3. estudi de la població
TRANSCRIPT
![Page 1: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/1.jpg)
1.- Volum i distribució: quants són i on estem2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica-4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics5.- Migracions6.-Estructura de la població i tècniques de representació
![Page 2: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/2.jpg)
DEMOGRAFIA
La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai.
{demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)}
Població Mundial
![Page 3: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/3.jpg)
1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓLa evolució de la població al món:
Paleolític: 2 a 4 mill./hab.
Neolític: 5 a10 mill./hab.
5000 adC: 80 mill./hab.
1 dC.: 300 mill./hab.
1200 (s XIII): 450 mill./hab.
1650 (s XVII): 500 mill./hab.
1750 (s XVIII): 795 mill./hab.
1850 (s XIX): 1265 mill./hab.
1900 (s XX): 1656 mill./hab.
1950 (s XX): 2516 mill./hab.
1995 (s XX): 5760 mill./hab.
2002 (s XXI): 6215 mill./hab.
2006 (s XXI): 6464 mill./hab
![Page 4: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/4.jpg)
És imprescindible per organitzar un país. Conèixer la natalitat places escolarConèixer l’esperança de vida hospitals, places de geriàtrics, jubilacionsConèixer l’edat de les persones previsió de llocs de treball....
Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt difícils als perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten.L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes especialitzats: Instituts d'estadística. a Espanya l’INE
a Catalunya l’IDESCATque confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1)
Els Ajuntaments elaboren els padronsEls Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.
![Page 5: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/5.jpg)
1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
![Page 6: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/6.jpg)
1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓLa distribució és desigual:
Àsia: 60’1% Europa: 11’4% Àfrica: 14% Amèrica: 13’6% Oceania: 0’5% L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població.
(Dades del 2002)
Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008).http://www. Census.gov/main/222/popclock.html
![Page 7: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/7.jpg)
FACTORS QUE PROVOQUENL’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ
Físics Humans
Altituds mitjanesi baixes
Sòls fèrtils
Climestemperats
Migracions
Desenvolupament urbà i econòmic
Climestemperats
![Page 8: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/8.jpg)
1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓFactors de la densitat de població:1.Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).2.Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys
propici3.Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que
quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.)4.Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament
demogràfic.5.Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de
mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc.
![Page 9: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/9.jpg)
2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.DEMOGRAFIA QUANTITATIVAComponents d’entrada Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de
naixements per cada 1.000 habitants.
Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat.
Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països que arriben
TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000
TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000
![Page 10: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/10.jpg)
2a. FACTORS DE LA NATALITATEls factors que modifiquen la natalitat són: Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la
natalitat. Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes. Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels
matrimonis. Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes. Biològics: composició edat/sexes de la població i les
malalties.
![Page 11: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/11.jpg)
2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA DE NATALITAT
![Page 12: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/12.jpg)
2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA
![Page 13: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/13.jpg)
3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVAComponents de sortida Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per
cada 1.000 habitants.
Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any.
Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país.
TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000
TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000
![Page 14: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/14.jpg)
3a. FACTORS DE LA MORTALITATEls factors que modifiquen la mortalitat són: Guerres i epidèmies Condicions sanitàries Malalties endèmiques Recursos alimentaris, fams, etc.
D'acord amb el resultat final es considera:• Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰.• Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰.• Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.
![Page 15: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/15.jpg)
4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA
Altres fórmules d’interès: Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el
nombre de nascuts i el de morts en una població determinada.
Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.
CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/-
EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )
![Page 16: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/16.jpg)
5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
![Page 17: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/17.jpg)
6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓLa densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol
cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea.
Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.
Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2).
DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2
![Page 18: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/18.jpg)
7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS
![Page 19: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/19.jpg)
8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA
![Page 20: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/20.jpg)
9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Factors de la densitat de població: Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans. Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França,
Alemanya i Itàlia. Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix
Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis.
A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida.
Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.
![Page 21: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/21.jpg)
La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens:
En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat).
En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).
10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
![Page 22: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/22.jpg)
La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.:
1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.
2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població.
11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
![Page 23: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/23.jpg)
3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt.
4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala; consegüentment, la població total torna a estancar-se.
MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
![Page 24: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/24.jpg)
MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
![Page 25: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/25.jpg)
ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.
![Page 26: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/26.jpg)
Teories sobre població: L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria
que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació.
Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts.
12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ
![Page 27: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/27.jpg)
13. COMPOSICIÓ PER EDATS
![Page 28: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/28.jpg)
14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
![Page 29: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/29.jpg)
La superpoblació del planeta, un problema. L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi
ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se.
A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta.
15. LA SUPERPOBLACIÓ
L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.
![Page 30: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/30.jpg)
Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí:
Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)
Exteriors: d’un país a l’altre.
16. MOVIMENTS MIGRATORIS
Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
![Page 31: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/31.jpg)
També es podem classificar: Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal
destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries.
Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals).
Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o familiars.
17. MOVIMENTS MIGRATORIS
![Page 32: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/32.jpg)
Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els països que reben població i en taronja els països que en perden
Europa, EUA, Canadà, Austràlia, argentina, Emirats Àrabs
Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan
![Page 33: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/33.jpg)
Causes de les migracions:1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.
18. MOVIMENTS MIGRATORIS
![Page 34: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/34.jpg)
Conseqüències de les migracions:1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució
de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.
2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals.
3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.
MOVIMENTS MIGRATORIS
![Page 35: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/35.jpg)
Moviments actuals migratoris:
MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
![Page 36: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/36.jpg)
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
![Page 37: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/37.jpg)
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
![Page 38: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/38.jpg)
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
![Page 39: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/39.jpg)
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
Moviments migratoris a partir del 1950:
La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:
Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França.
Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya.
Catalunya, la majoria d’origen andalús:
de 1961 a 1965: 682.954 persones
de 1965 a 1970: 597.771 persones
Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.
La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).
![Page 40: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/40.jpg)
Aspectes qualitatius de la demografia:Diversitat Biològica: Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la
cara. Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100
dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc.
Composició per edats: 0 a 15/16 joves 16 a 65 adults + 65 anys vells
19. Estructura de la població
![Page 41: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/41.jpg)
Aspectes qualitatius de la demografia:Diversitat socioprofessional: Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat
remunerada, o que busquen feina. (atur)(a cada país varia en funció del sexe i l’edat)
Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari.
Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc.
19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
![Page 42: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/42.jpg)
19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT
![Page 43: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/43.jpg)
Diversitat socioprofessional: La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que
estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral.
La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03%
19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%
![Page 44: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/44.jpg)
19d. ATUR A ESPANYA 2007
![Page 45: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/45.jpg)
Aspectes qualitatius de la demografia:Diversitat Cultural:
Analfabetisme Tipus i nombre de llegües emprades. Religions Etnicitat Renda o riquesa
També es pot considerar l’ IDH.
20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.
![Page 46: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/46.jpg)
Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població.
Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.
N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.
21. LES PIRÀMIDES D’EDAT
![Page 47: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/47.jpg)
Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades.
21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.
![Page 48: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/48.jpg)
Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament.
21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide Regressiva de Corea
del Sud ens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.
![Page 49: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/49.jpg)
Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades.
21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat.
![Page 50: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/50.jpg)
Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero.
21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide d’Urna francesa o moderna.
![Page 51: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/51.jpg)
Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern.
21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide de població
desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.
![Page 52: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/52.jpg)
21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN
![Page 53: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/53.jpg)
Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint.
22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA
![Page 54: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/54.jpg)
![Page 55: 3. estudi de la població](https://reader036.vdocuments.net/reader036/viewer/2022062706/557c8500d8b42a9f578b4e28/html5/thumbnails/55.jpg)
MOVIMENTS MIGRATORIS