7_ lectura expressiva

7/23/2019 7_ lectura expressiva

1/30

7. Lectura i famliaCom fomentar la lectura des de la llar

Imatge dehttp://es.wikipedia.org/wiki/Lectura
http://es.wikipedia.org/wiki/Lecturahttp://es.wikipedia.org/wiki/Lecturahttp://es.wikipedia.org/wiki/Lecturahttp://es.wikipedia.org/wiki/Lectura


2/30

2

LImpuls de la lectura

Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre

Laprenentatge inicial de la lectura(Saber llegir)

7. Lectura i famlia

Com fomentar la lectura des de la llar

Elaboraci:

Servei dImmersi i Acolliment Lingstics.Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.

Octubre 2013

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de

Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen

permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre quesen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci ambuna llicncia igual a la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.cahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca


3/30

3

NDEX

1. Introducci 4

2. Quina informaci cal donar a les famlies 4

2.1. El procs dalfabetitzaci dels infants 5

2.2. La metodologia daprenentatge inicialde la lectura 6

2.3. Els tipus dactivitats i agrupaments 7

2.4 El seguiment del procs daprenentatge 7

2.5. Esdeveniments relacionats amb la lectura 7

2.6. Blogs i webs relacionats amb la lectura 82.7. Consideracions sobre llibres segons ledat 8

3. Com podem aconseguir la implicaci de les famlies 9

3.1. La motivaci per la lectura i lhbit lector 10

3.2. El model lector: que ens vegin llegir 11

3.3. Llegir amb i per als fills 12

3.4. Altres maneres dafavorir la lectura des de casa 14

4. Alguns exemples de collaboraci famlia-escola 15

4.1. Maletes viatgeres 15

4.2. Activitats presencials 15

4.3. Quadern viatger 16

5. Epleg 16

6. Annexos 18

7. Bibliografia 28


4/30

4

1. INTRODUCCI

No hi ha receptes miraculoses per contagiar el gust per la lectura. Peraconseguir-ho ens caldr confiana, pacincia i constncia, predicar amblexemple i sumar complicitats per fer del llibre un objecte quotidi, interessant iatractiu.

GIRBS, J.C. El mtode definitiu per tenir fills lectors. 1

Laprenentatge inicial de la lectura s un procs molt complex que depn dunasrie de factors: el desenvolupament maduratiu de lalumne, el context on creixi seduca, les actituds i els models lectors que lenvolten... Tot aix influeix en la

formaci dels infants com a lectors.

Els dos principals agents alfabetitzadors, escola i famlia, tenen un pes cabdal i,per tant, han dunir esforos per escometre aquesta tasca tan important: la

famlia sha de convertir en una aliadaindispensable de lescola per tal dajudarels infants a establir una relaci afectiva amb la lectura, oferint bons modelslectors i proporcionant un context on es vegi que la lectura s important.

Lescola pot fer moltes coses per aconseguir la implicaci de les famlies; calestablir una comunicaci fluida famlia-escola, mitjanant diferents canals.

2. QUINA INFORMACI CAL DONAR A LES FAMLIES

Els alumnes que tenim a les classes provenen de realitats diferents. Enstrobem amb diferents tipologies de famlies, que alhora tenen e l seu referentdescola i de lectura: el record que tenen de quan ells anaven a escola segurque no coincideix amb el model actual. Probablement la lectura sentenia amb

uns altres parmetres, i aquest s el seu referent escolar. Alhora aix els crea

angoixes i inquietuds al voltant de laprenentatge dels seus fills, que incideixende forma negativa sobre ells.

Si no fem res al respecte, intentar conciliar la tasca que es fa a lescola amb lamanera de fer de les famlies ser molt complicat. Dentrada, ens haurem deplantejar com acostem les famlies al model escolar actual i com els fempartcips de laprenentatge de la lectura dels fills.

1[En lnia] [Consulta: 8 novembrede 2013]
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdfhttp://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdfhttp://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdf


5/30

5

Cada centre shauria de plantejar:

Quina informaci sobre la lectura i el seu aprenentatge vol compartiramb les famlies (procs dalfabetitzaci, metodologia densenyament ...)

Quines vies utilitzar per compartir aquesta informaci (entrevistes,reunions, fulletons, blocs...). En aquest sentit, les reunionsmonogrfiques al voltant de la lectura constitueixen un recurs moltimportant ja que s una manera de mostrar a les famlies la importnciaque des de lescola es dna a la lectura.

2.1. EL PROCS DALFABETITZACI DELS INFANTS.

Aprendre a llegir i aprendre a escriure sn processos complexos i llargs. Tot ique cadasc segueix un ritme daprenentatge diferent i que cal respectar-lo,tots els alumnes passen per les mateixes fases i segueixen la mateixa evolucidurant el procs, per sempre cal lacompanyament dels adults (a casa i a

lescola).Es pot establir un parallelisme entre aprendre a llegir i aprendre acaminar perqu tots dos van lligats al moment maduratiu de linfant: hi ha nensque comencen abans i nhi ha que comencen desprs, per aix no

correlaciona amb el fet de fer-ho millor o arribar ms lluny.

La base daquest aprenentatge s la llengua oral i cal tenir-la present en tot

moment.Aprendre a llegir i aprendre a caminar es relacionen tamb amb les bonesexperincies: de la mateixa manera que hi ha infants que agafen por a caminarperqu han caigut i shan fet mal, hi ha nens i nenes que tenen un baixautoconcepte lector i els costa ms aprendre a llegir perqu es pensen que noen saben.

s important explicar a les famlies que ledat daprendre a llegir comprn unafranja mplia que va dels tres als set anys aproximadament, daquesta manerapodem evitar les comparacions entre germans, entre nens duna mateixa

classe i les angoixes que creixen al seu voltant.Aprendre a llegir i aprendre a caminar sn processos lligats a la necessitatdaprendre: caminar s una necessitat vital i llegir sanir convertint en

necessitat en funci de les exigncies de la vida diria.


6/30

6

2.2. LA METODOLOGIA DE LAPRENENTATGE INICIALDE LALECTURA

s important informar les famlies sobre com aprenen a llegir els seus fills; lescoses han canviat molt respecte a quan els pares anaven a lescola. Abans, pernorma general, es feien classes expositives i no hi havia espai per a lesreflexions ni per a les interaccions entre lalumnat, ni es concebien els diferentsritmes daprenentatge. Els materials eren molt mecnics, poc funcionals i poccontextualitzats (cartilles, calligrafies...) i la metodologia analtica, lnica

existent (sillbica i/o alfabtica).

Ara sutilitzen metodologies diverses que combinen sistemes sinttics ianaltics. Saprn a llegir treballant alhora la descodificaci (amb totes leshabilitats que implica: la conscincia fonolgica per introduir lhbit de sentir,identificar i manipular els sons de les paraules, la discriminaci visual...) i lacomprensi lectora. Tot aix la majoria de famlies ho desconeixen, i per tantcal explicar-los que es fan activitats per llegir per la via lxica (globalment, acop dull) i per llegir per la via fonolgica (descodificant, so per so) i que es

treballen les estratgies de descodificaci i de comprensi perqu saber llegirno noms vol dir desxifrar el codi, sin que a ms a ms sha de comprendre eltext; s important parlar-los de conceptes com ara lletres, sons, sllabes... iexplicar com els treballem a lescola.

Els materials amb qu treballen avui els alumnes (llibres de text, contes,revistes, logos, cartells, jocs...) tampoc no sn com els dels seus referents i simportant que els coneguin, aix com tamb els tipus de lletra que utilitzem.

Tamb caldr que les famlies entenguin que s fonamental la funcionalitat ila contextualitzacide les lectures. La diversitat de portadors de textos i de


7/30

7

suports textuals que sutilitzena lescola poden servir per explicar duna manerasenzilla els usos de la lectura i les diferents tipologies textuals. Es podenposar exemples dactivitats de lectura ds prctic (crrecs, control

dassistncia), ds cientfic (notcies dun diari, informaci sobre els dofins) i

ds literari (contes, poemes, endevinalles).

2.3. ELS TIPUS DACTIVITATS I AGRUPAMENTS

Podem explicar a les famlies quins tipus dactivitats de lectura es fan a laula ien quins moments del dia a dia de lescola la lectura s present i necessria:passar llista, temps, men, racons, rees daprenentatge, temps de lectura diari(30 delectura a primria) i qu es fa en aquests moments.

Tamb s important explicar-los quins tipus dagrupament es fan per fer lesdiferents activitats (gran grup, petit grup, parelles, apadrinament lector,

individual) i per qu sha escollit aquest tipus dagrupament i no un altre.

Pot ser interessant que vegin quin procs se segueix per treballar una lectura alaula (abans, durant i desprs) i les diferents modalitats de classes collectives

de lectura (escolta estructurada, lectura compartida, lectura guiada).

2.4. EL SEGUIMENT DEL PROCS DAPRENENTATGE

Les famlies mostren inquietuds sobre com es desenvolupa el procsdaprenentatge dels seus fills i filles, si va seguint el ritme dels altres nens de la

seva edat. Tamb cal informar els pares de com es fa el seguiment delaprenentatge de cada alumne, de quines proves es passen als diferentsnivells, de qu savaluai de quina manera; i de qu es fa amb els resultatsdeles proves.

2.5. ESDEVENIMENTS RELACIONATS AMB LA LECTURA

Lescola rep a diari molta informaci sobre activitats i actes relacionats amb lalectura i els llibres: exposicions, activitats que es fan a la biblioteca pblica,fires relacionades amb els llibres...

Tamb de vegades es publiquen articles relacionats amb el gust per llegir ilaprenentatge lector que valdria la pena que les famlies llegissin.

A les famlies molts cops aquesta informaci els passa desapercebuda, o fins itot pot ser que no hi donin la importncia que es mereix.

Des de lescola shauria de trobar la manera de poder-los traspassar aquestainformaci en el moment que ens arriba: una circular, un taulell danuncis, a

travs del bloc de lescola o de la biblioteca...

En traspassar aquesta informaci estem dient, implcitament, que la lectura s

un tema fonamental i li estem donant la importncia que mereix.


8/30

8

2.6. BLOGS I WEBS RELACIONATS AMB LA LECTURA

s interessant tamb donar-los a conixer alguns webs relacionats amb lalectura i el gust per llegir, aix com tamb recursos digitals.

En suggerim alguns:

La web Famlia i escola, de la Generalitat de Catalunya, t un apartatdedicat a la lectura.

El llibre El mtode definitiu per tenir fills lectors, de Joan Carles Girbs2.

La web del programa Nascuts per llegir3.

2.7. CONSIDERACIONS SOBRE LLIBRES SEGONS LEDAT

Les famlies tamb poden tenir inquietuds sobre els tipus de llibres que snadequats a ledat dels seus fills. Des de lescola tamb shauria doferirinformaci i donar-los unes orientacions prctiques: aix es pot fer a travs defulletons, dels blocs, o mitjanant una reuni monogrfica.

Amb carcter general els podrem explicar que els llibres infantils haurien detenir les caracterstiques segents:

Fins als 5 anys

Tenir protagonistes amb els quals es puguin identificar: nens de la sevaedat, animals, etc.

Ser llibres curts. A partir dels 3 anys: amb vocabulari o frases senzilles iamb la lletra grossa.

Estar fets de diversos materials, que es puguin mullar, amb tapes dures,

de cartr, de roba, amb illustracions grans o elements mbils...

Que permetin fer activitats detiquetar (vocabulari) al principi, i de ferpreguntes ms endavant.

2GIRBS, J.C. (OP.CIT.)
http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.nascutsperllegir.org/http://www.nascutsperllegir.org/http://www.nascutsperllegir.org/http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a063ede29681f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


9/30

9

Dels 6 als 8 anys

Relatar histries quotidianes i conegudes, i tamb llegendes i faules,amb varietat de personatges (quotidians, mgics, poderosos...) per taldestimular la imaginaci.

Ser llibres amb captols curts, amb lletra de mida gran i amb imatges(dibuixos, fotografies...) que ajudin a entendre la histria.

Que permetin ser explicats i desprs comentats.

3. COM PODEM ACONSEGUIR LA IMPLICACI DE LESFAMLIES

Les famlies sn els nostres aliats en leducaci dels infants i aconseguir que

shi impliquin en la direcci correcta s tot un repte.

En cap cas, per, hauria de significar donar-los una feina extra a casa, fer-losser la prolongaci del mestre o la mestra: no s la seva tasca com a pares.

Aquesta implicaci sempre sha de donar per la via de la complicitat, afavorint

bons models lectors, creant situacions agradables de lectura i collaborant ambel centre en les activitats que es proposen.


10/30

10

3.1. LA MOTIVACI PER LA LECTURA I LHBIT LECTOR

Normalment, ser lector o no ser-ho depn de les emocions a les quals vinculem

la lectura. Llegim perqu la lectura ens ha deixat un bon record: perqu a casaes parlava de llibres, perqu ens explicaven contes a lhoradanar a dormir...No llegim a causa dexperincies lectores negatives: perqu a lescola ens hiobligaven, perqu ens costa, perqu preferia mirar la tele...

La lectura no es pot imposar, s com somiar o estimar. Llegir s un dret, no undeure. Els picar la curiositat per la lectura si nestimulem el desig, si suggerim icaptivem amb arguments, amb amabilitat i amb pacincia, no amb crits icstigs.

Els nens i les nenes han de veure la tele, jugar, xerrar, passejar i tamb llegir,com una activitat ms que no nelimina cap altra, sin que suma i que afegeixsatisfacci al seu dia a dia.

Cada lector t motius diferents per llegir, hem de trobar la lectura adequada ales necessitats del moment.

Motius per voler llegir

Hi ha molts motius per voler llegir, com ara...

Per comprendre millor el mn que ens envolta i comprendrens millor anosaltres mateixos.

Per saber el que succeeix al nostre voltant: des del rtol duna botiga a

una notcia del diari.

Per informar-nos dalguna cosa que farem: una visita a un lloc, lesinstruccions dun joc nou.

Per integrar-nos millor en la cultura que ens acull.

Per esdevenir princesa, heroi, astronauta o mag...

Per ampliar horitzons, ser ms obert i receptiu, no tenir prejudicis,escoltar i entendre.

Per aprendre.

Per compartir.

Per estar menys sol.


11/30

11

Per riure, plorar, tremolar, consolar. Per sentir.

Per gaudir, per distreurens...

Informes com PISA i estudis de lOCDE destaquen la importncia de desvetllar

lhbit lector i el gust per la lectura com a factors que permeten superar lesdesigualtats socials, afavorir la integraci i la cohesi social; alhora quecontribueixen en la millora del rendiment escolar.

Relacionat amb lapartat anterior, la creaci a casa de moments agradables al

voltant de la lectura afavorir el seu gust per llegir i lhbit lector.

3.2. EL MODEL LECTOR: QUE ENS VEGIN LLEGIR

Un dels aspectes fonamentals en laprenentatge de la lectura s lentorn social

on aquest es duu a terme. El context social i cultural dna sentit a la lectura iaconseguir un entorn alfabetitzador s una tasca conjunta de lescola i lesfamlies. Noms cal dedicar-hi amor i temps.

Els adults ms significatius actuen com a referents per als infants i com amodels que voldran imitar i seguir: shade trobar la manera de contagiar-losbons hbits i valors positius.

No a totes les famlies, per, es poden trobar bons models lectors; hi ha casesen les quals costa trobar llibres o veure algun adult llegint. Si la lectura nointeressa gaire als pares, aquests no podran transmetre una actitud positivaenvers els llibres i difcilment els nens i les nenes rebran un bon model lector.

Sha de pensar, per, que hi ha molts tipus de lectures (guies de viatges,revistes, diaris, receptes de cuina, catlegs...) i que qualsevol text escrit enqualsevol suport pot esdevenir un reclam, sha de buscar el que ens puguimotivar ms com a adults. Buscar informaci sobre les vacances en una pginaweb, encerclar un anunci de feina en un diari, llegir els fulletons que arriben a la

bstia de casa... totes aquestes activitats tamb demostren als nens que llegirs important i necessari per a la vida. Fer-ho davant dells i explicar-los el motiuajuda a donar valor a la lectura.

Cal llegir com adults i gaudir fent-ho, per tal dencomanar aquesta passidadults als infants, que per la simple admiraci envers els pares se sentiranatrets per llegir.


12/30

12

3.3. LLEGIR AMB I PER ALS FILLS

Conv explicar als pares que el foment de la lectura pot esdevenir una bonaeina per al creixement integraldels infants.

Molts estudis demostren que explicar o llegir als nens en veu alta des delsprimers mesos:

Refora el vincle afectiuentre pares i fills.

Afavoreix ladquisici de la competncia lingstica.

Potencia la capacitat dobservaci, atenci i concentraci.

Estimula la imaginaci i la creativitat.

Desenvolupa el gust per aprendre, la curiositat, el pensament reflexiu...

Ajuda a establir una relaci constant entre linfant i el mn que lenvolta.

Ajuda a la sociabilitat.

El fet que, tot i la vida accelerada davui dia, els pares saturin una estona i la

comparteixin amb els fills amb lobjecte de llegir un conte, situa la lectura en un

lloc important. Aquestes situacions agradables associades al moment de llegirafavoreixen en els nens i nenes el seu gust per llegir.

Algunes idees importants a considerar:


13/30

13

El temps que els pares dediquen a la lectura amb i per als fills no sha deviure com una obligaci o un deure, sin com una bona oportunitat decomunicaci tant per als que llegeixen com per als que escolten.

Els pares sn els que coneixen millor els fills i els que han de sabertrobar la manera dacostar-los a la lectura. Els mestres no tenen tantainformaci com els pares, no saben qu els fa por, quines lectures espoden relacionar amb el seu passat o les seves vivncies. s necessarique els pares spiguen el que senten els nens quan sels llegeix, qu elsagrada i qu no, i cal que sen parli.

s recomanable convertir la lectura en un acte quotidi: un conte peranar a dormir, una can per dir-nos el bon dia, un refrany de cada mes,un rodol amb el sopar...

En les primeres edats (quan encara no saben llegir) s indispensableque sels llegeixien veu alta i sels expliquin contes, poemes, dites, etc.Ms endavant, tanmateix, continua sent important fer-ho i no sha dedeixar aquest hbit.

Cal buscar un espai de lectura a casa, a la sala destar, a lhabitaci , enun rac. Ha de ser un lloc estable i agradable.

Els infants han de poder escollir les lectures. Si el que es llegeix no elsagrada cal escollir un altre llibre, lestona que es dedica a la lectura ha de

ser una estona agradable.

La llengua o les llenges familiarsha de ser la llengua habitual de leslectures que els pares llegeixen als fills, aquesta ser una manera deenriquir-la, de donar-li valor i de fomentar-la.

Encara que qui llegeixi sigui ladult, una bona opci s que el nenressegueixi el text amb el dit, daquesta manera sajuda linfant a

descobrir el valor del codi escrit.

Abans de llegir es poden mirar les imatges i imaginar qu passar. Espot demanar a linfantque simagini qu faria ell si estigus en el lloc delpersonatge.

Es pot aturar la lectura a la meitat o abans dacabar i preguntar Qucreus que passar ara? Com et sembla que acabar?

Progressivament es pot anar demanant la interacci dels infants fent:

-Primer: comentaris i descripcions sobre les illustracions, etiquetant elsdibuixos.


14/30

14

-Segon: explicacions sobre el significat de la histria i inferncies sobreles situacions del conte.

-Tercer: comentaris que sollicitin apreciacions, criteris i judicis. Perexemple: Tagrada?

3.4. ALTRES MANERES DAFAVORIR LA LECTURA DES DECASA

Les biblioteques(inclosa la de lescola) i les llibreriesshan de visitarregularment ja que programen activitats i tenen un fons especialitzat acada edat i per temes. Deixem-nos aconsellar pels especialistes.

Regalar llibres, tenint en compte les caracterstiques prpies de cadaedat i els interessos personals, afavoreix el gust per la lectura i ajuda aformar la prpia biblioteca.

A les prestatgeries de la biblioteca familiar o a lhabitaci dels infantsconv reservar un espaiper als llibres infantils.

s recomanable portar algun llibre a la bossa o al cotxe per a lesesperes llargues o imprevistes (metge, restaurant...)

Es poden fer molt jocs de llenguatge: Veig, veig..., el penjat, encadenats(casa-sabata-tambor...), sopes de lletres, famlies semntiques (animals,parts del cos...)


15/30

15

Sha devitar comparar els nivells de lectura entre els germans oconeguts. Cada infant segueix un procs singular. Es pot comparar elque sap fer ara amb el que feia abans, lany passat, el mes passat.

Hi ha moltssimes activitats de lectura a la xarxa: Entrenat per llegir,Lectura efica, Lletra per lletra, Paraules... Des de lescola podem anar

recomanant regularment alguns daquests recursos.

4. ALGUNS EXEMPLES DE COLLABORACI FAMLIA-ESCOLA

4.1. MALETES VIATGERES

Moltes biblioteques escolars tenen maletes viatgeres4: sn maletes que els

nens i nenes porten a casa durant uns dies i que contenen material divers perals infants i per a les famlies: un llibre de lectura, un conte amb CD, revistesinfantils, revistes per a pares, recomanacions de llibres per a infants i per apares, una llibreta per fer comentaris i suggeriments sobre la maleta... Si a casaens arriba la maleta viatgera, dediquem-hi temps, donem-hi importncia iprotagonisme, aprofitem el recurs.

4.2. ACTIVITATS PRESENCIALS

Moltes escoles programen activitats en les quals lalumne acompanyat dunfamiliar ha dexplicar-llegir un conte a la classe (El meu conte favorit, El

protagonista de la setmana, El llibre viatger...): ens haurem de prendreseriosament aquesta mena de collaboracions amb lescola, preparem el que

ens sembli ms adequat de la millor manera que sapiguem, tenint en compteles indicacions dels mestres i dels nostres fills.

4Podeu veuren un exemple a la presentaci segent:[En lnia] [Consulta 11 novembre de 2013]
http://www.slideshare.net/nalbaroma/maletes-viatgereshttp://www.slideshare.net/nalbaroma/maletes-viatgereshttp://www.slideshare.net/nalbaroma/maletes-viatgereshttp://www.slideshare.net/nalbaroma/maletes-viatgereshttp://www.slideshare.net/nalbaroma/maletes-viatgeres


16/30

16

En podeu consultar un exemple ben original, el projecte Sof de lectura5 delescola Can Puig de Banyoles.

4.3. QUADERN VIATGER

Algunes escoles tenen llibretes-agendes de comunicaci famlia-escola.Normalment acostuma a ser un quadern que va de casa a lescola, i on famliesi mestres/alumnes escriuen tot all que volen comunicar. s una manera msde demostrar als alumnes que llegir i escriure sn dues habilitats quenecessiten per comunicar-se i per viure.

(Podeu veure un exemple daquests quaderns a lAnnex 2).

5. EPLEG

Lescriptor itali Gianni Rodari narra en un poema (perqu un poema tamb potser narratiu, i contar belles histries com aquesta) que un home viatjava pelmn amb una orella de color verd, tot i que ja era molt gran. Quan lipreguntaven per aquella singularitat, lhome responia que aquella orella liquedava de la seva poca dinfant (per aix es mantenia verda), i que amb ellaera capa descoltar i interpretar el que deien els nens quan parlaven de cosesque els adults, amb les orelles ja madures, no acabaven dentendre.

Farem b de mantenir nosaltres tamb una orella sempre verda per escoltar

de veritat el que ens diuen i senten els nostres fills. Si els atenem i elscomprenem ser ms fcil que els puguem seduir amb el poder sense lmits dela lectura.

Un senyor ja madur amb una orella verda:

Un dia dalt del tren que puja a Vall dUserda, vaig veure pujar un home amb una orella verda.

Ja no era gaire jove, de fet era un senyor,ben gran, tret de lorella que li era tot verdor.

Rpidament vaig canviar de lloc per veurel bi estudiar aquell fenomen tal com sha de fer.

Senyor -que jo li dic- vost t certa edat.Daquesta orella verda, en treu cap resultat?

5[En lnia] [Consulta: 11 novembre 2013]
http://www.youtube.com/watch?v=ae2D5F0HDh4#t=268http://www.youtube.com/watch?v=ae2D5F0HDh4#t=268http://www.youtube.com/watch?v=ae2D5F0HDh4#t=268


17/30

17

Corts em va respondre: Ja pot dir que sc un vell,de jove ja no em queda sin aquest tros de pell.

s una orella nena, la tinc per aix gaudir

de veus que la gent gran no es vol parar a sentir:

escolto b el que diuen els ocells, arbres i vents,els nvols que es desplacen, les pedres i els torrents.

els nens tamb els entenc, quan diuen certes cosesque per la gent madura no sn altre que noses...

Aix va dir el senyor amb lorella verdaun dia dalt del tren que puja a Vall dUserda.

GIANNI RODARI (1979)Traducci de Fabricio Caivano

Perqu la nostra orella verda sigui sempre com la d'aquest senyor,atenta, oberta i lliurei perqu tots, encara que no ens la veiem, recordem que la tenim.

GIANNI RODARI


18/30

18

6. ANNEXOS

Annex 1

Exemple de dptic informatiu sobre la lectura, cedit per lescola Estalella Graells

de Vilafranca del Peneds.


19/30

19


20/30

20

Annex 2

QUADERN VIATGER

ESCOLA FORTI SOL (TORELL)

NIVELLS: EDUCACI INFANTIL

Quadern viatger de P3-P4 i Quadern viatger de P5. Escola Forti Sol (Torrell)

1. DESCRIPCI DEL MATERIAL

El quadern viatger s una eina de comunicaci sistemtica entre lescola i lafamlia. Normalment, susa a educaci infantil, no obstant, tamb hi ha escolesque les utilitzen a Cicle Inicial.

Cada vegada que hi ha algun aspecte important a comentar, per part de la

mestra o per part de la famlia, senganxa el contingut informat iu escrit en undels fulls, o b sescriu al quadern en presncia de linfant. Per ben aviatlinfant t la capacitat de fer-ho autnomament i ell s qui enganxa o escriu lesnotes.

Lhbit ds del quadern viatger permet, doncs, que a mida que els infants esfan grans tinguin ms autonomia i responsabilitat en el seu s.

Normalment el quadern viatger va de lescola a casa un dia a la setmana i alinrevs, per en casque, entremig, es produeixi un fet destacable pot viatjarms sovint.


21/30

21

2. OBJECTIUS

Potenciar la comunicaci escola- famlia.

Utilitzar la necessitat de comunicaci entre la famlia i lescola com una

font de motivaci extrnseca per a laprenentatge de la lectura i

lescriptura.

Potenciar el sentit de pertinena a la classe i lescola perqu sabem,valorem i compartim tot all que es fa.

Fer modelatge per part dels adults de moments de lectura i escriptura ensituacions reals, funcionals i emotivament potents.

3. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT

Hi ha dues formes dutilitzaci:

Les collectives, quan sha denganxar una nota o sha descriure una

informaci, que s igual per a tots els infants.

Les individuals, en qu hi ha un intercanvi comunicatiu entre linfant i lamestra, o entre linfant i la famlia. Aquesta forma dutilitzaci uneix a lanecessitat de la comunicaci un component emocional molt importantperqu es produeix una relaci bidireccional, exclusiva i ajustada a cadainfant- adult.

ALGUNS DELS TEMES QUE ES TRACTEN

De lescola cap a la famlia

Full de presentaci on sexplica com sha dusar la llibreta.Nom de la classe amb la fotografia de la mascota.

Fotografies del grup classe i els noms dels companys

Horaris del grup, especificant els dies que els infants han danar ambuna roba especial o adequada per fer psicomotricitat o educaci fsica.

Demandes de collaboraci a la famlia per aportar material sobre untema que es treballar.

Invitacions a visitar exposicions que es fan a la classe o a lescola.

Refranys, endevinalles, poemes i textos que els infants han memoritzat ihan de dir a casa.

Notcies de les festes que se celebren a lescola.

Notcies sobre les sortides escolars i all que els infants necessiten perfer-les.


22/30

22

Temes de caire ms emotiu: larribada dun germanet, la caiguda dunadent...

Recomanacions a la famlia a la primera pgina del Quadern Viatger.

El quadern pot incloure lhorari en forma dicones

De la famlia cap a lescola

Notcies i activitats que els nens fan o que passen a la famlia.

Informacions puntuals que la famlia ha de donar a la mestra, perexemple: Avui recollirem en Pau a les 11 perqu hem danar al metge.

Informaci de la collaboraci que pot fer la famlia.

Sollicitud daclariments.


23/30

23

4. ORIENTACIONS METODOLGIQUES

Per teni r-les p resen ts am b l a famlia

s important introduir i presentar el quadern viatger el dia de la reuni de pares.

Cal fer saber a les famlies qu s el quadern viatger i donar-hi la importnciaque t perqu:

Ser una eina de comunicaci entre lescola i la famlia.

Ser un instrument per motivar-los en lensenyament aprenentatge de lalectura i l escriptura des dun punt de vista funcional.

Sels ha de recomanar que llegeixin i mirin les informacions del quadernviatger compartint-lo amb els fills.

Sels ha de recomanar que quan hagin descriure una nota ho facin

davant dels infants compartint all que hi estan escrivint.

Han de procurar escriure informacions de tot tipus, notes, avisos i tambaspectes de caire ms personal i emotiu.

Cal que la famlia i el nen es facin responsables de tornar la llibretapuntualment, perqu ser una eina de treball.

Nota de la famlia per informar la mestra

Per tenir-les presents a lescola

Cal compartir amb els infants el propsit i la funci de la llibreta i han deveure que realment t un s funcional i necessari.

Cal fer-los saber la importncia de tornar la llibreta puntualment ja queconstitueix una eina de treball.

Sha dadequar ls de la llibreta a cada nivell. bviament, a P3 mirarem


24/30

24

d incloure icones i referents que ajudin a llegir la informaci. A P4 i P5hi podrem incloure text, sense oblidar els referents visuals.

Com a principi, hem de fer que tot el que puguin escriure els infants,sigui cpia, dictat de la mestra, o per iniciativa prpia, no els ho donaremescrit.

La funci de la mestra ser dacompanyar en el procs i donar recursos

per tal que linfant sen surti amb la major autonomia possible.

En una mateixa pgina diferents missatges i formats

Si es dna el cas que hi ha alumnat nouvingut, cal tenir presents tots elsreferents visuals necessaris per tal que el missatge arribi a linfant i a lesfamlies.

Per tal que aquest quadern tingui un valor afegit cal potenciar lacreativitat en ls de material per plasmar les informacions, gomets,dibuixos, collage, etc.

Cal que la llibreta sigui de material resistent, ha de durar tot el curs.

Hi podem afegir unes nanses per tal que els nens les puguin portar msfcilment.

5. VALORACI

La valoraci daquest recurs, tant per part de les mestres com de la famlia, smolt positiva.


25/30

25

T molts avantatges:

Es poden veure juntes les activitats que shan fet al llarg del curs.

Es tenen evidncies graduades, es pot observar levoluci de comlinfant progressa en lescrit.

Els fulls dinformacions importants queden enganxats en el quadern i aixno es perden.

Es visualitza que llegir i escriure s necessari.

I algun inconvenient:

Que hi hagi poca implicaci de la famlia i no hi escriguin gaire.

Que no siguin sistemtics a lhora de tornar la llibreta viatgera el diadeterminat.

Nota escrita per linfant.


26/30

26

Nota escrita per l infant amb lajuda de la famlia.


27/30

27

Annex 3

Exemple de presentaci electrnica per a una reuni amb les famlies.


28/30

28


29/30

29

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

BUUEL, A.F.; GASS, A.; PONS, N.:Atrapats pels llibres. [En lnia]

[Consulta: 11 novembre de 2013]. Bloc 4, p.70.

FONS, M.A poc a poc i bona lletra. [En lnia][Consulta: 11 novembre de 2013]

GIRBS, J.C. El mtode definitiu per tenir fills lectors. [En lnia]

[Consulta: 11 novembre de 2013]

PORTELL, J. Magrada llegir: com ferels teus fills lectors.Ara llibres, 2004.

Errores de padres en su afn por que sus hijos Lean. [En lnia][Consulta: 11 novembre de2013]
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3119ac29-3721-4f42-940b-b6d8f81884c5/atrapats_pels_llibres.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3119ac29-3721-4f42-940b-b6d8f81884c5/atrapats_pels_llibres.pdfhttp://www.xtec.cat/ceipfg/Nous%20textos/comunitat%20apren/fons.pdfhttp://www.xtec.cat/ceipfg/Nous%20textos/comunitat%20apren/fons.pdfhttp://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdfhttp://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdfhttp://www.abc.es/20120526/familia-padres-hijos/abci-errores-padres-afan-hijos-201205251438.html#.UASjFo8JbSd.twitterhttp://www.abc.es/20120526/familia-padres-hijos/abci-errores-padres-afan-hijos-201205251438.html#.UASjFo8JbSd.twitterhttp://www.abc.es/20120526/familia-padres-hijos/abci-errores-padres-afan-hijos-201205251438.html#.UASjFo8JbSd.twitterhttp://www.abc.es/20120526/familia-padres-hijos/abci-errores-padres-afan-hijos-201205251438.html#.UASjFo8JbSd.twitterhttp://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdfhttp://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdfhttp://www.xtec.cat/ceipfg/Nous%20textos/comunitat%20apren/fons.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3119ac29-3721-4f42-940b-b6d8f81884c5/atrapats_pels_llibres.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3119ac29-3721-4f42-940b-b6d8f81884c5/atrapats_pels_llibres.pdf


30/30

LImpuls de la lectura

Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre Laprenentatge inicial de la

lectura (Saber llegir)

1. Lescolta estructurada

2. La lectura compartida

3. La lectura guiada

4. La lectura expressiva

5. Orientacions per a la confecci duna prova de lectura en veu alta

6. Activitats autnomes de comprensi lectora

7. Lectura i famlia

8. Presentaci i recomanaci de llibres

9.

Parlem de llibres10.Activitats per treballar les estratgies de comprensi lectora a leducaci infantil i al

cicle inicial de primria

11.La lectura dun lbum illustrat: Magenta i la balena blanca

12.Exemple de prova de lectura. Cicle inicial

13.Els jocs ds social

14.Racons de joc simblic. Una manera de jugar i descobrir els usos de la lectura

15.Sistematitzaci del codi escrit. Referents per a laula

16.Avaluaci de la lectura en els primers nivells descolaritzaci

17.Avaluaci dactituds envers la lectura
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/ae8024d1-19eb-4d32-b109-c874f1751a46/1_escolta_estructurada.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/ae8024d1-19eb-4d32-b109-c874f1751a46/1_escolta_estructurada.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/6397c614-c29b-4348-9e3d-6fcad1f4547d/2_lectura_compartida.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/6397c614-c29b-4348-9e3d-6fcad1f4547d/2_lectura_compartida.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/91272c0f-53c7-4168-94cc-226077c8dfe1/3_lectura_guiada.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/91272c0f-53c7-4168-94cc-226077c8dfe1/3_lectura_guiada.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e038df67-e978-493b-bc9d-1a8a953d231f/4_lectura%20expressiva.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e038df67-e978-493b-bc9d-1a8a953d231f/4_lectura%20expressiva.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/454ff3a6-a2c1-4dd8-b5a4-4ec13e87ffef/5_orientacions_prova_lec_v_alta.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/454ff3a6-a2c1-4dd8-b5a4-4ec13e87ffef/5_orientacions_prova_lec_v_alta.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/454ff3a6-a2c1-4dd8-b5a4-4ec13e87ffef/5_orientacions_prova_lec_v_alta.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/84db26de-4a55-47e2-bda5-4041982338a9/6_activitats_autonomes.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/84db26de-4a55-47e2-bda5-4041982338a9/6_activitats_autonomes.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/21e23a8c-f390-4edd-ba50-c07349c61a84/7_%20lectura%20i%20familia.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/21e23a8c-f390-4edd-ba50-c07349c61a84/7_%20lectura%20i%20familia.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/79b7240c-3730-45f5-a0cf-ad6b4acc7d9f/11_lectura_album_illustrat_magenta_i_la_balena_blanca.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/79b7240c-3730-45f5-a0cf-ad6b4acc7d9f/11_lectura_album_illustrat_magenta_i_la_balena_blanca.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/79b7240c-3730-45f5-a0cf-ad6b4acc7d9f/11_lectura_album_illustrat_magenta_i_la_balena_blanca.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/79b7240c-3730-45f5-a0cf-ad6b4acc7d9f/11_lectura_album_illustrat_magenta_i_la_balena_blanca.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/79b7240c-3730-45f5-a0cf-ad6b4acc7d9f/11_lectura_album_illustrat_magenta_i_la_balena_blanca.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/21e23a8c-f390-4edd-ba50-c07349c61a84/7_%20lectura%20i%20familia.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/84db26de-4a55-47e2-bda5-4041982338a9/6_activitats_autonomes.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/454ff3a6-a2c1-4dd8-b5a4-4ec13e87ffef/5_orientacions_prova_lec_v_alta.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e038df67-e978-493b-bc9d-1a8a953d231f/4_lectura%20expressiva.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/91272c0f-53c7-4168-94cc-226077c8dfe1/3_lectura_guiada.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/6397c614-c29b-4348-9e3d-6fcad1f4547d/2_lectura_compartida.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/ae8024d1-19eb-4d32-b109-c874f1751a46/1_escolta_estructurada.pdf

7_ lectura expressiva

Documents