Àmbit aprenentatge autÒnom i vivencial de l'iqev... · web viewen relació a cada indicador...

L’ÍNDEX DE QUALITAT D’EDUCACIÓ VIVA


L’índex de qualitat d’educació viva (IQEV) és una eina que el CRAEV està elaborant que permet al professorat d’un centre educatiu efectuar una diagnosi de la situació del centre respecte a diversos indicadors de qualitat educativa i, en funció d’aquest punt de partida, orienta l’equip docent en l’elaboració de plans i actuacions de millora.

Aquests indicadors estan agrupat en tres àmbits: (i) l’aprenentatge autònom i vivencial, (ii) les relacions, l’organització i el clima de centre, i (iii) el desenvolupament socio emocional. Aquests tres eixos serveixen per definir el que nosaltres entenem per qualitat educativa.

Per a cadascun dels tres àmbits, l’IQEV recull un seguit d’indicadors objecte de diagnòstic. Cada indicador representa una situació desitjable a assolir. Per tal de facilitar la tasca de diagnosi i reflexió, cada indicador està explicitat amb major detall a través de diversos descriptors.

Els descriptors són afirmacions que ajuden a definir el significat de l’indicador, de manera que conviden els centres educatius a explorar la situació descrita a l'indicador amb més detall: aclareixen el significat de l’indicador a partir de majors concrecions, proporcionen idees noves per a les activitats de millora i serveixen de criteris per avaluar el progrés.

En relació a cada indicador un centre es pot trobar en quatre possibles situacions, que progressen des d’un nivell inicial de manca de consciència sobre la necessitat o possibilitat d’aplicació de l’indicador fins a un nivell d’aplicació òptim assimilat i compartit per tot el professorat del centre.

Per tal de facilitar l’elaboració de plans i actuacions de millora, cada indicador compta també amb un seguit de recursos bibliogràfics i multimèdia, enllaços a experiències, possibilitats de formació i suggeriments d’actuacions d’altres centres.

PRINCIPIS QUE GUIEN AQUESTA EINA

A) L’EDUCACIÓ VIVAL’IQEV parteix d’una definició del que considerem que és una educació de qualitat, que des del CRAEV anomenem una educació viva. La idea central del nostre plantejament és que el principal objectiu de l’educació és respectar, acompanyar i tenir cura de les necessitats vitals i els processos de vida dels infants. Aquesta educació de qualitat es pot definir en base a sis criteris fonamentals:

Les relacions humanes des d’una midada amorosa i sistèmica Bàsicament educar i viure és sinònim de relacionar-se. Hom aprèn i creix a través de les relacions amb els altres. Cuidar del desenvolupament d’un nen i acompanyar-lo en el seu procés és sobretot el resultat de tenir cura de les relacions des de l’amor, amb la seva família, amb els altres educadors, amb les criatures i principalment amb un mateix. No es tracta doncs de fer coses amb o per als nens/es, sinó de cultivar una actitud amorosa en les relacions de tal manera que l’ambient que es crea permeti viure una sèrie d’experiències que facilitin la comprensió, el creixement i l’aprenentatge.

L’autonomia i l’autorregulacióLa interacció amb l’entorn i amb els altres parteix d’una necessitat interna de jugar, de descobrir, de conviure i de comunicar-se. Els contextos educatius han de facilitar doncs l’autonomia i la possibilitat de regular els propis processos motrius, emocionals, socials i cognitius.

Centre de Recerca i Assessorament d’Educació Viva CRAEV http://www.educacionviva.com

1

http://www.educacionviva.com/


L’aprenentatge vivencial i actiuL’aprenentatge que parteix del propi organisme implica descobrir, tocar, sentir i explorar l’entorn natural i social. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes de la realitat i edificar un pensament creatiu.

El desenvolupament de la percepció i l'educació socio emocionalEls processos educatius s’articulen bàsicament a través de les interaccions amb els altres. La convivència i el creixement humà es basen en la capacitat de percebre el propi estat i necessitats internes i les dels altres. L’acompanyament emocional dels infants requereix d’un ambient amorós i d’una actitud d’escolta, de vincle, d’empatia i de no judici per part dels adults disponibles.

El currículum que es genera en l’accióAllò que aprenem és allò que esdevé viu a cada moment per a una persona i un grup. El currículum és la suma de totes aquestes experiències viscudes amb intensitat i implicació.

Els ambients preparats adequatsEl desenvolupament i aprenentatge no és mai un procés lineal i col·lectiu, sinó que segueix un ritme intern i individual. Respectar els processos individuals significa disposar els ambients, els materials i les condicions perquè cada nen/a construeixi els seus aprenentatges diferenciats.

UTILITZACIÓ DE L’IQEV

No existeix una única manera d’utilitzar l’IQEV. L’índex permet adaptar-se a la singularitat de cada centre, a les seves característiques, a les seves necessitats i a la seva història institucional, tant pel que fa al diagnòstic, com pel que fa a les orientacions i propostes de millora.

Un centre pot decidir realitzar un treball de diagnosi i reflexió sobre tots tres àmbits o al voltant d’un sol àmbit, o be pot triar tan sols alguns enunciats concrets d’alguns àmbits, sempre en funció de les seves necessitats percebudes.


2


ÀMBIT DE L’APRENENTATGE AUTÒNOM I VIVENCIAL

1. Les aules d’una comunitat estan especialitzades en ambients que disposen de racons amb materials i propostes diverses per facilitar un aprenentatge autònom i vivencial.

2. La major part de l’activitat dels infants durant tot el dia s’origina a partir del l’activitat espontània i dels propis interessos i decisions de cada nen/a.

3. Els tallers les activitats dirigides en general tenen com a principal objectiu fomentar l’exploració, la creativitat i l’autonomia dels nens i nenes en relació als continguts, procediments o tècniques presentades, de manera que els processos i les vivències tenen prioritat sobre els resultats concrets.

4. Els nens i nenes, durant la major part del dia, poden desplaçar-se de manera autònoma pels diferents espais i aules de la seva comunitat.

5. L’escola, les macrocomunitats i les comunitats compten amb una diversitat de tasques i projectes col·lectius que conviden a la participació i gestió autònomes per part dels nens i nenes.

6. Els educadors/es i adults acompanyants d’una comunitat s’organitzen col·lectivament de manera que disposen d’estones planificades durant la jornada per poder atendre individualment o en petits grups els processos d’aprenentatge i les demandes d’acompanyament dels nens i nenes.

7. Cada nen i nena de la macrocomunitat dels grans elabora setmanalment un horari en què planifica el seu compromís de participació i d’implicació en les diferents propostes d’aprenentatge: racons, tallers, tasques i projectes col·lectius, i projectes propis.

8. Tant dins les comunitats com a nivell de tot el centre es planifiquen activitats en què l’alumnat més gran pot acompanyar els processos d’aprenentatge dels més petits/es.

9. L’alumnat de les macrocomunitats dels mitjans i dels grans documenta regularment i a través de formes variades els seus processos d’aprenentatge (currículum en acció).

ÀMBIT DE LES RELACIONS, L’ORGANITZACIÓ I EL CLIMA DE CENTRE


3


A) L’EDUCADOR/A AMB SÍ MATEIX

10. L’educador/a ha reflexionat i és conscient sobre quines són les idees psicopedagògiques que guien les seves intervencions educatives, i està obert a fer-se preguntes i a compartir i debatre les seves opinions amb la resta de companys del centre.

11. L’educador/a és conscient del seu estat emocional actual i és capaç de valorar si disposa de la calma i dels recursos d’autorregulació suficients per acompanyar adequadament els infants.

12. L’educador/a està compromès amb un camí d’auto coneixement i de transformació sobre sí mateix (patrons emocionals, interpretatius i motivacionals), que el permet esdevenir més conscient sobre com les seves necessitats i els seus patrons poden influir en les seves relacions amb els infants i els companys.

13. L’educador/a cultiva un estat de calma, desidentificació i acceptació profundes que el porten a desenvolupar una actitud de confiança, d’alegria i de compassió en les seves relacions.

B) L’EDUCADOR/A AMB ELS ALTRES EDUCADORS

14. Els educadors/es del centre, en especial l’equip directiu, vetllen perquè tots els educadors/es, adults acompanyants i professionals de suport del centre se sentin reconeguts i inclosos amb un lloc digne a l’escola i participin activament en les dinàmiques i decisions del centre.

15. Els educadors/es del centre reconeixen i respecten l’ordre de l’estructura humana de l’escola en funció del càrrec i responsabilitat, l’antiguitat i l’experiència dels seus membres en el sistema.

16. Els educadors/es compten amb una organització i uns espais de coordinació amb unes responsabilitats clares, uns canals de comunicació fluids, una cultura de documentació viva i àgil, i uns processos i ritmes adequats.

17. Els educadors/es del centre tenen cura de l’ambient i de les relacions amb els companys/es i el centre compta amb mecanismes i espais per cultivar la cohesió dels seus membres.

18. Els educadors/es són conscients de quins són els aspectes sobre els quals els cal continuar millorant com a equip i planifiquen una varietat de mecanismes i d’activitats de formació en funció de les prioritats del seu pla anual.

C) L’EDUCADOR/A AMB LES FAMÍLIES

19. Els educadors/es del centre reconeixen la prioritat de la família en l’educació i respecten i tenen present en el seu cor a la família dels infants a l’hora de relacionar-se amb cada nen/a.

20. Els educadors/es d’una comunitat es comuniquen amb regularitat amb la família de cada nen/a per tal de valorar els processos d’aprenentatge i el desenvolupament del petit/a.


4


21. El centre organitza activitats i espais per acompanyar les inquietuds i les necessitats de les famílies en relació a l’educació i criança dels seus fills/es.

22. Existeix una varietat de formes d’inclusió i de participació de les famílies en la dinàmica del centre, de les macrocomunitats, de les comunitats i dels grups d’aula.

23. El centre organitza espais i canals de comunicació per escoltar les inquietuds i propostes de les famílies i perquè aquestes puguin participar en la presa de decisions del centre.

24. El centre organitza activitats per explicar a les famílies el projecte educatiu de l’escola i les prioritats anuals i sobretot perquè aquestes puguin experimentar de manera vivencial els processos d’aprenentatge de l’educació viva.

D) L’EDUCADOR/A AMB ELS NENS/ES

25. Els educadors/es vetllen perquè la seva actitud amb la canalla es fonamenti en tot moment en els principis de l’educació viva respecte a l’acompanyament (presència, acompanyament emocional, atenció a les necessitats vitals, respecte als propis processos, autonomia, ...).

26. Cada educador/a del centre és assignat a una sola comunitat i esdevé tutor/a d’un grup d’alumnes de la comunitat. Els adults acompanyants també són assignats a una comunitat per tal de poder atendre les necessitats infantils amb una ratio d’adults per nen/es més reduïda.

27. Cada nen/a és assignat a una comunitat formada per alumnes de diferents edats, de manera que l’heterogeneïtat i la diversitat esdevingui una realitat semblant a totes les comunitats de l’escola.

E) ELS EDUCADORS/ES AMB LA COMUNITAT

28. L’equip directiu comparteix amb la comunitat el projecte educatiu i els plans d’actuacions de l’escola, escolta les aportacions de les entitats locals i busca col·laboracions perquè la tasca educativa continuï amb coherència més enllà del centre.

29. El centre escolar s’implica en programes i propostes de les entitats socials i busca col·laboracions per a iniciatives pròpies que tinguin com a objectius contribuir a la millora del clima social i medi ambiental de la comunitat i el barri.

30. El centre escolar promou col·laboracions amb les entitats locals amb la finalitat de compartir instal·lacions i recursos materials i humans.


5


ÀMBIT DEL DESENVOLUPAMENT SOCIO EMOCIONAL

31. Els educadors/es faciliten que les famílies estiguin presents a les comunitats i acompanyin els nens/es en el procés d’acollida i d’integració d’aquests durant el temps necessari.

32. Els educadors/es d’una comunitat disposen d’un espai regular de seguiment de l’aprenentatge i del desenvolupament socio emocional de cada nen/a de la comunitat, en què s’acorden els criteris d’intervenció adequats per a cada nen/a i els aspectes a dialogar amb la seva família.

33. L’escola, cada macrocomunitat, cada comunitat i sobretot cada grup d’aula disposa de manera regular de moments propis per enfortir la inclusió i cohesió dels seus membres i perquè els nens/es puguin dialogar i arribar a acords sobre els conflictes i aspectes que afecten la convivència.

34. Tots els nens i nenes tenen l’oportunitat de participar de manera regular en espais de decisió i de gestió sobre aspectes col·lectius que afecten la seva comunitat i la dinàmica de l’escola.

35. Els educadors/es i tots els adults acompanyants del centre vetllen perquè en tot moment a l’escola es cultivi un ambient d’inclusió, de respecte i d’amor entre els nens/es, amb els objectes i en relació amb la vida en general, i es fomenta que l’alumnat més gran acompanyi i mostri aquest esperit als més petits/es.

36. Cada nen/a de la macrocomunitat dels grans elabora i revisa regularment amb el seu tutor/a un compromís sobre els aspectes d’aprenentatge i d’intel·ligència emocional (consciència emocional, empatia, estratègies d’autorregulació, autoestima, habilitats socials i habilitats de vida) que tutor/a, família i nen/a acorden que l’alumne/a ha de tenir més presents.


6


GLOSSARI

Comunitat: una comunitat és un agrupament relativament autònom format per alumnes d’edats diverses (per exemple de tres cursos escolars) i pels educadors/es (professorat) i altres adults acompanyants (monitors/es, persones contractades per l’AMPA, voluntariat, etc.) assignats a aquesta comunitat. Els espais i aules d’una comunitat estan comunicats entre sí i permeten el moviment autònom dels infants. Cada aula d’una comunitat està especialitzada en un o més ambients. Cada comunitat està formada per diversos grups d’aula.

Per exemple: una escola de dues línies pot tenir a parvulari tres comunitats de 50 alumnes cadascuna. Cada comunitat pot estar formada per tres grups d’aula de 17 alumnes cada grup. Cada grup pot tenir alumnes de tres edats o cursos diferents: 6 alumnes de P-5, 6 de P-4 i 5 de P-3.

Grup d’aula : un grup d aula és una agrupació d’alumnes d’edats diverses (per exemple de tres cursos diferents) que compta amb un educador/a com a tutor/a i una aula de referència. L’aula de referència pot ser diferent al llarg del curs, però el grup, en principi, és el mateix. Diversos grups d’aula conformen una comunitat.Cada educador/a de l’escola, incloent-hi els mestres especialistes, és tutor/a d’un grup d’aula, de manera que els grups d’aula puguin tenir una ratio el més reduïda possible. Per exemple, una de les tres comunitats dels grans (alumnes de 3è., 4rt. I 5è.) pot estar formada per tres grups d’aula, cadascun amb 16 o 17 alumnes. Un grup d’aula pot tenir 6 alumnes de 4rt., 6 de 5è i 5 de 6è.

Macrocomunitat: una macrocomunitat és un agrupament de les comunitats que tenen nens/es dins d’una mateixa franja d’edats. Per exemple, la macromunitat dels grans pot ser l’agrupament de les tres comunitats dels grans, cadascuna amb 50 alumnes (tres grups d’aula cada comunitat) d’edats que corresponen als cursos de 4rt., 5è., i 6è.

Exemple d’agrupaments per a una escola de doble línia (450 alumnes)


P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

6 5

6 6

55

6

5

6

Grup d’aula: 17 alumnes = 6 de P-3 + 5 de P-4 + 6 de P-5

Comunitat: 50 alumnes 3 grups d’aula de 16 o 17 alumnes

Macrocomunitat dels grans = 3 comunitats de 50 alumnes cadascuna

E

S

C

O

L

A

7


Ambients: un ambient és un espai que compta amb materials i propostes d’aprenentatge autònom sobre un àrea determinada. Per exemple, cada comunitat de parvulari pot tenir els següents ambients: psicomotricitat, música, ciències, plàstica, joc simbòlic, matemàtiques i jocs, i biblioteca i llengües. Pot haver-hi també sales d’usos diversos (tutories) que, en funció de la disponibilitat d’adults acompanyants, poden o no estar obertes a l’alumnat.

Racons: un racó és un espai dins d’un ambient que conté materials i propostes d’aprenentatge autònom sobre una àrea més concreta. Per exemple, a l’ambient de llengües pot haver-hi un racó d’escriptura (amb lletres magnètiques, lletres de paper de vidre, propostes per escriure contes, etc.), un racó de lectura (amb fotografies i paraules, amb textos per muntar, amb jocs de lletres, etc.), un racó d’escoltar narracions en altres llengües, etc.

Tallers: un taller és una activitat dirigida per un educador/a (o be per un adult acompanyant, familiar, o alumne/a competent en un àrea, acompanyats per un educador/a) que té com a objectiu que els nens i nenes tinguin una vivència en un tema determinat. Pot haver-hi tallers sobre un àrea del coneixement determinada i que requereixin una continuïtat i regularitat en el temps (taller d’anglès); tallers que tenen una durada de vàries sessions (taller de màgia matemàtica); tallers que fusionen diverses àrees tradicionals (taller d’expressió), tallers que tenen un objectiu de construir coses a partir d’utilitzar diverses eines instrumentals (taller de construcció de mòbils), ...Atesa la varietat de tipus de tallers, no pot existir un únic format per al desenvolupament d’un taller. N’hi haurà que seran més d’exploració i d’altres que requeriran seguir unes instruccions més dirigides, n’hi haurà que requeriran més concentració, compromís de continuïtat, escolta i silenci, i d’altres que implicaran una major expressió i cerca de camins propis. En tot cas, no cal oblidar que en general des de l’enfocament d’una educació viva els tallers no tenen com a objectiu que tots els nens i nenes per igual acabin reproduint un resultat concret. La mirada més aviat s’enfoca en el procés, en l’exploració i descobriment, en la capacitat de gaudi amb el propi camí, en afrontar les dificultats i frustracions, en l’autonomia, la comunicació i el pensament propi, i, per sobre de tot, en cultivar les relacions en tot moment.Els tallers poden originar-se d’una proposta dels educadors/es, dels adults acompanyants, de famílies, o dels mateixos nens i nenes, però la inscripció en els tallers és sempre el resultat d’una decisió personal de cada nen i nena.

Activitat espontània: per activitat espontània s’entén tota activitat que neix de l’interès de cada nen i nena. L’activitat espontània pot implicar fer servir materials dels racons per jugar o explorar de manera pròpia, i també seguir alguna de les propostes d’activitats dels racons, dels projectes col·lectius, o be encetar projectes propis o petites recerques però sense un compromís previ.


8


Tasques i projectes col·lectius: les tasques i projectes col·lectius són un seguit de propostes d’activitats que conviden a la participació i gestió per part dels nens i nenes. Les tasques col·lectives són feines sobre les que un grup d’alumnes pren responsabilitat en benefici d’una comunitat o macrocomunitat, com per exemple la participació en la preparació d’àpats, fer la darrera endreça del dia d’un ambient determinat, etc. Els projectes col·lectius poden incloure propostes com cultivar un hort, editar una revista de la macrocomunitat, preparar una sortida, crear materials de racons per a la macrocomunitat dels petits, realitzar una investigació amb alguna altra escola, etc.

Projectes propis: un projecte propi és un compromís personal en elaborar, construir, investigar o estudiar alguna cosa o tema. Es considera que el projecte propi té un grau de compromís i d’implicació en el temps major que una activitat espontània. L’alumnat de la comunitat dels mitjans i dels grans poden comunicar a algun/a educador/a el seu interès en ser acompanyats per algun educador/a, algun adult acompanyant o algun company més gran en el seu projecte propi.Un projecte propi pot ser una activitat individual o en grup, però la implicació de cada nen/a és sempre el resultat d’una decisió personal. Els projectes propis poden ser tant variats en temàtica i format com es pugui gestionar. Un projecte propi pot consistir en crear un prototip de vehicle, en crear una peça musical, en practicar amb les propostes i materials de fraccions, o en investigar un tema d’interès: com funciona el cor, com són els coets que viatgen a la lluna, com respiren els peixos dins de l’aigua, etc.Hi ha projectes propis que tenen un èmfasi major en fer i provar, mentre que d’altres serien més aviat com petites recerques sobre algun tema d’interès. Aquests últims acostumen a tenir un component major de lectura, de síntesi i d’organització de la informació.

Currículum en acció: des de l’enfocament de l’educació viva, el currículum és el resultat del que les experiències d’aprenentatge que l’alumnat viu a l’escola. És, per tant, el recull i la documentació de totes aquestes experiències al llarg del temps: projectes propis, tallers, racons, ...

Adults acompanyants: un adult acompanyant és tota persona adulta contractada o voluntària a l’escola que dona suport a una comunitat.


9


B) L’EDUCADOR/A AMB ELS ALTRES EDUCADORS

(14) Els educadors/es del centre, en especial l’equip directiu, vetllen perquè tots els educadors/es, adults acompanyants i professionals de suport del centre se sentin reconeguts i inclosos amb un lloc digne a l’escola i participin activament en les dinàmiques i decisions del centre.

Lloc i responsabilitats Tots els educadors/es estan assignats a una comunitat i participen a les reunions de la seva

comunitat amb unes responsabilitats ben definides. Els educadors/es i en especial l’equip directiu fomenten que tots els educadors/es puguin

desenvolupar els seus interessos i habilitats i ocupar els llocs i càrrecs preferits. Tots els professionals de suport del centre són assignats a la comissió o àmbit de reunió més

afí amb la tasca desenvolupada per la persona i tenen com a referent directe el/la coordinador d’aquesta comissió.

Els adults de suport de cada comunitat participen amb regularitat en les reunions de la seva comunitat i tenen com a persona de referència el/la coordinador de la comunitat.

Participació i cultura democràtica Totes les decisions que afecten el funcionament i el posicionament de l’escola, les

macrocomunitats, les comunitats i els grups d’aula es prenen amb la participació dels educadors/es i de les persones a qui afecten aquestes decisions.

Tots els educadors/es s’impliquen en l’elaboració de plans d’acció i s’esforcen perquè el grau de consens sigui el més ampli possible abans d’arribar a un acord.

Els coordinadors de les reunions fan el possible perquè tothom compti amb la contextualització i la informació necessàries per poder participar en la presa de decisions.

Tots els educadors/es tenen dret a plantejar qüestions i temes per a ser inclosos en l’ordre del dia dels àmbits de reunió dels que formen part.

En cas que un tema important no compti encara amb un consens ampli, els educadors/es fan el possible per cercar els espais de diàleg i les estratègies d’aprofundiment adequades per continuar avançant sense haver de prendre decisions poc sostenibles.

Valoració i calidesa Totes les aportacions de les persones durant les reunions són escoltades amb respecte i

interès i tothom disposa de suficient temps per expressar i argumentar les seves opinions amb calma.

Els educadors/es del centre, i en especial l’equip directiu i els coordinadors de diferents àmbits, fan el possible per reconèixer obertament i valorar de cor les aportacions i la dedicació de tothom.

Els educadors/es fan el possible per cultivar en tot moment una mirada amorosa amb els companys/es, un interès per la persona, unes ganes d’incloure, un reconeixement i una acceptació de l’altre, sense judicis.


10


(15) Els educadors/es del centre reconeixen i respecten l’ordre de l’estructura humana de l’escola en funció del càrrec i responsabilitat, l’antiguitat i l’experiència dels seus membres en el sistema.

Càrrec i responsabilitat Els educadors/es que ocupen un càrrec i responsabilitat gaudeixen del respecte i de

l’autoritat o prioritat que es deriva del seu càrrec. Els educadors/es que ocupen un càrrec disposen del temps i assumeixen la dedicació i el pes

que la seva responsabilitat implica. Els educadors/es del centre fan servir els espais de decisió adients sense obviar cap càrrec

que formi part de la jerarquia de decisions establerta al centre. Durant les reunions, els coordinadors/es d’un grup tenen el dret d’obrir i tancar les reunions

i d’expressar si estan en disposició d’assumir la representativitat del grup en els acords presos.

Antiguitat Els educadors/es que tenen una major antiguitat al centre assumeixen un major pes que els

educadors/es més novells. Els educadors/es novells assumeixen el projecte educatiu del centre i reconeixen una certa

prioritat dels educadors/es amb major antiguitat al centre. Els educadors/es amb més antiguitat al centre promouen i valoren especialment les

aportacions i l’experiència prèvia dels educadors/es de nova incorporació i estan oberts a emmirallar-se en elles i a replantejar-se aspectes del centre.

Experiència L’equip directiu i els coordinadors/es fomenten que els educadors/es amb major experiència

i coneixements comparteixin les seves habilitats amb els companys/es i prenguin responsabilitats en aquestes àrees.


11


(16) Els educadors/es compten amb una organització i uns espais de coordinació amb unes responsabilitats clares, uns canals de comunicació fluids, una cultura de documentació viva i àgil, i uns processos i ritmes adequats.

Espais de coordinació El centre compta amb un document viu que estableix el nombre i les característiques dels

espais i mecanismes de presa de decisions, de coordinació i de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa, i en especial entre el professorat.

Els espais de coordinació del centre tracten amb regularitat: (i) el seguiment dels nens i nenes; (ii) la reflexió sobre la pròpia pràctica i la formació continuada; (iii) la planificació d’intervencions i d’accions col·lectives; (iv) la relació amb les famílies; i (v) la relació amb altres agents educatius i la comunitat.

Els educadors/es intenten que el nombre d’espais de coordinació sigui reduït, per tal de fomentar la participació i la no fragmentació: reunions de comunitat, reunions de macrocomunitats, reunions amb famílies; i reunions de coordinadors (coordinadors/es de macrocomunitat amb l’equip directiu).

Comunicació i processos En encetar cada reunió, s’estableix un ordre del dia i una estimació del temps disponible per

a cada tema en funció de la seva importància. En les reunions, alguna de les persones exerceixen les tasques de moderació, de gestió del

temps i de redacció dels acords assolits. Els coordinadors/es de cada espai faciliten als assistents la informació i la documentació

prèvia necessària. Els educadors/es del centre, i en especial els coordinadors/es i l’equip directiu, són capaços

d’establir els límits necessaris per tal que els processos de presa de decisions es desenvolupin amb calma i amb suficient temps per arribar a consensos amplis.

Documentació El centre escolar compta amb un nombre reduït de documents que estableixen les línies

mestres de l’acció educativa i són objecte de referència constant: projecte educatiu de centre, pla anual d’actuacions prioritàries, i estructures organitzatives.

Totes les persones del centre tenen especial cura en documentar de manera àgil i funcional els processos en què participen: processos d’aprenentatge, projectes, plans d’actuacions, etc.


12


(17) Els educadors/es del centre tenen cura de l’ambient i de les relacions amb els companys/es i el centre compta amb mecanismes i espais per cultivar la cohesió dels seus membres.

L’ambient Els educadors/es i en especial l’equip directiu intenta filtrar i posar límits a tots aquells

aspectes que poden representar un estrès afegit innecessari: un excés de demandes externes al centre, una fragmentació excessiva de programes i propostes, un volum excessiu de tasques i decisions, etc.

En casos de conflictes entre el professorat o amb membres de la comunitat educativa, el centre compta amb un espai de mediació amb presència de l’equip directiu que té com a objectiu reconèixer els actors, cuidar la comunicació i trobar camins que uneixin.

Els educadors/es cultiven una actitud de col·laboració mútua i són conscients de la importància de trobar un equilibri entre el donar i el rebre.

La comunicació Els educadors/es i en especial els coordinadors/es i l’equip directiu tenen especial cura en

promoure què els temes es parlin a les reunions d’equip i no entre passadissos. Tots els educadors/es coneixen i vetllen per utilitzar modes de comunicació positiva i no

violenta: reconeixement de l’altre, no judici, expressió i responsabilització dels propis sentiments, expressió de demandes concretes, cerca de camins que uneixen de cor, etc.

La cohesió Els educadors/es compten amb un espai col·lectiu per tenir cura de l’ambient i cultivar de

manera regular la cohesió del grup, que pot incloure: rebre formació sobre comunicació positiva i actituds que uneixen, compartir vivències i sentiments, expressar agraïments i reconeixements, analitzar situacions amb diferents dinàmiques vivencials i fenomenològiques, cultivar la mirada amorosa amb la guia d’una persona externa, etc.

Els educadors/es i en especial l’equip directiu i els coordinadors/es organitzen activitats per celebrar i gaudir de les relacions: benvingudes i comiats, aniversaris, sortides extra escolars, reconeixements especials, etc.

El centre compta amb un pla d’acollida dels nous educadors/es que estableix un seguit d’accions per acompanyar i facilitar la seva inclusió i el coneixement de la història, caràcter i realitat del centre.


13


(18) Els educadors/es són conscients de quins són els aspectes sobre els quals els cal continuar millorant com a equip i planifiquen una varietat de formes i d’activitats de formació en funció de les prioritats del seu pla anual.


14


IDEES

FAMÍLIESVestíbul d’entradaDiversitat lingüística, comunicacions, intèrprets, Possibilitat de conèixer i d’implicar-se en les preses de decisions, projecte educatiu, pla anual, ...Com salvar les pors i dificultats d’algunes famílies per acudir i participar al centreInclusió en certes formacions

DESENVOLUPAMENT SOCIO EMOCIONALAcollida dels nens/es, primer contacte, pla d’acollida

PROFESSORATBusca altres suports per reduir ratios

NENS/ESAcollidaMaterials


15

Àmbit aprenentatge autÒnom i vivencial de l'iqev... · web viewen relació a cada indicador...

Documents