agència catalana de l'aigua - riuada del riu ter a...
TRANSCRIPT
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Any de la riuada 1940
Conca Ter
Riu Ter
Municipi Manlleu
Lloc Centre Històric
Nom – Topònim Plaça de Fra Bernadí (Ajuntament)
Situació de la marca Columna de la plaça porticada (façana oest de la plaça)
Nivell assolit 0,90 m sobre el terra de la plaça, 9 m sobre el llit fluvial
Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular
Coordenades UTM (ETRS89) X: 440.675, Y: 4.650.026
Altitud del carrer 446,5 m
Observacions La inundació es va estendre un màxim de 480 m terra endins
RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU
18 D’OCTUBRE DE 1940 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori
Font: ACA (30/06/2011)
Font: ACA
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
DESCRIPCIÓ
CAR
Riuada del 18 d’octubre de 1940
Fonts: Comisaría General de Regiones Inundadas. 1943.
Costa, Josep Maria: L’aiguat del 1940 a Manlleu (Osona). Nació Digital. 2006.
La màxima absoluta de les precipitacions que van tenir lloc a Catalunya el 17 i 18 d’octubre de 1940 van caure especialment a les capçaleres dels rius Ter i Muga; les intensitats van ser creixents cap a la banda francesa. En 24 h es van registrar 238 mm a Sant Pere de Torelló, 192 mm a Santa Fe del Montseny, 352 mm a Camprodon (en tres dies es van recollir 800 mm) i 280 mm a Beget. En definitiva aquesta avinguda va ser la major del segle XX en els rius Muga, Fluvià i Ter o el que és el mateix: “la mare de totes les riuades del segle XX”. Quan es parla de riuades i inundacions, aquesta de 1940 es considera l’episodi més singular a tot Catalunya, tant per la quantitat d’aigua caiguda com pels desastrosos efectes, especialment a la conca del riu Ter, excepció feta quan a danys personals de la riuada de 1962 al Vallès. Una relació interminable de pèrdues de tot tipus donen idea de la magnitud de la gran catàstrofe, agreujada per la misèria en què vivia el país recent sortit de la Guerra Civil. Durant la nit del 17 al 18 d’octubre de 1940, és a dir, ja entrant en el dia 18, el riu Ter va experimentar una crescuda extraordinària de les seves aigües negant al seu pas tot allò que s’hi trobava sota la cota del corrent fluvial. Les proporcions van ser tan grans que les aigües es van estendre fins a un màxim de 480 m per la població, assolint un nivell de 9 m per sobre del llit del riu. La fesonomia de Manlleu va canviar severament, el 69% del casc urbà del poble va ser afectat pel desbordament tempestuós i catastròfic del Ter i dels 932 edificis amb que llavors comptava la població, 525 van quedar afectats seriosament en major o menor mesura. D’aquests últims, 130 cases o edificis van desaparèixer per complet a causa de la forta envestida de les descontrolades aigües. El fet que el pont de Can Molas s’obstruís a causa de la gran quantitat d’arbres i tot tipus de materials arrossegats per les aigües, va contribuir a la gran inundació. Des d’aleshores, Manlleu va quedar incomunicat amb Vic durant més de mig any, atès que el pont de la Devesa que substituïa el de Can Molas –dinamitat per l’exèrcit republicà en la seva retirada- va ser emportat per les aigües. Va succeir el mateix amb el pont provisional del carrer Sant Martí, va quedar tapat pels materials. En fer de pantalla els ponts, la crescuda va anar a parar a les zones més baixes i al estar el poble en primera línia, l’oclusió dels ponts va propiciar que es desviessin les aigües cap als barris del marge esquerre, envaint-lo tot al seu pas. Aquests barris, propers al Ter, van patir amb major severitat els efectes de la inundació, es va haver de lamentar la mort o desaparició de 10 persones (cinc morts i cinc desapareguts). D’altra banda també hi va haver 15 persones ferides amb diferents graus de gravetat. El Canal Industrial de Manlleu, emblema de l’activitat fabril del poble i que donava vida a les fàbriques i indústries allà establertes, va ser pràcticament destruït, va quedar tan malmès que els seus 1.000 m de traçat van desaparèixer en la seva totalitat. Dels 7 salts d’aigua que hi havia construïts i que donaven vida a gairebé tota la indústria de Manlleu, no en va quedar operatiu cap ni un. Els usuaris van començar a treballar en la seva reconstrucció: es va ampliar i augmentar la longitud fins als 1.500 m. El projecte de reparació va ser aprovat per la Delegación Hidráulica del Pirineo Oriental i les despeses pagades per la comunitat dels set usuaris que hi havia establerts al llarg del mateix.
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
A causa dels arrossegaments transportats pel riu durant la inundació, els barris contigus a les seves ribes van quedar afectats per una capa de llot d’una alçada superior, en alguns punts, a un metre sobre el nivell del terra. Després de les pluges catastròfiques, la població va quedar sense els serveis bàsics, com ara electricitat, aigua potable o gas. Les centrals hidroelèctriques associades a la indústria, en estar pròximes al riu, van patir les conseqüències en primera línia i la capa de llot que les cobria va arribar als 1,50 m d’alçada. A les fàbriques Llagostera i Bonet hi havia treballadors aïllats que van ser rescatats amb cables i cistells de vímet a les 12 del migdia i a les 3 de la tarda, respectivament. Cap al migdia del mateix dia 18 les aigües estaven en retirada i només envaïen el Passeig del Ter, corresponent al marge esquerre del riu. Les dues empreses més importants de la població, Can Serra i Conductors Elèctrics Roqué, van ser arrasades i van quedar sense feina un total de 992 homes i 662 dones. El mateix dia 18 hi va haver sessió municipal, es redactava l’informe oficial i s’aprovaven mesures urgents a prendre. Es va acordar mobilitzar tots els homes de 18 a 55 anys que no tinguessin domicilis perjudicats. Durant els primers moments de la inundació, els treballs de salvament va anar a càrrec dels veïns que habitaven la zona més alta del poble que, tot i patir les pluges, no van patir directament la pujada de les aigües. Les corporacions municipals s’anaven reunint en totes les poblacions i se sumaven els esforços per tal de trobar els supervivents de la tragèdia sota els edificis enderrocats. Quan es va poder, les autoritats van enviar un destacament de soldats del Regiment d’Enginyers núm. 4 de Barcelona que ajudaven els veïns en el desenrunament immediat de les cases afectades i sota les quals podria haver persones sepultades. La urgència de netejar de runes, sorres i llots els carres i agilitzar el més aviat possible tots els treballs, va fer que les autoritats competents traslladessin a Manlleu un Batalló de Presos (500) procedents de Barcelona, que van ser els encarregats de dur a terme les feines de desenrunament durant els dies posteriors a la inundació i que van treballar des de poc després de la riuada (18 d’octubre de 1940) fins al dia 8 de març de 1941, data en què la població va quedar neta d’arrossegaments i de runes Els presos van percebre un sou de 5,96 pessetes diàries en concepte de paga mentre van durar les tasques de neteja. Val a dir que encara es pot veure sota les voltes davant el núm. 28 de la Plaça Fra Bernadí una gran taca a les rajoles del terra a causa del foc que hi feien els soldats (ranxo). Un dels grans problemes suscitats immediatament era el d’allotjar les persones i famílies que van quedar-se sense habitatge, que eren moltes. Per això va començar la construcció a Manlleu de diversos grups d’habitatges protegits que van ser finançats per la Diputació de Barcelona i per la Obra Sindical del Hogar, i aprovats per l’Instituto Nacional de la Vivienda. Les condicions de finançament eren les següents: l’organisme que projectava la reconstrucció aportava, en qualitat de fons perdut, un 10% i feia un préstec a l’usuari del immoble per una quantitat igual al 40% del valor total del mateix, que havia de ser amortitzar en un termini de 40 anys; després passava ja definitivament a ser propietari de la finca. El 50% restant de la despesa econòmica era abonat, com a fons perdut, pel ja mencionat Instituto Nacional de la Vivienda. Hi va néixer el barri de Gràcia amb cases protegides, així com també habitatges a Vista Alegre i al carrer Espona. El pla d’obres també contemplava la construcció d’una Casa de la Vila, d’una caserna de la Guardia Civil, d’un Grup Escolar, l’obertura del carrer de Sant Domènec i la urbanització de carrers com el de la Cavalleria, Rusiñol o el Passeig del Ter.
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
ACTERÍSTIQUES GENERALS
MAPA D’UBICACIÓ
Mapa de Manlleu. Situació de la Plaça de Fra Bernadí on hi ha l’Ajuntament (cara o façana oest). La placa commemorativa de l’episodi està situada en una columna de la plaça a 340 m del riu Ter. El pont encerclat és el de Can Molas, on també hi ha una altra placa de la riuada.
340 m
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ
Riuada 18/10/1940. Riu Ter. Plaça de Fra Bernadí
(Ajuntament). Manlleu.
La plaça porticada de Fra
Bernadí de Manlleu és una de
les més grans de Catalunya i
màxim exponent del creixement
urbà gràcies a la
industrialització de finals del
segle XX. El dia que s’hi va fer
el reconeixement la plaça
estava en obres. La placa de la
inundació està col·locada en
una de les columnes davant
l’Ajuntament (fletxa). La
distància des del marge
esquerre del Ter fins a la placa
commemorativa és de 340 m,
distància que van negar les
aigües i encara van pujar més
amunt ocupant tota la plaça. La
inundació màxima s’hi va
estendre 480 m.
Font: ACA (30/06/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu Ter.
Plaça de Fra Bernadí
(Ajuntament). Manlleu.
Sobre la base de la columna de
la plaça porticada, davant
l’Ajuntament, hi ha la placa
rectangular metàl·lica que
commemora la luctuosa
inundació d’octubre de 1940
que tan present està en
aquesta comarca. El nivell
assolit des del llit fluvial va ser
de 8,10 m fins a la base del
terra de la columna als quals
s’hi han d’afegir els 0,90 m fins
al nivell que marca la placa:
total 9 m.
Font: ACA (30/06/2011)
Ajuntament
Placa riuada
Riu Ter: a 340 m de la placa commemorativa
Alçada de l’aigua des del llit
fluvial: 9 m Nivell de l’aigua
Alçada de l’aigua
des del terra: 0,90
mterra’aigua
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Plaça de Fra Bernadí
(Ajuntament). Manlleu.
Placa metàl·lica rectangular
fixada a la columna a la
part exterior dels pòrtics. El
nivell que va assolir la
riuada i posterior inundació
en la Plaça de Fra Bernadí
durant aquell episodi de
proporcions catastròfiques,
va ser de 0,90 m sobre el
terra, o sigui justament fins
on indica la ratlla
horitzontal, però com ja ha
quedat reflectit s’hi han de
sumar 8,10 m més des del
llit fluvial fins a la plaça. La
fletxa de l’angle inferior
esquerre marca la direcció
del riu Ter situat a 340 m
de distància.
Font: ACA (30/06/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Plaça de Fra
Bernadí (Ajuntament).
Manlleu.
Darrera la línia de columnes de la plaça –plaça porticada- i de la placa commemorativa de la riuada, ubicada a la columna visible de la dreta de la foto, hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Manlleu. El dia de la inundació les aigües van envair tot el recinte de la plaça fins a la cota indicada per la línia horitzontal marcada a la placa. Font: ACA (30/06/2011)
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Plaça de Fra
Bernadí (Ajuntament).
Manlleu.
Veiem la terrassa superior del marge esquerre del Ter on hi ha el Parc Fluvial i el Passeig del Ter. La doble fletxa negra ens mostra el camí en direcció nord (carrer Sant Ferran) fins a la Plaça de Fra Bernadí (entre 300 i 380 m segons sigui la cara sud o la nord de la plaça). La fletxa més petita ens indica la direcció del riu Ter que flueix en direcció est i immediatament girarà cap al sud per dirigir-se a Roda de Ter i a l’embassament de Sau. El riu no es veu perquè queda fora de la foto (part posterior). Font: ACA (30/06/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu Ter.
Plaça de Fra Bernadí
(Ajuntament). Manlleu.
Aquest és el carrer de Sant
Ferran que baixa des de la
Plaça de Fra Bernadí fins al
Passeig del Ter i, per tant, fins
al Parc Fluvial i al riu Ter. La
foto està feta des de
l’embocadura del carrer amb
la Plaça referida. La distància
des del punt de presa de la
foto fins al marge esquerre del
Ter és de 300 m. Considerant
que el curs fluvial es troba
més enllà del final de la
perspectiva, es pot tenir una
idea de la magnitud de la
crescuda del riu i subsegüent
inundació de carrers, places i
habitatges d’aquesta població.
Font: ACA (30/06/2011)
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES
Riuada 18/10/1940.
Riu Ter. Carrer
Enric Delaris.
Manlleu.
Restes de la
inundació al carrer
Enric Delaris. A la
paret de l’edifici
(col·legi) s'observa la
marca de l'altura o
nivell assolit per les
aigües. Aquest carrer
és paral·lel en sentit
longitudinal a la Plaça
Fra Bernadí i al carrer
San Ferran, i
perpendicular al
Passeig del Ter. És el
carrer del Col·legi la
Salle que va del
Passeig del Ter cap
al centre del poble.
Foto:Jaume Gaja (Arxiu
Gaja Joiers. Manlleu).
Any 1940
Riuada 18/10/1940.
Riu Ter. Pont de
Can Moles.
Manlleu.
Pont de Can Molas
el dia de la riuada en
Manlleu vist des del
marge dret.
Realment va ser el
marge esquerre la
zona més afectada,
doncs el nucli del
poble s’alinea al llarg
del mateix com es
pot observar. Les
proporcions de la
riuada són realment
impressionants.
Foto:Jaume Gaja (Arxiu
Gaja Joiers. Manlleu).
Any 1940
www.gencat.cat/aca
Aca_m
at_
08112_1940b_v1
MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS
18 d'ocubre de 1940
Placa de la riuada
0,9
0
47,50
293,00 70,00
ME MD
Nivell de la riuada
TerCanal
Carrer Sant Ferran
Plaça deFra-Bernadí
Riu Ter. Plaça de Fra-Bernadí (Ajuntament). Manlleu
ESCALA GRÀFICA
0 5 10 m.
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya
Departament de Territori
i Sostenibilitat
Agència Catalana
de l'Aigua
EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:
JULIOL 2011
DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:
_____DE______
PLÀNOL Nº:
FULL:
1
1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons
RIU TER. PLAÇA DE FRA-BERNADÍ (AJUNTAMENT). MANLLEU
0 20 40 m.
Vertical
Horitzontal
9 m
Plaça de la riuada
18 d’octubre de 1940 Plaça de
Fra-Bernadí Nivell de la riuada
Canal
Ter
Font: ACA