1

Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALSetembre - octubre de 2010

91

Any internacional dela biodiversitat

Editorial

A finals de legislatura, des del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatges’estan aprovant i publicant forçadocuments normatius, plans i estratè-gies relacionats amb la conservació delmedi natural. I això té la seva lògica, jaque és a finals de la legislatura quans’ha de consolidar el treball realitzatdurant els quatre anys que dura. Elproblema seria que per mirar de compliralguns compromisos i terminis,s’acabessin aprovant normes o plansinadequats o de poca qualitat.

El passat 31 d’agost, el Govern de Ca-talunya vaaprovarl’Estratègiaper aldesenvolu-pamentsostenible deCatalunya ila primeraconstatacióque cal fer ésque arribatard. Estem ales portes del2012, quanfarà vint anysque va tenirlloc la històrica Conferència de les Na-cions Unides sobre Medi Ambient iDesenvolupament, que instava aelaborar aquestes estratègies, i tot justara s’aprova l’Estratègia per al desen-volupament sostenible de Catalunya,quan en molts altres països o àmbitsadministratius allò que s’està fent ésvalorar el resultat d’aplicar les estratè-gies o agendes 21 que es van aprovarfa més d’una dècada. A Catalunya,

molts ajuntaments estan precisamenten aquesta etapa.

I si la sostenibilitat té tres potes, l’eco-nòmica, la social i l’ambiental, es veuclarament que l’Estratègia per al desen-volupament sostenible de Catalunyaneix coixa i, com ja acostuma a sermassa habitual en aquest tipus dedocuments, ranqueja de la banda de laconservació del medi natural. I no ésnomés que tot allò relacionat amb elconeixement i la conservació de la na-tura estigui poc desenvolupat, sinóque quan es tracta es fa de manera molt

tòpica i gensinnovadora.

Per començar,les mesuresrelacionadesamb laconservaciós’inclouen dinsl’eix estratègicanomenat«Catalunya, unterritori biodi-vers amb ciutatsi pobles», untítol que semblamés propi d’un

anunci que d’un document tècnic. Dinsaquest eix, però, resulta que només hiha una línia estratègica directamentrelacionada amb la conservació, latitulada «Gestió integral del patrimoninatural i conservació de la biodiversi-tat». I els objectius que en depenen —quatre sobre un total dels 101 objectiusque té l’Estratègia— no podien ser mésprevisibles: incrementar els instrumentsde gestió efectiva del sòl no urbanitza-

(Continua)

2

Cursos naturalistes

La lettre des Réserves Na-turelles Catalanes, núm.17. Juliol 2010. 12 p.

L’Eixam. Revista delsApicultors de Catalunya,núm. 21. Ed. La Terra,edició i comunicació, juliolde 2010. 27 p.

El primer cap de setmana del mes de juliol vatenir lloc, a la Casa del Parc de Boí, un noucurs de la Institució en el qual van participarmés d’una vintena de persones d’arreu deCatalunya. El curs va oferir una reflexióactiva i atractiva de quines eines i indicadorstransdisciplinars disposem per interpretar elpaisatge actual dels Pirineus, de la mà delgeògraf Joan Manuel Soriano i de l’arqueò-leg Ermengol Gassiot, ambdós del grup deRecerca en Àrees de Muntanya i Paisatge dela Universitat Autònoma de Barcelona.

Malgrat una meteorologia força adversa, elprimer dia es va fer una primera sortida decamp per la muntanya de Taüll, amb laintenció d’arribar fins un jaciment arqueolò-gic força espectacular situat a les Cometesde Casesnoves, ja dins de la zona perifèricade protecció del Parc. A la tarda, es van fersessions teòriques fins a l’hora de sopar.L’endemà, el bon temps ens va acompanyardurant tota la jornada i ens va permetredescobrir i conèixer millor una de les vallsmés representatives del sector occidental delParc: la ribera de Sant Nicolau. El seu passatglacial, les coves i els abrics que utilitzavenels caçadors, els pescadors, els pastors i elsrecol·lectors que s’hi instal·laren a mesuraque retrocedien les glaceres, els indrets onfins fa menys de cent anys es munyien elsramats d’oví... Tota una descoberta d’un ric

patrimoni biològic i cultural que sovint costad’estudiar i comprendre.

Després de fer el curs, potser serà més fàcilsaber per què el paisatge és com és, per quèels Pirineus i els seus paisatges quotidianssón com són! <

Pautes i eines per comprendre i interpretar el paisatge actual pirinenc,(re)modelat durant els darrers mil·lenis

ble; reforçar el sistema d’àrees protegides deCatalunya; garantir la conservació de lafauna i la flora autòctones i la recuperació deles espècies amenaçades; i, finalment,garantir la conservació de les praderies defanerògames marines. És ben curiós que alfinal, la protagonista de la conservació delpatrimoni natural de Catalunya, acabi essentla posidònia i alguna altra fanerògamamarina...

Tot i que hi ha altres objectius estratègicsque poden estar relacionats amb laconservació del medi natural, queda clar queen l’Estratègia per al desenvolupamentsostenible de Catalunya allò que realmentimporta són les qüestions energètiques, demobilitat, la reducció de la contaminació ialtres aspectes de caire econòmic i social.Segur que no hi ha cap d’aquestes mesuresque sigui sobrera i, possiblement, encara n’hipodríem afegir alguna altra, però allò que síque és criticable és el baix perfil que tots elstemes relacionats amb el coneixement i laconservació els organismes i els sistemesnaturals tenen en aquesta estratègia.

El text de l’estratègia va acompanyat d’unresum de tot el procés participatiu que l’haenvoltat i la veritat és que els resultatsobtinguts són força migrats, ja que en elconjunt de les diferents jornades i sessionsque es van organitzar no varen arribar als 900

participants, alguns dels quals poden seruna mateixa persona que ha participat en mésd’una sessió, mentre que la participació pervia telemàtica va ser d’uns 700 participants.Aquestes xifres semblen més les d’unaactivitat promoguda per una organització nogovernamental que no pas les d’un procésliderat pel Departament de Medi Ambient iHabitatge i el Departament d’Interior,Relacions Institucionals i Participació, que sesuposa que volien copsar l’opinió d’un paísque ja supera el set milions d’habitants.

Dissortadament, si els temes relacionats ambla biodiversitat sempre tenen un tractamentmarginal, encara és més lamentable que aixòpassi en l’estratègia de més volada que hapromogut el Departament de Medi Ambient iHabitatge, que en principi caldria pensar quehauria d’estar motivat per aquesta qüestió.L’Estratègia per al desenvolupament sosteni-ble de Catalunya és un bon exemple del pocpes que s’atribueix a la conservació delpatrimoni natural i la biodiversitat, peròtambé ho és el continuat aprimament quepateix l’Avantprojecte de Llei de la Biodiver-sitat i del Patrimoni Natural, del qualparlàvem en un altre editorial, o —recordem-ho una vegada més— la manca d’unaEstratègia per a la conservació i l’ús sosteni-ble de la diversitat biològica a Catalunya.Uns retards i unes mancances beneloqüents, que expliquen moltes coses. <

3

Del 8 al 12 de novembre de 2010. Plans deconservació i de recuperació d’espècies deflora, a càrrec de CÈSAR BLANCHÉ, MARIA

BOSCH i M. CARMEN MARTINELL, Facultat deFarmàcia, UB; LLORENÇ SÁEZ, Facultat deBiociències, UAB; i JORDI LÓPEZ-PUJOL,Institut Botànic de Barcelona.22, 24 i 30 de novembre de 2010. LaRadioactivitat i els minerals radioactius, acàrrec de CARLES DÍEZ, Enginyer Químic imembre del Grup Mineralògic Català.29 i 30 de gener de 2011. La restauraciód’aiguamolls litorals. El cas del Baix Ter, acàrrec de XAVIER QUINTANA, Càtedrad’Ecosistemes Litorals Mediterranis, UdG.17 i 18 de febrer de 2011. Introducció a lamodelització espacial de la biodiversitat, acàrrec de LLUÍS BROTONS, MIQUEL DE CÀCERES,NÚRIA ROURE, DANI VILLERO, MAGDA PLA,CTFC.26 i 27 de febrer de 2011. Eines molecularsper a l’estudi de la diversitat biològica, acàrrec de MIQUEL ARNEDO, Institut deRecerca de la Biodiversitat i Departament deBiologia Animal, UB; SALVADOR CARRANZA,Insitut de Biologia Evolutiva, CSIC-UP.2 i 3 d’abril de 2011. Iniciació a la fotografiade natura: macro, paisatge i caçafotogràfica, a càrrec d’ALBERT MASÓ, biòleg ifotògraf de natura.

7 i 8 de maig de 2011. Fotografia de faunaamb control remot, a càrrec de JORDI BAS,fotògraf.14 de maig de 2011. Geologia del Paleozoicde la serra de Collserola, a càrrec de GEMMA

ALIAS LÓPEZ, Facultat de Geologia, UB.21 i 22 de maig. Aproximació a la flora i lavegetació de la serra de Montsant, a càrrecde ROGER PASCUAL, biòleg.4 i 5 de juny de 2011. Biologia, diversitat iconservació dels peixos continentals alsPaïsos Catalans, a càrrec de LLUÍS BENEJAM,Centre d’Estudis de Biologia de laConservació Aquàtica i Terrestre (CEBCAT-La Balca); ADOLF DE SOSTOA, Facultat deBiologia, UB; EMILI GARCÍA-BERTHOU, UdG.18 i 19 de juny de 2011. Introducció alconeixement dels Odonats de Catalunya, acàrrec de PERE LUQUE, biòleg del MuseuComarcal del Montsià i membre d’Oxygastra.2 i 3 de juliol de 2011. Muixirecs: ciència imite. Importància quiropterològica delParc Nacional d’Aigüestortes i Estany deSant Maurici, a càrrec de JORDI SERRA-COBO,director del Centre de Recerca en InfeccionsVíriques en Animals Salvatges, ConselleriaSalut i Consum, Illes Balears.Us adjuntem el programa complet amb latramesa d’aquest NOTÍCIES. <

Enquesta d’Hàbits i Valorssobre Medi Ambient iSostenibilitat. Institut deGovern i Polítiques Públi-ques, UAB. Documents,núm. 15. Ajuntament deBarcelona, febrer de 2010.50 p. ISBN: 978-84-9850-238-1.

Guia d’estudis d’impacte iintegració paisatgística.Departament de políticaTarritorial i ObresPúbliques. Generalitat deCatalunya. Barcelona, juliolde 2010. 346 p. ISBN:9788439384021.

Programa de cursos naturalistes per al curs 2010-2011

Delegació del Bages

Sortides naturalistes guiades, curs 2010-2011

El dia 3 de juliol es va fer una sortida a la valld’Incles i els estanys de Juclar (Andorra).Vegeu-ne la crònica al web Espai de lessortides naturalistes de la ICHN-Bages(http://ichn.iec.cat/Bages/Espai sortidesICHN Bages/pagina_principal. htm).

La riquesa i la bellesa florística de l’itinerariqueden ben paleses amb l’extensadocumentació de la sortida. Hi trobareu totun curs de flora i vegetació pirinenca benil·lustrades! <

Sortida a la vall d’Incles i els estanys de Juclar (Andorra)

Vall d’Incles

Les sortides naturalistes guiades, organitza-des per la delegació del Bages de la ICHN,tenen el suport de les Aules de Cultura del’Ajuntament de Manresa.

Programa per al curs 2010-2011Curs de 10 sortides guiades a espais naturalsde Catalunya i zones properes, que inclouentemàtiques de botànica, zoologia, ecologia igeologia i, també, meteorologia i astronomia(sessions teòriques). El conjunt d’aquestessortides és una mostra representativa de lagran varietat d’ambients naturals catalans.

Professorat: Jordi Badia i Florenci Vallès,biòlegs, i Oriol Oms, geòleg.

Sessions teòriques• Divendres 8 d’octubre de 2010, de 19 a 21

h, al centre cívic Selves i Carner deManresa. De què depèn el clima? Classededicada a explicar els diferents factorsque condicionen el clima i les causesnaturals i artificials dels canvis climàtics, acàrrec de Florenci Vallès, professor debiologia i geologia de l’IES Guillem Catà.

• Divendres 15 d’octubre de 2010, de 19 a 21h, al centre cívic Selves i Carner de Manre-sa. Clima i vegetació, un recorregut pelsdiferents biomes terrestres del planeta, acàrrec de Florenci Vallès, professor debiologia i geologia de l’IES Guillem Catà.

Sortides· Dissabte, 16 d’octubre de 2010, de 7.15 a

21 h. El Puig Neulós i el castell de Reque-sens (Alt Empordà). Caminarem per

(Continua)

4

Mètode. Revista de Difusióde la Investigació. Onaverda. Comunicar el mediambient. Universitat deValència. Estiu 2010. 128 p.Http://www.uv.es/cultura.

Sortides guiades que inclouen temàtiques debotànica, arquitectura, valors patrimonials,agraris i volen donar a conèixer el ric i variatentorn natural i rural de la ciutat.

• Diumenge 3 d’octubre, de 9 a 14 h. Rutadel Llobregat. Elements a destacar: elCingle de Roca Tinyosa (Viladordis), lagola del Bigaire, el pont vell del Pont deVilomara, el pont Foradat, el cingle dePunta Sabata, retorn a la sortida i l’obagade les Arnaules.Punt de trobada: església de la Salut deViladordisCol·labora: delegació del Bages de la ICHN

• Diumenge 24 d’octubre, de 9 a 14 h. Safarifotogràfic per l’itinerari de natura imodernisme a l’entorn de la riera deRajadell. Elements a destacar: Boscoscaducifolis amb abundància d’auró negre,exemples arquitectònics modernistes (latorre Lluvià, la Morera i la torre Gallifa omas de Noguera), arbres singulars iparatges bonics (la font de l’Arrel, el gorgblau i la font de la Girada).

Sortides guiades per l’Anella Verda

Punt de trobada: davant pavelló del NouCongost.Col·labora: Meandre i Foto Art Manresa

• Diumenge 14 de novembre, de 9 a 14 h. Elregadiu de Viladordis i el Grau. Elementsa destacar: els cingles del cementiri deViladordis i dels Tres Salts, l’antiga masiadel Grau, el cim del serrat del Guix ambvistes al Pla de Bages, ruta fins al parc del’Agulla i retorn seguint la Sèquia.Punt de trobada: església de la Salut deViladordisCol·labora: Parc de la Sèquia i delegaciódel Bages de la ICHN.

Les sortides són gratuïtes però cal inscripcióprèvia a través de l’adreça electrònica:meandre.meandre@gmail.com.

És possible apuntar-se només a sortidesconcretes però cal inscriure-s’hi, com amínim, amb dos dies abans. Portar calçatadequat, menjar i beguda.

Organitza: Comissió de l’Anella Verda. <

suredes i per fagedes frondoses on proba-blement trobarem bolets lligats als sòlssilicis (formats a partir de granits i pissar-res), com ara el mític ou de reig, el boletdels cèsars. Farem una exposició amb elsbolets trobats.

· Dissabte 6 de novembre de 2010, de 7.15 a21 h. La Terreta (Pallars Jussà). La Ter-reta és una extensa zona solitària situada alnord-oest del terme de Tremp. És un delsmillors llocs per observar rapinyaires(voltor, trencalòs...) i conté la roureda deplana més extensa de Catalunya, lad’Aulàs, que té una superfície de 157 ha.

· Dissabte 11 de desembre de 2010, de 8.15 a20 h. Tamarit i la punta de la Móra(Tarragonès). Es tracta d’un petit tram decosta rocallosa que ha resistit miraculosa-ment la febre urbanitzadora. S’hi intercalenpenya-segats de roca calcària poc elevatsamb cales sorrenques. Hi destaca el boscde la Marquesa, on abunda unasubespècie de savina pròpia de les zonescostaneres. Farem una parada a la pedreraromana del Mèdol, que té interès geològici botànic.

El punt de trobada des d’on s’iniciaran totesles sortides serà l’entrada principal del’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria deManresa, que es troba a l’avinguda de lesBases de Manresa números 61-73.

El curs és gratuït, però cal pagar l’autobús detransport al preu de 13 • els socis de la ICHNi 17 • els qui no ho siguin. En algunes sorti-

des hi pot haver despeses extraordinàries,com ara tiquets d’entrada a museus, queaniran a càrrec de l’alumnat.

Organització: delegació del Bages de laInstitució Catalana d’Història Natural, filialde l’IEC.

Per inscriure’s al curs cal fer-ho preferent-ment enviant un correu electrònic a l’adreçaichnbages@infonegocio.com , o bé trucantal telèfon 933 248 582. Hi ha la possibilitatd’inscriure’s només a sortides concretesseguint el mateix procediment. Qui vulguiassistir a qualsevol sortida, tant si estàinscrit al curs com si no ho està, hauràd’inscriure-s’hi abans mitjançant un correuelectrònic o una trucada telefònica. Permotius organitzatius, es demana que aquestainscripció es faci com a mínim una setmanaabans de cada excursió. L’admissió departicipants en les sortides es farà seguintl’ordre d’inscripció.

Els assistents a les sortides que, per motiusde proximitat, vulguin anar directament al llocde destí sense passar pel punt de trobada deManresa caldrà que es posin d’acord ambl’organització utilitzant el telèfon i l’adreçaelectrònica esmentats més amunt. A lessortides cal portar calçat adequat, menjar ibeguda.

Aquest curs té el reconeixement d’activitatde formació permanent per part del Departa-ment d’Educació i computa com a mèrit perals docents. <

Delegació d’Osona

Salix hastata al Parc Natural de l’Alt Pirineu (Pallars)

(Continua)

L’estiu de 2009, mentre es realitzaven treballsde camp sobre flora protegida i amenaçadadel Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la vall deMarimanya (límit Pallars Sobirà-Aran), es

van observar uns quants peus d’uns salzesque d’entrada no es van poder identificaramb seguretat. Davant del dubte, se’n vanrecollir algunes mostres, i després de

Catàleg de paisatge. LesTerres de Lleida. Departa-ment de Política Territorial iObres Públiques. Genera-litat de Catalunya, 2010.530 p. ISBN: 978-84-393-8297-3.

5

Animal Biodiversity andConservation, 33.1.Formerly Miscel·làniaZoològica. Museu deCiències Naturals, Institutde Cultura. Ajuntament deBarcelona, 2010. 123 p.ISSN: 1578-665.X

consultar manuals botànics es va poder con-firmar que es tractava de l’espècie ques’havia suposat: Salix hastata. Es tractad’un salze que viu a les regions nòrdiquesd’Europa, Àsia i Amèrica del Nord, així comen algunes muntanyes més cap al sud. AlsPirineus és raríssim —fins ara es coneixianomés de dos o tres llocs del vessantatlàntic— i no havia estat indicat ambseguretat de Catalunya, on només hi haviauna citació del segle XIX a l’Aran, que esconsiderava molt dubtosa. Es coneix tambéuna població d’aquesta espècie a lacapçalera del riu Arieja, compartidaadministrativament entre Andorra, l’AltaCerdanya i el departament occità d’Ariège.

A causa de l’interès del descobriment, es vadecidir que l’any 2010 es faria un estudidestinat a obtenir més informació sobrel’estat d’aquesta planta al Parc Natural del’Alt Pirineu i, per extensió, a la Catalunyaadministrativa. Aquests treballs han permèsconstatar que no hi ha tan sols uns quantsindividus de Salix hastata, sinó unapoblació força nombrosa i extensa. Apareix al

llarg del riu de Marimanya en un tram d’uns700 m, en alguns llocs amb densitats grans, itambé es fa en algunes molleres de la partalta de la vall. S’ha estimat que n’hi ha uns500 individus.

Aquest salze presenta la peculiaritat de sermolt variable pel que fa a les dimensions i ala forma de les fulles, fins al punt que elsindividus de formes extremes fàcilment espoden confondre com a pertanyents a espè-cies diferents. Es troben dos tipus principals,tots dos representats a Marimanya: els quetenen un aspecte arbustiu típic i els quetenen aspecte de “salze nan”. Els individusarbustius, que creixen al costat del riu, podenfer més d’1 m d’alçada, tenen moltesbranques i unes fulles relativament grosses.En canvi els individus nans no s’aixequenmés de 5-10 cm de terra, gairebé no tenenbranques visibles a la superfície i són defulles molt menudes; aquests individuscreixen a les molleres, i tenen un aspecte querecorda el d’altres espècies de salze quesempre són nanes i es fan en ambients d’altamuntanya. <

V Jornades d’etnobotànica en Llengua catalana

El 18 de juny passat es van inaugurar les VJornades d’Etnobotànica en LlenguaCatalana. L’acte comptà amb la presència deJoan Castor, vicepresident del Consorci delMuseu Comarcal del Montsià, Àlex Farnós,director del Museu Comarcal del Montsià,Joan Vallès, professor de Botànica de laUniversitat de Barcelona, Ramon Fontdevila,director del Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana, Manel Ferré iAixendri regidor d’Agricultura i Mediambient de l’Ajuntament d’Amposta i FerranRoyo del Grup de Recerca Científica “Terresde l’Ebre”.

Les Jornades han estat organitzades pel Mu-seu del Montsià juntament amb el Laboratoride Botànica de la Facultat de Farmàcia de laUniversitat de Barcelona, amb la col·labora-ció de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajun-

tament d’Amposta, el Centre de Promoció dela Cultura Popular i Tradicional Catalana, elParc Natural del Delta de l’Ebre, el grup deRecerca Científica “Terres de l’Ebre”, elslaboratoris Eladiet i el col·legi de Farmacèu-tics de Girona.

Des de la seva primera edició el mes de maigde 2001 a Torrent (Horta Sud), les Jornadesd’Etnobotànica en Llengua Catalana hantingut un objectiu comú: reunir elsinvestigadors, estudiosos i aficionats del’etnobotànica catalana i servir de punt detrobada per a intercanviar idees per a larecerca i divulgació, per a la comunicació deresultats i per a l’establiment d’un col·loquisobre la relació de les plantes i les personesen els territoris de parla catalana. Les edi-cions posteriors es van dur a terme els anys2004 a Viladrau (Osona), 2006 a Xixona(l’Alacantí) i el 2008 a Artà (Mallorca).

Congressos i reunions

(Continua)

Omniscellula, núm. 24.Societat Catalana deBilogia, juliol 2010. 50 p.ISSN: 1696-8107.

6

Guia sonora dels insectesde Catalunya. Grills,saltamartins i cigales.Llibre de 12 x 13 cm, entapa dura, 56 pàgines.ISBN: 978-84-937946-0-6.Inclou CD de 64 minuts.Coeditat per Alosa i elMuseu de Ciències deGranollers.

Per a més informació oadquisició, es pot consultarel web d’Alosa: http://www.sonidosdelanaturale-za.com/cataleg/cataleg.asp?-seccio=2&categoria=15.

Al llarg dels tres dies del congrés es vanpresentar més de 40 comunicacions divididesen 5 blocs diferents: Recursos en xarxa imetodologia; Estudis monogràfics deplantes; Estudis etnoflorístics, etnoecolò-gics i d’antropologia mèdica; Etnobotànicai alimentació, i Fitonimia i etnobotànicasimbòlica i artística. Les temàtiques de lescomunicacions van ser molt diverses i vanincloure usos tradicionals de les plantesmedicinals (com a exemple, l’ús de les plan-tes medicinals al Montsià, la tisana del PapaLuna, les àrniques i el seu ús, etc.), lesplantes emprades pels oficis artesans (eltreball de la pauma als Ports, l’ofici decanyisser a Horta de Sant Joan, els forcairesde la Noguera, etc), la relació de les plantes ila gastronomia o l’elaboració de licors, elsnoms populars de plantes o el paper de lavegetació en la simbologia i l’art. Els treballspresentats parteixen de recerques que s’hanrealitzat dins d’un àmbit geogràfic molt amplique inclou Catalunya, el País Valencià, lesIlles Balears, Madrid, Astúries i Brasil.

Les Jornades van finalitzar el diumenge 20 dejuny amb una excursió etnobotànica i undinar al Parc Natural del Delta de l’Ebre, queva significar un excel·lent colofó/final dels

actes acadèmics i on els participants vanpoder comprovar com aquí la intervencióhumana ha modelat el paisatge natural d’unamanera molt evident, aprofitant al seu favorels recursos naturals al seu abast, entre elsquals, els usos tradicionals de les plantesque sempre han tingut un paper moltdestacat dins de la cultura popular i pròpiad’aquest territori.

En paral·lel al llarg de les Jornades es vanrealitzar altres activitats de caire cultural comara les exposicions: “Recull de noms cata-lans de plantes” realitzada pel Termcat, il’exposició fotogràfica de la “Flora de l’AltaVall del Ter” de Pere Barnolas.

El resultat del desenvolupament d’aquestaedició de les Jornades d’Etnobotànica enLlengua Catalana ha estat molt positiu, comdemostra l’elevat grau de satisfacció que hanexpressat el centenar de persones partici-pants (entre inscrits i assistents) i les més dequaranta comunicacions presentades.Aquest èxit participatiu i organitzatiu permetconsiderar les Jornades d’Etnobotànica enLlengua Catalana com una activitat totalmentconsolidada i ja s’han iniciat les conversesper a la preparació de la sisena edició que secelebrarà l’any 2012. <

IX Col·loqui de botànica pirenaico-cantàbrica

Aquesta edició del Col·loqui Internacional deBotànica pirenaico-cantàbrica es va celebrara Ordino, Andorra, els dies 7, 8 i 9 de juliol de2010. Després que els darrers 24 anys s’hacelebrat de manera alternativa a banda ibanda dels Pirineus, per primer cop ha tingutlloc al ‘país dels Pirineus’, sota l’organitzacióde l’Institut d’Estudis Andorrans (a travésdel CENMA, Centre d’Estudis de la Neu i laMuntanya d’Andorra) i de la Universitat deBarcelona (a través del CeDocBiV, Centre deDocumentació de Biodiversitat Vegetal).

S’hi van presentar un total de 77comunicacions, de les quals 33 orals i 44 enforma de pòster, i hi va haver tresconferències invitades: la de Josep Vigo (queva comparar la flora pirinenca amb la d’altresmuntanyes peninsulars), la de Santiago Rierai Ana Ejarque (que mostraren com l’home hainfluït el paisatge alpí durant l’Holocè enl’exemple de la vall de Madriu) i la de GerardLargier (qui parlà del paper delsConservatoires botaniques deFrança en la conservació de flora ivegetació).

Els temes tractats en aquestcol·loqui comprenen des de laflorística i la taxonomia vegetal finsa l’ecologia, la conservació il’etnobotànica (els resums espoden consultar a l’adreça http://www.cenma.ad/webcenma/webcolloqui/RESUMS/RESUMS.pdf).

Seguint la tendència d’edicionsprecedents, es consolida laimportància que prenen els treballsrelatius a la conservació

d’espècies de flora i d’hàbitats, al seguimentcontinuat tant de poblacions vegetals comd’aspectes ecològics, i a l’etnobotànica.

Com a novetat en aquests Col·loquis, s’hadestinat una sessió a les activitats relativesals treballs de seguiment ecològic a llargtermini (LTER, Long Term EcologicalResearch), que va iniciar Laszlo Nagy(d’EcoScience Scotland) valorant l’interèsd’establir llocs LTER d’alta muntanya aEuropa.

A més de les comunicacions científiques,aquesta trobada científica va incloure tressessions de camp alternatives, en què elcentenar de participants van poder observari comentar la diversitat vegetal al llarg de dositineraris a la vall de Sorteny i un als llacs deTristaina.

Les actes d’aquest Col·loqui es publicaranproperament, sota el format d’unamonografia del CENMA. <

Fragmentació d’hàbitatscausades per infraestructu-res de transport. Butlletíelectrònic – Juliol de 2010 -número 9.

http://www.minuartia.com/butlleti/numero9/cat/butlleti_FH&T_n9.htm.

7

Sessió conjunta CREAF - SCB - ICHN. Boscos i canvi global: de la recer-ca a la gestió adaptativa

El dijous 4 de novembre vinent, tindrà lloc, ala sala Prat de la Riba de l’IEC, la sessióconjunta CREAF-SCB-ICHN, el programa dela qual detallem al marge.

La transformació accelerada del sistema cli-màtic i de la configuració del territori és unfet assumit majoritàriament per la societat i jaforma part de l’agenda política. Tanmateix laseva translació a la gestió territorial és unrepte fonamental en el que tenim pocsreferents. El coneixement científic fruit de larecerca proporciona una base racional per ala gestió, malgrat que la dinàmica dels siste-mes complexos humans i naturals, fa que elsdetalls del futur siguin imprecisos. No hi hagarantia absoluta de que les millors solu-cions que puguem proposar actualment noplantegin nous interrogants i reptes. Aixòimplica que hem de potenciar la nostracapacitat d’adaptació al canvi: anàlisi iplanificació sota diferents escenaris, monito-rització i flexibilitat per corregir o incorporarnoves actuacions.

La gestió dels boscos constitueix un clar ex-ponent d’aquesta situació. A més de la sevacomplexitat com a sistema, la llarga vida delsarbres fa que les actuacions del presenttinguin el seu efecte en un context social,climàtic i ambiental diferent a l’actual. Hemde planificar l’estructura del bosc pensantque la disponibilitat d’aigua en el futur seràmenor? Quines espècies tindran més possibi-litat d’èxit? Podem esperar canvis profundsen les interaccions biològiques que determi-nen la productivitat dels boscos? Quin paperjuguen els boscos mediterranis en unaestratègia de mitigació del canvi climàtic? Enaquest sentit, des del CREAF, la SCB i laICHN proposem una discussió i reflexióobertes per contrastar els punts de vistad’investigadors, tècnics i administració.L’objectiu de la jornada és acostar la visiódels científics que treballen en els efectes delcanvi global i plantejar l’oportunitatd’incorporar aquest escenari de canvi en lesestratègies i actuacions de la gestió. <

Matí_Bloc recerca

TEODORO MARAÑÓN (IRNASE-CSIC). Biodi-versidad yresiliencia del bosqueante el cambio global.

MIQUEL NINYEROLA (BAVE-UAB). Canvis en ladistribució d’espèciesllenyoses davantescenaris climàtics defutur.

JORDI VAYREDA (CREAF).Canvis recents en elsestocs i els fluxos decarboni als boscosespanyols.

CARLES GRÀCIA (CREAF-UB).Com adaptar la gestióoptimitzant recursos: elconflicte aigua-carboni enun context mediterrani.

MAURIZIO MENCUCCINI

(Universitat d’Edin-burg).Elevated CO

2, nitrogen

deposition and forestecosystems: whypollutants are good fortrees but bad for theplanet.

Tarda_Bloc de gestióadaptativa

JORGE HERAS (Servei de MediNatural, DMAH).FUTUREforest: canviglobal i gestió forestal.

ANTONIO FARRERO (Centre dela Propietat Forestal). Elsreptes plantejats enl’ordenació del bosc privaten relació al canviclimàtic.

PABLO NAVASCUÉS (OTPMIF,Diputació de Barcelona).La participació d’entitatslocals i propietarisforestals en la definiciód’objectius silvícoles i enprevenció d’incendisforestals.

JOAN ROVIRA (ConsorciForestal de Catalunya).Reptes des de la perspec-tiva del propietari: gestió,canvi climàtic i mercats.

MARC PALAHÍ (EFIMED-Oficina Regional delMediterrani de l’EFI).Noves eines científiquesper la planificació de lagestió forestal.

MARIANO ROJO (Servei deMedi Natural, DMAH). ElCanvi Global i la SanitatForestal.

Activitats amb altres entitatsPrograma

Consell Consultiu Parc de Collserola

La declaració de parc natural encara s’estàgestant. Set anys després de proposar-ho... isis mesos després de tancar el termini per feral·legacions al decret... encara no enllestim.En el moment d’escriure aquestes línies en-cara no podem donar la bona notícia. Podràser a la reunió de desembre? Qui sap. Peròanem a pams...

La reunió del 30 de juny de 2010 començàamb un repàs ràpid de les actuacions realit-zades el 2009 que es recullen a la memòriad’actuacions (es pot descarregar en pdf desde la web del parc). Destaquem l’assembleaextraordinària del 16 de març de 2009 perincorporar la Generalitat de Catalunya alConsorci gestor del parc. Llavors es vaaprovar... però encara no s’ha fet efectiva.

Els 100 convenis signats amb tota menad’entitats (universitats, empreses, etc), laventada de gener de 2009 i els estralls quevan causar, els 28 incendis declarats al parcdurant el 2009 (només 4 hectàrees cremadesen total, molt bona notícia!), l’estretament dela carretera de la Rabassada, la restauració de12 fonts, l’arranjament de la llar social de CanCalopa que dóna allotjament a 12 discapaci-tats psíquics, la restauració de la cobertavegetal de la boca del túnel d’Aigües Ter-Llobregat a al Vall de Sant Just i la reoberturade l’edifici del Vigilant del Pantà de Vallvidre-ra com a centre de divulgació i que rebé mésvisitants que el centre d’informació del parc(més de 35.000 visitants el 2009).

A continuació es passà a explicar l’impactede la nevada del 8 de març sobre la massa

forestal del parc. Sembla que cada any enstoca un embat natural diferent: 2009 ventada,2010 nevada... és difícil no demanar-nos quèvindrà el 2011? Segons en Lluís Cabañeros,enguany la Generalitat ha abocat molts recur-sos per resoldre les incidències causades perla nevada. Concretament, a reobrir les pistesprioritàries de cara a l’extinció d’incendisforestals (uns 200 km) i a recuperar lesfranges de baixa densitat per reduir el risc(unes 300 ha). A dia de la reunió, pràctica-ment la totalitat d’aquestes vies i frangesestan recuperades de cara a la campanyad’incendis 2010. S’han extret més de 15.000tones de fusta. El cost de l’extracció (s’hancontractat 6 empreses en l’àmbit del parc) haanat a càrrec del pressupost extraordinari delDMAH (8 milions d’euros per a totaCatalunya).

Trobem molt encertat que des de l’òrgangestor del parc es farà un esforç per ultimarla redacció de Plans Tècnics de Gestió iMillora Forestal a les finques públiques i espromocionarà la redacció d’aquests a les fin-ques privades. També ens agrada molt saberque s’està treballant per a la implantaciód’un ramat a la finca de Can Ollé a Montcadaper fer el manteniment de les franges de pro-tecció. Així es reduiran els costos demanteniment d’aquestes “infraestructures”contra incendis.

En aquest punt de la reunió es discuteix unaestona sobre la conveniència de promocio-nar el consum de biomassa del parc al mateixparc... ja sigui a les dependències de l’òrgangestor (calderes per a calefacció i aigua

Representants en organismes i institucions

(Continua)

8

Biodiversitat és una paraula que està de mo-da, sempre se’n parla quan surt el tema de ladestrucció de les selves tropicals o quan esvol protegir legalment un espai natural. Labiodiversitat és una mesura del nombred’espècies diferents que hi ha en un ecosis-tema. Numèricament la biodiversitat ésmesura mitjançant índexs que tenen un valormínim quan tots els individus de la parcel·laestudiada pertanyen a la mateixa espècie iassoleixen un valor màxim quan cadaindividu pertany a una espècie diferent. Enaquest darrer cas, com més individus hi hagia la parcel·la estudiada, més alt serà l’índexde biodiversistat. Un camp de blat prèvia-ment tractat amb herbicida és un bonexemple d’ecosistema amb poca biodiversitati, per contra, les selves tropicals o els escullsde corall són els ecosistemes que en tenenmés. Les extincions i el confinament d’espè-cies en àrees molt reduïdes fa que baixi labiodiversitat a nivell mundial.

L’extinció d’una espècie és un fenomen natu-ral normal, es creu que més del 99 % de lesespècies que han existit estan extingides,però el que no és gens normal és l’elevatnombre d’extincions que hi ha hagut en elsdarrers segles. La taxa actual d’extinció és10.000 vegades superior a la calculada per alsdarrers 600 milions d’anys. La major part deles extincions recents estan lligades al’activitat humana. Els humans hem eliminatmoltes espècies, ja sigui de forma directa,com en el cas dels moes de Nova Zelandaque van desaparèixer caçats pels maorís quevan arribar per primera vegada a aquestesilles al segle X, o, més freqüentment,mitjançant la destrucció dels hàbitats. Lesprincipals responsables de la destrucciód’hàbitats han estat i són la ramaderia i,encara més, l’agricultura. L’home agricultor,que va aparèixer a Mesopotàmia fa uns10.000 anys, és a la vegada un homeextingidor. L’agricultura és l’enemiga secularde la biodiversistat tant pels seus efectesdirectes (desforestació, pèrdua de sòl...) com

Oasis de biodiversitat

pels seus efectes indirectes, ja que és el prin-cipal pilar de l’explosió demogràfica, la maredels ous dels problemes ecològics.

L’estudi de la distribució de les plantes lle-nyoses autòctones (arbres, arbusts i lianes)al Bages ens dóna un bon exemple de coml’agricultura ha afectat la biodiversitat de lanostra comarca. És molt possible que la baixadiversitat de plantes llenyoses que s’obser-va en àmplies zones boscoses del Bages enquè predominen els materials argilososd’origen continental de finals de l’eocè icomençaments de l’oligocè (zona situada alnord de la línia que, aproximadament, va deMontserrat a Moià) sigui deguda al fet quel’agricultura durant el segle passat (XIX) eraomnipresent i les illes de bosc primitiu madurraríssimes, fonamentalment per causa del’accessibilitat i conreabilitat del terreny.Aquesta baixa diversitat contrasta amb ladiversitat elevada que s’observa dins delsboscos de les zones més abruptes de la co-marca (serra de l’Obac, Montserrat...).

Al pla de Bages i rodalies contrasta l’escassadiversitat d’espècies llenyoses de les illes debosc recent envoltades de conreus amb elgran nombre d’aquestes espècies que es pottrobar en determinats racons rocosos de lesvalls de les rieres de Rajadell i Guardiola o ala Malesa de Sallent, un oasi de biodiversitatproper al pla de Bages, on en un espai depoques hectàrees es poden trobar una cin-quantena d’espècies llenyoses diferents.Tots aquests oasis de biodiversitat sónzones que, almenys en part, no han estat maiconreades.

El cas de la Malesa és paradigmàtic, a la zonade roureda d’unes 8 hectàrees, la que ambtota probabilitat s’acosta més a la vegetacióprimitiva d’abans de l’agricultura (es creuque l’agricultura van arribar a Catalunya fauns 7000 anys), trobem marges de pedra secaque ens indiquen un passat agrícola, però hiha un reducte on la vegetació neix entre les

Els socis opinen

calenta sanitària) com a la resta d’equipa-ments municipals i cases particulars. A veuresi s’enceta aquesta línia de treball...

I ja per acabar, explicar l’estat de la tramitaciódel parc natural. Ens expliquen que el DMAHha rebut unes 80 al·legacions de diferentsentitats i ajuntaments i que estan en procésde tramitació definitiva. Sembla que un copes resolguin definitivament es comunicaranles respostes de cada al·legació a cadaentitat. L’òrgan gestor n’ha presentat bàsica-ment de caire urbanístic: sobre la reserva desòl al voltant de les autopistes i autovies atocar del parc (però no als túnels de Vallvi-drera), sobre els equipaments desenvolupatsal parc o pendents de desenvolupar (cal quetots estiguin inclosos dins dels límits delparc per limitar-ne el desenvolupament delsostre) i sobre les cases construïdes fora

d’ordenació (il·legals), que cal que s’inclo-guin dins dels límits del parc per evitar quees consolidin a mig termini. Pel que fa a lesal·legacions que va presentar la ICHN, unavegada tinguem la resposta, us en farem cinccèntims a través d’aquest NOTÍCIES.

Com sempre només ens queda recordar-vosque les actes de les sessions del ConsellConsultiu del Parc de Collserola (exceptel’última, ja que triga un temps a arribar) espoden consultar a la Secretaria de la ICHN ique si algú està interessat a assistir a lessessions, ho ha de demanar amb antelació alParc. Les sessions es fan cada 6 mesos (aljuny i al desembre). També podeu consultarun petit resum de les sessions del consellconsultiu al web del parc de Collserola(www.parccollserola.net), a l’apartat Consellconsultiu, dins de la secció Consorci). <

(Continua)

J. YLLA, R. MACIÀ, F. J. GASTÓN.Manual de identificación yguía de campo de losÁrctidos de la PenínsulaIbérica y Baleares. Arganiaeditio.Barcelona, maig de2010. 290 p. ISBN: 978-84-934400-3-9.

Atles dels arbres deCollserola. V. GONZÁLEZ, J.NUET, R. PLANS i F. VALLHONRAT.Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

Els mapes d’aquest l’Atles,de 71 espècies d’arbres,són fets a partir de larecerca minuciosa per laserra de Collserola. S’haexplorat un territori 2 de 112km, durant dos anys.

L’Atles s’ha enriquit ambuna clau de determinació,un glossari de termesbotànics tècnics i unaintroducció geogràfica.

192 pàgines a tot color 222fotos dels arbres 71 mapesde distribució. ISBN 978-84-9883-291-4.

9

La roureda de la Malesa, un espai natural de gran biodiversitat a tocar dels deserts creats pels runamssalins, un dels ambients que s’acosten més a la biodiversitat nul·la.

roques calcàries esllavissades d’un petitcingle, i és aquí on, amb l’ajuda de lesroques, el bosc primitiu va resistir les esco-meses dels agricultors, és aquí on trobemespècies rares com el grèvol. A partird’aquesta illa la roureda sembla que al llargd’aquest segle (XX) s’ha anat expansionant acosta dels conreus abandonats. És notable elfet que, a diferència del que succeeix arreu dela comarca, la roureda sembla haver-se reins-taurat sense passar per la fase de pineda,molt probablement a causa de la bondat delsòl i de la disponibilitat de llavors provinentsdel retallet de bosc que va sobreviure al’agricultura.

Des del punt de vista utilitarista pot semblarque no hi ha motius per conservar la biodi-versitat. Amb menys espècies la vidacontinua impassible i, per altra banda, a qui lipot interessar la conservació de les espèciesde puces, polls, xinxes i mosquits que ensxuclen la sang? Hi ha, però, un motiu utilita-

rista per mantenir la biodiversitat que rau enel desconeixement de la utilitat que podentenir les diverses espècies. Si una espècieproductora d’un fàrmac útil desapareix abansque el fàrmac sigui descobert, malgrat el quediguin els protagonistes de Parc Juràssic,no podrem tornar-la a crear, s’haurà perdutper sempre i amb ella el fàrmac.

Encara que mai ens sigui útil, una espèciemereix ser conservada de la mateixa maneraque mereix ser conservada una obra d’art (lesespècies que ens causen malalties infeccio-ses greus podrien ser una excepció a aquestanorma), cada espècie és una manifestació delfenomen de la vida, una obra d’art del’evolució i una font d’estímuls intel·lectualsque fa que la vida dels humans sigui mésamena i, per tant, tingui més valor. Des delBages hem de fer tot el que es pugui perconservar els pocs oasis de biodiversitat queens queden. <

Florenci Vallès

Andorra

Decret del 28-07-2010 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei de caça. BOPA núm. 43,any 22, de 4 d’agost de 2010.Decret del 28-07-2010 d’aprovació del Reglament de gestió i caça d’espècies sotmeses a plade caça en terreny cinegètic comú. BOPA núm. 43, any 22, de 4 d’agost de 2010.

Catalunya

Edicte de 22 de juliol de 2010, sobre la Resolució d’aprovació definitiva del Catàleg del paisat-ge de les Terres de l’Ebre. DOGC núm. 5684 de 3 d’agost de 2010.Resolució MAH/2385/2010, de 28 de juny, per la qual s’aprova inicialment el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge de Muntanyes de Begur, als termes municipals deBegur, Palafrugell, Pals i Regencós. DOGC núm. 5672 de 16 de juliol de 2010.Resolució MAH/2553/2010, de 2 de juliol, per la qual s’aprova inicialment el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge del parc natural del Cadí-Moixeró, als termesmunicipals d’Alàs i Cerc, Cava, Josa i Tuixén, la Vansa i Fórnols, Bagà, Castellar de n’Hug,Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre, Alp, Bellver de Cerdanya, Das,Montellà i Martinet, Riu de Cerdanya i Urús. DOGC núm. 5681 de 29 de juliol de 2010.

País Valencià

Decret 97/2010, d’11 de juny, del Consell, pel qual es regula l’exercici del dret d’accés a la in-formació ambiental i de participació pública en matèria de medi ambient de la ComunitatValenciana. DOCV núm. 6290 de 16 de juny de 2010.Ordre 13/2010, de 17 de juny, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitat-ge, per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i s’estableixen les vedes especials per a latemporada 2010-2011 a la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 6298 de 28 de juny de 2010. <

Legislació

Manual per a la restauracióde pedreres de roca calcària en clima mediterrani.Aquesta publicació delDepartament de Medi Am-bient i Habitatge és resultatd’un projecte LIFE de laUnió Europea (Ecoquarry) id’altres projectes iexperiències precedents,liderats per MontserratJorba i Ramon Vallejo.Com el seu nom indica,aborda una problemàticaambiental especialmentcomplexa, com és larestauració de superfíciesrocoses, de topografia pocfavorable, i generalmentdesproveïdes de sòl id’elements biòtics.

Després de força experièn-cies realitzades en pedre-res situades en diferentstipus de clima mediterrani,en aquest manual esproposen actuacionsconcretes corresponentsals diversos ambients queformen les parts abando-nades de les pedreres(talussos rocallosos,plataformes, sòls derebuig, etc.). S’hi proposendiferents tipus d’esmenestopogràfiques i de substrat,així com de sembres iplantacions. La implantacióde vegetació es basa encombinacions d’espèciesautòctones barrejadesamb plantes de cultiu (coml’alfals o el raygrass), ambl’objectiu d’aconseguirformacions vegetalssuccessives integrades enel paisatge circumdant.

Se’n pot obtenir la versiódigital a l’adreça http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/extractives/doc/pedreres.pdf.

10

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Pere Aymerich, Jordi Badia, Guillem Chacón, Roger Eritja, Xavier Escuté, Josep Germain, PereLuque, Josep Maria Mallarach, Josep Maria Ninot, Josep Maria Rispa, Andreu Salvat iFlorenci Vallès.

Sessions científiques

Dimarts 16 de novembre de 2010, a les 7 de la tarda, a la Sala Pere Coromines de l’IEC.Sessió inaugural del curs 2010-2011. Viatge d’un naturalista a Mongòlia, terra dellacs, a càrrec de MIQUEL ALONSO, Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, UB.

Delegació del Bages

Sortides naturalistes guiades. Programa per al curs 2010-2011Sessions teòriquesDivendres 8 d’octubre de 2010, de 19 a 21 h, De què depèn el clima?Divendres 15 d’octubre de 2010, de 19 a 21 h, Clima i vegetació, un recorregut pelsdiferents biomes terrestres del planeta.Les sessions teòriques, a càrrec de FLORENCI VALLÈS, professor de biologia igeologia de l’IES Guillem Catà es faran al centre cívic Selves i Carner de Manresa.Sortides

Dissabte, 16 d’octubre de 2010, de 7.15 a 21 h. El Puig Neulós i el castell de Reque-sens (Alt Empordà).Dissabte 6 de novembre de 2010, de 7.15 a 21 h. La Terreta (Pallars Jussà).Dissabte 11 de desembre de 2010, de 8.15 a 20 h. Tamarit i la punta de la Móra(Tarragonès).Cal inscriure-s’hi enviant un correu electrònic a ichnbages@infonegocio.com, o bétrucant a la Secretaria de la ICHN, al telèfon 933 248 582.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:

Cursos naturalistes

Del 8 al 12 de novembre de 2010. Plans de conservació i de recuperació d’espèciesde flora, a càrrec de CÈSAR BLANCHÉ, MARIA BOSCH i M. CARMEN MARTINELL, Facultatde Farmàcia, UB; LLORENÇ SÁEZ, Facultat de Biociències, UAB; i JORDI LÓPEZ-PUJOL,Institut Botànic de Barcelona. Tindrà lloc a la Facultat de Biologia, UB.22, 24 i 30 de novembre de 2010. La Radioactivitat i els minerals radioactius, acàrrec de CARLES DÍEZ, Enginyer Químic i membre del Grup Mineralògic Català.Tindrà lloc a la seu de l’IEC.Informació i preinscripció: Secretaria de la ICHN. Carrer del Carme, 47; 08001Barcelona. De dilluns a divendres, de 12 a 14 h. Tel.: 933 248 582; a/e: ichn@iec.cat;http://ichn.iec.cat/activitats.htm.

Agenda

Grup de treball Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura

8 d’octubre de 2010, a les 7 de la tarda, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Ukhupacha:l’aventura de la ciència, a càrrec de VALENTÍ ZAPATER.

Dimarts 23 de novembre de 2010, a les 11 del matí, a l’ETSEA, UdL. Garder ouperdre ses branchies: écologie des alternatives de développement chez lesamphibiens urodèles, a càrrec de MATHIEU DENOËL Chercheur qualifié FRS-FNRSCo-Editeur d’Amphibia-Reptilia Unité de Biologie du Comportement Université deLiège.

Sessió conjunta CREAF-SCB-ICHN

Dijous 4 de novembre de 2010, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Sessióconjunta CREAF - SCB - ICHN. Boscos i canvi global: de la recerca a lagestió adaptativa. Vegeu el programa a la pàgina 7.