62 preguntes per concloure una exposicióCom fer entrar l’art a les aules? Com un contingut? Com un aprenentatge? Com una metodologia? Quins són els coneixements que estan en joc? És només patrimoni cultural? Habilitats i disciplines? Quan des de l’escola es parla d’art contemporani, es fa referència a les mateixes pràctiques que desenvolupen els artistes actuals? A què li donem més importància, a l’obra d’art com a objecte cultural o al procés artís-tic com a procediment per elaborar un discurs crític sobre la realitat? Quina relació ha d’establir l’alumne amb l’art? Aprenen els alumnes a desenvolupar pràctiques culturals en tant que productors, o només com a receptors/consumidors de continguts? I els mestres? Quina és la frontera entre artista i no artista? Tothom pot ser artista?

Quina relaCió s’estableix entre els eQui-paments i instituCions Culturals amb les esColes i l’eduCaCió? Quina responsabilitat tenen respecte a això? Haurien d’oferir un servei d’interpretació i mediació entre públics i obres? Haurien d’implicar-se en processos de producció i difusió de projectes artístics realit-zats en l’àmbit educatiu i fer participar a alum-nes, mestres i escoles en la producció cultural de la ciutat? Mostrar els treballs d’artistes pro-fessionals, conjuntament amb els treballs artís-tics d’alumnes i mestres, comporta una pèr-dua d’excel·lència artística per l’equipament? Suposa un desprestigi per l’artista? Poden els equipaments culturals desenvolupar una fun-ció educativa sense perdre identitat en tant que institució artística?

Què pot aportar un agent Cultural en relaCió a l’eduCaCió i a l’esCola? Serveixen les seves aporta-cions crítiques presents en les propostes artístiques per repensar alguns termes relacionats amb el sistema educatiu? Aquestes aportacions crítiques, arriben i són tingudes en compte en el món educatiu i la resta de la societat? Pot l’artista, més enllà d’aportar un producte cultural (obra d’art), intervenir dins del propi equipa-ment educatiu? Què pot aportar a l’equip docent? Què li aporta a l’artista estar en una escola? Com pot inter-venir? Projecte a l’aula o projecte d’escola? La presència d’un artista a l’aula és sinònim de treballar la creativi-tat, la imaginació i el sentit crític? Com ha de participar l’artista? Està preparat per treballar amb alumnes i dins d’una estructura tancada com és la dels instituts i es-coles? Com es produeix l’adaptació dels uns als altres? Ha de desenvolupar l’artista un projecte personal amb alumnes i mestres? Ha de pensar un projecte conjunta-ment amb mestres i alumnes? Quin ha de ser el rol de l’alumne? I el rol del mestre? Com preservarà l’artista la seva identitat? Fins a on ha de negociar els seus in-teressos amb els de l’escola o institut que l’acull? Ha de tenir la llibertat de desenvolupar un projecte crític encara que aquest acabi per posar el dit a les ferides de la pròpia institució educativa? Tots els artistes poden treballar en un context educatiu?

Com poden treballar plegats instituCions i eQuipa-ments d’art i eduCaCió Que tenen estruCtures, objeC-tius i Cultures de treball diferents? Per què ho haurien de fer? Què en poden treure? En què ha de cedir cada en-titat o equipament? Quins hàbits de treball haurà de modi-ficar? Què pot aprendre? Què pot ensenyar? Quin valor afegit aporta cooperar en una xarxa on es posen en rel-ació grans institucions amb entitats independents, equi-paments educatius i culturals amb agents artístics? És una pràctica extrapolable?

té sentit Convertir un Context eduCatiu en un eQuipament de produCCió Cultural? Són alumnes i mestres productors culturals, o només transmissors de coneixements? Una pràctica educativa, pot ser també un procés de producció cultural? Pot ser una escola el lloc des d’on s’expliqui a la societat què és una escola? Poden ser els propis alumnes i els mestres els responsables de construir un imaginari crític sobre la seva pròpia condició d’institució? Poden les escoles incorporar-se al sistema cultural d’una ciutat, participant activament i aportant continguts com una institució més? Cal que les escoles ajudin a con-struir una espai social amb major democràcia cultural?

Com donar Continuïtat a les innovaCions en art i eduCaCió i Consolidar proCessos de treball i apre-nentatge de llarg reCorregut? Cal deixar-ho tot en mans de les iniciatives individuals i entusiastes o aspi-rar a un recolzament institucionalitzat per aquestes in-teraccions entre art i educació? Què fan les polítiques culturals i les polítiques educatives per construir xarxes heterogènies de col·laboració entre el sistema educa-tiu i el cultural? Com assegurar l’existència d’espais de col·laboració per a l’experimentació?

Quina tipologia d’interaCCions entre art i eduCaCió asseguren un vinCle dinàmiC entre el sistema eduCatiu i el Cultural? És mil-lor un model únic de relació o és preferible crear les condicions per-què s’experimenti amb gran varietat de formats i processos?

TRANS_ART_LABORATORI presenta:Confluències per a la des/educacióAlguns itineraris de col·laboració i desbordaments entre institucions d’art i d’educació

Una exposició en tres espais:Can Felipa, Escola Miralletes i Institut Sant Josep de Calassanç

Del 18 de novembre del 2010 al 29 de gener del 2011

Jordi Arola, Antonio Gagliano, Genderhacker, Mintegi, Eulàlia Rovira Solanas, Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana (Artistas Salchichas), Sinapsis amb alum-nes i mestres de l’Escola Miralletes i l’Institut Sant Josep de Calassanç

www.trans-artlaboratori.org