altres elements patrimonials d’interÈs · el camí dels arbres permet gaudir de tota aquesta...
TRANSCRIPT
L ENTORN NATURAL DE SANT MARTI
Sant Martí de Centelles és un municipi de
clima mediterrani humit. La seva vegetació
climàcica és l’alzinar litoral combinat amb
l’alzinar muntanyenc. Tanmateix, l’accentuat
relleu i la diversitat geològica, influenciats
per la presència dels Cingles de Bertí i
l’existència de diversos cursos d’aigua, fan
que aquest territori presenti una gran
diversitat de comunitats vegetals.
EL CAMI DELS ARBRES DE SANT MARTI
El Camí dels Arbres permet gaudir de tota aquesta diversitat biològica i descobrir algunes de
les espècies d’arbres i arbustos més comunes al nostre país. Alguns dels exemplars arboris,
pel seu valor ecològic, cultural i històric, es poden considerar monumentals, notables o singulars.
Alguns dels arbres inclosos en el recorregut es troben a prop d’elements patrimonials i altres
construccions singulars. El Camí dels Arbres, doncs, també és una bona porta d’entrada al
patrimoni cultural de Sant Martí. Seguiu el recorregut que marca el mapa i fixeu-vos bé en les
fites que hi ha al llarg del camí.
PER SABER-NE MÉS
Arbres monumentals
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/c
arbre01.htm
Web que recull el llistat dels arbres
monumentals de Catalunya, arbres d’interès
Comarcal i Local i la normativa de referència.
Arbres monumentals i singulars
http://www.catpaisatge.net/dossiers/arbres/
cat/index.php
Recull dels arbres monumentals i singulars de
Catalunya.
Banc de dades de la biodiversitat de
Catalunya
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
Recull de tota la informació sobre la biodiversitat
de Catalunya.
Botànica agrícola i forestal
http://botanicavirtual.udl.es
Material didàctic de botànica en les titulacions
d’enginyer tècnic agrícola i enginyer tècnic
forestal.
Els boscos osonencs
http://www.biodiversitat.cat/Fitxes_espais_
forestals/els_boscos_osonencs.htm
Hàbitats d’interès d’Osona i banc de fotos dels
espais forestal i semiforestals de la comarca.
Col·lecció d’arbusts i lianes
del mediterrani català
http://www.xtec.cat/~jgaldean/col.leccio/
Col.leccio%20d'arbusts%20i%20lianes%20
mediterranis/Informacio/Graella.htm
Llistat dels arbres i arbustos predominants a
les diverses comunitats vegetals de Catalunya.
Atles Nacional de Catalunya: Vegetació
http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-
nacional/vegetacio/
Cartografia sobre els usos del sòl de Catalunya,
els dominis de la vegetació, els boscos de
gestió pública o l’inventari ecològic i forestal
de Catalunya.
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS D’INTERÈS
BARRAQUES DE VINYA I ANTIGUES FEIXES DE CONREU
Les barraques i els marges de pedra seca de l’entorn de l’Oller
i Valldaneu delaten el desaparegut conreu de la vinya, que fou
molt important en aquest sector entre els segles XVIII i XIX,
fins a la fil·loxera.
MAS VALLDANEU
A la rodalia del mas hi havia, a principis del segle X, el vilar de
Daniel (vilar Danihelis) que donà nom a la vall. L’assentament
esdevingué mas a partir dels segles XI-XII. L’edifici actual és
baixmedieval i modern.
CONJUNT PARROQUIAL DE SANT PERE DE VALLDANEU
L’antiga parròquia de Sant Pere es documenta a partir del
segle XI. L’edifici actual conserva una part romànica, per bé
que fou molt modificat entre els segles XVII i XVIII.
A l’exterior es troba un conjunt funerari baixmedieval i, dins
el cementiri, un panteó modernista. Al costat del temple hi ha
el mas Esglésies, tradicionalment unit a aquell.
MAS OLLER
Masia d’origen medieval, engrandida entre els segles XVI-XVIII.
Centrà el sector a migdia del nucli de l’Abella i, al segle XX, impulsà
la creació de la colònia d’estiueig que dugué el seu nom.
PISCINES DE L’OLLER
Complex esportiu i turístic històric del municipi, creat als anys
30 per donar servei a la colònia d’estiueig de l’Oller.
S’hi celebraren competicions esportives d’abast nacional i tingué
un restaurant regit pel reconegut cuiner José Rondissoni. El
2010 començà la seva rehabilitació.
FORN DE CALÇ DE L’OLLER
Resta monumental d’una indústria de la calç que estigué en
funcionament a principis del segle XX. El novembre del 1936 hi
succeí un dels fets més tràgics de la guerra civil al poble amb
l’assassinat del pare i dos fills joves de la família Oller.
Continguts
Bibiana Catalán (Arbres)
Jaume Oliver (Patrimoni)
Carrer Estac ió , 2 08592
Sant Mart í de Cente l les
t: 93 844 24 06 f: 93 844 11 20 podeu trobar aquest fulletó al web municipal
ALGUNS CONSELLS
· Seguiu sempre el camí marcat i sigueu prudents
· Porteu calçat i roba adequats
· Respecteu l’entorn i el treball
de les persones que en tenen cura
www.smarticentelles.org
[email protected] DE SANT
MARTÍ DE CENTELLES
GARRIC
Quercus coccifera
ARÇ BLANC
Crataegus monogyna
ROLDOR
Coriaria myrtifolia
BRUC BOAL
Erica arborea
ROSER SILVESTRE
Rosa canina L.
ESBARZER
Rubus ulmifolius
LLENTISCLE
Pistacia lentiscus
ROMANÍ
Rosmarinus officinalis
GINESTA
Spartium junceum
1 PLÀTANS DEL CARRER DE L’OLLER Platanus x hybrida
Arbre caducifoli de fulles verdes, lobulades i de mida considerable. Decoratiu, de
creixement ràpid i molt gran, ofereix una ombra generosa. L’espècie més estesa
al nostre país és un hídrid entre plàtans orientals i occidentals, que ha arribat a
substituir a les varietats autòctones. Suporta molt bé les podes i la pol·lució de les
ciutats. Per això és un dels arbres més utilitzats en l’arbrat viari.
2 ALZINES DE LA FONT DE L’OLLER Quercus ilex
Arbre per excel·lència de la regió mediterrània. Generalment de mida mitjana i
capçada arrodonida, amb fulles de color verd fosc i molt dures que redueixen la
transpiració de la planta. Les denses capçades de l'alzina afavoreixen un sotabosc
molt ric. La seva fusta s’ha fet servir per llenya i carbó vegetal i les glans per a
l’alimentació dels porcs i, a vegades, dels humans. Les alzines del mas Oller es
van plantar entre mitjan segle XVII i principis del segle XIX.
3 ROURE DE L’OLLER Quercus humilis o pubescens
Arbre caducifoli, l’espècie més estesa és el roure martinenc, amb una capçada
gran, regular i arrodonida. El tronc, grisenc, s’enfosqueix i esquerda amb el temps.
Les fulles lobulades són de color verd fosc i la gla, és molt saborósa.
L’escorça, rica en tanins, té propietats terapèutiques i s’ha utilitzat per curtir el
cuir, i la fusta per fer carbó i llenya. L’exemplar més antic d’aquest grup té 300
anys d’antiguitat.
4 PI PINYER DE L’OLLER Pinus pinea
Conífera natural de tota la franja mediterrània, li agrada la llum i resisteix molt bé
tant la sequera estival com les gelades no molt extremes. El tronc, recte i vertical,
presenta una escorça grisenca i vermellosa. A la part superior, s’obre una capçada
arrodonida i aplatada. Les pinyes, quan maduren, donen pinyons comestibles. Els
pins de l’Oller tenen entre 180 i 260 anys.
14 OM COMÚ Ulmus minor
Arbre caducifoli d’alçada considerable, capçada àmplia i densa i tronc gruixut.
L’escorça és llisa i de color marró grisenc quan és jove, però molt fisurada i negrosa
en envellir. Viu principalment en els boscos de ribera.
S'ha cultivat per la seva fusta, molt apreciada en la construcció naval, les talles
religioses, etc., tot i que també és molt sensible a les malalties i plagues.
15 AVELLANER Corylus avellana
Arbre caducifoli natural de climes temperats. De poca alçada i port arbustiu, viu
en zones humides, generalment torrenteres i fondalades ombrívoles. L’escorça
és llisa i de color gris. L’avellana és un fruit sec ric en greixos. Es diu que les varetes
d’avellaner eren usades per mags i fetilleres en cerimònies i rituals màgics.
16 NOGUERA Juglans regia
Arbre caducifoli no gaire alt, però de capçada àmplia i voluminosa. El seu fruit
conté una nou comestible, molt nutritiva i amb un alt valor calòric, amb la qual
també s’han fet tradicionalment farines, olis, etc. La seva fusta vermellosa també
s’ha utilitzat, ja que és fàcil de treballar i molt resistent.
17 FREIXE DE FULLA PETITA Fraxinus angustifolia
Arbre caducifoli de boscos de ribera abundant a la Península Ibèrica. Força alt, de
capçada àmplia i escorça grisosa i rugosa. S’ha utilitzat tradicionalment en la
medicina popular, ja que l’escorça i les fulles tenen propietats diürètiques, laxants
i antiartrítiques. Es cultiva com arbre ornamental i per la seva fusta.
10 SERVERA Sorbus domestica
Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de mida mitjana i capçada frondosa
i arrodonida. Fa flors de color blanc molt vistoses i el fruit, anomenat serba, té
forma de pera diminuta i és comestible. De fet, és una espècie tradicionalment
cultivada per l’aprofitament del seus fruits.
11 LLEDONER DE VALLDANEU Celtis australis
Arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El fruit
dolç anomenat lledó, és dolç i comestible. A més de com a arbre ornamental, la
fusta de lledoner servia per fer eines agrícoles flexibles i duradores; també se
n'obtenia llenya i carbó. El lledoner del mas Valldaneu data de cap a 1760.
12 ALZINA DE VALLDANEU Quercus ilex
Arbre que pot viure més de cinc-cents anys,a Catalunya és l'espècie arbòria més
estesa. Els exemplars més grossos d’alzina no acostumen a trobar-se al bosc sinó
a prop dels masos, als quals proveïen de fusta, fullaraca i glans per al bestiar
porcí i consum humà. L’alzina de Valldaneu és un dels arbres més antics del
municipi, de cap a 1680.
13 AVET Abies Alba
Arbre perennifoli de tronc recte i gris clar, capçada cònica i fulla persistent, que
pot assolir gran alçada. Les branques són perpendiculars al tronc i les fulles
linears amb dues ratlles blanquinoses pel revers. Als Pirineus forma boscos d'avets
(avetoses) o es barreja amb el faig, el pi roig o el pi negre. Més al sud, l’avet és
una espècie introduïda tardanament.
5 PI BLANC Pinus halepensis
Arbre perenne originari de la regió mediterrània. De mida mitjana, capçada clara,
tronc tortuós i escorça gris-platejada que li dóna nom. Espècie oportunista, colonitza
amb facilitat antics conreus abandonats, alzinars cremats, etc. La seva fusta es fa
servir per producció de cel·lulosa o caixes de fusta. També és utilitzat en la repoblació
forestal, per conservar el sòl contra l’erosió.
6 PI ROIG Pinus sylvestris
Conífera poc exigent en sòl i resistent a les oscil·lacions tèrmiques, és un dels
arbres més presents arreu del món. D’alçada considerable, té el tronc recte i prim
i la capçada allargada i ample. L’escorça és esquerdada i de color vermell metàl·lic.
La seva fusta és de gran qualitat. Sovint s’utilitza aquest arbre en repoblacions
artificials per protegir el sòl contra l’erosió i evitar possibles esllavissades.
7 PINASSA Pinus nigra
Conífera submediterrània, que ha quedat aïllada en els massissos muntanyosos
de la zona mediterrània. Força alta, de tronc recte i capçada cònica, amb tendència
a forma de para-sol, és molt resistent a les gelades. La seva fusta, força apreciada,
s’ha utilitzat en construcció i per la fabricació d’embarcacions.
8 POLLANCRE Populus nigra
Arbre caducifoli de gran alçada, tronc dret i gruixut, amb capçada molt desenvolupada en
alçada i amplada. La fusta es fa servir per fabricar pasta de paper i, en medicina natural,
per tractar la bronquitis. Sovint es planta amb fins ornamentals als passeigs i carrers.
9 CÀDEC Junniperus oxycedrus
Arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, que es diferencia d'aquest
perquè a les fulles hi té dues línies blanques enlloc d'una. Es localitza en alzinars
o màquies i tolera molt bé la sequera. Els seus fruits, tot i ser menys aromàtics
que els del ginebró, s'utilitzen també en la fabricació de ginebra.
E S P È C I E S A R B U S T I V E S D E L C A M Í
11
10
13
14
9
8
7
6
5
4 3
21
i
16 1715
12