4.1 L’ESCOLA

4.1.1 Educació formal i informal

Educació formal: és el sistema educatiu

- Currículum oficial: inclou matèries com filosofia, literatura, matemàtiques,anglès… - El sistema educatiu està compost per: · Institucions públiques (pertanyen l’Estat o a la Comunitat Autònoma, l’enseyament és gratuït): escoles, instituts i universitats. · Institucions privades (funcionen com empreses i es cobra una quota mensual o anual): col·legis i universitats. · Institucions concertades: Alguns dels col·legis privats estan subvencionats total o parcialment pels poders públics.

Educació informal: inclou regles, rutines i valors

- Currículum ocult: tot allò que s’aprèn a l’escola sense que consti explícitament en el currículum oficial. Ex: Activitats extraescolars, medis de comunicació…

· S’assumeix inconscientment · Eficaç mecanisme de control social, ja que s’imbueix als alumnes com a naturals i inqüestionables les formes de comportament predominants a cada societat.

Exemples: Segregació per gèneres, ja que es potencia que les noies es dirigeixin cap a carreres no científiques ni tècniques, i esperant d’elles un comportament més submís.

4.1.2 El paper de l’educació en la societat

FuncionalistesPreparar als estudiants per a les professions que encaixen més en les seves aptituds i capacitats .

Sistema obert i meritocràtic (permet la

mobilitat social)

4.1.3 Explicacions obre les diferències en l’èxit escolarFactors decisius en els resultats acadèmics:

Èxit o fracàs escolar

Intel·ligència natural

Diferents graus de capacitat intel·lectual

Hereditària

Medi ambient social

Factors socials

Factor socialsClasse social i gènere:

- Classe mitjana/alta: El professorat esperava un gran futur d’aquests alumnes però tractaven diferent a les alumnes.

1. Propi espai per estudiar (amb ordinador, Internet, professors particulars…) 2. Els pares tenen majors expectatives 3. Nivell cultural alt (en les cases hi ha CDRoms, llibres i altres mitjans audiovisuals)

- Classe baixa: El professorat tracta de manera distinta i els minusvalora. 1. Males condicions a la casa: no hi ha un espai propi per estudiar. 2. Valors familiars: els pares tenen menys expectatives respecte els seus fills, fatalisme de cara al futur i tendència a acceptar la gratificació immediata d’un treball. 3.Manca cultural familiar.

Medi ambient(comportament, forma de vestir, maneres)

Bons alumnes

Irremediable

Gràfic 4.1. Distribució públic i privat segons ensenyament.

4.1.4 El sistema educatiu a Espanya.1857: Llei moyano : ensenyament general obligatori

Segona República: ensenyament gratüit i laic

1938: batxillerat en 7 cursos amb un examen final i s’aboleix l’ensenyament laic i gratüit.

1949: batxillerat laboral

1953: batxillerat elemental (quatre cursos) i superior (dos cursos) i un curs preuniversitari.

1970: educació preescolar (5 – 6), Educació General Bàsica (6 – 12) i FP o Batxillerat Unificat Polivalent ( 3 anys) el que seguia al curs d’orientació Universitària.

Constitució de 1978: educació democràtica. Lleis: LODE :

gratuïtat en tots els centres publics.

1990: LOGSE: cicle educació infantil (1 – 5), educació obligatòria (6 – 16)

amb 2 blocs:- Educació primària (7 – 11)- Educació secundària (12 – 16)

Després es pot accedir a la FP o al batxillerat (16 – 17/18) que representen

el 33% de l’alumnat.

Escola pública: principal mecanisme de mobilitat social al nostre país.

La gratuïtat de l’ensenyament mitjà i les beques han permès a molts joves de classe treballadora a accedir a la universitat i ascendir en l’escala social.

Gràfic 4.2. Estructura del Sistema educatiu

LlarD’infants

1er Cicle

Parvulari

CicleInicial

Cicle Mitjà

CicleSuperior

2onCicle

Batxillerat

FP Grau mitjà

1erCIicle

2onCicle

3erCicle

FP Grau superior

Estudis Universitaris16

3

6

8

10

0

12

16

14

Educació infantil

Educació P

rimària

Educació

Secundària

obligatòria

Treballlaboral

La Llei Orgànica de Qualitat d’Ensenyament (LOCE) aprovada el 2002 i aplicada fa un any presenta modificacions a la anterior

LOGSE de les quals les més importants són:- La gratuïtat de l’Educació Infantil- La desparició dels cicles a l’ESO- La implantació de dos itineraris: un tècnicoprofessional i l’altre

cintíficohumanístic) a tercer curs i a quart curs tres itineraris (tècnico-professional, científic i humanístic)

Els majors de 15 que no vulgin incorporar-se a cap d’aquests itinerari, optar per programes d’Iniciació Professional.

El quart d’ESO: caràcter preparatori per als estudis posteriors, tant de Batxillerat com de FP, que passarà a denominar-se COAP (Curs d’Orientació Acadèmica i Professional Post-Obligatòria).

La LOCE redueix les quatre modalitats de Batxillerat a tres:- Arts- Ciència i tecnologia- Humanitats i Ciències Socials

I Estableix per altre part una Prova General de Batxillerat (PGB) per obtenir el títol del batxillerat i poder accedir a la Universitat.

4.1.5 L’ensenyament a Europa

Segons dades de l’Oficina Estadística de les Comunitats Europees, en els últims 30 anys s’han

produit notables millores en el sistema educatiu.

Els alumnes que cursen l’ensenyament secundari no obligatori augmentan a 12 milions i un 30% de

joves d’entre 15 i 19 anys participen en programes de formació ocupacional.

Encara que l’ensenyament obligatòri començaals 6 anys, el 100% dels nens de 4 anys estan

escolaritzats a Espanya, França i Bèlgica.

El nombres de professors del sistema educatiu europeu és de 6 milions = 4% població ocupada.

En l’educació superior el nombre de dones és superior al dels homes a la UE.

Els homes cursen carreres més tècniques ja que les dones els interessa més les humanitats i

ciències de la salut.

Dones: minoritarias als programas de formació ocupacional (26%) respecte els homes (32%)

Els joves cada vegada més prolongan els seus estudis, per tant l’incorporació al món laboral és

més tardana, de tal manera que el primer lloc de treball no s’adquireix fins els 23 – 24 anys.

4.2.1 Què és la religió?

Una religió es una creença en allò sobrenatural, que es pot definir com alguna cosa més enllà del que podem experimentar o fins i tot comprendre

Les diferents religions inclouen un sistema de creences, que poden estar incloses en un llibre sagrat, com la Bíblia i l’Alcorà, que pretenen respondre les qüestions de la vida i donar sentit a l’existència

4.2.2 L’evolució de la religió

Les primitives formes de religió, anomenades animisme o naturalisme intentaven explicar fenòmens com el vent, el sol, la mort o els somnis, a través de la creença en l’existència d’esperits.El naturalisme explicava el poder del vent a través de l’esperit del vent, el sol amb el l’esperit del sol, etcEl animisme segons aquesta doctrina tot el que existeix en la naturalesa, sigui persona, animal o cosa està animat o vivificat per un esperit o anima, aquestes creences són molt respectuoses amb la naturalesa.La aparició de monoteisme o creença en un sol Déu tot poderós i infinit sorgeix del Judaisme, i s’ha estès de tal manera que les religions amb major implantació.

4.2.2 L’evolució de la religió

4.2.3 EL PAPER DE LA RELIGIÓ A LA SOCIETAT

Examinarem les quatre teories sociològiques més importants referent a aquest tema:

Punt de vista funcionalista

Punt de vista marxista

Punt de vista weberià

Punt de vista feminista

4.2.3 EL PAPER DE LA RELIGIÓ A LA SOCIETATEl punt de vista funcionalista

Els funcionalistes com Durkheim o Talcott Parsons consideren que la religió compleix una funció beneficiosa per l’individu i la societat perquè aporta un sentit a la vida i als diferents esdeveniments que la composen.

Sostenen que la religió uneix la gent sota unes normes morals, i això contribueix a disminuir el conflicte o les division.

També destaquen el paper d’agent de socialització que té la religió, ja que aporta unes normes i valors que els individus interioritzen, com per exemple que matar es dolent.

4.2.3 EL PAPER DE LA RELIGIÓ A LA SOCIETATEl punt de vista marxista

Opinen que no va ser Déu qui va crear als éssers humans sinó al revés:”Les persones van crear o inventar a Déu”

Destaquen el paper de control social que ocupa la religió

Afirmen que la religió actua com una droga, adorm els oprimits perquè no es rebel·lin contra els opressors.

Creuen que la religió justifica les desigualtats socials com establertes per Déu, fent que els pobres acceptin resignadament la seva situació amb la promesa d’una vida millor després de la mort.

4.2.3 EL PAPER DE LA RELIGIÓ A LA SOCIETATEl punt de vista weberià

En oposició als funcionalistes i marxistes, creuen que la religió en algunes ocasions pot constituir més aviat una font de conflicte o de canvi.

Mostra d’això són els conflictes entre religiosos catòlics i protestants a Irlanda del Nord, entre musulmans i hinduistes a Índia o també les guerres entre àrabs i jueus.

Afirmen que les creences religioses també poden produir importants canvis socials en el sentit progressiu.

En resum els sociòlegs weberians veuen la religió més com a motor de canvi social que mantenidora de l’orde i l’estabilitat social.

4.2.3 EL PAPER DE LA RELIGIÓ A LA SOCIETATEl punt de vista feminista

Les feministes per la seva banda, argumenten que la religió tendeix a perpetuar les desigualtats de la dona en la societat.

Per exemple el sacerdoci femení només s’accepta recentment en algunes Esglésies protestants, com a Escòcia.

Per acabar podríem dir que la religió augmenta les diferencies en quan a drets entre els homes i les dones.

4.2.4 COM CATEGORITZAR LES RELIGIONS

Els sociòlegs categoritzen les religions atenent a diversos criteris:La manera en què estan organitzats Nombre de seguidors La seva actitud respecte a altres religions i a

l’Estat La classe de persones que pertanyen a elles

SEGONS AQUESTS CRITERIS ES DISTINGEIXEN TRES CATEGORIES:

Esglésies Sectes Denominacions

LES ESGLÉSIES Són grans organitzacions religioses amb

una estructura jeràrquica. Per exemple l’Església Catòlica:

El Papa

Cardenals

ArquebisbesBisbes

Sacerdots

Les esglésies es consideren com l’únic camí cap a la salvació, per aquest motiu solen oposar-se a les idees d’altres religions.

Acostumen a tenir una relació estreta amb el poder estatal.

EXEMPLES D’ESGLÉSIES

ISLAM

JUDAISME

HINDUISME

CRISTIANISME

SECTES

Petits grups religiosos sense una estructura organitzativa complexa.

Solen ser guiats per un líder carismàtic. Tendeixen a ser crítiques amb altres religions Es veuen a elles mateixes com la veritat absoluta.

• Testimonis de Jehová i els Mormons

• Algunes sectes amb al temps es transformen en esglésies ...

• D’altres al morir el seu líder desapareixen

LUTERANA

Sectes amplies

Els membres de les sectes provenen principalment..

Tenen regles estrictes sobre qui pot formar part del grup Hi ha Sectes que mantenen els membres allunyats de la

resta de societat

Classes Baixes

Classes Mitjanes

Poden arribar a ser tan radicals que s’han donat casos de suïcidi col·lectiu com ara:

Convé diferenciar les sectes que són fanàtiques d’aquelles que no ho són

Suïssa i Canadà ( 1994 )

(1995) Per part de l’Ordre del Temple SolarEnfrontament mortal amb les forces de l’ordre.. Davidians a Texas (1998)

LES DENOMINACIONSEsglésies Sectes

Son un intermedi

-Conten amb una organització jeràrquica i democràtica entre els membres.-Grup obert, tolerant i cooperan amb altres religions: Els baptistes són conscients que només constitueixen branques de l’església cristiana.-Visió: Veuen la religió i l’estat com separats, és a dir, no s’identifiquen amb l’estat-Els seus fidels son de procedència variada, normalment de classe baixa i mitjana.

4.2.5 SECULARITZACIÓÉs el fet de pèrdua d’importància de la religió,

és a dir, que les accions humanes i els costums ja no estan guidades per la religió

Aquest terme es defineix amb la paraula Secularització

-Es diu que al món occidental la religió ha perdut imprtància, pero això es contrasta a l’Iran o Paquistà que ha guanyat importància l’Islam

-Paràmetres per medir la Secularització segons sociòlegs

*Nombre de membres *Assistència a actes religiosos *Noces religioses i nombre de clergues

En el cas d’Espanya i Catalunya la població es declara Catòlica, tot i que amb comparació de fa 9 anys el “%” de fidels ha tendit a la baixa: 91,3% l’any 1993 i 80% l’any 2002.