agost número 187 - casalvilafrancade la carretera, i els balladors per un dia van poder envair...
TRANSCRIPT
R e v i s t a
C A S A LAgost
2008
Joan Güell
15 anys al capdavant del Casal
La pista del Casal es converteix en pavelló Joan Marquès
La Revista del Casal
La revista d’una generació
Número 187TERCERA ÈPOCA
ESPECIAL AVANTATGES PER ALS SOCIS a les planes 46 a 51 de la revista
DANIELA FEIXASCompartir experiències i reflexions
és sempre molt enriquidor
2
E d i t a
Societat d'Esbarjo, Cultura i EsportsLA PRINCIPAL
Rambla Nostra Senyora, 35-37Vilafranca del PenedèsBarcelona
Tel. 93 890 12 48 Fax. 93 890 03 25
Coordinació generalSalvador Casals
RedaccióSocietat La Principal, Maria Muñoz, Pere Lobato i Anna Maria Ruiz Disseny i maquetacióSandra Güell - Serveis Gràfics Integrals
Fotografies Toni Galitó, Societat La Principal, Fèlix Miró, Família Albornà i Jaume Felipe
Coordinació publicitat Societat La Principal
Han col·laborat en aquest númeroJoan Solé Bordes, família Albornà, Josep Forns i Lluís Santos
ImpressióGràfiques Voisin Mateu DistribucióSocietat La Principal2.500 exemplars gratuïts per als socis
Dipòsit legal B-32165/68
Una presidència plena de reptes i millores estructurals
26
30Unes instal.lacions actuals i modernes amb nom d’històric casalista impulsor del basquetbol 36Reconeixement a la revista de la
societat 75 anys després
NOTÍCIES
Societat La Principal 4Seccions 12
ENTREVISTES
Daniela Feixas. Compartir experiències i reflexions és sempre molt enriquidor 22
Joan Güell. 15 anys al capdavant del Casal 26
REPORTATGES
La pista del Casal es converteix en pavelló Joan Marquès 30
La Revista del Casal, la revista d’una generació 36
SECCIONS DE LA REVISTA
. D'abans i ara 42 Les juntes directives casalistes
. L'arxiu Albornà 44 “Rigoletto”, El gran esdeveniment musical de l'any 30
. Treballen per vosaltres 45 Sònia Garcia
. Avantatges per als socis 46 Més de 40 comerços i empreses amb ofertes especials per als socis
3
Amb el suport de:
54
Notícies Societat la Principal
El Casal va celebrar una festa al carrer, que tenia com a marc el
nou espai que ofereix als ciutadans la reforma feta a la rambla
Nostra Senyora. Amb el títol “Una rambla per descobrir” la Societat
La Principal va treure precisament a peu de rambla algunes de les
activitats i disciplines que es desenvolupen des de les diferents
seccions com és el cas del judo, el bàsquet, l’esgrima, el teatre,
la dansa i també l’slot. Aquesta activitat va ser un complement a la
jornada de portes obertes que l’entitat realitza sempre al mes de
setembre. Aquestes activitats per a tots els públics van finalitzar
amb una xocolatada.
La Festa, però, va continuar a la nit, amb un ball obert a tothom i a
càrrec de l’orquestra Cimarrón. L’escenari es va ubicar al bell mig
de la carretera, i els balladors per un dia van poder envair l’espai
dels cotxes.
Aprofitant aquesta festa l’entitat va voler retre homenatge al
músic Jànio Marti, un músic que encara que sitgetà ha tingut una
vinculació molt estreta amb Vilafranca, i concretament amb el
Casal. Per aquest motiu, després de 48 anys dalt dels escenaris,
era el moment d’agrair-li públicament la seva tasca. L’alcalde de
Vilafranca i el president del Casal van obsequiar Jànio Marti amb
una placa i la rèplica d’un graller.
Jànio Marti, actualment retirat de la música, va tornar a pujar
a l’escenari per interpretar una peça al piano. Tot i que afirma
que un músic mai no es retira, i menys després de 48 anys al
capdavant d’una orquestra, va creure que calia deixar pas als
joves. Després de l’homenatge, el ball va continuar fins la una de
la matinada, moment en què els balladors van haver de tornar a
deixar pas als cotxes.
El Casal va donar la benvinguda a la nova rambla
El projecte subvencionat inclou una auxiliar administrativa
per a la millora del servei al soci i una periodista per
gestionar el programa on-line del Club Cultural.
El Casal de Vilafranca és una de les dues úniques entitats
associades a la Federació d’Ateneus de Catalunya a les quals
s'ha atorgat una subvenció cofinançada pel Servei d’Ocupació
de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu
destinada a la contractació de persones desocupades per a la
realització d’obres i serveis d’interès general i social, en una
convocatòria de plans ocupacionals adreçada a entitats sense
ànim de lucre. Amb aquesta subvenció, el Casal a principi
d’aquest any i per un període de cinc mesos, va incorporar
dues persones a la plantilla de l’entitat. Concretament, dues
dones desocupades majors de 25 anys.
D’una banda, una auxiliar administrativa que dóna suport
a les tasques que es realitzen al servei d’atenció al soci del
Casal com són inscripcions, atenció telefònica o elaboració
de dades de seguiment, així com de reforç a les tasques
administratives de l’entitat, cosa que es traduirà en una
millora en el servei directe al soci.
D’altra banda, el Casal va contractar una llicenciada en
periodisme per donar suport a les tasques del servei
de gestió del Club Cultural de l’entitat, programació
d’activitats, gestió d’un butlletí electrònic que es vol
posar en funcionament i seguiment de les activitats o
generació de continguts culturals d’interès per als socis
de l’entitat.
El Casal realitza un projecte cosubvencionat pel Servei d’Ocupació i el Fons Social Europeu
Durant el mes d’octubre les empreses del grup Alcoa i
Fundació Alcoa celebraven el mes del voluntariat. Una
trentena de treballadors de l’empresa situada a Sant
Cugat Sesgarrigues, es van sumar a aquesta iniciativa i van
col·laborar de forma voluntària a algun dels tres projectes
seleccionats.
Un d’aquests tres projectes va ser promogut per la nostra
entitat i tenia per objectiu la millora de la pintura de
diferents espais del Casal 2000 i la instal·lació de nous
elements de senyalització i conscienciació ambiental amb
l’objectiu de millorar les instal·lacions ja existents i recordar
a les persones que accedeixen diàriament al parc que han
de respectar el seu entorn.
La jornada de treball amb els voluntaris va ser un èxit i des
d’aquí el Casal vol deixar palès l’agraïment i reconeixement
tant cap als voluntaris, com cap a l’empresa Alcoa i els
responsables de la Fundació.
En darrers mesos s’han anat fent canvis a la normativa d’accés
al parc del Casal 2000 per tal de millorar les condicions de
conservació i d’ús abusiu de les instal·lacions.
Després de la mesura de tancament del parc entre setmana
i veient el gran nombre de persones que gaudeixen del
Casal 2000 al llarg del cap de setmana sense pertànyer a la
Societat, el passat mes d’abril la Junta Directiva va decidir
fer un pas més per millorar la qualitat del manteniment del
parc definint tot un seguit de noves normes que, sobretot,
afecten aquelles persones que no pertanyen al Casal.
Voluntaris d'ALCOA ajuden a remodelar el Casal 2000
Els voluntaris pintant les baranes del Casal 2000
Gràcies a la implicació de les seccions, la festa va ser tot un èxit i tot Vilafranca va poder descobrir que la
nova rambla podia servir per molt més que passejar i circular amb vehicles
Notícies Societat la Principal
El passat 17 de juliol, la Junta Directiva del Casal va cele-
brar un acte d’homenatge als cinc membres de la Junta
Directiva que van deixar els càrrecs el passat mes de
maig.
Joan Güell, Carles Puig, Lluís Latorre, Feliciano Martínez
i Pere Toledano, van rebre de mans dels companys
que actualment ocupen els seus càrrecs una placa
personalitzada on l’entitat els agraeix els anys dedicats de
forma desinteressada a la gestió del Casal de Vilafranca.
En el transcurs de l’acte també es va fer un homenatge
especial a l’antic directiu, Carles Puig, mostrant-li el quadre
de socis honoraris de l’entitat on des d’aquest mes de juliol
hi figura el seu nom a proposta de l’Assemblea General del
mes de maig i per decisió unànime de tots els assistents.
Aquesta designació honorífica del Casal de Vilafranca
només la pot aprovar l’Assemblea General i en cent anys
d’història de l’entitat només s’ha donat a tretze socis de
l’entitat Vilafranquina.
Als parlaments finals de l’acte, els membres de l’actual Junta
de l’entitat que havien compartit part del mandat amb els ara
sortints, van voler destacar el valor de l’amistat com allò que
per damunt de tot sempre perdurarà en el record dels anys
d’alegries i dificultats, compartint tasques directives.
Emotiu homenatge als companys de Junta rellevats
En el transcurs del sopar es va fer un reconeixement específic a la trajectòria de més de 26 anys de vinculació als òrgans de govern de
l’entitat del vicepresident sortint, Carles Puig
7
A les passades festes de la Mercè i en el decurs d’un
concert d’havaneres amb el grup Xaloc va tenir lloc l’acte
d’homenatge a la memòria del casalista Pere Albornà i
Termens en reconeixement a una vida dedicada al cinema
i al Casal.
Amb la presència dels membres de la Junta de l’entitat i
dels membres més propers de la família d’Albornà, Joan
Solé Bordes va dirigir unes paraules als assistents refe-
rents a la figura de l’homenatjat i tot seguit es va destapar
una placa record de l’acte i es va fer públic que el vestíbul
d’accés a la sala 2 del cinema passava a anomenar-se
sala Pere Albornà.
A la placa que presideix aquest espai del Casal s’explica
que la màgia del cinema és possible gràcies als actors, directors, productors... però també gràcies a un munt de persones anònimes que amb la seva tasca diària i constant fan possible que la pel·lícula de 35 mm captivi la nostra imaginació setmana rere setmana. Una d’aquestes identitats amagades fou la de Pere Albornà. Amant del cinema i dels seus cartells, promotor del cineclub del Casal, membre de més d’una Junta i sobretot casalista de soca-rel. Durant anys, amb una feina constant i callada va ajudar a tirar endavant dues de les coses que més estimava en aquest món, el cinema i el Casal. La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports, LA PRINCIPAL vol dedicar aquesta sala, que conté alguns dels seus cartells, a la memòria de Pere Albornà i Termens.
Albornà va morir el mes de gener de l’any passat i va ser
a proposta de la Junta Directiva que l’Assemblea General
dels socis va aprovar realitzar aquest homenatge el mes
de juny següent.
Per una vida dedicada al cinema i al Casal...
Societat la Principal Notícies
Joan Solé Bordes va fer un emotiu repàs a la vinculació del Pere Albornà amb l’entitat i el president en
representació de tots els socis, va lliurar una placa de record a la família
30 ANYS DE FOGONS I CASSOLES
LA TERRA DEL VI I EL CAVALa cuina del Xató, dels arrossos,
dels peixos i de l'aviram
Crta. Vilafranca - Pontons, Km. 8 Tels. 93 899 13 26 - 96 899 11 53
08731 Sant Martí Sarroca - Penedèse-mail: [email protected]
www.clakaty.com
Descobreix-lo a:
6
Notícies Societat la Principal
8 9
Plaça de la Vila, 3Tel. i Fax: 93 892 27 28Vilafranca del Penedès
TOTES LES NOVETATS I ÚLTIMES TENDÈNCIES EN
CORTINES
Socis
10%Dte.
La candidatura encapçalada per M. Àngel Garcia i que es presentava amb el nom “Anem Casalistes!” guanya les eleccions 2008 a la Societat La Principal.
El passat 17 de maig al migdia, el Casal de Vilafranca cele-
brava eleccions per a la renovació de la Junta Directiva de
l’entitat i malgrat comptar amb una única candidatura i fer-se
enmig d’un fort aiguat, gairebé una seixantena de socis es
van aplegar a la seu social del Casal de Vilafranca per recolzar
a la nova Junta de l’entitat.
La candidatura encapçalada per M. Àngel Garcia va comptar
amb 63 vots favorables, un vot en contra i un vot en blanc.
Per tant, va ser proclamada per la Junta Electoral com a
guanyadora de les eleccions 2008 amb l’assignació de
càrrecs següent.
PRESIDENT M. Àngel Garcia Barrachina
VICEPRESIDENT Jordi Llurba Romagosa
SECRETARI Joan Sellarès Valls
SOTSSECRETARI Antoni Vicente Cebrian
TRESORER Josep Gol Soler
COMPTADOR Joan Anton Carmona López
SEC. PUBLICITAT Rafael Pozo Puértolas
VOCAL PRIMER Isidro Barrado Blanco
En un breu parlament, el nou president destacava la feina
feta fins ara a l’entitat, però sobretot posava l’accent en la
feina a fer per seguir sent un referent ateneístic comarcal i
per millorar els aspectes de finançament i de treball amb les
seccions.
El president sortint, Joan Güell, també destacava la feina
feta per tot l’equip humà del Casal i adreçava un agraïment
especial a tots els companys de les diferents juntes directives
que l’han acompanyat al llarg 13 anys de president de l’entitat.
Joan Güell va entrar a formar part de la Junta Directiva del
Casal de Vilafranca el febrer de l’any 1993 i ha estat president
del Casal des del 24 de març de l’any 1995.
En el moment de l’edició de la revista, el vocal primer Isidro
Barrado ha causat baixa voluntària de la Junta Directiva.
Miquel Àngel Garcia, nou president del Casal
Les eleccions del passat 17 de maig van escollir a la nova Junta Directiva que encapçalada per Miquel Àngel Garcia,
donava relleu a la presidència de Joan Güell
Aquest passat 2007 ha vist com el full que cada setmana informava de les
estrenes de cinema de la vila es feia gran i, després de 257 números, canviava
de nom i a la programació i horaris del cinema i a la informació de restaurants,
afegia bona part de l’oferta cultural del cap de setmana a Vilafranca.
Aquest nou full informatiu, que porta per nom QUEDA’T, és un treball conjunt del
Casal i l’empresa Alta Visibilitat i té per objectiu ajudar a incrementar el consum
cultural de la vila i posar a l’abast de tothom, només fent un cop d’ull, les referèn-
cies culturals bàsiques d’aquella setmana, les que ningú no es pot perdre.
El fulletó setmanal del cinema es fa gran
El passat 25 de desembre i dins el marc del Concert de Nadal, la Societat
la Principal de Vilafranca va realitzar el tradicional homenatge als socis de
l’entitat que en el decurs del 2007 assolien les cinc dècades d’afiliació al
Casal.
Aquest és un homenatge molt especial per a l’entitat perquè fa palès que
la fidelitat i l’estima a la tasca que porta a terme el Casal és ben viu per a
molts socis.
Els homenatjats d’aquest any van ser: Ernest Augé Via, Manuel Balsells
Molins, Manuel Barberà Parisi, Jaume Batet Ayxelà, Josep Busquet Bargalló,
Josep Ferrera Romagosa, Jordi Freixedas Domènech, Josep Inglada Ventosa,
Josep Masana Montfort, Jaume Mañé Furasté, Josep A. Plans Ferrer, Joan
Ripoll Cañís, Ramon Roig Calveras, Joan Rubió Porcar, Miquel Sabaté
Montoliu, Antoni Solé Batet, Antoni Vives Serrano i Ricard Viñals Ricarte.
Homenatge 50 anys al Casal
10
Notícies Societat la Principal
Amb de la rambla de Nostra Senyora remodelada i gràcies
a un treball seriós de tot l’equip humà de l’entitat, en els
darrers mesos s’ha aconseguit consolidar el Casal com a
centre de la vida social i cultural de la ciutat.
Entitats, institucions i empreses han triat el Teatre Casal
com a espai emblemàtic de la vila per a celebrar-hi tot tipus
d’esdeveniments socials i culturals per als quals era necessari
un espai amb unes dimensions com les del nostre teatre i
uns serveis pensats per facilitar la feina de tots aquells que
trien casa nostra per fer-hi una activitat. Al vestíbul hem tingut
una exposició de vehicles d’un concessionari vilafranquí,
la mostra El tren i Vilafranca, pintures de diferents artistes
locals... A la platea hi ha hagut sopars d’entitats i celebracions
diverses com la Nit Solidària del Rotary Club, de la Vegueria
Penedès, els Castellers de Vilafranca... El teatre, a més, ha
acollit activitats com el concurs de truites de la Fira del Gall, la
Cantata Memorial Josep Anton Casas amb més de 400 nens,
els Pastorets de l’escola Sant Elies... I el cinema actes com
una conferència de Josep M. Roig i Rosich o la presentació de
la Llei de la dependència.
D’altra banda, el maig de l’any passat i amb motiu de l’estrena
a Vilafranca de la pel·lícula 3055 Jean Leon, vàrem ampliar
la col·laboració amb Cine Club Vilafranca per poder oferir
fórmules de presentació d’estrenes o actes singulars que, com
en aquest cas, utilitzessin espais diferents de la sala 2 per
realitzar l’activitat. En aquest cas concret Cine Club Vilafranca
va utilitzar el format de la platea del teatre adaptat a cafè
concert per presentar la pel·lícula sobre Jean Leon. Una fórmula
que va donar un resultat positiu i que va servir per veure que
la combinació del vestíbul per rebre els convidats, la sala
adaptada amb taules i una ambientació especial, funcionaven.
D’espectacles, n’hem pogut gaudir una colla i per a tots els
gustos, alguns amb la introducció d’aquest nou format amb
taules a platea com els dos concerts de Susana Germade
amb els seus fados, d’altres han estat l’humor de Pepe
Rubianes, les acrobàcies del New Shanghai Circus, sarsuela
amb la representació d’El barberillo de Lavapiés, el guardonat
espectacle de l’Escola de Dansa del Casal, Galivança, a més
dels balls, concerts amb grans orquestres i espectacles de
teatre infantil.
Els nous usos del Teatre i l’àmplia oferta
Dinar amenitzat amb jazz en directe VIJAZZ 2007
Concert de Fados de la cantant SUSANA GERMADE
Representació de la Sarsuela EL BARBERILLO DE LAVAPIES
Presentació de la llei de la dependència CONSELL COMARCAL
Actuació de la companyia NEW SHANGHAI CIRCUS
Exposició al vestíbul de vehicles del concessionari PEUGEOT
11
Notícies Seccions
Un cop consolidades activitats com les sortides al Teatre a Barcelona o a
escoltar un concert o les excursions amb to cultural, el Club Cultural del Casal
en els darrers mesos ha posat en marxa dues noves línies de propostes.
D’una banda, el Club de lectura, una nova iniciativa cultural que vol enriquir
l’oferta del Club Cultural. La creació del Club de lectura sorgeix amb la
voluntat que els participants en sigueu els protagonistes. Un cop al mes es
fa una trobada oberta a tothom per parlar de llibres al vostre gust, ja que són
els participants junt amb la conductora de les trobades, Maria Rodríguez, els
qui van marcant la pauta triant el tipus de lectura que els ve més de gust de
comentar en les següents sessions del Club.
Des del Club Cultural del Casal, dins el 2007 s’ha encetat un cicle d’activitats
dedicades al vi. Una de les primeres que es van programar va ser una
sessió que va permetre donar a conèixer al públic interessat en la cultura
vitivinícola els productes guanyadors del Concurs de Qualitat dels Vins
de la Denominació d’Origen Penedès. Es tracta d’un certamen organitzat
conjuntament pel Consell Regulador i l’Acadèmia Tastavins els quals van
establir un acord amb el Casal per tal que el públic pogués tastar, comparar
i avaluar els vins seleccionats en aquest concurs. Dins d’aquesta línia també
s’ha realitzat un curs d’iniciació al tast i s'han programat sortides per a
conèixer les Denominacions d’Origen catalanes.
El món del vi i la lectura noves propostes del Club Cultural
Daniela Feixas, Jaume Montaner, Alexandra Palomo, David Selvas,
Roger Coma, Jordina Biosca i els membres de la companyia Flyhard
amb Jordi Casanovas al capdavant, han estat els professionals de
les arts escèniques que han conduït les vetllades temàtiques que
anomenem Nits de Tast, que s’han fet en els darrers mesos a l’Escola
de Teatre del Casal i en què s’ha buscat poder comptar principalment
amb l’experiència d’actors consolidats en teatre i audiovisuals a
Catalunya.
Segons els mateixos responsables de l’Escola de Teatre, es tracta
de complementar l’activitat formativa dels alumnes i obrir les portes
de l’escola per a tothom que tingui inquietuds teatrals, ja que troben
interessant aprofundir en els diversos aspectes de l’art dramàtic
treballats a classe, arran d’un plantejament monotemàtic que permet
incidir-hi amb més detall. Les Nits de Tast també són una bona
ocasió per conèixer àmbits que l’escola tracta de passada, com el
treball audiovisual, tan diferent del teatral, la creació coreogràfica o
el procés de dramatúrgia. A més, la interacció entre l’alumnat i els
assistents al tast ha de ser engrescadora per a tots i molt gratificant
per les aportacions d’uns i altres.
A les Nits de Tast el professional convidat exposa el tema central
del tast a tall de xerrada didàctica. Tot seguit el públic pot participar
consultant tot allò que cregui pertinent, de manera que pot sorgir
un col·loqui interessant per a tothom. En el tram final el convidat
sol proposar alguns exercicis que tenen per finalitat il·lustrar amb la
pràctica conjunta tota la teoria exposada a l’inici de la sessió.
Aquesta és una iniciativa que s’ha estrenat aquest curs 2007-2008,
i que esperem que tingui prou projecció per consolidar-se en la
programació dels cursos futurs. És una proposta pensada en primer
lloc per als alumnes de l’escola, i després per a totes aquelles
persones relacionades amb el teatre o que tenen interès per conèixer
millor la gènesi del treball escènic.
Les Nits de Tast, una nova iniciativa de l’Escola de Teatre del Casal
Balls de Saló
Roser Blanch
A càrrec de la professora
ROSER
BLANCH
BALLS
DE
SALÓ
Cursos TrimestralsCursos Trimestrals
Vals, Vals anglès, foxtrot,
tango, bolero, rock,
salsa i merengue...
Monogràfics Monogràfics
Tango
Salsa, merengue i batxata
Classes particulars
Especial vals per a nuvis
Telèfon 666 29 38 49
12 13
El món del vi i el gust per la lectura han entrat de ple al Club Cultural de l’entitat
Alexandra Palomo, Jordina Biosca, la companyia Flyhard amb Jordi Casanovas, Clara Cols i Roser
Blach o els actors David Selvas i Roger Coma, han estat alguns dels protagonistes de les primeres
“Nits de Tast” teatrals
Notícies Seccions
14
Materials Joan Olivella i Lizarran patrocinen equips del Bàsquet Casal que estrenen nova imatge
Des d’aquest any els equips federats de la secció de bàsquet passen a dir-se Olivella Casal Vilafranca i els de l’escola de bàsquet,
Lizarran Casal Vilafranca. La societat ha arribat a un acord de quatre anys amb aquestes dues empreses cosa que implica, a més
del canvi de denominació, una nova imatge i nova indumentària per als gairebé dos-cents jugadors que formen el club.
En l’acte de presentació, que va tenir lloc el passat mes de març amb l’assistència tant dels 120 jugadors federats, com de la
vuitantena de l’escola, també es va fer un reconeixement a les empreses anunciants que han fet possible la reforma del pavelló
de bàsquet del Casal amb un repartiment de trofeus.
Joan Olivella recollint un guardó d’agraïment per la col·laboracióAmb el títol Experimentant l’art de la pintura, la secció de
Belles Arts del Casal ha realitzat el Primer cicle de classes
magistrals de pintura. El cicle va consistir en tres tallers on
es treballaven tècniques de pintura diferents, conduïts per
artistes de reconeguda vàlua.
Durant quatre sessions entre el mes de març i l’abril el
taller va tractar de la pintura a l’oli segons l’expressionisme
d’August Rosell, el segon taller, que va anar a càrrec de Josep
Ruiz Oliva, va tenir com a tema l’aquarel·la i es va fer entre
l’abril i el maig i, finalment, José Manuel Aznar, va portar a
terme les quatre darreres sessions en què els participants
van treballar un art més contemporani.
L’objectiu del cicle de classes magistrals ha estat el d’ampliar
i complementar l’activitat formativa dels alumnes i obrir les
portes de l’escola de Belles Arts a tots aquells que practiquin
l’art de la pintura o tinguin aquesta inquietud artística i
estiguin disposats a experimentar.
Les diferents sessions es van desenvolupar a les instal·lacions
de l’escola de Belles Arts del Casal i van ser tallers gratuïts
per als alumnes de l’escola, ja que és una activitat inclosa en
la matrícula de l’any.
August Rosell, Ruiz Oliva i José Manuel Aznar han fet classes magistrals de pintura al Casal
Josep Ruiz impartint una de les classes magistrals
15
Seccions Notícies
Aquest passat mes de juny, finalitzava un nou curs de l’escola de teatre i ho
feia amb la representació de sis espectacles de format reduït interpretats
pels alumnes de l’escola.
Les representacions van tenir lloc al nostre teatre els dies 7 i 20 de juny i
van servir per veure l’evolució de l’alumnat des dels 7 anys fins als adults.
La posada en escena i la qualitat dels dos festivals van ser excel·lents i
mostraven el bon estat de forma d’una escola de teatre que malgrat tenir
pocs anyets, comença a tenir un lloc destacat al món teatral local i col·labora
de forma activa amb altres entitats com el festival “En Veu Alta” o la Xarxa.
Final de curs de l’escola de teatre
Aquest concurs organitzat per la secció fotogràfica de l’entitat busca premiar
la regularitat en les puntuacions dels treballs presentats al llarg de vuit
mesos, a partir dels temes triats per cadascuna de les edicions mensuals.
Roderic Pla s’ha fet amb la victòria davant de quinze contrincants, aconseguint
acumular més des setanta punts al llarg dels vuit veredictes que començaven
el mes de novembre i finalitzaven aquest passat mes de juny.
El fotògraf Roderic Pla guanya el concurs de regularitat 07/08
A M B T O TA S E G U R E TAT !
Instal·lació, reparació i manteniment de sistemes de seguretat.Servei TècnicDetecció i extinció d’incendis.Circuit tancat de TV amb grabació i transmissió d’imatges.
Sant Joan, 14-16, 3r, 2a Vilafranca
Tel. 93 892 24 50 DGSC 11/1999 - 3/6/99
e-mail: [email protected]
SISTEMES INTEGRALS DE SEGURETAT ARCAT, S.C.P.CENTRAL RECEPTORA D’ALARMES
Pressupost sense compromís. Consult i ’ns!
C/ La Creueta, 108737 Torrelles de Foix - Barcelona
Tel. 93 897 20 45 - Fax 93 897 13 76E-mail. [email protected]
S U B M I N I S T R A M E N T P E R A L ' H O S TA L E R I A
1716
Durant un cap de setmana del mes d’abril de l’any passat
la platea del teatre es va convertir en un circuit gegant
d’slot per tal d’acollir les 12 hores de resistència, una prova
puntuable pel Campionat de Catalunya Slot. La prova estava organitzada per l’Escuderia Penedès Slot
Casal amb el suport i col·laboració de l’entitat.
Els cotxes van córrer per les pistes muntades a platea
durant dotze hores dissabte i dotze diumenge sense
interrupció davant els espectadors que van voler presenciar
aquesta activitat.
Activitat inclosa al Llibre Visual dels ateneus catalansUna de les diferents i múltiples imatges recollides durant
aquesta prova d’slot va ser escollida per formar part del Llibre
Visual de l’Associacionisme Cultural editat per la Federació
d’Ateneus de Catalunya. Les fotografies que recull el llibre
estan classificades en diferents apartats —cultura popular i
tradicional, arts escèniques, música, espais, esports, lleure,
belles arts i festes populars— del recull d’imatges de les
diferents activitats realitzades als ateneus catalans, trobem
fotografies de judo, esgrima i bàsquet, a més de l’esmentada
d’slot, realitzades al Casal.
La platea, un circuit gegant d’slot
Duc de la Victòria, 38Tel. i fax 93 890 05 26 - Mòbil 606 29 22 1308720 Vilafranca del Penedès (Barcelona)
P I N T U R A D E C O R AT I VA P I N T U R A D E C O R AT I VA I E S T U C V E N E C I ÀI E S T U C V E N E C I À
J. MADERN
L’entitat ha guanyat aquest guardó amb l’espectacle Galivança, de la seva escola de dansa.
La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports La Principal va ser una de les
associacions culturals que van ser guardonades amb un Premi Ateneus 2007.
La nostra entitat va rebre el premi a la creativitat en arts escèniques durant
l’acte d’entrega dels Premis Ateneus 2007, els guardons que la Federació
d’Ateneus de Catalunya atorga anualment per reconèixer la tasca realitzada
durant l’any per les entitats culturals catalanes. L’activitat premiada va ser
l’espectacle Galivança, de la nostra Escola de Dansa. En nom del Casal, va
recollir el premi Neus Fransi, directora de la secció de dansa “Assumpta Trens”.
A més del guardó, el premi té una dotació econòmica de 1.500 euros.
L’acte de lliurament es va celebrar a l’Espai Francesca Bonnemaison de
la Diputació de Barcelona. S’hi van donar a conèixer les candidatures
guanyadores per a les diferents categories obertes i es van repartir els diplomes
commemoratius a les entitats sòcioculturals federades que han celebrat
aniversaris importants durant l’any 2007. Hi van intervenir, entre d’altres
autoritats, José Manuel Gonzàlez Labrador, president-delegat de l’Àrea de
Cultura de la Diputació de Barcelona i Ramon Fontdevila i Subirana, director
del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament
de Cultura. L’acte també va comptar amb les actuacions de la Coral Primavera
per la Pau, Premi Ateneu 2006 a la creativitat en música, i de la Companyia de
Dansa Vola Colom, del Cercle Catòlic de Gràcia de Barcelona.
El juratEl jurat dels guardons va estar format per persones externes a la FAC, de reconeguda trajectòria en els àmbits associatiu i cultural. En
van formar part l’exdirectora de Torre Jussana i actual responsable de l’acció social d’Abacus, Victòria Civit; l’exconseller de Cultura,
Ferran Mascarell; la periodista experta en temes culturals, Rut Martínez i el gerent de la Fira Mediterrània de Manresa, Francesc Melià.
Per a l’edició del 2007 també es va augmentar la dotació total dels guardons fins a 9.000 euros.
La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) convoca anualment, des de l’any 1989, els Premis Ateneus amb l’objectiu de reconèixer la
creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones i els mitjans de comunicació del
país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural.
El Casal, Premi Ateneus 2007 a la creativitat en arts escèniques
Notícies Seccions
Neus Fransi va recollir el guardó dels premis Ateneus, que reconeixia a l’espectacle Galivança de l’escola
Assumpta Trens, com a millor espectacle en creativitat artística de l’any 2007
El passat novembre, el vilafranquí Sergi Figueras de tan sols 12 anys, es proclamava
campió d’Espanya d’slot en categoria infantil i quedava en quarta posició a la
categoria absoluta sènior.
Malgrat la seva joventut, Sergi Figueras, pilot de l’Escuderia Penedès Slot CASAL
ja compta amb una dilatada trajectòria en aquesta disciplina i com a dada que pot
il·lustrar el seu currículum competitiu, destaca que en totes les curses en què ha
competit el darrer any, tant en l'àmbit estatal com a Catalunya, sempre ha quedat
classificat en primer o segon lloc, de la seva categoria.
La cursa que va servir per proclamar la seva victòria tenia lloc a Madrid i era
precedida dels primers llocs aconseguits a les curses de Sabadell i Gijón i un segon
lloc aconseguit també a Madrid, a la primera cursa que encetava el campionat
d’Espanya.
Des de l’Escuderia també es vol agrair al patrocinador, Fustes Montgros, la seva
col·laboració i recolzament per fer possible la consecució del campionat.
FELICITATS SERGI!!!
Sergi Figueras, campió d’Espanya d’slot
La platea del teatre es va convertir en un circuit gegant d’slot
El jove campió recollint el guardó obtingut a Madrid
Socis
10%Dte.
ASSESSORAMENT I MEDIACIÓ D’ASSEGURANCES
AUTOMÒBILS
EMPRESERIALS
PATRIMONIALS
PERSONALS
TÈCNICS
Rbla. Nostra Senyora, 27 - 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 15 77 - Fax 93 890 14 59 - E-mail: [email protected]
18 19
Seccions NotíciesNotícies Seccions
El festival de final de curs de la Secció de Dansa Assumpta Trens es va convertir, una
vegada més, en un espectacle total i una festa dels sentits. Les coreografies es van
complementar gairebé a la perfecció amb la música i sobretot amb un vestuari sublim.
Neus Fransi i el seu equip de coreografia (Maria Blanch, Mireia Cost i Toni Cruz) van
excel·lir novament en la posada en escena d’aquesta cita anual amb la dansa i el bon
gust que és el Festival Assumpta Trens. L’apoteosi final de color va ser una síntesi
perfecta d’un Coupage que va tenir tots els ingredients per omplir d’emoció el pati
de butaques d’un Casal atapeït d’un públic repetidament meravellats per l’allau de
sorpreses que es van anar produint al llarg de gairebé dues hores d’espectacle.
Més d’un centenar de ballarines, amb el contrapunt de tres ballarins amb personalitat,
van encadenar un conjunt de coreografies al ritme de músiques ben diverses, que
anaven des dels sons més actuals que triomfen entre la joventut a clàssics com
Strawinsky, Manuel de Falla o Bach, per no parlar de Nat King Cole o Luis Armstrong.
Ballet clàssic, flamenc, dansa contemporània i jazz es van anar succeint a un ritme
d’autèntics professionals. Els relleus, ben sincronitzats, demostraven que res s’havia
deixat a la improvisació i que, fins i tot la mainada, és capaç d’estar a l’alçada quan hi
ha una direcció que sap el que vol.
Nivell altíssim
Tot va estar a un nivell altíssim, però la bellesa i la qualitat del vestuari feia que
l’espectador pogués arribar a dubtar de si estava en un festival de dansa o
contemplant la desfilada de moda d’un dissenyador de renom. És per això que val la
pena esmentar els noms d’Amadeu Ferré, el responsable de la creació del vestuari, i
de les dues persones que van materialitzar aquestes autèntiques obres d’art: Teresa
Roquer i Anna Rosell.
Una altra de les virtuts, ja tradicionals, del Festival Assumpta Trens, és que llueixin
amb el mateix esplendor les menudes “flors de raïm”, les més petites de la colla, amb
la seva espontaneïtat i els seus moviments plens de gràcia, com el grup de ballarines
del “celler”, un grup de dones amb una llarga criança al darrere que van demostrar
solidesa i consistència a dalt de l’escenari. Entre aquests dos extrems virtuosos, hi ha
la resta de grups, d’edats ben diverses, que van aportar matisos diferents al conjunt
de l’espectacle. Una vegada més va deixar petjada el grup de flamenc, una dansa
universal que supera qualsevol dels tòpics que sovint es fan córrer.
Enologia en estat pur
Un bon espectacle sempre ha de tenir un fil conductor que doni estructura i
ajudi a encaixar les diferents peces de la composició. Aquesta vegada, exercint
d’experimentada enòloga, Neus Fransi va utilitzar el món del vi per vertebrar la seva
proposta i crear encara noves complicitats amb el públic. Les ballarines i els ballarins
es van transformar en raïms de les més diverses varietats (parellada, macabeu,
xarel·lo, ull de llebre, merlot o cabernet), però també es van saber transformar en
elements essencials per aconseguir que la vinya estigui ufanosa, com són el sol, el
vent i la pluja.
En definitiva, un bon “coupage” i la millor collita primerenca d’aquest 2008.
La Dansa va ser una festa dels sentits al Coupage de la Neus Fransi
El passat dia 3 de juliol la Junta Directiva de la Secció
Esportiva Casal de bàsquet va celebrar un acte d’homenatge
a Josep Pedrol, president fins aquest mes de juny de la secció
i Fran Chavalés, responsable tècnic juntament amb Manel
Bover.
A l’acte, celebrat en un restaurant de la vila, van assistir-hi el
president i el vicepresident de la Societat La Principal, Miquel
Àngel Garcia i Jordi Llurba, i l’actual Junta Directiva de la
secció de bàsquet, encapçalada pel recentment anomenat
president, Josep Gol.
També hi va assistir Edu Riu, jugador sorgit de la secció de
bàsquet del Casal i que va arribar a debutar a la màxima
categoria ACB amb el Ricoh Manresa on va jugar-hi durant
2 anys.
Josep Pedrol va rebre una placa en reconeixement a la tasca
realitzada durant els 8 anys en què ha exercit de president de
la Junta de la secció de bàsquet amb gran dedicació.
També es va fer entrega d’una placa a un sorprès Fran
Chavalés qui no s’esperava el reconeixement dels 25 anys com
a entrenador i formador de jugadors.
Josep Pedrol i Fran Chavalés, homenatjats per la secció de bàsquet i per la Junta Directiva del Casal
Josep Pedrol i Fran Chavalés acompanyats per Edu Riu en un moment de l’emotiu acte de reconeixement a la seva
tasca al capdavant del club
Per primera vegada a Vilafranca i amb el pavelló obert
a tothom qui hi va voler assistir, el passat 1 de març es
va disputar el Trofeu Escola Hongaresa d’Esgrima Casal
Vilafranca. La competició, que es va desenvolupar al pavelló
Joan Marquès de l’entitat vilafranquina, és un campionat en la
categoria absoluta de la modalitat “Sabre Mixta” d’esgrima i
hi van participar les escoles hongareses de Girona, Badalona,
Barcelona i Vilafranca amb alumnes a partir de 16 anys.
Tothom qui va voler va tenir l’oportunitat de veure per
primera vegada a Vilafranca i de prop un campionat
d’esgrima ja que el pavelló del Casal va estar obert amb
entrada lliure.
La competició es va desenvolupar pel sistema de rondes
d’eliminació curta, combats finals i va finalitzar amb un
lliurament de trofeus.
Es disputa el Primer Trofeu d’Esgrima Casal Vilafranca
La Neus, el seu equip i l’alumnat de l’escola de dansa, ens demostren any
rere any que la imaginació, el treball i la sensibilitat no tenen límits
El bàsquet enguany ha viscut la pitjor temporada que es pot
recordar. Desprès que anteriorment s’hagués baixat a segona
catalana, categoria a la que si va passar dos anys, l’equip
sènior va tornar a recuperar la categoria de primera catalana
desprès d’haver disputat una molt difícil promoció com a
quarts classificats, de la que finalment en va sortir guanyador
i com a primer d’aquests quarts, li donava ple dret a l’ascens
de categoria. Enguany les coses no van sortir gens bé i en el
primer partit a casa on a la vegada s’estrenava la reforma de
la pirmera fase d'obres del pavelló, s’aprofitava per part de
la directiva per fer la presentació oficial de tots els equips de
la Secció Esportiva Casal amb presència del president de la
Federació Catalana de Bàsquet Sr. Piquet. En aquest acte es va
aprofitar la visita de l’equip del Sant Joan de Mata (segon partit
de la temprada i primer a casa) per celebrar el XXVI Trofeu Fèlix
Trullàs, finalitzant el partit amb victòria forànea davant l’equip
contrincant del Casal a l’últim partit de la promoció d’ascens de
la temporada anterior.
Durant el campionat, l’equip va mostrar una manca d’alegria
i motivació oferint uns partits en els que van ser capaços de
doblegar al líder SESE a domicili i a casa i també al segon
classificat el Reus “Ploms” de manera categòrica, i va perdre
incomprensiblement davant d’equips de menys entitat que el
propi Casal, per acabar fatalment perdent la categoria de forma
insospitada baixant directament a segon acatalana com a últim
classificat.
En canvi, cal fer esment de la resta dels equips de base que
van tenir en general una bona actuació. Destacant la de l’equip
Cadet “B” que jugava a la categoria preferent, davant d'equips
de solera com el Cornellà, el Joventut de Badalona, el F.C.
Barcelona o el Manresa.
Destacar també, que enguany s’ha federat a un nou equip
de categoria Aleví que en el seu primer any ha cuallat una
temporada molt positiva. Cal indicar també, la formidable
i positiva actuació de l’Escola de Bàsquet del Casal on
per enèsima vegada els alumnes de Josep Mª Mateu han
aconseguit els màxims èxits del curs. Solament cal esperar
que l’equip sènior, mirall de tots els equips de l’entitat,
tingui una temporada millor que la passada i pugui retornar
a primera catalana, categoria que per solera és la que li
correspon.
Una temporada de bàsquet per oblidar
2120
Finca Masía Torreblanca, s/nSant Miquel d’Olèrdola
Tel.: + 34 938 915 066www.vinatorreblanca.com
Vins i CavesTorreblanca
Tel. 902 43 14 76Tel. 93 899 00 14Fax 93 817 27 55Pol. Mercaderies
c/ Font St. Llorenç, 13Vilafranca del Penedès
www.serviparty.comE-mail: [email protected]
SERVEI D’HOSTALERIALLOGUER DE MATERIAL
La nova pista i una categoria molt competida van fer patir als nostres jugadors
Notícies Seccions Seccions Notícies
Abril 2007
Roser Creixell, Roser Parellada
i Maria Ruiz aconsegueixen
un triplet de bons resultats al
campionat provincial de judo
Maria Ruiz, medalla de bronze
al campionat de Catalunya de
judo infantil
Gran èxit de participació al
2n torneig Sant Jordi de judo
a Vilafranca, organitzat per la
secció del Casal
Maig 2007
Roser Creixell, cinquena
al campionat d’Espanya
Universitari de judo
Juny 2007
El Judo Casal s’imposa en
benjamins i alevins a la lliga
de clubs “Amics del judo”
Oscar Barrado obté el cinturó
negre de judo pel Budo
Casal
Novembre 2007
Dues medalles de plata, una
de bronze i un 4rt lloc al
torneig infantil de la FCJiDA
Gener 2008
Roser Parellada tercera al
Rànquing Català
Febrer 2008
Marc Raventós i Gerard
Valls, assoleixen dues
medalles d’or al trofeu de la
Federació Catalana de Judo
en categoria infantil
Març 2008
Dues medalles de bronze i
dos lesionats al Campionat
de Catalunya de Kyus
Roser Creixell, Campiona
Universitària de Catalunya i
Xavi Laguna a un pas del
cinturó negre
Abril 2008
IV Trobada de judo familiar
amb la participació de
judokes, pares i familiars dels
grups de petits i mitjans
Roser Parellada, tercera al
cadet provincial
Maig 2008
Roser Creixell cinquena
al Campionat d’Espanya
Universitari
Els dotze judokes del Casal
s’emporten dotze premis del
24è torneig de judo Vila de
Bellpuig
Juny 2008
Raimon Milà obté la “línia”
complerta per al cinturó
negre
Festa de final de temporada
del Budo Casal al parc de la
muntanya de Sant Jaume
La secció de judo i taekwondo a tota màquina
Plaça de la Vila, núm. 6, 3r 2aTel. 687917020
E-mail: sonias@fi sioterapeutes.org
Tractament del dolorMassatge terapèutic
Tracatament de la columna vertebralLesions musculars i tendincioses
Reeducació en Neurologia Central(mètode Bobath)Drenatge Linfàtic
Sònia Sancehz PérezCol·legiada 4534
Al llarg d’aquests darrers quinze mesos, la secció de judo i taekwondo de l’entitat ha assolit grans fites
esportives alhora que ha fet partícips d’aquestes a pares i familiars.
Aquestes són algunes de les activitats més destacades des del passat mes d’abril del 2007:
COPISTERIA DE LA RAMBLA
Rbla. Nostra Senyora, 3308720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 26 16 Fax 93 817 26 17E-mail: [email protected]: copiadorespenedes.com
Fotocòpies b/nLàser color
Còpia de plànolsEnquadernacions
PlastificatsServei de Fax
Tractament de Textos
22 23
Daniela Feixas Entrevista
Daniela Feixas és per sobre de tot polifacètica. Teatre, música, trapezi, dramatúrgia… després de treballar en tantes disciplines artístiques, en quina et sents més còmode?Per una qüestió d’experiència em sento molt còmode fent
d’actriu i ara escrivint. Hi dedico moltes hores. Actualment
he recuperat el trapezi i també és fascinant. Tot i que, a
hores d’ara, ja no em faré trapezista, estic preparant un
espectacle de teatre i música en el qual el trapezi hi tindrà
un paper important. Aquesta disciplina la vaig descobrir
quan estava a l’Institut del Teatre. Ho vaig provar i em
va agradar molt. L’any passat vaig fer una obra al Teatre
Nacional on pujava al trapezi, a partir d’aquí m’hi he
tornat a enganxar.
Després de tants anys en el món del teatre, com defineixes la teva carrera?En aquesta professió et trobes amb moltes dificultats per
treballar d’una manera continuada, però en el meu cas
puc dir que ha estat una carrera prou homogènia i estable
dins de la inestabilitat. Tot just sortir de l’Institut del
Teatre, vaig començar a treballar d’una manera regular,
amb alguns buits, com li passa a qualsevol actor. Però
sí que he anat evolucionant: ara tinc una companyia i
estic intentant tirar endavant projectes propis. En aquest
sentit hi ha hagut una evolució. De fer d’actriu i esperar
que et truquin i participar dels espectacles que et surten,
a generar la meva pròpia feina. És molt més dur, més
arriscat, però sóc inquieta i no em va això d’esperar
una trucada. M’agrada generar idees i tirar endavant
projectes.
Una de les teves facetes que actualment està destacant més, és la de dramaturga. Què et va impulsar a escriure?És una cosa que sempre havia tingut present, escriure em
cridava l’atenció. De fet és una cosa que d’una manera o
altra fa molta gent. Arribes a casa i escrius coses i no saps
si mai aniran a parar a algun lloc. Anar coneixent el teatre
i el fet de tenir experiència en tota la seva maquinària
va fer que m’atrevís a donar forma d’obra de teatre als
meus escrits. Vaig començar a fer-ho per la necessitat de
crear i expressar. Sovint l’actor és menys creador del que
espera, és un executor i està al servei del director, del text,
de l’escenografia, del vestuari i el seu espai de llibertat
de creació, al final, pot arribar a ser molt petit. En canvi,
escriure és la creació en estat pur, en aquest sentit és
més arriscat, però també molt més fascinant.
No has estat mancada de reconeixements en aquest aspecte. L’any 2004 vas obtenir el premi Octubre de Teatre, un guardó que va avalar la teva qualitat com a escriptora.
Va ser sorprenent, perquè quan escrius penses: “bé i ara
què faig amb això que tinc?”
Una de les sortides és enviar-ho a premis. El teatre
l’escrius per ser representat, fa il·lusió que te’l publiquin
però vols que tingui una sortida a l’escenari. El vaig enviar
a l’Octubre perquè vaig veure el jurat, hi havia la Carme
Portacelli i el Mario Gas, vaig pensar que potser el meu
text podia connectar amb ells. Aleshores un dia em van
trucar perquè anés l’endemà a València a recollir el premi.
Entrevista
E n t r e v i s t a
Daniela Feixas
La torrelavitenca Daniela Feixas, és una de les actrius joves que
destaquen en el món del teatre català. Els més de 10 anys que
porta ininterrompudament sobre els escenaris avalen la seva qualitat com a actriu. Tanmateix, Daniela Feixas destaca recentment per la
seva faceta de dramaturga. La seva segona obra Només Sexe va ser
guardonada amb el premi Octubre de Teatre el 2004 i la seva tercera
obra Un lloc conegut ha estat dirigida per Carme Portacelli, una de les directores més reconegudes del
panorama català. La seva inquietud en tot el que es refereix a l’art, l’ha
portat a experimentar en camps tan diversos com la música, la dansa,
el cinema o el trapezi. Des d’obres shakespearianes i del teatre clàssic fins
a Plats Bruts i el teatre contemporani de LaBute figuren com a part del seu
currículum. El Casal l’ha convidat a participar a les Nits de Tast que ofereix
als alumnes de l’Escola de Formació i iniciatives teatrals. Daniela Feixas ha estrenat els Tasts amb la sessió
“Quan l’actor i l’autor són la mateixa persona”, on ha exposat la seva
experiència d’actriu i dramaturga.
Maria Muñoz Galofrè / Fotografies : Toni Galitó
“Les Nits de Tast són molt
estimulants per als alumnes,
compartirexperiències i reflexions és sempre molt enriquidor”
Vaig pensar que era una broma. No m’ho podia creure.
Fa molta il·lusió, perquè escriure una obra és un procés
complicat, no és fàcil i intento que el text sigui compromès.
Vull ser honesta quan escric, posar-hi de la meva ànima, que
no vol dir de la meva experiència personal. Quan de sobte
algú connecta amb el que has escrit i et dóna un premi, fa
molta il·lusió.
I la teva intuïció no va fallar: finalment la Carme Portacelli ha estat la directora d'Un lloc conegut, una obra que hem pogut veure recentment a Vilafranca i que ha tingut molt bones crítiques. Sí, a partir del premi ens vam conèixer. Em va explicar
perquè va decidir triar l’obra pel premi i vaig pensar que
havia entès molt bé el que havia volgut dir amb els meus
personatges. Llavors, quan vaig tenir la següent obra escrita,
li vaig ensenyar. A partir d’aquí tot va anar rodat.
Un lloc conegut és un thriller psicològic amb final obert i que no deixa indiferent. Quina realitat és la que hi reflecteixes?El que m’agrada és gratar, buscar en la naturalesa humana.
Descobrir de què estan fets els sentiments de l’home, les
seves febleses. M’obsessiona com som de cara enfora i què
amaguem. Escarbant en això, el que m’acaba sortint són
obres on entres a la psicologia dels personatges, buscant
les diferents capes. Per exemple el personatge de la Glòria a
Un lloc conegut, és el d’una persona amb èxit professional,
reconeguda, amb diners. Poc a poc, a través d’un fet fortuït,
es va descobrint què hi ha darrere de tot això, i s’hi desvetlla
un personatge torturadíssim, amb un peu a la bogeria, molt
inestable i feble. És tot això el que a mi m’interessa retratar.
Entre el teu currículum s’hi troben obres de tots tipus. Quins són els personatges que més t’agrada interpretar?Qualsevol personatge és bo si està ben escrit i tens un bon
director que t’hi ajuda a entrar. És igual quin és. El més
important és tenir un bon material a les mans. A vegades he
fet personatges petits però fascinants i de gran complexitat. Per
exemple en el Titus Andrònic, interpretava la filla. De seguida li
tallen la llengua i els braços. Ha estat un dels personatges que
més m’ha marcat, perquè construir un personatge que no té text
i no pot gesticular amb les mans és molt interessant. Això era
Shakespeare. Després vaig fer un Neil LaBute que és un autor
contemporani. Es tractava d’un monòleg asseguda en una cadira
durant 40 minuts amb una càmera enfocant la cara. Aquestes
dues han estat les millors experiències que he tingut com a
personatge i els dos vénen de móns oposadíssims. Un és teatre
contemporani i gairebé com si fos cinema amb una interpretació
minimalista i l’altre un Shakespeare, un personatge grotesc que
requeria una interpretació molt física, molt oberta. Està molt
bé variar, als actors ens agrada canviar de registre, interpretar
personatges que et permetin explorar coses noves.
També has fet cinema i televisió. Com ha estat l’experiència d’actuar per a les pantalles?No hi tinc tanta experiència com la que tinc amb el teatre. De
cinema n’he fet poquet i intervencions curtes. M’agrada, però
tot depèn del producte, del guió i del director. A Catalunya es
fan coses de qualitat. Tanmateix, sí que és veritat que la tele
encara té el dictat de l’audiència, hi impera la necessitat de
fer productes per a tots els públics i a vegades voler arribar
a tothom fa que prenguis pocs riscos. Crec que falta risc
a la tele. Ara que arriben tantes sèries de fora, veus que
es poden fer productes bons i amb bons guions, amb risc,
compromesos. Aquí hi falta una mica aquest factor. Tot i que
hi ha bons productes com per exemple Porca Misèria. En
cinema també hi ha molts bons directors i guions.
Els alumnes de Teatre del Casal han pogut gaudir d’una Nit de Tast on has compartit amb ells les teves experiències com a actriu consolidada. Com ha funcionat aquesta iniciativa?És una idea molt interessant. Jo he assistit a iniciatives
semblants amb professionals del teatre i crec que compartir
experiències i reflexions és sempre molt enriquidor. Per als
alumnes és estimulant. El Casal pot comptar amb mi per
portar a terme aquest tipus de tallers, perquè són molt
positius i crec que n’hi hauria d’haver més.
Quines qualitats creus que ha de tenir un bon actor?Un actor ha de ser dúctil, receptiu, sensible, una mica
camaleònic, no només pel fet d’haver d’entrar en la pell
dels personatges, sinó perquè haurà d’estar en mans de
diferents directors i ha de saber arribar a un lloc i entrar en
la dinàmica, perquè normalment l’actor no tria el projecte.
Tu ets una peça més que ha de saber encaixar en un equip.
És una cosa que l’he anat valorant amb els anys. Amb el
temps, t’adones de la importància d’aprendre això. Fa que
la feina sigui millor, que la gent se senti còmode amb tu i et
torni a trucar.
Quin consell li donaries a l’actor que està començant i es planteja anar més enllà del teatre amateur?Sobretot tenir paciència, intentar ser conseqüent amb
un mateix, no deixar-se portar. És una feina on ets
constantment jutjat, forma part de la vida de l’actor.
Crec que s’ha de fer un treball personal fort, perquè no
se t’emporti amunt i avall. És una feina inestable, molt
capritxosa. Ho estàs fent tot i de cop no fas res. S’ha de ser
molt perseverant i constant i tenir una estabilitat interior
molt forta perquè a l’exterior no la tens. Necessites molta
seguretat en tu mateix, capacitat de treball i de resistència
en els moments difícils.
Ser actor sempre és inestable. Hi ha actors i actrius que
tenen grans carreres reconegudes i de sobte, et diuen que
estan molt angoixats perquè durant un any no han rebut cap
trucada, i penses “com pot ser?”. Hi ha la famosa anècdota
de la Bette Davis que mostra com és la inestabilitat de
l’actor. Un dia, cansada que no li donessin cap paper, va
posar un anunci al diari que deia “Actriu amb Oscar busca
feina”. Imaginem-nos com és. Un ha de tenir recursos. Fer
classes per exemple. Jo he decidit muntar una companyia
i tirar endavant les meves coses, però sobretot el més
necessari és mantenir la calma.
Vas néixer a Torrelavit. Continues vinculada al Penedès?Després de 10 anys a Barcelona, torno a viure a Torrelavit.
Vaig tenir una filla i vam decidir tornar-hi. He estat donant
classes de teatre a l’escola de Torrelavit, però la feina la tinc
a Barcelona i no m’ho vaig poder combinar. Em va saber
molt greu perquè m’agrada estar vinculada a la vida del
poble.
Quins són els teus projectes més immediats?Estem assajant l’obra Només Sexe i l’estrenarem a l’abril
al Versus Teatre a Barcelona. És el més immediat. De fet
sempre estic escrivint. Tinc una obra acabada i n’estic
escrivint una altra, però encara no sé si arribaran a bon port.
També treballo en l’espectacle del trapezi. Sóc inquieta,
sempre tinc algun projecte nou al cap.
24 25
Daniela Feixas Entrevista
fi res · teatre · gravacions · audiovisuals · il·luminaciódisco mòbil · recitals · concerts · solucions acústiques
competicions esportives · instal·lacions · etc...
LLOGUER I VENDA
Contractació de:infl ables · mags · vedets · dragqueens
pallassos · orquestres · companyies teatralscanons d'escuma · humoristes · havaneres
transformistes · parcs infantils · circuit de quadsbrau mecànic · burro català mecànic
distribuïdor ofi cial:
c/ Benefi cència, 30 Tel. 93 892 13 55 - Fax 93 818 25 29
Vilafranca del Penedès
Foto Jaume Felipe, de l’obra Un lloc Conegut que es va representar a Cal Bolet
SONORITZACIONS
IL·LUMINACIÓ[email protected] - www.jbdson.com
26 27
Joan Güell Entrevista
26
Anna Maria Ruiz Casals / Fotografies : Toni Galitó
Joan GüellE n t r e v i s t a
Cronològicament trobem que un dels primers projectes assolits com a president del Casal va ser la realització de la sala 2 del cinema. Què en recorda de l’experiència i com la valora?Aquest va ser el primer projecte important que vam tirar endavant amb la Junta i de novato
encara com a president, vaig disfrutar molt fent-la, vam treballar amb moltes ganes i il·lusió
perquè fos realitat i valoro la feina i el resultat com a molt bons.
Un segon projecte d’importància per a l’entitat va ser la remodelació de la caixa escènica del teatre...En aquest cas, tot i que es va aprofitar per a millorar alguns aspectes del que era
l’estructura del Casal inicial com els conductes de l’aire condicionat i tenint en compte
que el pati de butaques va quedar igual, la reforma important va ser a la caixa escènica
des de tot el que és l’escenari, que vam avançar un parell o tres de metres de dins
enfora per tenir més espai interior, el terra de fusta es va fer de ciment... el que al final
va suposar una obra molt important gràcies a la qual ara per ara el Casal compta amb
un escenari preparat.
Cal ara alguna empenta per poder portar encara més obres i espectacles al Casal? I la resposta del públic?Les obres importants o grans valen molts diners i hem d’anar sospesant la balança entre la
gent que pot venir a teatre i el que val l’obra tenint present que de negoci no en farem gaire.
Com a màxim farem el que hi hem invertit o fins i tot hi perdrem diners, cosa que hem de
mirar d’evitar, però, és clar!
La remodelació de la pista de bàsquet ha estat un altre dels grans projectes realitzats durant el seu mandat...Sí, aquesta també ha estat una obra molt important per a mi i vaig voler-hi dedicar més
temps per veure com havia de quedar, com s’havia de plantejar, vaig fer un seguiment de
les obres amb els arquitectes perquè tenia molt d’interès que quedés bé.
Joan Güell i Larios ha estat president del Casal els darrers tretze anys i ja n’havia esta dos com a membre de la Junta. D’aquests quinze anys afirma tenir molts bons records: defineix la sala 2, la remodelació del teatre i la millora de la pista de bàsquet com a grans projectes realitzats, afirma haver-ne quedat per fer i recomana a la nova Junta escoltar els socis.
Per algun motiu especial? Doncs mira perquè de petit ja hi havia jugat, havíem vingut
a entrenar-nos de vegades de matinada i llavors la pista no
tenia ni sostre. Per això els que hem estat al Casal que ho
hem vist de petits poder fer una pista tant gran i tan maca
és molt important.
De tota manera tretze anys donen per molt i més en una entitat amb moltes seccions, moltes activitats, molta gent vinculada... a part d’aquests tres grans projectes n’hi ha hagut d’altres?Ens hem anat trobant amb petites coses que s’han hagut d’anar
arreglant perquè en una casa sempre hi ha coses de reparacions
o manteniment com ara les obres derivades del nou arrendament
del bar del Casal o els nous espais per a l’Escola de Teatre. En
un altre sentit, també ha estat una fita important i a la vegada
tot un honor presidir la celebració del centenari de l’entitat per la
qual durant tot un any vam fer tràmits i visites als presidents de
la Generalitat, Diputació i Parlament, entre d’altres.
N’ha quedat algun, de projecte per fer?Jo hauria volgut aconseguir cobrir el pati Carbonell, el que
queda a l’esquerra de la sala mirant l’escenari, perquè els
equips de bàsquet de les categories més petites hi poguessin
entrenar. És una pista amb moltes possibilitats i espero que
sigui un projecte que la nova Junta del Casal tingui present.
Aquest és un dels temes que ens han quedat pendents així
com la construcció dels nous vestidors de la pista de bàsquet.
El Casal de fa tretze anys amb el d’ara, en quins aspectes ha canviat?Ha canviat molt, molt perquè s’ha rejovenit molt amb
l’entrada de socis més joves, el que ha suposat un impuls
important per a les seccions. Els joves ens van bé perquè el
soci gran sol ser més sentimentalista i conservador i al soci
jove si no li dones res, es dóna de baixa i ja està, utilitza
serveis dels que oferim com l’Escola d’anglès o el bàsquet,
per exemple, i quan ja no li cal es dóna de baixa i ja està.
No tenen aquest sentiment que tenim els més grans de ser
socis del Casal perquè és una cosa de Vilafranca!
Llavors cal tenir-ho en compte i anar renovant?És clar i per això sort en tenim del gerent de l’entitat que
ens ha anat assessorant i localitzant formes per atraure i
mantenir el soci jove. Amb la incorporació del Salvador s’ha
donat un impuls del cent per cent a l’entitat i sobretot tenint
en compte que tots els membres de la Junta tenen els seus
llocs de treball fora de l’entitat. És una feina que sense un
treball d’equip no es pot fer, no és la feina del president sinó
de tota la Junta per tal de poder fer coses.
Quin és el seu sentiment en el moment de deixar de presidir el Casal?Em sap greu perquè amb aquests anys t’acabes estimant
l’entitat però a la vegada entenc que s’ha de donar pas a
gent nova i més jove.
Realment li sap greu ja que Joan Güell acaba la frase emocionat i s’eixuga un parell de llàgrimes.
Com veu la nova Junta del Casal?La Junta actual de la societat està formada per gent jove,
amb moltes ganes, tenen estudis fins i tot de caire econòmic
per la qual cosa estan avesats en gestionar empreses. Això
és molt important i pot ser molt beneficiós per l’entitat ja
que del que es tracta és de gestionar les aportacions dels
socis i de les que ens puguin arribar per altres vies. En
aquest sentit sempre hem mantingut bones relacions tant
amb l’Ajuntament de Vilafranca com amb la Generalitat o el
Consell Comarcal perquè són els ens que ens poden ajudar
i ens poden atorgar subvencions.
Quin lloc creu que ocupa el Casal dins l’oci i la cultura de Vilafranca i la comarca?És agraït i enriquidor veure que s’organitzen activitats
o espectacles i que la gent ve, potser no hi ha aquest
sentiment casalista tan profund com anys enrere, però
només la resposta de venir i participar en el que s’organitza
segons el que agrada o motiva a cada soci ja és important. El
Casal compta amb moltes seccions i amb gent cada cop més
preparada per donar un bon servei.
Tenint en compte la seva experiència, quin consell donaria als membres de la nova Junta del Casal? El consell que els donaria és que s’escoltin molt els associats
perquè sí que n’hi ha que es queixen per queixar-se però n’hi ha
que es queixen perquè veuen coses que no es veuen des de dintre.
Així es té un punt de vista diferent i es pot canviar de rumb.
Joan Güell, que ha deixat el càrrec després de vuit anys de mandat tal i com marquen els Estatuts del Casal, ha volgut recalcar l’agraïment a tots els companys de Junta i al personal de l’entitat ja que sense ells no s’hauria pogut arribar fins aquí havent aconseguit les fites esmentades.
Al llibre del centenari de la societat, Joan Solé Bordes ja el va anomenar “el president del Centenari, tant per la coincidència de la celebració dins el seu mandat, com per la necessitat de posar al dia aspectes diversos d’una entitat que ha d’adaptar-se a les exigències del segle XXI, des de la reforma dels Estatuts (...) fins a la reforma de la caixa escènica.”
29
Joan Güell Entrevista
28
Entrevista Joan Güell
30
Reportatge L’escola de teatre
31
La “pista” del Casal de Vilafranca és un dels espais de joc més coneguts i entranyables del món del basquetbol català. Aquesta pista ha vist córrer pel damunt del seu paviment cinc generacions de jugadors de Vilafranca i comarca que defensant la samarreta del Casal han fet del bàsquet una bona part de la seva vida i han adquirit valors que anys després encara perduren.Per poder continuar aquesta tasca iniciada l’any 1951 tocava renovar, i per aquest motiu des de la Junta Directiva de l’entitat i d’acord amb la secció esportiva i els pares dels jugadors es va impulsar el projecte de millora de les instal·lacions que acolliran i veuran jugar les properes generacions del basquetbol comarcal.
Reportatge
Anna Maria Ruiz Casals / Fotografies : Societat La Principal
La pista del Casal es converteix en pavelló Joan Marquès
El passat 29 de setembre en el decurs dels actes de les Festes de la Mercè va tenir lloc
l’estrena oficial de la remodelació de la pista de bàsquet que, en una primera fase ha consistit
en la millora del terreny de joc, dels accessos i de la grada pels espectadors. La nova pista es
va estrenar amb un partit entre els equips del Casal i el Sant Joan de Mata en el decurs del
qual es va fer, a més, l’homenatge a Joan Marquès, històric impulsor del bàsquet a la vila i que
ha donat nom a la instal·lació casalista.
Va ser la Junta Directiva de l’entitat qui va promoure, i posteriorment va aprovar l’Assemblea
General, que la pista un cop remodelada s’hagi passat a dir pavelló Joan Marquès i Carbó,
qui fou una de les figures més destacades al llarg de bona part dels cinquanta-set anys
de vida de la secció esportiva del Casal. Aquest modest barber vilafranquí va ser un dels
impulsors del projecte de creació de la secció esportiva i va dedicar més de quaranta anys
de la seva vida a formar i entrenar centenars de joves de Vilafranca que van trobar en ell tot
un referent a seguir. Per aquest motiu el Casal, a través de l’Assemblea General del 19 de
juny de l’any passat va acordar que aquest espai de formació de joves i infants de la nostra
vila tingui el seu nom i perduri en el record la seva petjada, tal i com es reflecteix en la placa
que es va destapar les personalitats i família que van assistir a l’acte i on es pot llegir:
“La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, a la memòria de Joan Marquès i Carbó,
en reconeixement a una vida dedicada al bàsquet i al Casal”.
Van assistir a l’acte uns dos-cents espectadors i diferents personalitats i autoritats locals, com
l’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, els membres de la secció de bàsquet, amb Josep Pedrol
al capdavant, i de la Junta, encapçalada pel president Joan Güell, a més del president de la
Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet, qui va recordar el seu pas per Vilafranca com
a jugador visitant a la pista casalista. Una neboda de Joan Marquès, en representació de la
família, va rebre una placa commemorativa de l’acte.
32 33
De pista a pavelló en condicions per afrontar el segle XXI
Amb l’objectiu de convertir l’antiga pista en un pavelló
adaptat als requeriments del segle XXI aquesta primera
fase de millora del pavelló Joan Marquès ha comprès
la remodelació de l’espai de joc i per al públic i el
vestuari dels àrbitres. Concretament les obres van consistir
en l’eliminació de la tanca d’obra que encerclava la
pista, l’adequació de la pista a les mides reglamentàries
(28x15 m), l’eliminació del vestuari dels àrbitres a peu de
pista i el trasllat al primer pis, la instal·lació de cistelles
suspeses del sostre, instal·lació de linòleum amb espuma a
sota per amortir els salts i una zona de premsa elevada de
les grades. També es va construir de nou la zona de grades
amb la col·locació de seients i l’eliminació de dues de les
grades que envoltaven la pista per tal de fer la zona de joc
més diàfana. Queden situats a un mateix nivell la pista i els
laterals, es van adquirir nous seients per a les graderies i
queden definits nous espais per a la publicitat. Aprofitant
les obres es van eliminar goteres i es va solucionar el
sistema de recollida d’aigües a través de terra. Finalment
també es van adequar els accessos al pavelló amb la
supressió de barreres arquitectòniques. Queda per una
segona fase la remodelació dels vestidors dels jugadors
que, juntament amb els àrbitres se situen al primer pis de
les instal·lacions.
Es tracta d’un projecte de l’arquitecte David Delgado Vendrell
la realització del qual ha comptat amb el suport econòmic
inicial de l’Ajuntament de Vilafranca segons el conveni signat
en el seu moment per l’alcalde i el president de la societat.
En el conveni s’establia que, amb l’objectiu de potenciar
la pràctica d’activitats físiques i esportives a Vilafranca,
i millorar-ne l'accessibilitat, l’Ajuntament col·labora amb
la quantitat de 100.000 euros en aquest projecte. En
contrapartida, el Casal posa la instal·lació esportiva a
disposició de les escoles que ho necessitin durant tres
matins a la setmana. També l’Ajuntament podrà fer ús de
les instal·lacions gratuïtament per activitats d’interès general
fins a un màxim de cinc vegades cada any.
1. Vista panoràmica de la pista del Casal abans d’iniciar les obres de millora. 2. L’entitat va presentar el projecte de millora a la Federació Catalana de Bàsquet. A la imatge podem veure al president de la Federació, Enric Piquet seguint la presentació de Joan Güell. 3. Signatura del conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca. 4. L’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve; el regidor d’esports, Josep Colomer i el president de l’entitat segueixen les explicacions sobre l’evolució de les obres, per part del gerent. Salvador Casals. 5 i 6. Una part important de les obres va consistir en l’enderroc de la tanca perimetral, les antigues grades i els vestidors dels arbitres, que estaven a tocar de la pista i la reconstrucció de tot el sistema de recollida d’aigües i clavegueram del pavelló, que era totalment insuficient. 7. Imatge de les graderies reconstruïdes i de les noves cistelles de competició suspeses del sostre i de les noves cistelles per l’escola de bàsquet suspeses a la paret. 8. La fase final de les obres va consistir en construir els nous vestidors dels arbitres a les antigues dependències de la sala de lectura, instal·lar el nou paviment tècnic adequat per la pràctica del bàsquet i les feines de pintat del pavelló. 9. El marcador electrònic va ser traslladat per millorar la seva visibilitat i tota la publicitat del pavelló va ser reestructurada per donar-li una homogeneïtat general amb un nou sistema de lones tèxtils. 10. Vista panoràmica del pavelló, un cop finalitzades les obres.
1
5
9
4
8
2
6
10
3
7
34 35
Reportatge
Una pista que es cobria el 1974
L’abril de 1951 neix la secció esportiva del Casal i amb ella vindria l’ocupació del pati del passatge Alcover que durant molts anys
va ser l’accés al teatre, per convertir-lo en pista descoberta per practicar l’hoquei patins i, sobretot, el bàsquet. El 1974, després de
fer incomptables gestions davant la Diputació de Barcelona i el seu president, Joan Antoni Samaranch, la tenacitat i la insistència
de l’equip de gestió encapçalat per Magí Sol, van aconseguir el seu objectiu, una subvenció que faria possible un dels grans somnis
d’aquella Junta i que transformaria la pràctica de l’esport al Casal i a Vilafranca, el cobriment de la pista de bàsquet. Abans de l’actual
remodelació, una de les darreres intervencions importants a la pista va ser l’any 1980 i va consistir a dotar el recinte d’un fals sostre
que donés més lluminositat i aportés més confort i aïllament climàtic.
La junta directiva de l’entitat va promoure que la pista del Casal, un cop remodelada, passes a anomenar-sePAVELLÓ JOAN MARQUÈS I CARBÓ
Una de les figures més destacades al
llarg de bona part dels 56 anys de vida
de la secció esportiva del Casal va ser
Joan Marquès. Aquest modest barber
vilafranquí va ser un dels impulsors del
projecte de creació de la secció esportiva
del Casal i va dedicar més de 40 anys
de la seva vida a formar i entrenar a
centenars de joves de Vilafranca que van
trobar en ell tot un referent a seguir.
Per aquest motiu, des de l’entitat es va
demanar a l’assemblea general de socis
del juny del 2007 que aquest espai de
formació de joves i infants de la nostra
vila tingues el seu nom, fent perdurar a
la memòria la seva petjada.
El 29 de setembre tenia lloc la
inauguració oficial del pavelló i tot el
públic assistent, acompanyat per la
família de Joan Marquès va poder seguir
amb emoció el discurs de l’historiador
Ramon Arnabat i les paraules que
l’alcalde de Vilafranca , el President de
la Federació i els màxims responsables
del Casal i la secció esportiva dedicaven
a la figura més important del basquetbol
Casalista, en Joan Marquès.
1. Abans de ser una pista esportiva, l’espai que ara ocupa el pavelló era un jardí d’estiu que a més, donava accés al teatre. 2. Un partit a la vella pista casalista - encara descoberta - amb el lateral del teatre ben visible. 3. Operaris treballant en la cobertura i tancament lateral de la pista de bàsquet l’any 1974. 4. Instantània d’un partit amb la cobertura realitzada, però amb el teulat d’uralita a la vista. 5. Imatge que mostra un dels darrers treballs importants duts a terme al pavelló l’any 1980 i que va consistir en l’aïllament del sostre
1 2
3 4 5
36 37
Reportatge La revista del Casal
La Revista del Casal, la revista d’una generacióUn llibre, un facsímil i una conferència van servir per recordar, al llarg del mes d’abril del 2007, la importància del patrimoni cultural i literari que van deixar els set números de ‘Revista del Casal’, publicats durant el 1931, i la rellevància intel.lectual dels que la van fer possible.
Pere Lobato / Fotografies : Fèlix Miró
d’aquesta entitat. El llibre, publicat per la diada de Sant Jordi
de l’any passat, planteja una descripció social, cultural, política
i econòmica del context històric en què s’emmarca l’aparició
de la Revista del Casal, i l'avalua com un dels moments més
intensos i reeixits de la Vilafranca del segle XX, especialment en
el terreny cultural. En una primera part s’hi fa una anàlisi global
i en una segona es recullen unes breus biografies d’algunes
de les cares més visibles de la cultura vilafranquina del primer
terç del segle XX i vinculades a la Revista. L’edició del llibre es
va complementar amb la publicació d’un facsímil del primer
número de la Revista, aparegut el setembre del 1931, només
cinc mesos després de la proclamació de la Segona República.
Aquest facímil, la publicació del qual ha suposat un gran esforç,
és una molt bona oportunitat per tenir a les mans el treball
que ara estem commemorant. Un tercer element d’aquest
recordatori va ser la conferència que l’historiador Josep Maria
Roig i Rosich (especialista en història política de la Catalunya
del primer terç del segle XX) i els mateixos Arnabat i Solé i
Bordes van oferir per Sant Jordi del 2007, amb la Revista i els
seus temps com a protagonistes.
El primer terç del segle XX va ser una època de canvis. La vida
social i cultural de la Vilafranca dels primers anys de segle no
s’assembla gens a la que la mateixa població viuria només vint
anys després. La proclamació de la Segona República va ser el
punt màxim d’una eclosió de llibertats que va afavorir l’activitat
cultural i política de la vila. Malgrat tot, aquest ambient ja
s’havia anat forjant en els anys previs, i és en aquest context
que s’han de situar tots els noms abans apuntats. Vilafranca
va viure el tombant de segle que continuava sent una vila
eminentment agrària, en què una quarta part de la població es
dedicava a l’agricultura i una altra quarta part formava part de
la menestralia. L’economia vilafranquina era extraordinàriament
marcada per l’elaboració de vins i aiguardents, amb una notable
activitat exportadora, que la situava com una de les principals
poblacions catalanes (si no la més important) en aquest sector.
Però en l’àmbit cultural presentava moltes mancances. No hi
havia cap equipament cultural d’ús públic, i no va ser fins a
la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914) que es va
començar a plantejar la necessitat de resoldre aquest dèficit.
Els anys vint ja van començar a dibuixar un canvi de rumb en
molts aspectes, sobretot en el polític i el cultural, precedint la
proclamació de la Segona República.
Abans de l’aparició de la Revista del Casal de la Principal,
totes les publicacions existents a la vila eren bàsicament
òrgans d’expressió de partits polítics o d’entitats profundament
marcades per alguna de les ideologies pròpies d’aquells anys.
Així trobem diaris i setmanaris com El Labriego (el degà de la
premsa vilafranquina, del Centre Agrícola del Penedès, que
desapareixia el 1916), Acció (d’Acció Católica) Fructidor (del
Centre Republicà Federal), Abril (d’ERC)… Les seves pàgines
serveixen per fer un recorregut per la història vilafranquina
d’uns anys d’intensa activitat política, malgrat les limitacions
que, en el cas de la dècada dels vint, va imposar la dictadura
de Primo de Rivera. Van ser també anys de conflictivitat social,
especialment al camp i encara més concretament en el sector
vitivinícola. Una conflictivitat mal resolta que arribaria fins a
l’esclat de la guerra civil. La premsa del moment es va fer un
ampli ressò d’aquella situació.
La proclamació de la Segona República és un salt important en
la història de Catalunya i de la resta de l’Estat, però el nou govern
tenia una difícil herència per resoldre. Tampoc no hi ajudava el
context internacional, aclaparat per una forta crisi econòmica
(arrossegada pel crack del 1929 als EUA) i l’auge del feixisme i
el nazisme. Entre la molta feina a fer, un dels maldecaps al qual
calia fer front va ser la conflictivitat social, que al Penedès no
va desaparèixer. Ben al contrari, la Llei de contractes de conreu
que va intentar tirar endavant el govern autonòmic d’ERC, que
beneficiava especialment l’accés dels rabassaires a la propietat
de la terra, va generar més tensió al camp. L’oposició dels
propietaris, defensats per l’Institut Agrícola Sant Isidre i la Lliga
Regionalista, va aconseguir a Madrid que el govern de dretes
sorgit de les eleccions del 1934 aturés les intencions del govern
de Lluis Companys, fet que va allargar el clima d’enfrontament
entre rabassaires i propietaris. Tant és així que a Vilafranca “el
conflicte agrari és el centre dels conflictes socials i polítics del
moment”, diu l’historiador Ramon Arnabat, coautor del llibre La generació de la Revista del Casal de la Principal.
Ara fa 77 anys van sortir de l’antiga imprempta vilafranquina
Claret els set números de la Revista del Casal de la Principal.
Va ser una publicació amb una vida curta, del setembre del
1931 a l’abril del 1932, però que el mateix pas del temps l’ha
anat situant en un lloc d’honor entre totes les publicacions de
l’època. Va ser una publicació vinculada a una entitat, amb
un plantejament que fugia netament de la voluntat de ser
només un butlletí que reflectís l’activitat estrictament pròpia
del Casal. Va ser així com per les pàgines de la revista s’hi van
publicar articles i estudis de tota una generació d’intel·lectuals
i activistes culturals de la Vilafranca del primer terç del segle
XX. Pere Mas i Perera, Rodolf Llorens i Jordana, Pere Grases, el
pare Martí Grivé, Antoni Mestres Jané, Dolos Calvet… Són noms
propis d’aquella època. Tots ells van desenvolupar una activitat
artística o de pensament que es va anar diversificant en molts
camins. Però un camí comú a tots ells és la seva presència
a la Revista del Casal de la Principal, una publicació que va
sobresortir per la seva qualitat, i a la vegada per haver formulat
un exercici ‘periodístic’ que anava més enllà de la relació
orgànica a un partit polític. Tota una originalitat per l’època que
es tracta. La Societat la Principal no ha volgut passar per alt
aquest aniversari, evitant que caigui en l’oblit una les iniciatives
de les quals aquesta entitat se’n sent més orgullosa.
L’any passat, la celebració d’aquests tres quarts de segle és el
que va portar a la publicació del llibre La generació de la Revista del Casal de la Principal, societat i cultura a la Vilafranca de la Segona República. Els seus autors són els historiadors Ramon
Arnabat i Joan Solé i Bordes, qui ja va treballar intensament
en la recerca historiogràfica del Casal en motiu del centenari
El catedràtic Josep M. Roig i Rosich i els historiadors Joan Solé Bordes i Ramon Arnabat van fer un dibuix impecable dels moviments socials
i culturals a Catalunya i el Penedès que van fer sorgir moviments com els de la fundació de la nostra revista
Reportatge La Revista del Casal
La Vilafranca republicana
A Vilafranca, el primer alcalde de la Segona República va ser
Josep Masachs (de l’Esquerra Republicana de Catalunya), que
va dimitir l’octubre del 1932 i que posteriorment accediria
novament a l’alcaldia el 1935, ara ja com a alcalde de la Lliga
Regionalista. Pel que fa als partits, la vila gaudia d’una àmplia
oferta, especialment entre les esquerres. També els sindicats
tenien una forta presència, que en el cas de la CNT va ser
majoritària. El nivell de polarització entre esquerres i dretes
majoritari a tot el país no va tenir Vilafranca com a excepció.
A la capital de l’Alt Penedès, les comeses electorals durant
el periode republicà van evidenciar que la diferència electoral
entre les dretes i les esquerres no eren tant grans com ho eren
al conjunt de la comarca (a favor de les formacions d’esquerra).
Per exemple, a les eleccions municipals del gener del 1934, la
Coalició d’Esquerres Republicanes (que sumava els federals,
l’Acció Catalana Republicana i ERC) es va imposar a la
Candidatura Vilafranquina (integrada pel partit radical i la Lliga
Regionalista) per 2.595 vots a 2.475.
Malgrat totes les dificultats que se li plantejaven sobre la taula, el
govern republicà municipal no va caure en la paràlisi en alguns
aspectes importants. Un de central, i que d’alguna manera té a
veure amb la generació de vilafranquins vinculats a la Revista
del Casal de la Principal, és el de l’educació. Tant el govern de
Madrid, com el de Barcelona i com els ajuntaments van fer un
salt qualitatiu molt notable quant a la formació, des dels més
petits fins als adults, en benefici d’una escola laica i pública. A
Vilafranca, l’edifici de l’antiga caserna militar va acabar acollint
les escoles públiques i la biblioteca (inaugurada el 31 d’agost
del 1934), la primera a Catalunya que disposava d’una sala
dedicada als infants. El renovador mètode pedagógic de l’escola
Montessori també va ser present a la vila, amb l’obertura de la
primera escola que s’obria a Catalunya (fora de Barcelona) amb
aquest plantejament educatiu. Es coneixia pel nom de Casa
dels Nens i es va mantenir activa fins a l’esclat de la guerra civil.
Vilafranca va ser durant la Segona República un referent sobre
el que s’estava fent en l'àmbit educatiu. A això cal sumar la
feina del catedràtic Josep Estalella, un vilafranquí que va dirigir
l’Institut Escola de Barcelona, i que també trobem a la llista de
personatges de gran vàlua intel·lectual que, en menor o major
mesura, van publicar alguns treballs a la revista casalista.
També a nivell cultural Vilafranca va anar avançant a mesura
que s’anava acostant la proclamació de la Segona República,
sense haver-hi aparentment cap relació causa-efecte entre
aquests dos fets. Si bé anteriorment l’activitat associativa es
focalitzava molt al voltant de la Societat la Principal, el Casino de
la Unió, el Centre Catalanista, l’Ateneu Obrer, el Centre Agrícola
del Penedès, el centre excursionista i les corals hereves de la
feina d’Anselm Claver, durant la república ja es comptabilitzen
més d’un centenar d’entitats relacionades amb molts àmbits
diferents. En l’àmbit de les publicacions, cal esmentar inicialment
el naixement de la revista mensual Penedès (1919-1921), de
caràcter cultural, garant del concepte de Penedès Històric i
estretament lligat a l’obra de mossen Manuel Trens, germà del
que seria precisament el president de la Societat La Principal
sota el qual va néixer la revista, Joan Trens. Penedès, però, va ser
una aventura que es va volatitzar per qüestions econòmiques,
com tantes d’altres.
Niu d’Art és un altre dels noms propis del moviment cultural
del primer terç del segle XX a Vilafranca. Tenia el seu local al
38
carrer de la Font i s’hi feien conferències i classes de pintura i
dibuix. Va mantenir una activitat irregular, però que va superar
les limitacions de la dictadura de Primo de Rivera fins al 1935.
La feina de mecenatge del doctor Ricard Fortuny va permetre
l’impuls de Niu d’Art. A partir de plantejaments netament
religiosos, en aquesta època s’obren les escoles nocturnes
Milà i Fontanals a l’Acció Catòlica i el 1919 es crea l’Agrupació
Femenina de Cultura de Vilafranca, a l’escola de Sant Elies.
La Revista i els seus noms
Amb la Segona República es respira un esperit emprenedor
en l’àmbit cultural. L’aparició de la Revista del Casal de la
Principal és en el fons un pont que relliga l’ambient intel·lectual
que s’havia anat gestant a la Vilafranca dels anys vint (durant
la dictadura de Primo de Rivera) amb les noves oportunitats
d’expressió i les llibertats que concedia el nou règim republicà.
Segons Ramon Arnabat, “política i cultura van anar en paral·lel
durant molts anys, i finalment es van trobar”. Pere Mas i Perera
va ser el promotor de la creació del Patronat de Cultura de la
Societat la Principal, una entitat que als anys trenta ja gaudia
d’una presència i una vitalitat més que notable dins el teixit
associatiu de la població, amb la voluntat de ser un espai en
què totes les classes socials s’hi poguessin sentir còmodes,
encara que finalment va ser la classe obrera la que més s’hi
va acabar identificant. Mas i Perera defensava aquesta idea
de pluralitat social i ideològica, una concepció amb què neix
la revista que ell mateix va liderar. Els set números de la
publicació van voler ser una finestra oberta a la societat, i això
passava perquè tothom hi tingués cabuda.
En tot cas, l’esperit de pluralitat d'on beu la revista facilita que
a la ‘plantilla’ de col·laboradors de la publicació hi apareguin
personatges amb motivacions i ideologies diferents. En aquesta
llista hi ha, per exemple, Pere Mas i Perera i Rodolf Llorens i
Jordana, potser els més significats en l’àmbit polític vilafranquí,
per la seva vinculació a ERC (tots dos van dirigir Abril, l’òrgan
de premsa escrita del partit de Macià). Altres col·laboradors
destacats van ser Pere Grases (un humanista que es va
desviure per la recerca i l’estudi documental) i Josep Estalella
(físic i químic de formació, però conegut per la seva faceta de
pedagog). També hi tenia cabuda un membre de l’Església,
com ho era el pare Martí Grivé, que anys més tard seria un dels
fundadors del Museu de Vilafranca.
Tots ells tenen punts que els separen, però molts que els
uneixen. La trajectòria personal de tots coincideix en molts
aspectes. Per exemple, en la seva dedicació per la cultura. En
molts dels projectes culturals que es van crear als anys vint ja
hi apareixen tots aquests noms. El seu reconeixement públic
a la vila ja era en aquells anys notori, la qual cosa, de retruc,
dóna a la revista del Casal una merescuda aureola de prestigi.
Mas i Perera va participar de les activitats de Niu d’Art, mentre
que a Rodolf Llorens se’l pot trobar també a la revista Helix,
una de les publicacions culturals avantguardistes gestada
al Penedès i que assolí una situació privilegiada en l’àmbit
de les publicacions culturals de la Catalunya del moment.
Analitzant els col·laboradors que va tenir la Revista del Casal de
la Principal en els seus mesos d’existència, hi podem detectar
tres grups diferenciats. El primer és el que integren Pere Mas i
Perera i dos dels seus deixebles, Rodolf Llorens i Pere Grases.
És segurament el pal de paller del moviment intel·lectual que
es gesta a Vilafranca en el primer terç del segle XX, sense
3939
La Revista del Casal Reportatge
Josep Estalella i Graells Josep Mestres Hero
L’osteopatia actua sobre les estructures del cos amb tècniques manuals, per alleujar els dolors, millorar la mobilitat i restablir
amb efectivitat la salut general.És extremament suau i beneficiós per a tothom: des de nounats fins a gent gran.
Reportatge La revista del Casal
oblidar altres figures, com la de mossèn Trens. Un altre grup de
col·laboradors és el que prové del món associatiu, exemplificat
en la figura de Josep Mestres Hero, president del Centre
Excursionista Vilafranquí. El tercer grup és el format per dones,
com les germanes Lara o Pepita Llorens (germana de Rodolf
Llorens). Bona part de tots aquests noms, i d’altres vinculats
a la revista, provenien de la petita burgesia vilafranquina, molt
identificada aleshores amb el sector del comerç.
Catalanisme i clau penedesencaEl catalanisme i el compromís amb la República és una
característica de molts dels col·laboradors de la publicació. Podien venir de bases culturals diferents, però tots venien de l’empenta republicana, comenta Joan Solé Bordes, l’altre coautor del llibre
‘La generació de la Revista del Casal de la Principal’. Prova d’això
és que molts d’ells van conèixer l’exili a les acaballes de la guerra
civil. Mas i Perera va viure a Xile i a l’Argentina, Rodolf Llorens
a França, Mèxic i Venezuela i Pere Grases també a Veneçuela.
Josep Mestres Hero no es va exiliar, però va ser empresonat per
haver estat un dels impulsors i president del Centre Excursionista
Vilafranquí, entitat a la qual el règim franquista va acusar de
desenvolupar una tasca catalanista. Val a dir que el pare Martí
Grivé també va haver de marxar a França en començar la guerra,
però en aquest cas per motius ben diferents (per evitar els perills
de l’anticlericalisme). Qui fou el primer president del Museu de
Vilafranca va marxar a França i després a Roma i a l’Argentina,
com a professor de l’orde de la Sagrada Familia. Havia arribat a
Vilafranca el 1929 destinat al col·legi Sant Ramon de Penyafort.
L’interès i la defensa pel Penedès és un altre denominador
comú que trobem en tots ells. Durant la Segona República es
crea la nova divisió territorial de Catalunya, amb la nova definició
de les comarques. El debat territorial va posar sobre la taula la
reivindicació de la identitat penedesenca. En aquell context, la
feina d’aquesta generació d’intel·lectuals està pensada moltes
vegades en clau penedesenca. Així, Josep Estalella va exposar
una conferència el 1926, en el marc de la Primera Exposició
d’Art del Penedès, en què va plantejar un ‘Avantprojecte
per a uns estudis penedesencs’, el qual va ser una de les
bases fundacionals de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 51
anys després. La recerca i les troballes arqueològiques de
Martí Grivé en molts pobles de l’Alt Penedès (sovint amb la
participació dels seus alumnes) responen igualment a aquest
interès pel territori penedesenc.
La mateixa ceació del Patronat de Cultura, sota la el qual es
va impulsar la revista, exemplificava la voluntat de l’entitat de
dotar-se d’un contingut i una activitat que estigués en plena
sintonia amb les inquietuds, els canvis i les novetats de cada
moment. D’alguna manera, les inquietuds personals dels
components de la generació de la revista tenen relació amb
les inquietuds d’una societat que anava evolucionant i que
començava a consumir noves formes d’oci. Com a exemples,
podem anotar l’interès de Rodolf Llorens per la cinematografia
(fins i tot va arribar a treballar com a productor durant els seus
anys d’exili a Amèrica del Sud), i la feina de Josep Mestres
Hero com a aficionat a la fotografia. L’afició pel cinema i la
fotografia s’anava estenent de mica en mica. De fet, el primer
número de la Revista del Casal de la Principal ja anunciava amb
“satisfacció” les produccions cinematogràfiques que projectava
l’entitat, com Las luces de la ciudad i Àngeles del infierno.
La fi
Per què el Casal va poder tirar endavant una publicació com
aquella? Solé Bordes recorda que fins a la Segona República,
“Vilafranca no disposava de cap equipament cultural, i només
el Casal disposava d’un edifici capacitat per exercir aquesta
funció. I així ho va fer, de manera que el Casal va passar a ser
ràpidament un punt de referència de l’àmbit cultural del moment,
el que a la vegada li va donar una gran vitalitat i notorietat dins la
societat vilafranquina”. Els set números de la revista van ser una
experiència breu, de només vuit mesos, però de molta qualitat,
tant en la forma com en el contingut. En l’aspecte formal, cal
anotar els dibuixos d’un aleshores jovenissim Pau Boada. Pel que
fa al contingut, es van publicar treballs d’arqueologia, de cultura,
el treball sobre el mercat de Vilafranca de Pere Grases i el que
es considera el primer gran estudi sobre el cinema a Vilafranca.
Més enllà dels treballs, es recollia també tota l’activitat pròpia de
les diferents seccions de la Societat.
Però si la revista no va tenir més continuïtat, precisament va
ser per la vàlua dels que la van liderar. Mas i Perera va ser
nomenat director general de Finances de la Generalitat, mentre
que Pere Grases va ocupar el càrrec de secretari de l’alcalde de
Barcelona, Carles Pi i Sunyer. Per la seva part, Rodolf Llorens va
abandonar Vilafranca per exercir de professor a l’Institut d’Olot.
Tots tres van haver d’anar allunyant-se de Vilafranca i aquesta
situació va escapçar la possibilitat de donar a la Revista del
Casal de la Principal una vida més llarga de la que va acabar
tenint. Una altra incògnita és saber si hagués estat capaç de
superar la polarització que va viure la societat vilafranquina (i
la catalana en general) a mesura que avançava la República, i
que va cristal·litzar per primera vegada de forma violenta en els
fets d’Octubre del 1934. En qualsevol cas, el llegat de la revista,
75 anys després de la seva publicació, no ha quedat en l’oblit.
40 41
INSTAL.LACIONS
DOMÈSTIQUES
C/ General Vallès,1 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
[email protected] · www.guell.cat
INSTAL.LACIONS I ENGINYERIA
INDUSTRIAL
C/ General Vallès,1 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
[email protected] · www.guell.cat
El llibre escrit per Ramon Arnabat i Joan Solé Bordes es pot adquirir a les ofici-nes de l’entitat. Inclou el facsímil del primer número de la “Revista del Casal de la Principal” del setembre de 1931
Com que aquestes coses de vegades s’allarguen, resulta que
el tema va tenir repicó i molts anys després, cap a la dècada
del 1990, quan Carme Estalella, filla de l’il·lustre pedagog,
va veure que ja li era proper el dia de la partença va decidir
posar ordre a un vell tema pictòric i va encarregar al seu fill
que retornés el paisatge als familiars descendents de Josep
Giralt, el nostre Pau Montaspre.
Diners trinco-trincoJosep Senabre, a més de pintor, va ser l’agosarat president que, pels volts del 1920, va decidir tirar endavant la construcció
del saló teatre principalista. La història que fins ara no sabíem és que hi va haver un moment que les obres van estar a
punt d’aturar-se perquè el Gremi de Paletes de Vilafranca —que va ser l’encarregat de tirar endavant la construcció amb la
col·laboració esporàdica dels mateixos casalistes— tot i els avals presentats per la societat, es va trobar que havia de fer-
se càrrec del cost del material de construcció aportat per diversos proveïdors i encara no havia rebut cap pagament per
part de la directiva principalista que no feia altra cosa que prometre. Va ser llavors que van cridar Josep Senabre i li van
reclamar algun pagament a compte. Giralt —en Pau Montaspre— va tornar a insistir en els arguments habituals: que no hi
havia problema, que es comptava amb l’aval de persones solvents i que ben aviat farien un primer pagament. Els membres
del Gremi de Paletes —la majoria també reconguts casalistes— van començar a témer que allí no hi havia ni un duro i li van
donar un ultimàtum: si en el que quedava de setmana no veien diners trinco-trinco les obres s’aturarien.
No cal dir que la directiva de La Principal no disposava d’efectiu per realitzar el pagament, però la família de Josep Giralt
recorda encara l’anècdota de com se li va acudir una idea tan arriscada com enginyosa. Com que era l’encarregat de
l’administració de la Cooperativa de Boters, va agafar una bossa, se’n va anar al despatx i va carregar amb tots els bitllets
que allí tenia a punt per pagar la setmanada dels boters aquell dissabte. Amb la bossa ben agafada se’n va anar corrents
fins a l’edifici del Casal en construcció i va anar a trobar el responsable de l’obra.
—Aquí pot veure tots els diners que tenim! —Va exclamar obrint-li la bossa davant del nas.— La setmana vinent pagarem... si
les obres no s’aturen!
Davant l’evidència, la labor dels paletes va continuar un dia i un altre convençuts que la societat disposava dels diners en
efectiu. No cal dir que a en Josep Senabre li va faltar temps per tornar corrents al despatx dels boters i deixar altra volta tots
els bitllets a la caixa.
....I és que ja se sap: per ser de la Junta Directiva casalista cal saber fer molts equilibris.
Les juntes directives casalistes
El canvi en la directiva principalista ens ofereix, a més de la voluntat de desitjar al nou equip el millor
dels èxits en la seva gestió, l’oportunitat per comentar alguns aspectes poc coneguts d’algunes de les
persones que han estat al capdavant de la nostra entitat o d’alguna de les seves seccions. Certament,
gestionar una societat de l’embalum de La Principal no ha de ser pas cosa fàcil; no ho devia ser en els
temps gloriosos de les primeres dècades de vida principalista, i tampoc ho ha de ser ara que les coses
s’han complicat pertot arreu i que les normes, disposicions i exigències de tota mena semblen ploure a
cada moment, disposades a enredar la troca tot i la bona labor dels professionals que porten el dia a dia
de la societat. Ja ho deia l’auca casalista de la revista republicana en el seu cinquè rodolí “Per poder ser
de la Junta/ cal saber ballar de punta”, amb un dibuix de Pau Boada que presentava un membre de la
directiva ballant sardanes entre una pluja de factures.
Tot i això, la figura del president del Casal sovint ha estat emblemàtica, potser d’una manera especial de
la postguerra cap aquí. Ara com ara, quan hom evoca la presidència de l’entitat sovint pensa en els prop
de vint anys dels bigotis de Jaume Massanell, als quals ha seguit més d’una dècada de bigoti més breu
de Joan Güell i que continua ara l’equip que encapçala Miquel Àngel Garcia (de moment sense bigoti).
Potser va ser per aquest caire emblemàtic que al llibre del centenari vam voler dedicar un capítol específic
als presidents de la societat tot completant el que havíem dit en altres punts de la crònica d’un segle de
casalisme: que si en Ramon Cuyàs era un xicotet quan es va posar al capdavant de l’entitat sense ni tan
sols somiar que podria arribar a esdevenir en molts aspectes la més important del Penedès, que si en
Josep Senabre va ser el que va tirar endavant la caparrada de construir un local propi o que si en Josep
Muñoz va aguantar el pal casalista en els anys més difícils, els de la guerra civil.
Pau MontaspreEl que desconeixíem llavors era que la nostra Societat La Principal havia tingut també com a president a
un tal Pau Montaspre. Quan el 2007 vam publicar amb en Ramon Arnabat el treball Societat i cultura a la Vilafranca de la II República. La generació de la Revista del Casal de La Principal va ser quan vam descobrir
en Pau Montaspre a la conferència del vilafranquí doctor Josep Estalella que es va publicar al número 2
de la revista l’octubre del 1931 i que acollia les notes de la conferència sobre el paisatgista que Estalella
havia pronunciat al Casal el 23 de setembre d’aquell any republicà (i que podreu trobar a la pàgina 57 de la
nostra edició de l’any passat). El tema tenia a veure amb una exposició de pintura, especialment paisatges,
d’en Pau Montaspre al Casal. Si ara expliquem que aquest no era altre que Josep Senabre i Giralt deixem ja
al descobert l’enigma del nom de qui havia estat president del Casal entre 1919 i 1924, ho va tornar ser el
1935 i encara va repetir en els difícils moments de postguerra, entre 1941 i 1943.
Un bon amic casalista ens n'ha explicat la història. Pel que sembla el doctor Estalella, gran amant de fer
caminades a peu, va trobar un bon dia en Giralt pintant paisatge a Montaspre, al peu de la muntanya de
Sant Miquel d’Olèrdola. Van aprofitar l’encontre per parlar de pintura i de paisatge i, com escrivia el Dr.
Estalella: “Pau Montaspre i les seves objeccions [...] sempre tan discret, en Pau va donar-la aquell dia per
fer el «tonto»...” La tonteria no va ser altra que obsequiar Estalella amb el quadre que estava realitzant
tan bon punt el va tenir acabat, i el doctor Estalella, en contrapartida, va parlar del paisatge i de la seva
exposició però rebatejant a l’artista com a Pau Montaspre.
D’ab
ans
i ara
Per Joan Solé
i Bordes
42 43
Ramon Senabre, fill del president Josep Senabre, amb el quadre que va pintar el seu pare
"Rigoletto"L'a
rxiu
Alb
ornà Sònia Garcia
Quina és la teva tasca al Casal?En general la meva tasca és la organització i coordinació de les dife-
rents propostes del Club Cultural, la gestió d’activitats relacionades
amb el lleure infantil i juvenil i el suport organitzatiu de la secció
d’Anglès. Però també dedico part del meu temps en aspectes relacio-
nats amb l’activitat de Cinema i donar suport a tasques d’administració
i gerència.
Què és el millor de la teva feina?La possibilitat d’assumir reptes i iniciar nous projectes pensant en els
socis de l’Entitat i les seves necessitats.
I el pitjor?A vegades, quan s’inicia un projecte, l’acceptació i valoració dels socis
no és l’esperada. Això em produeix una sensació inicial de desànim
però immediatament tot plegat es transforma en ganes de continuar
treballant per millorar el projecte i buscar la manera de que el soci
estigui satisfet.
Què representa per a tu el Casal?Per a mi el Casal és una Entitat viva, un espai de trobada i intercanvi
d’experiències esportives, culturals i formatives en la que s’estableix
una estreta relació entre personal, socis, col·laboradors i responsables
de les diferents seccions.
Treb
alle
n pe
r vos
altre
s
44
L’arxiu Albornà és ple de peces gràfi-
ques que com en el cas d’aquest cartell
de l’any 1930, ens mostren les habi-
litats dels ara anomenats “dissenya-
dors” de les impremtes de la vila, per
donar la força que es mereixia a un
esdeveniment com la representació de
l’òpera RIGOLETTO.
Com molt bé ens explica el cartell, des-
prés del gran èxit d’una representació
anterior de l’òpera “Marina”, l’entitat
i l’empresari teatral Tomás Ros van
preparar aquesta segona representació
d’una de les grans òperes de Verdi que
de ben segur que amb un cartell com
aquest, deuria ser tot un èxit.
El llenguatge, els titulars i les explicacio-
ns del cartells deixen molt clar que no
era una representació qualsevol i que
l’entitat feia tot i més per dur a vilafran-
ca aquest “MAGNO ACONTECIMIENTO
LÍRICO” al “Gran Teatro Casal de “La
Principal”.
Malauradament no tenim cap cròni-
ca de la representació, però confiem
en que tot l’esforç de la Junta - que
en aquell moment encapçalava Jaume
Carbonell - per dur a Vilafranca una
actuació com aquesta, del maquetis-
ta de les gràfiques Cuscó per fer-ne
aquesta excel·lent difusió i del Sr. Ros,
per arriscar empresarialment, donessin
un bon resultat.
45
El Casal es vol sumar a l'alegria i la joia que senten els socis quant són pares i per això els obsequiem amb un detall de benvinguda per al soci més petit de la casa.Truqueu-nos durant el primer mes de vida del nadó o durant els primers 30 dies de l'arribada del vostre fill adoptat al 93 890 12 48 i estarem encantats de fer-vos arribar el regal.
Obsequi d'un porta-retrats infantil als socis que tenen un nou fill o filla
Si sou socis del CASAL i un amic vostre es dona d'alta com a soci de l'entitat indicant el vostre nom, aquest rellotge de sobretaula serà per vosaltres. Per més informació podeu trucar al 93 890 12 48 o passar per les oficines del CASAL.
Obsequi d'un rellotge de sobretaula als socis que ens porten un nou associat
Els socis del CASAL teniu la possibilitat d'adquirir el llibre del Centenari i el llibre commemoratiu del 75è aniversari de la Revista del Casal amb preus especials durant tot l'any. Informeu-vos a les nostres oficines de les ofertes de promoció i no dubteu a adquirir aquestes dues grans obres de recerca històrica.
Durant tot l’any, preus especials per adquirir els llibres editats per l’entitat
46
E s p e c i a l T A R D O R 2 0 0 8C A S A L Avantatges Exclusius per als Socis
Només per ser socis del CASAL us podeu endur aquesta màquina de cafè d’última generació
Us recordem que els socis del Casal ja no tenim excusa per no prendre el millor cafè a casa nostra. Gràcies a l’acord assolit amb l’empresa Saborbianchi, des d’ara, aixecar-se al matí i gaudir d’un bon cafè o fer una sobretaula amb els amics prenent un cafè de qualitat no només és possible, sinó que a més és molt econòmic.
Per poder gaudir de la màquina valorada en més de 200€ només heu de demanar un lot de productes PREMIER format per 40 dosis (30 de cafè expresso, i 10 entre cafè descafeïnat i de te amb llimona) per només 79 euros. Aquest preu inclou lot de productes, la màquina de cafè i les despeses d’enviament incloses, (a tota la província de Barcelona).
Per a més informació un podeu adreçar a les oficines del Casal, trucar-nos al 93 890 12 48 o connectar-vos a la plana wwww.saborbianchi.com/casal
El millor cafè a casa vostra Gaudiu de l’Aquarium
de Barcelona, AquaLeon o
Port Aventura, amb descomptes
especials
Com segurament molts de vosaltres ja saveu, des de
fa uns mesos, ja són tres els centres d’oci catalans que
ofereixen descomptes als socis de la nostra entitat.
A l’oferta que ja fa temps que ofereix UNIVERSAL PORT
AVENTURA i AQUALEON d’Albinyana, s’hi va afegir recentment L’AQUÀRIUM
de Barcelona.
Recordeu que aquestes bonificacions només són
possibles si al comprar les entrades als respectius parcs o centres d’oci,
lliureu els vals de descompte que us hem fet arribar a casa vostra.
Si no els teniu o ja els heu utilitzat, contacteu amb les nostres oficines i segur que
trobem una solució.
47
Un robot que escombrarà tot sol casal vostra, a un preu especial per als socis del Casal
Escombra i aspira casa seva només prement un botó. Passa per sota de llits, cadires i taules, es recarrega, és petit, i consum molt poc i fa menys soroll que un aspirador. Un bonic i pràctic regal a un preu molt especial per als socis del CASAL.
Encara no teniu el ROOMBA?
Per a més informació un podeu adreçar a les oficines del Casal o bé trucar-nos al 93 890 12 48.
Us recordem que l’empresa CAMINO ROGÉ i el CASAL de Vilafranca hem assolit un acord per oferir als socis de l’entitat aquest robot aspirador a un preu força avantatjós de 285€ ( Iva inclòs ).
El responsable de la comercialització és l’empresa Camino Rogé, SCP, però per més comoditat el podreu recollir directament a l’entitat o podeu demanar que us en deixem un de prova durant un dia.
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL
Voleu anar de compres ?
Abans de sortir de casa assegureu-vos de portar el CARNET de socis del Casal. Els comerços i empreses d'aquesta guia us
faran uns tractes molt especials.
49
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL
48
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL
ANALÍTIQUES
FARMACIA AMADÓSant Pere, 2Tel. 93 890 12 39Anàlisis privats i mútuesHorari d'extraccions:De dl. a dv.: 9 a 13 i de 17 a 20dis. de 9 a 13 h.
Descompte 10% anàlisis clíniques.
BELLES ARTS
MARIMONGeneral Cortijo 8-10Tel. 93 890 21 92
Descompte 10% material de dibuix i belles arts.
LLAR
CAL SEDASSERFerrers, 3-8Tel. 93 892 00 41
Descompte 5% excepte en preus especials o ofertes.
ELECTRODOMÈSTICS GUARDIETSant Joan,11Tel. 93 892 05 65
Descompte 5% en tots els productes, excepte ofertes i rebaixes.
ESTÈTICA
SANTACANA PERRUQUERSC/Parellada 17Tel. 93 818 23 59
Descompte 5% excepte divendres, dissabtes i vigilies
FLORS I PLANTES
LA BOTIGA DEL PARQUETC/Sant Joan, 8Tel. 93 892 33 [email protected] Descompte 5%
FOTOGRAFIA
JOSEP M. ROLDAN FOTÒGRAFIndústria, 10T. 93 892 67 66www.jmroldan.com
Descompte 10% en reportatges de noces fent la reserva 6 mesos abans del casament.
JOIES
M. TARRIDANord, 16Tel. 93 892 20 27
Descompte 12% excepte pagaments amb tarja.
FRED VILAFRANCAProgrés,42.(ctra.St.Marti S.)Tel. 93 890 48 52www.fredvilafranca.comDescomptes del 5 al 10% paga-ment efectiu, sobre accessoris de petit electrodomèstic marques oficials i menatge de casa. Excepte ofertes
LA CASA DE LES CORTINESPlaça de la Vila,3Tel. 93 892 27 28
Descompte: 10%
MATALASSERS
NAVARRETEAvda. Catalunya, 99, Els Monjos Tel. 93 818 66 03www.navarreteonline.com
Descompte 5% excepte en preus especials o ofertes.
NOU SUMAPEPol.Ind. Clot de Moja - c/ Parellada, 26-30 Olèrdola Tel. 93 890 35 00
Descomptes especials.
NOVETAT JAC - CAL ESTEVETCort, 19Tel. 93 892 35 04
Descompte 10% excepte rebaixes i ofertes.
TOT LLITLa Granada, 48 Tel. 93 818 09 43
Descomptes especials.
MATERIAL OFICINA
PICKING PACK-TOT OFICEEugeni d'Ors, 8, baixosTel. 93 890 24 24Fax. 93 890 45 46e-mail: [email protected]
Descompte 10% efectiu.
SIMERSA equips d'oficinaParlament, 6Tel. 93 817 29 45
5% en consumible i 10% maqunària oficina.
MODA I COMPLEMENTS
ARREGLOS DE ROBARambla Sant Francesc, 1 entl.1ªTel. 93 818 14 37
Descompte 10% en tots els arreglos.
CONFECCIONS BIOSCAAvgda.Tarragona, 12Tel. 93 890 28 27
Descompte 5% en generes de punt, llenceria i confecció.
LESMIFerrers, 19Tel. 93 818 17 33
Descompte 10% roba interior i mitges.
MODES SERRANOCort, 27Tel. 93 818 18 45
Descompte 5% a 10% excepte pagament amb tarja.
FRED EN GENERALMAQUINÀRIA D’HOSTALERIA
I ALIMENTACIÓSERVEI TÈCNIC
SIMERSA PENEDÈS EQUIPS D'OFICINA
Avantatgesper al soci
50
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL
51
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL
JUGUETECASSant Pau, 24Tel. 93 817 14 93
Descompte 5% en producte habitual. Descompte 10% en recanvis.
AUTO TRACTORC/ Comerç, 3 Tel. 93 890 24 11
Regal d’un exclusiu rellotge de la gamma d’accessoris original Peugeot als socis del Casal o als seus familiars que comprin un vehicle nou.
OCI
GALSAN MOTORSLa Granada, 40Tel. 93 892 13 53
Atenció especial al soci
CINEMA CASALRambla Ntra.Senyora 35-37Tel. 93 890 01 23
Descompte 50% els laborables no festius i vigílies.
ÒPTIQUES
LACORTSETLa Cort, 7Tel. 93 892 65 69Fax 93 892 65 [email protected]
Descompte 10% efectiu.
ÒPTICA AMADÓSant Pere, 2Tel. 93 890 12 39Principals marques en ulleres de sol i muntures.
Descompte 10% en óptica.
ÒPTICA BADIAFerrers, 15Tel. 93 818 15 97
Descompte 20%.
ÒPTICA BRÚRambla Ntra.Senyora 29Tel. 93 890 01 92
Descompte 10% efectiuDescompte 5% tarja.
PASTISSERIA
CASANELLA XOCOLATERSc/ Migdia, 17 Tel. 93 890 03 11
Descompte 10% sobre el preu d'obrador.
PASTISSERIA GALÍCort, 15 Tel. 93 892 01 74
Descompte 5% en pastissos.
MODELISME MOTOR
CINEMA KUBRICKGeneral Prim, 7Tel. 93 890 24 13
Preu especial de 4'50 euros els laborables no festius.
PASTISSERIA MARTÍEugeni d'Ors, 9Tel. 93 817 16 72www.pastisseriamarti.cominfo@ pastisseriamarti.com
Descompte 5%, compra mínima de 15 euros.
L'ARREL-Centre de salutAvgda.Tarragona, 3Tel. 93 817 26 67
Descompte 5% a 10% en els productes, 10% en teràpies i visites i Dte.Especial a jubilats.
L’ESPIGOLCort, 47Tel. 93 892 35 53
Descompte 5% al 10%
BARRACHINAPlaça Constitució 21-23Tel. 93 892 08 42
Descompte 10% excepte articles d'oferta.
REGAL
SMP-Serveis Mèdics PenedèsPlaça de la Creu de Sta.Digna 1Tel. 93 817 22 99
Descompte 20% Ressonància magnètica, Tac, tractaments clínica dental, rehabilitació.
VIATGES
PROMOVIATGES c/ Indústria, 8Tel. 93 892 62 70
Descomptes especials en productes propis.
C. INTERNACIONAL DE DIETÈTICA I NUTRICIÓFerrers, 18Tel. 93 892 07 26
Descompte 10%
PRODUCTES NATURALS
ASSEP-recursos Psicològics i empresarials.Industria, 14Tel. 93 892 41 61
Descompte 20% efectiu.
SALUT
MOURIEL COUAPELSoledat, 5, baixosTel. 677 64 12 70
Descompte 10%
SÒNIA SANCHEZPl. de la Vila, 6, 3r 2aTel. 687 917 [email protected]
Atenció especial al soci
JOAN MANEL BÚRDALOAv. de Tarragona, 113, 1r, 1aTel. 637 797 404
Descompte 10%
