al andalus

Download Al andalus

Post on 22-Jun-2015

2.533 views

Category:

Documents

12 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. IES Port dAlcdiaCurs 2011-2012Prof. ngela Melis

2. Territori de la PennsulaIbrica sota dominimusulm. Sinicia el 711 i finalitzael 1492, desprs de quasivuit segles. 3. Conquesta musulmana (711-716) Emirat depenent de Damasc (716-756) Emirat independent de Bagdad (756-929)ETAPES EN LAHISTRIA Califat de Crdova (929-1031)DAL-ANDALUS Regnes de Taifes (1031-1237) Almorvits i Almohades Regne Nassarita de Granada (1237-1492) 4. Procs conquesta Pennsula Ibrica pels musulmans context gran expansi en el segle VII desprs de la mort de Mahoma, iniciat a la Pennsula Arbiga i continuant a sia i Nord dfrica 5. El 711, en ple califat omeia,un petit contingent detropes rabs i berbers creulestret de Gibraltar idesembarc a la costaandalusa (a Tarifa) icomenaren la conquestadel regne visigtic. Aquestes tropes erendirigides per Tariq,lloctinent de Muz, val delnord dfrica, que derrot{el rei visigot Roderic a labatalla del riuGuadalete. 6. El poder visigot fouderrotat a la batalla deGuadalete (711) i elsmusulmans sapropiaren deforma fcil i rpida de latotalitat del territori hisp(en set anys varen controlartota la Pennsula),exceptuant uns nuclis deresistncia cristianaindependents en el nordpeninsular (zonesmuntanyoses odespoblades). 7. Fora expansiva de lIslam. Superioritat militar islmica demostrada en:Degudesnombre i entusiasme en la batalla campal,alsmobilitat enfront a procediments esttics deinvasors defensa, capacitat directiva dalguns califes. La idea de guerra santa (gihad).Causes deIntenci musulmana dapropiar-se de botins ila rpidatresors visigots.conquestadal-La debilitat dels visigots per: lluites poltiquesAndalusinternes, divisi social, problemes econmics. Poca resistncia visigoda per les continues lluites i rivalitats entre els nobles.DegudesPassivitat de la majoritria poblacials invadits hispanoromana. Ajuda donada per algunes famlies nobles visigodes als musulmans. Recolzament de la poblaci jueva als conquistadors musulmans per la seva penosa situaci davant els visigots. 8. Les tropes musulmanessolament es detingueren: A les muntanyes cntabres (batalla de Covadonga, 722). Al sud de Frana, amb la derrota de Poitiers, a mans dels francs (732). El territori peninsularconquerit sincorpor{ alimperi {rab dels omeies deDamasc, i form un emiratdependent del califat deDamasc, amb capital aCrdova. 9. Una vegada controlat el territori, que els musulmans varenanomenar al-Andalus, es va convertir en una provncia oemirat dependent del califat omeia de Damasc. LEmirat s una provncia amb capital a Crdoba,governada per un emir que depn i ha de rendir comptes dela seva labor al califa, resident a Damasc. 10. La substituci de ladinastia omeia perlabbass al front delcalifat (750) va provocar Eliminaci de tots elsmembres de la dinastiaomeia. Substituci de la capitaldel califat de Damasc aBagdad. Hi va haver un superviventde la dinastia omeia que fafugir, i desprs destablir-seal nord dfrica, foureconegut com emir. 11. El 756, arrib a Crdova eljove prncep omeia Abd al-Rahman I, que veniafugint de la matana de laseva famlia pel fundadordel califat abbssida. Aquest prncep aprofit lasublevaci dels berbersdal-Andalus, desconents,perqu els {rabs shavienassignat les millors terres,per a posar-se al frontdaquests, derrotar elgovernador dal-Andalus ifer-se amb el poder. 12. Amb Abd al-Rahman I (756-788) sestableix lemirat independent de Crdoba, que reconeix lautoritat religiosa i espiritual del Califat de Bagdad, per que des del punt de vista poltic s independent. 13. Els problemes interns provocarenlaband de tot el territoripeninsular situat al nord del riuDuero, davant la impossibilitat decontrolar-lo de manera efectiva. Els cristians del nord peninsularaprofitaren aquesta ocasi, iniciarenun lent avan, conegut amb el nomde Reconquesta, cap al sud, iobligaren els musulmans a protegirles fronteres i crear marques. La Pennsula durant el segle IX:desprs dassolir la m{ximaexpansi, els musulmansabandonaren gran part de la vall delDuero, que qued com a unaterra de ning. 14. Abd al-Rahman III: 929 se va autoproclamar califa a ms dedirigir el govern, era tamb la mximaautoritat religiosa. Havia aconseguit pacificar i unificar al-Andalus de les continues revoltes . Va aconseguir frenar lavan dels regnescristians, quedant la frontera a la lnia delDuero. Desprs de superar els conflictes, va decid deproclamar-se califa o cap dels creients, i noreconegu lautoritat religiosa de Bagdad. Siniciava aix el califat de Crdova. Reorganitz{ i refor{ lexrcit amb el fi demantenir lautoritat i el control del territori. Foment el comer amb frica, Europa iOrient. Estimul{ la cultura i lart. Durant el seu regnat, al-Andalus assoluna gran esplendor poltica i cultural, iCrdova esdevingu la principal ciutatdOccident, solament comparable aloriental Constantinoble. 15. Almansor (981-1002):principals accions: Baix el califat de HishamII se va convertir enprimer ministre i vaacaparar la totalitat delpoder. Va realitzar freqentsrtzies (57) o campanyesde cstig pel territoricristi amb la intenci dedestruir collites i obtenirriqueses i esclaus. Les rtzies eren campanyesde saqueig, per recollir boti fer presoners. 16. Poders del califa: Els califes se titulaven prnceps dels creients i successors del profeta Mahoma i reunien en la seva persona un poder absolut des del punt de vista: Religis Poltic Judicial Militar Econmic Altres crrecs importants sn: Hagib: primer ministre. Visir: ministres que executen lesordres donades pel califa. Vals: governadors de lesprovncies. Cads: jutges que interpretenlAlcor{. 17. El Califat de Crdova (929-1031) fou lpoca de m{ximaesplendor i apogeu dal-Andalus a la PennsulaIbrica, des del punt de vista: Poltic militar: pel predomini dels omeies musulmans enfront els regnes hispanocristians, arribant alguns a ser vassalls del califa. Cultural artstic: gran importncia en el desenvolupament de les lletres, cincies i arts andalusins. 18. El 1033, una reuni de notablesdeclar extingit el califat deCrdova, que es disgreg enregnes independents de taifes(taifa: en rab, paraula quesignifica bndol, partit ofracci. Es denominen aix elsregnes sorgits desprs de ladissoluci del califat deCrdova). En menys de trenta anys (1008-1031) al-Andalus es va fragmentaren ms de 25 regnes, les taifes,una espcia de ciutat Estat,envoltades de territori, amb laciutat com a centre econmic. 19. La descomposici del Califat deCrdova va produir la formaci denombrosos regnes independents,com Crdoba, Sevilla, Toledo iSaragossa caracteritzades per: Intenci de continuar amb lesplendor musulm. Gran importncia cultural i escs poder militar. La curta histria dels regnes de taifes es caracteritz pels enfrontaments entre estats i les intrigues internes que, de vegades, els dugueren a pactar aliances amb els regnes cristians del nord. Aquests naprofitaren la feblesa per avanar la reconquesta. Els reis cristians aprofitaren aquesta debilitat per imposar les seves condicions als reietons taifes mitjanant: Cobrament de paries o impostosper garantir la pau. Donen protecci militar a canvi devassallatge. 20. Quan Alfons VI, el rei de Castella i Lle, conquer Toledo el1985, els musulmans dal-Andalus, que temien desaparixer,cridaren els almor{vits i en sollicitaren lajuda. Davant aquesta situaci de debilitat enfront als cristians,els regnes taifes musulmans demanen ajuda a: Almorvits: Confederaci de tribus berbers. Caracteritzats pel seu extremisme religis i la prctica de la guerra santa. Arriben a la Pennsula Ibrica desprs de la presa de Toledo per Alfons VI (1085). Almohades: Tribus berbers procedents del nord dfrica que arriben a la Pennsula Ibrica en el segle XII per frenar la decadncia musulmana. Finalment sn venuts a la batalla de les Navas de Tolosa (1212). La repercussi ms important daquesta batalla fou que marc linici del declivi musulm a la Pennsula Ibrica i linici de lhegemonia cristiana 21. Almohades 22. La taifa de Granada va ser lnica que va sobreviure lavan dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes del nord dfrica. 23. La dinastia nassarita sinstalla a la taifa de Granada el 1237, ocupant les actuals provncies de Granada, Mlaga, Almeria i part de Cadis, perdurant durant dos segles per diverses causes: Situaci geogrfica: en estarenvoltada per muntanyes ifortificacions que dificulten laccs deles tropes cristianes. Freqent recolzament de la poblacimusulmana del nord dfrica. Saprofiten de les lluites freqents entreels regnes cristians durant els seglesXIV i XV. Tenia una mplia faana martima,ports importants per al comer i unaagricultura de regadiu molt prspera. La seva enorme riquesa i la sevaactivitat econmica, que li permetienpagar impostos extraordinaris en or alsreis de Castella, en varen fer possible lapervivncia. 24. El regne nassarita era moltdbil. Durant quasi dossegles i mig va ser vassallde Castella. Elsgovernants havien de pagartribut als reis castellans iajudar-los en cas de guerra. Finalment el regnenassarita de Granada esconquerit pels Reis Catlicsel 1492, culminant laReconquesta de laPennsula Ibrica alsmusulmans. 25. Cereals + Vinya + olivera continuaven essent els conreus msimportants. Els musulmans introdueixeninnovacions en: Noves tcniques de regadiuaplicades a lagricultura, ambun desenvolupament ampli decamps que abans erren secs =augment de la productivitat,amb la utilitzaci de snies,squies i molins. Nous cultius: arrs, cot, indi(tint), canya de sucre, cnem,safr, tarongers, albercocs,pastanagues, albergnia,carxofa. 26. Squia 27. Nous cultius 28. Gran desenvolupament a les ciutats duna producci artesana de qualitat. Manufacturesdestacades: cermica,cuir repussat,orfebreria, fabricacidarmes, producci decolorants i el treballde la seda. 29. Activitat important caracteritzada per lintercanvi de productes entre Orient (sia) i Occident (Europa): Al-And