Fa unes temporades, l’actor i directorfrancès Dany Boon assolia un aclapara-dor èxit de públic amb Bienvenidos al nor-te, una comèdia que, malgrat basar la seva

eficàcia en les di-ferents maneresde viure i de par-la que s’establei-xen entre duesregions de Fran-ça, convidavatota mena de pú-blic a gaudir dela història d’uncarter que és«castigat» a des-envolupar laseva feina a l’in-dret més remotdel seu país. Pen-dents encara d’u-na possible ver-sió nord-ameri-

cana, a Itàlia ja s’han afanyat a reproduiraquesta història tot ambientant-la als seusracons. L’èxit, almenys en l’àmbit nacio-nal, ha estat igualment imparable.

Bienvenidos al sur, d’aquesta manera,pren el relleu de l’original per destacar les di-ferències vitals entre el nord i el sud d’Itàlia.

L’Alberto, empès per la seva dona, fa mansi mànigues per assolir un trasllat com aempleat de correus a Milà, ciutat que signi-fica per a la seva família el paradís i punt i fi-nal de les seves ambicions. Quan els direc-tius de l’empresa s’adonen de les trampes quel’home realitza per assolir aquest lloc, l’en-viaran, com a càstig, a un remot poblet delsud d’Itàlia, un veritable infern per la men-talitat d’un home del nord.

Interpretada per un solvent i reconegutgrup de còmics al seu país d’origen (encap-çalats per Claudio Bisio en el paper prota-gonista), Bienvenidos al sur aspira a, més queconsiderar-se una fotocòpia de l’original, aconvertir-se en un exemple d’un humoritalià que compta amb una llarga tradició i,sobretot, pot fer més comprensible els seusequívocs de cara a un públic més ampli i me-diterrani. D’aquesta manera, si l’originalfrancès resultava esclau en certa manera d’unhumor molt propi i particular, aquesta ver-sió italiana pot resultar més propera a un pú-blic com el nostre.

Finalment, convé apuntar, encara que re-sulti obvi, que els matisos lingüístics de laseva versió original es perden totalment enla versió doblada. Bienvenidos al sur semblacomptar amb el vistiplau del creador de lahistòria original, ja que el mateix Dany Boonofereix una breu aparició al llarg del seu me-tratge.

CARLES RIBAS

Accents#701CINEMA«Destino oculto»Matt Damon i Emily Blunt són unpolític i una ballarina enamoratsque es troben immersos en unacuriosa conspiració >PÀG 3

MÚSICAEl carnestoltes més folkLa Banda d’en Vinaixa, Tazzuf iAccordzeam actuen aquestdissabte a La Mirona en el marc delFolkestoltes >PÀG 9

TEATRE

Dues dones ballen al Teatre de SaltAnna Lizarán i Alícia Pérez interpreten dues dones que, tot i pertànyer ageneracions oposades, comparteixen un mateix passat. Una coproducció delTeatre Lliure i El Canal, sobre l’obra de Josep Maria Benet i Jornet. >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011

«BIENVENIDOS AL SUR»�ARRIBA A LES PANTALLESAQUESTA NOVA VERSIÓ DE «BIENVENIDOS AL NORTE»

AMBIENTADA A ITÀLIA I QUE S’HA CONVERTIT EN TOT UNÈXIT EN EL SEU PAÍS D’ORIGEN

El fatal destídel carter

LA FITXAPaís: Itàlia.Any: 2010.

Durada: 102 min.Gènere: Comèdia.

Direcció: Luca Miniero.Intèrprets: ClaudioBisio, Alessandro

Siani, AngelaFinocchiaro,

Valentina Lodovini.� Ocine i Truffaut

(Girona), Cinebox (Salt).

�

L’ART DEL BOCATTAEl passat 18 de febrer, es va inaugurar a Girona, alcarrer Cerverí núm. 5, cantonada carrer Figuerola,la cafeteria L’ART DEL BOCATTA, on podreugaudir d’una àmplia varietat d’originals entrepans,tapes, plats combinats…

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011 | Diari de Girona

221 2 3

4.15 6.15 - 8.30 - 10.45 4.30 - 8.304.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

43 5 6

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.15 - 6.15 - 8.15 - 10.35 4.10 - 6.15 - 8.30 - 10.456.30 - 10.35

77 7

9FC BARCELONA - SARAGOSSADissabte - 8.00

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

4.15

8

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

10

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.456.15 - 10.45 (dissabte)6.25 - 8.35 - 10.45 (div. i diu.)

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011

Philip K. Dick continua essent una in-esgotable font d’inspiració per al ci-nema, tot i que, amb l’excepció de Mi-nority Report, les seves darreres adap-tacions no han estat precisamentafortunades. Ara s’estrena un thrillermolt prometedor que, amb molt boncriteri, identifica la seva campanyapromocional amb la iconografia deCon la muerte en los talones.

Destino oculto fa millor pinta que Next,per posar un exemple recent, perquè elseu director i guionista, George Nolfi,sembla haver entès que la millor mane-ra d’apropar-se a Dick és aprofitant lesseves metàfores sobre la societat mo-derna per a històries completament di-ferents: és per això que Blade Runner iDesafío total, fins ara les millors versionsfílmiques dels seus textos, són cent per

cent lliures i funcionals com a exercicicinematogràfic. Nolfi, guionista tambéde títols com El ultimátum de Bourne,Ocean’s i La sombra de la sospecha,s’ha inspirat en Adjustment Team, mag-nífic relat sobre un home i una donasense res a veure que descobreixen queles seves respectives rutines són en re-alitat el fruit d’un sofisticat programa decontrol de la vida diària de les persones.

Els protagonistes es rebel·len contra elsseus elaboradors, però, com acostumaa passar amb Dick, l’individu acabaqüestionant si té el poder real per der-rotar el seu enemic invisible.

Destino oculto adopta la clàssica for-ma d’un thrillerd’acció que posa un es-pecial èmfasi en el romanticisme im-plícit en el relat de Dick. Ara els prota-gonistes són un candidat a senador dels

Estats Units i una atractiva ballarina queno es coneixen entre ells i que tenenunes realitats, a simple vista, absoluta-ment oposades. Però, només veure’s,s’enamoren. El problema és que unsmisteriosos individus fan tot el que te-nen al seu abast per impedir que esti-guin junts. Primer amb subtileses, des-prés amb unes inquietants ingerènciesa la seva vida quotidiana i, finalment,amb una implacable persecució en quèels protagonistes hauran de descobrir laveritat sobre aquesta estranya conspi-ració. Pressupostada en una xifra demés de milions de dòlars, Destinooculto disposa d’un esplèndid reparti-ment encapçalat per Matt Damon, Emi-ly Blunt, el veterà Terence Stamp, Ant-hony Mackie, Shohreh Aghdashloo,John Slattery (de la sèrie Mad Men),Michael Kelly i Daniel Dae Kim, el ca-rismàtic Jin de Perdidos.

PEP PRIETO

LA FITXAEstats Units.

2010.Títol original:

The AdjustmentBureau

Gènere:Thriller d’acció.

Direcció: GeorgeNolfi. Intèrprets:

Matt Damon, EmilyBlunt, Anthony Mac-

kie, John Slattery,Shohreh Aghdashloo,Michael Kelly, Teren-ce Stamp, Daniel DaeKim.� Albèniz Cen-tre, Ocine (Girona),

Cinebox (Salt), Lau-ren (Blanes), Figue-

res, Olot, Kyton(Palamós), Ocine

(Platja d’Aro), Roses.

EMILY BLUNTCarisma britànic.

Descoberta a «El dia-blo vestido de Prada»i «La guerra de Char-

lie Wilson», a aquestaactriu se li endevina-va un talent destinata papers més ambi-ciosos. En menys dedos anys l’hem vist a«La Reina Victoria»,«El hombre Lobo» o«Los Viajes de Gulli-

ver», i té pendentd’estrena fins a qua-tre pel·lícules. Tambéli sentirem la veu a la

versió original de«Gnomeo i Julieta».

�

Malgrat semblar increïble, no tot enel món de l’animació es redueix a latotpoderosa Pixar. Per demostrar-ho, la productora Paramount Pictu-res conjuntament amb IndustrialLight & Magic (propietat de GeorgeLucas) llança aquesta agosaradaproposta protagonitzada per un ca-maleó amb vessants existencialistesi que es mou entre la comèdia i elwestern.

En Rango, tot i viure còmodament enla seva vitrina de la família que l’acull,es pregunta sovint quin sentit té laseva vida tot tancat entre quatre vi-dres. Un bon dia, a causa d’una dis-tracció, en Rango surt disparat del cot-xe familiar per acabar al bell mig deldesert. Allí es toparà amb la poblacióde Dirt, un indret àvid d’herois quedestronin el mal amb el qual una ban-da de galifardeus sacseja els seus ha-bitants. En Rango s’erigirà, d’aquestamanera, en el nou xèrif del poble tottrobant finalment un sentit a la sevavida.

Amb un guió del tot terreny JohnLogan (autor de Gladiator o Un do-mingo cualquiera) i basant-se en els

llibres infantils de David Shannon, eldirector Gore Verbinski ens ofereixaquesta cinta que, això sí, sembla anardestinada més a un públic adult queno pas als més petits de la casa. El pò-sit existencialista i tràgic que transmeta voltes la narració i les declarades in-fluències dels westerns de John Ford oSergio Leone fan de Rango un pro-ducte que, malgrat la simpatia quedesprèn el seu protagonista puguiconsiderar-se força atípic. Com no enscansem mai de recordar en aquest ti-pus de pel·lícules, el doblatge nos enspermetrà gaudir del treball vocal deJohnny Depp (el qual posa veu al pro-tagonista) o de veterans com NedBeatty o Harry Dean Stanton. Això si,ens podrem delectar amb una fantàs-tica banda sonora composta pel jaclàssic Hans Zimmer.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units.

2010. Gènere: Animació.Durada: 107min.

Direcció:Gore Verbinski.

� Albèniz Centre,Ocine (Girona), Ci-nebox (Salt), Lau-

ren (Blanes), Fi-gueres, Olot, Arin-co (Palamós), Oci-ne (Platja d’Aro),

Roses.

�

«RANGO» �EL DIRECTOR DE «PIRATAS DEL CARIBE» S’ATREVEIX PER PRIMERA VEGADA AENTRAR EN EL TERRENY DE L’ANIMACIÓ ACOMPANYAT DEL SEU FIDEL JOHNNY DEPP, QUE POSA LAVEU DEL PROTAGONISTA EN LA SEVA VERSIÓ ORIGINAL

DIARI DE GIRONA

Un heroi camaleònic

DIARI DE GIRONA

Perseguits«DESTINO OCULTO»�MATT DAMON I EMILY BLUNT

INTERPRETEN UN POLÍTIC I UNA BALLARINA IMMERSOS EN UNAESTRANYA CONSPIRACIÓ EN AQUESTA ADAPTACIÓ D’UN RELAT

DE PHILIP K. DICK.

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

THE MECHANIC�����

Estats Units. 2010. Durada: 93min. Títol original: «The Mechanic». Direcció: Simon West. Guió: Richard Wenki Lewis John Carlino. Intèrprets: ason Statham, Donald Sutherland, Ben Foster, Donald Sutherland, Tony Goldwyn,Christa Campbell, Mini Anden. Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Ocine (Platjad’Aro). És curiós que pel·lícules considerades menors acabin erigint-se en influències decisives del seu gènere.Aquest seria el cas de Fríamente, sin motivos personales, un eixut thriller de Michael Winner reproduït en l’ànima denombrosos projectes posteriors, preferiblement aquells que versen sobre assassins a sou que s’han de fer càrrecd’alumnes avantatjats. The Mechanic és el seu primer remake oficial però, vet aquí la ironia, es veu perjudicada pelreflex permanent dels fills bastards de la primera versió, és a dir, que s’assembla tant a les imitacions de l’originalque fins i tot costa veure-hi la condició de fotocòpia. En qualsevol cas, entre ambdues pel·lícules hi ha un parell de di-ferència suficientment notables com per distingir-les. La primera és que el nihilisme del film de Winner és substituïtper una història de lleialtats que, tot i que bastant funcional, resulta molestament previsible; la segona, la més signi-ficativa, radica en la mateixa presència de Jason Statham, que converteix el film en gairebé un lliurament encobertde la saga Transporter: el pròleg, filmat i muntat al més pur estil del 007, n’és l’exemple més flagrant. Amb tot, TheMechanic acaba divertint gràcies al seu desinhibit sentit de l’espectacle (Simon West preserva, i s’agraeix, la violèn-cia desfermada de l’original), un notable disseny de producció (contrapunt permanent al món deshumanitzat quetransiten els personatges) i, per descomptat, la innegable química entre Statham i Foster, la veritable i autèntica raóde ser de la pel·lícula. PEP PRIETO

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011 | Diari de Girona

SECUESTRADOS�����

Espanya. 2010. Gènere: Terror. Direcció: Mi-guel Ángel Vivas. Guio: Miguel Ángel Vivas, JavierGarcía. Intèrprets: Manuela Vellés, Fernando Cayo,Ana Wagener. Albèniz Centre, Ocine (Girona),Ocine (Platja d’Aro). Una família es trasllada a unaurbanització als afores de Madrid i, la primera nitque passen a la casa, tres encaputxats hi entren arobar. A partir d’aquí, la seva vida es converteix enun gran infern. Orgullosa hereva del gènere de rap-tes, la segona pel·lícula de Miguel Ángel Vivas, Se-cuestrados, parteix de l’amenaça latent del segrestexpress i canvia el to de conte sàdic de Funny Ga-mes y Martyrs per l’hiperrealisme, xiuxiuejant insis-tentment «això et podria estar passant a tu, espec-tador». Per fer-ho, Vivas recorre a dotze plans se-qüència que, com coreografies letals, desemboquenen una experiència malsana, no només per la vio-lència física que colpeja les víctimes de l’assalt, sinóper l’ambient insuportable de la corrupció de la llar. Iés que, tot i la filigrana cinematogràfica que repre-senta, la proposta de Vivas imposa dinamisme i unaconcepció de l’espai que fan oblidar que tot això jaho havíem vist mil cops. Més enllà de l’ús puntual derecursos com la pantalla partida, que funciona mi-llor a la televisió que al cinema (Jack Bauer és delspocs que s’hi enfronta amb notable èxit), Secues-trados sap conjugar la forma i el fons. És violenta, sí,però no perquè mostri més del que cal ensenyar,sinó perquè és sòbria, defuig la ironia i l’humor ne-gre que s’amaga rere la major part dels films de ter -ror. Els personatges segrestats pateixen amb vero-similitud gràcies a les interpretacions dels tres ac-tors, especialment la jove Manuela Vellés, i sobretota un guió que no els maltracta ni els fa semblar es-túpids, un dels grans pecats del gènere. Secuestra-dos no té espants dels que fan saltar de la butaca,no hi ha assassins en sèrie, malediccions o éssersd’un altre món, però precisament per això, fa quet’ho repensis abans de quedar-te a casa sense pas-sar la balda. ALBA CARMONA

�

LOS CHICOS ESTÁN BIEN�����

Estats Units. 2010. Durada: 109min. Gè-nere: Drama. Titol original: «The kids are allright» Direcció: Lisa Cholodenko. Guió: LisaCholodenko i Stuart Blumberg. Intèrprets: Ju-lianne Moore, Annette Bening, Mark Ruffalo,Mia Wasikowska, Josh Hutcherson, Iaia Dacos-ta. Podríem qualificar Los chicos están biencom una producció indie instal·lada en el con-fort vip, però que dóna menys del que sembla.Independent pels mitjans i els diners, però noper un repartiment de nivell ni pel reconeixe-ment aconseguit en premis. Escull un camí tortper arribar a paratges coneguts en comèdiesfamiliars. Assumptes com les relacions pares-fills adolescents, la difícil coexistència en elmatrimoni, o la infidelitat, es plantegen sobreel poc convencional escenari del triangle entreun matrimoni de lesbianes i l'antic donant desemen que reapareix 15 anys després. Vímetsque donen joc per desafiar les normes del ci-nema habitual, però sense diàlegs correctes nimesura per transitar de la comèdia al drama nos'aconsegueix que el film s'elevi per damuntde la normalitat. ENRIQUE BORDERÍA

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011 | Diari de Girona

Una obra mestra de la sàtiraMichael Beard és un físic que va rebre

fa anys un Nobel, i des de llavors es limitaa viure de rendes. Amb cinquanta i pocsanys, encara el tram final del seu cinquèmatrimoni, compartit amb una dona 19anys menor que ell i que no s’escandalitzaquan l’enxampa amb una altra: al contrari,i per a la seva desesperació, comença unarelació al cap d’una setmana. | DdG

�

IAN MCEWANSolarANAGRAMA, 352 PÀGINES

Ironia per a la capellanada dels poblesEl llibre és de la mateixa lleva de La

magnitud de la tragèdia: nascut enmig de lacontracultura com un bolet fora de clap, varebentar el sostre dels més de 100.000exemplars venuts. Vint anys després, haesdevingut un long-seller: la històriad’aquest fill de masovers tancat en unaciutat plena de capellans té fusta decomèdia i aires de novel·la negra. | DdG

�

JOSEP MARIA BALLARÍNMossèn TronxoCLUB EDITOR, 246 PÀGINES

De l’autor d’«Et donaré la terra»A la Barcelona del segle XI, el destí de

nobles i plebeus conflueix en unaapassionant història d’amor, ambició ivenjança. La ciutat medieval està sotmesa ales tensions de la cort on es forja lasuccessió del comte Ramon Berenguer I.Mentrestant, un navilier posseïdor d’unaenorme fortuna s’enfronta als amors de laseva jove filla i a una terrible venjança. | DdG

�

CHUFO LLORÉNSMar de focROSA DELS VENTS, 815 PÀGINES

Sang blava entre cavallerissesEl jove Traspiés és el fill bastard d’un

príncep, hereu al tron dels Sis Ducats. A lacort, creix sota la tutela d’un cavallerís, atèsque tots els membres de la reialesa elconsideren un pària. Quan és ensinistrat enl’art de l’assassinat, aquests coneixementss’uniran a la màgia heretada de la famíliareial, i demostrarà que pot ser la salvació delregne, i no una amenaça. | DdG

�

ROBIN HOBBAprendiz de asesinoLA FACTORÍA DE IDEAS, 389 PÀGINES

Dels furs a l’autonomiaA la història basca hi abunden vells

tòpics i falsos mites, i hi escassegen obresde divulgació que ofereixin una visióobjectiva dels darrers segles. El llibremostra la transformació foral a partir de lasituació de les províncies basques al segleXVIII, com s’insereixen a l’Estat liberal, lesguerres carlines del XIX, i com s’arriba al’Estatut de Gernica, fita fundacional. | DdG

�

DE LA GRANJA, DE PABLO I RUBIOBreve historia de EuskadiDEBATE, 318 PÀGINES

Alts i baixos de viure en la trentenaDos protagonistes, l’actor i l’Eleanna. Ell

viatja constantment en l’AVE entre Madrid(on hi fa sèries per a noies hormonades) iBarcelona (on se centra en teatre «per agent empatxada de si mateixa»). La sevaamiga Eleanna viu desconsolada el final del’amor: el seu xicot l’ha deixada i no hoentèn. Les misèries i eufòries uniranaquests dos joves a la trentena. | DdG

�

ROGER COMAVaig conèixer una noiaCOLUMNA, 223 PÀGINES

UNA MARCA COMERCIAL AMB HISTÒRIA, A BANDA DE TENIR UN VALOR DEFINIT, POTSER TAMBÉ AJUDA AEXPLICAR LA HISTÒRIA DE LA CIVILITZACIÓ, I ELS MITES QUE L’ACOMPANYEN

FERNANDOGARCÉS

BLÁZQUEZ

Historia delmundo con los

trozos máscodiciados

ARIEL, 359 PÀGINES.

Les marques en el seu concepteampli, són el tema d’aquest llibre,que ens parla del poder d’atracciód’un logotip, del Mercedes a laroba Desigual, passant perobjectes preuats com un violíStradivarius. La història de lahumanitat, des d’objectes ibiografies de personatges fetitxes.

La historiografia anglosaxona, abanda de la línia dels llibres d’espe-cialistes, més o menys tècnics, aviat hadetectat que hi ha un públic interes-sat en els llibres de consulta sobre lescuriositats del nostre món, en tots elsseus aspectes, tant científics com hu-manistes. De fet, aquest llibre de Fer-nando Garcés, neix d’un altre de re-ferència científica, Historia de la cien-cia sin los trozos aburridos, del divul-gador Ian Crofton.

En aquest exemplar, Fernando Gar-cés, llicenciat en Arqueologia i Histo-ria Antiga per la UAB, ens mostra elpanorama engrescador de les mar-ques, i de personatges històrics, que enells mateixos, es poden considerarmarques. Així, veiem que el ric romàCras, era gairebé ’ vegades més ricque el nostre Bill Gates. El primer te-nia una fortuna quantificada en. milions de dòlars actuals,mentre que el totpoderós Gates, no-més compta amb . milions dedòlars. Com aconseguia aquesta for-tuna descomunal?, amb prostitució,apostes; tota una joia de personatge,que va defensar Juli Cèsar, i es van en-riquir mútuament.

Trobem marques que han fet his-

tòria i que defineixen productes, comla casa Pullman, de vagons llits. Crea-da després de la conquesta de l’oest,el senyor Pullman va entendre que uncop exterminessin als indis, els occi-dentals voldrien passejar-se còmo-dament per aquests immensos terri-toris per poblar. I com s’esglaiaven elsblancs poderosos?, amb el poder: «loscamareros y los mozos eran siemprenegros», a la pàgina . Acabada laGuerra Civil, els negres ja no eren es-claus i eren una bona mà d’obra ba-rata. Trobem la història dels produc-tes, com la xocolata Crunch o Milkibar.

Trobem un personatge fetitxe ibèric,Heraclio Fournier, amb baralles de lacasa Fournier es juga a bridge, pòquer,pots practicar el tarot. L’empresa, fun-dada el , que això no diu aquestautor, va fer fins i tot paper moneda.Trobem la curiosa història del xiclet:a Grècia menjaven xiclets els anticsgrecs, extrets de la resina. Al Mèxic as-teca, les prostitutes tenien un prece-dent del xiclet a la boca per cridar l’a-tenció a la seva clientela masculina.Descobrim la història de la ginebra, dela Hendrick’s, a la Tanqueray. Veiemel poder de les marques. Potser el lli-

bre és excessivament ampli, i obert,però té una argumentació engresca-dora. Seria una mena de revista For-bes de totes les èpoques.

Refrescos i nois rebelsHi ha la marca de les begudes gasifi-cades per definició: milions de per-sones treballen directament i indi-rectament per a l’espurna de la vida.Més temes, com el cas del senyorHearst, que va crear un imperi me-diàtic format per desenes de diaris atots els Estats Units, i de pas es va in-ventar una guerra a Cuba per arra-bassar l’illa al poder colonial espa-nyol. Va perdre part del seu imperimediàtic, havia arribat a tenir el del total de lectors nord-americans,quan es va oposar a l’entrada a la Pri-mera Guerra Mundial. Si ets popu-lista, no t’enfrontis al teu públic.

Veiem canvis curiosos, com a la casaHarley-Davidson, que a principis delsegle XX es venia a joves esnobs queanaven vestits com una mena de Tin-tins, i gràcies al cinema, i a homes durscom Marlon Brando o Denis Hopper(a Easy Rider), va esdevenir el símbolsdels nois dolents, o bad boys, de la con-tracultura. Sabem que l’inventor delcafè irlandès va acabar odiant el seu in-vent, perquè considerava que feiamalbé la llet, el cafè, i la nata. Curio-sitats d’un món sorprenent.

MOISÈS DE PABLO

Harley - Davidson va fer un tomb a la seva imatge amb «Easy Rider».

DIARI DE GIRONA

Les marques de la teva vida

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�L’home de lamaletaRAMON SOLSONAPROA

2�IQ84 (1 i 2)HARUKI MURAKAMIEMPÚRIES

3�La casacantoneraSÍLVIA ALCÁNTARAEDICIONS DE 1984

4�Pa negreEMILI TEIXIDORLA BUTXACA

5�L’arqueòlegMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�No sé comaprimar-mePIERRE DUKANLA MAGRANA

2�Espanyacapital ParísGERMÀ BIELLA CAMPANA

3�El lladre decervellsPERE ESTUPINYÀLA MAGRANA

4 �Els mandarinsRAFAEL NADALL’ARQUER

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

De Mercedes a Desigual, passantpels Stradivarius, el llibre mostrael món «marca» i de personatgesque ho són per ells mateixos

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011

Construint la terra promesaPer comprendre del tot el pensament

de Jordi Pujol cal conèixer la seva relacióamb Israel i el sionisme, cabdal en el seuideari nacionalista i en la seva concepcióde Catalunya. El llibre parla de l’empremtadels germans Tennenbaum en la sevaformació, i del seu enlluernament davantd’un poble que té una forta voluntat deser i una gran arrel espiritual. | DdG

�

ANNA FIGUERA RAICHSJordi Pujol i els jueusPÒRTIC, 185 PÀGINES

Un cas que fa molta, molta pudorLi agrada la música clàssica, el whisky i

dormir abraçat a en Néstor; i sobretot,resoldre misteris. Perquè en Nil Barral, elpseudònim de l’autor, no pot deixar enrere elseu passat de perdiguer. L’Elisena, unaprofessora de costura, va seguir pagantl’assegurança de vida del seu ex-marit, elmateix que vivia en un cotxe i que va morirassassinat al seu interior. | DdG

�

NIL BARRALL’home que dormia al cotxeAMSTERDAM LLIBRES, 137 PÀGINES

Matxets i reconciliacions a RuandaUn matí de 2003, una filera de

presoners surt de la presó de Rilima. Sónassassins ruandesos alliberats per asorpresa de tothom, i especialment delssupervivents tutsis, que veuen com estornen a les seves antigues parcel·les. Elllibre és la crònica punyent del procés dereconciliació, basat en testimonis devíctimes del genocidi i d’executors. | DdG

�

JENA HATZFELDL’estratègia dels antílopsEDICIONS DE 1984, 244 PÀGINES

Una gran novel·la del XVIII anglèsMatthew Bramble, misàntrop malalt de

gota, viatja per Gran Bretanya amb elsseus nebots, la seva germana i Humphry,el seu fidel criat. Bramble veu el món comun lloc ple de soroll i degeneració, habitatper borratxos, mandrosos i delinqüents.Una visió divertida i grotesca del regnatde Jordi III, «el rei boig». | DdG

�

TOBIAS SMOLLETTLa expedición de Humphry ClinkerMONDADORI, 452 PÀGINES

Mirada al passat i 12 claus per al futurFa poc més d’un segle, encara coneixien

l’origen del que posseïen i menjaven. Ara totarriba embolicat en fundes i poc falta perquèels nens creguin que els pollastres neixen alsupermercat. Per trencar la barrera, l’autorparla amb els qui són a prop dels processosproductius per il·lustrar les bondats degairebé qualsevol feina, vista de prop. | DdG

�

ALAIN DE BOTTONMiserias y esplendores del trabajoLUMEN, 321 PÀGINESNoi NO coneix a noia

Aquesta és la història d’en Toscano i laPaula, dues ànimes bessones que no esconeixen gaire, però que s’intueixen massa.En Toscano mor i descobreix que per entraral cel importa poc què va fer en vida, sinócom ho ven. I la Paula, una víctima del despit,comença a creure que l’home dels seussomnis arriba després de moltes primerescites acabades amb «final feliç». | DdG

�

RISTO MEJIDEQue la muerte te acompañeESPASA, 214 PÀGINES

5�Quan la vidapuja a labàsculaPILAR SENPAUPÒRTIC

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El ángel perdidoJAVIER SIERRAPLANETA

2�Carolina seenamoraFEDERICO MOCCIALUMEN

3�Riña de gatosEDUARDO MENDOZAPLANETA

4�Donde nadie teencuentreALICIA GIMÉNEZBARLETTDESTINO

5�CobraFREDERICK FORSYTHPLAZA & JANÉS

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El métodoDukan ilustradoPIERRE DUKANINTEGRAL

2�IndignaosSTEPHANIE HESSEL /J.L. SAMPEDRODESTINO

3�España, capitalParísGERMÀ BELDESTINO

4�No consigoadelgazarPIERRE DUKANINTEGRAL

5�El poder delahoraECKHART TOLLEGAIA

RISTO MEJIDE S’ESTRENA AL GÈNERE DE LA NOVEL·LA AMB UNA HISTÒRIA D’AMOR QUEFA UN CANT A LA INTUÏCIÓ ENFRONT DE LA RAÓ. COM SEMPRE EN AQUESTS CASOS.

El publicista Risto Mejide s'ha atrevitamb la literatura de ficció amb Quela muerte te acompañe (veginl’apartat de novetats d’aquestAccents), una novel·la que relata lavida i, sobretot, la mort de Toscano,un caixer de supermercat que had'aconseguir obrir les Portes del Cel,uns grans magatzems, perrecuperar a la seva estimada, Paula.

Un Paradís que és un Corte Inglés deset plantes, caixes registradores queavaluen el teu coratge o incoherència se-gons el cas i publicistes agents d'ànimesentrenats per facilitar-te l'accés al Celcomponen la peculiar mitologia d'a-questa novel·la amb tints autobiogràficscarregada d'ironia.

«No fa tant temps que escric com perno haver de tirar d'autobiografia», va ex-plicar Risto Mejide, que presentava ahiraquest llibre que arriba avui mateix alsprestatges de les llibreries ple de refe-rències al món de la publicitat. Per a Ris-to, la incursió a la literatura de ficció haestat una «evolució natural» derivadadels seus dos primers treballs literaris, Elpensamiento negativo i El sentimiento ne-gativo, que alternaven la seva particularfilosofia de vida amb episodis de laseva experiència professional.

El resultat és una novel·la de pocmés de pàgines, fàcil de llegir i ple-

na d'optimisme. «He escrit la novel·laque m'agradaria llegir», afirma un Ris-to que s’«avorreix» amb llargues des-cripcions i, potser per deformació pro-fessional, intenta condensar les frases almàxim.

Precisament de la seva professió de-riva la seva particular visió de la vida enla qual les caixes registradores són unamena de «confessionaris» davant delsquals és impossible mentir.

De la veritat que s'amaga darrere del

que la gent compra en sap molt Tosca-no, un observador caixer de supermer-cat que assisteix atònit a la seva pròpiamort. Toscano és conduït pel seu agentpublicitari a les portes del Paradís, El Cor-te Inglés, on haurà d'aconseguir passarde nivell fins a l'última planta.

Allà l’espera el «Presi», Déu, l'únic quepot fer realitat el seu desig de declarar elseu amor a Paula, una clienta habitualdel seu supermercat la vida de la qual co-neix a través de les seves compres.

EFE/DdG

A en Toscano la vida li ha donat mol-tes llimones, una fortuna que compar-teix amb Risto, que fins i tot ho agraeix:«És necessari per tenir alguna cosa perexplicar. És impossible escriure quan unés molt feliç perquè llavors, el que cal ferés viure la vida».

Risto escriu per la seva pròpia infeli-citat, «per necessitat», i perquè diu «ésel millor» que sap fer. No obstant això,amara d'optimisme les pàgines del seullibre en el qual bolca els seus propis fra-cassos, sentimentals i vitals, alhora quenarra les aventures d'un protagonista dis-posat a tot per amor.

«És un cant a la intuïció enfront de laraó. En Toscano i la Paula no es conei-xen, però és així com comencen totes leshistòries d'amor, amb dues persones queno es coneixen, però que senten certaatracció», relata l'autor.

La publicitat que tot ho ocupaComo és habitual en els seus llibres, «ésel segell de la casa», la numeració de lespàgines va de darrere endavant «per unaqüestió pràctica, perquè em preocupamés el que em queda que el que portoi, d'aquesta manera, a la gent que no sapni sumar ni restar com jo, ens facilita lescoses. Ho hauria d’haver patentat».

Segons Risto, la publicitat ho im-pregna tot «i més ara que amb la gran re-volució . s'ha democratitzat i qualse-vol és capaç de gestionar la seva pròpiareputació, per bé o per mal, des de Fa-cebook o Twitter». No obstant, creuque al seu llibre no li fan falten eslògansni campanyes publicitàries perquè, afirma, «la millor campanya d'aquest lli-bre és el que he escrit dins. Qualsevolcosa que digui ara només ho empitjo-raria».

Així doncs, avui mateix arriba a les lli-breries Que la muerte te acompañe, unahistòria d'amor plena de referències a lacultura popular -amb un cameo de Pa-trick Swayze i cançons de Nina Simoneo Def Leppard sonant al fil musical delParadís-, que resulta tan entretingudacom «ristoniana».

Amor, publicitat, mort igrans magatzems

RISTO MEJIDE

Que lamuerte teacompañe

ESPASA, 214 PÀGINES

El popular Risto Mejide tenyeix del seu estil habitual la seva primera novel·la.

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011 | Diari de Girona

TEATRE DE SALT«Dues dones que ballen» deJosep Maria Benet i Jornet

Direcció: Xavier AlbertÍ. Intèr-prets: Anna Lizaran (Dona gran) iAlícia Pérez (Dona madura). Esce-nografia: Llorenç Corbella. Copro-ducció: Teatre Lliure i El Canal Cen-tre d'Arts Escèniques Salt/Girona.

SALA LA PLANETA

� Divendres 4 i Dissabte 5, 21 h. � 24 /20 €.

Anna Lizaran i Alícia Pérez,dues actrius de generacions dife-rents i trajectòria inqüestionable,ballen verbalment l’últim text deBenet i Jornet sobre l’escenarique arriba com a estrena al Teatrede Salt. Es tracta d’una copro-ducció entre el Teatre Lliure i elCentre d’Arts Escèniques de Salt iGirona, El Canal.

L’obra explica la relació gairebéaccidental de dues dones d’edatsdiferents, entre la maduresa i la ve-

llesa. Una relació que evolucio-narà i conclourà de manera se-gurament inesperada. Però ésaixò, només? Les converses entreelles potser descobriran, fins i totamb humor, però també amb mo-ments exasperats, la misèria d’u-nes persones que, de maneresdiferents, han estat humiliadesper la indiferència, de fet com-prensible i de fet inevitable, delmón que les envolta. Tot plegatamb la naturalitat assumida amb

què es viuen les misèries al mónquotidià, ple de difuminades il·lu-sions i d’invisibles meravelles. Avoltes cabudes, a voltes irritants,a voltes ridícules, a voltes estúpi-des, m’agradaria pensar que po-drem arribar a sentir certa pietatinútil per aquests personatgesmig trencats que decideixen ballar,no al ritme que els marca el seuentorn, sinó al ritme que esco-lleixen elles; i fer-ho juntes, i con-solar-se entre les dues.

�

Un ball al mateix ritmeentre dues generacions

ANNA LIZARAN I ALÍCIA PÉREZ INTERPRETEN AQUESTA OBRA ESCRITA PER BENET I JORNET�

Les dues dones, tot i pertànyer a diferents generacions, s’adonen que en certa manera, compartèixen el mateix desencant pel món que els envolta.

ÒPERALes contes de HoffmanTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

Associació Amics de l’Òpera deSabadell � Diumenge 6, 19 h.� 40/30/ 10/8 €

L’Associació d’Amics de l’Òpera deSabadell presenta la obra Les Contesde Hoffmann de Jacques Offenbach.Es tracta d’una òpera en un pròleg,tres actes i un epíleg (sobretitulada).Text de Jules Barbier basat en episo-dis d'algunes narracions Hoffmann.Estrenada a l'Òpera- Comique de Pa-rís, el 10 de febrer de 1881. Sota ladirecció artística de la presidenta del’AAOS, aquesta producció comptaamb direcció musical de Rubén Gi-meno.

DANSAImpàs presenta «Show»SALA LA PLANETA (GIRONA)

� Dissabte 5 i Diumenge 6, 21 h. Preu: 10 €

La companyia gironina de dansaImpàs estrena l'espectacle multidis-ciplinar Show, interpretat per NeusMasó i dirigit per Elena Masó amb lacol·laboració de Titon Frauca i JordiCasanovas. Es tracta d’un espectaclemultidisciplinari amb la dansa com aeix central, en què una ballarina iuna cantant, que són la mateixa ar-tista, dialoguen sobre els records uti-litzant cançons, olors, objectes, ves-tits, moviments, sons, persones, co-lors. Després de Límits, Si no fos pertu i Seria jo, la companyia gironinafa un salt endavant amb aquestanova proposta.

�

Planning

TARDA DE FOLKFOLKESTOLTES DINS DEL TRADICIONÀRIUS

La Mirona (Salt). � Dissabte 5. 18,30 h � 12 €anticipada (+ despeses de gestió) / 15 € taquilla

La Sala 1 de La Mirona acull dissabte un festival que neixde la col.laboració de Qrambla, Tradicionàrius i la Casa de laMúsica La Mirona i que vol apropar la música tradicional mésfestiva i de ball al gran públic. L’aposta per aquesta jornadadedicada a la música folk, inclou un cartell de qualitat ambles formacions La Banda d'en Vinaixa, Tazzuf i els veteransAccordzeam, un projecte musical que celebra els seus vintanys de vida. El peculiar Ives Gras, amb el seu repertoricatalà, occità, mixers, contradanses i altres dansescol·lectives, serà l’encarregat d’amenitzar tota la festa amb elseu paper de joglar. | DdG

TEATRE DE BLANESGENTE DE MÁLAGA

Teatre de Blanes (Blanes). � Dissabte 5. 22 h. � 15/6 €

El Teatre de Blanes acull un programa doble amb motiu dela celebració del Dia d’Andalusia. A la primera part, el balladorblanenc Dani Candelas presentarà un espectacle concebutespecialment per aquesta celebració. El ballet de DaniCandelas es troba en una època de canvis. Gràcies a la bonarelació que mantenen amb el músic Marcos Pineda, hancomençat junts una nova trajectòria artística en la que esfusionen l’elegància i la presència de ballet, amb la màgiaque té el flamenc en directe. A la segona part del’espectacle, el cantaor José «El Petro», acompanyat a laguitarra per Alberto Torres, oferirà un concert en el qual espodran escoltar molts dels grans pals del flamenc. | DdG

AUDITORI DE GIRONALA NOVENA DE BEETHOVEN

Sala Simfònica de l’Auditori de (Girona). � Dilluns 7.21h. � 30/24/15 €

La presència a l'escenari de la soprano Barbara Bonney,l'Orfeó Català, l'Orquestra de Cadaqués i el llegendari directorSir Neville Marriner són ingredients que garantiran unainterpretació amb qualitat de sobres de la gran obra deBeethoven. Escrita quan el geni compositor de Bonn ja eracompletament sord, la Novena inaugura, sens dubte, un nouplantejament simfònic. Després d'haver ofert al llarg de laseva història la gran majoria de les simfonies de Ludwig vanBeethoven, l'Auditori de Girona presenta per primer cop laSimfonia núm. 9 en re menor, op 125 «Coral», conegudacom la Novena, i que està considerada com una de les obresmés importants i populars de la música clàssica de tots elstemps. Es tracta, per tant, d’un concert únic amb una posadaen escena que esdevé d’autèntic luxe. | DdG

�

�

�

Escenaris

MÚSICA I TEATRE 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011

Bright Eyes «THE PEOPLE’S KEY» (HOUSTON PARTY RECORDS) �����Setè àlbum de Conor Oberst sota el nom de Bright Eyes. I monumental sorpresa, no només perquè s'esco-

ra cap al pop com mai ho havia fet, sinó perquè el seu so en general ens remet directament a la dècada delsanys vuitanta: teclats i melodies viatgen en el temps (One for you, one for me sona per moments a LloydCole & The Commotions) configurant un disc menor, amb un desconcertant vessant espiritual (entre al·lu-sions xamàniques i filosofia rastafari, amb un tema dedicat a Haile Selassie), que en l’àmbit musical es resolde manera absolutament decebedora. (POP) | E.G.

�

RadioheadTHE KING OF LIMBS

AUTOEDICIÓ/TICKER

TAPE/XL/HOSTESS

ENTERTAINMENT

�����

Drive-By Truckers «GO-GO BOOTS» (ATO-PIAS SPAIN) �����Pocs mesos després de publicar el treball The big to-do (2010), arriba nou disc de Drive-By Truckers, que

en realitat forma un díptic amb l'anterior, ja que les cançons van ser gravades al mateix temps que les del’anterior. Si aquell contenia el material més rock, en el present han reunit els temes que s’aproximen mésal sabor country. Dues cares de la mateixa moneda, la d'una banda que es mou en els paràmetres sonorsque delimiten Tom Petty d'una banda i Neil Young per l'altra, amb ofici i bon gust, però també deixant unainevitable sensació de déjà vu. (COUNTRY-ROCK) | E.G.

�

Maggie Björklund «COMING HOME» (BLOODSHOT/HOUSTON PARTY) �����Maggie Björklund és una intèrpret danesa de pedal steel guitar a la qual ara se la coneixerà a la resta del

món gràcies a Coming home, el seu debut discogràfic americà, en el qual l’acompanyen vocalistes de pescom Mark Lanegan o Jon Auer (The Posies) i músics pertanyents a bandes de prestigi en l’escena indie comCalexico, Screaming Trees o Afghan Whigs. I la veritat és que no mereixia romandre en l'anonimat, perquèencara que les seves cançons estan clarament marcades per l'instrument que millor domina (i per tant, s'in-clinen clarament cap al country), també van sobrades de talent. (COUNTRY-FOLK) | E.G.

�

El procés segueix el seu curs

Quatre anys després de In rainbows (un àlbum del que se’n va parlar més per la seva manera de sercomercialitzat, sense discogràfica, que pel seu contingut), Radiohead tornen amb The king of limbs, undisc sorpresa curta durada (vuit cançons, menys de quaranta minuts) amb el qual fan un pas més en elprocés que van iniciar quan van abandonar les gastades fórmules rock dels seus dos primers treballs ivan decidir investigar les possibilitats de l'electrònica. Per tant, trobem pocs canvis en les referènciesestilístiques que manegen. Tanmateix, als sons d’Autechre i Aphex Twin s'hi han sumat Flying Lotus i larítmica abstracta del dubstep, que, juntament amb l'experiència en solitari de Thom Yorke (Eraser,2006) i el treball atmosfèric per al cinema del guitarrista Johnny Greenwood, han tingut com resultatuna més vistosa deconstrucció de les composicions, que ja no funcionen com a cançons clàssiques, sinócom a paisatges sonors. No gaire original, però si la conseqüència és que els ha de servir per obrir lesmires del sector de públic rock que els segueix, benvingut sigui. (ELECTRÒNICA) | E.G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

LA BANDA DE THOM YORKE, QUE CONTINUA INVESTIGANT LES POSSIBILITATS DEL'ELECTRÒNICA ABSTRACTA, PUBLICA NOU ÀLBUM DE FORMA INESPERADA

10ART AccentsDIVENDRES, 4 DE MARÇ 2011 | Diari de Girona

ÀLEX NOGUÉ I ESTER BAULIDA

Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 baixos � Del27 de gener al 12 de març.De dilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h.

�

El títol de l’exposició que ÀlexNogué i Ester Baulida presen-ten conjuntament a la FundacióValvi (Les illes no existeixen) ésuna adaptació de la idea que elpoeta John Donne (1572-1631)va expressar en la MeditacióXVII al referir-se a la interrelacióentre totes les coses i, de mane-ra molt especial, entre els ho-mes, que finalitza amb aques-tes cèlebres paraules: «Caphome és una illa, la mort dequalsevol m’afecta per què esticunit a la humanitat, per això nopreguntis per a qui toquen amort les campanes, hi toquenper a tu». | E. CAMPS

JOSEP SUBIRATSMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 4-47. � Del 22 de gener al 17d’abril. www.museuexili.cat

�

La proposta artística de JosepSubirats (1914-1997) és exem-plar: els seus dibuixos o les se-ves aquarel·les –la immediatesadel mitjà és fonamental– fets alfront d’Aragó quan es trobavadestinat a la 27a Divisió de l’E-xèrcit Popular de la Républica o,encara més, els que va esbossardurant els seus diferents inter-naments als camps de concen-tració francesos, no només evi-ten qualsevol dimensió heroicaen la plasmació de l’imaginaridel vencut sinó que aposten, demanera desacomplexada, per lareproducció sense artificis d’unpaisatge marcat per l’absènciade tota forma de pietat humana.| E. CAMPS

MARC PADROSACentre Cultural la Mercè

de Girona. Pujada de la Mercè,12. � Del 17 de febrer al 26de març. De dilluns a divendresde 10 a 14h. i de 17 a 21h.

�

La proposta que actualmentes pot veure en aquest anticmagatzem de fruites plantejauna contraposició artística ente-sa des de la seva vessant mésdialògica: per una banda, San-tiago Ydañez (Jaen, 1969) sesubmergeix sense filtres enl’expressivitat més desfermadacontinguda en els rostres men-tre que, per l’altra, Horacio Silva(1950) –i malgrat uns inicis mar-cats pel realisme minuciós– ce-deix tot el protagonisme a la su-perfície pictòrica. | E. CAMPS

Padrosa utilitza la geometriaper parlar de l’home, de la capa-citat que té per generar espaissimbòlics, escenaris mentals i,també, dels límits que trobaaquesta raó ordenadora quanbrega amb els imperatius de lamatèria: és en aquest punt onles malles o les ortogonals queproliferen en els seus treballsesdevenen coses i, mitjançantel seu cosificar-se, se situen enaquell espai intermedi pascaliàon viure amb certa dignitat en-cara és possible. L'exposició for-ma part del projecte Espais in-teriors que el Centre Cultural laMercè desenvolupa amb la Fun-dació de la Universitat Politècni-ca de Catalunya (UPC). | E. CAMPS

SANTIAGO YDAÑEZ I HORACIO SILVA

Espai d’Art Àcentmètres-ducentredumonde, Perpin-yà. Avda. de la Grande Bretag-ne, 3. � Del 21 de gener al20 de març. Tots els dies (fes-tius inclosos) de 14 a 18h.

�

Si bé és cert, com escriuFrancesc Miralles, que «la ri-quesa de l’obra escultòrica deMedina-Campeny es fona-menta en les contraposi-cions» (contraposicions inter-nes en relació amb el propitreball, s’entén), no ho és me-nys que una bona manera dedescobrir l’artista de Barcelo-na és també contraposant-lo,com han decidit fer els res-ponsables de la Fundació VilaCasas, a un escultor com JoanCrous que, malgrat tot el quecomparteixen, se situa en unterritori antagònic o, com amínim, perfectament diferen-ciable.

Mentre que Medina-Campenyrecolza la seva vasta produc-ció escultòrica en una concep-ció sensualista dels volumssense renunciar, en cap cas, aun sòlid corpus conceptualque bascula sense problemesde la fina ironia al dramatismemés descarnat, la permanèn-cia dels volums, en canvi, téper a Joan Crous una gènesimolt més precària, fins al puntque a l’artista li agrada expli-citar un dels seus referentsclàssics: es tracta d’aquellamalaguanyada Pompeia queva quedar vitrificada sota lescendres ardents escopidesper la ira del Vesubi. D’això estracta: mentre que Medina-Campeny enyora la forma i larestitueix, Joan Crous la mos-tra a través de les runes, mit-jançant una «resta arqueolò-gica» que ha perdut tot rastrede solemnitat clàssica. | E.

CAMPS

MEDINA-CAMPENY IJOAN CROUS

Can Mario, Palafrugell.Plaça de Can Mario, 7. � Del2 d’octubre al 29 de maig.Diari de 17 a 21.30 h. Dimartstancat.

�

IVÓ VINUESA ROCHERCasa de Cultura de Girona. Pça de l’Hospi-

tal, 6. � Del 4 de març al 2 d’abril. De di-lluns a dissabte de 10 a 14h. i de 16 a 20h.

Tot paisatge és una construcció culturali, en aquest sentit, també simbòlica. El pro-jecte Velocitat v=e/t d’Ivó Vinuesa consta-ta aquest fet a través d’un rigorós treball d’ob-servació sobre el mateix territori: «Visc aPontós –comentava l’artista a Figueres arafa uns mesos–, un poble de habitants del’Alt Empordà, i des de fa un parell d’anys elmeu paisatge s’està transformant a causa dela construcció de la línia del tren d’alta ve-

locitat. Des de casa tenia una vista decamps d’oliveres i boscos de pins; ara elscamps conviuen amb un viaducte elevat unsvint metres sobre terra». Per això Ivó Vi-nuesa, com se sol dir col·loquialment, es vaarremangar fa poc més d’un any i va co-mençar a investigar la transformació del pai-satge des de la intimitat dels treballadors queconstrueixen les grans infraestructures:«Endinsar-me en el cor del procés i transi-tar pel paisatge humà de les obres, docu-mentar la construcció d’un projecte com l’A-VE, que altera els nostres paràmetres espai-temps», explica Vinuesa. El resultat de totplegat, en format videogràfic, ara s’exposaa la Casa de Cultura de Girona.

�

EUDALD CAMPS

LA MOSTRA «VELOCITAT V=E/T» , QUE ES VA PODER VEURE AL MUSEU DE L’EMPORDÀ, RECALA A LA CASA DE CULTURA DE GIRONA

Ivó Vinuesa dissecciona elTGV a la Casa de Cultura

CONXA MORENOMuseu de la Mediterrània, Torroella de

Montgrí. Carrer Ullà, 27-31. � Del 5 demarç al 25 d’abril. Diari de 10 a 14h. i de17 a 20h. Festius de 10 a 14h. Dimarts tan-cat.

La gestació d’aquest projecte –que en-ceta la darrera temporada d’exposicionscomissariades per Eugeni Prieto al Museude la Mediterrània– arrenca l’estiu del com a conseqüència d’una malaltiaque va durar pràcticament un any i va re-presentar una greu crisi existencial per l’ar-tista. «Tot un any de complicada rehabi-litació –explica Prieto– va intensificar l’es-tudi de l’anatomia fins a l’obsessió. L’artistava poder concretar la gran necessitat quesentia d’autoconeixement a partir delcontacte físic de les mans amb el materialque millor coneixia, el fang, a manera decatarsi, de purificació immediata, quasicom un ritual de guariment». El resultatsón formes realitzades entre el gener i l’a-gost del , que parteixen d’aquest ele-ment de dolor i que representen l’homepertorbat per experiències traumàtiques,

amb mutilacions, marques i cicatrius: «ala vegada, són un homenatge a la seva ca-pacitat de supervivència, de sublimació, detranscendència del dolor, així com a la sevavoluntat de deixar empremta i de mani-festar-se». A l’ombra del temps porta a lamemòria fragments de troballes arqueo-lògiques de les antigues civilitzacions me-diterrànies.

�

EUDALD CAMPS

S’ENCETA EL DARRER ANY DEL CICLE D’EXPOSICIONS «PONTS»COMISSARIAT PER EUGENI PRIETO PEL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA

Terracota Un dels treballs de Moreno.�

Treball de camp L’artista va filmar amb regularitat els treballadors de les obres. �

E. CAMPS

L’«arqueologiaemotiva» deConxa Moreno,a Torroella de M.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE MARÇ 2011

L'exposició s'ha plantejatcom una trama de relacions en-tre les obres de Joaquim Llucià(Vidreres 1929 - Barcelona1973) i Jaume Faixó (Girona1952-1998), dos autors poc omal coneguts que, a grans trets,van compartir els mateixos po-sicionaments al voltant de l'art.En aquest sentit, aspectescomo la problemàtica de la for-ma i de la composició, la recercade la llum, la idea de creació, lainvestigació i la incorporació dematerials o les relacions amb elromànic o les corrents construc-tivistes, esdevenen l'eix con-ductor de la mostra. | E. CAMPS

JAUME FAIXÓI JOAQUIM LLUCIÀ

Espai VolART2, Barcelona.Carrer Ausiàs March, 22. � Del20 de gener al 20 de juny.De dimarts a divendres de 17 a20,30h. Dissabtes d’11 a 14h. ide 17 a 20,30h. Festius tancat.

�

La relació de Vicenç Roviraamb aquesta coneguda reservanatural va començar ara fa ex-actament una dècada: «A l’estiude 2001 –explica l’autor– vaiganar per primera vegada a lesBardenas Reales. De seguidaem varen captivar dues coses: lasolitud i el silenci que se sentiaen aquest espai tot caminat perdins de la Bardena Blanca i lesformes que observava en el re-lleu, gràcies a l’erosió de les ai-gües de la pluja». El resultatsón imatges realitzades en rigu-rós blanc i negre d’una forta càr-rega expresssiva que transpor-ten l’espectador cap a espaisd’una gran potencialitat aními-ca. | E. CAMPS

VICENÇ ROVIRACentre Cultural la Mercè

de Girona. Pujada de la Mercè,12. � Del 10 de febrer al 5de març. De dilluns a divendresde 10 a 14h i de 17 a 21 h.

�

El 2 de març de 1964 moria ala seva residència de BarcelonaAlfons Mercader. En les sevesúltimes voluntats, Alfons com-plia els desitjos del seu germàJosep M. Mascort (eren germansper part de mare) i llegava a l’A-juntament de Torroella de Mont-grí 32 dels millors quadres delpintor. Aquests quadres, desdels anys 70, han estat penjatsa diferents dependències delconsistori local i ara, per primeravegada a la història, sortiran afora i seran exposades totesjuntes en una mostra al Museude la Mediterrània. | E. CAMPS

JOSEP M. MASCORTMuseu de la Mediterrània,

Torroella de Montgrí. CarrerUllà, 27-31. � Del 5 de febreral 2 de maig. Diari de 10 a14h. i de 17 a 20h. Festius de10 a 14h. Dimarts tancat.

�

Lluís Vilà, irònic, utilitzava laimatge de Pollock, invertida, perexplicar la seva concepció «ne-gativa» de l’absolut: «Si ell feiadripping, jo faig undripping, des-pinto les meves pròpies obresamb aire a pressió o amb aiguafins que pràcticament han des-aparegut. Si no m’aturo, el resul-tat seria el blanc inicial...».Aquesta era la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual del segleque acabem de deixar enrere.Els seus absoluts s’exposen alrecentment creat Vilà_espai eatart de Banyoles. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀVilà_espai eat art de Ban-

yoles. Plaça Major, 33. � Per-manent. De dimarts a diven-dres de 16,30 a 20,30h. Diss-sabtes de 10 a 13,30 i de 16,30a 20,30h.

�

Rosa Pera, directora del Bò-lit Centre d’Art Contemporanide Girona, explica que el títolTemor i desig de ser devoratsté el seu orígen –o la sevafont d’inspiració– en un articlepublicat als anys seixanta pelmalaguanyat Passolini a Tem-po Semanal: «Enfront de laimplantació de sistemes ideo-lògics que s’imposen en la so-cietat (com el capitalisme, lademocràcia directa o el socia-lisme) sorgeixen opcions radi-cals i contraposades, determi-nants i complementàries, queobeeixen a una situació co-muna, i és, com a l’orígen de lahumanitat, el temor a ser

menjats». A partir d’aquestaconstatació, la mostra que ac-tualment acullen els diferentsespais del Bòlit –a la Rambla ia la Capella de Sant Nicolau–ofereix les diferents revisionsrealitzades per sis artistesque posen de relleu els des-equilibris d’aquests modelsproductius decadents. Els par-ticipants a l’exposició de Giro-na són Pep Admetlla + space-GAP + architectureSTUDIO,Louidgi Beltrame, Marisa Gon-zález, Ge Lin, Adrian Melis iMaría Ruido.Destaca, a banda de l’exposi-ció estàtica, diferents activi-tats paral·leles –com ara visi-tes guiades o taules rodones–que els interessats a assistir-hi poden consultar, dia i hora-ri, a la pàgina web del centred’art contemporani: www.bo-lit.cat | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Con-

temporani de Girona. SalesMunicipals i Capella de SantNicolau. � Del 18 de febreral 25 d’abril. Horaris:www.bolit.cat

�

Vibracionspictòriques

Les pintures deBorrell sempre en-carnen un subtilequilibri entre elsespais de color i elbuit, entre el gestvoluntari i els im-peratius de la ma-tèria pictòrica:exercicis, en totcas, d’una gran so-fisticació.

�

ALFONS BORRELLGaleia, Presenta..., Girona. Carrer

del Nord, 13. � Del 4 de març al 30d’abril. De dimarts a diumenge de 17 a20 h.

Joan Brossa deia d’Alfons Borrell(Barcelona, ) que «pintava el buiti el llampec, que croquisava el silencii amagava la tempesta en un esquemade vibracions». En tot cas, Borrell és undels màxims exponents d’allò que s’havolgut anomenar abstracció lírica: du-rant la seva joventut va conèixer a An-glada-Camarasa i, a la dècada delsseixanta, va formar part del grup Ga-

llot. Ja en els setanta, es va consolidarla seva figura pictòrica a través de l’ex-posició de la seva obra a la FundacióJoan Miró i de la col·lectiva Seny i rau-xa al Centre Georges Pompidou de Pa-rís. Es tracta d’un artista, en darrera ins-tància, fidel a un tipus de pintura es-sencial que explora les possibilitats del’espai i del gest automàtic i recursiu del’artista a la recerca d’una forma d’ex-pressió propera a la de la poesia o lamúsica. L’exposició que actualment espot veure a la Galeria Presenta... de Gi-rona és una oportunitat immillorableper descobrir els darrers treballs d’a-quest autor indispensable per enten-dre la pintura catalana actual.

�

EUDALD CAMPS

Alfons Borrell presentala seva pintura essencial

DdG

PALAFRUGELLTeatre Municipal A les 10de la nit, al Teatre Municipal dePalafrugell, representació del’espectacle «Rosalind o la mortd’un bistec», a càrrec de la com-panyia de teatre amateur DeBabel Teatre.

BLANESTeatre Municipal A les 10de la nit, al Teatre de Blanes,presentació de l’espectacle«Gente de Málaga», amb DaniCandelas i José «El Petro». Pro-grama doble amb motiu de lacelebració del Dia d’Andalusia.A la primera part, el balladorblanenc Dani Candelas ens pre-sentarà un espectacle concebutespecialment per aquesta cele-bració. A la segona part de l’es-pectacle, el cantaor José «El Pe-tro», acompanyat a la guitar-raper Alberto Torres, ens oferiràun concert en el qual es podranescoltar molts dels grans palsdel flamenc. Preu entrada: 15 €/ 6€.

SALTTeatre municipal Dues do-nes que ballen. De Josep M. Be-net i Jornet. Direcció: Xavier Al-bertí. Intèrprets: Anna Lizaran iAlícia Pérez. Coproducció El CA-NAL i Teatre LLiure. A les 9 dela nit. Preu: 24/20 €.

SALTFolkestoltes Des de 2/4 de7 de la tarda, a la Sala 1 de LaMirona, festival de música folkdel Tradicionàrius. A les 7 de latarda, concert a càrrec de LaBanda d’en Vinaixa. A les 9 dela nit, actuació de Tazzuf i a les11 de la nit, concert a càrrec deAccordzeam. Ives Gras amenit-zarà els espais entre actua-cions. Un festival que neix de lacol·laboració de QRambla, Tradi-cionàrius i La Casa de Música LaMirona i que vol apropar la mú-sica tradicional més festiva i deball al gran públic. Preu: 12 €

anticipada (+ despeses de ges-tió) / 15 € taquilla.

FIGUERESTeatre El Jardí A les 9 de lanit, al Teatre El Jardí de Figue-res, concert a càrrec de l’orques-tra dels Luithiers Drapaires, unabanda formada per escàners,ràdios, teles, ferros i altres ins-truments construïts als tallersde reciclatge. Preu: Entrada lliu-re.

OSORPrèvia del BMF ‘11 A les11 de la nit a La Casilla de lesMines, concert a càrrec del can-tautor Jep Pradas, qui oferirà unrecital de cançons antològiquesque durant la segona meitat dels. XX i fins l'actualitat han for-mat i formen part de la bandasonora més popular del mercatmusical. Preu: Gratuït.

PALAFRUGELLDia de la Dona El Museu delSuro de Palafrugell organitzaamb motiu del dia de la donatreballadora la Ruta urbanaguiada Dones del Suro. Malgratque el dia de la Dona Treballa-dora és el 8 de març, l’activitats’ha programat per al dissabteanterior per tal que hi puguiparticipar més gent. Es tractad’un itinerari guiat pels carrersde Palafrugell en el qual s’expli-ca la història de la dona obrerade Palafrugell durant el primerquart del segle XX. La ruta esportarà a terme el proper dis-sabte 5 de març a les 11 delmatí des de la Plaça de Can Ma-rio. Cal fer reserva prèvia. Po-deu tenir més informació al te-lèfon 972 307 825.

BANYOLESAuditori de l’Ateneu A les12 del migdia a l’Auditori de l’A-teneu de Banyoles, concert peral públic infantil a càrrec de Kim-bala, que presentarà l’espectacle«Contes de la perifèria». Espec-

tacle recomanat per a nens i ne-nes a partir de 2 anys. Organit-za: Joventuts Musicals de Banyo-les. Preu: 5 €.

TORROELLA DE MONTGRÍEsglésia de la ProvidènciaA les 7 de la tarda, a l’Esglèsiade la Providència de Torroellade Montgrí, concert del conjuntQvinta Essençia (veus i viola demà). Aquest concert s’incloudins del circuit de la Xarxa deMúsiques a Catalunya, progra-ma que organitza concerts de

diferents tipus de músiquesarreu del territori català duranttot l’any.

GIRONACentre Cultural La Mercè Ales 6 de la tarda al Centre Cultu-ral la Mercè, Clownx Teatre pre-senta l’obra «El forn del lleó».Un espectacle per a tota la fa-mília que narra les aventures

d’uns pobres forners. Preu: 5 €.

La Planeta A les 7 de la tar-da a la Sala La Planeta de Giro-na, la companyia gironina dedansa Impàs estrena l'especta-cle multidisciplinar «Show», in-terpretat per Neus Masó i dirigitper Elena Masó amb la col·labro-ació de Titon Frauca i Jordi Ca-sanovas. Preu: 5 €.

L’ESTARTITSala Polivalent A partir deles 6 de la tarda a la Sala Poli-

valent de Gualta, VI Mostra deTeatre. El malalt imaginari deMolière amb la companyia Es-perrucats de Gualta.

PALAFRUGELLTeatre Municipal A les 10de la nit al Teatre Municipal dePalafrugell, representació del’espectacle «Rosalind o la mortd’un bistec», a càrrec de la com-panyia de teatre amateur DeBabel Teatre.

GIRONAAuditori de Banyoles A les9 de la nit a la Sala Simfònicade l’Auditori de Girona, l’Orques-tra de Cadaqués presenta «Lanovena de Beethoven». AmbBarbara Bonney (soprano),Daniel Norman (tenor), LeigMelrose (baix) i Sir Neville Mar-riner a la direcció.

GIRONATeatre Municipal A 2/4 de 7de la tarda al Teatre Municipal,retransmissió de «Parsifal», deRichard Wagner. En directe desdel Gran Teatre del Liceu.

PALAFRUGELLBiblioteca publica A partirde les 6 de la tarda a la Bibliote-ca de Palfrugell, «Del mar a labiblio». Un taller per a tots elspúblics sobre la literatura de te-màtica marítima.

GIRONACasa de Cultura Concert«En to de do-nes» a càrrec dela Coral Xàntica amb motiu delDia Internacional de les dones.A les 8 de la tarda a l’Auditori

Josep Viader.

BANYOLESRecital de cançons Especta-cle musical. Al bar de l’Ateneu,10 de la nit.

GIRONACasa de Cultura Concert delCor de Cambra de la Diputacióde Girona amb Josep Escalona(orgue). A les 8 de la tarda al’Auditori Josep Viader.

GIRONACinefòrum Cinema i ciutat:Roma. Lliçó inaugural: «La ciu-tat rodada; el paisatge urbà».amb la doctora M. Luisa Fagiani(Universitá della Calabria). A2/4 d’1 a la sala d’actes edificiPIaça de l’escola Politècnica Su-perior.

GIRONALa Mercè A les 9 de la nit alCentre Cultural La Mercè, repre-sentació de l’obra «NancySpungen», a càrrec de la Socie-tat Teatral Miperro. Preu: 5 €.

GIRONAAuditori A les 9 de la nit a laSala de Cambra de l’Auditori deGirona, concert a càrrec de l’Or-questra de Girona, que presen-tarà «Identitats: l'art dels com-positors catalans», una col·lec-ció d'obres d'autors veritable-ment esplèndids, massa sovintignorats, en la qual la identitatmusical catalana és la protago-nista absoluta i es transformaen unes peces de gran bellesa.

�

Teatre

�

Cinema

�

�

Música

�

Música

�

Tallers

�

Teatre

�

Música

�

�

�

�

Teatre�

�

Música

�

�

Visites guiades

�

�

�

Música

�

�

Teatre

�

Música

DILLUNS 7

DIVENDRES 11

DIJOUS 10

DIMECRES 9

DIMARTS 8

DIUMENGE 6

DISSABTE 5

Agenda de la setmana

6/03/11 GIRONAJam Session oberta a tothom al SunsetJam Session A partir de 2/4 de 9 del vespre al SunsetJazz Club de Girona, Jam Session amb la Sunset Band. Unaporta oberta a l'escenari del Sunset per a tothom qui vulguiparticipar, us convidem a gaudir d'aquesta festa musicalque celebrem cada primer diumenge de mes des de fa deutemporades. Entrada 3 € (músics, entrada lliure).

�

DIARI DE GIRONA

6/03/11 TORROELLA La Qvinta Essençia de la músicaEsglésia de la Providència La formació Qvinta Essen-çia interpretarà, a les 7 de la tarda a l’església de la Provi-dència de Torroella de Montgrí, un concert que porta per tí-tol «El sentir de mi sentido». Un recital que vol reflectirl’estreta relació entre la poesia i la música durant el «Siglode Oro espanyol».

�

DIARI DE GIRONA

Accents#701COORDINA Albert Cornellà

A/E tv.diaridegirona@epi.esDISSENY PORTADA ADRIÀ.

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011 | Diari de Girona

DIVENDRES 11 DE FEBRER

El Black Music Festival 2011La Mirona, a les 22 hores.

El Black Music Festival arrenca amb la seva edició de 2011, consolidat ja com una autèntica citade referència per a tots els amants de la música, ja sigui d’arrel negra o de qualsevol altre estil. LaBlack Music Experience, que es va presentar en la darrera edició com la primera producció pròpiadel festival, tot repassant els temes més clàssics i emblemàtics de la música negra, serà l’encarre-gada d’encetar la present edició, amb l’espectacle «BMF retrospective», en què es vol fer un ho-menatge als principals artistes que han passat pel festival en els seus 10 primers anys de vida. Elsegon encarregat d’obrir aquesta edició del festival serà Damià Olivella, l’experimentat compositori intèrpret que es va iniciar tot actuant, sota el pseudònim de Devnath, en diversos bars i pubs deLondres i dels Estats Units. Allà va començar a compondre el que seria el seu primer disc No oneelse but me. I aquest tan sols serà el principi d’un festival que enguany celebra el seu desè aniver-sari amb un cartell on hi abunda la qualitat. I és que artistes de la talla de Morcheeba, James Hun-ter, Esperanza Spalding, The Wailers o Eli «Paperboy» Reed & The True Loves es deixaran veure,fins el 15 d’abril, als diversos escenaris de Girona i Salt.

�

5 març . . . . . . . . . . . Carnestoltes

Prepara la disfressa i vinea la festa amenitzada per

PA D’ÀNGEL

6 març . . . . . . . . . . Jesús Frigolé i Mireia

Per a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

DISSABTES: bon estar, bon sopar i bona música per ballar BALL tots els DIUMENGES a la tarda de 6 a 9

PINSOS LLEMENA, S.A.Junta General

El Consell convoca els senyors accionistes de Pin-sos Llemena, S.A. a la Junta General Ordinària arealitzar al domicili social el dia 29 d’abril del 2011a las 19 hores, en primera convocatòria, i per de-fecte, el 2 de maig següent, al mateix lloc i hora, ensegona convocatòria.

Ordre del dia:

Primer.- Aprovar els Comptes anuals i aplicació deresultats de l’exercici 2010, si escau.

Segón.- Aprovar la gestió del Consell.

Qualsevol accionista podrà obtenir de la societat,de forma immediata i gratuïta, els documents aaprovar per la Junta.

Sant Gregori-Ginestar, 24 de febrer de 2011.-El secretari del consell, Jaume Figueras Esgleas.