4 rius de tinta 2

55
1 Nº 2 · Any 2011 REVISTA DEL COL·LECTIU DE DIBUIXANTS,GUIONISTES I AFICIONATS AL CÒMIC

Upload: quatre-rius

Post on 22-Mar-2016

220 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Revista del colectiu 4 rius de tinta

TRANSCRIPT

Page 1: 4 rius de tinta 2

1

Nº 2 · Any 2011

REVISTA DEL COL·LECTIU DE DIBUIXANTS,GUIONISTES I

AFICIONATS AL CÒMIC

Page 2: 4 rius de tinta 2

2

Il·lusions de treballadorsDiu el tòpic que el treball és salut. Deu ser per això que, setmanalment, milions de persones juguen a la lote-ria. Treballar, no ens enganyem, és quelcom que el 99 % de la humanitat fa de mala gana. La majoria ho fa treballant per a algú a qui no suporta (sentiment recí-proc, d’altra banda). D’altres, en canvi, ho fan pel seu compte, cosa que tampoc els fa més feliços (sobretot si Hisenda t’ofega a base d’impostos). No dediques la teva vida a treballar per poder viure, sinó per poder sobre-viure. Però mentre tothom es resigna, el col·lectiu de dibuixants gironins 4 Rius de Tinta li treu ferro per poder veure-ho tot plegat d’una manera molt més po-sitiva, si això és possible.Els membres del 4 Rius de Tinta no som pas molt di-ferents de la resta de mortals, i hem viscut tots, molt o poc, ara o abans, l’amarga experiència d’exercir un tre-ballar on ens sentíem francament incòmodes. Però en comptes de guardar-ho dins un raconet dels nostres creatius cervells, el que hem fet és plasmar-ho sobre el paper (o sobre la pantalla, més ben dit). El resultat és d’allò més variat, ja que no és un recull d’anècdotes desagradables sobre aquella feina que no desitjaríem ni al nostre pitjor enemic. Errat va qui es pensa que trobarà aquí un abocament de les nostres penes labo-rals, fet expressament per autosatisfer el nostre ego-centrisme propi dels autors d’art (per a això ja tenim altres vies). En aquesta revista podreu delectar-vos amb relats d’altres temps i dimensions els protagonis-tes dels quals, tot i ser-nos llunyans, tenen unes vides que no es distancien pas de la duresa de les nostres quan es tracta de posar-se a treballar.

L’actual crisi econòmica hi tindrà també un paper des-tacat, ja que no hi pot haver contradicció més gran que la d’una societat que ens obliga a tenir feina però que no ens la vol donar. I potser pitjor encara és el fet de que persones amb una gran preparació no troben la sorti-da laboral que per lògica i justícia els hauria d’escaure.

Trobarem també divertides històries relacionades amb l’eterna pregunta: “Què hi faig jo aquí?” Indepen-dentment de voler treballar o viure d’aires del cel, de trobar-nos a gust amb la feina o d’avorrir-la fins a ex-trems inimaginables, també es troben sovint moltes persones en un treball en el qual no saben del tot què hi estan fent. A la pregunta “I tu què hi fas en aquella empresa?” no saben què contestar, quan és quelcom que haurien de saber amb certesa.

I els artistes? Què ens passa amb els artistes? Que no veuen, oloren, degusten, senten o toquen com qualse-vol altra persona humana? No tenen pas ells una exis-tència millor que la d’altres, per molt que els subven-cionin les seves obres (encara que siguin dolentes a matar). Incansables, amb més arguments o menys, les veus crítiques sempre els persegueixen.

Podem ser tan insensibles com per oblidar-nos del regne animal? Que no han de treballar les bèsties per alimentar una família? Prou que batallen cada dia per combatre els perills que els envolten. En aquesta lluita per la supervivència, preval la llei del més fort. O no? Potser una mica de sort tampoc va del tot malament.

Tot això i molt més trobareu en unes pàgines dibuixa-des i pintades amb esforç, amor, passió i, sobretot, molta il·lusió. Tota la colla, i uns quants més, que anys enrere anàvem els dissabtes al matí a les classes d’en Quim Bou, avui seguim encara fent córrer la tinta, com l’aigua que baixa riu avall. Com l’aigua que baixa dels 4 rius que té Girona. Fa aproximadament un any ja vam donar a conèixer el col·lectiu a través de la revis-ta L’Emancipació. En aquesta ocasió, els emancipats hem estat nosaltres, que hem deixat el paper per pas-sar-nos a les noves tecnologies. Però la mudança no ha afectat per a res la nostra dedicació a l’hora de fer aquesta revista.

Perquè als dels 4 Rius de Tinta ens agrada treballar. Sí, ja ho sé, som estranys, però no cometem cap delic-te per tenir el desig d’exercir l’honrat i, desgraciada-ment, poc valorat ofici de dibuixant de còmics. Alguns de nosaltres ho hem aconseguit, d’altres no, però com ja hem escrit unes línies més amunt, il·lusió no ens en falta. I qui és més afortunat en aquest món que algú que treballa amb il·lusió? Suposo que el que ha guanyat la loteria. Nosaltres, a falta de diners, seguirem jugant però, sobretot, seguirem dibuixant.

Page 3: 4 rius de tinta 2

3

ÍndexMaleïts Frikisper Iván Hernández .........................................................................................

L’ofici de cambrerper Dani Saus ......................................................................................................

Els treballs de l’Àstridper Tònia Bauçà ..................................................................................................

La cosidoraper Eva M. Ramón i Carme Jiménez .....................................................

Feina 2.0per Joan Puig “Júnior” .................................................................................

Ni de nit ni de diaper Mercè Fortià ..............................................................................................

Miquel Serra, el cineasta de l’Empordàper Meritxell Gil ................................................................................................

Buscadors de tresorsper Pere Saguer .................................................................................................

ORN: Una mala feinaper Quim Bou .......................................................................................................

Grans moments de la història del treballper Jet ......................................................................................................................

El viatgerper Jose Arnau ...................................................................................................

Ysabellper Meritxell Gil .................................................................................................

05

06

16

26

30

32

36

40

44

52

53

54

Page 4: 4 rius de tinta 2

4

Ni som quatre gats, ni anem de quatre gra-pes, tot i que sí que treballem a quatre mans si convé. I els nostres camins, que són com rius que conflueixen ara i divergeixen des-prés, travessen un terreny sedimentat amb humor, èpica o drama. La tinta els fa córrer esvalotats, punyents, tranquils, contents o disconformes... Són ravalers, centrats, aguts, fantàstics, desencantats, surrealistes o es-trambòtics. De vegades toquen fons; d’altres toquen estrelles. Són d’una espècie estranya per a alguns, però molt propera per a d’altres. Aquí els teniu. Passeu-hi, però no ho feu de puntetes. Submergiu-vos-hi i tasteu les seves aigües entintades. Per a sort nostra, el cabal és abundant.

Érem l’any 1996 quan el Centre Cívic de Sant Narcís, a iniciativa del dibuixant Quim Bou, es va plantejar de fer un curs de còmic. Quim Bou en va ser el professor ben bé deu anys, durant els quals hi va passar un munt de gent. Gràcies a aquests cursos, a part d’aprendre a explicar històries dibuixant, els que n’érem alumnes vam participar en diverses activitats organitzades fora del centre, en col·laboració amb entitats de la ciutat i participant en esde-veniments puntuals. Es va anar editant una revista anual on els alumnes presentàvem els nostres treballs i descobríem la satisfacció que dóna veure publicada la pròpia obra... Va ser un bon començament. Un cop deixats de fer els tallers, una colla d’aquests exalumnes, Quim Bou mateix i d’altres que s’hi van afegir vam començar a trobar-nos al centre, cada primer dissabte de cada mes, per xerrar del que més ens apassiona: el còmic. Va ser arran d’aquestes trobades que va sorgir la idea de fer alguna cosa conjuntament i de constituir-nos com a col·lectiu. Així va néixer 4 Rius de Tinta.

Qui som?Què fem?

Page 5: 4 rius de tinta 2

per Iván Hernández5

Page 6: 4 rius de tinta 2

6

Page 7: 4 rius de tinta 2

7

Page 8: 4 rius de tinta 2

8

Page 9: 4 rius de tinta 2

9

Page 10: 4 rius de tinta 2

10

Page 11: 4 rius de tinta 2

11

Page 12: 4 rius de tinta 2

12

Page 13: 4 rius de tinta 2

13

Page 14: 4 rius de tinta 2

14

Page 15: 4 rius de tinta 2

15

Page 16: 4 rius de tinta 2

16

Page 17: 4 rius de tinta 2

17

Page 18: 4 rius de tinta 2

18

Page 19: 4 rius de tinta 2

19

Page 20: 4 rius de tinta 2

20

Page 21: 4 rius de tinta 2

21

Page 22: 4 rius de tinta 2

22

Page 23: 4 rius de tinta 2

23

Page 24: 4 rius de tinta 2

24

Page 25: 4 rius de tinta 2

25

Page 26: 4 rius de tinta 2

26

LA COSIDORAGuió i dibuix: Eva M. RamónIdea original: Carme Jiménez

Page 27: 4 rius de tinta 2

27

Page 28: 4 rius de tinta 2

28

Page 29: 4 rius de tinta 2

29

Page 30: 4 rius de tinta 2

30

Per Joan Puig “Júnior”Per Joan Puig “Júnior”

Page 31: 4 rius de tinta 2

31

Page 32: 4 rius de tinta 2

32

NI DE NIT NI DE DIAper Mercè Fortià

Page 33: 4 rius de tinta 2

33

Page 34: 4 rius de tinta 2

34

Page 35: 4 rius de tinta 2

35

Page 36: 4 rius de tinta 2

36

Page 37: 4 rius de tinta 2

37

Page 38: 4 rius de tinta 2

38

Page 39: 4 rius de tinta 2

39

Page 40: 4 rius de tinta 2

Per Pere Saguer

40

55

Page 41: 4 rius de tinta 2

41

5

Page 42: 4 rius de tinta 2

42

Page 43: 4 rius de tinta 2

43

Page 44: 4 rius de tinta 2

44

Page 45: 4 rius de tinta 2

45

Page 46: 4 rius de tinta 2

46

Page 47: 4 rius de tinta 2

47

Page 48: 4 rius de tinta 2

48

55

Page 49: 4 rius de tinta 2

49

Page 50: 4 rius de tinta 2

50

Page 51: 4 rius de tinta 2

51

Page 52: 4 rius de tinta 2

52Per Jet

Page 53: 4 rius de tinta 2

53

Page 54: 4 rius de tinta 2

54

Page 55: 4 rius de tinta 2

55

4riusdetinta.blogspot.com