2. estructura de la terra

1r Batxillerat CTMA1r Batxillerat CTMA

1. Terratrèmols.

1.1. Tipus d’ones sísmiques.1.2. distribució dels sismes.

1.3. registre i mesura.2. Estructura interna de la Terra.3. Tectònica de Plaques

ÍNDEX

Resultat del comportament elàstic de les

roques. La vibració provocada pel lliscament dels

blocs genera les ONES SÍSMIQUES. Conceptes:

Hipocentre o focus: punt on es produeix un sisme.

Epicentre: punt de la superficie on arriben les primeres ones.

1. Terratrèmols.

1.1. Tipus ones sísmiques

ONES P o primàries ONES S o secundàries

ONES L o superficials

- longitudinals.- Desplaçament

endavant I endarrere.

- Les més ràpides.- Es transmeten en

sòlids, líquids I gasos.

- Transversals o sizalla.

- Més lentes.- No a través de

líquids.

- A la superficie terrestre.

- Són les més lentes.Tipus:1. Rayleigh: moviment

el·líptic.2. Love: desplaçament

horitzontal I perpendicular.

ONES P

ONES S

ONES L

Superficials: tenen lloc als 100km. Intermedis: focus entre 100 I 300km. Profunds: entre 300 I 700km.

1.2. Distribució dels sismes.

Localització dels epicentres dels terratrèmols:

Els focus sísmics de manera general els trobem:

Exemples de zones on es produeixen terratrèmols en els diferents límits de plaques: Dorsal oceànica: Dorsal Atlàntica. Zones de Subducció: Japó, Illes Kurils, Mèxic, Colòmbia,

Indonèsia. Zones de Col•lisió: Pirineus, Himàlaia. Falla Transformant: falla de San Andrés (Califòrnia).

Sismògrafs: aparells que estan emplaçats en

estacions sismogràfiques. Resultat: sismograma.

Xarxa internacional de sismògrafs: WWWSSNN, que permet cobrir tota la superfície terrestre I determina amb precisió la situació de l’epicentre com també la magnitud I profunditat de qualsevol sisme o terratrèmol.

1.3. Registre I mesura dels terretrèmols

FORÇA DE MESURA DELS TERRATRÈMOLS

MERCALLI

Estudi a partir de mètodes físics indirectes: Gradient geotèrmic. Anomalies de gravetat. Camp geomagnètic. Estudi de roques volcàniques I plitòniques. Anàlisi de meteorits. Mètode amb més dades, I el més fiable:

MÈTODE SÍSMIC; estudi de les ones sísmiques que allibera un terratrèmol.

2. Estructura de la Terra

Segons la discontinuïtat de 1r ordre, podem dividir la terra en tres grans grups:1.Escorça.

• Continental I oceànica.2.Mantell.

• Superior I inferior.3.Nucli.

• Extern I intern.

Segons les propietats físiques I composició de les roques.1.Litosfera.2.Astenosfera.3.Mesosfera.4.Endosfera.

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES:La litosfera, està constituïda per plaques litosfèriques o tectòniques, que es desplacen per sobre l’astenosfera I causen part de dels fenòmens geològics del planeta.ANTECEDENTS:- Alfred Wegener; DERIVA CONTINENTAL:Obertura I tancament de les conques oceàniques I la formació de les serralades.

3. Tectònica de plaques: la globalització del

planeta.

Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra.

Wegener es va basar en diferents dades per elaborar la seva teoria:

•Dades geogràfiques, basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sud-amèrica i Àfrica).•Dades tectòniques: l’edat de les roques, els plegaments i les cadenes montanyoses, coincideixen en els continents avui separats.•Dades paleontològiques. Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-Amèrica, l'Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units.•Dades paleoclimàtiques: restes fòssils de la selva tropical en zones que avui en dia estan a latituds superiors.

NO ES VA PODER DEMOSTRAR LA TEORIA JA QUE NO ES VA PODER EXPLICAR COM ELS CONTINENTS ES DESPLACEN SOBRE EL FONS OCEÀNIC:

-ESTUDI DEL FONS OCEÀNIC.

•No es mouen els continents sinó grans blocs de litosfera.•A partir de la línia de costa, el fons oceànic guanya profunditat amb un pendent suau:

- Mixtes: oceàniques I continentals.

3 tipus de marges:

LIMITS DESTRUCTIUS: subducció Col·lisió entre placa oceànica i placa continental

Andes

LIMITS DESTRUCTIUS: subducció Col·lisió entre dues plaques oceàniques

La vora d’una placa s’enfonsa sota l’altra.Es destrueix escorça oceànica, es reincorpora a l’astenosfera.Aquestes zones es coneixen com ZONES DE SUBDUCCIÓ.Es formen forts terratrèmols i volcans.Formació d’ARCS D’ILLES, illes volcàniques

MOVIMENT DELS CONTINENTS

LIMITS DESTRUCTIUS: subducció Col·lisió entre dues plaques oceàniques

Illes volcànique

s

Salomó

Japó

Nova Zelanda

LIMITS DESTRUCTIUS: obducció

MOVIMENT DELS CONTINENTS

Pressió d’una placa contra l’altre, cap s’enfonsi. Les seves vores s’aixafen i ascendeixen formant serralades.Aquestes zones es coneixen com ZONES D’OBDUCCIÓEs formen molts terratrèmols i molt poca activitat volcànica.

Col·lisió entre dues plaques continentals

MOVIMENT DELS CONTINENTS

LIMITS DESTRUCTIUS: obducció Col·lisió entre dues plaques continentals

Himàlaia

Pirineus

LIMITS PASSIUS: falles de transformació

MOVIMENT DELS CONTINENTS

Es formen quan dues plaques contigües es desplacen lateralment.

Són zones de gran activitat sísmica, a conseqüència de les friccions entre les plaques.

LIMITS PASSIUS: falles de transformació

MOVIMENT DELS CONTINENTS

La falla transformant més coneguda és la de San Andrés (aprox. 1.000km), formada al límit entre les plaques de Nord-Amèrica i Pacífica.

Velocitat = 6cm anyProvoca grans terratrèmols a les ciutats de Sant Francisco i Los Angeles.

LIMITS PASSIUS: falles de transformació

MOVIMENT DELS CONTINENTS

MOVIMENT DELS CONTINENTS

Falla de San Andrés