4.check-in

L’actualitat de l’INSETUR Gener 2014

Che

ck-in

MOOC 3

Entre bandes 6

Un estudi analitza la creació de nous productes turístics basats en el “back” dels espais, com el Gang Tour LA

Low Cost 7

Els usuaris dels vols de baix cost realitzen estades similars a les dels vols regulars El low cost no és sinònim de ‘low tourist’

INSETUR a Colòmbia Les perspectives del turisme a Colòmbia són molt favorables. El país sud-americà és una prioritat en l’estratègia d’internacionalització

1

Colòmbia és un país de contrastos, de paisatges i de recursos. Amb un clima polític i social relativament estable, les previsions de creixe-ment són evidents: El país sud-americà aspira a ser un dels hubs del continent.

INSETUR ha format part de la missió empresarial organitzada per ACC10 en aquest país. 80 empreses del sector de la moda, la logística i el turisme formaren part de la iniciativa, centrada en les ciutats de Bogotà i de Medellín. Entre les empreses del sector turístic que han format part de l’expedició es troben Magma Hotels, THR o Roca Salvatella.

2

Aquesta iniciativa era precedida per altres contactes d’INSETUR al país colombià, gràcies al Laboratori L+iD de Cartagena de Indias, amb un acord entre la Universitat de Girona i la Universitat Tecnològica de Bolívar. INSETUR ha participat en diversos congressos celebrats a Colòmbia, manté lligams amb vàries universitats del país i ha estat convidada a presentar projectes de transferència en el país, com el Pla Estratègic de Cartagena de Indias, el pla de gestió de les ciutats patrimoni de la humanitat o la ruta literària de García Márquez.

La missió a Colòmbia, en la que van participar José A. Donaire i Saida

3

Palou, propicià els lligams amb el Viceministeri de turisme del país, l’agència Proexport o la patronal hotelera COTELCO. INSETUR ha realitzat diverses propostes de col·laboració amb aquests organis-mes, en els camps de la planificació estratègica, l’anàlisi de la imatge i el big data. A Medellín, es va proposar la participació de l’institut en el pla turístic de la regió.

L’Institut té previst participar en el congrés internacional organitzat per la Universitat Externado de Bogotà i el congrés internacional sobre paisatges culturals, que tindrà lloc a Medellín.

S’inicia el primer MOOC de MiríadaX dedicat al món del turisme. El curs presenta els grans canvis del turisme contemporani


2

1

Un turista arriba amb el seu jet des de l'altra part del món. Aterra el seu avió i es dirigeix al Celler de Can Roca . El matí següent el jet torna a l'espai d'origen. Què deu tenir aquest restaurant amagat en un minúscula ciutat mediterrània que justifiqui un viatge des de l'altre racó del món?. Quin és l'efecte Roca en el turisme del seu entorn?. INSETUR ha presentat a l'Institut d'Estudis Catalans l'informe sobre l'efecte Roca, en un seminari celebrat a la seu de l'IEC. Al seminari hi han assistit entre d'altres, el cuiner Joan Roca, el director de l'ICRPC, Joaquim Nadal, l'ex director de Turespaña, Félix Larrosa, el director de la Fundació Alícia, Toni Massanès, o el cuiner Carles Gaig. En Joan Roca és doctor honoris causa per la Universitat de Girona i els germans Roca són professors de la Facultat de Turisme de la UdG. Menjar ha passat de ser una necessitat fisiològica del viatge, una mena de tràmit necessari, a un element capital de la imatge turística de les destinacions. La gastronomia s’ha consolidat com un factor central en la presa de decisions dels visitants, en el seu comportament i en la despesa turística.

L’efecte Roca Menjar ha passat de ser una necessitat fisiològica del viatge, una mena de tràmit necessari, a un element capital de la imatge turística de les destinacions. La gastronomia s’ha consolidat com un factor central en la presa de decisions dels visitants, en el seu comportament i en la despesa turística. El Celler de Can Roca, considerat el millor restaurant del món, és la punta de llança de l’oferta gastronòmica del turisme català. Un informe realitzat per INSETUR estudia el seu efecte en l’estructura turística.

2

L'informe demostra que en els darrers anys la gastronomia ha incrementat de forma molt sensible el seu pes en l'activitat turística. L'activitat gastronòmica era citada només per un 10% dels turistes espanyols el 2005 i el 2011 ja superava el 50%. Les dades mostren també que la gastronomia té un elevat component de valor afegit. El Celler de Can Roca ha evolucionat de forma notable des de 2007, amb els diversos reconeixements, especialment les tres estrelles Michelin, el Professional Chef i el Restaurant Magazine. Si el període 1996 - 2007, el temps d'espera de reserva era de 7 dies, el 2013 ha pujat fins el 330. Un altre indicador són les sol·licituds d'stage, que ha passat dels 25 de 2007 als 450 el 2013. La distribució geogràfica dels clients durant el darrer any mostra la rellevància dels clients estrangers. La cartografia dels clients dibuixa el mapa geoeconòmic contem-porani, amb un pes significatiu dels BRIC (Brasil, Rússia, Xina i l'Índia), així com de les economies emergents, Singapur, Dubai, Mèxic o Kazakhstan.

3

Un 10% dels clients dels hotels de quatre i cinc estrelles de l'àrea de Girona són clients del Celler. Aquest percentatge puja fins el 20% entre els clients estrangers, el que demostra el pes del Celler en l'economia de l'àrea de Girona. Al marge de l'impacte directe, el Celler contribueix a millorar la imatge de la ciutat i del conjunt del país, consolida la marca internacional de la ciutat i mostra Durant l'acte, es va signar un acord de col·laboració entre l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Catalana de Gastronomia. Els assistents van proposar l'elaboració d'un informe sobre l'efecte de la cuina catalana d'excel·lència en el model turístic del país i un estudi de demanda sobre els usuaris dels productes i serveis enogastronòmics. Igualment, es va plantejar la necessitat de crear un Observatori de gastronomia i cuina, en el que hi podria col·laborar INSETUR.

L’actualitat de l’INSETUR

Gener 2014

3

Els MOOC estan revolucionant la forma d’ensenyar i d’aprendre. A la plataforma MiriadaX es proposa un curs sobre els canvis del turisme. Parlem amb el responsable del curs, Joaquim Majó

L’acrònim MOOC vol dir cursos online oberts i massius i ja ens dóna algunes pistes sobre el seu sentit; Cursos a internet, accessibles, amb informació en obert i amb la pretensió que tingui una audiència molt àmplia.

És evident que internet ha permès connectar amb fonts d’intercanvi del coneixement de forma molt accessible. Els TED, per exemple, han afavorit la difusió de grans idees de forma massiva. O la Khan Academy ofereix cursos gratuïts a uns 10 milions d’estudiants mensuals. Els MOOCs han entrat en joc gràcies a l’activitat d’algunes universitats rellevants, com la MIT, Harvard o Stanford, que obriren foc amb cursos sobre astronomia, física quàntica o robots.

Actualment, els cursos de les universitats són oferts en plataformes de MOOC, on es presenta un menú molt ampli de propostes, que inclouen totes les disciplines. Coursera i edX són dues de les plataformes amb més activitat. La xarxa d’universitats Universia, impulsada per Santander i Telefonica, ha creat la plataforma Miriada X. En aquest espai es pot accedir als recursos que creen les 1.242 universitats iberoamericanes de la xarxa.

El febrer s’inicia el curs Canvis en el turisme contemporani, el primer curs de MiriadaX dedicat a l’àmbit turístic. El seu director, Joaquim Majó, explica que aquesta iniciativa pretén oferir pistes sobre les transformacions del turisme actual i afavorir una millor adaptació al canvi. “Hem plantejat un curs amb una visió molt àmplia, en la que es parla de canvi climàtic, de

noves formes de promoció, de la gestió de la informació o de la reestructuració de la geografia del turisme”.

El curs està estructurat en set mòduls:

1. El big bang turístic. Símptomes del canvi 2. Canvis en la geografia internacional del turisme 3. Espais urbans i noves arquitectures del turisme 4. Noves estratègies de promoció turística 5. La innovació en els processos turístics 6. De la cultura contemplada a la cultura vívida 7. Les TIC i la nova gestió de la informació

“Cada mòdul està format per uns pocs vídeos docents, que tenen una durada molt curta. Hem detectar que la capacitat d’atenció dels cursos online és menys elevada, el que precisa de sessions concentrades”, explica Majó. “Hem seleccionat els especialistes de cada àmbit, que poden oferir una visió general sobre l’estat de la qüestió i les perspectives de futur”. Cada mòdul és acompanyat de material de suport i d’exercicis d’avaluació.

Fins a la data, hi ha matriculats més de 1.700 estudiants amb un perfil molt heterogeni. “És curs dissenyat per a estudiosos del turisme, per a acadèmics, però també pot ser útil per als professionals”, explica Majó. El director del curs explica que l’origen dels estudiants és molt divers i hi són representats la major part dels països iberoamericans. El MOOC és també un fòrum que permet posar en contacte estudiants d’orígens i de formacions molt diverses.


4

1

“Els carrers estrets i foscos s'erigeixen com esquerdes tallades a la roca. De tan en tan una petita plaça trenca amb aquest ritme La lluna hi dóna completament, les llums que il·luminen les altes façanes fan sobresortir els balcons de ferro. Després els murs s'apropen, la nit és fosca, i la gran escala de Sant Martí apareix il·luminada per unes llums estranyes. Les teulades apareixen tallades”.

Així descriu la seva visió de la ciutat de Girona una viatgera que hi arribà el segle XIX. El mite del viatge del XIX ha ocultat la mirada femenina, els grans itineraris d’elles, amagats pel predomini de la visió masculina. I malgrat això, la nòmina de grans viatgeres és molt àmplia. A Girona hi van arribar Lady Holland o Valérie de Gasparin al segle XIX o Patrice Chaplin i Mary Hillgarth, el segle passat.

2

Quina és la mirada femenina dels viatges?. Com viatjaven elles?. I com contribuïren a crear l’imaginari contemporani dels llocs?. Guiada per aquests interrogants, la Dra. Dolors Vidal està dirigint un projecte realitzat per la doctoranda Cristina Ribot, anomenat “Viatgeres a la Girona dels segles XIX i XX”, que pretén “omplir un dels buits essencials en la història del turisme de la ciutat”, en paraules de les autores. El projecte ha guanyat la Beca 8 de març de la ciutat dedicat a la recerca sobre aspectes socials, culturals i històrics relacionats amb les dones.

L’estudi se centra en l’estudi arxivístic i bibliogràfic sobre la mirada de les dones viatgeres a la ciutat de Girona. Incorpora també un estudi sobre guies de viatges i informació postal. L’autora de

3

l’estudi plateja empra també les fonts orals perquè encara resten testimonis de les viatgeres del segle XX. Una part de l’activitat que està desenvolupant el projecte es pot seguir a la pàgina facebook facebook.com/viatgeresgirona, en el que es presenten les dones de l’estudi, així com altres viatgeres i reflexions sobre la construcció de la imatge.

L’estudi permet completar la història del turisme a la ciutat i incorporar una mirada que ha restat invisible en la narració turística clàssica. Permet també determinar de quina manera aquestes primeres viatgeres han participat en el procés de construcció de la imatge turística de la ciutat.


Gener 2014

5

1

Vas iniciar els teus estudis en el camp de la lingüística i després has arribat al turisme. Semblen dos móns molt diferents.

Ho són. Tot i que la meva formació inicial en traducció i interpretació està en certa manera lligada amb el turisme: Són estratègies per a conèixer l’altre, per connectar amb altres realitats. A banda, la formació i la recerca turístiques tendiran a ser cada vegada més plurals i obertes.

Explica’ns el projecte que va guanyar la Beca Yvette Barbaza.

És una iniciativa que he realitzat conjuntament amb el professor Lluís Coromina, que explota les possibilitats dels nous gestors estadístics de textos. Avui tenim la capacitat de mesurar amb criteris estadístics els textos de diverses fonts. En aquest cas, ens hem basat en els webs oficials, els blogs, les guies i operadors en xarxa i les opinions que els turistes deixen en portals com Tripadvisor. Hem desenvolupat un sistema que permet capturar automàticament els comentaris desats en aquest portal.

El nostre objectiu és tractar de forma sistemàtica un volum molt gran d’informació i opinió desada a la xarxa, des de fonts molt diverses. Pensem que serà una eina molt útil en el futur.

En quin àmbit has centrat la teva investigació?

M’he centrat en els processos d’adaptació del turisme al grup de discapacitats. De fet, la beca FI de què gaudeixo està centrada en la recerca sobre turisme accessible.

Quins projectes has portat a terme en aquest camp?.

He format part de l’equip que ha redactat el projecte sobre enoturisme accessible, en el que

La primera passió de l’Ariadna Gassiot foren les lletres. Llicenciada en Traducció i Interpretació i en Lingüística per la UPF, va iniciar la seva recerca en el projecte Linguamón, en una estada a l’UNESCO de París.

Més tard optà pel món del turisme i cursà el Màster en gestió de la UdG. Actualment, treballa en la seva Tesi doctoral sobre el turisme accessi-ble. Des de febrer de 2013 és becària FI de la Generalitat de Catalunya i treballa al grup ONIT i a l’INSETUR.

Forma part de les noves generacions de recercadors turístics, amb una visió molt transdisciplinar, un ampli bagatge viatger i una facilitat natural pels idiomes. Nascuda a Anglès, ha jugat durant molts anys en un equip de bàsquet femení. Actualment, les seves passions són el cinema i la lectura. I, naturalment, els viatges.

“Les destinacions turístiques del futur hauran d’estar adaptades per als discapacitats, tant per motius ètics com per motius econòmics”

Ariadna Gassiot

2

hem avaluat l’adaptació d’una sèrie de cellers. Participo de la xarxa NECSTOUR, de la que forma part el meu director de Tesi, el Dr. Lluís Prats, que està centrada en aquesta temàtica. El març viatjaré a Lituània per participar en un International Projet sobre accessibilitat.

En quins projectes de recerca actualment?.

He decidit fer la Tesi per articles. El primer analitza les barreres que tenen més influència en la percepció dels discapacitats (físics, però també sensorials i mentals). El segon article estudiarà les diferències en el comportament del turista discapacitat i els turistes convencionals. Estic encara treballant en el tercer, que probablement se centrarà en el comportament a posteriori dels turistes.

Guanyarà rellevància el turisme accessible en els propers anys?.

N’estic convençuda. Té un component ètic, gairebé moral, que forma part de les noves tendències del turisme. A més, hi ha una derivada econòmica. Només a Europa s’estima que hi ha uns 27 milions de persones que tenen diversos nivells de discapacitats. En un sentit més ampli del terme (com ara la mobilitat reduïda), s’estima que a Europa hi ha uns 120 milions d’usuaris potencials.

L’OMT ha detectat que un dels factors essencials del turisme del futur és el progressiu envelliment de la població turística. Com és lògic, el creixement de l’edat comportarà una major demanda de destinacions i de productes accessibles.


BARCELONA

A la recerca de l’autenticitat. Turistes entre bandes urbanes

1

Avui sabem que el turisme és una cerca constant i sovint frustrant de l’autenticitat dels llocs que són visitats. Més enllà de la “bombolla” que es crea, les noves expe-riències turístiques cerquen un contacte amb la població local i allò que forma part de la seva autenticitat. Però no és fàcil definir què és i quins són els límits de l’autenticitat. La professora Konstantina Zerva considera que l’evolució del terme ha passat d’una distinció entre blanc i negre a una categoria de grisos basada en la interpretació subjectiva de cada turista.

La professora Zerva estudia la introducció de l’autèntic en les estratègies de creació de producte i de comercialització. Una part de la seva recerca l’ha dedicada a Los Angeles Gang Tour, una nova atracció turística de la cultura de les bandes a South Central, LA. Los Angeles

2

Gang Tour és un itinerari de tres hores en autobús que recorre les comunitats marginals del South Central. Ex membres de les bandes són els responsables de guiar els turistes pels espais on una versió de la cultura de bandes va néixer i encara roman. Basat en la seva comercialització com a “autèntic”, aquesta ONG intenta oferir una interpretació dels efectes de la pobresa i el crim en el paisatge de les bandes, més enllà de la imatge distorsionada que ofereixen els media.

L’autenticitat precisa de “marca-dors”, de signes que certifiquen la seva condició. En aquest cas, la majoria d’ells estan associats a l’accés al “backsatge” de les destinacions turístiques, és a dir, espais que són considerats no accessibles per als estranys. Per a la professora Zerva, hi ha una connexió de l’oferta amb variables

3

de l’autenticitat, com són el caràcter original del lloc, la sincronia temporal entre el temps de la visita i la cultura de bandes que és visitada, els inter-mediaris entre visitants i l’espai, i la consciència de la vida diària entre la cultura de bandes. Les eines de promoció que empren són directes, ja sigui amb el seu web o a les xarxes socials.

L’emergència de nous nínxols tendirà a afavorir, en opinió de la Dra. Zerva, l’aparició de produc-tes turístics que obrin les portes a espais “amagats”, marginals. La recerca d’un determinat concepte d’autenticitat permet l’exhibició d’espais del passat en els que “es deixa que els fets parlin per ells mateixos”.


Gener 2014

7

1

Les companyies de baix cost (CBC) s’han consolidat en el mapa de les connexions aèries internacionals. La reducció dels serveis i un ús molt intensiu dels aparells permet una oferta de preus sensiblement inferior a les línies regulars. Sovint s’ha considerat que aquests CBC atreuen un perfil de turistes amb un nivell adquisitiu igualment baix. De fet, alguns aeroports i algunes destinacions tenen una política de rebuig d’aquestes companyies, en favor d’una aparent qualitat.

Els professors Berta Ferrer, Esther Martínez i Germà Coen-ders, han realitzat un estudi de les pautes de consum dels turistes que accedeixen a Espanya per via aèria. L’estudi es basa en les 61.334 entrevistes realitzades en els 23 principals aeroports espanyols, que estan recollides a l’EGATUR 2010. L’estada mitjana dels usuaris de CBC és similar a la de les regulars. La principal diferència té lloc entre els turistes que accedeixen amb un paquet i els qui organitzen la seva visita de forma autònoma.

L’estudi també posa de manifest quines són les variables que expliquen una major estada i que disminueixen l’efecte del tipus de contractació. Aquestes variables són esports nàutics, el senderisme, les visites culturals, usar un spa, visitar un parc temàtic, l’oci nocturn i els VFR (visita de familiars). Pels turistes que realitzen activitats esportives o culturals, l’estada és més gran només entre els turistes que arriben amb CBC.

Al marge de les activitats, com s’ha evidenciat en molts altres articles, les estades durant l’estiu són molt més elevades que la resta de l’any.

Low cost. High tourist Un estudi demostra que les companyies de baix cost atreuen un turisme de similar qualitat a les regulars

2

L’estudi també posa de manifest que el tipus d’allotja-ment té un efecte molt destacat sobre l’estada. El factor que més influeix, com és lògic, és que els visitants disposin d’una segona residència.

En relació a les destinacions, la variable que “escurça” més les estades és la visita de grans ciutats, especialment en el cas de la ciutat de Barcelona. Si la ciutat forma part d’un paquet, l’estada es redueix encara més. Per contra, no té efectes sobre l’estada si s’ha visitat el país amb anterioritat. El nivell cultural i el nivell econòmic sí incrementen l’estada mitjana, moderadament.

En definitiva, l’estudi contradiu la imatge de les companyies de baix cost, que són considerades com a pròpies de segments de baix poder adquisitiu i d’estades molt curtes. Es posa de manifest que els factors que determinen la duració de l’estada són uns altres, sobretot la contractació de paquets turístics.

La principal aportació de l’estudi és que ha treballat amb una base de dades molt gran (superant els 61.000 registres) i l’ús del model logit ordenat i la inclusió de l’efecte moderador dels tipus de contractació.. L’estudi ja és consultable en línia a la revista Tourism Management (una de les més valorades de l’àmbit turístic). Forma part de la Tesi Doctoral que està elaborant Berta Ferrer.


8

Vinyes 2.0

El Priorat és una de les capitals de l’enoturisme del país. Un estudi demostra la feble estratègia de les vinyes a la xarxa.

1

L’enoturisme és un dels tipus de turisme que està assolint un major dinamisme en el país. Les DO han iniciat una estratègia de captació de visitants, no només per a complementar els ingressos de la venda del vi, sinó també com una estratègia de màrqueting i de branding dels cellers. El Priorat és una de les àrees amb una major capacitat d’atracció del país. El Consell Comarcal ha actuat com a eix de coordinació i recentment s’ha creat l’associació Priorat Enoturisme, amb l’objectiu de crear productes enoturístics de qualitat.

Les professores Raquel Camprubí i Núria Galí, INSETUR, han analitzat els webs dels cellers que formen part de l’itinerari d’enoturisme que promou el

2

Consell Comarcal. Hi formen part 25 cellers, dels que 21 tenen un web actiu.

L’anàlisi s’ha centrat en tres àmbits: La informació sobre l’empresa, la usabilitat del web (seguint els criteris comuns en aquest tipus d’estudi) i l’anàlisi del producte turístic, tant del propi celler com la relació amb la ruta creada des del Priorat.

Les conclusions evidencien que els webs són estàtics i no aporten informació dinàmica. Es posa de manifest també que la informació que aporten es molt limitada. Les autores posen de manifest la manca de feed back entre l’empresa i l’usuari. Però les conclusions són sobretot crítiques pel que fa als productes turístics. Els webs no proporcionen algunes dades que són imprescindibles en

3

els productes turístics, com tarifes i horaris. Amb l’excepció del celler Torres, la resta de webs estan centrades de forma gairebé exclusiva en la venda del seu vi i no dels productes turístics associats.

“S’ha creat un itinerari, però no apareix en els webs dels cellers, de manera que té un punt de virtualitat”, expliquen les autores. “Coexisteixen dos problemes. En primer lloc, la manca de promoció dels productes turístics i en segon lloc, la feble integració dels nodes que configuren la ruta del Priorat”. Conclouen que “el cas del Priorat és comú en els productes amb base territorial en els que la connexió entre els nodes només té lloc en l’organisme superior, però no existeix una cultura en xarxa efectiva”.


Gener 2014

9

El programa INTERREG ha acordat prorrogar l’activitat del projecte Res’pir durant l’any 2014 i incrementar el seu pressupost. l projecte Res’pir té com a objectiu principal establir un procés de qualitat per a un turisme actiu (Activitats a l’Aire Lliure – AAL) i sostenible en l’espai pirinenc transfronterer en una xarxa que relaciona agents públics i privats de dos territoris: l’Ariège i Girona, ampliant a la seva zona d’influència: Catalunya. En el projecte hi participen el JDF: Conseil General Ariège (cap de fila), l’Agence Developpement Touristique Ariège Pyrenees, l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la Université Toulouse II Le Mirail Res’pir és un projecte finançat pel programa europeu POCTEFA (Interreg IV A).

El responsable del projecte a la Universitat de Girona, José García Böer, ha destacat la nova programació de formació prevista pel 2014. Entre els espais amb el que es col·∙laborà hi consten l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Cerdanya. Està també prevista unes jornades de formació amb l’Associació de professionals turístics APTALC. Una part significativa de l’activitat que porta a terme es pot consultar al perfil de facebook del grup.

Una de les activitats bàsiques del Res’pir ha estat la formació dels professionals. En aquesta imatge, la sessió a la Vall de Camprodon.

El programa també ha permès l’edició de materials de promoció de l’oferta i condicionament dels itineraris.


10

Check-in és una publicació sobre l’actualitat de l’INSETUR, l’Institut Superior de Recerca en Turisme de la Universitat de Girona.

www.insetur.cat www.twitter.com/insetur

www.facebook.com/insetur www.udg.edu/insetur

www.issuu.com/insetur

4.check-in

Documents