Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 - Badalona. Tel. 933 891 659 - Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona - Facebook: carmelites descalços badalona

badalona@carmelcat.cat / www.stj500.cat

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 9’00, 19’00 i 20’30 Diumenges i festes: 9’30 (Laudes i Eucaristia), 11’30, 12’30 i 19’00

Confessions: abans de les misses

AGENDA MARC 2016 6 Diumenge IV de Quaresma

13 Diumenge V de Quaresma

19 Sant Josep, espòs de la Verge Maria

20 Diumenge de la Passió del Senyor o de Rams

21 Dilluns Sant

22 Dimarts Sant

Celebració comunitària del perdó

23 Dimecres Sant

24 Dijous Sant

(veure programa a part amb les celebracions

litúrgiques de Setmana Santa)

22 Divendres Sant de la mort del Senyor

23 Dissabte de la sepultura del Senyor

24 Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor

25 Dilluns de Pasqua (Naixement de santa Teresa de Jesús)

Tots els divendres de Quaresma:

Via Crucis a les 8 del vespre, amb el Cos de Portants.

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona

Març 2016 — Número 255

“L’oració mental no es altra cosa que un tracte d’amistat, estant moltes vegades sols en aquest tracte amb aquell que sabem que ens estima”. Tots coneixem aquesta dita de santa Teresa de Jesús adreçada a les seves monges per explicar la necessitat que tenim de comunicar la nostra amistat al Senyor que “ja sabeu que no falla”.

Com el promesos que es professen el seu amor, les persones necessitem fer

arribar a l’Estimat aquests sentiments que abriga el nostre interior. Com diu Teresa, la pregària mental, o pregària de recolliment, és el fil conductor adequat ja que facilita el contacte amb el Déu Misericordiós.

Però també ho és la pregària viscuda en comunitat que busca compartir tot allò que ens afecta com a persones, amb les nostres virtuts i defectes, invocant els nostres desitjos de pau i amor per a tots els homes i dones d’aquest món.

La nostra comunitat carmelitana ofereix espais per facilitar aquests moments de trobada. Així, cada dijous, a les vuit del vespre, podem compartir una estona per viure l’experiència de pregària de grup a l’estil teresià d’amistat divina i humana, amb Déu i els germans.

També, el grup “Viatge interior” convida a participar a qui vulgui en la seva estona de pregària quinzenal dels dimarts, amb un estil que combina l’oració de recolliment i la comunitària.

Aquests dies dels temps litúrgics forts de quaresma i de pasqua poden ser els més propicis per donar més contingut als nostres moments d’interiorització i relació amb “aquell que sabem que ens estima”.

Espais de pregària

Unció dels malalts.- El diumenge dia 6 de març, a l’Eucaristia de dos quarts de dotze, celebrarem el Sagrament de l’Unció dels Malalts. Aquest sagrament, que atorga fortalesa i perdó, significa l’ajuda i el consol de Déu per a les persones malaltes i d’edat avançada que el reben.

Sagrament del perdó.- El dia 22, Dimarts Sant, tindrem la celebració comunitària de la penitència, amb una especial menció a l’Any de la Misericòrdia.

Formació.- Precisament, la misericòrdia és el tema que quinzenalment es tracta en el Curs de Formació organitzat pel grup de Catequesi d’Adults. Els debats es fan quinzenalment, el primer i tercer dimecres de mes, i són oberts a tothom.

Temples Jubilars.- L’arxidiòcesi de Barcelona ha designat quatre tem-ples jubilars per guanyar el jubileu de l’Any de la Misericòrdia: Catedral de Barcelona, Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, Basílica de la Mare de Déu de la Mercè i Basílica de Santa Maria de Mataró.

En una carta adreçada a un sacerdot que li parlava de l'impacta rebut després de la lec-tura del seu “Llibre de la Vida”, santa Teresa de Jesús li deia: «És tan gran la misericòrdia de Déu que fins i tot les meves maldats li han fet un bé a vostè. (…) És per això que vaig titular el llibre ‘De la misericòrdia de Déu’» Teresa, que experimentava en si mateixa la grandesa de la misericòrdia divina pel perdó de les seves faltes, sentia una gran admiració pels sants que havien estat grans pecadors i havien rebut aquest do de la misericòrdia del

Pare que perdona: Maria Magdalena, sant Agustí... El «Llibre de la Vida» és el primer que escriu santa Teresa de Jesús, el més espontani i fresc, fidel reflex de la seva personalitat i la seva expe-riència humana i sobrenatural.

El llibre de la Misericòrdia de Déu

RESSONS D’ARREU — El passat mes de febrer va fer un any des de la creació de la no-va Província Ibèrica en la qual es va integrar la nostra de Catalunya i Balears. Al darrer Consell Plenari Provincial, el P. Miguel Márquez valorava aquest any transcorregut amb tres paraules: agraïment, preocupació i confiança. Agraïment per l’esforç de tants i la com-prensió de molts davant els canvis inevitables que ha ocasionat el procés; preocupació per la situació actual que requereix una gran fortalesa (“que no és problema de vocacions, sinó de vocació, de compromís i d’aquelles virtuts teresianes de sempre”); i confiança de què tot plegat suposa una regeneració d’arrelament en la vida del Carmel i en l’avui real. — El dia 11 de febrer un petit incendi va afectar el nostre convent de Tarragona, actualment cedit a la província de Manjummel. El foc, que va calar en una zona de la planta baixa on hi ha les depen-dències de Càritas, no va causar cap dany personal i els bombers el van poder apagar en pocs minuts. La causa del foc va ser una fuita de gas provocada per uns treballs de soldadura a l'interior de l'im-moble.

— Dintre d’un reliquiari que es conserva en una casa pairal del mu-nicipi guipuscoà d’Aia s’ha trobat una nova carta autògrafa de san-ta Teresa de Jesús. Està dirigida a Gaspar de Villanueva, capellà de les carmelites de Malagón, una de les fundacions de la santa. Tot i que no porta cap data, pel seu contingut es considera que la carta va ser escrita el setembre de 1576.

— El 30 de gener el carmelita descalç George Tambala va ser orde-nat bisbe de la diòcesi de Zomba a Malawi, el seu país d’origen, on l’orde hi és present des que la Província de Sant Joaquim de Navar-ra va obrir l’any 1963 la primera presència missionera en aquelles terres. La cerimònia de consagració es va haver de fer al camp de futbol del Col·legi Catòlic de secundària de Zomba, perquè la aflu-ència massiva de fidels no va fer possible que es celebrés a la cate-dral on estava previst.