86. falling water house. frank lloyd wright

Falling Water House

Frank Lloyd Wright

(1867-1959)

Pep Molina Servera2n Batxillerat AHistòria de l’art (2010-11)IES Ramon Llull

Biografia

Biografia• Frank Lloyd Wright va néixer a Richland Center (Wisconsin), l’any 1867, i morí als 91 anys, l’any 1959, a Phoenix.

• Va viure la infància i l’adolescència en una granja de Wisconsin, amb els seus pares que eren pastors. Aquest contacte perllongat i directe amb la natura va ser un dels trets principals que marcarien el seu futur com arquitecte.

• Estudià enginyeria i treballà com a delineant. L’any 1888, amb només 20 anys, ja treballava al despatx de Louis Sullivan, un dels dos caps de la famosa oficina d’arquitectes “Alder&Sullivan”, a Chicago, on dissenyà habitatges.

• Però va abandonar el taller, l’any 1893, per un conflicte d’ideologia arquitectònica amb el cap.

• El 1896 Lloyd obrí el seu propi despatx d’arquitectura, d’on sorgirien les seves primeres obres.

• La seva primera obra en solitari fou la Charnley House de Chicago, i d’aquí va començar a dissenyar i a construir la seva famosa sèrie de cases tipus “prairies house” o Cases de les praderes, que serien les seves obres arquitectòniques base. Són cases unifamiliars completament integrades al seu entorn. Les cobertes sobresurten de les façanes, les finestres són grans i horitzontals, i la xemeneia ocupa un lloc central.

• El 1909 marxà a Europa, on va començar a realitzar projectes i va ser reconegut.

• Quan tornà a Wisconsin, va dissenyar la seva pròpia casa (per la seva família), coneguda com Taliesin I, que es convertí en el seu estudi i escola d’arquitectura també.

Biografia

• Però la catàstrofe va arribar quan el Taliesin I es va destruir a causa d’un incendi, en el qual la seva família va morir tràgicament (s’incendiaria tres vegades i sempre la reconstruiria).

• La depressió el du a abandonar els Estats Units i viatjar a Japó, realitzant diferents projectes (com l’Hotel Imperial de Tokio), fins al 1921, que tornà a EUA.

Biografia

• A partir d’aquesta època, Frank Lloyd Wright reflexiona i veu que ha de tornar a les seves arrels, a la ideologia arquitectònica que el va dur a treballar tot sol.

• Quan treballava amb Sullivan, ja es va adonar del perill que hi podia haver amb un excés de racionalisme funcional: si s’aïllava de la natura, de la mare terra, creant tot un entorn artificial i marginant.

• Lloyd proposarà, doncs, una arquitectura en què el més important és el fet que la construcció ha de derivar-se directament de l’entorn natural i relacionar-s’hi. I d’aquest plantejament varen néixer, a la vegada, l’organicisme i la Falling Water House o Casa de la Cascada.

Biografia

Però…què és l’organicisme?

• L’organicisme és una tendència arquitectònica del segle XX, sorgida del funcionalisme i contextualitzada, com d’altres corrents, dins el Moviment Modern.

• Wright ha estat l’arquitecte més representatiu d’aquesta tendència, que intenta defugir del racionalisme per la seva fredor i manca de sensibilitat.

•Tot i així, es mantenen les idees racionalistes i funcionals de voler buscar solucions pràctiques per a les necessitats dels usuaris dels edificis, sense oblidar mai l’aspecte natural, orgànic.

Alvar Aalto. Auditorium de la Universitat de Tecnologia de Helsinki. (1953-1964)

Biografia

• D’aquesta manera, Wright va voler plasmar la psicologia de les persones destinades a habitar en aquests llocs, mitjançant elements constructius horitzontals, de gran serenitat, junt amb espais interiors lliures.

BiografiaPerò…què és l’organicisme?

L’obra: anàlisi formal

Descripció i localització

• Es troba en el municipi de Stewart (comtat de Fayette), però el més important de la ubicació és la increïble reserva natural, on es veu immersa la casa, que es confon amb l’entorn, formant una unitat amb ell.

• Un clar exemple d’arquitectura orgànica.


• Emplaçada en un entorn natural, la Casa de la Cascada està situada al fons d’una vall frondosa, vora un afluent fluvial anomenat Bear Run, que forma part d’un dels rius més importants de Pensylvannia, el Youghiogheny River, i sobre aquest rierol i una cascada.

• 1. Efectivament, la Casa de la Cascada es troba integrada en el medi ambient, de forma magnífica. Wright crea un l’espai que s’acosta a la natura, fent que es pugui establir i mantenir un diàleg harmònic entre ambdós espais, la construcció humana i la creació de la mare Terra i, per tant, els murs es relacionen i conjuguen amb arbres, roques i cascada.

Característiques organicisme de WrightL’obra: anàlisi formal

• 2. L’edifici, a més, ha de néixer del terra, ha de voler ser el fruit de la Mare Natura, i no l’ha d’intentar violentar. Wrigth integra doncs de forma excel·lent altres elements com l’aigua i el foc, ja que el contacte amb la naturalesa ha de ser el més total possible, tot i guiant-se sempre per principis de simplicitat i harmonia.

• 3. S’ha respectat els desnivells del terreny. El penya-segat s’ha assimilat i tractat de manera molt respectuosa, i no s’ha trencat la bellesa de l’entorn, sinó que s’hi ha adaptat, en tot moment, l’arquitectura a la natura.

Característiques organicisme de WrightL’obra: anàlisi formal

Elements de suport i suportats

• Lloyd Wright deixa les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, i les aprofita com a fonament natural.

• Tot i que s’utilitzen, també, murs de pedra i columnes de formigó armat per al suports, sempre amb gran senti d’utilitat.


• Els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats de forma esglaonada, en tres plantes, fet que permet salvar els desnivells del terreny, i que presideixen la construcció. La lluentor de la cascada es troba just a sota les terrasses.

• La composició geomètrica es realitza a partir dels plans verticals de pedra (murs i xemeneia), que s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada, que sobresurten). Els plans verticals s’equilibren damunt la superfície rocosa, potenciant l'asimetria entre l’horitzontalitat construïda (que evoca gran plasticitat) i la verticalitat natural.

L’obra: anàlisi formal Elements de suport i suportats

L’obra: anàlisi formal Elements de suport i suportats

• L’eix vertical que forma la xemeneia (construïda d’aplacats de pedra rústica) s’eleva com si fos una torre, des de la roca natural, i articula tots els espais.

• L’horitzontalitat ve donada per una sèrie de voladissos (de formigó armat, dissimulat amb estucats de color terrós clar), que formen terrasses rectangulars esglaonades, que s’avancen sobre el buit, projectant l’interior cap a l’exterior.

• La PRIMERA planta s’assenta directament damunt la roca viva, i és la base de la xemeneia. Per davant, forma una gran terrassa, que està suspesa per damunt de la cascada i, pràcticament, es pot accedir al rierol des de la primera planta.

L’obra: anàlisi formal Espai exterior

• Està formada per TRES plantes esglaonades, que reflecteixen el “desordre orgànic”, propi de la natura.

• De la SEGONA planta sobresurt una altra terrassa, que forma angle de 90º amb la primera, i fa de sostre i de protecció de part de la primera.

• La TERCERA planta, també amb terrassa.

• Els elements voladissos i els murs més interiors són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats. Es combinen amb fusteria d’alumini i grans finestrals.


• Es compleix el tret organicista (4) de què els materials han d’estar en estat natural. A destacar la multiplicitat de façanes de la casa, junt amb la seva manca de decoració, tret de l’ornament que aporten els mateixos materials que la formen.

• Lloyd Wright usa sovint (també aquí) cobertes en amplis voladissos (característica organicista 5), disposades en un pla simètric i que prolonguen horitzontalment l’espai, de manera molt plana, i paral·lel al sòl.


•Tal vegada, d’inspiració japonesa, influència que rebria quan va passar part de la seva vida treballant a Japó.

• És meravellós veure com el corrent d’aigua s’articula com un element més de l’edifici, i crea la sensació il·lusòria que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua.

• Qualsevol imatge de la Casa de la Cascada reflecteix el “desordre orgànic”, propi de la natura. Així, de la mateixa manera que les tiges de les branques es superposen de forma desordenada per donar lloc a l’arbre, en aquesta construcció plantes, formigó, pedra, alumini i vidres fan el mateix efecte per acabar conformant la casa.

• L’exterior, efectivament, fou dissenyat per confondre’s amb l’entorn i formar-hi part.


• Interiorment, l’espai és fluid. Wright es mostra contrari a la segmentació en petites habitacions i, per tant, crea espais molt oberts i amplis, espais que es generen de dins cap a fora (concepció centrífuga de l’arquitectura).

• La gran quantitat de finestres asseguren la total comunicació de l’espai tancat (intern) amb la natura (extern), gràcies a l’ús del vidre, que evita tant l’opacitat com la sensació de tancament. Per tant, tots els espais interiors s’estenen al llarg de les amples balconades, cap al paisatge.

L’obra: anàlisi formal Espai interior

• Cada planta té una disposició totalment lliure, sense cap estructura reguladora d’espais, de manera que s’adapta a les necessitats concretes de cada zona.

L’obraEspai interior

• Ala dels convidats

• Ala principal

L’obra• La PRIMERA planta de la casa té un ampli saló i la cuina.

• Al SEGON pis, dos dormitoris grans i una petita habitació de convidats.

• Al TERCER pis, les habitacions del fill de la família.

L’obra• La PRIMERA planta s’assenta damunt la roca natural, i respecta totes les característiques esmentades (espai totalment lliure, projecció cap a l’exterior amb ajuda de vidrieres, etc.).

• La sala d’estar és la més gran d’aquesta planta i esdevé el centre de la casa.

•Les parets interiors són de pedra natural, i el terra també està cobert de lluentes pedres polides.

Espai interior

L’obra Espai interior• L’interior de tot aquest saló d’estar s’organitza entorn d’un nucli central: la xemeneia que conforma exteriorment una gran torre de pedra.

• Wright a més de dissenyar la xemeneia d’estil oriental, la va fixar directament al damunt d’una gran roca natural (fragments de pedra, conservada tal i com es trobava en el terreny).

L’obra• Una de les màximes de l’organicisme de Wright (tret 6) fou la idea de com configurar el sistema d’aire condicionat i de calefacció. La calefacció ha de donar la sensació de sortir de terra i, des d’aquí, irradiar calor a tot el cos, permetent, però, conservar l’habitacle fresc i el cap clar, i tot això per cercar un real efecte organicista i natural.

• A més d’aquest ús pràctic de la calefacció, cal recordar que la xemeneia forma l’eix vertical de la totalitat de la casa, tant si s’observa des de l’exterior, com a l’interior, on tots els altres espais de la casa s’organitzen entorn seu, i en relació de si es necessari o no que rebin més o menys calor. El fet de trobar interiors lliures i espaiosos, sense parets innecessàries entre mig, facilita que el calor arribi a tots els punts de la casa.

Espai interior

L’obraRetrat de Mr. Kauffman

• El menjador és l’exemple perfecte en quan a disposició respecte a la calefacció: ben situat, a la distància adient per no haver de passar fred durant les menjades d’hivern, i suficientment enfora com per no sentir-se oprimit i sufocat per aquesta mateixa sensació d’escalfor.

Espai interior

L’obra

• Gran il·luminació donada bàsicament per la llum natural, que entra per la gran multitud de finestres de la casa i, fins i tot, en espais com la cuina es veu la prolongació d’interior cap exterior.

Espai interior

L’obra

• Una bella visió de la Cascada, des d’aquesta terrassa, però no és l’únic angle que ho permet. Wright va possibilitar, en aquest habitatge, que es pogués veure la Cascada, quan fos i des del lloc que fos.

Espai interior

L’obra

• L’aigua és clau en aquesta obra, no només per la cascada, sinó pels usos que la del riu Bear Run dóna a la construcció, a nivell d’utilitat directa. A alguns espais de la casa n’hi ha fonts, que no serveix més que per rentar-se els peus, tenint en compte que l’ideal per desplaçar-se per l’interior de la casa era fer-ho descalç. També es compta amb un accés (a l’esquerra) cap a la piscina personal dels Kauffman, en aquest sentit, Wright es va encarregar de crear espais estrets i angoixosos, únicament per persuadir els convidats de no accedir a les zones més privades de la casa, recurs que es repeteix en altres llocs.

Espai interior

L’obra• De la mateixa sala d’estar es pot arribar a un dels punts més màgics de la Casa de la Cascada que, com no podia faltar, també està relacionat amb l’aigua. Primer es davallen unes escales cobertes amb vidres inserits magistralment amb alumini (per totes les instal·lacions, Wright va innovar amb aquest material per a les finestres).

Espai interior

L’obra

• És de bronze i amb una temàtica relacionada amb la Segona Guerra Mundial, i el dolor que va produir a les mares i als fills dels països afectats; és una obra cubista, que combina a la perfecció amb l’estil geomètric de la casa, a més d’harmonitzar amb naturalitat amb les parets de roca que té als voltants.

Espai interior• En arribar-hi, i junt a un petit estany, es troba una de les escultures més interessants de les moltes que es troben a la Casa de la Cascada, és “Mare i fill” (feta en 1942), de Jacques Lipchitz.

L’obra

• Al segon pis, també n’hi ha molta de llum, no només donada per l’excepcional emplaçament natural, sinó també per la nul·la opacitat dels vidres emprats.

Espai interior

L’obra• En aquesta segona planta també es troba una cambra principal, totalment espaiosa i oberta com al primer pis. Tots els espais són senzills, sense decoracions supèrflues.

• Cosa que respon a la màxima (7) de Wright, de què qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global. De fet, ell afirmà: «fins i tot les taules, els armaris i els instruments musicals han de ser elements dels mateix edifici». En definitiva, un mobiliari senzill, també.

Espai interior

L’obra• S’accedeix al tercer pis pujant una escala-biblioteca, ubicada en l’àrea d’estudi.

Espai interior

•Aquí Wright va dissenyar una estructura interna amb dues finalitats, aprofitar l’espai al màxim, i crear espais no massa amples per persuadir l’entrada del visitant als llocs més privats de l’habitatge.

L’obra

• Bust de Mr. Kaufmann

Espai interior

L’obra

• Connexió de l’estudi amb la terrassa de la segona planta.

Espai interior

L’obraInterpretació i context • La Casa de la Cascada va ser

construïda en un context històric difícil (1935-1937), en què Amèrica surt de la Gran Depressió i només els més rics són capaços de recuperar-se, després del crac de 29.

• Cases com aquestes són construïdes perquè els rics es facin creure, a ells mateixos, que ja es viu en una època prospera i d’estabilitat econòmica total.

• Certament, Amèrica del Nord es troba a les portes de la seva hegemonia mundial.

• És una de les cases més importants del segle XX. Es construí en una vall estreta, sobre una petita cascada i envoltada de muntanyes, al sud de Pennsylvania. La llegenda diu que el senyor Kauffmann volia situar-la més amunt, però que Wright li va dir: “A vostè li agrada la cascada, llavors perquè vol fer la casa lluny i haver de baixar sempre fins aquí per veure-la?

L’obra• Se la considera símbol de l’arquitectura orgànica per la seva adaptació en un entorn totalment natural i per adaptar-se, també, als materials del terreny (que són usats amb un total mestratge). És una arquitectura oberta, integrada en l’entorn, implicada amb l’aigua, els arbres, les roques...

Interpretació

• Es va trobar amb l’oposició dels racionalistes europeus com Walter Gropius i Mies Van der Rohe, tot i que aquests aplicaren, en les seves construccions, alguns dels postulats arquitectònics de Wright.

• De fet, més que la seva obra, a qui es tenia mal vist era a Frank Lloyd Wright, ja que se’l considerava un arquitecte poc compromès amb la societat i molt individualista, mal vist també per la indústria, donat que s’incorporava d’una manera massa personal en la construcció directa de l’obra, i s’implicava en tots els aspectes de cada obra que feia.

L’obra• En la Casa Kaufmann aplicà tots els aspectes del seu programa constructiu. Els jocs de volums, que componen la Casa Kaufmann, són el resultat de l’expansió centrífuga dels espais, que sorgeixen d’un centre comú. Espais no influïts, directament, pel racionalisme, com alguns han volgut creure, encara que la trajectòria de l’autor va partir del funcionalisme. Així, la influència racionalista és existent en l’obra, però de manera ínfima.

Interpretació

L’obra• La Casa Kaufmann, també coneguda com “Casa de la Cascada” (Falling Water House), tenia un sentit pràctic. Fou concebuda com a habitatge unifamiliar, segona vivenda per a la família Kaufmann.

• Wright rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, director d’un grans magatzems de Pittsburg (Kaufmann’s Departament Store).

• L’edifici encarna les profundes conviccions de l’arquitecte nord-americà sobre la unitat entre els éssers humans i la natura. Per això, l’habitatge és sense dubte la materialització de l’ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna. Es conjuga, doncs, ecologia i progrés d’una manera excel·lent.

Interpretació

Models i influències

Walter Gropius. Escola de la Bauhaus (Alemanya. 1919)

Gerrit Rietvelt. Casa Rietvel Schröder (Països

Baixos. 1924)

• Wright s’inspirà en les típiques cases de camp americanes en forma de creu per fer les seves construccions nomenades cases tipus “prairie”, tot i que en la Casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. • La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa.

Models

A) INFLUÈNCIA DE L’ESTIL INTERNACIONAL:

• L’estil internacional és l’estil arquitectònic funcionalista, que s’inicia a la dècada del 1920 i que té, entre les seves característiques principals, un pensament universal sobre l’arquitectura, intentant desfer-se dels trets regionals que podem caracteritzar-la i diferenciar-la.

• Són 3 les principals influències que Wright va rebre a l’hora de construir la Casa de la Cascada:

• Aquest estil prefereix les superfícies llises, la simplicitat d’estructures i d’ornamentació, i empra noves tècniques i materials constructius com el formigó armat. Característiques ben reflectides, d’una o altra manera, a la Casa de la Cascada.

Le Corbusier. Villa Savoye. (França. 1929)

B) INFLUÈNCIA CUBISTA:

• Els tres aspectes cubistes, que influïren, no només a la Casa de la Cascada , sinó a tota l’arquitectura de l’època, foren:

• La visió en el temps (façanes articulades per vèrtexs molt remarcats).

• L’ús d’esquemes geomètrics simples (abstracció total, veient les columnes com simples cilindres o les finestres com simples quadrats).

• L’experimentació plàstica i única amb els elements interiors (és a dir, buscar noves formes, colors i resta d’elements, però no recercar l’aspecte utilitari).

Josef Gocar. La casa de la Verge Negra. (Praga. 1911)

Models

C) INFLUÈNCIA “DE STIJL”:• “De Stijl” és com s’anomena al moviment artístic holandès de segle XX, que en el seu vessant arquitectònic es basava en buscar i aplicar la tecnologia i la forma visual a les construccions.

• Els artistes d’aquest moviment crearen 17 normes concises i precises de com havia de ser una arquitectura d’aquest tipus, destacant, sobretot, que l’arquitectura ha de ser oberta i no tancada, i que tota construcció arquitectònica està subordinada a la seva finalitat com expressió plàstica.

Gerrit Rietvelt Casa Rietvel Schröder. (Països Baixos. 1924)

Models

L’obraInfluències

• La influència de la Casa de la Cascada, en altres obres, té a veure en l’essència i ideari del que Wright començà a denominar amb el terme “arquitectura orgànica”, amb el qual volia unir home, arquitectura i natura amb una mateixa obra, però sense oblidar l’aspecte funcional i del confort, amb l’ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-los (aire condicionat, il·luminació i panells de calefacció).

L’obraVilla Mairea. (Finlàndia. 1937-1940)

Auditorium de la Universitat de Tecnologia de Helsinki. (1953-1964)

• L’arquitecte finès, Aalvar Aalto (1898-1976), va veure’s molt influït per Wright, i també fusionà Funcionalisme i Organicisme, per exemple en la seva Baker House, en Cambridge, de 1947.

• I amb la funcionalitat que buscava en les seves construccions, va optar per integrar en el seu estil idees organicistes, com crear arquitectura en entorns especialment naturals i usar la llum natural per la il·luminació d’interiors.

Influències

L’obra

Erik Gunnar Asplund y Sigurd Lewerentz. Skogskyrkogården (El Cementeri del Bosc) (Suècia. Estocolm. 1917-1920)

Jorn Utzon. Palau de l’Òpera de Sidney. (1959-1973)

Influències• També cal destacar obres que porten l’organicisme de Wright a un grau molt elevat, mostrant-se com un real compendi entre l’ésser humà i la mare terra.

L’obraAltres obres de Frank Lloyd Wright

Millard House (California. 1923) Johnson Wax Company Administration Building (Wisconsin. 1939)

L’obra

First Unitarian Church (Wisconsin. 1947)

Price Tower (Oklahoma. 1953) Altres obres de F. L. W.

L’obra

Solom Guggenheim Museum (Nova York. 1959)

Altres obres de F. L. W.

L’obra• Wright al senyor Kaufmann, quan el fa canviar d’idea: “Què li semblaria mirar per qualsevol finestra i veure la cascada just davall seu?”.

• El senyor Kaufmann es va presentar un dia a Pensylvania, sense avís previ, i fa telefonar a Wright per dir que anava a fer-li una visita al seu estudi per veure els plànols de la casa.

• Wright encara no havia dibuixat ni una línia però, des què va penjar el telèfon, va sumir-se en un estat de màxima concentració en què, segons paraules d’un dels seus ajudants, “semblava que tinta i paper volaven per tota l’estança, i els únics espantats érem nosaltres (els ajudants), ja que el senyor Wright dibuixava els plànols amb una serenitat total”.

• Quan el senyor Kaufmann va arribar a l’estudi, Wright va mostrar-li encantat els plànols de la casa, rebent-lo amb un “l’estàvem esperant ansiosos”, i fent veure que els plànols duien setmanes llestos quan, de fet, només havien passat poc més de 2 hores des què Kaufmann havia trucat dient que hi aniria.

• Es diu que una amiga de la senyora Kaufmann, en visitar la casa i veure les parets de roca natural, va preguntar: “Però estimada, com ho fareu per empaperar i pintar aquestes parets tan rugoses?” .

Anecdotari

L’obra Culminació

• Alexander Woollcott, famós crític americà, va afirmar que: “... si es limités la paraula “geni” a un sol home, li atorgaria a Frank Lloyd Wright, aquesta qualificació, i si es fes el mateix amb l’expressió “obra mestra”, la Casa de la Cascada seria la més adient per rebre el mèrit...”.

Fonts d’informació

• http://www.taringa.net/posts/imagenes/82695/Arquitectura-007-_Casa-de-la-Cascada_.html

• http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=177

• http://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/wright.htm

• http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008/07/casa-kaufmann.html

• http://www.slideshare.net/mcarmearanda/frank-lloyd-wright-casa-kaufmann

• Llibre de text (2n batxillerat): Triadó Tur, J. R., i altres. Història de l’art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

• Classes d’Història de l’art de 2n de batxillerat a l’institut Ramon Llull de Palma. Professora: Maria Assumpció Granero Cueves.

86. falling water house. frank lloyd wright

Education

frank lloyd wright1867

11ies ramon llull 2

biografia frank lloydwright

contacte perllongat

trets principals

estudi enginyeria

louis sullivan

dos caps