ajuntament de banyolesmedia.seu-e.cat/acteca/1701570005/2012/203c8469-12c5-448b... ·...

Ajuntament de Banyoles

1

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 24 DE SETEMBRE DE 2012 A la Casa Consistorial de Banyoles, essent 1/4 de 9 del vespre del dia 24 de setembre de 2012, es reuneix el Ple, en Sessió Ordinària sota la Presidència de l’Il�lm. Sr. Alcalde, Miquel Noguer Planas, i amb l’assistència dels Tinents d’Alcalde Srs., Miquel Vilanova Cullell, Lluís Costabella Portella, Jordi Bosch Batlle i Lluís Butinyà Teixidó i dels Regidors Srs., Núria Palomeras Pinsach, Jordi Congost Genís, Anna Ribas Planella, Josep Vicens Teixidor, Roser Masgrau Plana, Xavier Bosch Pujol, David Juan Garganta, Alexandra Pazos Massanas, Ferriol Masó Frigolé, Jordi Bosch Lleó i Joan Luengo Sala. Hi assisteix, la sotasignant Secretària Accidental de la Corporació, la senyora Cristina Palomino Pellicer. Hi és present l’Interventor Municipal, senyor Pere Feliu Oliveras. Excusa la seva absència la Tinent d’Alcaldes, Sra. Joana Vilà Brugué. El President obre l’acte públic i es donen a conèixer els assumptes inclosos a l’ordre del dia i aquells que el Ple acordi tractar per declarar-se d’urgència, i recauen sobre aquests els acords que a continuació es relacionen: PRESIDENCIA 1.1.- Aprovació de l’acta de Ple del dia 30 de juliol de 2012 ordinari. El Ple de la Corporació aprova per unanimitat l’acta de Ple del dia 30 de juliol de 2012 ordinari. 1.2.- Donar compte de les Resolucions adoptades per l’Alcaldia del 23 de juliol al 14 de setembre de 2012. Es dóna compte al Ple de la Corporació que l’Alcaldia ha emès des del 23 de juliol de 2012 al 14 de setembre de 2012, les Resolucions d’Alcaldia que corresponen del núm. 2012.1910, de 23 de juliol de 2012, al núm. 2012.2378, de 14 de setembre de 2012. El Ple de la Corporació es dóna per assabentat. COMISSIO INFORMATIVA D’ALCALDIA 2.1.- Moció conjunta dels grups municipals de l’Ajuntament de Banyoles per a la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat al SR. JOAN OLIVAS I COLL. Vist l’informe del dia 14 de setembre de 2012 de l’Instructor de l’expedient que a continuació es transcriu íntegrament: “Miquel Noguer i Planas, com a Instructor de l’expedient de concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat núm. A211.01.2012.2093, emet informe en base als següents A N T E C E D E N T S: Primer. Que, mitjançant Decret d’Alcaldia núm. 2012.2368 del dia 14 de setembre de 2012 ha estat incoat expedient de concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat al Sr. Joan Olivas i Coll, nomenant instructor de l’expedient a aquesta Alcaldia i

2

Secretària de l’expedient a la Sra. Cristina Palomino i Pellicer, Secretària Accidental de l’Ajuntament de Banyoles. Segon. Que aquest Instructor ha convidat les entitats a les quals ha estat vinculat el Sr. Joan Olivas i Coll, a complementar el seu informe institucional sobre la trajectòria d’aquest ciutadà per remarcar més el seu paper en la vida social i cultural banyolina i que els escrits presentats per les entitats figuren a l’expedient incoat. Tercer. Que la normativa aplicable a aquest procediment administratiu és la següent: Articles 189 a 191 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Reglament d’honors i distincions de la Ciutat de Banyoles. Per tot l’explicitat, l’instructor de l’expedient a dalt referenciat emet el següent I N F O R M E : Joan Olivas i Coll La família i els estudis Joan Olivas i Coll és un banyolí de soca-rel. Va néixer a la nostra ciutat el dia de la Mare de Déu d’Agost, o sigui el 15 d’agost, de l’any 1925. Com molt bé explica ell mateix: “Vaig néixer a Banyoles el dia de la Mare de Déu d’Agost del 1925 en el mateix moment en que davant de casa passava una orquestra tocant una serenata. Potser per això se’m va infiltrar dintre meu un sentit de l’humor que m’ha acompanyat tota la vida”. És fill del carrer Major, de cal cisteller. El seu pare era Francesc Olivas i Nierga, d’ofici cisteller; i la seva mare Caterina Coll i Tubert, que va treballar durant una bona temporada al balneari de la Puda. Van tenir dos fills més: la Dolors i en Xavier. Es va casar el 23 de juny de 1958 amb l’arbucienca Roser Recarens i Teixidor, d’ofici perruquera; i han tingut dos fills: Xavier i Montserrat. Era cosí del músic Martirià Font i Coll, que va rebre, el 2009, l’última Medalla d’Or de la ciutat atorgada fins ara per l’Ajuntament de Banyoles. No es fa estrany, doncs, que hagi dedicat tota la seva vida a Banyoles. Va estudiar al col�legi dels Germans Gabrielistes (els “Hermanos”), però durant la Guerra Civil va anar a l’escola de Francesc Macià, situada al carrer de la Muralla, en els locals de l’antic convent de la Providència. Era l’escola del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada de la Generalitat de Catalunya). Després va fer classes particulars amb el senyor Miquel Parnau i Casadevall i comptabilitat mercantil, literatura i francès per correspondència. El curs de comptabilitat per correspondència el va fer en una acadèmia castellana de Sant Sebastià, l’Academia CCC. És, fonamentalment, un autodidacte, i així ho va escriure en un dels seus relats memorialístics: "No he tingut estudis literaris. Tot ho he après llegint. La guerra civil em va partir pel mig." L’exercici de la seva professió Va treballar a una serralleria de davant de casa seva al carrer Major i després de cisteller amb el seu pare o amb uns parents a Olot. Tanmateix, l’ofici de cisteller i anar a mercat no l’atreia; i, immediatament després d’aprovar el curs de comptabilitat, va entrar a treballar a la sucursal banyolina del Banco Hispano Americano. Era l’1 de desembre de 1949 i hi va estar fins a la seva jubilació l’agost de 1985. El Joan Olivas actor Malgrat tot, Joan Olivas és actor: “Diuen que he fet riure a molts espectadors de Banyoles i de moltes poblacions de les comarques gironines”. De petit anava a veure teatre als Catòlics, sobretot els Pastorets. Des de ben jove, el teatre va ser una de les seves aficions, que ja no ha deixat mai. A la postguerra va començar els


3

assajos als Catòlics, ja que estava vinculat a la parròquia de Santa Maria dels Turers: “"Nosaltres érem joves d'Acció Catòlica, que vam pujar a l'escenari per actuar en una obra castellana, en la que se'm donà el paper d'un sastre català que anava a cobrar una factura d'un client que no pagava". Després va passar a actuar amb els actors veterans. A l’inici de la dècada dels quaranta va començar a actuar en els Pastorets, primer en el paper del vell Soff i, després en el del pastor Bato. Des de llavors, no ho ha pogut deixar estar i són innombrables les representacions en les que ha actuat. Ha interpretat al teatre i al cinema, i ha dirigit "shows”; i encara és un actor en actiu. No fa pas gaire, va rebre un homenatge del món del teatre banyolí per la seva dedicació durant setanta anys a l’art escènic. Joan Olivas, com a actor de cinema, va intervenir en la sèrie televisiva “Els misteris de Vilaür”. Posteriorment, va col�laborar en una realització de TV3 sobre la llegenda del drac de Banyoles. I en “Operació sortida”, programa per a TV3, on actuava en el paper d’un conductor que surt de vacances amb la seva esposa. També va prendre part en curtmetratges, com “La sempiterna esperança”, “Molt fràgil” o “El monstruo de Banyoles”. I va tenir un paper en el film de Francesc Bellmunt “Lysistrata”. Va actuar, així mateix, en “Una brossa a l’ull”, o “Pare i fill”. De Joan Olivas es pot dir que ha estat, i està, present en la majoria d’activitats del món teatral banyolí dels últims seixanta anys, i sense ell no s’entendria el món teatral de la nostra ciutat. El Joan Olivas cinèfil i cineasta A més del teatre i la seva dona, l’altra seva “gran passió” ha estat el cinema. És un gran aficionat al cinema i, tant com ha pogut, ha intentat difondre el món del cinema a través dels mitjans de comunicació locals i ha estat cofundador del Cine Club Banyoles. S’ha dedicat a la crítica cinematogràfica, durant molt anys, a la revista "Horizontes" i "Revista de Banyoles". També ha fet, juntament amb altres col�laboradors, programes dedicats al cinema a la primera Ràdio Banyoles i a l’actual (amb programes com "Filmoteca musical", o "Pantalla desplegable”) i a Televisió Banyoles (com “Set de 4”). Ha filmat en vídeo la seva pròpia obra com amateurista. És autor de vídeos de viatges per Europa (Itàlia, Alemanya, França, Txèquia, Espanya, etc.), festes populars banyolines, i realitza llargmetratges com “Banyoles Olímpic Show” (sobre les Olimpíades de rem del 92). Així mateix, ha escrit guions, entre ells “El maquinista de la Principal”. I ha fet de guionista i conductor de quatre DVD’s: “Caminant pel Pla de l’Estany”, on es mostra la riquesa natural, paisatgística i humana de la comarca. El Joan Olivas reporter, articulista i lletraferit Com a reporter, articulista i lletraferit té una producció molt fecunda. La fal�lera ja li venia des de petit; i a l'adolescència, amb Maurici Duran, van escriure una revisteta a mà, titulada "La cansalada banyolina", que va arribar a una dotzena de números. Uns anys més tard, va escriure articles a la revista local “Horizontes”, després “Revista de Banyoles”; i en va esdevenir, el 1960, el cap de redacció, l’autèntica ànima, durant més de trenta-cinc anys. En uns temps difícils va aconseguir la supervivència i catalanització de la revista. En altres àmbits també ha conreat la ploma. D’aquesta manera, ha escrit guions i "sketchs", monòlegs i obres de teatre, articles (cròniques locals, crítiques de cinema, teatre, narracions) a les revistes locals (com “Horizontes”, “Revista de Banyoles”, “Els Colors”, “El Mirador”, “Les Garrotxes”, o al Cartipàs de Festa Major) o llibres i publicacions municipals o comarcals (com els “Quaderns de Banyoles” o “Repics de Festa”). Finalment, l’any passat, va aconseguir acabar d’escriure i

4

publicar, juntament amb Miquel Torrent, el seu llibre més esperat: El teatre a Banyoles. Dels inicis fins al 2005. Actualment en prepara un altre del cinema a Banyoles. D’obres de teatre n’ha escrit algunes: "Els ben trobats" (la primera), "Salsa Picant" (2001), "Can Felip 1746", "Dotze jubilats sense pietat" o "Els fiscornaires (Una família de músics)". Col�labora, i ha col�laborat, en programes de Ràdio durant més de quaranta anys. A l’actual Ràdio Banyoles va fer programes com “La Tria”, “Cròniques festives d’un altre temps”, “Dia a Dia”, “Filmoteca Musical”, "De casa en casa", “De feina en feina”, “Records i memòries” i "Pantalla desplegable". I també ha estat el guionista i presentador (“L'avi Oli”) del programa informatiu i d’humor “Banyolilàndia” a Banyoles Televisió, i “Ara pla!” de Televisió de Porqueres. Darrerament es dedica a recollir les seves vivències i ha escrit els treballs inèdits memorialístics: ”Érem Joves. Anys 1930-1940-1950. Anys de Cangueli, resignació, conformació, treball, distracció i diversió” (2008), ”Rampells d'alegria. Un dietari 2002-2003. Amb records i vivències del passat en un entorn familiar i ciutadà”, i “El Barri de la Llet” (2011). I es baralla amb l’ordinador i s’ha tornat blocaire, i escriu en el bloc de “Xisca de Gardi” (amb el pseudònim “L’avi Oli”) i en el seu personal “Els Tempus fugit”. El Joan Olivas persona al servei de la comunitat banyolina Sobretot, però, Joan Olivas ha estat una persona dedicada al servei de la comunitat banyolina. Ha desplegat sempre, i desplega, un sentit inesgotable de servei als altres. Ha dedicat gran part del seu temps lliure a treballar per Banyoles en diverses entitats: el 1959 va cofundar el Cinema Club Banyoles, ha col�laborat desinteressadament al Cercle de Catòlics, a la Parròquia, a la Clínica Salus Infirmorum, a l’Asil (Llar Teresa Jornet), al Casal de la Gent Gran, a les residències de la gent gran, a Ràdio Banyoles, a les Televisions de Banyoles i Porqueres, amb l’Ajuntament de Banyoles o amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany; i ho continua i continuarà fent a on calgui o a on se’l necessiti, fins que les forces l’abandonin. Per tota la seva tasca ha rebut alguns reconeixements. Ha estat pregoner de la nostra festa major de Sant Martirià el 1993; homenatjat el 1994 pel Rotary Club de Banyoles; ha rebut, el 2007, el premi de la Flama de la Llengua convocat per la Mesa Cívica per la Llengua; i el del Banyolí de l’Any del 2009 a la Trajectòria Personal. Per tot el seu treball, de formigueta, fet amb modèstia i sense fer gaire soroll, en els àmbits social i cultural Joan Olivas i Coll es fa mereixedor de la Medalla d’Or de la ciutat de Banyoles”. Vist l’informe emès en data 14 de setembre de 2012 per la Secretària de l’expedient de concessió de la medalla d’or de la ciutat al Sr. Joan Olivas i Coll. Els portaveus de tots els Grups Municipals de l’Ajuntament de Banyoles proposen al Ple de la Corporació el debat de la següent MOCIO: PRIMER. CONCEDIR LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT AL SR. JOAN OLIVAS I COLL, en reconeixement a la seva tasca en els àmbits social i cultural a la Ciutat de Banyoles i de servei desinteressat a la comunitat banyolina. SEGON. LLIURAR LA MEDALLA D’OR en un acte públic d’homenatge al Sr. Joan Olivas i Coll que tindrà lloc el dia 20 d’octubre de 2012, al Teatre Municipal. * El Sr. Alcalde els comunica que concretament s’entregarà el dia 20 d’octubre, a 2/4 d’1 de la tarda, al Teatre Municipal. És amb el que han quedat amb els


5

portaveus dels grups municipals i també amb el Sr. Joan Olivas, perquè a ell és on li faria gràcia rebre-la ja que forma part del món del teatre. Doncs, bé, aquest és un acord de tots els grups municipals el qual l’han subscrit. Explica que la vida d’en Joan Olivas es podria resumir, resumint-ho molt, en tres o quatre fulls perquè és molt dilatada. Se’n podria fer un llibre de la vida d’en Joan Olivas, per això, han cregut tots plegats que era un moment idoni per fer-li aquest lliurament, i la Junta de Portaveus així ho va acordar. En Joan Olivas és persona de Banyoles que ha treballat a Banyoles, que ha fet d’actor a Banyoles en diferents companyies de teatre, que ha estat un cinèfil i un cineasta, ha estat un reporter, un articulista i un lletraferit i que, també, ha estat una persona al servei de la comunitat banyolina. Una de les obres que ha fet últimament “El teatre banyolí”, és un llibre en el qual ell hi ha tingut molts anys de treball i que es va presentar, fa poc, aquest mateix any, a l’Auditori de l’Ateneu. En tot cas, creu que és una moció conjunta d’un reconeixement absolutament merescut cap a la persona d’en Joan Olivas tot i que ja havia estat reconegut, essent pregoner, i en diferents ocasions a la mateixa Ciutat de Banyoles, però pensen que ara és el moment de fer-li aquesta màxima distinció. Per tant, com que no serà un Ple perquè si ho fan aquí quedaria petit, doncs, es farà en el mateix teatre, per això ho aproven avui i el dia 20 d’octubre li faran el lliurament de la Medalla d’Or en un acte públic, a 2/4 d’1 de la tarda, i com ja ha dit, al Teatre Municipal. A més que estarà el teatre preparat per l’obra de teatre de les Festes de Sant Martirià. I pregunta als grups municipals si hi estan d’acord i si volen fer alguna intervenció, i com que no és així passarien a la votació. * El Sr. Alcalde sotmet a votació l’aprovació de la Moció conjunta dels grups municipals de l’Ajuntament de Banyoles per a la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat al SR. JOAN OLIVAS I COLL. El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat. COMISSIO INFORMATIVA DE SERVEIS TERRITORIALS 3.1.- Aprovació inicial del Pla Especial Urbanístic d’identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Banyoles. Vist l’informe tècnic i jurídic número 01050202.2012.002306 emès per l’arquitecte municipal i la TAG de l’àrea de Serveis Territorials en data 19 de setembre de 2012. La Llei d’urbanisme estableix que, per a la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals que calgui recuperar i preservar, per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, cal que estiguin i incloses en un catàleg específic de planejament urbanístic. El municipi de Banyoles no compta amb el planejament vigent adaptat a la Llei d’urbanisme. En aquest cas la figura urbanística idònia per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació, és el Pla especial urbanístic regulat en els articles 67 i 68 del Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010), modificats per la Llei 3/2012, de Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme. L’objectiu d’aquest Pla especial és la identificació i la regulació de les masies i les cases rurals, situades en sòl no urbanitzable del municipi de Banyoles, que son susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, atès que formen part d’un municipi de característiques rurals format per masies i cases rurals escampades pel territori, amb trets arquitectònics, històrics i paisatgístics que cal preservar.

6

El Pla especial també té per objecte establir les condicions d’ús i d’ordenació de les masies i cases rurals per poder recuperar-les i preservar-les Els criteris adoptats per la inclusió de les masies i cases rurals en aquest Pla especial són els següents: - Perquè determinen un teixit de construccions rurals, destinades a habitatge,

escampades pel territori, propi de la comarca del Pla de l’Estany. - Per que constitueixen un exemple del model tipològic original, sense alteracions

tipològiques que el desvirtuïn. - Per que presenten un interès històric, arquitectònic o cultural de l’edifici o

d’algun dels seus elements - Per que conserven la seva estructura original, o part d’ella, per possibilitar la

reconstrucció si és el cas. - Per que el seu ús principal sigui, o hagi sigut, habitatge lligat a l’activitat agrícola

del municipi. - Per la seva integració en el paisatge on s’insereix. Fonaments jurídics Primer.- Aquest Pla Especial es troba emmarcat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme ( en endavant TRLUC), modificat per la Llei 3/2012, de Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme. Vist el que disposen els articles 47.3, 47.3 bis i 50 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (TRLUC), modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 55 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme (RLU) segons els quals el planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les construccions situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació o, si s’escau, la recuperació d’acord amb el que estableix l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el catàleg s’han d’adequar a les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el millorament del paisatge. L’article 67 del TRLUC estableix que es poden redactar Plans especials urbanístics de desenvolupament de les previsions del planejament territorial o del planejament urbanístic general si són necessaris, entre d’altres, per assolir les següents finalitats: g) La identificació i la regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions en sol no urbanitzable a que fan referència els articles 47.3 i 50 del TRLUC. Segon.- El projecte es pot considerar com a document SUFICIENT atès que inclou tota la documentació referida per aquest tipus de plans en el TRLUC i RLUC. D’acord amb els objectius plantejats resulta OPORTUNA I CONVENIENT la tramitació de la present figura de planejament. Tercer.- D’acord amb el que estableix l’article 85 del TRLUC l’aprovació inicial i l'aprovació provisional dels plans urbanístics derivats que afecten el territori d’un únic municipi pertoquen a l’Ajuntament corresponent. La competència per a l’aprovació inicial correspon a l’Alcaldia, conforme a l’article 21.1.j) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), si bé aquesta competència pot ser delegada en la Junta de Govern Local. Per Decret d’alcaldia núm. 2011.1926, de data 20 de juny de 2011, aquesta competència ha estat delegada a la Junta de Govern Local. Un cop se n’ha acordat l’aprovació inicial, s’ha de sotmetre a informació pública, per


7

un termini d’un mes. Els edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en el termini de deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial i s’han de publicar en el BOP i a un dels diaris de premsa periòdica de mes divulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereix la present modificació; sol�licitant simultàniament a la informació pública informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg. Cal donar publicitat per mitjans telemàtics de la convocatòria d'informació pública en els procediments de planejament i gestió urbanístics i dels acords d'aprovació que s'adoptin en llur tramitació. L’òrgan competent per a l’aprovació provisional és el ple de l’ajuntament, en els termes de l’article 22.2.c) LRBRL, essent suficient el quòrum de la majoria simple. L’acord d’aprovació provisional d’un pla urbanístic derivat, com és el cas, s’ha d’adoptar en el termini de dos mesos des que finalitzi el període d’informació pública. L’Ajuntament, un cop adoptat l’acord d’aprovació provisional del pla, disposa d’un termini de 10 dies per a lliurar l’expedient complet a l’òrgan a qui correspon resoldre l’aprovació definitiva, conforme estableix l’article 89.5 del TRLUC. Tanmateix de conformitat amb els articles 73 i 74 del TRLUC l’aprovació inicial obliga l’administració competent a acordar la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel�lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal�lacions o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en els àmbits en que les noves determinacions comportin una modificació del regim urbanístic. No obstant l’anterior, d’acord el que disposa l’article 102.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme, es podran atorgar les llicències fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat. En virtut de l’exposat, s’informa favorablement l’aprovació inicial del Pla Especial Urbanístic d’identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Banyoles, redactat per l’arquitecte Dolors Casanovas i Voltà, amb SUBMISSIÓ de l’aprovació inicial A INFORMACIÓ PUBLICA d’un mes en el BOP de Girona, en un diari de gran difusió i en la pàgina Web de l’Ajuntament, tot sol�licitant, simultàniament, informe als Organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els qual l’han d’emetre en el termini de 10 dies:

• Departament d’Agricultura, Ramaderia, alimentació, pesca i medi natural • Departament de Cultura. • Agència Catalana de l’Aigua. • Direcció General de Turisme. • Direcció General de Carreteres. • Diputació de Girona- Servei de Xarxa viaria Local • Direcció General d’arquitectura i paisatge • Institut geològic de Catalunya. • Medi ambient

Tanmateix procedeix SUSPENDRE de conformitat amb els articles 73 i 74 del TRLUC l’atorgament de llicències de parcel�lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal�lacions o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit objecte del Pla Especial Urbanístic

8

d’identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Banyoles, d’acord amb el plànol de delimitació que s’acompanya. No obstant l’anterior, d’acord el que disposa l’article 102.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme, es podran atorgar les llicències fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat. Per l’anterior, es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- APROVAR INICIALMENT el Pla Especial Urbanístic d’identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Banyoles, redactat per l’arquitecte Dolors Casanovas i Voltà. SEGON.- DISPOSAR la SUBMISSIÓ de l’aprovació inicial A INFORMACIÓ PUBLICA d’un mes en el BOP de Girona, en un diari de gran difusió i en la pàgina Web de l’Ajuntament. TERCER.- SOL�LICITAR, simultàniament, informe als Organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els qual l’han d’emetre en el termini de 10 dies:

• Departament d’Agricultura, Ramaderia, alimentació, pesca i medi natural • Departament de Cultura. • Agència Catalana de l’Aigua. • Direcció General de Turisme. • Direcció General de Carreteres. • Diputació de Girona- Servei de Xarxa viaria Local • Direcció General d’arquitectura i paisatge • Institut Geològic de Catalunya. • Medi Ambient

QUART.- SUSPENDRE de conformitat amb els articles 73 i 74 del TRLUC l’atorgament de llicències de parcel�lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal�lacions o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit objecte del Pla Especial Urbanístic d’identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Banyoles, d’acord amb el plànol de delimitació que s’acompanya. No obstant l’anterior, d’acord el que disposa l’article 102.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme, es podran atorgar les llicències fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat. * El Sr. Miquel Vilanova Cullell, Regidor d’Urbanisme, diu que aquest Pla Especial Urbanístic que es planteja per a la seva aprovació inicial respon a una necessitat legal que és la que marca la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que estiguin identificades totes les masies i habitatges de tipus rural ubicades en sòl no urbanitzable. Llavors, el que s’exigeix en primer lloc als ajuntaments, abans de poder donar llicències de rehabilitació o de reconstrucció, d’ampliació o de recuperació per raons arquitectòniques o històriques, etc., d’aquests tipus de construccions, és que estiguin totes incloses en un catàleg específic de planejament urbanístic. La figura per fer aquest catàleg específic és la que han iniciat, és d’un Pla Especial, i entenen que és un Pla Especial que inclou dues tipologies d’habitatges en sòl no urbanitzable.


9

La primera vindria constituïda per la més interessant que són les masies i les cases rurals que tenen algun tipus d’interès històric i patrimonial i que se n’han identificat, més o menys, una quarantena. També s’inclou en aquest Pla Especial altres habitatges de tipus més modern i que potser no tenen interès arquitectònic, però que sí que són finques que normalment van lligades o havien anat lligades originàriament a explotacions agràries. Aquestes són de tipus més modern, dels anys 1970 o 1980 però que també a nivell de poder regular la possibilitat de donar llicències, el fet que estiguin en sòl no urbanitzable, doncs, implica que hagin d’estar recollides en aquest Pla especial urbanístic d’identificació i regulació de masies. El Sr. Joan Luengo Sala, Portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles, dóna la bona nit als Srs. Regidors i Regidores i al Sr. Alcalde, i diu que des d’Iniciativa per Catalunya Verds Independents de Banyoles celebren l’aprovació d’aquest document que cataloga i protegeix el patrimoni referent a masies i cases rurals del nostre municipi, però han de lamentar haver hagut d’esperar molt de temps per fer aquest catàleg perquè el POUM es va aprovar l’any 1984. Diu que s’han hagut d’esperar molt de temps per fer aquest catàleg, per tant, lamenten aquest fet d’haver d’esperar tant de temps, però agraeixen que avui es porti a aprovació aquest catàleg, i volen felicitar, també, a la Dolors Casanovas per la feina realitzada. El Sr. Miquel Vilanova diu que només vol fer un aclariment. Gràcies per la felicitació, en tot cas, per la Dolors Casanovas d’haver fet aquest Pla Especial. Només aclarir que aquesta obligació de fer el Pla Especial Urbanístic i de la catalogació no va tan avall, com l’any 1984, sinó que ve donada pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i que és el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. L’any 2010 inclou aquesta obligació de catalogar a fi i efectes de regular les edificacions en sòl rústic. Anteriorment, que ell sàpiga, no hi havia aquesta obligació. Segurament, es podia haver fet igual però no hi havia l’obligació, l’obligació legal és a partir d’aquest Decret del 2010 a la Llei d’Urbanisme. I el Sr. Alcalde li diu al Sr. Luengo que s’ha confós, volia dir el de patrimoni, en tot cas, haurà d’esperar a un altre Ple per fer aquesta observació. El catàleg de masies és de la nova Llei d’Urbanisme, d’acord Sr. Luengo ?. Gràcies. El Sr. Ferriol Masó Frigolé, Regidor del grup municipal de CUP, dóna la bona nit als Regidors i Regidores i a l’ Alcalde. Des del seu grup, des de la Candidatura d’Unitat Popular, també se n’alegren que avui es posi a plenari aquesta qüestió i creuen que conjuntament, ja que sembla que serà properament, també, s’aprovarà el de patrimoni. Per tant, creuen que els dos documents, els dos catàlegs seran dues eines molt importants pel que serà el POUM. El seu grup, potser, i aquí no qüestionen el treball tècnic, essent un volum petit de masies i de cases rurals de la perifèria del municipi, una quarantena, una quarantena de modernes i l’altra quarantena d’antigues, potser ho haguessin separat. Dins del mateix document haguessin fet una separació, tot i que és una qüestió tècnica que respecten. Bàsicament això, aquest concepte, dir que és una eina que els serà molt útil com altres plans que s’han de fer per poder iniciar el que és el POUM. Tot i que són conscients que s’ha de veure hi ha d’altres Ajuntaments que ja ho han aprovat. I sembla ser que un cop tinguin aprovat aquest Pla ja no farà falta anar “cada dos

10

per tres”, a la Comissió d’Urbanisme, a Girona. També s’haurà de veure com acaba d’encaixar Girona tots aquests processos. I res més. Per tant, afegir que hi votaran a favor. Potser es reserven el dret de fer alguna petita al�legació conjuntament amb la redactora. I simplement dir que el seu vot és favorable. El Sr. Miquel Vilanova vol fer al Sr. Masó només una petita apreciació. Creu que està identificat i diferenciat el que són les masies i habitatges en el medi rural i que tenen un interès més lligat al patrimoni. Fixi’s que les fitxes d’aquest estil són més extenses i al final hi ha un segon inventari d’habitatges, en sòl no urbanitzable, que les diferencia de les d’abans i que n’hi ha 40. Queden separades i es fa una regulació una mica menys detallada perquè tampoc són habitatges que tinguin massa interès. El Sr. Ferriol Masó diu que es referia més adequadament al que és l’any. A una classificació anual que té una certa antiguitat, com a patrimoni, que ja ho contemplarà el que és el catàleg de patrimoni, també, conjuntament, com se’ls va explicar tècnicament, i d’altres cases rurals que són dels anys 1970 i 1980. Es referien més en això. El Sr. Alcalde explica que l’única qüestió és que a la mateixa Llei del Decret Legislatiu 1/2010, diu que el Pla Especial se’n diu això: “de masies i cases rurals”. Per tant, ha d’anar tot junt en un sol document per a la seva aprovació, que evidentment s’ha d’aprovar inicialment i provisionalment, com s’ha manifestat, i llavors la Comissió d’Urbanisme podrà fer les consideracions oportunes abans de la seva aprovació definitiva. També, calia com a una eina pel POUM i també com a eina si alguna masia o alguna casa d’aquestes volen fer alguna obra que ara ho tenen limitat, sense estar aprovat aquest catàleg. I a partit d’aquí és veritat que no haurà d’anar a la Comissió d’Urbanisme i la seva llicència podrà ser atorgada pels serveis tècnics de la Corporació. El Sr. Josep Vicens Teixidor, Portaveu del grup municipal de Junts per Banyoles, diu, bona nit, Regidors, Regidores, Sr. Alcalde. Simplement manifestar, també, que el seu vot serà favorable en aquest punt. I manifestar els dos punts que veuen que són més favorables per a la seva aprovació. El primer, que a partir d’ara, tal com s’ha dit, un cop s’hagi aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona no s’haurà de portar cada expedient a Girona perquè l’informin, sinó que un cop estigui aprovat el mateix Ajuntament podrà decidir atorgar les llicències més ràpidament, per tant, els veïns en aquest cas sí que en surten més beneficiats i tot el conjunt de la Ciutat. Per altra part, també creuen important que sigui un treball obligatori per presentar dins del POUM, que ja estarà fet i que a més a més serà molt actual. Aquest és un gran avantatge que s’hagi fet ara ben bé a les portes de començar els treballs del POUM i que facilitarà el fet que es pugui apropar més ràpidament, conjuntament amb els treballs del POUM essent un treball previ completat. Gràcies. * El Sr. Alcalde sotmet a votació l’Aprovació inicial del Pla Especial Urbanístic d’identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Banyoles. El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat.


11

3.2.- Conveni urbanístic subscrit amb TRIOPS SL per a la cessió gratuïta de terrenys afectats per vialitat de la finca situada al Carrer Sant Martirià, 192. Vist l’informe número 01050202.2012.2285 emès per la TAG de l’Àrea de Serveis Territorials en data 19 de setembre de 2012 i vist el conveni urbanístic de cessió gratuïta de terrenys afectats per vialitat de la finca situada al Carrer Sant Martirià, 192, subscrit amb TRIOPS SL en data 14 de setembre de 2012. El vigent TRPGOU de Banyoles classifica aquests terrenys com a sol urbà amb la qualificació urbanística S33, i estan afectats en una superfície de 277 m2 per vialitat. Aquesta porció ha de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’Ajuntament i s’ha de procedir a la seva segregació de la finca registral 11744, inscrita al Registre de la Propietat de Banyoles, al Tom, 2696, llibre 200, foli 12, titularitat de la mercantil TRIOPS SL. Els articles 8.3 i 104 del TRLUC en relació a la publicitat dels convenis urbanístics i els articles 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme estableixen que els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídic administrativa i l'aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin. Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els subscriu. Aquests convenis s’han de sotmetre a informació pública i poden ésser objecte de consulta un cop aprovats. Les administracions públiques amb competències urbanístiques ha de garantir la consulta presencial i telemàtica i n’han de trametre una còpia al Departament de Política Territorial i obres publiques en el termini d’un mes des de llur aprovació per tal que sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat en compliment d’allò que disposa l’article 104 del TRLUC i haurà de ser publicat d’acord amb la normativa legal. L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a llur aprovació. Per tot l’anterior, es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- APROVAR INICIALMENT el conveni urbanístic, signat en data 14 de setembre de 2012 entre TRIOPS SL i l’Ajuntament de Banyoles per a la cessió gratuïta de terrenys afectats per vialitat de la finca situada al Carrer Sant Martirià, 192. El text íntegre del conveni té el següent tenor literal: “CONVENI URBANÍSTIC DE CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS AFECTATS PER VIALITAT DE LA FINCA SITUADA AL CARRER SANT MARTIRIA, 192 A FAVOR DE L’AJUNTAMENT DE BANYOLES. Banyoles, 14 de setembre de 2012 REUNITS: D’una banda, el SR. MIQUEL NOGUER I PLANAS, Alcalde - President de l’Ajuntament de Banyoles, que es troba assistit de la Secretària de la Corporació i I d’una altra, la Sra. Pilar Treserras Surroca, amb domicili a 17820 Banyoles, c/ Pla de la Coromina, s/n i NIF 40.301.612T. INTERVENEN 1) El SR. MIQUEL NOGUER I PLANAS en nom i representació de l’Ajuntament de Banyoles, en virtut de les atribucions conferides per l’article 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

12

2) La Sra. Pilar Treserras Surroca, en nom i representació de la societat mercantil TRIOPS, SL, domiciliada a 17820 Banyoles, Doctor Mascaro s/n; constituïda per temps indefinit mitjançant escriptura autoritzada pel Notari de Girona Sr. Luis Sanchez Ibañez, de 16 de desembre de 1991, núm. 3727 de protocol. Inscrita en el Registre mercantil de Girona al tom 173, foli 77, fulla GE 3146 i amb CIF B-17322926 La Sra. Pilar Treserras Surroca intervé com a administradora solidària de la societat, segons resulta de l'escriptura autoritzada pel notari de Banyoles, Sr. Jose Maria Martínez Palmer, el 28 de maig de 1998, que va causar la inscripció 4a a la ressenyada fulla de la societat. Els intervinents asseguren la total i plena vigència de la seva representació i facultats, que manifesten no els han estat suspeses, limitades o modificades, i no haver variat l’estat, situació i capacitat jurídica de la seva representada i es reconeixen mútuament capacitat legal suficient per a l’atorgament del present CONVENI URBANÍSTIC als efectes del qual MANIFESTEN PRIMER.- Que TRIOPS, SL és propietària de la finca següent: “ URBANA. PARCELA DE TERRENO solar edificable sita en termino de BANYOLES, de forma rectangular, y con una cabida de NOVECIENTOS TREINTA Y CUATRO METROS CUADRADOS. Linda: al Oeste, en línea de 28 m. con calle Sant Martirià; al Norte, en línea de 34 m. con carretera de Figueres; al Este, en línea de 28 m. con Gimnàs Banyoles SA; y al Sur, en línea de 34 m. con resto de finca de la que se segrega, registral 9379.” INSCRITA en el Registre de la Propietat de Banyoles al volum 2696, llibre 200, foli 57, finca 11744. Pertany a la mercantil TRIOPS, SL per títol de compravenda. Referència cadastral: 0638818DG8603N Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens S’adjunta de DOCUMENT Núm. 1 nota simple de la finca registral 11744. SEGON.- Que el vigent TRPGOU de Banyoles, classifica aquests terrenys com a sol urbà amb la qualificació urbanística S33, i estan afectats en una superfície de 277m2 per vialitat, tal com consta al plànol que s’adjunta de document núm. 2. TERCER.- Que en tant aquesta porció de terreny de 277m2, afectada de vialitat, ha de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’Ajuntament de Banyoles, s’ha de procedir a la seva segregació de la finca registral 11744, inscrita al Registre de la Propietat de Banyoles, al Tom 2696, llibre 200, foli 12, titularitat de la mercantil TRIOPS, SL. En virtut de l’exposat, ambdues parts subscriuen el present CONVENI URBANÍSTIC d’acord amb les següents ESTIPULACIONS Primera.- La Sra. Pilar Treserras Surroca, en nom i representació de la societat mercantil TRIOPS, SL, cedeix gratuïtament i lliure de càrregues a l’Ajuntament de Banyoles, en aquest acte, la propietat d’una porció de terreny de 277m2, que s’han de segregar de la finca registral 11744, inscrita al Registre de la Propietat de Banyoles, al Tom 2696, llibre 200, foli 12, per tal de donar compliment a allò previst en el TRPGOU de Banyoles. La descripció de la porció cedida és la següent: URBANA. Porció de terreny destinat a vialitat, situat en el terme municipal de Banyoles, de forma rectangular i superfície de 277 m2. Llinda: a l’Oest, en línea de 8 m amb carrer Sant Martirià; al Nord, en línea de 34 m amb carretera de Figueres; a l’Est, en línea de 8 m amb espai adjacent a la carretera de Figueres; i al Sud, en línea de 34 m. amb resta de finca de la que se segrega, registral 11744. La descripció de la de la finca matriu un cop practicada la segregació es la següent: URBANA. PARCELA DE TERRENO solar edificable sita en termino de BANYOLES, de forma rectangular, y con una cabida de SEISCIENTOS CINQUENTA Y SIETE METROS CUADRADOS. Linda: al Oeste, en línea de 20 m. con calle Sant Martirià; al Norte, en línea de 34 m. con porción cedida destinada a vialidad de la carretera de Figueres; al Este, en línea de 20 m. con Gimnàs Banyoles SA; y al Sur, en línea de 34 m. con resto de finca de la que se segregó, registral 9379.” Segona.- L’Alcalde accepta la cessió gratuïta i lliure de càrregues i gravàmens de la porció de terreny descrita a l’estipulació primera. Tercera.- El present conveni urbanístic, que té naturalesa administrativa, serà eficaç una vegada ratificat pel Ple de l’Ajuntament.


13

Quarta.- La certificació del present instrument serà inscrita en el Registre de la Propietat de Banyoles, d’acord amb allò establert en els articles 30 i 31 del RD 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al reglament per a l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció en el registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística; anant a càrrec de TRIOPS, SL les despeses que amb motiu de la inscripció es produeixin. Llegit el present conveni i en prova de conformitat, se signa per duplicat exemplar, davant meu, la Secretària, que en dono fe, a Banyoles, 14 de setembre de 2012.” SEGON.- SOTMETRE l'esmentat conveni a INFORMACIÓ PÚBLICA d'un mes mitjançant anunci publicat al BOP de Girona, en el tauler d’anuncis i en la pàgina web de la Corporació, de conformitat amb els articles 8.3 i 104 del TRLUC i 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme. Transcorregut l’esmentat termini sense presentar-se al�legacions s’entendrà definitivament aprovat sense necessitat d’ulterior acord. TERCER.- TRAMETRE una còpia al Departament de Política Territorial i obres publiques en el termini d’un mes des de llur aprovació per tal que sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat QUART.- SOL�LICITAR del Registrador de la propietat la inscripció registral de la porció cedida mitjançant la remissió al mateix del conveni administratiu de cessió, una vegada definitivament aprovat, d’acord amb allò establert en els articles 30 i 31 del RD 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al reglament per a l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció en el registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística. CINQUE.- DISPOSAR la NOTIFICACIÓ de la referida aprovació a TRIOPS SL. * El Sr. Miquel Vilanova Cullell, Regidor d’Urbanisme, diu que això es tracta d’una porció de terreny de 277 m2 que és propietat de la Societat Mercantil Triops SL que està ubicada allà on tots coneixen, una mica més avall del Gimnàs de Triops, just on hi ha aquell espècie de marge. Com que aquests terrenys estan afectats de vialitat pel Pla General han arribat a fer aquest conveni a fi i efecte que Triops SL cedeixi gratuïtament i lliure de càrrecs, com estableix la llei, a favor de l’Ajuntament, aquesta porció de terreny a efectes que es pugui urbanitzar i continuar el traçat de vorera en aquell tram. El Sr. Ferriol Masó Frigolé, Regidor del grup municipal de CUP, fa un petit incís. Diu que el seu vot serà favorable, però, cal recordar o així els agradaria dir-ho que realment fan falta equipaments esportius públics pendents a la Ciutat. Està molt bé que hi hagin aquestes iniciatives privades i que es pugui anar regulant però no saben si han de ser d’àmbit comarcal, com s’havia parlat fa anys, o si ha de ser exactament del municipi de Banyoles. És una qüestió pendent d’espais esportius públics, d’equipaments. Parla el Sr. Alcalde i diu que el que hi havia pendent era d’àmbit comarcal. Era una pista d’atletisme i que diria que fa molts anys que ja no se’n parla de moment, d’aquesta inversió. Aquí estan parlant d’unes pistes de pàdel en un lloc privat com n’hi ha a d’altres municipis de la comarca. Per tant, creu que no és un equipament que falti a la Ciutat sinó que és un equipament que, precisament, gent privada volen completar la seva oferta esportiva de gimnàs amb aquestes pistes de pàdel. En tot cas, el que aproven només avui és el conveni en el qual ells han de fer aquesta cessió per vialitat i per a la construcció voreres. Es veu clarament, si ho

14

segueix, allà on s’ha de retirar l’edificabilitat i el traspàs que s’ha de fer a l’Ajuntament, d’acord ?. * El Sr. Alcalde sotmet a votació l’aprovació d’un Conveni urbanístic subscrit amb TRIOPS SL per a la cessió gratuïta de terrenys afectats per vialitat de la finca situada al Carrer Sant Martirià, 192. El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat. 3.3.- Desestimació del recurs de reposició formulat pel Sr. Joan Planas Sánchez contra l’acord del Ple de la Corporació Municipal del dia 2 d’agost de 2012 d’adjudicació de la concessió administrativa per a l’atorgament de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem. Atès que el Ple de la Corporació en sessió extraordinària del dia 2 d’agost de 2012 acorda desestimar les al�legacions formulades pel Sr. Joan Planas Sánchez en el seu escrit del dia 26 de juliol de 2012 contra l’informe núm. 2012.0001828 del dia 19 de juliol de 2012 del Cap del Servei de Promoció Econòmica i Programes i l’acta de la reunió del dia 20 de juliol de 2012 de la Mesa de contractació, pels motius exposats en l’informe emès per la Mesa de contractació en data 2 d’agost de 2012 i adjudicar la concessió administrativa de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a la societat Naviliera Les Goges, SCP., d’acord amb la proposta tècnica i econòmica presentada per aquesta durant el procediment de licitació, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, i amb subjecció estricte al plec de clàusules particulars regulador d’aquesta contractació aprovat per acord plenari del dia 28 de maig de 2012. Atès que en data 8 de setembre de 2012 de correus, i número de registre general d’entrada 10708, el Sr. Joan Planas i Sánchez presenta recurs de reposició contra l’acord de Ple de data 2 d’agost de 2012, pel qual es desestimen les al�legacions formulades pel sr. Joan Planas Sánchez i s’adjudica el contracte de concessió administrativa de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a la societat Naviliera Les Goges, SCP. Vist l’informe emès conjuntament per la Secretària Accidental i l’Interventor Municipal d’aquest Ajuntament en data 19 de setembre de 2012, respecte les al�legacions formulades contra l’esmentat acord plenari del dia 2 d’agost de 2012 i que es transcriu a continuació: “INFORME respecte les al�legacions contingudes en el Recurs de Reposició formulat contra l’Acord de Ple de l’Ajuntament de Banyoles de data 2 d’agost de 2012 en virtut del qual es desestimen les al�legacions formulades pel Sr. Joan Planas i Sánchez i s’adjudica el contracte de la concessió administrativa de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a la societat Naviliera Les Goges, SCP. Cristina Palomino i Pellicer, Secretària Accidental, i Pere Feliu i Oliveras, Interventor Municipal de l’Ajuntament de Banyoles, respecte les al�legacions formulades en el recurs de reposició presentat en data 10 de setembre de 2012, amb número de registre general d’entrada 10708, emeten el següent INFORME:


15

ANTECEDENTS Primer.- El Ple de la Corporació en sessió ordinària del dia 28 de maig de 2012, va acordar aprovar un plec de clàusules administratives, econòmiques i tècniques particulars que han de regir la concessió administrativa per a l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem i la licitació del contracte mitjançant procediment obert urgent, amb diversos criteris de valoració de les ofertes. Segon.- El plec de clàusules administratives, econòmiques i tècniques particulars fou exposat al públic, a efectes d’examen i presentació de reclamacions, durant un termini de 20 dies hàbils (des del dia 2 de maig fins el dia 25 de juny de 2012, ambdós inclosos) a través de la publicació d’edictes al taulell d’anunci de la Casa Consistorial i en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (núm. 106 del 01-06-2012), sense que durant aquest termini d’exposició pública s’hagin presentat reclamacions contra el plec. Tercer.- Dins del termini per a presentar ofertes (finalitzà el dia 3 de juliol de 2012) van sol�licitar la participació en el procediment d’adjudicació de la concessió administrativa els següents licitadors:

Núm. ordre Núm. reg. General Data Hora Nom licitador (empresa)

1 8217 03/07/2012 10:17 Planas Sánchez, Joan

2 8233 03/07/2012 13:10 Naviliera Les Goges, SCP

3 8237 03/07/2012 13:58 Viajes Marítimos S.L.

4 8238 03/07/2012 14:04 Juriola Marítims S.L.

Quart.- Els dia 20 de juliol de 2012 la Mesa de contractació va adoptar, per unanimitat, l’acord de proposar a l’òrgan de contractació l’adjudicació del contracte de la concessió administrativa per a l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a favor de l’empresa Naviliera Les Goges, S.C.P. en ser l’oferta classificada en primer lloc, resultar la més avantatjosa econòmicament per a la Corporació Municipal i ajustar-se la seva proposició al que disposa el plec de clàusules particulars regulador d’aquesta contractació. Cinquè.- En data 26 de juliol de 2012 (RGE núm. 9471 del dia 2 d’agost de 2012), el Sr. Joan Planas Sánchez formula escrit d’al�legacions a l’acta de la reunió del dia 20 de juliol de 2012 de la Mesa de contractació. Sisè.- El mateix dia 2 d’agost de 2012 es reuneix la Mesa de contractació per respondre a l’escrit d’al�legacions referit en el punt anterior i de conformitat amb el que disposa l’article 87 del RD 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, emet informe. Setè.- El Ple de la Corporació en sessió extraordinària del dia 2 d’agost de 2012 acorda desestimar les al�legacions formulades pel Sr. Joan Planas Sánchez en el seu escrit del dia 26 de juliol de 2012 contra l’informe núm. 2012.0001828 del dia 19 de juliol de 2012 del Cap del Servei de Promoció Econòmica i Programes i l’acta de la reunió del dia 20 de juliol de 2012 de la Mesa de contractació, pels motius exposats en l’informe emès per la Mesa de contractació en data 2 d’agost de 2012 i adjudicar la concessió administrativa de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a la societat

16

Naviliera Les Goges, SCP., d’acord amb la proposta tècnica i econòmica presentada per aquesta durant el procediment de licitació, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, i amb subjecció estricte al plec de clàusules particulars regulador d’aquesta contractació aprovat per acord plenari del dia 28 e maig de 2012. Vuitè.- En data 8 de setembre de 2012 de correus, i número de registre general d’entrada 10708, el Sr. Joan Planas i Sánchez presenta recurs de reposició contra l’acord de Ple de data 2 d’agost de 2012, pel qual es desestimen les al�legacions formulades pel sr. Joan Planas Sánchez i s’adjudica el contracte de concessió administrativa de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a la societat Naviliera Les Goges , SCP., basant-se en les següents al�legacions: 1. L’oferta de Naviliera Les Goges, SCP no hauria d’haver estat valorada perquè

conté contradiccions, omissions i errors que no permeten conèixer clarament els termes de l’oferta i les contradiccions de Naviliera les Goges SCP fan que la seva oferta no s’adigui amb el document C.

2. L’oferta de Naviliera Les Goges, SCP és incompleta. 3. Si no s’aporta per Naviliera Les Goges, SCP la durada dels passejos en barca de

rem i catamarà elèctric no pot complir amb les condicions del sobre C. 4. L’oferta de Naviliera les Goges no hauria d’haver estat valorada pel que disposa

la clàusula 22.3 del plec de clàusules administratives, econòmiques particulars. 5. Nul�litat del procediment d’adjudicació per haver acceptat la Mesa de

contractació el document C complementari que va adjuntar Naviliera Les Goges, SCP el dia 18 de juliol de 2012.

6. Improcedència de la igualtat de puntuació per tots dos licitadors pel que fa als següents aspectes “a) Iniciatives turístiques”, “b) Diversificació del negoci i complement” i “c) Formes de captació de clients” com es fa constar a l’informe núm. 2012.001828 emès en data 19 de juliol de 2012 pel Cap de servei de Promoció Econòmica i Programes de l’Ajuntament de Banyoles i subscriu la Mesa de contractació ja que Naviliera Les Goges no aporta la durada dels recorreguts ni de la barca a rem ni del catamarà ecològic i es valoren en l’informe i també per la Mesa de contractació, que el subscriu íntegrament, activitats ofertes per Naviliera Les Goges, SCP que no són objecte de la concessió administrativa.

7. Discrepància en les puntuacions atorgades al Sr. Joan Planes Sánchez en l’apartat “d) màrqueting”.

8. No haver-se transcrit correctament en general en l’informe núm. 2012.001828 anteriorment referit ni en l’acta del dia 20 de juliol de 2012 tot l’abast de la col�laboració amb empreses que proposa el Sr. Joan Planas Sánchez en l’apartat “e) Col�laboració amb empreses”.

9. Disconformitat amb els criteris manifestat en el referit informe i subscrits íntegrament per la Mesa de contractació pel que fa a la puntuació de cadascuna de les propostes del capítol “f) personal”.

10. Manca de resposta i motivació en la resolució de la Mesa de contractació (Ajuntament de Banyoles) de data 3 (2) d’agost de 2012 a les al�legacions formulades pel Sr. Joan Planas Sánchez en el seu escrit del dia 26 de juliol de 2012, en relació a l’apartat “g) Millores”.

11. En el negat supòsit que s’admetés el sobre C, l’oferta del Sr. Joan Planas Sánchez és millor que la de Naviliera Les Goges, SCP, per tot el que s’ha exposat al llarg del recurs, ja que era mereixedora d’una puntuació més alta.

Per tot l’exposat, sol�licita l’admissió del recurs de reposició i que es revoqui l’acord del Ple de la Corporació del dia 2 d’agost de 2012 anteriorment referit.


17

FONAMENTS DE DRET • Plec de clàusules administratives, econòmiques i tècniques particulars que han

de regir el procediment d’adjudicació de l’ús privatiu, mitjançant concessió administrativa, del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem.

• Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP).

• Reial Decret Legislatiu 1098/1991, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques (RGLCAP), en tot el que no s’oposi al Reial Decret Legislatiu 3/2011.

• Decret 817/2009, de 8 de maig, en tot el que no s’oposi al Reial Decret Legislatiu 3/2011.

Com a qüestió prèvia cal assenyalar que, de l’examen de l’expedient de contractació B173.2012.643 es desprèn que: 1) L’acord de Ple de l’Ajuntament de Banyoles de data 2 d’agost de 2012 està

motivat. 2) L’Ajuntament de Banyoles ha seguit el què disposa el plec de clàusules

administratives, econòmiques i tècniques que regeixen el procediment d’adjudicació de la concessió i la normativa aplicable. Així, en la determinació dels criteris d’adjudicació (clàusula 22 del plec de condicions) s’ha donat preponderància a aquells que fan referència a característiques de l’objecte del contracte que poden valorar-se mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de l’aplicació de fórmules (criteris quantificables mitjançant l’aplicació de fórmules: 54 punts, i criteris que depenen d’un judici de valor: 46 punts ). Tanmateix, l’avaluació de les ofertes conforme els criteris quantificables mitjançant l’aplicació de formules s’ha realitzat després d’efectuar la d’aquells criteris en què no concorri aquesta circumstància, tot de conformitat amb el què preveu l’article 150.2 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. Tal i com s’assenyala en l’informe 1/2011, de 14 d’abril, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.: “ Els articles 25 i 26 del Reial Decret 817/2009, fixen pel que fa a la valoració de les proposicions en procediments d’adjudicació de les administracions públiques, d’una banda, quins són els òrgans competents per dur a terme la valoració dels criteris d’adjudicació, la quantificació dels quals depengui d’un judici de valor, en funció de la ponderació que s’atribueixi a cada tipologia de criteris d’adjudicació i del procediment d’adjudicació que se segueixi; i d’altra banda, la necessitat que, en els procediments d’adjudicació oberts o restringits, la documentació relativa a aquell tipus de criteri es presenti en un sobre independent, sigui quin sigui l’òrgan competent per dur a terme la valoració.”

3) En l’informe emès pel cap de servei de Promoció Econòmica i Programes, el qual es va assumir per tots els membres de la Mesa de contractació, tal i com consta en l’acta de la mesa de contractació, no s’ha produït cap irregularitat. Tal i com preveu l’article 25 del RD 817/2009: “ En los procedimientos de adjudicación, abierto o restringido, celebrados por los órganos de las administraciones públicas, la valoración de los criterios cuya cuantificación dependa de un juicio de valor corresponderá, en los casos que proceda por tener atribuida una mayor que la correspondiente a los criterios evaluables de forma automática, bien a un comité formado por expertos, bien a un organismo técnico especializado”. Tanmateix, afegeix que “En los restantes supuestos, la valoración se efectuará por la mesa de contratación, si interviene, o por el órgano de contratación en el caso contrario”. Per tant, en aquest supòsit (procediment d’adjudicació en què s’atribueix als criteris que depenen d’un judici de valor una ponderació inferior a

18

la dels criteris avaluables de manera automàtica), la Mesa ha valorat els criteris que depenen d’un judici de valor, els quals són d’apreciació subjectiva, amb subjecció estricte al què disposa la normativa en matèria de contractació.

4) i 5) El sobre “C”: proposició ponderable de forma automàtica, conté la proposta quantificables de forma automàtica. Tal i com preveu la clàusula 20 “ a més de les ofertes anteriors, el licitador haurà d’incloure en el sobre C la previsió de compte d’explotació que servirà per determinar la viabilitat de les ofertes. Per tant, el compte d’explotació no és l’oferta econòmica, sinó que és la informació que demostra la viabilitat de l’oferta presentada.

6) El procediment de licitació seguit ha estat correcte. CONSIDERACIONS I.- Pel que fa a les al�legacions formulades contra la valoració de les ofertes econòmiques presentades en el sobre C, pels dos licitadors admesos en les fases prèvies, es formulen un seguit d’afirmacions que pretenen argumentar motius suficients pels quals la mesa de contractació hauria d’haver rebutjat l’oferta de l’empresa que es va proposar com adjudicatària i adjudicar directament el concurs a la representada. Això és molt greu i algunes de les afirmacions i argumentacions contradictòries es desqualifiquen soles, si el que es pretén és preservar els principis de la Llei de Contractes, com la transparència, la objectivitat, imparcialitat i igualtat d’oportunitats. Oblidant per part de l’al.legant, això sí, que la diferència de puntuació obtinguda va ser només en aquest apartat valorat mitjançant fórmules matemàtiques (criteri 22.2) de 9,60 punts sobre 54 punts màxim, és a dir, un 17,5% de major puntuació a favor de l’adjudicatària. L’al.legant tracta de cercar arguments per invalidar la proposta d’un dels concursants, per tal que s’alteri el resultat en favor de l’altre. Les raons esgrimides són abundants, si bé que amb poca consistència, les quals es citaran per apartats seguint el mateix ordre del recurs de reposició: 1.- La oferta de Naviliera les Goges SCP no hauria d’haver estat valorada perquè conté contradiccions, omissions, i errors que no permeten conèixer clarament els termes de l’oferta. Les contradiccions de NAVILIERA LES GOGES, SCP fan que la seva oferta no s’adigui amb el document C. En les fases precedents sobres A i B, varen ser admeses dues ofertes de les presentades: la de Naviliera les Goges SCP i la de Joan Planes i Sánchez. La oferta econòmica de tots dos licitadors només esta continguda en el sobre C, que es va presentar en temps i forma i és la que es va valorar, tal i com consta en l’acta. La valoració es va fer seguint els criteris de l’apartat 22.2 del Plec de condicions avaluables de forma automàtica. La valoració és va fer en acte públic, amb assistència dels licitadors i només va valorar l’oferta presentada per cada licitador aplicant la fórmula prevista en cada un dels apartats. 1.1. Contradicció en el número de sortides per dia de la barca a motor elèctric. En cap cas es demanava ni es valorava aquesta informació. Es veritat que per a calcular una previsió d’ingressos es poden formular hipòtesis, però no és rellevant, entre altres coses, perquè cap dels licitadors, ni el propi Ajuntament pot afirmar quantes sortides per dia es faran, això dependrà de la demanda, de la meteorologia, de si es fan proves esportives a l’Estany o de si hi ha incendis forestals i cal donar prioritat als hidroavions i molts altres factors. Afirmar que el càlcul de 600 sortides és encertat o no, no és rellevant, simplement es desconeix a priori.


19

La consistència de l’oferta derivada dels càlculs de les previsions del compte d’explotació, que no es puntuava sinó que s’analitzava globalment per estudiar la coherència de les ofertes presentades no és fonamenta en aquesta dada i a tal efecte cal remetre’s a l’informe de la intervenció municipal de data 20 de juliol de 2012. 1.2. Contracció en el número de passatgers per sortida a la barca de motor elèctric. Tampoc es demanava ni es puntuava aquesta dada, ja que també depèn de la demanda, de si els passatgers són grups o persones individuals, afirmar que la contradicció recau en que el promig de passatgers serà de 60 o de 56, 66, com afirma l’al.legant és irrellevant Ningú pot saber quin serà el promig de passatgers i cal recordar que l’explotació d’aquest servei és a risc i ventura del concessionari, per tant tothom esta legitimat a fer previsions raonables que consideri convenients, sense l’obligació d’encertar-les. 1.3. Contradicció en el número d’hores de disposició de la barca de NAVILIERA LES GOGES, S.C.P. Aquest apartat ja es va contestar en l’escrit de contesta a les al�legacions anteriors. Així, es dedueix que mentre un licitador, el Sr. Planas, esmentava la disposició en hores total, l’altre licitador esmentava el nombre d’hores de ocupació (de navegació), però tot això, no ha servit per a valorar les ofertes econòmiques, que es centraven en els apartats de l’article 22.2 del Plec de condicions. Totes les variables que s’esmenten en aquest punt 1 són hipòtesis per a formular les previsions del compte d’explotació, per arribar a determinar un nombre suposat de passatgers que permetran amb el preu ofertat obtenir els ingressos previstos i mantenir un equilibri econòmic de l’explotació. Però res d’això puntuava ni es demanava en l’oferta econòmica. 2.- La oferta de NAVILIERA LES GOGES, S.C.P. és incomplerta. Cal insistir que l’oferta econòmica del sobre C són les dades que es demanaven en el model annex al plec i que contenen les variables de l’apartat 22.2 del Plec de Condicions i aquestes eren complertes, clares i suficients en ambdues ofertes acceptades i es varen valorar per la Mesa de contractació així :

CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DEL BÉ COMUNAL DE L'ESTANY DE BANYOLES AMB UNA EMBARCACIÓ A MOTOR ELÈCTRIC I BARQUES DE REM.

Criteri 22.2.1. Cànon mínim anticipat 20 punts

Tipus de licitació : 100.000,00 Núm. Licitador Oferta Puntuació 1 Joan Planas Sánchez 0,00 0,00

2 Naviliera Les Godes, SCP 12.000,00 2,40

Criteri 22.2.2. Millora cànon b) 15 punts

Utilització privativa i aprofitament especial del bé comunal amb l'embarcació a motor elèctric.

Tipus de licitació : 0,15 per passatger

Núm. Licitador Oferta Puntuació 1 Joan Planas Sánchez 0,20 10,00 2 Naviliera Les Godes, SCP 0,30 15,00

Oferta més elevada 0,30

20

Criteri 22.2.3. Preu mig tarifes ofertes pel cànon a) 10 punts

Cessió d'us de l'embarcació a motor elèctric i de les instal�lacions de l'embarcador.

Tipus de licitació : per passatger

Núm. Licitador Oferta Puntuació 1 Joan Planas Sánchez 6,50 8,08

2 Naviliera Les Godes, SCP 5,25 10,00

Criteri 22.2.4. Horaris de disposició de l'embarcació a motor

Sobre el còmput anual d'hores de disposició de l'embarcació a motor elèctric per a transport turístic de passatgers

1a. Oferta 4 punts Tipus de puntuació: oferta més alta 2a. Oferta 3 punts



Criteri 22.2.4. Horaris de disposició de l'embarcació a rem

Sobre el còmput anual d'hores de disposició x cada barca de rem.

1a. Oferta 3 punts Tipus de puntuació: oferta més alta 2a. Oferta 2 punts



Criteri 22.2.2. Millora cànon c) 2 punts

Utilització privativa i aprofitament especial del bé comunal amb barques de rem.

Tipus de licitació : 100,00 per cada barca



Oferta més elevada 125,00

RESUM PUNTUACIONS SOBRE C Licitadors

Criteri 22.2. Joan Planas Sánchez

Naviliera Les Goges, SCP

1 Cànon mínim anticipat 0,00 2,40 2 Millora del cànon b) 10,00 15,00 3 Preu mig tarifes cànon a) 8,08 10,00


21

4.a Horaris de disposició de l'embarcació a motor elèctric 4,00 3,00 4.b Horaris de disposició de barques de rem. 2,00 3,00 5 Millora del cànon c) 1,92 2,00

TOTAL 26,00 35,40 Aquests resultats es basen en fórmules matemàtiques descrites en el Plec de Condicions i que, llevat d’un error de càlcul, que no s’esmenta, ni s’ha detectat, no són qüestionables. El recurrent insisteix en un tema que ja es va aclarir en la Mesa de contractació i en les al�legacions formulades anteriorment, que és la inadmissibilitat del compte d’explotació aportat per l’empresa NAVILIERA LES GOGES SCP i que formula així: d) El que passa és que, com veurem a continuació, el sobre C complementari no hauria d’haver estat admès perquè no complementa el sobre C sinó que es tracta d’una nova oferta econòmica encoberta. El sobre C complementari és un compte d’explotació basat en premisses diferents que el sobre C inicial i no s’adiu amb l’oferta inicial formulada per NAVILIERA LES GOGES, S.C.P. No és cert que es tracti de cap nova oferta, aquest sobre, com després s’ampliarà, només contenia informació sobre el compte d’explotació previsional de la oferta presentada en temps i forma, que és la que es va valorar i puntuar en l’acte públic d’obertura del sobre C, en el que hi varen assistir tots dos licitadors. Aquest controvertit sobre també es va obrir desprès de la valoració en el acte públic de licitació i és va poder comprovar el seu contingut. 3.- Si no s’aporta per NAVILIERA LES GOGES, S.C.P. la durada dels passejos en barca de rem i catamarà elèctric no pot complir amb les condicions del Sobre C. Com ja s’ha dit repetidament es una dada irrellevant, no bàsica. L’Estany de Banyoles, com és sabut, té una forma de vuit, amb una llargada màxima d’uns 2.200 metres, la barca LA TIRONA propietat de l’Ajuntament és de impulsió elèctrica, la seva velocitat és molt petita. El servei objecte de concessió és un passeig turístic per l’estany, no és important el temps (es sabut que està entorn als 45 minuts amb condicions normals). No té cap sentit afirmar que el preu mig del passatge s’obtingui de la durada del recorregut; o és que el recurrent creu que la demanda serà tant important que sempre hi haurà cua esperant que finalitzi el recorregut per fer un altre viatge?. El mateix recurrent en el punt 1.3 anterior, en un desplegament de dades i hipòtesis, afirma que una contradicció rau entre unes 2000 hores de disponibilitat i unes 600 hores de navegació, per tant la barca estaria parada 1.400 hores l’any (un 70% del temps). Tot això són previsions que , per la seva incertesa, l’Ajuntament no pot entrar a valorar, en tot cas ho farà cada licitador, per preveure si globalment l’explotació del servei li pot permetre obtenir un benefici, amb les condicions que marca l’Ajuntament en el plec i amb les variables de l’oferta presentada. La qüestió més rellevant que al�lega el recurrent sobre la oferta econòmica i que si fos certa podria plantejar una nul�litat d’oferta econòmica de l’adjudicatari és la que formula així en el següent apartat: 4.- Per tant, l’oferta de NAVILIERA LES GOGES, S.C.P. no hauria d’haver estat valorada ja que: II.- Pel que fa a l’al�legació relativa al sobre C complementari i nul�litat del procediment d’adjudicació ja que la Mesa de contractació ( Ajuntament de Banyoles) va acceptar el document C complementari que va adjuntar NAVILIERA LES GOGES, SCP. o) Un cop ja descobertes les cartes del Sr. Joan Planas, i sense que es pugui reaccionar, NAVILIERA LES GOGES, SCP presenta el darrer dia un sobre C

22

complementari que de fet és la plasmació d’una nova oferta econòmica disfressada amb la voluntat d’influir il�legítimament en la decisió de la Mesa de Contractació. És totalment falsa la manifestació del recurrent pel següent : Tal i com consta en l’acta de la Mesa de contractació d’obertura de les ofertes econòmiques del sobre C, que es va fer en acte públic celebrat a les 10 h. del dia 19 de juliol de 2012, amb l’assistència de tots els membres de la Mesa i dels dos licitadors admesos, es va fer constar que la informació complementària aportada per l’empresa NAVILIERA LES GOGES SCP en un sobre tancat, en cap cas, es tenia en compte a l’hora de valorar i puntuar les ofertes econòmiques presentades en temps i forma. I és va procedir de la següent forma: a) Primer es varen obrir els sobres C presentat en temps i forma dins els terminis

establerts en la licitació. b) Desprès es varen valorar i puntuar d’acord amb les fórmules establertes en el

plec de condicions, en una full de càlcul “ Excel ” , projectat en una pantalla en la sala on es celebrava l’acte.

c) Una vegada conegudes les ofertes, valorades i puntuades amb coneixement de tots els presents, es va procedir a obrir el sobre aportat per la NAVILIERA LES GOGES SCP, que, com s’ha afirmat, només contenia les previsions del compte d’explotació, als efectes d’aclarir aspectes de l’oferta, que ja s’havia valorat, i la Mesa el va admetre com a informació complementària per demostrar la seva coherència i viabilitat. Tal i com estableix el plec, aquesta era la seva única finalitat.

Per tant, és incert, tal com s’ha manifestat, que aquesta informació complementària contingués cap nova oferta, que, es reitera, ja s’havia valorat, ni que alterés per res les puntuacions ja valorades i fetes públiques. Tot això demostra que les insinuacions formulades pel recurrent no tenen fonament de cap tipus, atès que la Mesa ja havia efectuat la valoració de l’oferta econòmica dels dos licitadors. Respecte de la importància del compte d’explotació previsional que es demanava en la clàusula 22.3 del Plec de condicions, amb el següent redactat: 22.3. Viabilitat i caràcter anormal o desproporcionat de les ofertes “La Mesa de contractació estudiarà la viabilitat de les ofertes a través de la previsió de compte d’explotació que el licitador haurà d’acompanyar a l’oferta. Si la Mesa determina que alguna de les ofertes presentades no guarda coherència amb el compte d’explotació previsional podrà declarar que conté valors anormals o desproporcionats i actuar conforme el que disposa l’article 152 del TRLCSP. En aquest cas, es donarà audiència al licitador que l’hagi presentat per tal que justifiqui la previsió de compte d’explotació i precisi les condicions de la seva oferta”. Cal notar que, en tot cas, si de la documentació presentada es deduïa que alguna de les ofertes presentades no guardés coherència amb el compte d’explotació o contingués valors anormals o desproporcionats, no s’hauria rebutjat la oferta, sinó demanat audiència al licitador. Motiu per al qual, la presentació de documentació complementària per tal d’aclarir aspectes de l’oferta presentada no era cap obstacle, sinó una economia de temps en el procés de verificació, per això la Mesa va acceptar aquest document complementari, que no alterava el resultat. En tot cas, la petició d’exclusió de l’oferta del licitador que ha resultat adjudicatari, que tampoc es va formular en l’acte públic d’obertura del sobre C, mai podia ser automàtica, ja que com a mínim s’ hauria d’haver donat audiència al licitador.


23

Aquest no és el cas, ja que analitzada la informació rebuda és considera que els dos licitadors presenten informació que no permet qüestionar la viabilitat de les ofertes econòmiques que lliurement i sense cap interferència han presentat. Per tot això abans esmentat i entenent que el que es persegueix és l’estricte compliment dels principis que es garanteixen en el nostre estat de dret i no només els legítims interessos d’una de les parts, en conseqüència no es pot admetre cap de les al�legacions formulades en aquest apartat. III.- Pel que fa a les al�legacions formulades en relació amb les propostes ponderables mitjançant judici de valor (sobre B): En els apartats a), b) i c) es qüestiona que es donés la mateixa puntuació a ambdós licitadors en els apartats “Iniciatives turístiques”, “Diversificació de negoci” i “Formes de captació de clients” i es diu que no està motivat. La Mesa va considerar, en base a la informació obrant a l’Excel que s’adjuntava a l’informe del Cap de Promoció Econòmica que ambdós propostes eren similars i, per això, va considerar adient atorgar-los la mateixa puntuació. La Mesa, en vista de les al�legacions presentades, va reconsiderar la puntuació atorgada i va proposar reduir en 1 punt la puntuació atorgada a Naviliera Les Goges en l’apartat 22.1.1.a considerant que “no deixa de ser cert que aquesta empresa no ha presentat la durada del recorregut”. Malgrat això, en els apartats d), e), f), g), h), i), j), k), l) i ll) es torna a reiterar i a donar una importància total a la qüestió que Naviliera Les Goges, no presentés la durada del recorreguts. La Mesa va considerar que “Si es va posar en el Plec que es valoraria la durada era per si hi havia propostes de recorreguts alternatius que poguessin fer més atractives les propostes, però ambdós licitadors assumeixen el recorregut “Standard “ previst a l’art. 14.1 del Plec de Condicions. Per la qual cosa, i tenint en compte que si el recorregut és el mateix, el passeig és turístic (i no de competició)” aquest tema era irrellevant. En els apartats m), n), ñ), o), p), q) es torna a qüestionar el fet que es tinguin en compte les propostes d’excursions en bicicleta, lloguer de patins, barques de control remot, etc. Es considera que no són iniciatives turístiques a valorar. La Mesa va considerar que sí eren “iniciatives turístiques a desenvolupar en l’Estany de Banyoles” i es va ratificar en la seva apreciació, considerant que, d’acord amb el plec de clàusules particulars, aquest era un aspecte a valorar dins dels criteris que depenen d’un judici de valor (criteri 22.1.1.a). En el punt 2 es torna a qüestionar la puntuació de l’apartat de màrqueting dient que la pàgina web oferta pel Sr. Joan Planas és millor. La Mesa va valorar que Naviliera Les Goges, a més de pàgina web i d’altres canals similars presentats per ambdós licitadors, oferia participació en fires turístiques i de temàtiques d’oci, d’activitats i a l’aire lliure, i ecològiques. I es va ratificar en atorgar 1 punt més de puntuació a Naviliera Les Goges, “atès que en aquest apartat no és valora exclusivament la pàgina Web, sinó, d’acord al que disposa el plec de clàusules particulars, el màrqueting: Segmentació, diferenciació, publicitat, difusió....” En el punt 3 es torna a qüestionar la puntuació de l’apartat de col�laboració amb altres empreses dient que en l’oferta del Sr. Joan Planas s’oferia a col�laborar amb totes les empreses relacionades amb el turisme de la població. La Mesa va considerar, i es va ratificar en la puntuació que aquesta proposta considerant que era poc concreta i considerant que la de Naviliera Les Goges concretava col�laboracions amb el trenet, la burricleta, el Museu Arqueològic, el jaciment de la Draga, el Club Natació, etc. i demostrava, en definitiva un major coneixement del teixit turístic de la Ciutat.

24

En l’apartat de personal es segueix insistint en els arguments presentats en l’escrit d’al�legacions. La Mesa va considerar que en el plec no només es valorava el nombre de persones de l’explotació, i que per tant quan la proposta del Sr. Joan Planas oferia “una persona qualificada i amb experiència en el món turístic, i en especial en l’atenció al públic i amb idiomes”, a la Mesa se li plantejaven els següents interrogants: quina qualificació?, quina experiència?, quins idiomes? Fent servir els mateixos arguments que utilitzava el Sr. Joan Planas per dir que Naviliera Les Goges no havia presentat la durada dels recorreguts, la Mesa considerava que “No és menys cert que la seva oferta no presentava documentació que permetés valorar a més del nombre i la dedicació del personal, el seu nivell de formació, la experiència en turisme, ni el coneixement d’idiomes, etc.” La Mesa, “a la vista de la impossibilitat de poder valorar el nivell de formació, la experiència, ni el coneixement d’idiomes de l’oferta del Sr. Joan Planas” es va ratificar en la seva puntuació. Es torna a fer esment al certificat de l’Ajuntament de Lloret presentat per l’interessat referent a l’escola de motonàutica que regenta en aquella població. La Mesa va considerar que “aquest certificat no és rellevant en aquest apartat, doncs ni del certificat ni de la proposta es pot deduir quin personal hi té, ni que el personal que té en aquella població sigui el mateix que treballarà a la nostra.” Pel que fa a l’apartat de millores, la Mesa es va ratificar en la puntuació atorgada “en base a l’Excel que s’adjuntava a l’informe del Cap del Servei de Promoció Econòmica que, entenem que es prou aclaridor.” Analitzats aquests plantejaments, els sotasignants consideren que, d’acord amb legislació vigent (tal hi com s’ha assenyalat anteriorment), la potestat de valorar les propostes ponderables mitjançant judici de valor, d’apreciació subjectiva, correspon a la Mesa de Contractació i en aquest sentit, es proposa desestimar les al�legacions exposades en l’apartat III del escrit del recurs de reposició. IV.- Pel que fa a l’al�legació formulada pel recurrent en el sentit que, de tota manera, l’oferta del Sr. Joan Planas Sanchez és millor que la de Naviliera Les Goges, S.C.P Aquesta afirmació ha quedat totalment desvirtuada per tot l’exposat, remetent-nos i ratificant-nos en les extenses consideracions anteriors al respecte. CONCLUSIONS Per tot l’exposat es proposa desestimar el recurs de reposició formulat contra l’Acord de Ple de l’Ajuntament de Banyoles de data 2 d’agost de 2012, en virtut del qual es desestimen les al�legacions formulades pel Sr. Joan Planas i Sánchez i s’adjudica el contracte de la concessió administrativa de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem a la societat Naviliera Les Goges, SCP i, en conseqüència, desestimar la sol�licitud de revocació del referit acord del Ple. Tanmateix es proposa facilitar al Sr. Joan Planas una còpia del contingut del sobre A presentat per la Naviliera Les Goges SCP. No obstant el Ple de la Corporació acordarà allò que estimi oportú”. Per tot l’explicitat, aquesta Comissió Informativa proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords: Primer. Desestimar el recurs de reposició formulat pel Sr. Joan Planas Sánchez contra l’acord del Ple de la Corporació Municipal del dia 2 d’agost de 2012 d’adjudicació de la concessió administrativa per a l’atorgament de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques


25

de rem, pels motius exposats en l’informe transcrit, a efectes de motivació, en la part expositiva d’aquest acord i, en conseqüència, desestimar la sol�licitud de revocació del referit acord de Ple. Segon. Facilitar al Sr. Joan Planas Sánchez una còpia del contingut del sobre A “documentació administrativa” presentat per la Naviliera Les Goges, SCP en la licitació de la concessió administrativa. * El Sr. Miquel Vilanova Cullell, Regidor d’Urbanisme, diu que senzillament es tracta de la desestimació del recurs de reposició interposat pel Sr. Joan Planas Sanchez, que és una de les persones que va concórrer en el procés d’adjudicació de la concessió administrativa de l’atorgament de l’ús privatiu del bé comunal amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem. Prèviament, aquesta persona ja havia fet un recurs que se li havia desestimat per un acord de Ple i en aquest moment el que fa és un recurs de reposició. Un recurs de reposició contra aquesta adjudicació a Naviliera Les Goges SCP que entra més en temes jurídics. Fa un recurs molt més extens. Diu que ho explicarà una mica per sobre. Discuteix tant la valoració econòmica que es fa per part de la mesa de contractació com, també, entra a discutir la qüestió de les valoracions, els judicis de valor, tant els judicis econòmics com els judicis de valor. Si cal, hi entraran però, no vol estendre’s amb totes les consideracions que es fan en la contestació del recurs de reposició perquè són molt tècniques i extenses. Senzillament, el que es ve a dir és que, fins i tot, en el cas que algunes de les al�legacions que en qüestions econòmiques planteja el recurrent, s’haguessin acceptat aquestes no haguessin estat suficients per donar la volta a la puntuació i adjudicar-li la concessió al recurrent perquè la diferència que hi havia quant a la puntuació econòmica era molt diferent, entre el que va ser adjudicat i l’ara recurrent. Quant a les consideracions que fa i les oposicions que planteja sobre els judicis de valor que fa la mesa de contractació, pel que ha llegit, la mesa de contractació s’hi oposa, precisament, pel propi sentit que tenen els judicis de valor. Són judicis subjectius i que, evidentment, aquí s’està enfrontant una opinió del recurrent i l’opinió dels membres de la mesa de contractació. I sense més es desestimen aquestes al�legacions. El Sr. Joan Luengo Sala, Portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles, diu que només vol donar l’argumentació del seu vot, que serà una abstenció. Per una part el concurs el seu grup ja s’han mostrat en contra reiteradament i ha argumentat moltes vegades el perquè no estaven a favor d’aquest concurs, però, entenen la resolució que fa els serveis jurídics de l’Ajuntament, tenen tota la raó. Per tant, ho veuen favorablement, aquest balanç serà positiu i negatiu, i el seu vot serà una abstenció. * A continuació el Sr. Alcalde proposa a votació l’ aprovació de la Desestimació del recurs de reposició formulat pel Sr. Joan Planas Sánchez contra l’acord del Ple de la Corporació Municipal del dia 2 d’agost de 2012 d’adjudicació de la concessió administrativa per a l’atorgament de l’ús privatiu del bé comunal de l’Estany de Banyoles amb una embarcació a motor elèctric i barques de rem, essent la votació de 9 vots a favor (del grup municipal: Convergència i Unió i Jordi Bosch Lleó, Regidor-no adscrit) i 7 abstencions (dels grups municipals: Junts per Banyoles, CUP i Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles). El Ple de la Corporació ho aprova per majoria absoluta.

26

* El Sr. Alcalde els comenta i diu que si més no és un cas curiós aquest perquè ara tothom voldria tenir la concessió. * COMISSIO INFORMATIVA D’ADMINISTRACIO GENERAL I HISENDA 4.1.- Aprovació del Compte General de la Corporació de l'exercici de 2011. Vist l’Informe de la Comissió Especial de Comptes emès en data 29 de maig de 2012, informant favorablement el Compte General de la Corporació de l’exercici 2011. Atès que el Compte General de l’exercici de 2011 i els seus justificants, han estat exposats al públic a través de la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona núm. 110 del dia 7 de juny de 2012 a efectes de reclamacions i observacions. Atès que durant el termini de 15 dies hàbils, transcorreguts entre els dies 8 a 25 de juny de 2012, ambdós inclosos, i els vuit dies següents ( del 26 de juny al 4 de juliol, ambdós inclosos) no s’han presentat reclamacions, ni cap observació, a efectes i de conformitat amb el disposat a l’article 212.3 del Text Refós de la Llei, Reguladora de les Hisendes Locals. Per tot l’explicitat, es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció del següent ACORD: APROVAR el Compte General de la Corporació de l’exercici de 2011, de conformitat amb el que disposa l’article 212.4 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. * El Sr. Alcalde comenta que aquest punt és purament de tràmit. El Sr. Joan Luengo Sala, Portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles, diu que vol donar l’argumentació del seu vot. El seu grup ja va votar en contra dels Pressupostos del 2011 i per coherència, també, votarà en contra d’aquesta aprovació. La Sra. Alexandra Pazos Massanas, Portaveu del grup municipal de CUP, dóna la bona nit a les Regidores, al Regidors i al Sr. Alcalde. És una evidència que els càlculs matemàtics dels comptes són correctes però, també, és una evidència que és una proposta de l’equip de govern, per tant, segueixen les regles de les seves prioritats i a la vegada la seva forma d’entendre la Ciutat. I és aquí on difereixen perquè, evidentment, tenen unes altres prioritats i una altra forma d’entendre la Ciutat. Unes altres prioritats que, segurament, vindrien donades per una cosa que creuen que manca a la Ciutat que és un consell econòmic i social que analitzi la realitat del moment, la societat i a la vegada l’economia. Per això, creuen que com que a Banyoles és necessari que es convoqui aquest consell econòmic i social ja que fa més de cinc anys que està durant una crisi econòmica, estructural i social de l’economia, el seu vot serà d’abstenció. Gràcies. El Sr. Alcalde, diu que només voldria fer una matisació per a un aclariment. Diu que aquests són els Comptes Generals de la Corporació, no és el pressupost de les intencions que l’equip de govern hagi fet sinó que és el compte final de quina és la situació, de com ha quedat. Ha estat aprovat per una sessió plenària. Ell considera que aquest és el model on es discuteixen els pressupostos i aquest és un pur tràmit.


27

Ell sempre ha dit moltes vegades quan es fa una gran discussió és en els pressupostos, i el que no s’acaba dient és l’execució del pressupost. Malgrat tot això, aquest pressupost tenia un tancament positiu i tenia l’aixecament d’un pla de sanejament, per tant, això ell creu que és absolutament positiu per la Ciutat. Evidentment, aquest és un tràmit que s’ha de fer i que s’ha d’aprovar. Es va fer la Comissió de Comptes, la Intervenció Municipal va fer una explicació i es podien consultar tots els documents que creien oportuns. Llavors, un cop comprovat si és correcte o no és un pur formulisme d’aprovació, un pur formulisme d’aprovació inicial i un pur formulisme d’aprovació definitiva que ha de passar per una sessió plenària. En tot cas, no només té el contingut no de com és la Ciutat sinó d’uns formularis que s’han d’enviar a la Sindicatura de Comptes, és a dir, a l’Estat Espanyol de com s’han tancat els comptes. Però aquí estan parlant de formularis, no de models, i això ell pensa que aquí ho ha de dir. També li sobta que en aquest punt es demani un consell econòmic i social, ell no havia sentit per part seva que el demanessin mai, un consell econòmic social, almenys, ara, no ho recorda en aquests moments, potser va errat però no ho havia sentit. No creu que amb una aprovació definitiva que és un pur formulisme de com enviar uns comptes els quals hauran de signar i els hauran d’enviar a la Sindicatura de Comptes no demostren cap model. El model és quin model de papers fan servir per enviar-ho a la Sindicatura de Comptes. I això és el que aproven avui, no aproven un model de Ciutat. En tot cas, és un aclariment del qual n’estan evidentment legitimats per fer el que creguin més oportú. I la Sra. Alexandra Pazos li diu al Sr. Alcalde que ha dit que és un tancament dels comptes i que és un pur formalisme, però, sí que té a veure amb els pressupostos perquè els resultats es poden interpretar diferents segons uns pressupostos o uns altres. Dit això, vol dir que el seu grup no havia demanat mai un consell econòmic i social perquè creuen que això ja hauria de sortir una mica de les persones que els governen, perquè en la situació que estan creu que és una necessitat bàsica. Res més. El Sr. Alcalde li contesta que aquest govern no ho considera així per tant si no ho ha proposat mai, ho entendrà, no ?. També, vol dir-li una altra cosa. El resultat de l’any, precisament dels comptes, és una aprovació d’un Decret d’Alcaldia que s’aprova el mes de febrer, aquest sí que és el tancament del pressupost. Aquest és un pur formulisme. I el tancament d’això és un Decret d’Alcaldia, que si ho recorda permeti que li digui en fan una gran “parafernàlia” de discutir-ho tot, però, després, resulta que és un pur decret del qual se’n dóna compte i que ni tan sols té discussió en el Ple, i això queda dit així. Moltes gràcies. * A continuació el Sr. Alcalde proposa a votació l’ Aprovació del Compte General de la Corporació de l'exercici de 2011, essent la votació de 9 vots a favor (del grup municipal: Convergència i Unió i Jordi Bosch Lleó, Regidor-no adscrit), 6 abstencions (dels grups municipals: Junts per Banyoles i CUP) i 1 vot en contra (del grup municipal: Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles). El Ple de la Corporació ho aprova per majoria absoluta.

28

4.2.- Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança Municipal de Circulació. Vist que el Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d’aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, disposa que els ens locals, en les seves ordenances, han de garantir mesures per facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda. Vist l’informe de data 18 de setembre de 2012 de la Cap de Servei de Recursos humans i sancions respecte a la modificació de l’article 21 de l’Ordenança Municipal de Circulació per adequar-la al Decret 97/2002, de 5 de març. Vista la nova redacció de l’articulat que es proposa en l’informe núm.2012.2284.de la Cap del servei, que es transcriu, en part, a continuació: “INFORME : (...)Vist l’ esmentat, s’hauria de modificar el redactat de l’article 21 de l’OMC, per adequar-lo al Decret 97/2002. Es proposa la següent redacció:

“Article 21. Estacionament de vehicles de discapacitats 1. Els titulars de targetes d’estacionament per a persones amb

disminució expedides per l'Administració poden estacionar a les places reservades per a ells, a les zones d’estacionament limitat, sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant horari, així com en les zones de càrrega i descàrrega. La targeta s’ha d’exhibir a la part frontal del parabrisa.

2. Si a prop de la destinació del conductor no hi ha cap tipus de zona reservada, zona d’estacionament limitat, o zona de càrrega i descàrrega, podran parar i/o estacionar-se, pels temps imprescindible, en qualsevol lloc de la via pública, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.

3. L’ús per part de terceres persones de targetes d’estacionament per a persones amb disminució expedides per l’Administració, sense ser titulars de la mateixa, ni poder acreditar estar al servei de qui la posseeixi, constituirà una infracció de caràcter greu.”

Annex 1: CATÀLEG D’INFRACCIONS Apartat 1: Ordenança Municipal de circulació

Aturar i/o estacionar un vehicle amb targeta d’estacionament per a persones amb disminució física a la via pública de manera que impedeixi la circulació de vehicles o vianants.. 21.2 L 60 30

Fer ús una persona de targetes d’estacionament per a persones amb disminució, sense ser titulars de la mateixa, ni poder acreditar estar al servei del titular de l’autorització. 21.3 G 200 100

Atès que segons l’article 56 del RDL 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, en la modificació de les ordenances s’han de seguir els mateixos tràmits que per a la seva aprovació. Vist el que disposen els articles 49 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local (LRBRL); 70.2 de la LRBRL en la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, 178 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC); 56 del RDL 781/1986, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals en matèria de règim local (TRRL) i 63 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny , pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS).


29

Vist l’informe de Secretaria sobre la normativa aplicable a l’aprovació de la modificació de l’Ordenança municipal. Per tot l’ explicitat, aquesta comissió informativa proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER. APROVAR inicialment la modificació de la vigent Ordenança municipal de circulació, d’acord amb les següents esmenes: 1.Nova redacció de l’article 21, substituint l’actual text pel que figura a continuació:

“Article 21. Estacionament de vehicles de discapacitats 1. Els titulars de targetes d’estacionament per a persones amb

disminució expedides per l'Administració poden estacionar a les places reservades per a ells, a les zones d’estacionament limitat, sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant horari, així com en les zones de càrrega i descàrrega. La targeta s’ha d’exhibir a la part frontal del parabrisa.

2. Si a prop de la destinació del conductor no hi ha cap tipus de zona reservada, zona d’estacionament limitat, o zona de càrrega i descàrrega, podran parar i/o estacionar-se, pels temps imprescindible, en qualsevol lloc de la via pública, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.

3. L’ús per part de terceres persones de targetes d’estacionament per a persones amb disminució expedides per l’Administració, sense ser titulars de la mateixa, ni poder acreditar estar al servei de qui la posseeixi, constituirà una infracció de caràcter greu.”

2.Nova redacció de l’annex 1, en l’apartat relatiu a la infracció de l’article 21. Es substitueix l’actual text pel que figura a continuació: “Annex 1: CATÀLEG D’INFRACCIONS Apartat 1: Ordenança Municipal de circulació

Aturar i/o estacionar un vehicle amb targeta d’estacionament per a persones amb disminució física a la via pública de manera que impedeixi la circulació de vehicles o vianants.. 21.2 L 60 30

Fer ús una persona de targetes d’estacionament per a persones amb disminució, sense ser titulars de la mateixa, ni poder acreditar estar al servei del titular de l’autorització. 21.3 G 200 100

SEGON. SOTMETRE l’acord i el text de l’ordenança a informació pública, a efectes d’examen i reclamació, durant un termini de 30 dies, a través de la publicació d’edictes en el Taulell d’anuncis de la Corporació, en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un dels mitjans de comunicació escrita diària, d’acord amb el que disposa l’article 63 del ROAS. Transcorregut el termini assenyalat si no s’ha presentat cap reclamació, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’adoptar nou acord. TERCER. TRAMETRE l’aprovació definitiva i còpia íntegre i fefaent d’aquesta ordenança a la Subdelegació del Govern a Girona i als Serveis Territorials de Governació, d’acord amb el que disposa l’article 65.3 del ROAS. * El Sr. Alcalde pregunta si hi ha alguna intervenció. La Sra. Alexandra Pazos Massanas, Portaveu del grup municipal de CUP, diu que valoren molt positivament la modificació d’aquesta Ordenança i que hi votaran a favor. El Sr. Alcalde els diu que com que entén que ningú més vol intervenir posaran el tema a votació. *

30

El Sr. Alcalde sotmet a votació l’ Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança Municipal de Circulació. El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat. 4.3.- Cessió gratuïta a la Diputació de Girona de diverses porcions de terreny de finques de propietat municipal afectades per les obres de condicionament de la Carretera de Circumval�lació de l’Estany de Banyoles. Vist el projecte d’obres “Modificat del de condicionament de la carretera de circumval�lació de l’Estany de Banyoles en uns 2.220 metres”, aprovat definitivament pel Ple de la Diputació de Girona en data de 15 de maig de 2012 i que ha va ésser redactat a petició dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres. Atès que en l’acord esmentat s’aprova també la relació concreta i individualitzada de propietaris i la descripció dels béns i drets afectats necessaris per a l’execució de les obres indicades, entre els quals hi figuren diverses porcions de terreny de propietat municipal, situades a la vora oest de l’Estany de Banyoles, dins del terme municipal de Porqueres, que limiten amb la Carretera de Circumval�lació de l’Estany i que són les següents: Finca projecte Parcel�la rústica Finca registral Superfície

d’esplanació Superfície d’ocupació temporal

9 Pol.6 Parc.78 1293 119,20 m2 0,00 m2 12 Pol.6 Parc.82 946 141,10 m2 0,00 m2 11a Pol.6 Parc.86 956 0,00 m2 28,50 m2 11b Pol.6 Parc.86 1026 22,10 m2 0,00 m2 11c Pol.6 Parc.86 1026 13,20 m2 0,00 m2 5a Pol.6 Parc.77 1679 9,40 m2 0,00 m2 5b Pol.6 Parc.77 2884 0,00 m2 14,20 m2 4d Pol.6 Parc.76 4004 6,40 m2 0,00 m2

Atès que, per tal que el Servei de Xarxa Viària Local de la Diputació de Girona pugui executar les obres del projecte esmentat, cal tramitar la cessió prèvia a aquest ens de les porcions de terreny necessàries, afectades com a vial. Atès que les porcions de finques afectades figuren inscrites a l’Inventari General de la Corporació com a béns comunals. Vist allò que disposa l’article 21.1. del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, que disposa que “s’entén com a efectuada automàticament l’afectació dels béns al domini públic”, entre d’altres causes, “per aprovació definitiva dels plans d’ordenació urbana i dels projectes d’obres i serveis”. Atès que, per tant, les porcions de terreny necessàries per a executar el projecte de condicionament de la carretera de circumval�lació de l’Estany, quedaran afectades com a bé d’ús públic, ja que estaran destinades a via verda. Atès que, tot i que les porcions de terreny afectades es troben dintre del terme municipal de Porqueres, es tracta d’una obra de gran interès per al municipi de Banyoles, ja que la seva finalitat és la de donar continuïtat a la via verda actual, que discorre pel costat esquerre de la carretera, entre aquesta i l’Estany. Aquest fet ha de permetre, d’una banda, augmentar la seguretat vial, ja que actualment les bicicletes i la gent que passeja es veuen obligades a continuar sobre la carretera actual, amb el riscos que això comporta, i d’altra banda, potenciar l’interès de la riba occidental de l’Estany com a zona de passeig i de lleure.


31

Per tot l’explicitat, es proposa: Primer. Cedir gratuïtament a la Diputació de Girona les porcions de terreny que figuren detallades a la part expositiva de la present resolució i que figuren relacionades com a béns afectats per les obres del Projecte “Modificat del de condicionament de la carretera de circumval�lació de l’Estany de Banyoles en uns 2.220 metres”, aprovat definitivament per la Diputació de Girona en data de 15 de maig de 2012. Segon. Rectificar l’Inventari General de Béns de la Corporació, reflectint-hi les cessions efectuades. * El Sr. Alcalde els explica que com poden comprovar dels 2.220 m2, aquesta cessió és de 311,40 m2, i el que fan no és res més que aquesta cessió. La Regidora, Sra. Roser Masgrau que a més ho havia preguntat, doncs, ara estan en el període d’expropiacions d’aquestes finques públiques i de les finques privades i quan s’hagi acabat això, com que el projecte està definitivament aprovat, entendrien que si això va ràpid i es pot tancar abans de final d’any totes les expropiacions, tant de bo!, l’any que ve s’entraria en la licitació i en la construcció d’aquest voral. Bé, en el voral fer-hi aquest metre i mig o dos metres que són el que comporta el carril bici i el carril de vianants que separen de la carretera actual, sobretot, per la part del municipi de Porqueres, i uns metres del municipi de Banyoles. Traspassant aquesta carretera, com ja havien fet li sembla l’any 2009 o 2010, un conveni de traspàs, d’acceptació del traspàs d’aquestes carreteres a favor dels Ajuntaments de Banyoles i de Porqueres, més part de l’Ajuntament de Porqueres, el qual ja havia acceptat. I també tenen el conveni signat amb la Diputació de Girona a l’espera que es faci aquest arranjament i aquest condicionament per fer-se efectiu el seu traspàs. El Sr. Joan Luengo Sala, Portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles, diu que el seu grup votarà en contra perquè el model de carretera que es planteja, des del seu punt de vista, és un model de carretera que no s’hi senten còmodes. I perquè la gent els entengui, la carretera actual que té un carrer d’anada i un de tornada i un espai molt petit per vianants, el que es farà és ampliar la plataforma de la carretera per poder encabir-hi millor el tema dels vianants. Aquesta ampliació el que farà serà modificar una part de l’entorn de l’Estany, allò que no toca a la riba de l’Estany sinó que toca a la part dels camps, però aquesta modificació, en algun dels punts de ben segur que tocarà ecosistemes, com algun dels boscos de la zona de l’estanyol vermell i de l’estanyol nou; de ben segur que tocarà aquest sector de boscos. Diu que aquesta remodelació des del seu punt de vista, s’hauria d’haver resolt d’una manera molt més fàcil, molt més austera, que no hagués “tocat la butxaca”, i que seria fer un carril de carretera per a cotxes en un sol sentit, i l’altre tros de carretera hagués quedat per dedicar-ho a vianants i a bicicletes. Aquest és un model que al seu grup s’hi senten còmodes: el d’un per cotxes i un per vianants, en el sentit que és auster i que a més no perjudica l’ecosistema fràgil de l’Estany de Banyoles. També saben que gran part d’aquest model l’ha de decidir el municipi de Porqueres, i que és així com l’han volgut, però des del seu punt de vist no els agrada i per això hi votaran en contra.

32

Parla el Sr. Alcalde i li diu al Sr. Luengo que lamenta el seu vot però que li explicarà el perquè. Ho lamenta profundament perquè és una reivindicació vella de tota la Ciutat de Banyoles en la qual hi hagués un carril bici que donés tota la volta a l’Estany, que hi hagués una seguretat, i ho reclamava fa pocs Plens la Sra. Masgrau en el sentit de la perillositat que comporta aquell costat. És evident i el Sr. Luengo s’ha autocontestat. És a dir, primer, creu que ha fet una afirmació la qual li ha de corregir. Ha dit que els costarà menys diners, però és que no els costa res, els costa cedir 311,40 metres de propietat municipal que tenen a l’altre costat d’Estany. És un projecte que ha dissenyat la Diputació de Girona i que només el podia fer en aquest àmbit, donat que la Diputació de Girona o qualsevol altra institució si té una carretera només pot traspassar la carretera que té i només pot fer obres en aquest àmbit. És a dir, en qualsevol altre àmbit que s’hagués volgut fer aquest carril bici no l’hagués pogut fer la Diputació de Girona, donat que ella només pot actuar en el seu àmbit de la carretera que pot traspassar i només és aquesta, no n’hi ha cap altra. Apart d’això, és evident i s’ha autocontestat dient que aquest és un acord de tres parts no de dues. És un acord entre la Diputació de Girona, propietària de la carretera, titular de la carretera, i l’Ajuntament de Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres. Per tant, quan es fa un acord a tres bandes, s’ha de buscar el millor acord possible per les tres bandes i això toca, moltes vegades, cedir per les dues parts o per les tres parts. I tenint en compte que la part majoritària d’aquest àmbit és de l’Ajuntament de Porqueres, creu, que és de justícia, precisament, respectar també el que manifesta l’Ajuntament de Porqueres. Perquè, si Porqueres no s’hi trobés còmode a l’igual que Banyoles, però d’una manera especial Porqueres, és evident, que això no hagués estat possible donat que el tros més important d’aquest pas és el del municipi de Porqueres. Per tant, No sap si és la millor opció. És evident que aquesta opció ha passat els estudis i les declaracions de pacte ambiental per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, primer, i de Territori i Sostenibilitat, després, però que, en tot cas, aquests departaments ja han fet les consideracions oportunes, les quals va comportar i ho va manifestar en aquest Ple, una modificació del projecte i que ara compleix aquests requisits que s’havien demanat mediambientalment. Probablement, com diu el Sr. Luengo, “que no serà del gust de tothom”, però no tothom pot estar el 100% “feliç”, en tot cas, sí que han d’estar contents que per primera vegada després de molts anys que ho havien reivindicat i d’una manera molt especial Banyoles, es pugui portar a terme o que mai s’havia estat tan a prop de portar-se a terme aquesta obra. Per això, ell ho agraeix especialment a la Diputació de Girona. Com, també, agrair a la Diputació de Girona, i no per la situació actual de la qual ell en forma part, sinó per la situació anterior. Diu que ell recorda que aquest conveni es va signar amb l’anterior President de la Diputació de Girona que era el Sr. Enric Vilert, i que es portaran a terme aquestes obres en aquesta legislatura, però vol deixar clar quan es va començar a fer aquest procés; també vol agrair, especialment, a l’Ajuntament de Porqueres perquè han estat capaços de trobar un encaix. Li diu al Sr. Luengo que a ell no li pot agradar com també hi pot haver d’altra gent però, en tot cas, l’encaix era la seguretat i que es pugui donar amb tota tranquil�litat aquesta volta a l’Estany. I, també dir que això deixarà de ser “carretera” per passar a ser “camins municipals dels dos ajuntaments”. És així i, en tot cas, no hi ha més a dir que això. El Sr. Joan Luengo diu: només una qüestió perquè quedi clar ...


33

És a dir, ells no qüestionen que necessitin la millora, qüestionen el model i compte !, a vegades amb algunes afirmacions de dir que: “no els costa diners”, perquè sí que ho paga la Diputació però, al cap i a la fi, la Diputació la paguen entre tots i entre totes. És a dir, l’Ajuntament com a tal no l’haurà de pagar però els ciutadans i ciutadanes també han posat part dels seus diners per poder-hi invertir. I, repeteix la inversió o la modificació que proposava el seu grup és molt més austera que no pas la que es proposa en aquests moments. I el Sr. Alcalde li contenta: entendrà que quan parlava de diners i, estant en el Ple de la Corporació de Banyoles, s’entenia que era de la Corporació de Banyoles, d’acord ?. La Sra. Alexandra Pazos Massanas, Portaveu del grup municipal de CUP, diu que el seu grup lamenta que no s’hagin considerat d’altres opcions, i que des de l’Ajuntament de Banyoles no s’hagués pressionat més per escollir una opció que a la vegada sigui mediambientalment més respectuosa i sostenible. I, també, creuen que no s’està pensant en un model de Front d’Estany comú. Comú entre el municipi de Banyoles, Porqueres i a la vegada una forma d’entendre mediambiental de la comarca. Un model que sigui proteccionista amb el medi ambient i d’integritat amb les persones. Evidentment, aquest model, l’Ajuntament de Banyoles no el té i no el considera seu. Per tant, per aquest motiu no poden votar a favor que es passi per davant de la protecció i s’estimi més continuar amb aquest projecte d’una carretera de doble sentit, quan creuen que el projecte més idoni, el qual ja l’ha comentat el Sr. Luengo, tenia una carretera d’un sol sentit i amb accés a veïns, ja que consideren que és molt més auster i a la vegada és molt més proteccionista amb el medi ambient i respectuós amb el nostre ecosistema. Res més. El Sr. Alcalde li contesta que imagina que ho tenia anotat i que ho havia d’expressar, però la mateixa resposta que ha fet al Sr. Luengo li valdria. És a dir, es va fer una declaració de pacte ambiental en la qual s’ha tingut en compte el projecte. Hi ha un acord a tres bandes el qual s’ha respectat i que ja ho ha explicat. També ha explicat abans, però ho tornarà a fer perquè ho tinguin clar per sempre. La Diputació de Girona a l’igual que qualsevol altra institució només pot traspassar o només pot arreglar allò que traspassa. Per tant, aquest carril bici la Diputació de Girona només el pot fer en l’àmbit de carretera de la seva propietat que llavors traspassa als Ajuntaments i queden com a camins públics de titularitat municipal. Ara és un camí públic de titularitat de la Diputació, és una carretera de titularitat de la Diputació. Diu que clar llavors sobre la declaració d’impacte ambiental, en el seu moment, el Departament de Medi Ambient demanava alternatives. Recorda que va anar a veure al que llavors era Conseller de Medi Ambient, el Sr. Francesc Baltasar, que havia estat Diputat Provincial de Carreteres de la Diputació de Barcelona, i ell li va dir: “Conseller, no podem demanar alternatives perquè la Diputació només les pot fer allà on les traspassa”, i el Conseller li va fer aquesta observació dient: que havia estat Diputat de Carreteres de la Diputació de Barcelona i, evidentment, que només podia arreglar aquelles carreteres que traspassava i no unes altres. Per tant, no es pot fer 100 metres més amunt, 50 o 200 metres, perquè llavors el cost no el podria costejar la Diputació sinó que l’haurien de costejar els municipis. Evidentment que el Conseller va entendre perfectament això i va ser a partir d’aquí

34

quan es va demanar una declaració d’impacte ambiental, només d’aquest àmbit, i que va ser aprovada fent-hi unes observacions que recull el projecte i que és el conveni que havien fet els dos ajuntaments. I que els dos ajuntaments procuren per les persones en pot estar ben segura perquè aquesta és una mesura de seguretat claríssima. Evidentment, que l’Ajuntament de Porqueres ha de procurar pels seus veïns, i aquesta és la qüestió. El que no vol fer, ni farà, en absolut, és criticar, sinó agrair a l’Ajuntament de Porqueres perquè, realment, aquest acord s’ha fet possible, perquè si algú no hi hagués estat d’acord per molt que la Diputació de Girona ho hagués volgut o per molt que l’Ajuntament de Banyoles ho hagués volgut no hagués estat possible sense el consentiment de l’Ajuntament de Porqueres. I l’Ajuntament de Porqueres tampoc hagués pogut sense el consentiment de l’Ajuntament de Banyoles. Aquest govern entén que s’ha de respectar l’autonomia de cada municipi. I si hagués estat tot de Banyoles probablement ho haguessin pogut fer diferent, evidentment. Ho haguessin pogut arreglar en l’àmbit estrictament municipal, però quan passes de l’àmbit municipal s’ha de procurar fer unes obres en les quals s’hi senti còmode tothom. De fet, ell creu que aquesta és una qüestió en la qual s’hi ha sentit còmode tothom. Per tant, ell entén que no es tracta de polítiques mediambientals. En aquest cas es tracta d’una política mediambiental clara i alhora d’una política de seguretat claríssima, perquè el que és evident és que la seguretat que comporta el poder tenir aquest carril addicional en aquest àmbit, és molt més important que qualsevol altra qüestió, respectant si no s’hagués fet una declaració d’impacte ambiental en la qual s’hi s’haguessin recollit els passos que demana el Departament de Medi Ambient, perquè s’entengui, doncs, això es podria discutir. Diu que ha estat tot recollit, perquè les observacions que s’han fet varen comportar un canvi de projecte i, probablement, un encariment del mateix per mantenir o per respectar al màxim aquest ecosistema al voltant de l’Estany de Banyoles o a la conca lacustre del mateix, doncs, s’ha respectat. Per tot això, ell pensa que avui és un dia d’alegria que es pugui tirar endavant aquest projecte. El Sr. Josep Vicens Teixidor, Portaveu del grup municipal de Junts per Banyoles, diu que el seu grup vol dir simplement que el seu vot serà favorable. Perquè, al llarg dels últims 15 anys aquest debat ja ha estat sobre la taula i s’ha produït des de diversos organismes. Cadascú s’ha posicionat i tal i com molt bé ha dit s’ha intentat trobar un punt d’equilibri per finalment trobar la solució a una seguretat, sobretot. A la seguretat que aquest carril bici ara, a partir d’ara, donarà, no ?. La discussió del projecte ja s’ha fet i ara, simplement, doncs, cedeixen aquest 300 m2 perquè es pugui fer. El vot del seu grup serà a favor. Parla el Sr. Alcalde li dóna les gràcies, i li diu que precisament es tractava d’això, avui. El tema era de traspassar 311,40 m2 perquè la discussió del projecte ja s’ha fet. Poques esmenes hi ha hagut, i fins i tot diria que potser cap dels grups han manifestat aquí el seu vot en contra, avui, perquè no recorda que s’hagin fet esmenes del projecte. Per tant, a partir d’aquí faran aquesta cessió. * A continuació el Sr. Alcalde proposa a votació l’ aprovació de la Cessió gratuïta a la Diputació de Girona de diverses porcions de terreny de finques de propietat


35

municipal afectades per les obres de condicionament de la Carretera de circumval�lació de l’Estany de Banyoles, essent la votació de 13 vots a favor (dels grups municipals: Convergència i Unió i Junts per Banyoles, i Jordi Bosch Lleó, Regidor-no adscrit) i 3 vots en contra (dels grups municipals: CUP i Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles). El Ple de la Corporació ho aprova per majoria absoluta. CONTROL DELS ORGANS DE LA CORPORACIO: PRECS, PREGUNTES I MOCIONS El Sr. Alcalde diu que ara passaran al “Control dels Organs de la Corporació: Precs, Preguntes i Mocions”, però abans el Sr. Lluís Costabella ha de donar una explicació o aclarir sobre el tema d’unes obres de la UP7, que havia demanat el Sr. Ferriol Masó, del grup municipal de la CUP. El Sr. Lluís Costabella Portella, Regidor de Via Pública, explica que fent referència al tema de les obres de la UP7 i sobre aquell rec que passa a tota la vora del carrer, al qual se li ha de posar un nom en breu, a tocar les cases de la Carretera de Camós, entre el Carrer Josep Ponsatí i la Carretera de Camós, doncs, ha de dir que ja s’han començat les obres i creu que si no les acaben avui les acabaran demà. Diu que com podran veure es podrà fer servir el carril bici com a tal, el rec que estava al descobert es taparà amb una pedra que tindrà unes ratlles en què es veurà el mateix rec des de dalt i que servirà de vorera, i d’aquesta manera hi haurà espai pels vianants, pels cotxes i per a les bicicletes. El Sr. Alcalde els diu que ara poden formular els PRECS I PREGUNTES que vulguin els grups municipals. Per tant, li diu al Sr. Joan Luengo si té algun prec o pregunta per formular. El Sr. Joan Luengo Sala, Portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Independents de Banyoles dóna la bona nit, i diu que el seu grup municipal té set preguntes per plantejar: dues de Medi Ambient, tres de Via Pública i dues per Alcaldia. Diu que una pregunta la tenia preparada, però ara més que mai l’haurà de dir perquè en el temps que ha transcorregut des de l’últim Ple un “mosquit tigre” l’ha picat al braç. La tenia preparada però a més a més ara l’haurà de dir obligatòriament. Realment tenen un problema amb aquest insecte que cada vegada està més arrelat a casa nostra, gairebé podrien dir que el tenen ja “empadronat” a l’Ajuntament i que costa moltíssim d’eradicar-lo. Diu que el seu grup s’ha posat en contacte varies vegades amb la Regidoria de Medi Ambient per comentar aquesta qüestió, els mitjans de comunicació també ho han comentat aquesta setmana, i els han fet arribar la preocupació que no hi ha una partida específica pel tema del mosquit tigre o sembla ser que allò que s’estava duent a terme s’hagi desdibuixat o es vagi per perdre. Això és el que varen comentar els tècnics de l’Ajuntament.

36

I, els voldria demanar, si us plau, que davant d’aquesta problemàtica que afecta diferents llocs de la Ciutat, aprofitin la pàgina web per donar la màxima informació, fins i tot, podrien haver aprofitat el Butlletí Municipal per informar d’aquest insecte, del que provoca i com combatre’l, o si s’arrisquen una mica, posar un telèfon o el mateix telèfon de l’Ajuntament posar-lo a disposició de la gent que trobi la problemàtica a casa seva o al seu voltant, que es pugui posar en contacte directament amb l’Ajuntament, i que l’Ajuntament tingui una persona experta amb aquesta qüestió i que digui que ha de fer o que és el que fa l’Ajuntament, ja que saben que alguna feina fa. Parlant també d’insectes, diversos veïns del Barri de Canaleta, en especial aquells que viuen a la Plaça Mare de Déu dels Àngels, és a dir, la més interior, els han fet arribar una queixa sobre una plaga d’escarabats que tenen. Alguns veïns s’han posat en contacte amb l’Ajuntament i l’Ajuntament els va dir que farien alguna cosa; sembla ser que alguna cosa s’ha fet però continua havent-hi aquesta plaga, per tant, demanen a veure quines mesures prendran: quines feines han fet i quines mesures prendran. Tot seguit passa a les qüestions de via pública. Diu que hi ha una qüestió referent a la Plaça del Teatre, una plaça concorreguda pels banyolins i també concorreguda pels turistes, i que en els últims mesos mostra un estat gairebé lamentable, en què a les faroles se’ls han tret les tapes, on la font apart que se li ha tallat l’aigua, l’aixeta està al revés, i que és una font que degoteja constantment. És una plaça que, fins i tot, desafortunadament, han hagut de lamentar algun accident d’algun veí que ha caigut al rec. Per tant, demanarien que prenguin mesures, en el sentit de restaurar la font, mesures de seguretat amb les faroles i també amb el rec. Perquè, no poden donar una imatge als turistes que van des de la Plaça Major, passant per la Muralla fins al Monestir, unes vistes o una plaça amb aquesta situació. Llavors, diu que ja fa temps que el seu grup municipal va al darrera del Sr. Lluís Costabella, i que ja li han demanat alguna altra vegada en el Ple: demanar un parc per a gossos, el que normalment es coneix com un “pipican”. La resposta anterior va ser: “no hi ha diners”. Després es troben que compren una barca per 350.000,00€, però, bé, el que ells demanen en aquests moments, és que es faci un estudi d’on es podria posar, quin cost té i quines condicions hauria de tenir, i que quan tinguin això ho passin als grups municipals i que entre tots es valori si és oportú o no és oportú tirar-ho endavant. També se suma a les queixes dels grups de Junts per Banyoles i de la CUP referent al Carrer Sardana, a l’alçada del Pg. Mn. Constans i el Carrer de la Barca, que tot i que ja ho varen comentar en un Ple anterior, depèn quins dies se sent una pudor a clavegueram bastant forta. L’equip de govern va dir que ja s’ho mirarien i que ho revisarien, però la setmana passada hi va passar i algú li va comentar que segueix fent pudor. I ara, dues preguntes referents a Alcaldia. Una pregunta és referent als hidroavions dels bombers. Diu que aquest estiu quan hi va haver el foc de Madremanya ell es va posar en contacte amb l’Alcalde per comentar-li que hi havia hidroavions que començaven agafant aigua per la part nord de l’Estany i sortien de l’Estany pel Carrer Sardana, passant per sobre d’edificis.


37

Ell ho va veure i ho va comentar amb gent que estava allà mirant-s’ho, podrien dir: “l’espectacle”, que tant de bo no fos un “espectacle”, però, veient la situació varen comentar que els hidroavions, un cop plens, amb la quantitat d’aigua que porten i enlairant-se tan a prop de blocs de pisos i de cases, i passant també per sobre de la Ciutat, doncs, era una situació bastant perillosa. També, han pogut constatar que Banyoles no té un pla d’actuació davant d’una situació d’aquestes. Sí que l’Ajuntament té una predisposició, sí que hi ha un protocol -no escrit- i que es com tradicional ja que se saben quins passos s’han de seguir. En tot cas, el seu grup vol demanar, si us plau, que l’Ajuntament juntament amb la Conselleria d’Interior redacti aquest protocol que digui: per on s’han d’enlairar, per on han de sortir, com s’han de fer les trucades, què passa si hi ha el camp de regates posat, etc., per tant, un protocol que digui que cal fer i com s’ha de fer. I per últim, el seu grup, des d’Iniciativa Verds Independents per Banyoles, mostren molta preocupació per les retallades que estan patint els ciutadans i ciutadanes i que els treballadors i treballadores tampoc n’estan exempts. També, els treballadors i treballadores de la funció pública han vist retallat varies vegades el seu sou i, fins i tot, han vist retallada una de les seves pagues extres. Diu que lamenten profundament aquesta situació, saben que no és decisió del grup municipal que governa, si bé l’han d’acatar, per entendre’s d’alguna manera, perquè és a nivell estatal o a nivell de la Generalitat de Catalunya que exigeixen fer aquestes retallades, per tant, creu que els Regidors i Regidores de l’Ajuntament de Banyoles, ja que hi ha Ajuntaments que ja ho han fet, s’han de solidaritzar amb els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Banyoles i han de reduir una de les seves pagues extres. La seva pregunta és: si l’equip de govern, ja que els membres de l’oposició no tenen pagues extres, si l’equip de govern es reduirà una de les seves pagues extres suposant que hauria de ser la de Nadal. Moltes gràcies. Respon en primer lloc el Sr. Alcalde i li diu al Sr. Luengo, evidentment, evidentment que si els treballadors i treballadores d’aquest Ajuntament veuen reduït el seu sou amb un 7% aproximadament, que és el que equival a la paga extra, també, els Regidors i Regidores que estiguin amb dedicació exclusiva en aquest Ajuntament no cobraran la paga extra d’aquest Nadal. I li diu que només faran una cosa ... El 5 de setembre, no sap si li consta o no li consta al Sr. Luengo, però ha sortit una nota informativa del Ministeri la qual no vol dir que sigui llei, i que aquesta interpretació s’imagina l’hauran de plasmar a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos per a l’anualitat 2013. Ha sortit una nota informativa que diu que: “aquesta paga extra no la deixaran de percebre”, sinó que l’Ajuntament té l’obligació de retenir la totalitat de la paga extra en una partida que no es pot tocar, i que haurà d’anar en un pla de pensions en un futur. Doncs, bé, com que això és el que diu l’Estat, ja que és una normativa d’Estat, evidentment, el sou dels treballadors i treballadores quedarà retingut a una sola paga extra, i a l’igual que la paga extra que no cobraran el desembre els treballadors i treballadores d’aquest Ajuntament tampoc la cobraran els Regidors i Regidores que tinguin dedicació exclusiva, però que també s’incorporarà en aquest fons perquè evidentment que sí aquesta paga extra l’acaben cobrant els treballadors i treballadores, l’acabaran cobrant, també, la totalitat de la gent que li pertanyi. Per tant, li sembla que contesta perfectament a la pregunta que el Sr. Luengo li ha fet. És a dir, que si el personal de la Corporació no cobra la paga extra de Nadal

38

tampoc la cobraran els Regidors i Regidores que els pertoqui la paga de Nadal. Una altra cosa són les assistències, ja que les assistències, evidentment, no es poden posar en cap pla de pensions. És evident, que el Govern Central va començar dient que era una retallada de sous, és a dir, que no es cobraria la paga extra, i ara diu ..., i li demana al Sr. Interventor Municipal que si s’equivoca el rectifiqui, s’haurà de posar en una partida extrapressupostària, se li podrien dir així, o una partida de congelació d’aquesta quantitat, la qual cosa només vol dir una cosa, no que els treballadors deixin de cobrar-la, perquè no sap si la cobraran o no, ja que això ho decidirà el Govern Central que algun dia pugui dir: “aquella partida que tenen guardada la paguin”. Per tant, canvien l’estratègia en el sentit de dir, en compte de tenir diners per fer o reduir el què sigui, tindran liquiditat, canviant substancialment el caire, és a dir: “vostès disposaran d’aquest 7% per ics qüestions”, el que sigui; ja que l’altre va servir per reduir endeutament durant els primers anys, doncs, aquesta és la qüestió. I, ara aquesta nota informativa a més s’ha d’aprovar pel Ple, per tant, hauran d’agafar tota la paga de Nadal i el mes de desembre aprovar per Ple congelar-ho i posar-ho ..., si això es converteix en Llei, ja que la recomanació del Ministeri és clara en aquest sentit; ... s’haurà d’ingressar en un futur en un pla de pensions fins que el Govern digui que s’han de desbloquejar aquests diners. Per tant, el que voldrà dir, en definitiva, que l’Ajuntament no disposarà d’aquests diners sinó que disposarà de més liquiditat. Creu que queda prou clar, i aclarit. Per tant, quan diu l’Ajuntament, vol dir tots els treballadors i treballadores que treballen a l’Ajuntament, Regidors i Regidores inclosos que tenen la dedicació exclusiva amb seguretat social incorporada. I li pregunta al Sr. Luengo si li ha quedat clar, que els Regidors i Regidores faran el mateix que faran els treballadors i treballadores. Quant als hidroavions. Recorda que el Luengo el va trucar aquella tarda. Diu que recorda que varen tenir una conversa, que ell mateix va fer una trucada del perquè i que li va tornar la contesta, i que s’imagina que ara vol que se li digui el mateix perquè consti en l’acta. Aquest protocol realment existeix, encara que no estigui signat, existeix un protocol amb unes normes, com ha dit el Sr. Luengo, que s’hauran d’escriure i posicionar algun dia, però que són molt clares. O sigui: fan una trucada demanant l’autorització pertinent perquè és un bé comunal, s’engeguen unes sirenes del Club Natació Banyoles que vol dir que la gent que hi ha a l’Estany s’ha d’apartar i s’hi desplaça la Policia Local. Evidentment, no poden dir sempre per on han d’entrar i per on han de sortir perquè depèn de les condicions climatològiques; a vegades s’entra per la part del Camp de Futbol i a vegades s’entra per l’altre part, això ho valoren els pilots en cada moment. També, segons els tipus d’hidroavions que tenen normalment encara que hi hagi el camp de regates posat, no passa res, en canvi si venen hidroavions francesos que són més grossos si que, almenys, un carril del camp de regates s’ha de desmuntar. I li diu al Sr. Luengo que li sembla que tot això ja li va explicar, a l’igual que ell li va dir també que quan sortien donaven la volta, i d’això va intentar esbrinar el perquè. Era, una mica, perquè n’entraven molts, perquè hi havia 35 mitjans aeris i així era molt més ràpid, ja que a més del foc de Madremanya, aquell dia n’hi va haver tres o quatre un a Santa Cristina d’Aro, un a Madremanya, un a l’Escala i a algun altre lloc el mateix dia. Per tant, hi havia hidroavions que anaven a pantans, hidroavions que anaven a l’Estany de Banyoles, i algun helicòpter que anava a


39

alguna piscina i algun que fins i tot anava al mar. Per això que aquesta qüestió era de molta més rapidesa. Doncs, bé, d’aquesta qüestió sí que han quedat amb el Departament d’Interior per parlar-ne i poder-ho plasmar absolutament tot i que quedi clar, en aquest sentit. I li diu al Sr. Luengo que li sembla que li va contestar el mateix que li ha dit ara, després d’haver fet les trucades pertinents, tot i entenent que ell no hi entén d’hidroavions segurament a l’igual que el Sr. Joan Luengo, en aquest sentit. I ara, no sap si començar pel mosquit tigre o pel Barri de Canaleta. En tot cas, diu que ell vol fer una observació sobre el Barri de Canaleta, apart que el Sr. Jordi Bosch li pugui fer l’observació pertinent. Diu que dijous de la setmana passada varen tenir Consell de Barri, al Barri de Canaleta, i li pot assegurar que ningú va manifestar que hi hagués aquesta plaga. Això, ho pot assegurar que en el Consell de Barri no va sortir perquè ell hi va assistir. Dit això, evidentment, el Sr. Jordi Bosch Lleó, Regidor de Medi Ambient, li dirà el que consideri més oportú. I, en tot cas, li diu que lamenta que l’hagin picat ... El Sr. Jordi Bosch i Lleó, Regidor de Medi Ambient, diu que vol fer vàries observacions. Una, i que quedi clar, que l’Ajuntament de Banyoles no ha escatimat cap recurs de cares a pal�liar els problemes que porta el mosquit tigre, això d’entrada. Els recursos que tocaven fer i el que havia de fer des de l’Ajuntament de cares a pal�liar el mosquit tigre s’ha fet, i la voluntat és continuar fent-ho, això d’entrada que quedi clar. Segona, si és que realment aquests comentaris o d’allà on ho ha tret el Sr. Luengo, ha estat d’algun tècnic de l’Ajuntament i de l’equip tècnic de l’Ajuntament, no cal que ho digui aquí, però, en privat, li agrairia que li comentés. Si algú de l’Ajuntament o algun tècnic li ha donat un altre tipus d’informació. El que han fet des d’abans d’aquest estiu ha estat una prevenció total pel mosquit tigre. Tot i que, fent una mica de broma com ha fet el Sr. Luengo: és com si el mosquit tigre s’hagués “empadronat” a Banyoles, a Banyoles i a moltíssimes poblacions de casa nostra i d’aquí als voltants. Això que quedi absolutament clar, que el mosquit tigre s’ha estès aquí a Banyoles. Llavors, la informació que s’ha donat a tota la gent de Banyoles, potser el Sr. Luengo no se n’ha assabentat, s’ha donat a particulars i a tot la gent, i el seu resultat creu que és bo. La gent està informada del que ha de fer de cares a prevenir el mosquit tigre, sobretot aquest mes d’agost, tot i que és complicat de solucionar, el Sr. Luengo hauria de saber-ho, doncs, és el que estan fent. Això no deixa que el mosquit tigre sigui un element molest. En tot cas, no sap si avui l’ha picat aquí un mosquit tigre, si li deixa veure la picada li sabrà dir, però el que té clar que el que volava per aquí no era cap “pardal” ... I li diu al Sr. Luengo que el que no és correcte és que digui que des de l’Ajuntament no se n’han preocupat i que no s’han fet actuacions, perquè li pot dir que dels 6.000 embornals que hi ha a Banyoles s’hi ha fet una prevenció cada mes de tirar-hi un larvicida per pal�liar precisament això. Hi ha llocs privats que s’hi pot acumular aigua, no l’aigua corrent, sinó en diferents recipients, a aquesta gent quan venen a l’Ajuntament se’ls informa dels tràmits que cal fer. I, ja l’entén quan diu que el mosquit tigre és un problema, i tant que és un problema !, i els que tindran de problemes, però, sàpiga que no volen baixar la guàrdia al mosquit tigre, que estan en contacte amb la Generalitat de Catalunya i

40

amb diferents poblacions per veure que han de fer i com han d’encarar-ho de cares a l’any que ve, això per descomptat que és així. De totes maneres, tot i el què han fet, probablement, de cares a l’any que ve potser hauran d’ampliar-ho. I, de cares al tema dels escarabats. Doncs, en aquest moment no sap si és un problema que ja s’ha solucionat o no, en tot cas, aquesta resposta que ara no li pot donar, perquè no sap quina és la situació actual d’aquest tema que ha comentat, li podrà donar demà o demà passat, perquè la veritat és que no n’està al cas. Diu que tampoc sap si és un problema greu, en aquest moment concretament no sap ni quin tipus d’escarabat és, això a diferència del mosquit tigre. El Sr. Alcalde diu que es manifestarà amb el tema dels escarabats el mateix que ha dit abans, que si hagués estat un problema greu creu que en el Consell de Barri que es va fer dijous, això hagués sortit, i no va sortir. S’imagina que l’actuació que s’ha pogut fer deu ser correcte, en tot cas, si hi ha alguna qüestió, com molt bé ha dit el Sr. Jordi Bosch, la miraran. I, només amb el tema del mosquit tigre vol fer un comentari, li diu al Sr. Luengo. Suposa que ja sap que la informació s’ha donat perquè tenen a més molts fulletons en què s’explica que s’ha de fer en el cas d’una picada d’un mosquit tigre. Això venia del Dipsalut. I una altra cosa, abans Dipsalut el què feia era una aportació a cada Ajuntament que ho demanava per la prevenció del mosquit tigre, i ara ho han centralitzat a una associació de Roses, dels Aiguamolls de l’Empordà. A ell li consta, perquè una persona li va agrair, ja que havien trobat el mosquit tigre en una casa de Mas Palau. Els tècnics varen anar a més d’una casa per fer una observació i fer una desinfecció, i aquesta gent li varen dir que això havia anat perfecte i que havia quedat eliminat. Per tant, quan algú s’ha posat en contacte amb els serveis de Medi Ambient d’aquesta Corporació, com molt bé ha dit el Sr. Jordi Bosch, són efectius, en tant que es passa el comunicat a aquesta gent i aquesta gent el que fan és fer la desinfecció oportuna, així com també es fa la dels embornals que es fa des de la Regidoria de Medi Ambient. El Sr. Alcalde diu que tot seguit passa la paraula al Sr. Lluís Costabella, Regidor de Via Pública, per parlar dels temes de la Plaça del Teatre, del pipican i del carrer Sardana. I, afegir que el grup de Junts per Banyoles varen dir que era més des del Pg. Mn. Constans tirant cap a l’altre costat de l’Estany, cap a l’Hotel Mirallac, almenys això consta en l’acta. En canvi, el Sr. Luengo ha dit que era al revés, en tot cas, s’ha fet un control en general i a vegades se sent més o se sent menys, però que era a l’altre costat del que havien manifestat. El Sr. Lluís Costabella Portella, Regidor de Via Pública, diu que pel que fa a la Plaça del Teatre que diu que està en un estat lamentable, a ell és la primera vegada que li diuen alguna cosa així sobre la Plaça del Teatre, que falta alguna tapa de llum i que la font no raja. A partir de demà ho mirarà i que en breu ho arreglaran, com sempre han fet, ja que sempre que els diuen alguna cosa s’intenta arreglar.


41

Llavors, pel que fa al tema de les males olors, el Sr. Josep Vicens en el passat Ple va manifestar que des de la Pesquera de Turisme fins al Mirallac se sentien olors estranyes, de tant en tant. Durant aquest mes ho han fet mirar per l’empresa Olot-Net, que és dedica expressament a aquestes coses, ho varen estar comentant amb l’Hotel Mirallac i amb La Carpa i varen dir que sí que se sentia alguna cosa, esporàdicament, apart també de comprovar-ho. Pel que fa als embornals estaven correctes i se’ls va dir que podia venir de la falta de pluja de durant aquest temps que ha deixat de ploure. També ha dit el Sr. Luengo que al carrer Sardana també se sent aquesta mala olor, per tant, ho miraran. No pot dir res més, sinó que ho miraran i a veure que diuen els tècnics. I el Sr. Alcalde li diu que només li pot garantir una cosa, i és que avui no en feia de mala olor, perquè ha anat a peu des del Carrer de la Barca fins a la Pesquera núm. 10, i llavors ha tornat a peu des de l’Estany fins a l’Ajuntament; per tant, avui, concretament, aquesta mala olor no se sentia en aquest tros que ha fet, perquè l’ha fet a peu en l’anada i en la tornada per diferents sentits. I, el Sr. Lluís Costabella insistint diu que la resposta va ser aquesta, que podria ser degut a la manca d’aigua perquè feia dies que no plovia. Pel que fa al tema del “pipican”, doncs, poden insistir-hi en demanar pressupostos i en mirar-ho, tal com diu el Sr. Luengo, i llavors parlar-ne. El que passa que, és evident que estan en una Ciutat que per sort de llocs on no hi ha asfalt n’hi ha bastants, però que si la gent collís les caques dels gossos no passaria res. Tot i així, ho miraran, però està clar que un “pipican” requereix un bon manteniment perquè sinó vindria un moment que no s’hi podria anar. Per tant, estudiaran la possibilitat de fer-lo i en parlaran amb els diferents grups municipals d’aquest l’Ajuntament. El Sr. Alcalde diu que hi vol fer un afegitó. Diu que l’altre dia algú preguntava si havien abandonat aquesta idea. Però, no, hi havia una proposta de deixar alguna banyera sense tancar al Parc de la Draga, però els va semblar que una banyera sense tancar no era correcta, primer pel lloc i segon perquè en un moment donat algú que passés per allà corrent o caminant el pot atacar un gos, i com que la distància que hi ha és molta llavors no hi pots ésser a temps d’agafar al gos. Per tant, els va semblar que no era una bona idea. També, al costat d’habitatges és molt complicat per les molèsties que pot ocasionar que hi vagin molts gossos deixats anar i que puguin cridar. Per tant, és difícil trobar algun lloc en el nostre terme municipal en què hi hagin poques cases, i que sigui terreny un municipal, no existeix, perquè sinó ja ho haguessin fet. I, les condicions en aquests moments per comprar ..., tot i que el Sr. Luengo ja ho ha dit erròniament, per tant, no caldrà que li doni els números del que ha costat la barca si ja els diu ell ... I li diu que estigui tranquil que ja els hi donarà ... Per tant, la veritat és que no és per manca de voluntat, sinó que és pel fet de no trobar un espai oportú a la Ciutat. Però, no és que ho hagin deixat estar sinó que costa molt de trobar un bon lloc. Diu que han fet algun intent al costat de cases, però aquesta proposta als veïns no els ha semblat correcte, ja que podrien tenir problemes; i al Parc de la Draga els ha semblat que no era un bon lloc, tot i que la mateixa associació havia demanat que fos al Parc de la Draga. I ara passa la paraula al Sr. Joan Luengo per al�lusions.

42

El Sr. Joan Luengo diu que no vol incidir gaire més amb el tema del mosquit tigre, però només una qüestió. Matisar una parell de coses: una, que no ha dit que no es faci feina des de l’Ajuntament, sap que es fa feina perquè l’ha pogut viure i l’ha pogut demanar de primera mà. Ha pogut veure els tècnics i fins i tot amb el Regidor de Medi Ambient han pogut xerrar directament de la feina que es fa, per tant, sí sap que es fa feina. I, sobre la qüestió de retallar diners o d’haver-hi menys diners fa referència a Dipsalut, a què l’òrgan competent ha reduït el pressupost o que ha reduït l’òrgan; Ell, l’única cosa que ha fet és que ha volgut ser constructiu, és a dir, que es doni més informació i posar un telèfon, no ha volgut posar en qüestió en cap moment la feina que es fa des de l’Ajuntament, i sí que és cert que com a ambientòleg sap que és molt difícil eradicar aquesta plaga del mosquit tigre. El Sr. Jordi Bosch li respon que ell creu que d’alguna manera han actuat de cares al mosquit tigre que, en cas que haguessin tingut més pressupost per actuar-hi, el resultat hagués estat el mateix. O sigui, que en el cas del mosquit tigre el que s’ha fet durant aquest període de temps, no vol dir que abocant-hi més diners haguessin pogut solucionar el problema, aquest cas no va per aquí, perquè tot el que podien fer des de l’Ajuntament ho han cobert, no podien fer més. Probablement en d’altres actuacions i amb un pressupost més elevat potser se solucionaria el problema, però aquest no és el cas, el del mosquit tigre. Per tant, tot el que varen recomanar que fessin, fins i tot, en el període de temps tirar larvicida als embornals, és el que varen fer. I tant els tècnics de l’Ajuntment com ell mateix com a Regidor de Medi Ambient han fet el que havien de fer amb el pressupost que tenien, no n’ha calgut més. També és cert que estan una mica a l’expectativa, no solament Banyoles sinó diferents poblacions de què passarà de cares a l’any que ve; què passarà amb aquest mosquit tigre, per això, tant la gent dels Aiguamolls de l’Empordà com de diferents municipis estan a l’expectativa de quines actuacions s’han de fer, perquè aquest cas és nou. El Sr. Alcalde afegeix que Dipsalut no ha tret un ajut per als municipis on hi hagi el mosquit tigre perquè, com ha dit el Sr. Luengo, està escampat, per tant, ha designat una sola entitat per fer aquesta cobertura. I ara demana al Sr. Ferriol Masó si vol fer alguna pregunta. El Sr. Ferriol Masó Frigolé, Regidor del grup municipal de CUP, diu que té per formular un parell de preguntes, i ja que ha sortit el cas també vol fer una afirmació sobre el tema del parc caní. Diu que des del seu grup hi estan treballant. Aquest mes d’agost tenien intenció de reunir-se amb el Regidor d’Urbanisme però no ha pogut ser perquè algú feia vacances i no han pogut trobat la data adequada. Diu que tenen un projecte adequat, amb pressupostos i amb espais a la Ciutat, els quals creuen que són bastant adequats, i quan el tinguin elaborat i el presentin a l’equip de govern, miraran, també, de fer-lo extensiu a tots els grups municipals. De les dues preguntes, una va dirigida al Regidor d’Ensenyament i també afecta a Via pública.


43

D’aquí a menys d’un mes estaran a les Festes de Sant Martirià. Tots saben que el recinte firal de la Farga, on van ubicades les atraccions hi ha l’Escola Nova. Suposa que des de l’equip de govern s’ha previst com s’ubicaran les fires, en quin espai s’ubicaran i, sobretot, el que és l’entrada de les famílies per portar els infants a l’escola. També, tenir en compte que hi hagi una bona higiene i una bona adequació de l’espai, perquè cal tenir en compte que hi ha el recinte de barraques, sobretot, el divendres que encara hi haurà escola i que ja funcionarà el recinte de barraques el dijous previ, com també els dies posteriors a la Festa Major. Una altra qüestió pel Regidor de Via Pública. El que és la part de dalt del Carrer Sant Martirià, les obres que es varen fer a la parcel�la dels pisos socials “La Caixa”, i també l’altre costat, el que és el carril bici ha quedat bastant malmès. També hi ha tot un seguit de rengleres d’alzines que estan malmeses de sota. Diu que ha quedat malmès el carril bici. O sigui, quan s’edifica pugen una tanca que normalment la fan d’obra, de formigó, i la fan sobre la vorera i el carril bici. Però és que a l’hora de la retirada ..., els convida que ho vagin a veure perquè aquest carrer, el carril bici i la vorera no fa més de cinc o sis anys que es va fer nova, doncs, realment està bastant deplorable. Per això, voldrien saber si s’han demanat responsabilitats o a què es degut, o si aquesta empresa que ha fet l’obra té intenció de reparar-la. Res més. El Sr. Alcalde diu que serà molt breu amb aquest tema del Carrer Sant Martirià. És evident que quan es fa una obra hi ha un dipòsit i, evidentment, que o ho reposa l’empresa o ho reposa l’Ajuntament amb càrrec a aquest dipòsit, per tant, que quan això es tanqui els tècnics municipal hauran de fer l’informe pertinent i tocarà fer una cosa o una altra. Ell pensa que amb això ha estat molt clar, perquè ha de ser així. I, en segon lloc, sobre el tema de les Fires de Sant Martirià, és evident que l’Escola Nova està en funcionament però hi ha un plànol que el Sr. Masó si vol el pot veure, en què s’indica on estan previstes les ubicacions en l’àmbit del carrer, i allà on s’havia ampliat acabar-ho d’ampliar una mica més. I li diu al Sr. Jordi Congost, Regidor d’Ensenyament, si vol ampliar-ho en aquest sentit. El Sr. Jordi Congost Genís, Regidor d’Ensenyament, diu que de fet no perquè això es porta des de la Regidoria de Promoció Econòmica que, amb la ubicació dels mòduls està prevista una nova ubicació d’unes determinades fires, i que li sembla que toquen a sis, les quals se’n van cap a la zona del Pavelló de la Farga. Diu que, sobretot, més que amb la qüestió de la pregunta fa referència a un tema educatiu. Des de la Regidoria estan en contacte permanent amb l’equip directiu, ahir mateix, sobre diferents temes que tenen encara per resoldre. Un és, encara avui ho ha comentat amb el Regidor, que han de posar urgentment un pas de vianants ben bé a l’entrada perquè no hi és i hi fa falta. I, ’altra és què passarà amb aquells tres dies de fires: per on entraran si el carrer ja està tallat per les persones o les famílies que porten mainada amb el cotxe, i s’han emplaçat al primer Consell Escolar de Centre que tractaran el tema i resoldran i quedaran quina és la millor opció per tots.

44

El Sr. Alcalde vol dir que s’ha de tenir en compte que el tema de fires només afectarà, com ha dit, a un dia o dos. I, ara passa el torn de paraula a la Sra. Roser Masgrau. La Sra. Roser Masgrau Plana, Regidora del grup municipal de Junts per Banyoles, dóna la bona nit a tothom, i diu que voldria fer UNS PRECS una mica diferents dels que s’han fet fins ara, més general. Diu que el vol fer des de la seva perspectiva de Regidora de més edat, d’haver viscut altres moments d’il�lusió col�lectiva i coneixent per formació i per professió, la nostra història. Diu que s’està vivint uns moments transcendents pel nostre futur com a poble, fer-ho bé o fer-ho malament pot canviar totalment els resultats. Tenen molts exemples al llarg de la història del nostre país i un camí per equivocar-se és magnificar les diferències i no ser capaços d’anar tots a la una, en les qüestions que són més fonamentals. Aquest 11 de setembre, tant a Banyoles, farcida com mai d’estelades i senyeres que encara continuen moltes penjades, com també la manifestació de Barcelona, el que es captava era un gran anhel ciutadà per aconseguir un estat propi. El seu PREC és que des de Banyoles es posi el nostre gra de sorra per aconseguir el màxim consens possible, la màxima unitat del nostre Consistori en tots aquells temes que facin referència a aquest procés de recuperació de la sobirania, i poder donar, així, una resposta als nostres ciutadans. Deixar per altres temes els enfoques de partit, els legítims interessos partidistes, les diferents opinions en temes de política local. Ara, creuen que és l’hora de construir, i cal fer-ho amb solidesa a partir del consens entre tots els que hi creuen en un projecte sobirà. I ara un últim PREC, que li sembla que podria ser una concreció de tot el que ha anat dient, que és que els agradaria que en el nostre Ajuntament, a partir d’ara, hi poguessin tenir la senyera, que és un element que li sembla que per a tots està consensuat que els representa, i que seria una manera d’estar o de mantenir aquesta il�lusió que ha començat i que, a més a més, oneja encara a molts dels balcons de la Ciutat. Per tant, seria una correspondència del nostre Ajuntament a aquest anhel ciutadà. El Sr. Alcalde li respon que està absolutament d’acord amb el sentiment que ha manifestat la Sra. Masgrau, i que pensa que en molt de temps hi va haver i dura i perdura, per sort !, i que espera que sigui així, una il�lusió a la ciutadania d’aquest país. Diu, il�lusió que no l’han de deixar caure en cap moment, com molt bé ha dit la Sra. Masgrau, per tant, no pot afegir-hi res més perquè potser ho espatllaria, perquè ho ha expressat creu molt correctament, que ell mateix ho subscriu i que creu que tothom pot subscriure perfectament les paraules que la Sra. Masgrau ha manifestat. Amb el tema de la senyera, és una decisió que la va prendre ell mateix en un determinat moment, donat que com sap, legítimament el que toca posar al balcó o en el Consistori són: la senyera, la bandera de l’Estat Espanyol, la bandera europea i la del municipi, en el cas que se’n tingui, que com ja sap la Sra. Masgrau en el nostre municipi no la tenen, perquè els temes dels escuts i de les banderes


45

sempre han estat complicats i en el cas de Banyoles sempre ho ha estat fins el punt que no la tenen. Donat això, és una decisió que ell va prendre, no només aquí sinó a més llocs en què ha tingut responsabilitats. S’havia manifestat que es posessin totes les banderes, les banderes que legítimament diu la Constitució Espanyola i que, evidentment, en cas de denúncia també s’haurien de posar i seria preceptiu. Per tant, ell va optar per acord dir que no en posarien cap excepte els dies que fossin preceptius: els dies de la nostra Festa Major, el dia de la Diada Nacional. I aquesta és la decisió que ell com a Alcalde va prendre en el seu moment. Ho va prendre en aquest sentit, perquè així es va acabar també la polèmica a Banyoles, perquè quan es va posar l’Estelada el dia que va passar per diferents municipis l’associació de l’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC, es va posar per unes hores, dos o tres hores, a la Plaça dels Països Catalans, i ja va rebre alguna trucada i alguna imputació en el sentit de dir: “demanarem posar la bandera espanyola, i si vostè s’hi nega emprendrem les accions que considerem oportunes”. Ell els va contestar que no era al balcó de l’Ajuntament sinó que era en una plaça, i en un màstil que els varen regalar precisament l’11 de setembre de l’any 2011, i varen dir que si hi havia la bandera constitucional catalana no podien dir res però que si hi havia la bandera estelada, prendrien les accions que consideressin oportunes, i ell els va contestar que la traurien al cap d’unes poques hores, unes dues hores. Per tant, li diu a la Sra. Masgrau, fixi’s bé al nivell que arriba. A Cornellà del Terri, li sembla, encara hi és i a d’altres municipis també i potser ningú els hi ha dit res, però, en el cas de Banyoles al cap d’un quart d’hora que hi fos ja havia rebut la trucada pertinent per part d’una persona que segur que representava a més d’una persona de la Ciutat. I això vol dir que la sensibilitat en aquest sentit encara hi és. En tot cas, no té cap d’inconvenient en posar la bandera catalana al balcó, també els pot dir que té l’Informe de Secretaria pertinent que diu quines banderes han d’estar al balcó. Ell entén aquest sentiment, però els demana que l’entenguin a ell com a Alcalde de Banyoles, que no te cap problema en posar-la, però que en el cas que tingui alguna denúncia en aquest sentit ho manifestarà a fi i efecte de prendre la millor decisió en cada moment. La Sra. Roser Masgrau diu, bé, però li sembla que aquests moments, possiblement, són uns moments diferents que els que s’han viscut fins ara, per tant, és possible que aquesta observança tan estricte de la legalitat sigui d’alguna manera una mica exagerada i ara puguin anar cap a un altre camí més ferm i més segur. Per tant, això és el que el seu grup demana tot i que ja saben que la legislació no ho permet, com tampoc permet moltes d’altres coses, però, ara, i els diu: “volem anar per un altre camí de llibertat i de decisions pròpies”, per tant, els sembla que aquesta seria una decisió compartida i consensuada per la majoria de la població banyolina, per això ho deien en aquest sentit. El Sr. Alcalde li respon que l’entén perfectament, però vol que ella entengui també que en moments que hi ha un sentiment generalitzat i d’il�lusió cap a un procés genera automàticament per l’altre costat, encara que siguin una minoria, un sentiment absolutament més fort en contra, precisament, d’això. Bé, en tot cas, recull aquest PREC amb molt de gust. La Sra. Roser Masgrau li diu: “exactament !”.

46

El Sr. Alcalde aixeca la sessió del Ple Ordinari. I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència alça la sessió, essent les 21 h 45 m, de la qual s’estén aquesta acta que, com a Secretària Accidental per a la seva constància i efectes, certifico. L’Alcalde, La Secretària Accidental,

ajuntament de banyolesmedia.seu-e.cat/acteca/1701570005/2012/203c8469-12c5-448b... ·...

Documents