OCRE

Per a unes pintures de Montserrat Gudiol

ÉS PRIMAVERA ENLLÀ DE L’OCRE CÀLID

jordi enjuanes-mas

És primavera enllà de l’ocre càlid

que camino sorrals d’un paradís

besat per l’ona gràcil i el fresc hàlit

d’un ventall escampant amor i encís.

No fóra prou cortès , com joc invàlid,

ambre enriquint l’almesc amb el toc vàlid

d’un vell perfum intens i trencadís.

Amb veïnatge i llatineig de merles,

i amb cançons i parlars d’aquí i d’arreu,

mercadejo les sedes i les perles

dels meus poemes a meitat de preu

i m’endinso en el quadre per esberles

de somnis i camins fressats a peu.

© del text: jordi enjuanes-mass