amalgama 2012
DESCRIPTION
Revista escolar del centre 'Sant Vicenç de Paül' de ManacorTRANSCRIPT
Revista anual, núm. 4 / any 2012Col.legi Sant Vicenç de Paül, Manacor
EDITORIALNosaltres som alumnes de 3r d’ESO i, per primera vegada, te-
nim l’oportunitat d’expressar-nos a l’editorial de la nostra revis-
ta i no ens resulta una tasca fàcil, així que intentarem fer-ho de
la millor manera possible.
Per començar, ens agradaria explicar que l’aprenentatge que
extreim diàriament a la nostra escola no és tan sols a nivell cog-
nitiu, és a dir, no treballam només els continguts teòrics de les
assignatures, sinó que també duim a terme un aprenentatge
en societat perquè, com tots sabeu, dins l’aula compartim un
espai petit amb bastanta de gent i, tots som diferents, amb les
nostres manies, les nostres característiques úniques que ens
fan diferents a tots i cada un de nosaltres tant per dins com per
fora. Això fa que cada dia siguem més tolerants, respectuosos
i intentem sempre posar-nos en el lloc de l’altre, pensar en el
nostre grup com una petita comunitat i deixar de banda l’indi-
vidualisme imperant en la societat d’avui dia.
Pensam que tenim sort d’estar en una escola petita com aques-
ta perquè aquí com passava abans, ens eduquen en valors, uns
valors que tal vegada avui dia es troben en crisi. Opinam que tal
vegada les escoles d’avui s’haurien d’assemblar una mica a les
escoles d’abans en aquest tema, s’haurien de preocupar un poc
més per la convivència respectuosa entre les persones.
A més, actualment, a les nostres escoles hi ha gent de diferents
cultures i, per a nosaltres, resulta molt important poder conèi-
xer sense prejudicis aquelles persones que tenim tan a prop,
però que, a l’hora, ens resulten tan desconegudes.
Un altre tema que ens preocupa dins el món de l’educació són
totes les retallades en pressupost i les noves propostes que
planteja el govern. Per a nosaltres, la situació actual no pinta
gaire bé ja que creim que, als governants, no els importa la
nostra educació com a projecte de futur per construir un país
més sòlid, pensam que tan sols es preocupen pels seu doblers.
Veim una educació per a nosaltres on faltaran professors, on hi
haurà encara més alumnes per aula augmentaran els proble-
mes relacionats amb el dia a dia de la pràctica educativa.
A més, veim el nostre futur professional bastant negre, ja que
no hi ha feina i el govern no crea nous llocs de treball.
La llengua també és un tema de total actualitat. Per a nosaltres
resulta indignant que ens censurin la nostra cultura, fent malbé
la nostra llengua, la que hem parlat des que som petits i que
volem continuar parlant. La llengua no ha de ser motiu d’en-
frontament, sinó un mitjà per a la comunicació.
Tanmateix, per acabar, us volem dir que encara que tenguem
un panorama incert, nosaltres tenim esperança, tenim ganes
de continuar endavant amb força i entusiasme. La conclusió
més important que podem extreure és que actualment vivim
en un món molt globalitzat, on quasi tots els problemes es re-
lacionen i que les relacions que normalment tenen es basen
en interesos econòmics o polítics. Per solucionar aquests pro-
blemes pensam que haurem de recuperar maneres de fer que
haviem perdut, recuperant els nostres principis així com for-
mar persones amb molta creativitat i capacitat per tirar el món
endavant.
Alumnes de 3r d’ESO.
INFANTIL
3 ANYS
Els dofins ............................................................................. 05
4 ANYS
Els conills ............................................................................. 11
5 ANYS
Tres danses de Manacor .................................................. 20
Indis .......................................................................... 20
Moratons ................................................................ 24
Cossiers .................................................................. 28
PRIMÀRIA
1r CURS
Tomeu Urbà......................................................................... 34
2n A CURS
Sa Canova............................................................................ 38
2n B CURS
El dia mundial de l’arbre. ................................................. 42
3r i 4t CURS
Recomanacions. ................................................................ 46
5è CURS
Un dia a la nostra escola. ................................................. 66
6è CURS
El nostre viatge a Barcelona. .......................................... 72
ÍNDEXSECUNDÀRIA
1r ESO
Els nostres hobbies .......................................................... 80
El Bàsquet ............................................................... 80
“Friends Rock” ...................................................... 84
La dansa. La nostra pasió .................................... 88
Internet i les comunitats virtuals ...................... 92
2n ESO
Els nostres reptes personals ........................................... 94
3r ESO
Alguns dels nostres dibuixos ........................................... 96
Op Art ............................................................ .......... 96
Pop Art ................................................................... 97
Perspectiva Cònica ................................................... 102
La Publicitat ............................................................. 110
4t ESO
Els reptes de la multiculturalitat .................................. 112
3 ANYSEls dofins.................................................................................................................................Aquest trimestre hem estudiat els dofins i com a cloenda els
hem anat a veure a Marineland.
_Hem vist que són mamífers aquàtics.
_Que viuen a mars de tot el món.
_Els agrada molt per menjar:
Calamars
5 6
Peixos
Pops
_Mai no viuen sols, sempre estan en grups. FAMILIES.
7
Respiren pels pulmons com nosaltres i agafen l’aire per un
forat que tenen a l’esquena que es diu ESPIRACLE:
Tenen totes aquestes parts:
Utilitzen la cua per nedar i la mouen de dalt a baix.
8
Són molt simpàtics i els agrada molt jugar:
9 10
Alguns viuen dins aquaris, com Marineland, on els cuiden i en
fan reproducció. També fan espectacles molt divertits.
12
4 ANYSEls conills.................................................................................................................................Els nins i nines de 4 anys hem après moltes coses sobre els ani-
mals de granja, però, sobretot, hem volgut saber més del conill.
Per això hem decidit fer el projecte sobre aquest animal tan
tendre.
Per començar, hem fet un llistat de les coses que ja sabíem so-
bre els conills i un altre del que ens agradaria saber, encara que
durant la realització del projecte ens han anat sorgint més pre-
guntes.
També hem fet un dibuix inicial de com és un conill, alguns no
ho teníem molt clar i per això hem decidit que el primer que
hem d’aprendre són les parts del conill.
Conill amb taques
I hem volgut saber de quins colors són i entre tots ho hem cer-
cat a casa amb l’ajuda de les famílies. Hem trobat que hi ha
conills: blancs, marrons, grisos, negres i amb taques.
Conill blanc
11
Conill negre
Conill marró
Conill gris
I que hi ha conills amb orelles curtes i conills amb orelles ben
llargues. I conills que les tenen cap amun i altres cap avall.
Conill d’orelles curtes
13 14
Conill d’orelles llargues
A una altra sessió, hem cercat què mengen els conills i hem fet
un llistat: col, pomes, garroves, patates, prebe, pa sec... però
tots hem coincidit que el què més els agrada són les pastana-
gues! I per això hem duit pastanagues a la classe i n’hem men-
jat tots, com els conills.
També hem trobat que no els agrada gens i ens ha sorprès molt
perquè a nosaltres ens encanta, la XOCOLATA!
I per acabar de sentir-nos conillets... hem fet unes caretes ben
xules!
15 17
Quina sorpresa més gran ens ha donat la nostra tutora, na Nena
i na Paula quan ens han duït a classe uns conills! Ens hem pas-
sat tot el dia mirant-los, tocant-los, agafant-los... són tan suaus!
18 19
I per acabar hem fet uns dibuixos preciosos dels conills i un
dossier per tenir ben ordenat tot el que hem fet.
I perquè les nostres famílies vegin tot el què hem après, els
hem fet entre tots un mural i l’hem penjat al pati. Han quedat
ben sorpresos!
20 21
5 ANYSTres danses de Manacor..........................................................................................................Aquest any els nins i nines de 5 anys hem après 3 danses de
Manacor: els indis, els moratons i els cossiers.
Les activitats, les vàrem realitzar al Molí d’en Beió i consistien
en una petita explicació de la dansa i de la indumentària, la re-
alització d’algun element de la indumentària i finalment el ball
de la dansa.
Hem après moltes coses:
_La dansa dels Indis: aquesta dansa la formen quatre pa-
relles que fan i desfan una trunyella amb vuit cintes de color
vermell i groc que estan fermades a un pal, aquest l’aguanta un
nin que realitza el paper de Dama.
La indumentària ens va agradar molt, i ens vàrem fer un tur-
bant com ells, amb moltes plomes de clors!
El personatge que els acompanya és un Drac molt gran i amb
moles de colors que també ens va agradar molt!.
22 23
24 25
_Els Moratons: els dansaires vesteixen una brusa blanca o
groga i una petita faldeta, unes calces blanques amb cintes en-
trunyellades i amb espardenyes grogues o vermelles. Al cap
duen un turbant groc i vermell amb una mitja llunya i moltes
cintes també vermelles i grogues.
Els Moratons ballen set danses, nosaltres vàrem aprendre la
Roda.
Un dels personatges que ens va agradar més va ser l’Alicorn,
que acompanyava als Moratons mentre la gent li canta cançons
còmiques.
26 27
També vam aprendre la cançó de la dansa:
A can Pocoli, ballen Moretons,
a can Pocoli ballen Moretons,
i a la seva filla,
li han presos els calçons.
28 29
_Els Cossiers:
Aquesta dansa està formada per sis dansaires i una Dama. Hi
ha diferents balls però nosaltres vàrem aprendre “Es pevet”,
encara que com ens van explicar un dels més importants és el
“Ball dels Broquers”, ja que és lúnic que es fa en tot Mallorca.
La indumentària és molt vistosa i alguns de nosaltres ens vàrem
poder vestir com ells i fer el ball.
El personatge que els acompanya és un dimoni.
30 31
33
1r PRIMÀRIATomeu Urbà.........................................................................................................................
34 35
36 37
2n A PRIMÀRIASa Canova...........................................................................................................................
38 39
40 41
2n B PRIMÀRIAEl dia mundial de l’arbre......................................................................................................
42 43
44 45
3r PRIMÀRIARecomanacions...................................................................................................................
46 47
48 49
50 51
52 53
54 55
56
_Rio:
Rio es una película que trata de Blu, que es un guacamayo do-
méstico que nunca aprendió a volar y que disfruta de una vida
placentera con su dueño y su mejor amiga Linda, en el pequeño
pueblo de Moose Lake, Minnesota. Blu y Linda, piensan que él
es el último de su especie, pero cuando se enteran que hay otro
guacamayo que vive en Río de Janeiro, se dirigen a la lejana y
exótica tierra para encontrar a Jewel, la contraparte femenina
de Blu.
Al poco tiempo de llegar, Blu y Jewel son secuestrados por
un grupo de torpes traficantes de animales. Blu escapa con la
ayuda de la astuta Jewel y un grupo de graciosos y elocuentes
pájaros citadinos. Ahora, con sus nuevos amigos a su lado, Blu
deberá encontrar el valor para aprender a volar, malograr el
plan de los secuestradores que les pisan los talones, y así poder
regresar con Linda, la mejor amiga que un pájaro podría tener.
Al principio los guacamayos hacen un baile muy bonito. Disfru-
té de la película porque me reí mucho y me lo pasé muy bien
al verla.
Miquel Àngel Gabaldón.
“Es pot ser feliç i savi sense llegir mai.Però si llegeixes, vius més, vius altres vides i les vius amb més profunditat”.
Bernard Pivot
57
4t A PRIMÀRIARecomanacions..................................................................................................................EL DIARI SECRET DE COLETTE
Aquest llibre m’ha agradat per les següents raons:
És bastant entretingut i sobre tot m’agraden molt les aventures del club de Tea.
Els protagonistes són:
Pamela, Paulina, Nicky, Colette i Violet, després hi ha na Vainilla, que és la dolenta.
El llibre conta la història de:
Cinc nines que estudien a la Universitat de Ratford i que el seu desig és el de
convertir-se en periodistes, escriure articles, fer entrevistes i publicar-les.
Les alumnes escriuen un diari de la Universitat i na Vainilla (la dolenta) entra a
l’habitació de na Colette i li roba el diari secret.
L’acció passa a:
A la Universitat de Ratford.
Aquest llibre el recomanaria a:
A tots els nins i nines que els agradin les aventures.
En aquest llibre he après valors com:
L’amistat, la companyonia i la confiança.
María Antònia Caldentey Morey
58 59
EL SECRETO DEL CASTILLO ESCOCÉS
Este libro me ha gustado por las siguientes razones:
Es muy entretenido y divertido.
Tiene misterio.
Sobre todo, me encantan los libros de Tea Stilton.
Los protagonistas son:
Colette, Pamela, Paulina y Violet y Nicky
El libro cuenta la historia de:
Son cinco chicas que van a Escocia para ayudar a una amiga suya a salvar el castillo
de su familia.
La acción transcurre en:
En un castillo muy antiguo de Escocia.
Este libro lo recomiendo a:
A todos los niños y niñas del mundo que les guste leer.
En este libro he aprendido valores como:
La amistad, la solidaridad, la confianza y la simpatía.
María Antònia Caldentey Morey
60 61
4t B PRIMÀRIARecomanacions..................................................................................................................
62 63
64 65
5è PRIMÀRIAUn dia a la nostra escola......................................................................................................Un dia a l’escola és com una capsa de sorpreses, mai no saps
què passarà. Per fer-nos oblidar que tenim son sona una músi-
ca i, a vegades, ens entren ganes de ballar pel pati. A la fila nins
i nines es fan lluny: les nines xerren i els nins fan les seves típi-
ques batalles. Això sí, els dos ajudants del mestre han de tenir
els seus ulls fixats en el que fan els professors per avisar que ja
podem pujar a l’aula. I mentre pujam les escales,pensam què
passarà avui: si no hi haurà deures per a l’endemà (bé, això no
passa quasi mai), si hi haurà algun examen sorpresa (de Mates
o de Medi?), si algú traurà una bestiesa del seu cap i tots riu-
rem...
La pregària és el primer que feim per obrir el dia però
abans que no falti un “Bon dia!”. Algunes vegades, ens fan una
reflexió que és ben eficaç i canvia la nostra actitud o comporta-
ment. I així, ja podem començar les classes.
El primer que feim és corregir la tasca que havíem de
fer a casa, però, si no en tenim ens comencen a explicar la prò-
xima lliçó. Després, marcam les activitats i començam a fer-les.
És més divertit fer-les amb el company o companys del costat
però sabem que és el nostre capet el que ha de pensar. Si no
entenem alguna cosa, el mestre o la mestra està atent a aju-
dar-nos.
66 67
Quan falten pocs minuts perquè toqui el timbre, encara
no ens diuen que podem arraconar i ja no podem més, sobre-
tot si és el divendres i tenim un cap de setmana que ens espera.
Marxam ben satisfets, hem après molt i també ens hem
divertit (o avorrit a moments puntuals). Hem fet un poc de tot!
Però... quan sortim pel portal ningú pensa en la tasca que ens
han manat!!!
68 69
70 71
72
6è PRIMÀRIAEl nostre viatge a Barcelona................................................................................................
73
“A mi el viatge d’estudis m’ha ajudat a controlar-me més amb
els meus companys i a passar-ho bé amb ells. És el millor viatge
que he fet de tota la meva vida gràcies als companys i als pro-
fessors que m’han ajudat.”
Toni Planas
“A mi m’agradaria poder viure a Barcelona, és una ciutat mera-
vellosa. Jo hi tornaria.”
Maria Serra
“Anar de viatge d’estudis a Barcelona ha estat una experiència
inoblidable. Jo repetiria el viatge.”
Jaume Servera
“El més important és que tot el grup ens ho vàrem passar bé.
També hem après a conviure tots junts com a grup i a aju-
dar-nos els uns als altres.”
Sheila Grano de Oro
“El viatge m’ha ajudat a estar amb altres companys, no tan sols
amb els de sempre.”
Victor Jara
74 75
“Jo hi tornaria perquè ara ja sé què és estar en grup d’amics
i compartir aquests moments. Jo crec que no oblidaré mai
aquest viatge i tampoc tot el que he sentit.”
Salvador Grimalt
“El que m’ha agradat més ha estat Port Aventura i estar amb els
amics tant de temps.”
Josep Oliver
“Ha estat una mescla de diversió, educació i cultura. Barcelona
és una ciutat fascinant, molt més del que em pensava.”
Jaume Andreu
“M’hauria agradat haver pogut estar més temps a Port Aventu-
ra per poder pujar més vegades a més atraccions.”
Aina Lliteras
76 77
“Ha estat el millor viatge que he fet. A mi m’ha ajudat a veure
que quan estan enfadats amb algú el més important és que ens
hem de perdonar.”
Josep Maria Serra
“El viatge a Barcelona va ser molt divertit, entretingut i emo-
cionant. Ens ha ajudat a conviure amb els amics. I és que per
passar el temps no importa mirar la televisió sinó que es pot
anar a veure llocs o passejar”
Rosa Galmés
“Crec que tots vàrem aprendre que
mirant la televisió o jugant a les
maquinetes no ens ho passem tant
bé com jugant o rient amb els com-
panys. Jo vaig aprendre a tenir més
amistats a la classe i crec que per
això val la pena tornar-hi.”
Marta Riera
“Jo tornaria anar al viatge d’estudis
perquè he fet amics que abans no-
més eren companys. També m’han
agradat molt els acudits que con-
tàvem els vespres però, sobretot,
m’ha agradat quan érem a Port
Aventura i no hi havia grups, tots
anàvem junts.”
Marc Matamalas
“De tots els viatges que he fet ha
estat el millor. El tornaria a repetir i
crec que tota la classe també.”
Andreu Barceló
“Hem de ser responsables, ens
hem de dur bé amb tots, hi ha d’ha-
ver companyia i amistat.”
Bernat Parera
“Em va agradar molt perquè vàrem anar amb els companys i
vàrem visitar llocs que no havia vist mai. El pitjor de tot va ser
quan vàrem arribar a Manacor!.”
Joan Bauçà
“Vàrem anar a llocs molt interessants que ens varen deixar bo-
cabadats com per exemple, el Parc Güell o Port Aventura que,
sens dubte, ens va encantar a tots.”
Pere Moyà
78 79
“La visita nocturna a Barcelona va ser molt divertida i guapa.”
Maria Bel Huertas
“Ens ho vàrem passar ‘pipa’. L’únic que puc dir d’aquest viatge,
tot i que ens ho vàrem passar molt bé, és que va ser molt curt.
Per part meva podríem tornar a partir”
Margalida Rosselló
“Per a mi el viatge, ha estat `xulíssim’ i el repetiria totes les ve-
gades que fes falta.”
Guiller Fernández
“Anar de viatge d’estudis m’ha ajudat a aprendre que hem
d’anar tots junts i que hem de fer una pinya.”
Maria Bel Mascaró
1r ESOEls nostres hobbies.................................................................................................................
_El bàsquetUna de les tasques encomanades durant aquest curs a l’assig-
natura de Processos de comunicació ha estat la de realitzar
un reportatge sobre el nostre hobbie. Nosaltres hem triat el
bàsquet perquè és l’esport que practicam des que tenim 5 o 6
anys. A més ens agrada molt.
Ens vam aficionar a aquest esport (introduir al bàsquet) perquè
els nostres germans grans hi juguen, també miraven partits de
bàsquet per la televisió. Vam triar el bàsquet perquè ens agra-
da jugar en equip, la competitivitat i la victòria, l’aprenentatge
que treiem de les derrotes. Però el que més ens agrada del nos-
tre hobbie és estar amb els nostres amics mentres feim esport.
Tots sabem que el bàsquet és un esport d’equip que es pot
desenvolupar en pistes cobertes o descobertes, en què dos
equips intenten fer punts ficant la pilota a dins una cistella.
Cada cop que un dels dos equips ho aconsegueix guanya dos
punts, menys en el cas dels triples i dels tirs lliures on tal sols
guanyen un punt.
Aquest esport a Manacor és bastant popular, ja que hi ha bas-
tanta de gent que el practica. Hi ha diferent clubs, per exemple,
la Zona Cinc que va néixer a l’estiu del 2005 per intentar cobrir
un buit en el bàsquet femení de Manacor. L’esport femení es
veu sovint relegat a un segon pla i no rep el suport que es me-
reix. El club pretén fer un treball per donar suport a l’esport fe-
mení promovent el bàsquet en diferents categories femenines
amb equip i diversió i solidaritat.
L’altre club és el Bàsquet Manacor que es va fundar el 1985 i
s’anomenava “Baloncesto Perlas Manacor”. El 1998 “Lolo Saiz”
va recollir l’herència del bàsquet de Manacor i va canviar el
nom per Bàsquet Manacor. A la temporada 1999-2000 ja hi ha-
via deu equips, cinc masculins i cinc femenins a les categories
Mini Bàsquet, Infantil, Cadet, Junior i Primera Autonòmica.
Actualment en aquests dos clubs el Bàsquet Manacor i Zona
Cinc hi ha les diferents categories hi ha les diferents categories:
Mini, Cadete, Junior, Senior… La diferència més gran és que en
el Bàsquet Manacor les diferents categories que existeixen hi
són tant en equips masculins com femenins, en canvi en el club
del Zona Cinc els equips tan sols són femenins.
Tot el bàsquet mallorquí pot estar orgullós perquè el passat dia
7 de febrer, la binissalemera Alba Torrents va ser nomenada mi-
llor jugadora de bàsquet del 2011 per la FIBA Europa. Aquesta
al·lota de tan sols 22 anys ha aconseguit des del 2004 guanyar
setze títols tant de nivell individual com en grup. Un d’aquests
títols fou el de campeona d’Europa Cadete, bronze mundial ab-
solut, cinquena posició al Jocs Olímpics de Pequí 2008 i ara com
ja hem comentat el de millor jugadora d’equip 2011.
Des d’aquí nosaltres aprofitam per donar-li l’enhorabona i de-
sitjar-li bona sort per a una ràpida recuperació de la seva lesió.
A Mallorca també hi ha en Rudy Fernádez que té 26 anys. És
un jugador de bàsquet de lliga NBA als Denver Nuggets. En-
tre els seus premis i medalles ha aconseguit la medalla d’or al
campeonat mundial de 2006 a Japó i medalla de plata dels Jocs
Olímpics el 2008.
A més, un alumne de la nostra escola, Miquel Àngel Fons, ha
tengut l’oportunitat de jugar la “Minicopa del Rey” amb el Real
Madrid. Miquel Àngel va acabar el partit essent un dels més
valorats de la competició. Ell juga amb els Infantil especial del
Bàsquet Manacor. Tota la directiva esportiva estan encantats
amb ell i per a nosaltres és un plaer que vengui a la nostra es-
cola.
Aquests tres grans jugadors de bàsquet mallorquins són un
gran model a seguir per a tots nosaltres ja que practicam el
mateix esport, el bàsquet és el nostre esport preferit.
Alumnes:
Maria Antònia Andreu Rosselló, Rosa Fiol Perelló, Damià Gual
Gelabert, Miquel Àngel Riera Català. 83
_”Friends Rock”, un nou grup de
rock: La banda espera fer bé el seu treball
“Friends Rock” és un grup de rock que es va formar ara fa tres
anys. Tots els seus membres som alumnes del Col.legi Sant Vi-
cenç de Paül on ens vam poder conèixer i on vam poder com-
partir les nostres inquietuds musicals. Ens vàrem entendre tant
rrar amb els membres de “Rock ‘e’ Fort” perquè ens donassin
alguns consells a seguir, d’aquesta manera vam poder mantenir
amb ells una entrevista informal. Entre d’altres coses ens van
dir que per arribar a ser un grup important en el món de la mú-
sica primer de tot hem de ser amics íntims. Després, els pares
són el Rolling Stones, són els nostres ídols. Però no ens vam
conformar a escoltar música sinó que a més a més vam decici-
dir formar un grup.
I com tots els grups en els seus inicis, estam un poc perduts,
per aquest motiu i per la proximitat geogràfica vam decidir xe-
i tan bé que vam decidir formar un grup de rock, format per
tres músics; un pianista que és en Jeroni, na Maria que toca la
bateria, en Joan, que és el guitarrista i a la veu hi ha n’Aida.
Ens agrada escoltar molta música diferent, però, per exemple
,un grup que ens va inspirar des dels inicis i que ens encanta
ens han de donar suport i ajudar a aconseguir actuacions.
També hem volgut esbrinar alguns aspectes relacionats amb la
història del Rock and Roll, amb la intenció d’ampliar els nostres
coneixements sobre la música. No sabem si ho sabíeu, però el
“Rock and Roll” neix als Estats Units a finals de la dècada dels
40. A més, la música rock és un estil musical que evolucionà
a partir del Blues com a crit d’alliberament per part dels es-
claus africans, encara que avui en dia el nom rock s’aplica a
molts altres estils, en particular quan un grup de música por-
ta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vo-
cals, un baix elèctric i, molt freqüentment, un piano elèctric.
Concretament, aquí a Mallorca, el festival “Selva-80” va ser el
primer festival de rock amb la participació de 15.000 persones.
Va ser el dia 5 d’agost de 1980, deixant una data important en
la història del rock Mallorquí. Tots nosaltres pensam que és una
vertadera llàstima que no es tornin a repetir events musical
d’aquest caire.
Alumnes:
Maria Adrover Duran, Aida Grifol Duran, Jeroni Sansó suñer,
Joan Sitges Roig. 87
89
_ La dansa és la nostra passió
Per a nosaltres la dansa és un hobby però també és una mane-
ra d’expressar els nostres sentiments mitjançant el nostre cos
ja que és un art que consisteix a comunicar-se al ritme de la
música.
La dansa ha format part de la història de la humanitat des de
principis dels temps. Per exemple, existeixen pintures rupes-
tres de més de 10.000 anys d’antiguitat que mostren figures
ballant associades a escenes de caça. Amb l’arribada del Re-
naixement va canviar l’actitud envers la dansa i, des de llavors,
el seu desenvolupament ha estat tan gros que en l’actualitat
existeixen molts estils de dansa diferents, com són per exemple
el ballet, la dansa del ventre, la dansa en cadira de rodes, dansa
espanyola, dansa folclòrica, dansa jazz, dansa profètica, dansa
teatre, la dansa vertical, etc.
A continuació explicarem algunes de les característiques més
importants d’algunes d’aquestes danses:
El ballet:
És una peça musical composta específicament per ser interpre-
tada a través de la dansa. També és el nom popular amb què
es coneix la dansa clàssica en general i les seves coreografies.
La dansa del ventre tribal:
És un estil modern de dansa, de creació nord-americana que es
deriva principalment de la dansa del ventre.
La dansa en cadira de rodes:
És un tipus de dansa dirigida a les persones amb discapacitat
física. Es practica a més de vint països d’arreu del món i és reco-
neguda oficialment com un tipus d’esport.
La dansa espanyola:
És un gènere que inclou tres submodalitats, l’escola bolera, els
balls populars i tradicionals i l’escola flamenca.
90 91
Les danses folclòriques:
Són aquells balls i danses pròpies de la cultura popular d’un
país o d’una comunitat de persones i que s’han anat transme-
tent de generació en generació fins arribar als nostres dies.
La dansa jazz:
És un grup format per una àmplia gamma de balls diferents.
Abans de la dècada de 1950, es refereix als diferents estils de
ball afroamericà, però el 1950 sorgí un nou gènere conegut
amb el nom de “modern jazz”, una dansa amb arrels proce-
dents dels estils tradicionals del Carib.
La dansa teatre:
Es refereix a la unió de la dansa “genuí” i mètodes de teatre. Va
ser utilitzada per primera vegada per Rudolf van Laban, consi-
derat el teòric més important de la dansa expressionista.
En la dansa teatre es mesclen molts elements diferents com
són el cant, la música en viu, el teatre i el moviment en el seu
sentit més ampli. Les obres de dansa teatre no ens conten una
història sinó que ells treballen a partir de les propostes escè-
niques on mostren conflictes humans en els quals els especta-
dors poden sentir-se identificats.
La dansa vertical:
És una forma de dansa aèria en la qual la coreografia es re-
presenta utilitzant la façana d’un edifici o la paret de l’escena-
ri mentre els artistes interpreten l’obra penjats de cordes. En
aquestes actuacions es barregen la dansa contemporània i l’es-
calada, freqüentment també fan ús de la tecnologia multimè-
dia, projectant vídeos o imatges a la superfície vertical.
Per a nosaltres la dansa és divertida, alegre i ens permet ex-
terioritzar allò que duim a dins. Podem expressar els nostres
sentiments a través del ball i quan estam tristos ens permet
sentir-nos millor del que estàvem abans, és com fer teràpia.
Tanmateix, a Manacor el món de la dansa és molt escàs, tan
sols hi ha tres locals on les persones interessades en aquest
món poden anar a practicar, són: l’Escola de Música i Dansa,
Show Dance-Gimnàs Manacor i Estudios Ivana. Però totes se-
gueixen practicant els estils de dansa més tradicional.
A Palma existeix La Casa de la Dansa, que és un projecte actiu
amb l’objectiu d’acollir, estudiar i difondre l’art de la dansa en
qualsevol de les seves expresions. És un espai obert i versàtil on
trobam una biblioteca, una videoteca, una sala d’exposicions
i museu on els professionals, aficionats i estudiants de dansa
poden descobrir els nous aspectes d’aquest art.
Esperam que totes aquelles persones interessades en la dansa
puguin trobar el seu camí.
Alumnes:
Maria Bel Sagrera, Carmen Quiroz, Jeroni Sansó, Joan Sitjes.
92 93
A l’assignatura de processos de comunicació ens han demanat
que escriguéssim un reportatge sobre allò que més ens agrada
fer i nosaltres, que som al·lots que ens ha tocat viure una nova
era tecnològica, hem decidit xerrar-vos d’Internet i concreta-
ment de les comunitats virtuals.
Com tots sabem, l’Internet és un conjunt de xarxes de comu-
nicació que va tenir el seu origen el 1969 on tots hi podem dir
la nostra. A més ens resulta interessant el fet que sigui una
eina de comunicació mundial, sense fronteres. En els seus ini-
cis Internet servia per unir varis ordinadors amb la finalitat de
compartir informació entre investigadors, científics, professors,
estudiants però ara ha augmentat les seves possibilitats involu-
crant-se encara més en el camp social.
Actualment podem ser usuaris de molts dels serveis que ens
ofereix la xarxa com són, els correus electrònics, les pàgines
web (www), telèfon online , televisió online, jocs en línia, trans-
missió d’ arxius d’ informació en general, però el que més ens
agrada a nosaltres són les comunitats virtuals.
_Internet i les comunitats virtuals D’aquestes comunitats virtuals les que més utilitzam són el fa-
cebook, twenti, myspace, tiwtter etc. A més a més també utilit-
zam el messenger, l’skype, ladoo, you tube o pàgines on podem
escoltar musica com els 40, flaix FM, Europa FM......
Totes aquestes pàgines les utilitzam per dir-nos coses, per co-
municar-nos. Podem conèixer les històries dels amics que te-
nim agregats, i pots compartir la teva, també hi podeu penjar
fotos. Podríem dir que les utilitzam més aviat per mantenir re-
lacions d’amistat tant de gent que està a prop com de gent que
Mapa parcial d’internet en 2005
no solem veure habitualment i així mantenim el contacte.
Però a més també formam part d’algunes comunitats virtuals
amb les quals compartim interessos. Així per exemple podem
saber a quina hora és l’entrenament.
Per acabar podem afirmar que l’Internet i concretament les co-
munitats virtuals han entrat a formar part de la nostra vida.
Alumnes:
Toni Fernández, Alejandro López
Correu electrònic de Yahoo
94 95
2n ESOEls nostres reptes personals....................................................................................................Els alumnes de 2n d’ESO es varen proposar, com a reptes per-
sonals pel primer trimestre, sobretot coses relacionades amb
els estudis: aprovar totes les assignatures, treure millor notes.
Alguns varen proposar fer una mica de “dejuni” tecnològic: dei-
xar una mica de banda l’ordinador i internet. D’altres van pro-
posar-se no barellar-se amb els pares.
D’aquells que es proposaren millorar en els estudis, més o man-
co la meitat ho varen aconseguir: varen començar el curs amb
més entusiasme i molta més força de voluntat, i d’aquesta ma-
nera canviaren els hàbits d’estudi per aprofitar millor el temps.
D’altres, per aconseguir el seu repte, van haver d’esforçar-se en
estar més tranquils.
Per aquest tercer trimestre, els que o pogueren assolir el seu
repte personal han decidit reprendre-ho amb més força i con-
vicció. Els que si ho han aconseguit han decidit modificar el rep-
te del primer trimestre i fer-lo una mica més difícil: les notes
hauran de ser encara millor, com notables i excel.lents.
Esperem que amb molt d’esforç i alegria puguin aconseguir su-
perar tots els reptes!!
3r ESOAlguns dels nostres dibuixos...................................................................................................
_Op Art: També conegut amb el nom “Optical Art”. És un es-
til d’art visual que utilitza les il.lusions òptiques amb
la intenció d’exigir a l’espectador una actitud acti-
va davant l’obra d’art. Intenta enganar el sentit de la
vista.
_Pop Art: És un moviment artístic del s. XX que es caracteritza per la utilit-
zació de imatges de la cultura popular, com són, per exemple,
un telèfon, unes sabates, etc. Els artistes del Pop Art utilitzen
aquestes imatges en oposició a la cultura elitista, separant l’ob-
jecte del seu context i elevant-lo a la categoria d’art.
100 101
102 103
_Perspectiva cònica: És un sistema de representació gràfica d’un cos o espai tridi-
mensional sobre un pla. Per dur a terme aquest dibuix es pro-
jecten les línies cap a un o dos punts de fuga depenent del què
ens interessi.
Els resultats que podeu veure s’aproximen a la visió obtinguda
si l’ull estàs situat en l’espai real.
104 105
106 107
108 109
110 111
_La publicitat: La publicitat és un art que avui dia impregna tots els àmbits
de la nostra societat. Mitjançant la publicitat intenten persua-
dir-nos perquè comprem aquell objecte que es publicita.
Nosaltres a l’assignatura d’educació plàstica i visual hem fet un
estudi sobre algunes publicitats, descobrint què és l’eslogan
publicitari, el producte i la marca.
A més a més n’hem creades algunes.
112 113
4t ESOEls reptes de la multiculturalitat.............................................................................................
Des de fa uns quants anys els carrers de la nostra ciutat estan
canviant: cada cop més la presència de persones amb trets di-
ferents per les seves costums, vestimenta, fisonomia, llengua,
caracteritza el nostre entorn diari.
Aquest fet, des de l’àrea d’Educació Eticocívica, ha donat peu
a realitzar unes reflexions amb els alumnes de 4t d’ESO sobre
quins són els reptes de la convivència entre persones de dife-
rents cultures. Vet aquí una mostra de les mateixes:
“ Vivint a un lloc multicultural, sempre m’han ensenyat
que el més important és respectar els altres. De petita vaig con-
viure amb un grup de nins, els quals, la majoria eren manaco-
rins.
A Infantil vaig començar a veure nins marroquins per
l’escola i em semblaven d’un altre món, diferents a nosaltres.
No obstant, a mesura vaig créixer, vaig comprendre que les per-
sones amb cultura diferent de la nostra, són persones igual-
ment, a les quals hem de mostrar un respecte, ja que no hi ha
cultures més importants que altres. Amb el pas del temps, ha
aparegut a l’escola nins i nines que no són marroquins, també
hi ha xinesos, equatorians, etc.
Al nostre poble també hi ha negocis de persones amb
cultures diferents que, per qualsevol motiu (lloc de feina,
ascendència i altres aspectes ), han triat viure a aquest lloc.
Aquestes persones a més de fer possible la multiculturalitat,
també fan possible la interculturalitat, és a dir, establir relaci-
ons entre persones de diferent cultura. Trob que la multiculura-
Alumna:
Francisca Pilar Alcover Galmés
litat té molts efectes positius: permet conéixer noves cultures,
noves llengües i nous costums. Enriqueix la vida cultural d’un
poble i també la vida social.
Crec que els principals reptes de la conviència entre per-
sones de diferents cultures són: educar des de petits als nins i
nines que totes les persones som iguals, independentment de
la seva cultura, el seu origen , la seva llengua i que mereixen el
mateix respecte i, a més, també un repte important és el d’afa-
vorir la interculturalitat que sempre serà beneficiosa per a les
persones”
114 115
“El repte més gran dins la convivència entre cultures és la des-
confiança mútua. La història i el prejudicis són dos factors que
fomenten aquestes desconfiances. Els alemanys, per exemple,
són mundialment coneguts per les atrocitats nazis durant la II
Guerra Mundial. Els sudamericans desconfien dels espanyols
perquè arribaren a les seves terres i se n’apoderaren. Preju-
dicis com “els negres roben”, “els italians són uns depravats”,
etc. Col·laboren a dificultar també aquesta convivència que tan
cercam perquè ... Tothom la cerca, no? Perquè si no la cerca
tothom tornam a tenir un problema. Així com “dos no es ba-
rallen si un no vol”, “dos no conviven si un no vol”. I això pot
passar per diversos motius: “no vull que en vegin amb ells”, “no
he sentit a dir res bò d’ells”, “M’han ensenyat que són dolents”,
etc.
Si eliminassim totes aquestes idees preconcebudes i
ens posàssim tots d’acord, podriem fer un món nou, i no m’es-
tic referint a un món ple de floretes i gent de colorins que es
donen la mà i canten, no! M’estic referint un món on els con-
flictes sorgeixen per causes justes i es resolen pacificament, on
els doblers no suposen un problema per a ningú i on la gent es
jutja pel que fa i no pel que feren els seus avantpassats o pel
que la gent diu d’ells.
Alumne:
Maties Sagrera Lliteres