3.4. gestió del medi litoral - palma de mallorca€¦ · pudent i la cova del bufador. És el...

136 Agenda Local 21 Palma

3.4. Gestió del medi litoral

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient

Si hi ha una cosa que caracteritza el municipi de Palma és la seva condició

costanera, amb 36 km de costa, sense comptar amb els del Parc Nacional

de Cabrera. Per a conèixer l’estat del medi litoral, s’han de caracteritzar

diferents punts, com les condicions meteorològiques, els ports existents i les

platges, entre d’altres, en els quals l’acció damunt un repercuteix damunt

tots els altres.

3.4.1. Platges i zones de bany existents al municipi de Palma

El municipi de Palma és un dels municipis limítrofs amb la mar. Compta amb 5

platges i 8 zones de bany, sense incloure les pertanyents al Parc Nacional

Maritimoterrestre de Cabrera.

Platja de Palma o l’Arenal

Platja amb més de 4 km de recorregut, totalment equipada i que es pot

considerar com la platja més turística de Palma.

3. Béns naturals comuns 137

Figura 3.4.1 Platja de Palma

Taula 3.4.1 Característiques Platja de Palma

Longitud 4.600 m Amplària 50 m Grau d’ocupació

Alt

Composició Arena blanca Accessos A peu, fàcil / Cotxe / Accessos

per a minusvàlids Seguretat Sí Ombrel�les Sí Hamaques Sí Dutxes Sí Zona de fondeig

No

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de

Medi Ambient.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient

Platja de Cala Estància

Petita platja que presenta un elevat grau d’ocupació i a on es pot trobar un

ambient tranquil per al bany.

Figura 3.4.2

Cala Estància

Taula 3.4.2 Característiques de Cala Estància

Longitud 220m Amplària 37m Grau d’ocupació

Alt

Composició Arena blanca Accessos A peu, fàcil / Cotxe Seguretat Sí Ombrel�les Sí Hamaques Sí Dutxes Sí Zona de fondeig

Sí




Caló de Son Caios (Clot d’en Bernadet)

El Caló de Son Caios està a 10 km a l’est del centre de Palma, situat devora

Can Pastilla. És una cala de roques i escassa arena daurada fina.

Figura 3.4.3

Caló de Son Caios (Clot d’en Bernadet)

Taula 3.4.3 Característiques del Caló de Son Caios

Longitud 70 m Amplària 30 m Grau d’ocupació

Baix

Composició Roca i arena daurada Accessos Vianants, cotxes i vaixells. No

accés per a minusvàlids Zona de fondeig

Sí


Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la

Conselleria de Medi Ambient

El Carnatge

El Carnatge està a 9 quilòmetres del centre de Palma, situat entre cala

Pudent i la cova del Bufador. És el referent paisatgístic entre Cala Gamba i

Can Pastilla.

Figura 3.4.4 El Carnatge

Taula 3.4.4 Característiques del Carnatge

Longitud 700 m Amplària - Grau d’ocupació

Baix

Composició Trams rocosos i arenosos Accessos Vianants, vehicles i vaixells.

No accés per a minusvàlids Zona de fondeig

Sí




Cala Gamba

Cala Gamba està a 9 quilòmetres a l’est del centre de Palma, envoltada per

edificis, per la central tèrmica i l’hospital de Sant Joan de Déu, a més de

l’aeroport de Son Sant Joan.

Figura 3.4.5

Cala Gamba

Taula 3.4.5 Característiques de Cala Gamba


Baix

Composició Roca i arena daurada Accessos Vianants, cotxes i vaixells. No

accés per a minusvàlids Zona de fondeig

Sí

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de

Medi Ambient.



El Penyó

El Penyó està a 9 quilòmetres a l’est del centre de Palma, situat entre la platja

de Ciutat Jardí i la punta de la Torre, i davant el club militar Fortí Torre d’en

Pau.

Figura 3.4.6

El Penyó

Taula 3.4.6 Característiques del Penyó

Longitud 100 m Amplària 30 m Grau d’ocupació Baix Composició Arenal de sorra fina Accessos Vianants i vaixells. No accés

per a minusvàlids Zona de fondeig Sí




Platja de Ciutat Jardí

Platja urbana molt freqüentada per un turisme familiar que disposa de bons

serveis i accessos, també per a persones amb mobilitat reduïda.

Figura 3.4.7

Platja de Ciutat Jardí Taula 3.4.7

Característiques de la Platja de Ciutat Jardí


Alt

Composició Arena blanca Accessos A peu, fàcil / Cotxe /

Accessos per a minusvàlids Seguretat Sí Ombrel�les Sí Hamaques Sí Dutxes Sí Zona de fondeig

No



El Molinar

La Platja del Portitxolet està a 2 quilòmetres a l’est del centre de Palma,

envoltada per plantes baixes rehabilitades i circumval�lada pel passeig

marítim de l’antiga barriada pesquera d’es Molinar.

Figura 3.4.8 El Molinar

Taula 3.4.8 Característiques del Molinar

Longitud 1.000 m Amplària 20 Grau d’ocupació

Baix

Composició Trams rocosos i arenosos

Accessos Vianants, vehicles i vaixells. No accés per a minusvàlids

Zona de fondeig

Sí


Font: Elaboració pròpia a partir de dades de

la Conselleria de Medi Ambient


Platja de Can Pere Antoni

Platja situada al nucli urbà de Palma, envoltada d’edificis i de gran activitat

marítima per la seva proximitat als diversos ports de la zona.

Figura 3.4.9 Can Pere Antoni

Taula 3.4.9 Can Pere Antoni


Alt

Composició Arena daurada Accessos A peu, fàcil / Cotxe /

Accessos per a minusvàlids

Seguretat Sí Ombrel�les No Hamaques No Dutxes Sí Zona de fondeig

No




Caló dels Grells

Localitzada a 3 quilòmetres del centre de Palma, situada entre les puntes dels

Grells i la cova dels Coloms. Té un talús majoritàriament rocós i una zona

d’arena gruixuda.

Figura 3.4.10

Caló dels Grells

Taula 3.4.10 Característiques del Caló dels Grells

Longitud 50 m Amplària 20 m Grau d’ocupació Baix Composició Arena blanca Accessos Vianants i vaixells. No accés

per a minusvàlids Zona de fondeig Sí





• Platja de Cala Major

Platja urbana situada en una de les zones més turístiques dels voltants de Palma.

Figura 3.4.11 Cala Major

Taula 3.4.11 Característiques de Cala Major

Longitud 200m Amplària 80m Grau d’ocupació

Alt

Composició Arena blanca Accessos A peu fàcil / Cotxe /

Accessos per minusvàlids Seguretat Si Ombrel�les Si Hamaques Si Dutxes Si Zona de fondeig No




Roques de Cala Major

Roques de Cala Major està a tres quilòmetres del centre de Palma, situada

entre cala Guix i Cala Major.

Figura 3.4.12

Roques de Cala Major

Taula 3.4.12 Característiques de Roques de Cala

Major

Longitud 300 m Amplària 30 Grau d’ocupació

Baix

Composició Rocosa Accessos Vianants i vaixells. No

accés per a minusvàlids

Zona de fondeig

Sí

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi

Ambien. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient


Cala Nova

Cala Nova està a tres quilòmetres del centre de Palma, situada entre la

punta des Cas Català i Cala Guix.

Figura 3.4.13 Cala Nova

Taula 3.4.13 Característiques de Cala Nova

Longitud 50 m

Amplària 20 m

Grau d’ocupació

Baix

Composició Roca i arena daurada

Accessos Vianants i vaixells. No accés per a minusvàlids

Zona de fondeig

Sí



a) Relació de platges amb banderes blaves

Les platges de Palma guardonades amb bandera blava l’any 2009 varen ser

Cala Estància, Can Pere Antoni, Ciutat Jardí i la Platja de Palma. Els anys

2006, 2007 i 2008, nomes tres platges comptaven amb aquest guardó. La

bandera blava acredita la qualitat de l'entorn, l'excel�lència de les

instal�lacions, dels serveis, de les activitats d'educació ambientat i la qualitat

de l'aigua.

Taula 3.4.14 Relació de platges amb banderes blaves als municipis de Mallorca

Municipi Nre. de platges amb bandera

blava 2009 %

Palma 4 10 Calvià 8 20 Andratx 1 2 Pollença 3 7 Alcúdia 1 2 Muro 1 2


Municipi Nre. de platges amb bandera blava 2009

%

Santa Margalida 2 5 Capdepera 4 10 Son Servera 2 5 Sant Llorenç des Cardassar 2 5 Manacor 9 22 Felanitx 1 2 Santanyí 3 7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEE (Foundation for Environmental Education)

Gràfic 3.4.1

% Platges de Mallorca amb bandera blava (any 2009)

10%

20%

10%5%

5%

23%

2% 7%

2%

7%2%2% 5%

Palma de Mallorca CalviàAndratx PollençaAlcúdia MuroSanta Margalida CapdeperaSon Servera St. Llorenç des CardassarManacor FelanitxSantanyí

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEE (Foundation for Environmental Education)

L'Ajuntament de Palma impulsa des de l'any 2004, amb la col�laboració de la

Direcció General de Serveis Socials del Govern de les Illes Balears i

Demarcació de Costes, un projecte que permet que totes les persones

discapacitades que vulguin gaudir d'un dia a la platja ho puguin fer gràcies

al tracte personalitzat així com a les ajudes tècniques ofertes.

Així mateix, totes les platges del municipi varen rebre la "distinció temàtica en

ruptura de barreres físiques i atenció a persones amb discapacitat", atorgada

per ADEAC i la Fundació ONCE.

Les zones d'accessibilitat per a discapacitats a les platges de Palma compten

amb una sèrie d'infraestructures i amb personal específic per a l'accés a la

platja i per a cobrir les seves necessitats. Les infraestructures són les següents:


� Itinerari adaptat des de la parada de bus fins al punt d’accessibilitat

� Plaça d'aparcament reservada

� 1 WC adaptat

� 1 vestidor

� 1 dutxa

� 1 passarel�la de fusta per a accedir a la platja

� 1 zona de repòs amb para-sols de platja

� 1 zona de bany exclusiva, que està abalisada

Cada zona d'accessibilitat disposa, com a mínim, del següent material:

� 1 cadira amfíbia

� 1 joc de crosses adaptades

� 2 guardapits salvavides

� 1 cadira de rodes adaptada

Aquest servei va especialment dirigit a:

� Col�lectius de persones amb discapacitats físiques, psíquiques i/o

sensorials, que acudeixen a les platges de Palma dins l'horari establert i

necessiten un suport humà i les infraestructures del servei per a poder

gaudir del bany a la mar.

� Col�lectius de persones amb discapacitats, físiques, psíquiques o

sensorials, que necessiten un suport addicional per a accedir a la mar i

gaudir del bany. En aquests casos el/la socorrista no dóna suport

directament a la persona usuària, però manté la vigilància constant

durant el bany.

� Membres d'associacions de persones amb discapacitats físiques,

psíquiques o sensorials que acudeixen a la platja amb aquest col�lectiu

de persones, col�laboren en l'ajuda al bany i dinamitzen l'estada de la

persona usuària a la platja.


Referent a la neteja de les platges de Palma, queda encomanada a les

concessionàries que en duen a terme l'explotació econòmica. Aquestes

empreses s'encarreguen d'endreçar-les mitjançant la buidada de papereres,

la conservació del bon estat de l'arena o la neteja dels equipaments que

s'ofereixen (hamaques, dutxes, passarel�les...). Una feina que en temporada

alta requereix la retirada diària de les impureses trobades a l'arena, ja sigui de

forma manual (rampins, pales, carretons...) o mecànica (camions, tractors

amb pala). El treball està supervisat per responsables del Departament de

Medi Ambient de Cort, que vetllen pel respecte a l'entorn.

La cura de les zones de bany i dels voltants de les platges és competència

directa d'Emaya. L'equip de neteja realitza durant la temporada estival una

ruta diària, de dilluns a diumenge, des de les 7 fins a les 14 h, per a mantenir

en bon estat el litoral.

A més a més, Emaya reforça el servei de la Conselleria de Medi Ambient

amb tres embarcacions especialment dissenyades per a recollir els residus

flotants i lluitar contra la contaminació marina.

Per a assegurar que aquestes iniciatives donen els resultats esperats, tècnics

d'Emaya i de l'Àrea de Medi Ambient realitzen periòdicament controls de

l'estat de les aigües i de l'arena.

b) Concessionaris

L’explotació econòmica de la costa i la seva concepció com a element de

reclam turístic fan que les platges i les zones de bany es cuidin amb especial

èmfasi a la temporada estival.

D’aquesta neteja i explotació s’encarreguen empreses privades a les quals

s’atorguen en concessió o, en defecte d’això, EMAYA. La concessió de les

platges a juny de 2010 està assignada a:

� Platges gestionades per EMAYA: platja del costat del Club Cala Nova,

Cala Mut, Punta del Grell, Reial Club Nàutic del Portitxol, zona de bany

del passeig del Molinar, zona de bany Roca de los Vientos, zona de


bany de Mariscal Bartomeu Gayman, zona de bany d’Illa de Samos,

Cala Gamba, Sant Joan de Déu, el Carnatge, el Clot d'en Bernadet,

Puro Beach, aparcament de Cala Estància.

� Platja de Cala Major: Puerto Cervin SL

� Platja de Ciutat Jardí: Progrés Urbà SL

� Platja de Cala Estància: Navarro Valades CB

� Platja de Palma: Empresa Mar de Mallorca SA

� Platja de Can Pere Antoni: Insular Avantia

3.4.2. Servei de Salvament i Socorrisme

Al municipi de Palma trobam 13 zones de bany, de les quals 5 compten amb

un servei de socorrisme en temporada estival.

Les platges que disposen d’aquest servei de socorristes són: Cala Estància,

Ciutat jardí, Cala Major, Platja de Palma i Can Pere Antoni; aquestes platges

són les que reben una major afluència de visitants/usuaris tant dels habitants

locals com de turistes, ja que coincideixen amb zones amb una important

activitat turística, marcada pel seu estat de maduresa i, per tant, associada a

una infraestructura molt desenvolupada com és en el cas de la Platja de

Palma, Cala Major i Ciutat Jardí.

D'altra banda es compta amb un servei de policia turística encarregat

especialment de la vigilància de la zona costanera, tant de dia com de nit.

Aquest servei, que vetla pel gaudi dels usuaris de les platges, es desenvolupa

des de maig fins a octubre.

En el cas de les platges de Can Pere Antoni, i de Cala Estància, són dues

platges marcades per un tipus d’usuari local degut sobretot a la proximitat

del centre de Palma.

Per tant aquestes platges que presenten una gran afluència de

visitants/usuaris són les que tenen un risc més alt; atenent el Decret 2/2005, de


14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que

han de complir les platges i les zones de bany de la Comunitat Autònoma de

les Illes Balears, han de disposar d’uns serveis que garanteixin un gaudi segur

de la platja i d’un Pla de salvament.

El Pla de salvament de cadascuna de les platges anteriorment esmentades en

recull informació específica. Això no obstant, a la taula que es presenta a

continuació es poden observar el sistemes de vigilància i salvament de què

disposa cadascuna.

Taula 3.4.15

Pla de salvament de les platges de Palma

PLA DE SALVAMENT Cala Estància

Ciutat Jardí

Cala Major

Platja de Palma

Can Pere Antoni

ELEMENTS Abalisament X Senyals de perill x x X Cartells informatius x x x x X Z. ancoratge X Embarcadors/molls x x SERVEIS DE LA PLATJA Passarel�la discapacitats x x x x X Telèfons x x x x X Dutxes x x x X Lavabos x x x X Lloguers x x x X Quioscs/ balnearis x x x x X MATERIAL DE SALVAMENT Embarcacions de salvament (semirígida, moto i llitera per a moto)

x x x x X

Equipaments de rescat x x x x X Farmacioles portàtils x x x x X Equip oxigenador x x x X Desfibril�lador x x x X Banderes senyals x x x x x Bandera blava x VIGILÀNCIA Torres de vigilància x x x x X Lloc de vigilància x x x x X Primers auxilis x x x x Font: Ajuntament de Palma


RECURSOS HUMANS Cala Estància

Ciutat Jardí

Cala Major

Platja de

Palma

Can Pere

Antoni Socorrista d’activitats aquàtiques (estàtic)

1 1 1 1 6

Socorrista d’activitats aquàtiques (dinàmic)

1 1 1 1 4

Socorrista d’activitats aquàtiques (patró amb moto aquàtica)

1 ** ** ** 1

Socorrista d’activitats aquàtiques (socorrista amb moto aquàtica)

1 ** ** ** 1

Socorrista d’activitats aquàtiques (suport)

1 1* 1 1

Socorrista d’activitats aquàtiques (supervisor)

1* 1* 1 1* 1

Cossos de seguretat (Policia Local) 2 2 2 2 Cossos de seguretat (CNP) Transport sanitari (Conductor d’ambulància)

1

Transport sanitari (tècnic amb suport vital bàsic)

1

Font: Ajuntament de Palma

Taula 3.4.16 Servei de socorrisme

Temporada alta Temporada mitja Temporada

mitja/baixa DATA 01/06-30/09 01/05-31/05 01/10-31/10 HORARI 10’00h – 18’00 h 11’0 h – 17’00 h 11’0 h – 13’00 h Font: Ajuntament de Palma

3.4.3. Ports comercials i recreatius

La Llei 27/1992, de ports de l’Estat i de la marina mercant, instaura un model

de gestió portuària per als ports d’interès general, basant-se en ens públics

denominats autoritats portuàries, amb personalitat jurídica i patrimoni

propis, que són independents de l’Estat i que tenen plena capacitat per a

obrar. Aquests estan agrupats al voltant d’un òrgan que depèn del Ministeri

de Foment, Ports de l’Estat.

A través del Reial decret 1590/92, del 23 de desembre, a l’Autoritat

Portuària de Balears, se li assignà la gestió dels ports de Palma, Alcúdia,


Maó, Eivissa i la Savina. Una mateixa autoritat portuària pot assumir la

gestió, l’administració i l’explotació de més d’un port de competència

estatal dins una Comunitat Autònoma, com és el cas de l’Autoritat

Portuària de les Balears, que gestiona els cinc ports considerats d’interès

general per la Llei 27/1992 a l’arxipèlag.

L’Autoritat Portuària de les Balears té les següents competències:

� Realització, autorització i control de les operacions marítimes i

terrestres relacionades amb el trànsit portuari i els serveis portuaris.

� Ordenació de la zona de servei del port i dels seus usos portuaris.

� Planificació, projecte, construcció, conservació i explotació de les

obres de serveis del port i de les senyalitzacions marítimes.

� Gestió del domini portuari i dels senyals marítims.

� Foment de les activitats industrials i comercials relacionades amb el

trànsit marítim o portuari.

Per altra banda, dins el marc normatiu hi ha la Llei de ports de les Illes

Balears, de dia 21 de juny de 2005, que té per objectiu desenvolupar una

política portuària que ajudi al progrés de les Illes Balears, que afavoreixi el

desenvolupament sostenible, la gestió racional dels recursos i la promoció

d’un model turístic de qualitat.

Amb aquesta Llei es crea Ports de les Illes Balears, que és l’ens públic que

assumeix les competències i les funcions executives als ports gestionats per

la Comunitat Autònoma. Els objectius són:

� Utilitzar de forma racional el litoral i els recursos naturals, per mitjà de

l’harmonització del sistema portuari amb la planificació territorial,

urbanística i la preservació del litoral, en consonància amb els seus

valors culturals, paisatgístics i mediambientals.

� Fomentar la participació dels agents econòmics i socials en la

política portuària.


� Incrementar la qualitat en la prestació dels serveis als usuaris.

� Aconseguir una major agilitat en la gestió d’acord amb criteris

d’eficàcia, eficiència i bona administració.

� Fomentar l’activitat econòmica dels ports.

� Tenir autosuficiència financera.

Amb l’aprovació de la nova Llei de ports de les Illes Balears es confereix a

les institucions de la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en

matèria de ports no qualificats d’interès general per l’Estat i de ports de

refugi i esportius.

Dins els ports que són competència de la mateixa Comunitat Autònoma, es

troben dos tipus de gestió dels ports. Per gestió indirecta, hi ha un total de

28 ports a les Illes Balears i, per gestió directa, n’hi ha 13.

Al terme municipal de Palma, del total de 12 ports existents tan sols 3, Club

Nàutic de Cala Gamba, Club Marítim de Sant Antoni de la Platja i Club

Nàutic de l’Arenal són competència de la Comunitat Autònoma, i aquests

estan gestionats de manera indirecta. La resta del ports són competència

estatal i, per tant, es regeixen per la Llei 27/1992, de ports de l’Estat i de la

Marina Mercant.

Del total dels 12 ports existents al municipi, n’hi ha 9 que són de

competència estatal : CM Molinar de Llevant, CN Portitxol, Port del Portitxol,

CN de Palma, Passeig Marítim de Palma, Marina Port de Mallorca, Club de

Mar, moll de pilons de la Quarantena, moll de pilons de la Mediterrània.

El tipus d’explotació que predomina és concessió d’explotació al Club

Nàutic com és el cas de: CN l’Arenal, CN Sant Antoni de la Platja, CN Cala

Gamba, CM Molinar del Llevant i Club de Mar. El tipus d’explotació de

concessió a la Societat Mercantil són: Marina Port de Mallorca, pantalà de

la Quarantena i Pantalà de la Mediterrània.


Durant l'any 2009 el municipi de Palma va estat guardonat amb cinc

banderes blaves als seus ports. Els ports guardonats foren el Club de Mar,

l’Escola Nacional de Vela Calanova, Marina Port de Mallorca, Reial Club

Nàutic de Palma i el Club Marítim Sant Antoni de la Platja.

Taula 3.4.17

Ports del municipi de Palma

Ports de Palma Nre.

d’amarratges

Tipus d'explotació

Tipus de port

CN de l’Arenal 635 1 2

CM de Sant Antoni de la Platja

379 1 2

CN de Cala Gamba 220 1 2

CM del Molinar de Llevant (*) 120 1 2

CN del Portitxol (*) 260 .. ..

Port del Portitxol (*) 649 .. ..

CN de Palma (*) 996 .. ..

Passeig Marítim de Palma (*) 764 .. ..

Marina Port de Mallorca (*) 152 2 1

Club de Mar (*) 625 1 2 Moll de pilons de la Quarantena (*) 90 2 2

Moll de pilons de la Mediterrània (*) 62 2 1

Font: IBESTAT

* Competència estatal (no transferit a la Comunitat Autònoma)

Tipus d’explotació

1. Concessió d’explotació al Club Nàutic

2. Concessió d’explotació a Societat Mercantil

3. Directa per la Comunitat Autònoma

4. Directa per l’Autoritat Portuària de Balears


Tipus de port

1. Dàrsena esportiva situada a un port comercial de la Comunitat Autònoma

2. Ports esportius de promoció privada

3. Ports en construcció

4. Situació a port comercial de l’Administració estatal

Ports esportius que compten amb el distintiu de bandera blava al municipi (any

2009)

- Club de Mar - Palma

- Marina Port de Mallorca

- Reial Club Nàutic de Palma

- Club Marítim Sant Antoni de la Platja – Palma

- Escola Nacional de Vela Cala Nova – Palma

3.4.4. Contaminació de litoral

Els grans abocaments contaminats d’aigües residuals i industrials constitueixen

part de la imatge que il�lustra l’agressió de l’home sobre la mar.

Afortunadament, a les Balears, actualment ja no existeixen grans indústries que

aboquin a la mar, i bona part de les aigües residuals reben un mínim de

tractament de depuració. Malgrat tot, els abocaments segueixen existint i a

vegades són importants. Principalment són:

� Abocaments de plantes depuradores

� Abocaments d’aigües residuals sense tractar

� Contaminació portuària

� Contaminants agrícoles


� Contaminació tèrmica

� Contaminació salina

� Residus sòlids

3.4.5. Qualitat ambiental de les aigües de bany

La normativa que regula els criteris de qualitat mínima exigible a les aigües de

bany és el Reial decret 1341/2007, d’11 d’octubre, que recull les directrius de la

Unió Europea i que s’ha començat a aplicar a la campanya de 2008, ja que

substitueix l’anterior legislació en la matèria.

Aquesta normativa estableix mesures de control, classificació, gestió i

informació al públic de les zones d’aigües de bany, i té sempre com a finalitat

la protecció de la salut pública, a més de la protecció i la millora de la qualitat

del medi ambient.

A la següent taula es defineixen els requisits de qualitat de les aigües de bany.

Taula 3.4.18

Paràmetres obligatoris i valors per a l’avaluació anual

Qualitat

Aigua Continental Suficient ** Bona * Excel�lent * Unitat

Enterococs intestinals 330 400 200 UFC o NMP/100

ml.

Escherichia coli 900 1.000 500 UFC o NMP/100

ml.

Qualitat

Aigua Costera i de transició Suficient ** Bona * Excel�lent * Unitat

Enterococs intestinals 185 200 100 UFC o NMP/100

ml.

Escherichia coli 500 500 250 UFC o NMP/100

ml.

Font: RD 1341/2007

* Conforme a l’avaluació del percentil 90. ** Conforme a l’avaluació del percentil 95.


Avaluació i classificació de les aigües de bany

� Qualitat insuficient: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els

valors de les enumeracions microbiològiques pitjors que els valors de

“qualitat suficient” que figuren a les taules anteriors.

� Qualitat suficient: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els

valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors

de “qualitat suficient” que figuren a les taules anteriors.

� Qualitat bona: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els


de “qualitat bona” que figuren a les taules anteriors.

� Qualitat excel�lent: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els


de “qualitat excel�lent” que figuren a les taules anteriors.

Qualitat de les aigües de bany de Palma

Els criteris amb els quals es realitza la qualificació sanitària de l’aigua de bany,

en el punt de mostreig, són els següents:

- Aigües 2: Són aigües aptes per al bany, de molt bona qualitat (excel�lents).

Són les que compleixen de manera simultània les següents condicions:

Com a mínim el 95% de les mostres no sobrepassen els valors imperatius dels

següents paràmetres: coliformes totals, coliformes fecals, color, olis, minerals,

substàncies tensioactives, fenols i transparència.

Com a mínim el 80% de les mostres no sobrepassen el valors guia dels següents

paràmetres: coliformes totals i fecals.

Com a mínim el 90% de les mostres no sobrepassen els valors guia dels següents

paràmetres: estreptococs fecals, transparència i matèries flotants.


� Aigües 1: Són aigües aptes per al bany, de bona qualitat (aptes). Són

aquelles en què es compleix la condició 1 de les aigües 2, però no es

compleixen les condicions 2 i 3 de les aigües 2.

� Aigües 0: Són aigües no aptes per al bany (no aptes). Són aquelles que

no compleixen la condició 1 de les aigües 2.

Al municipi de Palma es realitzaren un total de 324 mostres repartides en 15

punts de mostreig en 5 zones de bany. En funció d’aquests criteris de

qualificació, els resultats de les aigües de bany del municipi de Palma són

aquests:

Taula 3.4.19 Punts de mostreig de les platges de Palma

Municipi

Nre. de punts

de mostreig

PM Excel�lents

PM Aptes

PM No aptes

Palma 2008

15 14 1 0

Font: Conselleria de Salut i Consum. Govern de les Illes Balears

Taula 3.4.20 Evolució de la qualitat de l’aigua de les platges de Palma

Zona de bany Punt de mostreig Qual. 2004

Qual. 2005

Qual. 2006

Qual. 2007

Qual. 2008

Platja de Palma Dreta del torrent dels Jueus 2 2 2 2

2

Platja de Palma Davant el balneari 8 2 2 2 2 2

Platja de Palma Davant el balneari 11

2 2 2 2 2

Platja de Palma Cant. canal de Sant Jordi

2 2 2 2 2

Platja de Palma Esq. balneari 15 2 2 2 2 2 Platja de Palma Can Pastilla 2 2 2 2 2 Platja de Cala Estància

c. Sant Antoni de la Platja

2 2 2 2 2

Platja Cala Estància Racó dret 2 2 2 2 2 Platja Cala Estància Davant l’escaleta 2 2 2 2 2

Platja Ciutat Jardí Davant el c. dels Esculls, 1

2 2 1 2 2

Platja Ciutat Jardí Davant el carrer de l’Illa de Malta

2 2 2 2 2

Platja Can Pere Antoni

Dreta de l’espigó 2 2 2 2 2


Platja Can Pere Antoni

Davant GESA 2 2 2 2 2

Platja de Cala Major Cant. de l’espigó 2 2 2 1 1

Platja Cala Major Balneari - dreta de la Platja

2 2 2 2 2

Font: Conselleria de Salut i Consum. Govern de les Illes Balears

Podem veure com la qualitat de les aigües de bany es manté com a aigua 2 a

tots els punts de mostreig, excepte a Ciutat Jardí, davant el carrer dels Esculls,

on ha millorat respecte de 2006; i a Cala Major, a l’esquerra de l’espigó, on ha

baixat la qualitat respecte de l’any 2006.

3.4.6. Abocaments

Hi ha diferents tipus d’abocaments:

� Abocaments de les plantes depuradores i dessaladores

La gran majoria de les aigües residuals generades a Mallorca reben algun tipus

de tractament a plantes de depuració abans de ser abocades. A Palma

existeixen actualment dues plantes depuradores EDAR 1 i EDAR 2, on només

l’EDAR 2 aboca aigua a la mar mitjançant un emissari submarí.

Quant a la dessaladora Badia de Palma, la canonada d'evacuació de la

salmorra va cap al mar pel mateix camí pel qual s’instal�la la canonada

d'impulsió d'aigua bruta,i se’n separa en un punt en qual accedirem al fons del

torrent Gros.

� Abocaments d’aigües residuals sense tractar

Algunes instal�lacions i alguns habitatges segueixen abocant directament a la

mar. L’existència de clavegueram no implica que totes les infraestructures hi

estiguin connectades. Moltes utilitzen el pou negre, amb posterior filtració cap

a la mar.

� Contaminació portuària


Als ports, producte del manteniment dels vaixells, es produeixen abocaments

altament contaminants: aigües residuals, olis, dissolvents, sentines, pintures, etc.

Al municipi de Palma hi ha un port comercial i set d’esportius. A alguns

d’aquests ports no existeixen sistemes adequats de recollida de les substàncies

tòxiques i acaben anant a parar directament a la mar.

Les aigües residuals de les persones que utilitzen els vaixells van a parar a les

aigües del port i de les cales directament. En aquest cas el major problema no

ve donat pel tipus d’aigua residual (es tracta de matèria orgànica) sinó per la

quantitat de l’abocament i la poca renovació de les aigües de les cales i del

port.

a) Materials recollits

La distribució de les recollides depèn directament dels corrents i vents

predominants.

La recollida de materials cobreix dues línies de treball. La primera línia està

coberta per embarcacions tipus Virot, Corb Marí i Minipelicà, que recullen

residus flotants de mesura petita, dins la franja d’aigües someres (el primer ¼ de

milla).

La segona línia la cobreixen les embarcacions tipus Pelicà, que recullen residus

de major volum fins a les 4-5 milles.

Els materials recollits es classifiquen en:

� Fustes: S’inclouen els residus de qualsevol tipus d’origen que tinguin en la

seva composició fusta natural, com per exemple troncs, branques i

canyes, pales i taulons de construcció, restes d’embarcacions...

� Matèria orgànica: Inclou la vegetació i els animals morts, i les escumes a

les aigües litorals.

� Plàstics: Inclou embarcacions pneumàtiques a la deriva, matalassos de

platja, ampolles, borses i petits trossos de plàstic.


� Olis i derivats: Inclou totes les substàncies derivades d’hidrocarburs i olis,

com pèrdues de combustible o d’oli de les embarcacions.

� Algues: Inclou les restes vegetals d’origen marí.

� Altres: Són tots els residus que per la seva constitució no poder estar a les

altres categories.

A la següent taula es mostren les dades de recollida de material durant els

mesos de juny, juliol, agost, i setembre per municipi.

Taula 3.4.21

Materials recollits a la mar de juny a setembre de 2009

Kg de material recollit el 2009

Municipi Juny Juliol Agost Setembre Total 2009 Campos 818 339 549 281 1.987 Les Salines 837 638 732 500 2.752 Santanyí 2.190 1.680 2.138 825 6.833 Llucmajor 2.693 3.876 3.327 2.358 12.254 Palma 2.881 3.316 3.613 3.128 12.937 Calvià 3.426 4.106 4.674 2.557 14.764 Andratx 2.758 6.329 3.535 5.945 18.567

Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears

Gràfica 3.4.2

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

Juny Juliol Agost Setembre

Kg

ma

teri

al r

ec

olli

t

Campos Ses Salines Santanyí Llucmajor

Palma Calv ià Andratx


La distribució de les recollides depèn directament dels corrents i dels vents

predominants, per la qual cosa es fa molt difícil saber el lloc exacte de

procedència del material recollit. La temporada 2009 és molt semblant a la


de 2008 quant a la repartició de quantitats per l’Ajuntament, lligat

directament amb el nombre de platges i els quilòmetres de costa.

Taula 3.5.22 Materials recollits a la mar al terme municipal de Palma

Evolució temporal del material recollit a Palma

Any Juny Juliol Agost Setembre Total 2004 2.241 4.602 6.428 3.840 17.111 2005 4.486 5.287 5.994 10.048 25.815 2006 5.170 4.530 5.648 4.455 19.803 2007 3.385 3.402 8.896 4.935 20.618 2008 4.105 6.302 4.281 3.041 17.728 2009 2.881 3.316 3.613 3.128 12.937


Gràfica 3.4.3

Evolució dels kg de material recollits

12.937

17.72820.61819.803

25.815

17.111

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Kg

re

co

llits


L’evolució de la recollida de material presenta una tendència a la disminució

d’aquestes quantitats. Malgrat tot, el 2005 va presentar unes quantitats de

recollides bastant superior a l’any anterior, i des de 2007 fins ara la tendència

és a la disminució.

3.4. gestió del medi litoral - palma de mallorca€¦ · pudent i la cova del bufador. És el...

Documents