ajudant a desenvolupar la competència en el …de què parlarem? √de la visió de competència...
TRANSCRIPT
Neus SanmartíEscola Tecnos Terrassa, 2011
Ajudant a desenvolupar la competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic
De què parlarem?De què parlarem?√De la visió de competència científica en
el marc de la competència dita del “coneixement i la interacció amb el món físic”
√Del què comporta ajudar a l’alumnat a ser “més competents” en ciències. En concret de…√Com promoure l’aprenentatge d’un
coneixement significatiu des de la ciència i rellevant socialment
√La funció de l’experimentació√La funció dels llenguatges
Capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre
decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi
produeix” (PISA, 2000)
Què s’entén per competència científica?
Què s’entén per competència científica?
On es reconeix què vol dir és a l’avaluació: Exemple d’una pregunta “PISA” (15 anys)
“L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen. Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó. Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”.
PISA (OECD, 2000)
QuQuèè ha dha d’’haver aprhaver aprèès ls l’’alumnat per alumnat per respondre a aquesta pregunta?respondre a aquesta pregunta?
A llegir un text i a valorar el fet de llegir. Idees bàsiques i abstractes sobre fonts i
transferència d’energia i sobre canvi químic/substàncies contaminants.
A aplicar aquestes idees, interrelacionant-les, a una situació no treballada a classe.
A relacionar aquest coneixement amb comportaments i valors (conseqüències ambientals).
A argumentar tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en proves.
A escriure la seva argumentació d’una manera que s’entengui.
CEIP Bellaterra. 3º EP
La competència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació
La competència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació
Dimensions de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic
DIMENSIONS Què implica?Interacció amb el món físic
Situar-se en l’espai i en el temps i comprendre les relacions que s’estableixen entre les persones, la societat i el seu entorn natural i com la ciència i la tecnologia influència les societats i les persones.
Processos propis de la investigació científica
Plantejar-se preguntes i dissenyar i aplicar processos experimentals que comportin recollir proves, deduir conclusions, analitzar-les críticament i comunicar-ne els resultats amb l’ús d’un llenguatge apropiat.
Ús del coneixement científic i tecnològic per explicar fets
Aplicar conceptes i models teòrics científics i tècnics bàsics a la interpretació de fenòmens i situacions diversos, relacionats amb fets i problemes rellevants socialment.
Presa de decisions pera actuar de manera responsable i fonamentada.
Prendre decisions d’actuació fonamentades i responsables, en relació a problemes i situacions quotidianes (alimentació, transport, lleure, consum) que permetin fer un ús racional dels recursos i participar en projectes col·lectius ambientals i de salut.
PENSAR
EXPERIMENTAR COMUNICAR
LL’’aprenentatge de la competaprenentatge de la competèència ncia comporta construir sabers en relacicomporta construir sabers en relacióó aa……
Manipular, observar, identificar, classificar...
Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,
escriure...
Imaginar, modelitzar, comparar,relacionar, abstreure, regular...
PENSAR
EXPERIMENTAR COMUNICAR
Manipular, observar, identificar, classificar...
Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,
escriure...
Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...
Necessita: Contextualitzarl’aprenentatge
Necessita: Contextualitzarl’aprenentatge
√Partir d’un problema socialmentrellevant (EA, salut, pau, consum…), de l’anàlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a…√Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i…√ Saber-les aplicar a la interpretacióde noves situacions o problemes.
No es transfereix del problema-exemple a d’altres problemes; cal passar per
l’abstracció
Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué:Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Brooklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004
Un exemple per reflexionarUn exemple per reflexionar
√ Escollim un article del diari “La generació sorda” (per treballar la funció de relació a 3r ESO):
√ És una bona activitat preguntar?: 1. Quines són les principals causes… ?2. En què consisteix el fenomen “acúfens”…?3. Quin percentatge de la població espanyola…?4. A quines edats afecta…?5. Per què causa lesions un reproductor musical?6. Quant triga l’orella en recuperar la
sensibilitat normal…7. …8. Fins a 17 preguntes!
SSóón bones preguntes les que planteja n bones preguntes les que planteja el llibre de text?el llibre de text?
Llibre de text de ciències de 5º EP
Quines serien unes bones preguntes?
Quines serien unes bones preguntes?
√Quins estímuls rep el cos (o la granota Daniel)?
√Quines respostes dóna?√ Què passa en el cos entre rebre
l’estímul i la resposta?√Com les persones poden prevenir que el
nostre cos no respongui de manera que perjudiqui la salut? o Què en penses d’ensinistrar els animals perquè facin allò que les persones volem?
Si es disposa dSi es disposa d’’un un model temodel teòric per pensar òric per pensar
sorgeixen les sorgeixen les ““bones preguntesbones preguntes””. Per . Per
exemple, sexemple, s’’havia havia treballat el model treballat el model
dd’é’ésser viusser viu (peixos) i un (peixos) i un alumne va preguntar en alumne va preguntar en
una sortida, 3 mesos una sortida, 3 mesos desprdesprééss: : ““Com ho fa el Com ho fa el
tronc dtronc d’’un arbre per un arbre per respirar?respirar?””
Model ésser viu
Grans models científics (a partir dels quals s’interrelacionen
submodels):
Model sobre la Terra i els seus
canvis Model per interpretar canvis en els sistemes
físics
Model de matèria i els seus canvis
La construcció del coneixement: Des del més general al més particular
La construcció del coneixement: Des del més general al més particular
The Night Watch, Rembrandt, Rijksmuseum AmsterdamThe Night Watch, Rembrandt, Rijksmuseum Amsterdam
PENSAR
EXPERIMENTAR COMUNICAR
Manipular, observar, identificar, classificar...
Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,
escriure...
Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...
LL’’experimentaciexperimentacióó: Font d: Font d’’evidevidèènciesncies
Posa la mongeta on creguis que germinarà millor
Argumenta la teva decisió
• Avui farem aquesta experiència que ens permetrà veure com…• Comprovarem que…• Anem a observar com…
Molt diferent deMolt diferent de……
Què avalua PISA (en relació a la a “fer” ciència)?
Què avalua PISA (en relació a la a “fer” ciència)?
√Reconèixer temes sobre els quals éspossible investigar científicament (fer-se preguntes investigables)
√Identificar proves científiques, interpretar-les i elaborar i comunicar conclusions en base a elles
√Identificar els supòsits, les proves i els raonaments que hi ha darrere de les conclusions
Sobre quSobre quèè parlar a lparlar a l’’experimentarexperimentar(i aix(i aixíí revisar la manera de revisar la manera de ““mirarmirar””)?)?
Què ens preguntem?
Què tenim?
Què fem?
Què creiem que passarà / què passa?
Per què passa?
Quines proves tenim d’aquest perquè?
Quin tipus de sòl Quin tipus de sòl ““agradaagrada”” als als
cucs de terra?cucs de terra?
CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra
Quan sorgeix una preguntaQuan sorgeix una pregunta……
SiSi posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, aleshoresaleshores observarem cap on vaobservarem cap on va
CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra
Plantegem hipPlantegem hipòtesis i busquem evidòtesis i busquem evidèènciesncies
Si posemSi posem el cuc de terra al davant del cuc de terra al davant d’’un mateix un mateix tipus de terra, però a diferent temperaturatipus de terra, però a diferent temperatura, , aleshores aleshores observarem cap on vaobservarem cap on va
CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra
Altres variables? La temperatura, humitat?Altres variables? La temperatura, humitat?
Test amb 76% d’eficàcia reafirmant ( i millora el bon humor, la bellesa…).
Lectura crLectura críítica de tica de textos que textos que utilitzen la ciutilitzen la cièència ncia per avalar les per avalar les seves afirmacionsseves afirmacions
Grup de recerca LIEC de la UAB
Qüestionari C.R.I.T.I.C.
C Consigna o afirmació que exposa el text
R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir?
I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació?
T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho?
I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació?
C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?
Un exemple de pregunta d’avaluacióPISA sobre el treball científic
a) Quina idea estava intentant posar a prova Z. Boylston?
b) Enumera dues informacions més que necessitaries per determinar el grau d’èxit del mètode Boylston?
c) …
PENSAR
EXPERIMENTAR COMUNICAR
Manipular, observar, identificar, classificar...
Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,
escriure...
Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...
La comunicació: Eix de tot aprenentatgeLa comunicació: Eix de tot aprenentatge
√S’aprèn interactuant per contrastar punts de vista i revisar-los i, per tant, és fonamental:√Conversar, escoltar, argumentar,
negociar, pactar…√Expressar les idees oralment, amb
ajut de les TIC, del gest…, √Escriure les idees, organitzant-les,
connectant-les, justificant-les...√Llegir críticament.
PARLEM DPARLEM D’’UNA FLOR, UNA FLOR, CIENTCIENTÍÍFICAMENTFICAMENT
Descriu una florDescriu una flor
Defineix quDefineix quèè éés una flors una flor
Argumenta si una Argumenta si una carxofa carxofa éés una flors una flor
Relacions entre la Relacions entre la descripcidescripcióó, la , la definicidefinicióó i la i la argumentaciargumentacióó
Pensar en:
• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).
• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).
• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).
QUQUÈÈ HEM DE FER PERHEM DE FER PER DEFINIRDEFINIR
““Una flor Una flor éés una part ds una part d’’una planta que sempre tuna planta que sempre téé un pistil un pistil (òvuls) i/o estams (pol(òvuls) i/o estams (pol··len) i que serveix perqulen) i que serveix perquèè la planta la planta es pugui reproduires pugui reproduir””..
Tasca final: Com argumentaries al teu blog sobre si Google contamina o no, i sobre com utilitzar el buscador de manera responsable?
http://docentes.leer.es/materiales/page/2/?nivel=155
Llegim, parlem i escrivim aplicant el Llegim, parlem i escrivim aplicant el coneixement cientconeixement cientííficfic
Treball previ a la lectura
Identificacióde la finalitatde la lectura
Coneixementscientífics
sobre el tema
Activació deconeixements
previs
Estructuradel text
Per què llegim aquest articlea la classe de ciències?
Autor / Diari
Títol / Imatges
Quines dades o provesaporta Harvard per
afirmar el seu punt de vista?
Lectura cooperativa
Què afirma Google?Quines dades o provesaporta per contrarestar
els arguments de Harvard?
Quina és l’afirmacióinicial de l’article? Qui
la fa? Amb quinsarguments l’avala?
Què no s’entén bé?A quina conclusió
arriba l’article?
• Com sabríem si són certs les dades que s’aporten (experimentació, cerca de més informació a Internet…?
• Quins coneixements es necessiten per fonamentar el propi punt de vista i fer propostes d’actuació responsables?
Aprofundiment en el rol científic
Treball desprTreball desprééss dede la lecturala lectura
• Què escriurem en el blog?
• Com argumentaríem sobre si Google contamina o no, i sobre com utilitzar responsablement el buscador
• Coavaluació de la redacció
Aprofundiment en el rol d’escriptor
Treball desprTreball desprééss dede la lecturala lectura
Criteris d’avaluació Si R No Què aconsellaries per millorar-lo
1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat?2. La idea o idees està fonamentada científicament (sense errors) i s’aporten proves?3. Es donen arguments per convèncer als que no pensin igual i s’aporten dades?4. Les dades que s’aporten són fiables i es diu perquè es creu que ho són?
5. Es plantegen propostes per reduir l’impacte i s’argumenta perquè es creu que són idònies? (…)
GuiGuióó per a la coevaluaciper a la coevaluacióó dels escritsdels escrits
I també utilitzar altres llenguatges
CEIP Coves d’en Cimany, 5è
Cada grup representa què creu que passa dins d’un arbre quan es nodreix
Els companys fan preguntes i fan suggeriments de millora
Oralment expressen per quOralment expressen per quèè ll’’han dissenyat tal han dissenyat tal com ho han fetcom ho han fet
LA NOSTRA MAQUETA * DAVI D MESA * DANI RUEDAS * I VAN CALDERÓN * ÀNGEL PÉREZ
GRUP 1. 1. - QUÈ HEM FET? PER QUÈ ? • Vam repassat el contorn de l’arbre i després vam fer les fulles. • Hem posat palla perquè semblin les arrels. • Hem posat tires verdes que eren els nervis de l’arbre. Serveixen per
alimentar -se. • Hem posat plastil ina que representa les cèl_lules. La plastilina lila
significa cèl_lules dolentes. • A les arrels hem posat plastilina com si fossin llavors. • El tub vermell és la circulació de la sang. Després d’haver presentat la n ost ra maqueta i haver - ne parlat ent re tot s, i després d’haver - nos inf ormat amb llibres i d’alt res materials. . . 2. - QUÈ MI LLORARÍ EM ?
I finalment el grup escriu què milloraria i perquè
- Els arbres no tenen sang. Per transportar les substàncies es connecten cèl·lules com un tub.-Hem de posar tambétubs que baixin. Les arrels tambénecessiten aliments i els han d’arribar des de les fulles.- Les arrels són molt petites i no podrien sostenir l’arbre- …
El camí és llarg i difícil perquè el seu recorregut és exigent tant per qui educa
com per qui aprèn. Les qüestions obertes són nombroses i no podem esperar tenir totes les respostes per comprometre’ns,
col·legiadament, en una direcció que sembla útil i èticament desitjable.
J. Beckers (2001).“AIDER LES ELEVES A DEVELOPPER DES COMPETENCES: REVOLUTION O CONTINUITE?” Puzzle, 10, 2-10.
El camEl camíí ééss llarg i difllarg i difííccil perquil perquèè el seu el seu recorregut recorregut éés exigent tant per qui educa s exigent tant per qui educa
com per qui aprcom per qui aprèènn. Les q. Les qüüestions obertes estions obertes ssóón nombroses i no podem esperar tenir n nombroses i no podem esperar tenir totes les respostes per comprometretotes les respostes per comprometre’’ns, ns,
colcol··legiadament, en una direccilegiadament, en una direccióó que que sembla sembla úúttil i il i èètticament desitjableicament desitjable.
J. Beckers (2001).J. Beckers (2001).““AIDER LES ELEVES A DEVELOPPER DES AIDER LES ELEVES A DEVELOPPER DES COMPETENCES: REVOLUTION O CONTINUITCOMPETENCES: REVOLUTION O CONTINUITE?E?”” Puzzle, 10, 2Puzzle, 10, 2--10.10.