perquè estem a Catalunya. QUÈ OPINEU ? Jorge: Jo crec que com estem a Catalunya tenim que parlar català, però si no en saben com volen que parlin català? Elisenda: Jo crec que si no el saben, amb els amics i la gent que està al seu voltant li tenen d’anar parlant el català i dient-li què significa(...) una nena que va venir a l’escola i li parlaven en català i ella el va aprendre força ràpid, el català. Joan: També els que vénen de fora podrien anar als curset de català i aprendre, però com ja són bastant grans de 30 o 34 anys, ja no volen anar o que estan treballant... Carolina: El nostre professor va immigrar aquí a Catalunya. Era d’Andalusia i es va tindre que acostumbrar a l'idioma del català i ara el sap molt bé. Kader: Que els que vénen del Marroc, els immigrants, parlen sempre en castellà i no volen acceptar la llengua que és el català de Catalunya. Marga: La meva mare va néixer aquí a Catalunya, però com els meus avis estan acostumbrats a parlar castellà, ella no va aprendre català, llavorens amb el meu pare i a mi, segons on treballa li parlen en català, i ella ens va dient que li parlem en català per ajudar-la una mica. Emilia: Ma mare va venir de Galícia i els meus avis també i la meva mare va aprendre català,(...) però els meus avis (...) m’entenen, però a l’hora que han de parlar català ells no treuen ni una paraula. HEU DIT QUE LA GENT QUE ARRIBA DE FORA TÉ TENDÈNCIA A NO ADAPTAR-SE, QUE LA GENT GRAN NO POT APRENDRE EL CATALÀ, PERÒ QUE L’ENTENEN, HEU

Parlar la llengua

243

PARLAT DELS JOCS... Joan: Et posen les instruccions, però t’ho posen en castellà, anglès, francès, menys en català. També ho podrien posar en català! Marga: A Vilafranca, jo de petita tenia molts jocs en castellà i un dia el meu germanastre, que té 20 anys, i em va dir vine Marga que farem una cosa... i vam agafar les instruccions i ens vam posar a traduir les instruccions al català. I ara tenim les nostres en català. Jorge: Que agafin els jocs i els posin en català una mica ...perquè si vas parlant i jugant per exemple si et tires un anys jugant aquest joc, sempre estàs parlant en castellà... Marga: N'hi ha molts jocs en català que posen el castellà, també podrien posar el del català. Elisenda: A nosaltres, el nostre professor ens fica treballs que tenim que buscar a Internet i tot això i a Internet sempre posen les coses en castellà i nosaltres ens ho hem de traduir, però a vegades fiquen en català, però fiquen més en castellà que en català. Kader: Els jocs aquests també podrien fer un esforç perquè fossin en català. AIXI CREIEU QUE TOTES LES INFORMACIONS QUE ENS ARRIBEN LA MAJORIA SÓN EN CASTELLÀ? Jorge: : Sí perquè tot és www.es....( que posin també punt cat.) HEU PARLAT DE GRUPS QUE OBLIGUEN A PARLAR CASTELLÀ ALS INSTITUTS QUÈ EN SABEU? Marga: Que els qui fan això són més o menys els gambers (és que no se com es diu) que estan acostumbrats a parlar el castellà i si els parles català tan et poden donar un cop de puny... LES LLENGÜES TOTES MEREIXEN RESPECTE, NO OCUPEN LLOC I QUÈ EN PENSEU... SI SABEU QUE ALS INSTITUTS D’AQUÍ HI HA AQUESTS GRUPS... Kader : Sí els catarrufos són els que parlen en català i els fatxes els que parlen en castellà i neutres són els que no són de ningun ... HI HA MOLTS GRUPS... Marga: La meva germana va a l’institut i mai ha vist això. Carolina: Aquests nois són uns gamberros. No tenen dret a fer això perquè si a un li agrada més el català que el castellà, no tenen de fer-ho. És una injustícia. Si volen parlar en català... Elisenda: Que jo crec que això que si parles català et fan algo que si tu vols parlar el català està a Catalunya i no et poden fer res perquè tu parles la llengua que vols i és més normal el català que el castellà. Jorge: També n’hi ha un altre que es diuen independentistes que volen que Catalunya s''independitzi d'Espanya i aquest grup crema banderes... HEU PARLAT DE FATXES,CASTELLANS,CATARRUFOS,INDPENDENTISTES CATALANS I NEUTRES.... Carolina: El meu germanastre va a l’institut de Corbera i allà no hi ha ni catarrufos ni fatxes

Parlar la llengua

244

perquè hi ha guàrdies civils perquè no passi res i quan pinten allà a les parets els dies que no fan cole es passen dos o tres mesos netejant el col·legi. HEU COMENTAT QUE LA GENT QUE VE DEL MARROC I QUE PARLA CASTELLÀ... Carolina: Perquè no els agrada parlar català, perquè diuen que és una merda parlar en català. Jo crec que és per no aprendre’l. Elisenda. La gent que ve del Marroc i parla el castellà en comptes de venir a Catalunya tindria d’anar a un país que parlin castellà i si ve a Catalunya, doncs que parlin en català. Emilia: Que no parlen en català, perquè la majoria de persones els hi parlen en castellà i ells acaben aprenent el castellà i no arriben mai a aprendre’l. Marga: Jo crec que parlen més castellà perquè per arribar a Catalunya han de passar per molts llocs ... (...) AGRAÏMENTS CEIP VALL PALAU 6è Sant Andreu de la Barca EL CATALÀ, A L’ESCOLA L’HEU ESTUDIAT,EL COMPRENEU, EL LLEGIU I L’ESCRIVIU, PERÒ DIUEN QUE CADA COP S’UTILITZA MENYS. QUÈ PENSEU QUE DEU PASSAR? QUINES CAUSES PODEN HAVER-HI? US SAP GREU QUE PASSI AIXÒ... COM HO VEIEU? FEM CIÈNCIA FICCIÓ...IMAGINEU-VOS QUE EL CURS VINENT A L’ESCOLA NOMÉS ES PARLÉS EN CASTELLÀ I ANGLÈS COM HO TROBARÍEU? X .. .Incorrecte perquè la llengua s’ha de conservar, perquè és d’aquest país. X: Seria injusta, perquè totes les llengües són igual d’importants. Poden haver-hi dues llengües.

Parlar la llengua

245

X: Seria injusta perquè els catalanoparlants, com parlarien si no? X: És injust perquè a Catalunya es parla el català i es té de conservar. X: Els catalans tenim derecho a hablar en català, perquè som de Catalunya. US PLANTEJARÉ UNA ALTRA QÜESTIÓ. DIEU QUE PER ALS CATALANS SERIA INJUST AIXÒ. QUÈ CREIEU SOBRE LES LLENGÜES QUE DIUEN QUE ES MOREN. QUÈ HA DE PASSAR PERQUÈ UNA LLENGUA ES MORI. X : Quan ningú la parla. CREIEU QUE EL CATALÀ ESTÀ EN PERILL? TOTS DIEU QUE S’HAURIA DE CONSERVAR, PERQUÈ ÉS UNA LLENGUA COM TOTES. QUÈ S’HAURIA DE FER PERQUÈ TINGUI BONA SALUT I PUGUI CONTINUAR EXISTINTINT EN UN FUTUR... X: Que el català es parli a tot el món. X: Que molta gent el parl. X: Que el parli la majoria de Catalunya perquè es conservi. X: : Que segueixin ensenyant el català a totes les generacions. X: Jo crec que s’ha d’ensenyar el català i no només parlar-lo a l’escola amb el amics, al barri... QUÈ US SEMBLA AIXÒ QUE ACABA DE DIR. QUÈ OPINEU? X: La meva opinió és que si és un castellanoparlant no té perquè parlar català, si ell és castellà i no sap parlar català. X: Que els castellanoparlants si volen parlar en castellà que parlin i si volen parlar català també, però que no sigui tot obligatori o tot en castellà o tot en català, sinó que donin espai a dues llengües. X: Si una persona no sap parlar en castellà pues se l’ensenya. X : Que si en un barri des de sempre són castellanoparlants, si no volen parlar català no tenen perquè parlar-lo. X: Jo no em referia a que no es parlessi el català, sinó a que es parlés un mica més. No a parlar-lo una estona sinó una mica més. TENIU ALGUNA IDEA PER MOTIVAR ELS JOVES A PARLAR MÉS EL CATALÀ? ARA HI HA MOLTES LLENGÜES I ÉS UNA RIQUESA, PERÒ SI EL CATALÀ CADA COP ES PARLA MENYS... X: Que a les escoles posessin més estones de català o per exemple a religió que parlaven en castellà. X: Jo crec que es podria fer que a les escoles, les assignatures es parlessin majoritàriament en català i en castellà només la llengua castellana i les que vagin millor per traduir ... X: Conservar-lo amb més anuncis per televisió, propagandes, i a les escoles. X: Si algú no sap hablar català que l’ajudi el seu company.

Parlar la llengua

246

AQUI HAN SORTIT DUES IDEES: SI ALGÚ NO EN SAP QUE EL COMPANY L’AJUDI I HI HAGI MÉS ANUNCIS QUE AJUDIN I ESTIMULIN LA GENT A PARLAR EL CATALÀ. RELACIONAT AMB AIXO...SEMBLA QUE LA MAJORIA DIEU QUE EL CATALÀ S’HA DE MANTENIR. LA MAJORIA L’HEU APRÈS A L’ESCOLA I EL CASTELLÀ L’HEU APRÈS A CASA I EL SABEU MOLT BÉ ...ALESHORES PER MANTENIR-LO HEU DIT QUE ÉS IMPORTANT QUE ELS AMICS QUE PARLEN CATALÀ AJUDIN ALS QUE NO EL PARLEN. X: Jo vull dir una cosa que a la TV posin més cadenes en català, només hi ha TV3 i el canal 4. Només n’hi ha dos. X: Els que saben molt català que el parlin amb els altres i així els que vénen d’un altre país que l’ajudi... I COM ES POT FER PER AJUDAR A L’ALTRE A APRENDRE UNA LLENGUA NOVA? AMB LA SEVA LLENGUA ,QUE JA LA SAP, O AMB EL CATALÀ? X: Totes les persones que no són espanyoles tenen dret a parlar català i aprendre’l. X: Jo crec que es podria posar subtítol en català quan es parla en castellà i a l’inrevés. X: Que els esplais i les escoles aquestes que fan de música i tot això, les que siguessin de Catalunya que ho fessin en català. X: Fer com hi ha anglès extraescolars, fer català extraescolar, que hi hagués una altra classe de català. X: El català és una llengua molt bonica. I EL CASTELLÀ TAMBÉ .CREIEU QUE HI HALLENGÜES MÉS BONIQUES QUE ALTRES X : A mi em mola. X: Jo crec que es podria fer també que les pelis que es fan en castellà es fes la mateixa en català. X: Crec que la gent que le gusta les dues llengües, perquè les dues llengües són boniques, i l’anglès, també. TENIUA ALGUNA ALTRA COSA A DIR SOBRE EL TEMA. HI HA ALGÚ QUE NO HA DIT RES., X: Si el català fora més fàcil lo parlaria més gent. X: Que no hi haguessin tants verbs. X: Podríamos componer una canción para que se salve el catalán. X: Jo crec que el català és molt important . I LA TEVA LLENGUA QUINA ÉS, D’ON ETS? X: Del Marroc. X: Els videoclips que surten en anglès (...) posar a baix la traducció en català.

Parlar la llengua

247

AGRAÏMENTS CEIP J.J. ORTIZ 6è Sant Andreu de la Barca Montse, Maribel, Joana, Cintia, Elba, Manuel, Mustafà EL CATALÀ, A L’ESCOLA L’HEU ESTUDIAT,EL COMPRENEU, EL LLEGIU I L’ESCRIVIU, PERÒ DIUEN QUE CADA COP S’UTILITZA MENYS. QUÈ PENSEU QUE DEU PASSAR, QUINES CAUSES PODEN HAVER-HI? US SAP GREU QUE PASSI AIXÒ? COM HO VEIEU? Mustafà: Jo crec que el català no es parla molt que com hi ha molta gent que no sap parlar català que ve d’altres països .... QUINA EXPLICACIÓ DONARÍEU QUE EN LLOC DE PARLAR EL CATALÀ, LA GENT ELS PARLA EN CASTELLÀ... Cintia: Jo crec que és perquè hi ha gent que està acostumada a parlar castellà i a l’escola quan està a classe parla català, però després quan surt al pati o està amb els amics, parla en castellà. (...) i la seva casa també parlen castellà.

Parlar la llengua

248

Joana: Jo crec que també tenen tendència a aprendre el castellà, perquè aquí a Catalunya parlem en català, però a fora és més comú parlar el castellà. ARA FARÉ D`ADVOCAT DEL DIABLE... A LA GENT QUE VE DE FORA SE L’AJUDA MÉS SI SE LI PARLA EN CASTELLÀ ... Mustafà: Això és com jo que he vingut del Marroc i no sabia res, ni català ni castellà. Vaig començar a anar a l’escola i quan ja he anat a l’escola, els nois i la mestra em parlaven en català i de mica en mica anava aprenent. QUÈ US SEMBLA LA SEVA EXPERIÈNCIA... SI TOTHOM LI HAGUÉS PARLAT EN CASTELLÀ QUÈ LI HAURIA PASSAT ? Cintia: Que el català li costaria més aprendre’l. Elba: Jo crec que hi ha molta gent de fora que ve aquí, que aprenen a parlar castellà (...) crec que també podrien aprendre a parlar català, perquè és una llengua d’aquí... SEMBLA QUE HEU DIT QUE LA GENT AL CENTRE PARLA CATALÀ, PERÒ LA TENDÈNCIA AMB ELS AMICS ES PARLAR EN CASTELLÀ, AMB ELS AMICS AMB LA FAMÍLIA HEU PARLAT DE COSTUM, QUE EL PARLA MÉS GENT...PERÒ EL MUSTAFÁ HA DIT QUE ELL PARLA CATALÀ PERQUÈ LA GENT LI VA PARLAR EN CATALÀ. AIXÍ QUÈ POT AJUDAR MÉS ... Elba: Em sembla bé que si una persona ja sap el castellà a casa seva,aprengui el català. QUÈ DIRÍEU PER AJUDAR A MOTIVAR LA GENT A PARLAR EN CATALÀ... Elba: Doncs jo si jo fos castellana, i em parlessin en català intentaria parlar en català. AIXÍ CREIEU QUE S’HA DE PARLAR EN CATALÀ A LES PERSONES QUE NO EL PARLEN... Mustafà: Jo aniria a l’ajuntament i diria que posessin més escoles per parlar català. PERÒ AQUÍ JA PARLEU CATALÀ...NO? Joana: Per motivar-los també en altres idiomes, fan un mes o dos mesos gratis o pagant menys per aprendre ... Elba: Parlar més, a casa , amb els amics, escoltant música, a la TV Així t’acostumaràs més. . M’HAN DIT QUE HI HA PERSONES QUE NO VOLEN PARLAR CATALÀ ES PENSEN QUE SI HO FAN PERDEN LA SEVA IDENTITAT. QUÈ ELS DIRÍEU A LA GENT QUE PENSA AIXÒ. Montse: Jo crec que si a l’escola parlem català i si véns d’un altre país i a casa parles el teu idioma d’origen no ho perderies. Maribel: Hi ha una noia a classe que parla català a la seva casa i aquí no vol parlar el català, perquè tots parlem en castellà a l’hora del pati. VOLS DIR QUE LES PERSONES QUE PARLEN CATALÀ A CASA SEVA AQUÍ PARLEN CASTELLÀ... Cintia: Jo crec que és important aprendre molts idiomes, perquè si vas a un país tens que

Parlar la llengua

249

sapiguer parlar el seu idioma per saber comunicar-te, per fer amics, per anar a comprar, per entendre... Elba: Jo tinc una amiga que es pensa que si parla català es pensa que a lo millor ... Estaria bé que parlés el català (...) Moltes vegades li estem dient que intenti parlar el català, però diu que no vol. Mustafà: Jo crec que jo que he vingut d’un altre país i estic aprenent el català i el castellà, no? I perquè no s’oblidi el meu idioma, els dissabte i els diumenges que no faig re, vaig a una escola d’àrab. HEU DIT QUE HI HA ALGUNES NENES QUE A CASA PARLEN CATALÀ I AQUI EL CASTELLÀ ES MAJORITARI. AQUESTES NENES SE SENTEN EN MINORIA I ELS COSTA MANTENIR LA SEVA LLENGUA . QUÈ EN PENSEU ? Joana: Jo no crec que això estigui bé. Tindrien de parlar amb les noies que tenim al pati(...) que .. Cintia: Això de la gent que parla català a la seva casa i quan surt al pati parla castellà. Jo crec que ella o ell pot parlar català, com parla a casa ... Elba: A casa parlo mig català i mig castellà, com he dit abans. Però jo aquí parlo més castellà, perquè totes parlen en castellà, vale I també hi ha alguna nena que és catalana , però no sé per què totes parlen castellà... HAS DIT NO SÉ PER QUÈ? POTSER LES PERSONES QUE PARLEN CATALÀ EN EL MOMENT QUE HI HA UNA ALTRA PERSONA QUE NO EL PARLA, PERÒ L’ENTÉN, HI HA L’HÀBIT DE CANVIAR DE LLENGUA... Montse: Pues que a lo millor tenen la tendència de parlar castellà a casa seva. I quan veuen a una persona que està parlant en castellà... I LES PERSONES QUE PARLEN CATALÀ A CASA SEVA? Joana: La meva mare també és de Sevilla. Ella entén, no parla molt bé el català...les professores d’aquí el col·legi li parlaven primer en català i quan veuen que ella continuava parlant castellà, perquè ella no sap català...suposo que pensen que si parlen català a lo millor no els entén. I QUÈ PENSA LA TEVA MARE DE TOT AIXÒ? Joana : A ella li dóna igual, perquè l’entén. Jo a vegades miro la tele TV3 O k3 I ella també l’entén Cintia: A les cases parlen en català, perquè la família és catalana i llavors comencen a parlar-li en català quan és petit i llavors ja té la costum de parlar en català. Elba: La meva mare entén el català, a vegades parla el català una mica, així raro. Ho prova. El meu pare li parla en català. Mustafà: En el cas de la meva mare, com hem vingut del Marroc i ella no ha anat a cap escola a estudiar ni res, no sap ni parlar català ni castellà i sortim al mercat i de mica en mica va aprenent. Manuel: Al meu carrer hi ha un nen que parla català. El meu pare no sabia res de català i com ve molt a casa meva, el meu pare li va parlant una mica en català...

Parlar la llengua

250

Joana: Això que ha dit la Cintia i això que has plantejat tu de que estàs parlant en català...Les altres persones segur que pensen que li serà més fàcil entendre si li parlen en castellà que en català. Elba: Jo parlo castellà amb les meves amigues. Des de petites vam començar a parlar en castellà entre nosaltres I més que ens faci vergonya és perquè se’ns fa raro estrany... Mustafà: Jo tinc uns amic al carrer ...tots els amics li parlen en castellà, i com a mi aquí em parlaven en català, he aprés català... POTSER MOLTA GENT ES PENSA QUE SI ES PARLA CATALÀ S’HA DE DEIXAR DE PARLAR LA PRÒPIA LLENGUA A CASA... I AIXÒ NO DEU SER AIXÍ ... Elba: Una cosa que no entenc és que molta gent que ve de fora i tria el castellà per parlar. No sé si es pensen que el castellà és més fàcil que el català. Jo no coneixo a casi ningú que hagi vingut ...però la majoria de gent quan ve de fora tria el castellà per parlar... Maribel: Jo crec que quan ve la gent de fora té més tendència a parlar el castellà, perquè passen i veuen en un mercat que es parla el castellà ... Elba: Jo trobo que si ara al mercat es comencés a parlar català i vingués algú i es digués aquí en aquest poble es parla català, però no. Aquí es parla castellà i no ho intenten. US SEMBLA QUE EL CATALÀ ÉS UNA LLENGUA QUE ESTÀ EN PERILL... Maribel: Si una persona parla castellà, si tu ets catalana crec que li pots parlar en català. I si vas al mercat i vols comprar en català i si no t’entén, doncs li repeteixes en castellà.... Mustafà: Una vegada estàvem amb la colla xerrant i un noi va dir: per què no parlem en català . I van començar tots a burlar-se d’ell. I jo vaig dir per què si el català és l’idioma de Catalunya. I ens vam anar jo i ell perquè ens vam enfadar... QUÈ US SEMBLA AIXÒ PASSA SOVINT? UNS ALTRES NOIS TAMBÉ M’HO DEIEN... Maribel: (...) perquè quan anem a l’institut i allà tothom parlarà el castellà,i si comença a parlar el català no sé de vegades hi ha ...no sé el deixen de costat... A ALGUNS INSTITUTS M’HAN DIT AIXÒ QUE DIEU, QUE HI HAVIA GRUPS QUE NO RESPECTAVEN ALTRA LLENGUA QUE LA SEVA ...I QUE TENIEN NOMS I TOT... EN SABEU ALGUNA COSA?HI HAVIA ALGUN CONFLICTE....QUÈ EN SABEU VOSALTRES? Elba: Aquí no passa...al pati tothom parla castellà. Jo no he sentit mai que passi. Elba: Aquí a l’escola al pati parlen en castellà i a classe en català. És com si estiguin parlant una estona en català i una estona en castellà. Com si aprenguessin les dues llengües. El Mustafà va aprendre català i a l’hora del pati en castellà... Elba: Si algú no vol escoltar català, doncs que no el senti, però que als altres els deixin parlar català. VOLEU DIR ALGUNA ALTRA COSA. Maribel: Jo crec, jo que estic moltes vegades a l’institut i hi ha gent que arriba a l’institut i només sap parlar el català i els nois i les noies el deixen de costat. Elba: Quan truco a una nena de la meva classe que és catalana ella m’agafa el telèfon i em

Parlar la llengua

251

parla en català i jo també. O SIGUI QUE S’ENCOMANA... Mustafà: ...Com lo que has dit tu de que com més petit ets més ràpid aprens les llengües. La meva germana va començar a 1r d'ESO i jo a P4...Jo estava a 3r i havia aprés més català que ella. QUÈ S’HAURIA DE DIR A LES PERSONES QUE DEIXEN DE BANDA AQUELLES QUE PARLEN CATALÀ. Joana: Jo crec que la persona que l’arracona, a les persones aquestes que parlen català que tindrien que intentar parlar amb ella en català . I les que parlen català que intenti també parlar en castellà i així es poden comunicar. Maribel: Els nois que facin això amb una altra persona que ve d’un altre país i el deixin de banda que pensin que també els podria passar a ells. AIXÒ VOL DIR SABER-SE POSAR A LA PELL DE L’ALTRE... QUÈ US SEMBLA QUE PASSARÀ A L’INSTITUT? Mustafà: Com hi ha més gent que a l’escola hi ha més gent que parla castellà. Montse: Gent que conec a l’institut t’expliquen les coses en castellà. Allà es parla més en castellà. Maribel: ... la meva mare que s’ha enterat així una mica, m’ha explicat que allà a l’institut no és el mateix que a l’escola. Aquí a l’escola parles més en català que en castellà i casi totes les assignatures, menys la classe de castellà, són en català. En canvi m’ha dit la meva mare que l’institut és el 50 per cent. Com ho valoreu? Joana: A mi em sembla bé. Aquí aprens més el català i allà les dues coses. N’HAVÍEU PARLAT MAI D’AQUEST TEMA? Mustafà: Una vegada vam parlar jo els pares, els meus germans i vam dir que per què no parlem el català a casa, però com la meva germana i la meva mare li costa molt que seguiríem parlant l’àrab. AGRAÏMENTS.

Parlar la llengua

252

Parlar la llengua

253

CEIP CRISTÒFOR MESTRE 6è Vilafranca del Penedès Cinta, Laia, Magda, Gal·la, Jimmy, Xavi, Alfons. VOLDRIA QUE OPINÉSSIU, NO SÉ SI HO HEU SENTIT, ES DIU QUE ARA ELS NOIS I NOIES SABEN ESCRIURE BÉ LA LLENGUA CATALANA I TENEN UNA MOLT BONA COMPRENSIÓ, PERÒ QUE S’UTILITZA MENYS. QUÈ EN PENSEU? Jimmy: Que s’hauria de parlar una miqueta més el català... que la gent que està a Catalunya hauria de parlar en català i el castellà nomes a classe de castellà. Xavi: Que el català és una llengua important i que es tindria que parlar perquè es parla aquí a Catalunya. Cinta : Que també es pot parlar en castellà. QUINA LLENGUA UTILITZEU MAJORITÀRIAMENT Tots: català Gal·la: Però els nens que vénen i parlen en castellà... Els que vénen i parlen en castellà se’ls hauria de parlar català, perquè l’aprenguessin. AIXÒ PASSA? Cinta: No perquè hi ha gent que els de la classe els parla en castellà i els ja saben aquesta llengua, els tindrien que parlar en català perquè la sapiguessin més. Alfons: Que hi ha nens a la classe que quan ve alguna persona castellana li parlen en castellà, perquè l’entengui, però li haurien de parlar en català perquè l’aprenguessin . Laia: Jo crec que al començament parlessin en català i si per exemple no entenguessin alguna cosa, en castellà i primer comencéssim més en castellà i després anessin tirant més en lo difícil del català. VOSALTRES L’ANY QUE VE ANIREU A L’INSTITUT, PENSEU QUE AIXÒ SERÀ IGUAL? Jimmy: Una miqueta més difícil, ens ficaran més deures. I PEL QUE FA A LA LLENGUA ... Tots: Més castellà... TOTS PENSEU QUE AL MOMENT QUE ANIREU A L’INSTITUT SE SENTIRÀ MÉS PARLAR EN CASTELLÀ. PER QUÈ CREIEU QUE SERÀ. HO HEU SENTIT DIR A ALGÚ? Laia: Per exemple les meves cosines que fan ESO, però més o menys coneixen amigues que en lloc d’anar a l’escola amb ESO han anat a l’institut i allà els parlen més en castellà. Xavi: El meu cosí que va a l’institut, té amics que aquí tenia en català, té amics en català i castellà, però n 'hi ha més en castellà. Alfons: El meu cosí va a l’institut i tots els amics que té parlen català, però ells parlen castellà. Són catalans però parlen en castellà.

Parlar la llengua

254

PER QUÈ CREIEU QUE DEU PASSAR AIXÒ? NOIS QUE PARLEN EN CATALÀ ARA I AQUÍ, ALLÀ PARLEN EN CASTELLÀ... COM ÉS QUE AIXÒ CANVIA A L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ? Alfons: Perquè hi ha més immigrant i que potser saben millor el castellà. Xavi: Que ara faran més classes de castellà i els immigrants parlaran més en castellà que no en català. Cinta: Jo opino el mateix que l'Alfons. Gal·la: Jo també. Laia: Jo crec que es parlarà més en castellà, perquè quan siguem més grans a l’hora d’anar a treballar si solament sabéssim més català que castellà (...) tenir més o menys una igualtat. CREIEU QUE A TOT ARREU ÉS COM AQUÍ, A VILAFRANCA? ÉS POSSIBLE QUE HI HAGI ZONES QUE ALGUNS NOIS I NOIES ES TROBIN EN MINORIA EN RELACIÓ A LA LLENGUA. Cinta: Que pels voltants de Barcelona, allà com que hi ha molt mes immigrant, tothom parla més en castellà. No saben català, per exemple, a l’Hospitalet de Llobregat no saben el català, llavors la gent parla el castellà. Jimmy: Als llocs de turisme com que quasi tothom és estranger i casi que no es parla el català, perquè els llocs de turisme casi tothom té un hotel, llavors ha de parlar en castellà, perquè no entenen res de català. UN LLOC DE TURISME S’HA DE SABER COM MÉS LLENGÜES MILLOR PER PODER ATENDRE A TOTHOM EN LA SEVA LLENGUA... Jimmy. (...) s’ha de conservar la llengua de Catalunya. Perquè d’aquí pocs anys suposo que es perdrà, perquè cada poc hi ha menys gent... LLAVORS SI CADA COP HI HA MÉNYS GENT QUE PARLA CATALÀ.... US EXPLICO UNA EXPERIÈNCIA D’UN ALTRE CENTRE. UNA NOIA DE 4T D'ESO SEMPRE PARLAVA EN CASTELLÀ, PERÒ ELLA VOLIA PARLAR EN CATALÀ I ES QUEIXAVA QUE SEMPRE ERA ELLA QUE S’HAVIA D’ADAPTAR ALS ALTRES... Jimmy: Qui parla en català(...) parlar una miqueta en castellà i els que parlen en castellà tant com puguin en català. I LES CAMPANYES COM LES VEIEU? SI LES COSES S’IMPOSEN LA GENT LES ACCEPTA? QUÈ S’HAURIA DE FER? HEU PARLAT DE FACILITAT, MANDRA, QUE LA GENT QUE VE DE FORA SE SENTISSIN BÉ I S’ANIMESSIN, COM DEUEN VEURE EL CATALÀ, PASSAT DE MODA? PIJO? ...I ELS CATALANS ...ANTIPÀTICS? AVORRITS... TOTS HEU NASCUT AQUÍ? Alfons: . El meu pare és de Granada i la meva mare de Màlaga. Jo vaig néixer aquí. UN ES POT SENTIR CATALÀ TENINT ALTRES ORÍGENS? A VEGADES POTSER HI HA ALGÚ QUE PUGUI PENSAR... Laia: El meu pare és de Cáceres i la meva mare de Badajoz .

Parlar la llengua

255

Cinta: La meva mare és de Córdova i el meu pare de Santa Margarida i els Monjos. COM MES LLENGÜES SABEN MILLOR, PERÒ SI CADA VEGADA ES VA PARLANT MENYS EN CATALÀ QUÈ POT PASSAR? VOSALTRES HEU DIT QUE A VEGADES AMB AMICS ES PARLA EN CASTELLÀ, ENCARA QUE L’ENTENGUIN. AIXÒ PASSA TAMBÉ AMB ELS NOIS I NOIES QUE ARRIBEN D’ALTRES PAÏSOS... QUÈ S’HAURIA DE FER? Jimmy: Que si algú està a Catalunya que parli en català, però si és un català que se’n va a fora de Catalunya que parli en castellà. AIXÍ LA GENT QUE VE AQUÍ, QUINA LLENGUA SE SUPOSA QUE HAURIA D’APRENDRE? Tots: El català. I LES PERSONES QUE PENSEN QUE NO . Cinta: Que si estan aquí a Catalunya és millor aprendre el català, perquè si es troben amb algú que sap la llengua catalana i no el castellà no s’entendrien molt. Laia: Que tindrien que parlar el català, l’únic que si no volen parlar el català que fessin un esforç per parlar el català fora de casa i llavors a casa parlar el castellà POT SER UNA IDEA...IMAGINEU-VOS QUE VOSALTRE ANEU A VIURE A ANGLATERRA. APRENDREU ANGLÈS, PERÒ A CASA SEGURAMENT CONTINUAREU PARLANT EN CATALÀ ... Alfons: A casa meva també parlo castellà. QUÈ DIRÍEU A AQUESTS NOIS I NOIES QUE DIEUN QUE SÓN EXTREMISTES I DIUEN UNS QUE TOT HA DE SER EN CASTELLÀ I NO ENTENEN QUE PUGUI HAVER-HI DIFERENTS LLENGÜES? SABEU QUANTES LLENGÜES HI HA A ESPANYA ? Alfons: 4 castellà, català, gallec i Euzkadi. AIXÒ IMPLICA QUE CADA ZONA TÉ UNA LLENGUA PRÒPIA ...A ALGUNS INSTITUS HI HA NOIS I NOIES QUE DIUEN QUE TOTHOM HA DE PARLAR ESPANYOL I MILLOR QUE NO HI HAGUÉS CATALÀ. QUÈ EN PENSEU? QUÈ ELS DIRÍEU? POTSER PENSEN QUE SI ES PARLA EL CATALÀ ÉS MENYSPREEN LES ALTRES LLENGÜES? QUÈ US SEMBLA, US HEU QUEDAT PARATS QUE ALGÚ TREBALLI I ES PREOCUPI D’AQUEST TEMA? Jimmy : Jo ho trobo bé, perquè si hi ha algú català que parla castellà i que ho sent que s’està perdent una llengua i coses d’aquestes que potser parlarà català. PODRIA SER UNA MICA DE SENSIBILITZACIÓ... DE VEGADES A LA PREMSA ES PARLA D’AQUEST TEMA .EN SENTIT POSITIU... QUE NO ES DEIXI DE PARLAR EL CATALÀ I AJUDAR LA GENT A PARLAR-LO. HI HA ALGUN NOIS QUE EM DEIEN QUE ALS INSITUTS HI HAVIA GRUPS RADICALS....EN SABEU ALGUNA COSA? AIXÒ FA BÉ O FA MAL. Jimmy: . Fa mal a les dues coses, perquè com més llengües se saben, millor.

Parlar la llengua

256

LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC I RESPECTE LA GENT QUE ELS COSTA DE VEURE AQUEST EQUILIBIR I AQUESTA TOLERÀNCIA... Gal·la: La meva iaia fa temps que va vindre aquí. Vivia a Còrdova i ara fa classes de català per les iaies i cada dia porta deures i li dic que si vol que l’ajudi . AGRAÏMENTS CEIP BALTÀ I ELIES 6è Vilafranca del Penedès

Parlar la llengua

257

Marcel, Jesús, Tais, Nàdia, Noèlia, Àlex, Emma RECORDEU QUE FA POC DIES VAU RESPONDRE UNA ENQUESTA....US RECORDEU DE L’ENQUESTA? Marcel: D’on venien els pares, que si érem catalans o espanyols... UNA ENQUESTA NO PERMET DONAR EXPLICACIONS, NOMÉS POSAR UNA CREU A ALLÒ QUE ES CORRESPON, EN CANVI AVUI TENIU OCASIÓ D’EXPOSAR i DIR TOT EL QUE PENSEU SOBRE AQUEST TEMA, TOT EL QUE SENTIU SOBRE EL CONTACTE DE LLENGÜES...` DIUEN QUE LA VOSTRA GENERACIÓ ÉS LA QUE SAP O SABEU MÉS EL CATALA PEL QUE FA A LA COMPRENSIO I ESCRIURE’L, EN CANVI EL CATALÀ NO S’USA TANT. QUÈ EN PENSEU? Marcel. Ara es parla menos el català, en general es parla més el castellà, hi ha que parlar més el català. Jesús: Que el català i el castellà són iguals . Es parlen igual. Taís: Jo crec que és igual català que castellà, perquè jo si em pregunten en català responc en català i si em pregunten en castellà, pues responc en castellà. Marcel: A mi m’agradaria que es parlés català aquí a Catalunya i que al resto d'Espanya es parles castellà. SI ELS JOVES SABEN MOLT CATALÀ, PERO NO ES PARLA GAIRE... PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Marcel: No ho sé. Potser hi ha massa gent castellana a Catalunya. Nàdia: Jo dic que hi ha tants catalans com castellans, iguals. Marcel: Però es parla més el castellà. Nàdia: És normal. Marcel: Normal de què? AQUÍ HI HA DUES MANERES DE VEURE-HO. PODEU EXPLICAR-HO MÉS? Marcel: Pues que encara que a Catalunya hi hagi igual de gent catalana que castellana, doncs que es parla més el castellà a lo millor els catalans s’hi han acostumat. Tais: Jo crec que el castellà serveix perquè si surts fora i hi ha gent que no entén el català i entén el castellà, pues pots parlar el castellà TOTES LES LLENGÜES SERVEIXEN, NO OCUPEN LLOC, COM MÉS LLENGÜES SE SABEN MILLOR.. QUAN UNA PERSONA HA VINGUT DE FORA, PER EXEMPLE D’ANDALUSIA, I FA ANYS QUE VIU AQUÍ, QUÈ ÉS MILLOR...PARLAR CATALÀ , CASTELLÀ? ALGUNS ALUMNES D’ALTRES CENTRES ES PENSAVEN QUE PARLAR EN CATALÀ VOLIA DIR RENUNCIAR A UNA ALTRA LLENGUA... Nàdia: La meva mare és d'Anglaterra i parla bé el català i el castellà, l’anglès millor. Amb el

Parlar la llengua

258

pare català i amb la mare castellà. Noèlia: La meva mare és d’Andalusia, al cole parlo el català i a casa el castellà. Tais: Hi ha una nena de classe que parla català i castellà. Però amb la seva mare, que és de Polònia, pues, parla la seva llengua. Marcel: Aquí a Catalunya si et parla una persona castellana i no entén el català, doncs que li tenim que parlar castellà, però si la persona castellana entén el català li parlem en català. HI ESTEU D’ACORD AMB AIXÒ? QUÈ OPINEU? Nàdia. Perquè el vagi entenent i saber-lo parlar. HI HA UN COSTUM DE PARLAR EN CASTELLÀ A GENT QUE VE DE FORA I NO ENTÉN NI CATALÀ, NI CASTELLA. COM HO VEIEU AIXO? Tais: La Lària no sabia parlar ni castellà ni català i porta dos anys aquí i ja sap parlar català. Les seves amigues la van ensenyar. Àlex: Jo parlo en castellà. D'ON ETS? Àlex: D’aquí de Catalunya. El pares d’Andalusia. Tais: Si ha nascut aquí podria parlar en català, millor. EL CURS VINENT ANIREU A L’INSTITUT, OI? CADASCÚ EXPLICA ON ANIRÀ. UNS A CENTRES PÚBLICS, ALTRES A PRIVATS. (...) Tais: Hi ha nens que se’t posen xulos i se’t posen al davant i diuen que em vaciles, nano... Àlex: Has de portar roba de xulo. COM ÉS ? Nàdia: Al petit de 1r d'ESO li ofereixen cigarros i droga. La roba de xulo que ha dit ell és la roba de pantalons acampanat, cadenes tatuatges a totes parts. Tais: A l’escola X són més discrets No parlen d’això de xulo. Jesús: Un nen es volia suïcidar, m’ho va dir el meu germà. Emma: A les notícies van dir que un alumne va maltractar el seu professor. I LA LLENGUA... Àlex: A mi m’han dit que es parla més en català que castellà. Nàdia: A mi em van dir que es parlava més el castellà. AQUÍ AL VOSTRE POBLE NO HI HA CAP PROBLEMA? HI HA GENT QUE PENSA QUE ES PARLA POC O ...

Parlar la llengua

259

Marcel: Jo voldria que la llengua catalana no es perdés. Per la gent que conec jo, parla més en castellà . QUÈ S’HAURIA DE FER PERQUÈ LA GENT PARLÉS MÉS CATALÀ. PER QUÈ HI HA GENT QUE NO PARLA EL CATALÀ? PER QUÈ NO EL SAP PROU BÉ O NO VOL PARLAR.-LO... Tais. Es fan classes de català per les mares, poden venir els qui vulguin, no? Donen un full als nen de totes les classes i demanen si volen fer un curs de català... Però el castellà, també... (...) Nàdia : Jo vaig anar a Madrid i tant parlaven català com castellà. (sic) . Per exemple jo amb el meu pare ... SI AMB ELS TEUS PARES, PERÒ LA LLENGUA QUE ES PARLA A MADRID ÉS EL CASTELLÀ. ÉS LA SEVA LLENGUA. Marcel: (...) com és que a Catalunya hi ha un a llengua, perquè porten el castellà? VOLS DIR QUE SI TU VAS A UN LLOC QUE HI HA UNA LLENGUA L’HAS DE PARLAR I LA GENT NO HO FA? QUÈ RECOMANARIES PERQUÈ NO PASSI AIXÒ? Marcel: Doncs que tindrien que parlar en català si vinguessin aquí. És Catalunya i a Catalunya es parla català. Nàdia: Que, jo, vale, s’ha de respectar el català, però si hi ha gent que ve d’Andalusia també té que parlar castellà, també els dos idiomes, vale que una mica més el català, però una mica el castellà. Noèlia: La meva mare està estudiant català i porta dos o tres mesos i ja parla català i amb nosaltres parla castellà. COM HO VEIEU? Marcel: No és general que la gent anés a aprendre català a algun lloc. (...) Marcel: El català es tindria que aprendre una miqueta, el castellà també. QUÈ HO DEU FER QUE LA GENT NO S’ANIMI A PARLAR-LO. QUÈ DEU PENSAR, QUE ELS CATALANS SÓN AVORRITS, SI ES COMPAREN AMB ELS ANDALUSOS...DIFÍCIL, FA MANDRA... Tais: Que no hi ha gent al voltant que li parli. Nàdia: Iguals. Tais: Com em passa a mi al meu barri, perquè al meu barri tothom parla en castellà i jo no puc practicar. Antoni: Allà és sagrat. Tais: No ho sé, potser hi ha més gent de fora i creuen que és més fàcil el castellà que el català. .

Parlar la llengua

260

Jesús : Això que ha dit de practicar el català és pot estudiar, hi ha llocs... MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ. HAVÍEU PARLAT MAI D’AQUEST TEMA? Tots: No, i ens ha agradat molt. CEIP PAU BOADA 6è Marcel, Sandra, Manel, Màrius, Isabel, Laura, Ramon VAU CONTESTAR L’ENQUESTA SOBRE EL TEMA DE QUÈ PARLAREM. ARA ES DIU QUE SOU LA GENT QUE SABEU MÉS CATALÀ. EL SABEU ESCRIURE, EL COMPRENEU, A L’ESCOLA US L’HAN ENSENYAT, PERÒ SEMBLA QUE ES PARLA

Parlar la llengua

261

MENYS. VOLDRÍEM SABER QUÈ OPINEU DE TOT AQUEST TEMA. PER QUÈ DEU PASSAR AIXÒ? Marcel: Perquè la gent quan parla castellà s’explica millor. HO SIGUI QUE LI ÉS MÉS FÀCIL... Màrius: Jo crec que és perquè hi ha gent que no vol quedar malament davant d’uns altres per parlar castellà i per no parlar català, llavors parla castellà. Laura: Perquè molta gent d’altres països no l’entén. Manel: Crec que també influencia molt els pares, perquè si un pare és castellà, doncs ell segurament parlarà més castellà que no pas català. Ramon: Jo crec que és més fàcil explicar-te en castellà que en català, et lies menys. Isabel: Jo parlo castellà, però sóc molt catalana, per mi és més fàcil. Sandra: Jo crec que és els pares, perquè si et parlen en castellà, a veure el meu pare és català i la meva mare castellana i parlen els dos castellà per no liar-me, perquè el català de vegades em lia, i... jo sóc catalana i em passa això. ALGUNS HEU DIT QUE ÉS MÉS FÀCIL PER TOTHOM... ÉS MÉS FÀCIL EL CASTELLÀ? Laura: No perquè hay gent que és més fàcil per ella el català. Marcel: A mi em costa més parlar català perquè ...no a mi no em van ensenyar molt i la meva mare és catalana, però la meva àvia és d'Andalusia i la meva mare no s’ha acostumat a parlar el català . ALGUNS A CASA PARLEU CASTELLÀ, PERO PARLEU CATALÀ A L’ESCOLA...QUÈ REPRESENTA AIXÒ PER A VOSALTRES Marcel: Que els professors de mica en mica me’l van ensenyar molt bé i ara, quan vaig a casa d’un amic, que la seva mare és catalana, pues parlo en català. Ramon: Que el cole ensenyen més català, perquè és la llengua de Catalunya i al col·legi sempre es parla català. HEU DIT QUE LA GENT QUE PARLA CATALÀ A CASA SEVA, L’ESCOLA ÉS COM UNA CONTINUACIÓ...PERÒ ELS QUE PARLEN CASTELLÀ A CASA, CREIEU QUE ÉS BO QUE A LESCOLA EL PUGUIN PARLAR I PRACTICAR? Màrius: A l’escola també n’hi ha professors que parlen castellà i no parlen català. HI HA JOVES QUE DIUEN QUE HI HA GENT QUE ES PENSA QUE SI PARLA EN CATALÀ A UNA PERSONA QUE PARLA CASTELLÀ, PERÒ ENTÉN EL CATALÀ, REPRESENTA UNA FALTA DE RESPECTE. PODEU EXPLICAR-HO... Laura: Es mejor que hablen en català para que vayan aprendiendo porque si no... QUAN FA QUE HAS ARRIBAT Laura: Des del primero de curso. Manel: Hi ha gent castellanoparlants que es pensen que el català és una llengua anticuada i

Parlar la llengua

262

es pensen que el castellà està de moda. LES PERSONES QUE ARRIBEN ARA PROCEDENTS DE LES NOVES MIGRACIONS, QUINA LLENGUA HAURIEN D’APRENDRE? Marcel: A classe hi ha un nen de Rússia, Bielorússia, que no sap parlar molt el castellà ni el català i fa quaderns d’aquells senzills en català i va aprenent coses i alguns nens també li diuen...això es diu no sé què. Manel: A mi em molesta que hi ha nens que vinguin del Marroc, per exemple, i els estiguin ensenyant en català aquí a l’escola, mentre que a fora, al carrer, tothom parla castellà, llavors el nen només sabrà la llengua castellana i el català per molt que li ensenyin... Laura: Es mejor que le ensenyen primero en castellano i despues en catalán, porque en la calle se pueden relacionar mejor. QUÈ EN PENSEU? Màrius: Jo crec que no, perquè aquí estem a Catalunya i primer se’ls hi ha d’ensenyar el català i després les llengües de fora. HAN SORTIT DUES OPINIONS, PRIMER EL CATALÀ ....I UNA ALTRA EL CASTELLÀ, PERQUÈ ES PUGUIN RELACIONAR MILLOR...PARLEU D’AIXÒ... Marcel: Que els marroquins com el castellà hi ha algunes paraules que s’assemblen molt al català, pues primer tindria que aprendre una mica el castellà i després el català. Màrius: Si ensenyessin primer el català, no sabria castellà i es parlaria més el català. (...) HEU DIT TAMBE QUE EL CASTELLÀ ESTAVA MÉS DE MODA. EM PODEU EXPLICAR AIXÒ? Marcel: Més de moda no, perquè la gent ara no vol aprendre el català (...) vol fer mal... Manel: No, la gent que ve d’altres països no, d’altres països (...) que no vol aprendre català, perquè no li agrada La gent castellanoparlant no parla el català perquè el català és una llengua més social, perquè Espanya té una extensió més gran i Catalunya té una extensió més reduïda. I AIXÒ DE LA MODA ? Isabel: Perquè és més fàcil i per alguns altres nens és més fàcil castellà que català. S’HA DIT QUE HI HA GENT QUE NO LI AGRADA PARLAR EL CATALÀ I QUE VOL FER MAL...QUÈ VOLEU DIR? Ramon: Hi ha gent catalanoparlant que com són de Catalunya no li agrada que hi hagi castellanoparlants i per això hi ha enfrontament entre catalanoparlants, castellanoparlants i per això, hi ha un grupet de castellans que s’enfronten o al revés. Laura: Perquè els castellans pensen que els catalans som diferents. DIFERENTS ? Marcel: Quan la gent de fora ve arriba aquí i parla castellà, els catalans per exemple, diuen

Parlar la llengua

263

aquest és el nostre territori i vosaltres no podeu estar aquí i al revés, si un català va a un altre lloc... O SIGUI QUE HI HA GENT QUE NO ACCEPTA LA DIFERÈNCIA... Ramon: Perquè hi ha castellans que com estan a Espanya es pensen que l’única llengua que hi ha a Espanya és la castellana. PARLEM D’AQUEST ENFRONTAMENT... Manel: Independentistes i fatxes. INDEPENDETISTE I FATXES... Ramon: Hi ha gent que diu que els que parlen molt català són punkarras o catalufos. Manel: Els pressionen perquè parlin castellà, no els accepten. Ramon: Com el racisme, però racisme de llengües o sigui uns no toleren que parlin castellà, i altres que parlin català. Marcel: Et diuen: tu ets un catalufo que sempre parles català...tu no pots... Laura: Però els catalans es pensen que és un altre país i no estan a gust con els espanyols. ARA FARÉ D’ADVOCAT DEL DIABLE... SI EL MÓN CADA VEGA ES FA MÉS PETIT... GENT D’AQUÍ FA MOLTS ANYS VA HAVER D’EMIGRAR A ALEMANYA I GENT DEL SUD DE LA PENÍNSULA VAN VENIR AQUÍ...I ARA VE GENT D’ALTRES PAÏSOS...COM POT SER QUE HI HAGI AQUESTS ENFRONTAMENTS? A DARRERA DE LA LLENGUA QUÈ HI HA ? Marcel: El president de Catalunya diu que li pagaria diners a l'ETA Carod Rovira. I ara Espanya no està amb Catalunya... . Laura: Els catalans es pensen que los espanyols no els importen los demás, sólo ellos. Sandra: Molta gent dels altres països vénen a treballar aquí, perquè no troben feina i molts li diuen que no perquè són d’altres països. Marcel: Que els marrocs o marroquins vénen aquí i agafen feina, però fan el que volen i no es comporten com cal. NO CREIEU QUE DEU HAVER-HI DE TOT... SEMPRE HI HA HAGUT GENT QUE PER GUANYAR-SE LA VIDA HA HAGUT D’EMIGRAR. ..VEIEM QUE HI HA PROBLEMES...INTOLERÀNCIA, ENFRONTAMENTS, ON PASSA? Isabel: Aquí a Vilafranca ...a tot el món. Màrius: Hi han nens que si parles català et rebutgen o t’amenacen ...et diuen eh, tu no puedes hablar catalán. PER QUÈ DEU SER ? Tots: No ho saben. Sandra: Perquè a ells li deuen agradar més el castellà i li fa ràbia que et parlin en català.

Parlar la llengua

264

Laura: No solo amenacen als catalans, també amenacen als marroquins si parlen el seu idioma i el castellà. Ramon: Que dic que hi ha gent que parla castellà... que diuen que són més homes, es consideren més forts... com el que fuma. Laura: I es pensen que els catalans són més dèbils. Marcel: La gent tota és igual . Alguns són més sensibles, alguns mes forts, però la gent té sentiments. ÉS POTSER NO ENTENDRE QUE LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC I POTS PARLAR UNA LLENGUA I RESPECTAR L’ALTRA ... A PART DE LA LLENGUA SI NO OCUPEN LLOC COM MÉS LLENGÜES SE SABEN MILLOR. A DARRERA DE LA LLENGUA HI DUEN HAVER IDEES, QUINES IDEES HI HA AQUÍ DARRERA D’AQUESTS NOIS I NOIS NOIES ... Laura: Porque piensan que tienen que hablar el idioma que está en su país, no el de otros o de otras comunidades de la comunidad que (cada uno) es. Que hable esa lengua no la de otra. (...) Manel: A mi tant me fa que em parlin català, com si em parlin castellà, el que no tolero és que per parlar el català sigui una llengua que un determinat grup de gent no està d’acord, doncs que t’insultin, doncs cadascú té dret a fer el que ell vol. Laura: La gent, los castellans quan vienen aquí a Catalunya piensan que no les van a acceptar por su lengua y los van a separar de los demás. Ramon : Perden el seu orgull com a gent forta, si permeten que els altres parlin en català, perden el seu orgull.... I ELS CATALANS TAMBÉ EL PERDEN? Ramon: Sí també. I si no respectes aquesta idea, pues et peguen o et fan algo. AIXÍ TANT UNS COM ELS ALTRES SE SENTEN FORTS AMB AQUESTA IDEA ... Lidia: Els catalans se piensen como ellos estan en Cataluña, en su comunidad, los castellanos van a ser más débiles. AIXÍ HI HA UNA IDEA DE FORT I DÈBIL COM ES POT SOLUCIONAR ? Marcel: Intentant parlar les dues llengües i ser amistós amb la gent catalana, conèixer... O SIGUI CONEIXER L'ALTRE... Laura: Ponerse todos de acuerdo sobre la mateixa lengua o catalana o castellana. Màrius: Doncs que si tu parles català i l’altra no en sap gaire de català, tu l’intentes ajudar VOLEU DIR ALGUNA ALTRA COSA, US PREOCUPA AIXÒ, N’HEU PARLAT ? Alguna vegada a tutoria.

Parlar la llengua

265

AGRAÏMENTS CEIP ESTALELLA I GRAELLS 6è Vilafranca del Penedès Marc, Vicky, Alícia, Ester, Denise, Daniel, Octavi HEU RESPOST L’ENQUESTA I JA SABEU QUIN ÈS EL TEMA. VOLEM SABER QUÈ PASSA I QUÈ PENSEN ELS NOIS I NOIES DE LA VOSTRA EDAT EN RELACIO A LES LLENGÜES... DIUEN QUE ELS NOIS I NOIES DE LA VOSTRA EDAT SÓN ELS QUE TENIU MÉS CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA CATALANA, L’ENTENEU...PERÒ SEMBLA SER QUE S’UTILITZA CADA COP MENYS...QUÈ EN PENSEU

Parlar la llengua

266

Daniel: Jo crec que no, perquè el meu cosí va a l’institut i parla sempre el català. Marc: Home jo crec que sí que és veritat això, perquè yo a vegades parlo amb els amics i quan parlo mes el català és aquí a l’escola. Al carrer no molt. Alícia: Jo a casa tota la meva família els hi parlo en castellà i ells em parlen a mi. Jo crec que és veritat. Vicky: Al carrer hi ha bastantes persones que parlen català, però més en castellà. Denise: Conec més gent que parla el castellà . Ester: Jo opino... també que jo trobo més gent que parla castellà pel carrer que per aquí al col..legi. A l’escola se sent més el català. Octavi: És que és veritat al carrer hi ha molt més castellà que no pas català. Hi ha més moda de castellà que no pas català.(...) Jo crec que és això, la moda o que vénen més gent de fora de Catalunya i llavorens, doncs, com que hi ha més gent de fora de Catalunya que catalans, llavorens parlen castellà. SEMBLA SER QUE AQUÍ A L’ESCOLA SE SENT MÉS CATALÀ QUE AL CARRER... Denise: A demés aquí a l’escola, quan s’ajunten grups de catalans i hi va algú castellà, parlen castellà. I QUÈ PENSEU QUE PASSA ? COM HO VEIEU? Ester. Jo crec que està bé, perquè així sabrien un altre idioma a part del català . QUI SABRIA UN ALTRE IDIOMA? Ester: Els que parlen català. Daniel : Jo també crec que està bé per educació . Si et parlen en castellà... HEU DIT SERVEIX PER APRENDRE CASTELLÀ I ES PARLA PER EDUCACIÓ... Miquel : Jo crec que està bé que quan vingui un que parla castellà i no sap català que parli als que saben que no parla català (li parlin) castellà, però jo crec que deixen una mica de banda parlar el català. ARA HA SORTIT EL FET DE DEIXAR DE BANDA EL CATALÀ. QUÈ CREIEU SOBRE AQUEST ASPECTE, QUINA OPINIO EN TENIU? Denise : El que he dit abans, que un grup de catalans, si hi ha un castellà segueixen parlant el castellà ... Octavi: Jo visc a un barri d’aquí a Vilafranca i tinc uns quants amics... n’hi han dos que són castellans i un altre amic i jo som catalans, quan parlem jo i ell parlem català, però quan parlem amb els altres, parlem castellà perquè ens dóna la sensació que no ens entenen, encara que sí, que ens entenen, però... Ester: Jo també crec que si deixem de costat el català, sabrem més castellà que català . I llavors... SABER LLENGÜES NO OCUPA LLOC, POTSER CAL QUE UNA COSA NO ENS FACI

Parlar la llengua

267

PERDRE L’ALTRA... Vicky....Que jo tinc dos amigues de ma mare que són d’Espanya, una de Leon i una d’Astúries i que parlen en castellà i van a classes de català i a mi em parlen en castellà i jo dic si em poden parlar en català, perquè així n’aprenen i a mi em va millor. ARA HA SORTIT AJUDAR A APRENDRE, EDUCACIÓ... QUÈ EN PENSEU? Marc: Quan fem les classes aquí a l’escola, parlo en català, però aquí, al pati, amb els amics parlo el castellà. Octavi: Que jo això d’ensenyar a les altres persones que parlin castellà jo ho trobo bé. És igual a aquell anunci que diuen “Ajuda’m, parla’m en català”. Encara que no el sàpiguen però, a poc a poc, si tu vas dient paraules llavors ... COM VEIEU AQUESTA OPINIÓ DE L’OCTAVI? Tots: Molt bé. I ALESHORES, LA IDEA DE L’EDUCACIÓ ... Octavi: Al col·legi, al casal d’estiu...allà, encara que siguis castellà, allà t’ajuden bastant a aprendre català. I SI UNA PERSONA NO ENTÉN NI EL CATALÀ NI EL CASTELLÀ? Tots: Consultar el diccionari, a casa teva ... LES LLENGÜES NO OCUPEN LLOC, PERÒ SI ALGUNES ES PERDEN TAMBÉ PERDREM UN PATRIMONI... Marc: Jo tinc un amic que ve del Marroc i a vegades li pregunto com es diu aquesta paraula i ell m’ho diu amb marroc i a vegades ell em diu com es diu una paraula, com es diu en català i yo li dic. Igual que l’Aja ... Vicky: És marroquina, però va néixer aquí. ALGUNS NOIS I NOIES D’ALGUN INSTITUT M’HAN DIT QUE, DE VEGADES, HI HA GRUPS QUE PORTEN MALAMENT EL CONTACTE DE LLENGÜES I QUE HI HA ENFRONTAMENTS? Octavi: Independents i fatxes. Per exemple, jo encara no vaig a l’institut, però sé que alguns amics meus no saben com parlar, perquè si senten parlar d’una manera s’enfaden amb ells i si senten parlar d’una altra, s’enfaden, perquè hi ha gent que només vol saber una llengua, (...) hi ha uns que són els castellanoparlants, els defineixo com a fatxes i els altres independents. Jo trobo que tampoc es té que arribar a aquest punt. Les dues coses es poden aprendre. No cal tindre només una llengua... com més millor. Alícia: Jo no em defineixo d’una o altra (...) Jo veig a persones que estan parlant castellà, vaig i parlo castellà. Veig a unes altres que parlen català i vaig a parlar-lis català. Ester: Jo m’ajunto amb un grup i si són castellans, parlo també en castellà i si són catalans també els hi parlo en català. Daniel: Això lo que ha dit l’Octavi de que només volen aprendre una llengua no em sembla bé, perquè vas pel carrer i veus un cartell que està en castellà i el pinten i el posen en català...

Parlar la llengua

268

Miquel: Lo que ha dit l’Octavi de l’institut del fatxes... que yo a vegades he vist que passava per allà a l’institut, hi havia un nen que venia del Marroc i uns altres que eren fatxes o com es considerin que el pegaven... TU HO HAS VIST AIXÒ? Vicky: No està bé que s’insultin els castellans amb els catalans. Està bé que la gent parli amb un altre idioma i que en vagin aprenent mica en mica... Ester: Jo he trobat a nens que vénen d’altres països i els deixen de costat, perquè no saben parlar català ni castellà. AIXÍ ELS FATXES I INDEPENDENTS NO ES RESPECTEN I VOLEN IMPOSAR NOMÉS LA SE VA LLENGUA... PERÒ HI HA GENT QUE NO RESPECTA PERSONES QUE HAN VINGUT D’UNS ALTRES PAÏSOS... Daniel: Crec que no està bé pegar perquè tots soms iguals, tots som persones. Octavi: Té que haver igualtat d’oportunitats, que tothom tingui les mateixos oportunitats,(...) perquè si un vol parlar castellà està bé que el parli, però també té que parlar català, perquè no existeix només una llengua, n’existeixen moltes. No les conec totes, jo clar, però com més llengües aprenguin millor. No s’ha de ser d’aquesta manera i tampoc s’ha de ser racista. Aquí a l’escola tenim un mural que diu ni tot és blanc ni tot és negre. Marc: Jo també he vist la cançó de l’Octavi i jo sé perquè a vegades jo ho he vist que peguen els moros i això... QUÈ S’HAURIA DE FER AMB TOTA AQUESTA GENT QUE TÉ AQUESTES ACTITUDS? Denise: Que parlen una llengua, però també l’altra perquè som a Catalunya. DIUEU QUE HI HA COMPANYS QUE NO REBEN BÉ NOIS D’ALTRES PAÏSOS I QUE SÓN INTOLERANTS TAMBÉ AMB LES LLENGÜES. COM ES POT CANVIAR? Octavi: Hi ha poca consciència. Ells no s’imaginen... ells nomes pensen amb ells mateixos. AIXÍ ES PENSA POC EN L’ALTRE, NO SE SAP POSAR A LA PELL DE L’ALTRE... Denise: Aquí hi havia una nena que era d’un altre país i l’Ester i jo vam anar a entendre el que li passava, però ella no volia. POTSER TENIA POR I VERGONYA, NO? Ester: Vaig trobar una noia d’un altre país i li vaig preguntar què li passava i s’escapava i em va dir que tenia por que li fes mal. Daniel: Perquè l’han volgut pegar... Ester: No es fia de ningú. Alícia: Lo que haurien de fer és dir-li a les persones que tenen por que no totes les persones són iguals. Marc: Per exemple hi ha un fatxa que està allà pel camí i veu a un del Marroc i li diu... tu ets del Marroc (...) si veuen algú que parla català van a per ell i li diuen et tindrem que pegar, perquè parles en català i no ens agrada aquest idioma. És lo que diuen i a vegades

Parlar la llengua

269

també pot ser al revés, perquè són independents que veuen a un que està parlant en castellà i li diuen: et tenim que pegar, perquè parles en castellà i no ens agrada aquest idioma. ÉS AIXÍ? Tots: Sí. Marc: I a vegades es forma una baralla entre els independents i els fatxes, perquè no els hi agrada l’idioma. AIXI A PART DEL PROBLEMA DEL RACISME HI HA EL PROBLEMA DE LA LLENGUA (...) Denise: Fatxa és castellà i que passa de tot . Va a col·legi, passa de tot i no fa res. Com diu el mestre a calentar la cadira. Marc: Jo si vols t’explico lo que vol dir independent. Independent vol dir lo mateix que ha dit la Denise, però en comptes de parlar castellà, parla català . A vegades jo he vist a la paret putos fatxes de merda i estava escrit pels independents . I També al revés... Octavi: Jo crec que els independents... els dos són malament, però jo crec que l’independent una mica més, perquè... a veure Catalunya està dintre d’Espanya. Jo no vaig amb cap eh? Però... a veure Catalunya està dintre d’Espanya, llavors ells només volen parlar català, vale, perquè estem a Catalunya, però si una persona va a fora d’Espanya, parlarà l’espanyol... Denise: Em sembla que això de parlar català, doncs quan estava Franco, no? Tots parlaven castellà i no deixaven parlar català. QUAN VIVIA FRANCO... QUÈ EN SABEU? Vicky: la ... ens va explicar que era dolent, bueno el que manava i no deixava a ningú parlar en català i només deixava parlar castellà. Daniel. En el llibre crec que posava que era feixista. Octavi: Franco va pujar al poder, perquè va guanyar la guerra civil, però molta gent té una idea equivocada de Franco. Jo no estic amb ell eh? Però...que tot lo dolent de Franco només s’explica, però alguna cosa bona devia de fer? Vale que era bastant dolent, però què passa que no hi ha coses bones a les persones... Marc: A mi m’ha dit la meva mare que Franco era dolent, però encara qui era més dolent era Hitler que era el màxim dirigent dels nazis. AIXí HI HA UNS FATXES QUE PARLEN CASTELLÀ I UNS INDEPENDENTISTES QUE PARLEN CATALÀ. QUÈ VOL DIR QUE AQUESTA GENT QUE S’ESCUDEN AMB LA LLENGUA TENEN UNA IDEOLOGIA ... Denise: Jo parlo català i no sóc fatxa. Marc: A mi em fa por anar a l’institut(...) perquè a veure si estic parlant en castellà i em vénen uns independentistes i em diuen que vas parlant en castellà o al revés, estic parlant en català i vénen uns fatxes, igual que vas parlant en català... US FA POR ?

Parlar la llengua

270

Tots: Sí. Denise: Fa por, perquè si parles amb una persona et vinguin un gamberros ... Marc: Jo tinc un amic que el seu germà li va donar una samarreta que posava el signe de nazi i un dia la va portar a l’institut i li van acorralar set que eren independents. Li van dir “no vull tornar-te a veure amb aquesta samarreta mai més” . Eren de 4t d’ESO i ell era de 3r . Denise: Els trobo xulos, perquè tu pots portar la roba que et dóna la gana. Ester: Jo coneixo un nen que va a futbol que es diu X i també és un independentista d’aquests que solament parla català i passa de parlar castellà. Passa dels estudis i passa de tot, solament fa el xulo pel carrer. (...) Denise: Hi ha de tot. Pot ser un que respecti les llengües i fatxa, no mandrós que no fa res. Marc: Jo vui dir una cosa que encara no hem dit dels fatxes i independentistes... que porten la seva manera de vestir. Yo veig moltes persones que es poden notar com són si són fatxes o independentistes, perquè hi ha gent que porten la samarreta d’Espanya i posa España. Aquests vol dir que són fatxes, els independentistes porten com unes bufandes per aquí, els pantalons que els tenen molt a baix i botes. Es volen diferenciar. Ester: Però hi ha gent que li agrada i no són d’aquests... Alícia: Jo no vull dir dels independentistes, Jo vui dir dels marroquins. Una vegada al cole van venir unes noies i ens van explicar que la roba no la portaven, perquè les obligaven sinó que era per la religió. Vicky: Això que diu el Marc ... el mocador que és el palestí . El meu germà també el porta... AIXÍ PER ALGUNES PERSONES SIGNIFICA UNA MANERA DE PENSAR I PER A D’ALTRES UNA MODA... Marc: El pentinat és molt estrany... se’l pinten... HI HA MOLT DE RACISME I COM ÉS QUE ES LLIGA AMB LES LLENGÜES ...ELS QUE PARLEN CASTELLÀ, NO ENTENEN QUE HI HA GENT QUE VULGUI PARLAR EL CATALÀ I ELS CATALANS... (...) Marc: Pot ser gent que vinguin d’un altre poble, que només sap parlar el castellà i vol intentar aprendre el català, però com que és difícil i ho deixen i llavors es tornen fatxes. A vegades la gent que ve de Cadis li sembla que el català és un idioma molt difícil i llavors ja no vol saber res d’ell. No s’esforcen prou. (...) MOLTES GRÀCIES NOTA: Els noms de les persones entrevistades no es corresponen als noms reals. Han estat canviats.

Parlar la llengua

271

9.2. ANNNEX 2 Graella entrevistes Torn de paraula Noms

1 2 3 4 5 6 7 Observacions 1 2 3

Parlar la llengua

272

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38

Parlar la llengua

273

9.3. ANNEX 3 ENQUESTA: alumnat 6è d’educació primària Escola:__________________________

1. Has estudiat tota l’Educació Primària en aquest centre? Sí No

a) Si la resposat és No, digues a quin centre escolar vas estudiar i la població

Centre:_________________________ Població:____________________________

2. A part de les classes de llengua catalana, castellana i estrangera, els/les mestres que

has tingut durant aquest cursos escolars de primària, en quina llengua t’han explicat i

t’expliquen les matèries?

Sempre o gairebé sempre en català

Sempre o gairebé sempre en castellà

Aproximadament igual, en català i en castellà

3. A l’escola en quina llengua parles als mestres, fora de classe?




4. A l’escola en quina llengua parles amb els companys i companyes?




5. Creus que el pròxim curs a l’institut es parlarà en català més que a l’escola primària o

menys?

Molt més Més Igual Menys Molt menys

DADES FAMILIARS

PARE

6. Lloc de naixement del pare:

Catalunya Resta de l’estat espanyol Altres:___________________

7. Sap parlar el català, ell? Molt bé Bé Regular Malament

8. En quina llengua et parla, a tu? En català En castellà. Altres: ___________

9 .En quina llengua li parles, a ell? En català En`castellà. Altres: __________

Parlar la llengua

274

MARE

10. Lloc de naixement de la mare: Catalunya Resta de l’estat. Altres _____________

11. Sap parlar el català? Molt bé Bé Regular Malament

12 .En quina llengua et parla, a tu En català En castellà.Altres:________________

13. .En quina llengua tu li parles, a ella? En català En castellà. Altres:___________

14. Quina llengua parlen entre ells dos, el teu pare i la teva mare?

Català Castellà L’un en català i l’altre en castellà. Altres:__________________

15. Quants germans o germanes tens:___________________

16. Entre vosaltres, com us parleu?

En català En castellà En totes dues llengües, indistintament. Altres:_______

3. DADES INDIVIDUALS

17.Lloc de naixement teu:

Catalunya . .Resta de l’Estat espanyol Altres:__________________

18. Si no has nascut a Catalunya, a quin any vas venir-hi? 19_ _ ... 20_ _

19. Aquest curs a part de les classes específiques de llengua, quines de les següents

assignatures reps en catala? C.Naturalesa C. Socials E. Física Ètica

E.Plàstica Matemàtiques Informàtica Música Tutoria. ______

20. Entens el català parlat? Molt bé Bé . Regular . Malament

21. Saps parlar en català? Molt bé Bé . Regular . Malament

22. Si no has après el català dins de la pròpia família, com l’has après o l’estas aprenent?

Respon a totes sí o no).

A través de:

a) l’escola primària Sí No

b) els amics i les amigues Sí No

c) el barri, el carrer Sí No

d) els mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio, televisió) Sí No

e) l’institut Sí No

Parlar la llengua

275

23. A les persones que t’agraden si són catalanoparlants, en quina llengua els parles?

En català En castellà . Altres ____________________

24. A les persones que t’agraden si són castellanoparlants, però entenen el català, en quina

llengua els parles?

En català En castellà . Altres ____________________

25. En general en quina llengua parles amb els companys i companyes de l’escola?

Només castellà. Més català que castellà Més castellà que català

Només català. 26. A les altres persones com els parles (Respon a totes, sí o no)

a) Sempre en català a tothom Sí No

b) Sempre en castellà a tothom Sí No

c) En català, si sé que són catalanoparlants Sí No

d) En castellà, encara que sàpiga que són catalanoparlants Sí No

e) En català, si veig que l’entenen, encara que ells només parlin castellà Sí No

f) En castellà, si són castellanoparlants, encara que entenguin el català Sí No

g) Sempre en castellà, a tots els castellanoparlants Sí No

27. En una classe feta pel professor o professora en català, en quina llengua expresses els

dubtes, demanes aclariments o respons les seves preguntes?

En català En castellà

28. . En una classe feta pel professor o professora en castellà, en quina llengua expresses

els dubtes, demanes aclariments o respons les seves preguntes?


29. En quina llengua parles al professor/a de català a fora de l’aula?


30. En quina llengua parles als professorat que imparteix la seva assignatura en català, a

fora de l’aula? En català En castellà

31. En quina llengua parles als professorat que imparteix la seva assignatura en castellà, a

fora de l’aula? En català En castellà.

Parlar la llengua

276

32. A l’escola, en quina llengua sents que parlen els teus companys i companyes de

classe?



Aproximadament igual en català i castellà

33. Quines altres llengües sents parlar a l’escola, a l’institut? ____________________

34. A l’escola, a l’institut en quina llengua et parlen els companys i companyes de classe?

En català En castellà . Altres: ______________

35. Fora del centre educatiu, en les altres activitat quotidianes, esbarjo...En quina llengua

sents que parlen



Aproximadament igual en català i castellà . Altres: ____________________

36. Els teus amics i amigues amb qui surts i et diverteixes habitualment són:

Tots catalanoparlant

Manoritàriament catalanoparlants

Majoritàriament castellanoparlant

Tots castellanoparlants

Altres: __________________________

37. Escoltes la ràdio sovint? Sí No

38. Els programes que escoltes a la ràdio són:

Tots en català Més en català que en castellà

Més en castellà que català Tots en castellà

39. Veus generalment la TV. Sí No

40. Veus alguns programes de televisió en català? Sí No Alguna vegada

41. En quina llengua et va més bé parlar?

En català En castellà Igual en català que en castellà

Altres:__________________

42. En quina llengua prefereixes que t’expliquin les diferents matèries?

En català En castellà Igual en català que en castellà

Parlar la llengua

277

43. Com creus que saps parlar el català, tu? Molt bé Bé Regular Malament

44. Com creus que saps parlar el castellà, tu ? Molt bé Bé Regular Malament

45. Puntua de l’1 al 10 la importància de saber parlar correctament el català i saber-lo

utilitzar en qualsevol situació : _________

46. Consideres important que a l’escola es parli i es pugui practicar el català?

SÍ No

47. Creus que escrius més bé el català que no pas el parles Sí No

48. A part de l’escola , al teu barri, al poble, tens possibilitat de practicarlo:

Molt Poc Gens

4. ACTITUDS

49. En la teva feina, en la universitat, etc., com creus que parlaràs tu en el futur?

Només en castellà Més en castellà que en català Més en català que en castellà Només en català

50. Et serà util saber parlar i escriure el català? Sí No

51. Penses que la gent que sap parlar i escriure en català correctament té més oportunitats

de trobar feina? Sí No

52. A la llarga, quina llengua creus que hauria de predominar a Catalunya?

Català Castellà Català i castellà indistintament

53. Els catalanoparlants han de parlar en castellà als castellanoparlants que ja fa temps que

viuen a Catalunya? Sí No

54. Els castellanoparlants que ja saben el català l’haurien de parlar amb normalitat amb els

catalanoparlants? Sí No

55. Els catalanoparlants, quan senten que l’interlocutor parla en castellà sovint canvien de

llengua i parlen en castellà, encara que vegin que els entenen. Com ho veus?

Adequat Inadequat

56. Els castellanoparlants que saben parlar en català els costa canviar de llengua quan es

dirigeixen a una persona catalana. Com ho veus? Adequat Inadequat

57. El català és una llengua que només serveix a l’hora de classe de català ? Sí No

58. El castellà és una llengua més de moda que el català? Sí No

Parlar la llengua

278

59. És possible sentir-se català sense saber parlar en català? Sí No

60. Seria bo que a Catalunya tothom sabés parlar i escriure correctament en català?

Sí No

61. Penses que és natural que els catalanoparlants parlin en català a tothom?

Sí No

62. Seria natural que així com el castellà és l’única llengua oficial a les terres de parla

castellana, el català fos l’única llengua oficial a les terres catalanes? Sí No

63. En una reunió on hi ha persones castellanoparlants que encara no entenen el català,

¿quina solució et sembla més correcta?

Continuar parlant en català, com si res

Continuar parlant en català, però molt més a poc a poc i aclarint-los els dubtes que

poguessin tenir

Parlar tots en castellà

64. Creus que totes les llengües tenen la mateixa importància i són un patrimoni cultural

que cal respectar i intentar conservar? Sí No

Adaptació de l’enquesta de BASTARDAS, Albert a La bilingüització de la segona generació

immigrant. Barcelona: La Magrana.

NOTA:

El model d’enquesta per a 4t d’ESO i 2n de batxilerat és el mateix, només canvia la

formulació d’algunes preguntes relacionades amb el currículum.

Parlar la llengua

279

Parlar la llengua

280

Parlar la llengua

281

25868663 sobre l us de la llengua catalana entre els joves

Documents