Abracadabrant!Núm.0 juliol 2011

ABRACADABRANT!A Alta Fidelitat, el protagonista es pregunta si és desgraciat perquè escolta música pop o si escolta música pop perquè és desgraciat. Quan les passions es converteixen en obsessions poden produir algunes disfuncions socials, però normalment els que les pateixen són incapaços de viure-ho d'una altra manera. Aquest és un tema recurrent en la narrativa de Nick Hornby. A Febre a les grades, l'obsessió és el futbol: en alguns casos pot ser una excusa per encetar una conversa entre persones que no es coneixen gaire, però quan la passió es porta fins a l'extrem pot provocar un aïllament respecte de tots aquells que no comparteixen el codi.

Durant alguna etapa jo mateix he estat captiu dins aquesta rutilant presó. Però la vida, malgrat que a estones estigui coberta per una pàtina grisosa, no dóna segones oportunitats. Amb els anys he anat aprenent a col·locar cada cosa al compartiment adequat i viure i compartir les meves aficions amb més naturalitat. Aquest Abracadabrant! neix, per tant, com a vehicle de coneixement i comunicació però, sobretot, com a entreteniment. Desitjo de tot cor que per a vosaltres també ho sigui.

En aquest número 0 tots els comentaris han estat escrits per mi. No ho he fet amb la mirada d'un crític sinó amb la d'algú que encara es posa nerviós per no perdre's el principi d'un concert. Espero rebre les vostres col·laboracions per poder-les afegir als números següents. De la mateixa manera, l'únic tema que he tractat és la música, però espero poder-me obrir a altres disciplines (cinema, literatura, monogràfics, actualitat). També confio que vosaltres m'hi podreu ajudar.

Flush

JOHN MAUS - WE MUST BECOME THE PITILESS SENSORS OF OURSELVESELECTRÒNICA I FILOSOFIA

Parlar de John Maus és fer-ho inevitablement d'Ariel Pink. Tots dos tenen poc més de 30 anys, tots dos van estudiar al California Institute of Arts (tot i que John Maus posteriorment també va estudiar filosofia a Suïssa) i tots dos fan una música a mig camí entre el glam i l'electrònica lo-fi. I aquest disc, què? Doncs no espereu cremar la sola de les vostres sabates a la pista de ball, però si voleu us podeu estirar al llit i somiar en un món fet de purpurina.

Després de la reunió de la banda, Suede reediten els seus discos en format digital, cadascun dels quals va acompanyat d'un segon disc amb rareses, preses alternatives i alguna cançó no publicada. La sensació, per al completista, és agredolça. Algunes de les versions alternatives són interessants, però la majoria són gravacions de mala qualitat inferiors a les originals i se n'hauria pogut prescindir. Les rareses, en canvi, són gairebé tan valuoses com les cançons dels discos, Suede sempre havien cuidat molt aquesta part del seu repertori, però la majoria ja havien aparegut a l'essencial Sci-fi Lullabies. Sí que hi ha, tanmateix, alguna curiositat inèdita, com la primerenca Just a Girl, en què la banda encara està acompanyada per Justine Frischmann d'Elastica, abans que deixés Brett Anderson per anar-se'n amb Damon Albarn de Blur.

THE LADYBUG TRANSISTOR CLUTCHING STEMSQUAN, EL 2007, EL BATERIA DE THE LADYBUG TRANSISTOR VA MORIR EN UN ATAC D'ASMA, MOLTS VAM PENSAR QUE SERIA EL FINAL DEL GRUP.

Al cap d'unes setmanes, però, va sortir can't wait another day, el llançament del qual ja estava previst, i la banda es va refer més endavant per

oferir una sèrie de concerts de presentació. Ara, quatre anys més tard, contraataquen amb aquest Clutching Stems.Vinculats al col·lectiu Elephant 6 (Neutral Milk Hotel, Of Montreal, The Apples in Stereo), The Ladibug Transistor sempre han ofert un pop elegant i alegre. En aquesta ocasió, els membres del transistor marieta ens segueixen aplicant la mateixa recepta. Des de la primera cançó, la que dóna títol al disc (que deu ser alguna cosa com aferrant-se a les arrels, o no sé), queden clars els paràmetres per on es mouran durant tot el minutatge. La veu de Gary Olson flota clara i segura damunt d'un teixit instrumental que remet als anys seixanta. El resultat, més clàssic i convencional del que és habitual en els seus companys del col·lectiu, satisfarà les oïdes de tots aquells que només busquen un grapat de bones cançons.

SSIINNGG IITT BBAACCKK:: SSUUEEDDEE

LLEESS PPAALLPPIITTAACCIIOONNSS DDEELL MMEESS::

CCEENNTTRROO--MMAATTIICC - CANDIDATE WALTZWill Johnson és un cul inquiet. Publica discos en solitari, però també és el líder de Centro-Matic i South San Gabriel. Va formar The Undertow Orchestra amb el desaparegut Vic

Chesnutt i consta com a membre de The Monsters of Folk. Quan els Anímic el van convidar quinze dies a la seva masia de Collbató per fer una petita gira per Catalunya amb ells com a banda d'acompanyament tampoc s'ho va pensar dues vegades. Feia cinc anys, però, que no treia cap disc sota l'etiqueta Centro-Matic i el canvi en el so de la banda ha sigut significatiu. Ara sonen més indie rock, més accessibles que mai per al gran públic, i tanmateix les cançons no han perdut una engruna d'emoció. És per això que Candidate Waltz és per a mi el disc més destacable d'aquest mes.

SUEDE (1993)DOG MAN STAR (1994)COMING UP (1996)HEAD MUSIC (1999)

AALLGGUUNNSS FFEESSTTIIVVAALLSS DDEE LL''EESSTTIIUU

El primer cap de setmana de juliol a Vilanova i la Geltrú comença el Faraday, un festival que va començar sent minoritari però que va prenent força cada any. Aquest any alguns dels noms més destacats són The Bluetones i Ron Sexmith.

Més endavant, el 27 i 28 de juliol, al Poble Espanyol se celebra el Fly Me to the Moon, un petit festival de dos dies que compta amb la participació dels dos millors grups del

moment (per braçades de diferència): Animal Collective i Beach House.

Finalment, entre el 12 i el 14 d'agost a Saint Malo, a la Bretanya, hi ha La Route du Rock, un festival que fa anys que se celebra però que té un format més familiar. Durant el dia es fan alguns concerts en un escenari a la platja i durant la nit es fan en un altre escenari que hi ha dins l'antic fort de Saint Père. Alguns dels grups que hi actuaran aquest any són Sebadoh, Mogwai i Fleet Foxes.

Nosaltres no ens en perdrem cap. Si us hi voleu afegir ja ho sabeu!

ENVIEU ELS VOSTRES SUGGERIMENTS I COL·LABORACIONS A L'ADREÇA clubabracadabrant@gmail.com.SI VOLEU REBRE O DEIXAR DE REBRE AQUEST BUTLLETÍ HO PODEU DEMANAR A LA MATEIXA ADREÇA.