.491EdIIIILIIL~1=11•Maln••n•1n11••nnnn•11 i•I=.1n1nn•• •••nnn•11•11NQ 33 Capdépera-Cala Rajada Setembre 83

ELS NCOSTRCOS VELLS

HAN ESTAT NCITiCIA

CAP VERMELL - 2 -

TERCERA EDAT

El tema dels vells ha entrat de ple dins la nostra societat. S'obrin clubs, esparla de residéncies, s'organitzen activitats, els partits els posen en programa...

Venturosament la medicina i les condicions de vida han allargat la nostra existén-cla. De cada deu gabellins més d'un está jubilat; té més de 65 anys. Molts d'aquestsjubilats disfruten d'una salut excel.lent i necessiten seguir en actiu. N'hi ha quea ca seva tenen tota la feina que volen; perd també n'hi ha que, encara que ja nopoden fer feina (ja n'han feta!), poden tenir alguna activitat més lleugera i elsfa falta organitzar-sé per donar sentit al seu temps lliure.

Una altra necessitat que es deixa sentir és la de trobar-se amb els amics dela seva edat i conversar, jugar, discutir i, quan faci falta, dir una paraula coma col.lectiu respecte de coses que els afecten (residéncia, club, etc.)..

Tots n'hem d'aprendre: els vells a organitzar-se i donar sentit a la seva vidade jubilats i els joves a donar una má sense actituds paternalistes.

Que els vells s'organitzin, tenguin clubs, residències, etc. mai pot dispensarcap família del respecte, l'acollida, l'estimació que deu als seus majors.

•LLOCS DE VENDA:

- Els dos estancs de Capdepera.

- Llibreria l'Orient.

Llibreria Escolar.

- Llibreria Cala Rajada.

- Llibreria Quart Creixent. Ciutat.

29 Expo.FilcaNSOL NAIXENT

LAÇA DES SITJAR CAP VERMELL - 3 -

UNA ALTRA Els assidus al nostre camp de futbolhem escoltat moltes vegades la.

propaganda d'un constructor local dient que"X... construye y destruye". El calfred etpega quan arribes a l'011a per allunyar-teuna estona de gent, platges i ciment. Al capd'amunt d'aquest racó erm i esquero hi estanaixecant una gran casa. Aquella frase enginyosaes torna tenebrosa.

ACAMPADA Devers 80 al.lots de Capdepera iCala Rajada han acampat vuit dies

a Cala Murta (dins Formentor), del 25 de juliolal 1 d'agost. Les gincames, tirolines, tallersi banys els han ajudat a treballar, jugar,divertir-se i estimar la natura en grup. Araes prepara una devallada del Torrent de Pareis.

UELLS Segueixen essent actualitat. Els deCala Rajada, , dins les festes de Sant

Roc, tengueren un acte per als más vells. Elsde Capdepera, en un acte multitudinari, dinsles festes de Sant Bartomeu, inauguraren 'unlloc d'esplai i tertúlia a la cantonada GómezUlla - Plaga de la Constitució; per començar

hi feren una exposició de fotografies antigues.Per cert, que aquest dies está a punt

de concloure un estudi sociolágic de la terceraedat de Capdepera i Cala Rajada encarregatper l'Ajuntament.

CONFRARIA Tal i com anunciàvem el mes passat,han tengut lloc, en el si de la Con-

fraria de Pescadora, les eleccions dels cárrecsdirectius de l'entitat. Un procés que ha. duratcasi un mes i que ha donat el resultat segijent:Patri') Major, Mateu Mercant Sirer; Vice-PatróMajor, SebastiA Garau Isern; Vice-Patró MajorSegon, Joan Garau Flaquer. Lo más significatiud'aquestes eleccions ha estat la incompatibilitatdels elegibles amb altres activitats al margede la pesca.

GAS-OIL Seguint amb temes de pesca, hem de deixarconstáncia del malestar del sector per

la importantissima reducció que ha sofert laquota de gas-oil subvencionat. Durant el mesd'agost, i tambe segueix aixl en el present mesde setembre, la dita quota s'ha reduit en un.40 % respecte del mes de juliol. Això vol dirque tot aquell combustible que. s'utilitza perdamunt de la quota s'ha de pagar a preu normal,Dit amb pessetes, a alguna barca de "bou" aixòli pot supcsar unes despeses suplementAries d'unes50.000 N mensdals.

CC.00. En cercles pròxims a aquest sindicatlamenten la poca inquietud que es nota

en aquests moments entre els obrera i les dificul-tats que troben a moltes empreses, en contrastamb les facilitats que ofereixen a la UGT.

BARS Com ja ho feren l'any passat, tambe aquestestiu han duit els bars de lea festes els

alumnes de BUP i FP per arreplegar doblecs envistes al viatge d'estudis. A Capdepera no trague-ren ni per una pipa.

DIRECTOR Ha- estat designat Director de l'Escolade S'Alzinar, de Capdepera, Don Toni

Sureda. La gent parla molt bé deis seus primeraanys de mestre; esperare que aquesta sigui l'opor-tunitat perquá tregui lo millor de sí . mateix

S'Alzinar coffenci una nova etapa en be delnostre poble.

ENTRENADOR L'equip de basquet local ja té entre-nador titulat. Acaba d'aconseguir

el títol En Tomeu CatalA; l'important és queara els jugadors encertin la canastra.

FILATELIA 'Sol Naixent" ha . organitzat, per SantRoc, la 21 Exposició Filatálica de

Capdepera, Commemorativa de l'entrega del Castell

al poble. A la Residència de Cala Rajada s'exposa-

ren col.leccions de deu nacions i cinc temátiques.Corres concedí un matasegells especial per aaquesta costra.

ri I L tlz ,T21_ . \

11TIiLL

\ ENTREGA CASTILLO AL PUEBLOi3-15 AGOSTO 1983

CAPDEPERA

MARCH La casa mítica de Cala Rajada ha donatuna escultura i una parell de quadros

a l'Ajuntament de Palma, Molts pocs' gabellinsdeuen haver sentit que aquestes obres sortissind'aquí; tanmateix, per lo que les coneixíem idisfrutAvem...

Un any més, i amb la mateixa tánica de des a-rrelament i llunyania del poble, han organitzat

un curset d'eSplai damunt l'Agulla; devora loque es podria fer la participació ha estat insig-nificant, perá pareix que ho cerquen.

(segueix a l'altra página)

(

CAP VERMELL - 4 -

(ve de la pagina anterior)

FESTES Com recordavemala portada delmes passat, l'agost és mes de

festes. Per fidelitat a les més pures tradicionsla pluja convertí en pelleringos els paperinsacabats de posar tant per St. Roc a Cala Rajadacom per St. Bartomeu a Capdepera.

Les fastas de Sant Roc començaren amb uncercavila acompanyat de xeremies que acaba ala Plaga dels Pins amb una convidada de cocai vi i un homenatqe als jubilats de més edat_Hi hagué turistes i mallorquins que es posarencom un tamborino; fins i tot se'n duien un muntde trossos a ca seva. Pareixien tamos de fam.

N'Ataulfo Martínez no pogué resistir latentad() d'organitzar unes carrers de bicicletas,i ja sabeu que ell d'aix6 en sap. Tampoc elsfilatèlics del "Sol Naixent" volgueren quedardarrera amb motiu del primer aniversari de laseva naixença.

Les vetlades varen cesar variadas i cadauna interessant dins el seu astil: La presentado-ra de la TVE, Silvia Tortosa, introduí SantiSana, Johnny Aladin, Aires Gabellins, Tropical Show BaLlet i los Fabulosos Paraguayos. Un altrevespre l'ompliren els cantants Tomeu Penya,Pau Riba, Joan Bibiloni i Ovidi Montllor. LlAsti-ma que molta gent es conformas 3mb En TomeuPenya i es perdés els poemes recitats per OvidíMontllor. La - darrera vetlada, endemés dels focsd'articifi, tengué un to de gran sensibilitatamb el grup de mim "El Tricicle" amb l'obra"Manicomi".

* * *

IIIIMIMM.11111111111111111n17~

Les fastas .de Sant Bartomeu si tenguerenuna característica fou la nombrosa assisténciaa tots els actes. Comengá amb el cercavila ambBanda i Tambors.

Hi hagué el torneiq de futbol, la V carrerapopular (amb uns 40 participants), el "tiro pi-chén" i la Plaga d'Es Sitjar s'omplí de ninsel dematí de St. Bartomeu per trancar ollas, jugar i córrer el conill i el pollastre.

Les vetlades de sa Plaga d'Es Sitjar varenesser gratuItes i la gent no hi va faltar: Unvespre per seguir las endemeses de "N'Espardenyeta i el Rei", representada pel grup Cucorba; unaltra per la demostració de judo del Club Muratorei el concert de la banda de música Filarm6nica de Porreres; un altre per revire nostalgies escol-tant José Guardiola, Ramón Calduch, Salomé, LucioBarbosa i Bruixos; un altre En Xesc Forteza amb"Pocavergonyes S•A•" deia lo que la gent voliaescoltar i, finalment, la vetlada nostra ambl'escola de Ballet Classic de Capdepera, Castellde Capdepera i Sa Gavella.

A l'església, el dissabte de la festa hihagué un concert de la rondalla "Roleo de Cabe-llins" i la Coral S'Alzinar; és de les vegadesque hi hem vist més gent. L'horabaixa del diade Sant Bartomeu hi hagué una Concelebració solem-ne amb homilia de Mn. Tomeu Catalá.

La barrumbada caiguda una hora abans noespanta els vells que ompliren la Plaga de laConstitució, digueren gloses, cantaren' cançons

antigues, tastaren les Coques i el vi i obrirenun local social amb exposició de fotos. -

La pluja obliga a suspendre les carreresde cavalls i els focs d'artifici hagueren d'espe-rar fins l'endemá pergué tot estava molt humit.

Del reclam ecologista se'n cuidá un col.labo-rador d'aquesta revista que penjá una pancartaenmig del carrer d'Es Port: "Sant Bartomeu, SantBartomeu; el Trenc és nostre i no és seu!"

FRIVOLITATS Aquesta época de l'any Cala Rajadad6na per fer una cr6nica diaria

de princesas tristes i estantisses, marquesoselegants i arnats, artistes destapadas i tenyi-des... etc., etc. ¿A voltros vos interessa 9 •

CENTENARI Ompl de coratge sabre que la revistade poble "Felanitx" . ha arribat als

cent anys. La nostra felicitad() més sincerai acceptam l'envit. ¿Vos imeginau "Cap Verme11 9

d'aquí a cent anys? .

NORMALITZACIO A poc a poc es fan passes. Elsprogrames de , fastas s'han redac-

tat en mallorquí i castellá. També alguns rétolss'han escrit correctament, encara que no tots.ESperem que els particulars i comerciante tambés'animin. Encara que no serveix per guanyarmés...

CAP VERMELL - 5 -

CANOES Escarrufa veure, un dia sí i l'altretamb, com les canoes s'atraquen a

tota velocitat fins 'a pagues passes de la plat-ja, entre nins i adults que es banyen. Qualsevoldia hi haurá una desgrácia. Tampoc no és gensagradable veure com es passeja per damunt laplatja un nin amb una pistola amb l'arpó parat.

CASTELL Li han posat una mini-il.luminació,dos focus, que mostren el Portalet

i un tros de murada. La prova pot servir perveure que, amb pocs doblers, podria quedaril.luminat dignament.

Encara que, en aquest moment, lo que manconecessita el Castell llum. Ja és hora deque es rounesqui el Patronat i comenci a fer-hi feina. Si-badam l'haurem d'aixer d'en terra.

AIGUA Potser l'aigua caiguda amb abundánciala segona quinzena d'agost haurá ajudat

a resoldre el problema d'un sector de CalaRajada que, en comptes de rebre aigua potable,no s'hi podien ni dutxar.

TAMPICO Li han tallat la cresta. Intentarenaixecar un Atic rápidament, a 'veure

si passava per malla, pera li han fet esbucar.

DURANT ELS MESOS DE JULIOL I AGOST...

Han nascut:

Elionor Morey Estevade Pere i Magdalena.

Catalina Ma. Arasa Potslesde Agustín i Caterin.

Joan Ignaci Adrover Sanchode Joan i Consuelo.

Joan Arévalo Domínguezde Pere i M. Angels.

Lucia Rodríguez Romerade Enrique i Isabel.

Pere Terrassa Hernándezde Eugenio i Julia.

Cristina Ma. Saura Woodsde Enrique i Elaine.

Antoni Lliteres Konckede Antoni i Manuela.

Sara Casellas Schwagelide Eduardo i Madelaine.

Ma. del Carmen Cerro Flaquerde Gregorio i Maria.

Abigail Rosa Lorenzode Silverio i Juana.

Margalida Quart* Pascualde Joan Josep i Bárbara.

Natalia Flaquer Bellde Miguel i Janean

Pablo Y'ork Scarlet Bolívarde. Paul i Josefa.

Fani Tous Gomannde Pere i Heidrun.

M. Cristina Lillo Muñozde Fernando i Francisca.

S'han casat:

José Carayol Pérezamb Ingrit Weehuizen Beltrán.

Luís Salvador Vidalamb Josefa Piñol Torrente.

Joan Mercant Terrassaamb Joanita Terrassa Vives.

Pep Gomila Gómez-Quinteroamb M. Isabel Guspí Cursach.

Han mort:

Antónia Juan 'Pascual.Catalina Carbonell Servera.Joan Massanet Pascual.Magdalena Ferrer Orpí.Ewalt Finberg.Bárbara Flaquer Obrador.Gabriel Alzina Lliteres.Richard Graaf-Hunter.Richard Boileau:Antònia Campins Pastor.

CAP VERMELL - 6 -

COM

VIDA !! " VIDA !!crit que la carn esqueixa

carnnacuda carnamb dolor.

Carn de l'amor de sí,carn de l' autoconeixença,

i banyada de plors i llàgrimesperquè per a morir se sent,

s'estima a si mateixa.

MATEU GILI

per 1Ã?PER QUP els municipals no acompanyaven

el cercavila de Sant Bartomeu?

PER QU2 demanam a les medicines loque sols pot donar l'estimació?

PER QUP deixam les bosses i els poalsde brutícia com no els voldríemtrobar noltros?

PER QUP ningú pot assegurar que noacabará els seus dies a unaresidència de vells?

déelmes *NadesDes Pastor de Son Perdiu

Festes passades, coques menjades...L'any que ve será un altre any,ja que lo que es .diu enguanyhan estat fastas banyades.Casi les mos ha esvortadesaquesta pluja esperada!Que faci una . barrumbadano mos ne sap gens de greu!Perd per Sant Bartomeu !?!Aixd és una animaladas

HEM FET AQUEST NUMERO:

Joan NebotMari Germa MelisJoana ColomJaume FusterBiel PérezM. Antdnia NadalMaria VivesPep TerrassaAni MuñozJoan M. RosaMargalida Rexach

Bolletí de l'Obra Cultural BalearCapdepera-Cala RajadaSETEMBRE 1983Carrer d'Es Port, 43 - CAPDEPERADipdsit Legal: P.M. 497/80Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.

Gori MateuMateu GiliAntdnia GarcíaLluciá SirerToni Guiscafré

Els articles publicats en aquestarevista expressen únicamentl'opinió deis seus autors ..

cartes a Cap Vermell CAP VERMELL - 7 -

DESDE MALLORCA Y SOBRE EL MAR...

Respuesta a Isabel

Desde Mallorca y pobre el mar,pretendo contestar al párrafo finalde una carta firmada por "Isabel" enla Revista Cap Vermell de Agosto 83.A mi juicio, tal carta, no debería,la redacción de la revista, haberlaincluido en su repertorio editorial,ya que se trata de una publicaciónde contenido cultural e informativoy todo lo formalmente defectuoso debeser corregido en beneficio de los infor-mados.

El parágrafo, 'al que me refiero,dice textualmente así:

"Ay una lengua la Española, diferentes Dialectos,Mallorquín, Valenciano, Catalan, Gallego

II

Debió decir así (independientementedel valor de su contenido): "Hay unalengua: la Española; diferentes dialec-tos: Mallorquín, Valenciano, Catalán,Gallego..."; si bien, puede redactarse

de otras formas igualmente correctas.

Nuestro artículo, no pretendeni politizar, ni polemizar nada; sinoaclarar conceptos, al parecer, no sobra-damente comprendidos.

Si nos sometemos a hechos semioló-gicos, universalmente válidos, no haysólo una lengua, sino infinitas lenguas,teniendo en cuenta que a todas ellas,las podemosmde finir como conjunto designos que conoceny aceptan para comuni-carse, los emisores y receptores delas variadas colectividades del mundo.Ahora bien, esta concepción, puramentesemiótica y que amparan todas las Acade-mias del Mundo, así como OrganismosInternacionales: ONU, UNESCO, asociacio-nes defensoras de los derechos humanos,Concilio Vaticano TI, etc; que es rotun-da y contundente, adolece de defectosformales (lúe amparan los pueblos máscultos de .1a tierra, y yo creó quecon suficientes razones; porque noes lo mismo la lengua guaraní, hotento-te, zulú, malgache, etc; que el inglés,castellano, francés, catalán, etc;

y no, porque no sean de la misma catego-ria unas y otras, según la definiciónanterior; sino, porque las primerasno han sido trasmisoras de culturay las segundas sí; sin embargo a todasellas les concedemos todo respeto.

Centrándonos un poco más en nuestracontestación, pero sin perder de vistalo antes expresado, refutamos la doctri-na expuesta por "Isabel" en toda línea;en España, hoy por hoy, se practicancuatro lenguas: el castellano, el cata-lAn, el gallego y el euskera; lenguasque a su vez tienen sus propias áreasdialectales e incluso áreas localesy hasta argots determinados. De ningunamanera el gallego y el catalán procedendel castellano, sino que las tres len-guas son, en el sentido genético yexclusivamente en ese sentido, "dialec-tos" del latín, que a su vez lo esdel indo-europeo, etc.; el caso deleuskera es "harina de otro costal",y hasta ahora no conocemos su genes.En definitiva, toda lengua es dialectode aquella de la cual procede; y estono me lo invento yo, sino las Academiasde las Lenguas, a las que cito comoargumento de autoridad.

De otro lado, y en sentido "histó-rico", las gramáticas consideran lengua,a aquell sistema de comunicación queen el trancurso de los tiempos, haservido como vehículo transmisor decultura, y en éste sentido, qué dudacabe, que el castellano, catalán, galle-go y euskera merecen también el apelati-vo de lengua. Ahora, y en este momentodel desarrollo de mi escrito, es cuandose plantean los problemas de Areasdialectales, y efectivamente está entreellas, el problema del mallorquín,la solución de esta cuestión es bastantesencilla (pudiéramos hablar más extensa-mente .sobre el tema, pero nos lo impidela falta de espacio); genéticamenteprocede del catalán, y estructuralmentese somete a la grmática catalana;. ylos mallorquines dedicados a actividadesintelectuales se someten a la normativaque establece la Academia de la LenguaCatalana; lo mismo que lo hacen los

(segueix a l'altra página)

CAP VERMELL -

(ve de la página anterior)

extremeñoS, andaluces, canarios e hispa-noamericanos, respecto de la lenguacastellana. Pero ello no significaque las peculiaridades fonéticas, dorfo-lógicas, semánticas y sintácticas pro-pias del área genético-lingüísticobalear, que sus intelectuales utilizan'con absoluta vigencia, proporcioneningún desdoro sino por el contrario

singularice el mallorquín y enriquezcaa toda el área lingüística catalana.

Finalmente denominar "español"o "castellano", a ese idioma, resultaindiferente en la mayor Parte de España,

sería preferible llamarle castellano,porque salvo para los rabiosos separa-tistas, tan 'español .es el catalán comoel gallego y el euskera; no obstante,la mayor parte de los hispanoamericanos,prefieren el término español, paradesligarse en lo físico como en lomoral, de cualquier dependencia desu antigua metrópoli, por ser paisessoberanos que en su mayor parte fueronconquistados y colonizados por gentesde Castilla.

JUAN IRIBARNEGARAY JADOProfesor Numerario de Lengua Castellana

CAJUA OBER74 A "SA pm/ELLA"

jo¿Com eZ que jo yo-gol/tia

„si Zei3 paimu£2, .32..íoimen .3ute., - ad.7davaní e-U 2),tize

can-f.?jo em.e.aulaft paimuZe.3

peiz. íeix..b1 una emoció, -la que em íova2.1 coa.. clavan-t. -ee,3 vo,síizeis cancon,s,

jo • vcdcbtia.., ¿pe./Ld com, hvo,sína mú3Lca una /?..i..e/zada de isuggeizi-nzen . que van p.2_3',Iiuny de-e que poda.

Ze.3 paitaulefs?Sení com una

inciació aZ ciúd... Un cilií que gaíega/soíe/aAla..t difu eLs avenc3 d'aque}ÁaLeízna no,sí/z.a.

'CAP VERMELL - 9 -

Un czil que ei_s ¡a eisg-lai.Que .t.'eganni/a í el congeb.

voisa,eíne hí pugpíía isempneun ~dimeni de íonnada, una íguiíapeg ne¿onn a La ord, d'on xuc.e.au L'en-cLó de La inminacíó.

Una díía xinez,a diu: "7ol. aangvíaíge comença iseMpne ,ren una pnimenapaa".

Sempne . . l.onnau a aqueíacom L'ononead que JLelonna cada eisliuue /Joc on va néixen. Vo-s alZuflyau,pend pee eZ goig de£ neíonn.Pen econcoLlan mé3 a ¡oru Zeis anneL3de La cançó popuean.

De La cana) que e/3 nodneíx deLa íeJlna, de La no,Ana enna.

Que .éA gianquen.1 teivanya.I ungila.

•AisiJaono.da de suonis, adogada deamanida ame La wvie3a

dee que ha c.igu..t. ¡en dei ínelaff quolí-did un aní pee víane.

Pee aixd, gange-eiadavim.71ne wad de ,e2./3 LteíneisL de ..ea W_á wad de íol..3

agomgolal dinis La voisína capacílaído íonnada, hi intuec La .3uggenénciad'un cnií -que m'enciisa í em isuejuga-de La íenna, de nois,lna lenna.

Un cnií'commovedon.¿mo.t.íu. •Enlendnídon. •(7o dínía que dnamdLic íU cnil d'un .é.isen que, poc a

poc, L'heu anaí guídaní de La -sevae,siséncia, de La -seva ídeníííaí, deLa .seva idícmincndcía í L'ompLiucanní, de ßa4 d'a¡noneis.• Cá ei alennoniízaí d'unalenna ínepiíjada pen conquenidonis apno-¡ííaí.4, ..caLcigada pee avenímenis isenenió isenlimení que ee eene¡ící econdmic,'que 3-i en íemim mait aníic va negne

ucceóLves 1 pa Ls -se-s, saqueig-s í noga-.t.oniis de vdndubs, nonmand.is

mono, mai com avuí havía iiaL lunídepnedada—ni íaní deínuído,que ho ¡a m.é.s deisconhoníadon, queho -sews pnopiis

Pee jo -í pendonau que en qüe.álí6de mica isiguí un ignonaní í vu.eguiamanyagan-vosde ,e'úníca manena queho sL ¡en- La viníuí mé gnoi3w deLeis vo-sLee-s cançoni_s, éis ei que no dei-.5amg panawee, peed que donau a eníendneamg La voislna necenca dtns eLis gnaneniide La noiAna cuUuna pee neínogan •Le-s-Uavonis v-iienque-s de .Lo auléníic, de Lo genuí Zegílím de La noislna, gainegépenduda, denlííaí. I La voislna míaonLeui,La éis La de neivindícan, -sen-se

convencíonaiis í nuíínaníeis,e-1 dneí que lenim 21,3 nadíuis d'aqueislaíenna a eisisen, com cLLu eZ poeta, e-1que -som,

Pee aíxd, deis d'aqueis.t.eis pdginede "Cap Ven.m.elZ", vute enconaíjan-voisa iseguin endavaní dte-vo.á que, -sen-secap dugíe, -sou .ee gnup méis meneíxedond'ap.eaudimení conínade.

• PAN27 d'agoisí 83

ENTREVISTES .CAP VERMELL - 10 - 1 CAP VERMELL - 11 -

Del programa hay tres personas:Carlos, uno de los operadores, Manolo,el secretario de redacción, y yo, Lisar-do, soy el realizador del programa.

¿CUAL ES LA IDEA DE FONDO DE VUESTRO PROGRA-

MA? ¿COMO LO MONTAIS?

,E1 programa ahora ha cambiado.Lleva seis años desde que se empezó.Entonces era más en plan documental,testimonio directo; ahora cuidamosmás los contenidos, la Porma de reali-zarlo. La idea de fondo es 'conocercómo viven los diversos sectores dela vida de este país; sectores queno están en la picota. Generalmentese ha trabajado con gente con problemasde marginación muchas veces, pero tam-bién gente normal, españolitos de andara pié y por casa tranquilamente.

¿NACE DE UN, COMPROMISO DEL. EQUIPO?

SI, Sí, efectivamente, el programa nacióun, poco así. Lo que pasa es que el programe deentonces a ahora ha cambiado mucho... Si el pers-

¿NACE DE UN COMPROMISO DEI_ EQUIPO?

Sí, sí, ePectivamente, el programanació un poco así. Lo que pasa es quede entonces a ahora ha cambiado mucho...Si el personaje pertenece a Un sectoro está metido dentro de un engranajecomprometido de tipo político o social,pues claro, existe un mayor compromiso.

¿EL CAMBIO SE HA DEBIDO A QUE TENEIS MAS

LIBERTAD EN T.V.E.?

La verdad es que el programa,después de cinco años (se hicieron200 programas de media hora), no sepodía cortar. Era un programa de produc-ción nacional, muy económico y conuna aceptación bastante más alta queincluso los telefilmes y "Sesión deNoche" y cosas de este estilo; en elpanel' de audiencia siemre ha estadoentre los diez primeros. Era un programaque gustaba a la gente y 'que no hacíadaño ni cuando entraban los de un bandoni cuando entraban los de otro. Desdeel "ABC" (inaluso yo recuerdo que "ElAlcázar" en un programa que se hizo,sobre los jornaleros que trabajan enlas canteras de mármol) al "Mundo Obre-ro" hablaron bien del programa.

¿SIGUE SIENDO PSI EN LA NUEVA ETAPA?

Yo creo que sí, aunque últimamentese ha achacado bastante al programa(siempre desde mi punto de vista parti-cular) tocar o permanecer demasiadotiempo dentro del marco de sectoressumamente marginales o marginados (lachica que tiene que abortar, la chicaque intentó matar al novio.., recrearhistorias bastante oscuras). A partirde diciembre hará historias un_ poco

¿EXISTEN TEMAS TABU?

No, no; ' mientras 'te mantengasen la línea que se marcó el programa.Aunque ahora va a cambiar—.

¿O SEA, QUE AHORA LO VAIS A ENDULZAR? ¿LO

FIAREIS UN POCO MAS DIGERIBLE PARA LA CLASE MEDIA?

Sí—. Esa es una manía del direc-tór, que es muy partidario del dramay poco del documento; Eso son todocuestiones personales. . Yo creo queno se puede tratar a la gente, aunqueno lo entienda, como retrasados menta-les, como idiotas: no.se le puede darmascado completamente todo.

¿EL "DOCU-DRAMA" SE CONVIERTE

EN "DOCU-COMEDIA"?

Sí, sí, y eso me asusta mucho,eh? Y no tiene mucho sentido en T.VJE.

,f

¿QUIEN MARCA ESTO?

Lo marca el director, pero por?ncima de él hay un jefe de unidad) de una área, y por encima de éste?stá un director... es una ramificación)erfecta, no?

¿EN TIEMPOS DE GOBIERNO U.C.D. DRAMAS,

:N TIEMPOS DE P.S.O.E. COMEDIAS, HISTORIAS ALE-

RES?

Eso mismo ha comentado el "ABC"...

• ¿HASTA QUE PUNTO OS ENROLLAIS

:ON EL PERSONAJE O MANTENEIS UN Aurrao -PROFESIO-MAL, DISTANTE?

Es una bonita pregunta, Más que-lada porque nunca te la hace nadie.Y esa es la cruz fundamental de lagente que hace el programa. El problema7ue yo he tenido muchas veces, ya reba-sando los cauces profesionales de traba-jo, -es que te enamoras, te encaprichas,del personaje, de la gente con quetrabajas. Generalmente te ocurre, porquesi no, tú ya no habrías elegido estetema. Además la fórmula de trabajolel programa requiere convivir conel personaje; comes, cenas con él,hablas de lo que has rodado o vas arodar. Con Jaime Santandreu estuvimosoerca de un mes juntos, es un hombre4ue se abre muchísimo, que lo dió todo,sumamente educado y con todo el mundosabía estar y quería estar. Entoncesnos encaprichamos todos (cámara, chófer,etc.) con el personaje.

Esto por un lado es positivo,Porque se nota en'la calidad del traba-jo, se trabaja a gusto; pero, por otrolado, bueno—, a nivel personal oparticular te crea una especie de depen-dencia de la que hay que salir, porqueno puedes estar enamorándote de - todoslos personajes.

Muchas veces sufres. Yo sufrícon el programa de Jaime, al ver muchascosas que en 1983 ya no tienen sentido.

Antes de ir a Alemania el Papa sacaronun monigote disfrazado de papa porel centro de las calles de Berlín,y había niños y personas Mayores, habíade todo, y no ocupó los titulares nihubo alarMá ni cosas de estas.

¿COMO NACIO EL PROGRAMA DE JAIME SANTANDREU?

Hará tres años que nosotros tenía-linos interés en hacer un programa unI poco de alternativa a la tercera edad.Alternativa al señor que se encuentraperdido por los cuarenta o cincuentaaños con el paro y todo esto.

Daba la casualidad de que Mallorcaera un sitio con mucho turismo, habíaido mucha gente de la Península, y

¡ surgió el .hacer La Sapiencia, En aquel'momento Jaime Santandreu participó-de una manera sumamente espontánea,

I porque nosotros no contábamos con él,nos interesaban más los personajesque había dentro de la Sapiencia que,la gente que estaba en torno a ellos!(aunque no había•mucha gente entonces).

Yo, cuando vi a Jaime SantandreuI la primera vez, creía que era una carri-

Llano de la Sapiencia; luego 19 escuchashablar y cambia todo...

Hicimos este primer tema, 'y nuestraidea era hacer las tres alternativasque tenía la Sapiencia en Mallorca,que eran tres comunas diferentes: ElPuig dels Bous, Ca'n Gaza i la Sapien-cia; pero bueno, con lo que había enla Sapiencia daba para hacer cincuentaprogramas; había sesenta, y tantos hom-bres y- cada uno tenía una historiatremenda-.

Hicimos el programa de la Sapien-cia, al año siguiente volvimos paraIhacer la otra parte, que era el Puigl dels Bous (un poco la alternativa ala geriatría; esos señores realizandotrabajos) y participaba ya más el grupo,el colectivo, que los señores que esta-ban allí. I al final había una personaque • ra un poco el eje de nido esto,una persona que yo creía que era laclave de todo, Jaime Santandreu.- Yotenía interés en hacer up programacon él. y qué mejor ocasión que estadel docu-drama. El fué uno de los prime-ros personajes que se propuso parahacer un programa de la segunda época.

\(segueix a l'altra página)

' Fa una temporada p ria pellá mallorquí va ser

el protagonista del proll 'Im de televisió "VIVIR

'CADA DIA". , Algunes expr lions d'aquell programa

provocaren declaracions dpTimera plana a la premsa

local. Tres membres de quid que va fer aqueli

programa han passat el m d'agost a un ,_ xalet de

Cala Gat i hem conversat prIestona amb .ells.

CAP VERMELL - 12 -..=1n=1.1111nn••

(ve de la página anteriofl

¿QUIEN HIZO EL GUION?

. No, no, Jaime no hizo nada. Yolo conocía de antes, estuvimos char-lando, coincidió con la muerte de supadre... Fué bastante importante paraque él se decidiera por una postura.Una posibilidad era el programa detelevisión y lo hizo.

Hablé con él, me contó su vida;se trataba de hacer un programa y unguión que se dedicase a reconstruirlas partes, - las claves que nosotros:queríamos de su vida. La vida de élha sido muy amplia; una trayectoriamuy rápida además; el programa es decincuenta y cinco minutos y teníasque acoplarte a esto.

Se hizo un guión, se comentó elgión con él. Se marcaba el tema, enningún momento se marcaban los diálogos:Vamos a hablar del tema de la clandesti-nidad, o vamos a hablar del tema delnarcisismo, o vamos a hablar del temade la muerte, o yo qué sé... Y asíse hizo. Pero el guión lo hice yo eneste caso.

EL PROGRAMA LEVANTO AMPOLLAS A NIVEL DE ÍIGLESIA... ¿OS HAN LLEGADO LAS SALPICADURAS?

No, no, nada. Desde el momento ,en que se emitió, recuerdo la noche,en que estábamos en Radiocadena, se,coparon todas las emisoras (esto no ,ha ocurrido en otro programa); llamaba;todo el mundo, y la gente participababastante del lado de Jaime.

A nosotros nadie nos ha dicho ,nada. A mí me ha sorprendido la hipocre-sía de la gente. Poco después se emitiórun programa sobre la Iglesia en quese decían bastantes cósas más fuertesde las que decía Jaime; lo que pasaes que la gente le tiene mucha envidia,no?

A este personaje se le tenía mucha,envidia, yo creo; y, entonces, despuésdel programa, ha habido un mes y picoen que no se ha hablado nada del temahasta que, bueno!, un señor (que en,este caso sería el Obispo) se ha vistó!-en la necesidad de proclamar algo,de reaccionar ante esto, y ha reacciona-do de esta manera; pero a nosotrosde salpicaduras, nada.

Todo lo contrario: a la gentele . ha gustado muchísimo y nos ha felici-tado. Se ha encariñado muchísimo conel personaje. Se han recibido infinidadde cartas. Ha sido el programa quemás cartas ha suscitado a excepciónde otro rodado en Palma: la historiade Pablo, un ex-presidiario que veníaa robar aquí pisos. Ese molestó muchoa la opinión pública; superó en cartasa Jaime Santandreu.

Hay mucha gente farisaica, Aquíla prensa amarilla tiene un .futurosiempre maravilloso.

¿HAY PERSONAJES QUE LLAMAN A LA PUERTA?

Sí, algunos. ¿Visteis un programaque era de un transplantado de Talaverade la Reina? Le habían transplantadoel riñón. Este señor llegó al programa,se bajó los pantalones delante deldirector y dijo: mira qué cicatriztengo... estoy 'dispuesto.— Haces unprograma con él y lo haces como quieres,porque el tío está dispuesto a todo.

También depende de lo que se diga,no? Un señor que habla del Papa,, hayque medir más las palabras...

¿POR CUANTO SALE UN PROGRAMA?

• Es .baratísimo. .Un poco más demedio millón; seiscientas mil. Un cortode cine de tres minutos puede valermucho más. A un amigo, - un cortó desiete minutos le costó.' setecientascincuenta mil; y esto -;es una hora.Es una forma de ahorra dinero increíble.

para .el director delserá hacer un programave, (lúe hay show, quede él, y cuesta nada:encima, tiene la posi-dos anuncios en medio

en los que gana más de" lo que le hacostado el programa. Es una bicocaesto. A él leinteresa estar bien conla opinión pública y con la opiniónpública de la Casa.

Supongo queprograma su piqueque la gente lola prensa hablaes un regalo. Y,bilidad de meter

CAP VERMELL - 13 -reavopane t_Liz

A don Bartomeu Balaguer.

gs difícil e1 que •vostá m'ha sugge-rit. En principi vaig subretxar laidea perquá,'no me crec preparat perposar paraules a les petites vivánciesde cada es difícil donar vidaa les petiteS:pors, a les petites covar-dies, a leáanácdotes i endergues quesón el pa de .cada vespre. Fer atractivauna petita facècia i que el lectorse senti suggestionat fascinat enla seva lectura, és una tasca forçacomplicada i treballosa, per a la quals'ha d'estar capacitat.

Perd, malgrat totes les dificul-tats, m'agrada engrescar-me en l'aventu-ra de les paraules i em sent seduitper la idea de posar iots a la petitacrónica viscuda una nit la consergeriade l'hotel.

Avul només intentaré contar-li-ja me dirá si ho he aconseguit- laviváncia repetida cada vespre, un reral'altre, la viváncia de la soletat,una soletat viscuda vora mateix dela multitud. Una multitud engrescadaen les seves cabdries i les seves pruI-ges, que omple l'hotel. Gent. Tot plede gent. Gent que viu el seu son, elseu desvetllament, el seu malson oles seves concupiscáncies. Gent queviu la seva vida. I des d'aquí, 'desdel "hall", s'intueix la seva presència,se sent, soterrat, el seu batec, latent,ocult rera les portes, dins les cambres.

Han passat ja les primeres horesdel vespre, quan tot queda reduIt . ala monotonia de donar les claus alsclients que compareixen, acabades lestresqueres i 'les gresques. Les riallesd'uns es mesclen amb l'empipament d'unsaltres. Hi ha cansaments i borratxeres,llengues . afilades i empegueIments,esguards que es perden, desitjos ques'enfilen, llautó que se desclou...

I un' va entrellucant que la grescai l'aparença frívola i desenfadadade les vacances són més que unaforma d'escapolir-se de les petitesmisèries que omplen d'amargor el viurede cada dia.

I arriba l'hora de la soledat.,Comença el silenci. No és un silenci' et de tots els silencis, sinó un silen-ci farcit de renous, de sorolls gairebéimperceptibles, de saluets indesxifra-bles, apagats, greus... Una porta que,se tanca, un griló que vessa, un ronc,un llit que grinyola, unes petjades'sobre la catifa, un gemec, un desig...,una besada, pentura un estel que cau...

Tot .un silenci viu, que bategasuggeridor, que es desfá en una esclatord'endarrers. Un silenci que no serveixper a la reflexió, perquá, malgrat.el seu assossegament, está reblit d'es-'pires inquietants, de recels i de bas-ques. I també de pors, de petites pors,!de inofensives pors, d'enutjoses pors.lUna por que es fa i es desfá, que es'romp i es repeteix, que S'arrossega,com ones sobre la platja de la soledat.:No és una por viscuda i profunda, arre-lada fonda, no .. gs una por superficial,'manllevada a qualque llibre, a algunanovel.la de intriga, on els petitssaluets solen adquirir grans signifi-cats. Una por que sura a flor de pell,que llenega i es'perd. Una por de nit.Perquá la nit tranfigura les coses,esborra les formes, transmuda els com-portaments, altera les idees, trastocaels sentiments, creixen els misteris,s'encenen els desitjos i, fins i tot,les violacions de la moral establertaprenen un caire menyS obscè.

!(segueix a l'altra página)

CAP VERMELL - 14 -

(ve de la página anterior)

Són, també, les hores bordes,eixorques, llargarudes, a vegades inter-minables, aparentment inútils, dúnaespera sense clarícia, com la vetllad'una incégnita, dún misteri que, nitrera nit, no es desclou.

Són, també, hores en que me sentbuit de tota cobejança i aspira-

ció, amb el cervell ensurat, flotantdins la fosca, com un suro sobre lesones, sense més afany ni' cobdícia queveure passar les hbres amb promptitud.Perd tots els rellotges del mon s'hantornat ganduls, els seus engranatgesles mou la peresa i l'accídia i lescampanades no cauen aplomades, mesbé floten, suren dins l'aire amb deixa-desa, indolents, vacil.lants.

I la nit pesa, es fa densa i feixu-ga, massissa, aclaparadora, com sitot l'aire i tota la fosca i tot elsilenci es comprimís al meu - voltantper fer més engoixosa la soledat, perafeixugar-la.

gs una soledat sense escapatória.Ni l'esvoranc de la lectura em serveixper escapolir-me. Hi ha un deure iuna responsabilitat que em fermen aella, que em lliguen, que m'endogaleni fins a la matinada no s'afluixa l'em-baulat de les seves cadenes. I l'auba

está lluny

De prompte es produeix el miracle,el prodigi que desclou el misteri del'espera. En principi no sé si és unplor, un gemec o el miolar d'un moixenzelat. Pera' llavors el saluet esconcreta, sembla el plor assustat d'uninfant. Está allí, en pel, assegutsobre la moqueta del passadís. Quanme veu, malgrat tenir els ulls inundatsde . 11ágrimes, li brolla un somriurea l'esguard. Minva la por, la petitapor de sentir-se abandonat. gs un nind'uns quatre anys. L'agaf i li eixucles llágrimes. Passadís envant hi hala seva cambra. Entram i l'agec dinsel llit. A l'altre llit hi dorm elseu germanet més gran. Ell s'ageu culenlaire, abraçat al coixí. Me queduna estona vora el llit. S'ha dormit.Deix la cambra amb un llum encés.

Ja no me sent inútil ni buit.Les hores d'espera han deixat d'ésserbordes. Tota l'eixorquia ha donat unfruit. Anit, almenys, he servit peraconsolar un infant, per espoltriruna por, per repenjar un estel caigut.

Aquí queda, don Bartomeu, constán-cia d'una petita anécdota d'un hotel,com vosté diu, cosmopolita.

Grácies per la suggeréncia.

COL.LABORACIONSPELL DE RATA

Amg ia pea de coión, de peiide nata, e gada a Ze3 .tandeis de dico--teca quan eLá noLi fsón an•zart . d'oZoJzde. mei.

Ogen-ta ai noi nuLó AmdaJuzeru:.,ncgaia p-eonis penio.L.

Si Zingue/s.si An.t.on."7én i Li cLonwihei ei peni.5 .. enwvana -f..Si manxe.i de puníe-te4. can,sat. de hacomedia, ,JenttincU un ,gemee3Si manxa a pasa Leanga, ,s.'eJspan-ta

eatUa. Si _U diu3 npogn.e.t.un eis.t.cpeJz.dut.

VaZ mé.3 4q. eZha ,senJse e,Jpeilan que e,3 can-5.Li'que PLci poiziaZ peJz.què. ja no po.tmé.23,

74N70NI gurscffoY

Els altres alemanys CAP VERMELL - 15 -

MA RICO?

NOSALTRES TAMBE !!

SCHWUF = Grup de maricons de Frankfurt.

Markus, Bernd, Philip, Martin,Dieter, Jürgen, Dieter; ells són estu-diantS i treballadors, maricons. Davantla seva preséncia, provocativa, malgratla seva ironia de maricons impenetrable,volem conéixer la seva vida com a gruporganitzat.

Cap Vermell: ¿Qué és el SCHWUF?

Es un grup de maricons, de personesmarginades dintre de la societat. L'in-sult de "maricó n s'ha tornat en nosal-tres provocació viva. Ens reunim sobretot per compartir 'experiències i ferautoconciéncia.

C.V.: ¿Quina és la história del jarurSabem _gua Frankfurt sem2re haestat un dels llocs forts 2erals moviments homosexuals.

Els anys 70-80 representen l'efusióde la conciéncia dels maricons. Ensorganitzárem el 80 per dur una taulade propaganda i llibres al "FestivalRock contra la dreta", aquí a Frankfurt.Després nasqueren tres grups d'autocons-cienciació i un grup per fer la teoriadels maricons; tots ells es coordinavenen un ple.

Avui hi ha a Frankfurt més de16 grups independents de maricons.Per exemple:"L'Ajuda Rosa" (Teléfon d'ajuda per

a maricons, els diumen-ges decapvespre).

"Pink Power" (El "Poder Rosa", grupde i per a maricons moltjoves).

"Grup del cine alternatiu per a mar -cons".

C.V.: ¿Quins han estat i són els vostresobjectius concrets d'acció dinsla societat com a gru2 organitzat?

L'any 1981 várem esser presentsa la lluita contra la nova pista del'aeroport de Frankfurt...

El 30-1-1983 els maricons váremfer una demostració contra la dretaalemanya i els neo-nazis...

Jo vaig escriure en els escusatsd'homes del Grüneburgpark:

"La porta fa alt,el portal fa llunya',arriba el calent temps del sol".Ara organitzam festes de maricons,

mantenim la nostra preséncia dintrede la Universitat de Frankfurt coma tals; i, molt important, hem de comen-çar una campanya de desmitificacióde la malaltia "A.L.D.S." (AcquiredImmunity Defect System), començadaen els Estats Units i que causa lapérdua de les defenses del cos contrales malalties més generals. Es unamalaltia que es propaga per contactei encara no se sap tractar médicament.Es vol convéncer l'opinió pública deque a aquesta malaltia la propaguenels maricons amb les seves relacionssexuals, i hem de lluitar contra aixd.

C.V.: ¿Teniu ideologia_golitica?

Ens entenem bé amb els . verds,perd sense dogmes. Ara bé, també hiha maricons de dretes.

Creim en una nova societat onla persona ja no estigui condicionadaper una sola forma d'existáncia i demoral. Nosaltres volem esser una altraforma de vida, una "subcultura" dintrede la societat.

Volem aclarir les idees de lagent:Homosexualitat: Es una paraula técnica

per descriure un comportamentsexual anormal.

Manco': Es el nostre nom; paraula pera la lluita. Símbol de la nostraautoconsciéncia i provocació.Retrobada a Berlín i a Frankfurt.

Homoeratica: Relacions personals, senti-mentals, d'home a home.

La conversa segueix camí del bar.

Frankfurt, 20-VI-1983Mateu Gili

CAP VERMELL - 1 .6 -

Yi4(bYáx cb/ Øe-~L'AMO EN JOAN "COLL", Joan Sancho Alzamora (1879-1956)

CAPITOL X

formaven angle a la Porta del Rei EnJaume i les dues cases de més a propdel Portalet.

Quan el perill dels moros no eratan gros, a principis del segle XVIII,començaren a fer cases fora del Castelli seguiren abandonant les de dedins,de modo que a comen ços del XIX ja hiquedaven poques famílies i, en acabaraquest segle, ja no hi quedava ningá.

Devers l'any cinquanta dins elCastell hi vivien un poc més d'unadotzena de famílies, regularment lesmés pobretes del vesindari; no pagavenlloguer. Per dar raó d'aixé posaréalguns noms d'elles que he pogut reco-llir d'alguns vellets complaents. Aques-tes eren: Mestre Sans, Madd Poblera,En Prim, En Miraies, En Gallu, En Ne-gret, En Quer, Madá Mánica i en Veguer,respectivament; i els dos carrers dar-rers que existiren foren els dos que

Per la pau, ara

Amb l'abandó del vell radi, venguéla seva demolició, les pedres i totlo ótil se fé servir per muntar altresedificis. El caciquisme sempre ha tengutvida i en tendrá; demanau-ho a la torred'En Banya i al molí de davant el Porta-'let i qualque casa del carrer de laMar i moltes pedres vos diran que,com és més bo de devallar que pujar,en lloc de formar part d'un monumentcom seria el poble vell si se conservéstal com fa dos-cents anys, els ambicio-sos les s'endugueren per avall perquéels cacics ho comportaren, quedantsolament els escombros per produirfigueres de moro, perqué per avallno servien per res.

7EMPS KRDU7

Avui, com quai 2. 3-.avacan/Lega-t. de 4ineá: gainegé áenáe áageno peía qué, he .tancaí meva agendai he anaí a una enmíta, enPJada aicapcunucuii de _la muníanya, pen íneácanLeiunemení pe1ó caminoi inneguanáde ..ea ganniga.

7ot coníempaní oJ panaigeá queaZid hí ha, he deíxaí qvo ..eeá neíeáattuneá, que eg g-lau encéá de Z'aiguade _la gadía, que i'cdon neáca deinomaní', i _ea nemon cdegne debs picanoZá,2.ááin una joío.sa P.Jsía cL-Ln ea mevadnima, canáada ja de íanteá anadeá

vengudeá.

A...eeáhoneá, he pogut deácogninieá excee.Z.éne%ieá deZ Lempá pendat,aaunyat de_eá honaniá ni_gídá, d'ati_U-íaLá maleníaiiá.teá i de pnoPioáeágandncieá, í he pogut eáLiman 10 coise,sméá poiUdeá de Za cneació.

He penáaí: 1 que ho éá de goLempá penduí....

Tempá penda-t. minanl- Za poeáiaamagada díná etá alb ínnocentá d'un

7empá penduí comgneganí amg-,l'encLáemtníagadon d'un panatge venge.

Tempá pendat amg .una convenáaaMiáíoáa a .&.t .tandon, quan £.e.á honeáeádevenen oponiunítalá de convivéncia

d'acaUida. •

jempá pendwt eácoitaní la imiáicade.e áíj_enci, minant la mdgia de Leáeá.tneiZeá o áenLint i'aPdagadonacía de Voneig dei maíí.'

7empá penduí genaunadament,Pi que, a la Zganga, annigín a

la noá.tna dnima onadeá de ínanqui-e.iiíaíde áablí.

gnegoni Platea Eáíanetgeá.

CAP VERMELL - 17 -

SCHUMACHER, E. FRITZ. Lo pequeño

es hermoso. Edicions Orbis, S.A.

1983. Traducció al castell: Oscar

Margenet.

SEGUIT EXACTAMENT DE QUATRE NOTES

A PEU DE PAGINA

L'autor Fritz Schumacher, economis-ta anglas, a més de la producció intel.lectual recollida a aquest i altresllibres, treball á amb l'"AssoCiaciódel S31" organització estimuladorade l'agricultura orgánica; fou economis-ta en cap de l'empresa Nacional delCarbó Británica i fundador del Grupde Desenvolupament, de Tecnologia Inter-mitja. Tot aixd u doné una experiénciapráctica que plasmé a les seves obres.

"Small is beautiful", 1973, coinci-dí amb els principis dels movimentsecologistes, el renaixement del pacifis-me, el fracs del desenvolupament delspasos pobres, amb la crítica als fona-ments de l'economia ortodoxa i tambéamb la primera pujada dels preus delpetroli -octubre 73- i ben aviat ambel que hom denominé "la crisi". Totaixd va fer que ben prest es convertísen llibre de capçalera per molta gentcrítica envers la situació mundial..

El llibre, de fácil lectura, exposade manera diáfana idees que en aquellmoment eren novetoses:

La ideologia a l'economia (meta-economia, en terminologia de l'autor)es tractat per Schumacher de maneraoriginal contrastant l'economia creixa-mentista amb una hipotética economiabudista. Es tracta d'un dels passatgesmés coneguts de l'obra.

Denuncia la ingénua creença delcreixement il.limitat en un món de

. recursos escassos i els greus perillsque comporta organitzar la societatsobre aquest principi.

L'educació, entesa com a transmis-sió de valors, és, per l'autor, elrecurs més important que té la humani-tat. L'obsessió per una ensenyançatecnificadá (com és, per exemple, laproposta de Servan-Schreiber en elseu llibre tecno-feixista "El desafiomundial") condueix a la infelicitat

i a la pèrdua de la dignitat humana.(Recordau "Taronja Mecánica"?).

Una de les aportacions més interes-sants és la de Tecnologies Intermitgesque poden ajudar l'augment de benestardels països pobres evitant la dependén-cia tecnoldgica.

-En front de la "producció massiva"

aconseguida amb una intensiva utilitza-ció de capital i poc treball suggereixla "producció per les masses" utilitzant"eines de primera qualitat" i la modifi-cació del sentit filosdfic-religiósdel treball.

Partidari de la' descentralització(d'aquí el nom del llibre) i col.lecti-vització de les grans empreses, proposacom a model del primer l'empresa Nacio-nal del Carbó que ell dirigí. Del segon,la companyia fabricant de plástics"Scott• Bader" que es regeix per unaconstitució bastant original: dimensiólimitada, no més de 400 obrers; elssocis-treballadors no poden esser aco-miadats; diferències máximes de remune-racions de 1 a 7; no vendre a ningóque utilitzi el plástic en la:fabricaciód'armes; etc.

A pesar dels deu anys des de laseva aparició continua .essent interes-sant i amb idees que poden ,ajudar aresoldre la crisi econdmica. (I) (2)(3) (4).

(1)Per .segona vegada s'ha fet un curset d'anima-ció per a nins i nines. Vaig parlar amb els mes-tres i digueren que trobaven poca col.lahoració.Tenen un presupost elevat i són els primers enlamentar que no ho aprofitin els al.lots delpoble. L'any que ve, si el Sr. March paga i elSr. Reagan no ha pitjat el botó, es fará el tercercurset. Deixarem passar la tercera oportunitat?

(2) Quin discurs no li enflocá el Senyor Batleal Senyor de les mil cinc-centes faltes! Chapeau!

(3) Per primera vegada al llarg de la Hist5riaUniversal els programes de les festes de SantRoc s'han redactat en mallorquí.

(4) Enguany a les festes no hi hagué mostra dedones, tal com. si de cans de bestiar es tractás.Mos ha dignificat a tots.

LLUCIA SIRER I FUSTER

222 coniraol¿ccix; deti¿Ic CAP VERMELL - 18 -17•••.11•,..7".".1111MICalltinip19.1.

Una veqada mé_á el ¡oc ha /et. 2aáeva pneáència deáinucíona dird,ne deLa nona natunale.Aa L pinan, I, quanja á'ha cnemat ío.t. Lo que á'ha cnemaí,amí. el ruivoi de.e /um eá va -IonguentLa Pnegunta pen 2a ideatitaí. de 2'agneá-áon conína 2a vida .de -la naím.a. Iva cneixení La. noáína /nuáínació4n4 tol noáíne 'deáiníenéá. Unaatina vegada /oc!! Quin ¡dá-tic, deixau-me en pau, que anit vaig a áman!!!

Pot eááen que da haguem penduíiiin3,Lin.t. de conáenvació de 2a naíuna-le-áa, que é.á venitaglement un deló inó-íintá do conáenvació de 2a vida. Pende2 cnit ca2efit de í.o.t..á eLá ocó queaqueái.,5 dieá paááatá han cnemaí áogne-Citea de Pla.22onca, han leí La /enidaque paíeix aL nbArte entam natuna2encana meá /onda. I el cneman de2ápiná, no éá 2a deátnucció d'un de2áencantá de L' .Lea pen a25 íuni,síeáa2emanyá, áinó que áupoáa ei (Leáe4ui2i-gni deáí/?.ucció eco-Idgica de 2e-5condícioná maLerzia2ó per, - a La vidahumana, pe)? a 2a noáína vida. Sí, penqué.La natunaZeáa no ¿á ían 502,5 henmoáa,áinó íamté una pagí. 22unyana de2 coáhumd; ¡la natunufeáa .é..á una paní de2noáine coá, peizqiJi noádlineó ./Jom unapant de La natuna-leáa; La noáína vidaáupoáa ieá mateixeá condicionó mailen.ial.ácia qudbevo2 a2tne eááen vivent; áiguipi, 22imac, aáe o peix.

Aganá he dií que noáaLtneó hempendut Pirt.tint, de conáenvació de2a natu/zaZeáa, Pend clec que encanano L'hem doáennoí.22aí a aque5í inóíiní,ja que dintne- 2.'evo2uci6 eco2dgicadel pianeía 7en..7a, encana cap e2emeníhavia poáaí en peni22 Pexiáíelnciado 2a ícíaíLtat viva que avui de-Lanaíunaleáa.

cent que aganá, quan hi haviaá'at.unava 2a vida da! pog2e. Avui,

pend, 2'evá.lució áocio-econdmica deLa áocieíai humana ha annUaí o aqueáípuní. de 22,5 áeveá nelacionó amg Lanaíunaieáa; Un elemení fhome) poáaen pelii1.1 La vida de 2a toídeiíaí (naíu-naieáathome). Si no canviam de /onmade vida, ame_ cení any.-3 haunem deá.tnoáádt.Lo que 2a •121-tuna2eisa havia e2agonaíaraL miaLioná d'angá L'evo2u-ció de-gó elemeniá matenia2á de 2a naía-na2eáa ená ha eiagonaí a noáa2íneá,

i afta noáattneá eáíam mataní 2a íoíali-íaí viva, 2a gnan mane. Aqueáía p/w/unda.tna,Zeió Le Le..á atlize..bs en ínadicionáideoidgiqueá moií aníigueá: anínopocen-íniáme (L'home com aZ4enit. i rtae-LonaL i »eit aixd L'únicque decideix e2 deáLi de La naíunaLeáa)

cneaeioniáMe (un déu no íennenalha eneaí L'home com eááen - áupenim,am& dneí a dominan áogne altneáanimaló i -tata 2a íenna). Pend no hemd'og2idan que 2a ínaZció a 2a gnanmane .t13 1 a2 mateix íempá, eL noáíne

•

Aqueáía Len/z1Ue conínadicció,deá d'una pen_ópecíiva mqnxiáía, á'exp_li-ca peía L'acció d'uná in.Y.:_eneááoá econd-micá moit concne3, dannena eL5 quehi ha un nomgne moií concneí de áenyoná .que viuen en aqueáía,. áocieíaí: Ame_nom de pnocé.ó de -pnodueció induáínial;de áií..ema econdmic o 1í mencat o capiía-Li5ía i ¡la áeva coacció 2socia2 delconum. La deáínucció de La naíunateáapen ¡l'home .é_á un panal—222 de La deó-ínucció de !'home pen Phome.

Per,d eL do2on de2á piná- enema-Lisha de áenvin pea. qua2que coáa, ái éáque no monim aganá, no en.4 maíam et5

a-bs a2íneá 'en e2 deápneci. La con-ínadicció de2 /oc, que - pno4ndamenta¡ecta-.2a penáona de íantá de ma22on- -quiná, penqud e2.6 piná G227,72-17, ha d ' e-37áel conínedia, La negació dei ¡ccen ei pinan áend negada pen una novalonma d'auíoconáciéncia i iníegnacióam!. La naJunaleáa, aquí a fla-12onca,una /onma d'exi.5Uncia que no mon,áinó que va cneixent en /onma de neápoá-ía poáiíiva a La conínadiceió-de, /oc,eááení una Winmació que ano!. La 'Lanegació.

L'home neconeixend La naíannieáa,viuna com 2a pací d'e22a que en nea2iíaí

._send La áenva auío-conc-an.-..2iajL'home áend 22igeníaí .pan L'home. Aixdé.á poááig2e penqué hi ha penáoneá ame.eápenit 22uiíadon, que vagen canvialaqueáía áocieíaí i que áóncapacoá da convaeen íoí.,5 a2íneád'aqueáía neceáis-ií.aí d'una óocieíaíMo2í mé..5 humana; que vo2 din m.é.á natu-na.2.

MA7EU gILI

_passatem s CAP VERMELL - 19 -PEPETA BESTARD MORATO

• MOTS ENCREUATS

1 2 3 4 5 6 7 8 HORITZONTALS: A) En femení,persones que tenen destresa per anedar.- B) En la numeració romana,dos. Al revés, executo un treballsobre un cos viu amb el propósit deguarir-lo. Arbre de fulles petites,flor blanquinosa i fruit sec.- C)En femení, sense roba. Al revés, animalde molta resisténcia. En aquest moment.D) Preposició. Al revés, fets o esdevinguts fa poc. Consonant.- E) Consonant.Germana del pare o de la mare. Extremi-tat que serveix per a volar en elsocells. Consonant.- F) Al revés, acci-dent propi del verb. Aplicació del'activitat d'una força a un fi.-G) Al revés, fixa la vista en tu ma-teix. Gegants que devoren gent enels contes.- H) Abreviatura de punt

cardinal. Sentiment de plaer i viva satisfacció. Consonant.- 1) Al revés, riu d'Euro-pa. Conegut per primera vegada. Establiment on prendre beJudes.- J) Grau d'agudesad'un so. Estol de caps de bestiar que es crien i pasturen plegats. Part del cosal final de cada braç.- K) Referent a la narració.VERTICALS: 1) Que no té gana.- 2) Lloc on ponen ous els ocells. Preposició. Alrevés, home jove.- 3) Vocal. Causar gran sorpresa, espant. Vocal.- 4) Nota musical.Al revés, terme, punt óltim. Consonant repetida.- 5) Conjunt de partícules com lesd'una platja. Conduir o portar.- 6) Que ocupa el nombre deu en una sèrie. Elástic'i flexible, serveix per enganxar.-.-7) En femení, que no permet el pas de la llum.Al revés, signe del zodiac.- 8) Al revés, metan preciós. Lloança. Al revés i enanglás, l'article neutre.- 9) Vocal. Nom de dona. En la numeració romana, cinc.-10) Al revés, de color groc daurat. Nota musical. Propietária.- 11) La muller d'algúrespecte als fills que aquest té d'un matrimoni anterior.

SOPA DE LLETRES

VUIT MESOS DE L'ANY

A E GN S M A IGM

B L JZC A X B HL

T FOR ER BEF N

S T X I T Q,R C I . Y

O G HO L B IC NO

G U G A MU Z UJM

A HL UE JDT P

VS PNR A HK O

D E MB V EFE JR

D I GRD SR IL P

9 10 11A

E

1111111•111111111111111•11111111Mu 111•1111111111ERE EME Mi• I •MIZEIM••

MilIRME MIME

• 111111111111111111111111 ••Ella Ella MUR11111

11111111111111111111111111

e spoPts- - Alineació possible, que no prova-

ble, dede l'Fscolar:,Carlos, Sola, Víctor,Corsino, Arratibel, Juan jo, Coque,Montero, Lozano, Trini i Contreras.

- Aixd es diu: "Operació: Canteraen marxa".

- Suplents: Arrom, Pericás i Pérez-Paredes.

- Aixd es diu: "Operació: Banquetdel poble".

Altres jugadors: Toni Fernández,Manolo Fernández, Roig, Martí, Serra,Sancho, Miguel Angel, Riutort...

Aixd es diu: "Operació: Ja hisom tots."

- I amb tot i. amb aixd, ara resultaque el drenatge del nou terreny dejoc no beu així com toca.

- Pentura si, en lloc cl!áigualprovaven de donar-li "Campoburgo"...

- I resulta, també, que els juve-nils, infantils i alevins no tenen,per ara, solucionat e/ problema delsdesplaçaments.

- Desplaçaments que, com sempre,hauran de pagar els pares.

- I resulta que, com sempre, lesquotes de Soci han tornat pujar.

- Deu ésser per alld de la tribunacoberta.

- I resulta que, enguany, el Tor-neig de les Festés, ha deixat més bene-ficis que mai.

- I a pesar d'aixd, els •doblersno basten.

- "El Escolar es el equipo ideal...

- I resulta que, diguem lo quediguem . i critiquem lo que critiquen,volem que l'Escolar guanyi tots elspartits i faci campió i pugi a Tercera.

- I es qui no ho cregui que hovagi a cercar! •

- De moment, els socis de la seccióde basquet (quotes a part), poden respi-rar tranquils.

- Després d'un - curset intensíssim,farcit de dificultats i sols per aescollits, en Tomeu Catalá ha tretel títol d'entrenador.

CAP VERMELL - 20

- Lo bo és que 'ell encara no hosap. Com que és a trescar món...

- Malgrat la seva absáncia, elsal.lots i al.lotes "basquetistes" (?),segueixen entrenant i preparant ladificillssima competició que tenenper davant.

Mentrestant, els tennistes handisputat una mala catefa de torneigsi "gran-prix" que, o bé ha guanyatun jugador local, o bé han guanyaten Palmer, en Nadal o en Felio Morey.

- Júgadors, aquests, que no podenni fermar les sabates a n'en Tous.

- Un Tous que no va poder guanyarni el "Cobra" davant un jugador, queno recordam ni que nom, perdut dinsla classificació de 1 ) A.T.P.

- Noticia positiva del mes: EnTomeu Pascual ha fitxat pel MaZlorca.

- Pensam que En Tomeu, tant perles seves qualitats com a desportistacom per les Seves qualitats humanes,s'ho mereixia. •

- Enhorabona, Tomeu! Esperara veu-re't aviat a Primera Divisió.

- Noticia negativa del mes: Degutala pluja, es varen haver de suspendreles carreres de cavalls de Sant Bartomeu

- I Sant Bartomeu, sense carreresdecavalls, és manco Sant Bartomeu.