els lípids
Post on 03-Jun-2015
7.137 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 11
Tema 3:
Els lípidsEls lípids
Ad
ipocit
d
e
Ad
ipocit
d
e
mam
ífer
mam
ífer
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 22
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
1. Lípids1. LípidsGeneralitatsGeneralitats
Els lípids són un grup de molècules orgàniques molt heterogènies quant a composició i funció .
Composició químicaComposició química:
- Formats per C, H, O, N, P, SC, H, O, N, P, S.
- Contenen menys O que els glúcids el que determina:
* Caràcter apolar.
* Baix grau d’oxidación.
* Elevat nivell energètic.
Propietats químiquesPropietats químiques molt diverses.
Propietats físiquesPropietats físiques semblants:
- Són insolubles en aigua
- Solubles en disolvents orgànics.
- Dolents conductors del calor.
- Untosos al tacte
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 33
Funcions molt variades:
Energètica
Estructural
Aromàtica
Enzimàtica
Hormonal
Aillant térmic
Capturadora de llum
Impermeabilitzant i protectora
GeneralitatsGeneralitatsTema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
1. Lípids1. Lípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 44
Clasificació dels lípidsClasificació dels lípids
Existeixen diverses classificacions dels lípids cadascuna de les quals atén a un criteri. La més comuna atén al criteri de la seua estructura molecular.
- Lípids saponificables:
Amb ells es pot formar sabó quan reaccionen amb un àlcalis fort.
En la seua composició participen els àcids grassos.
Lípids insaponificables
No es poden hidrolitzar amb álcalis forts i no formen sabons.
En la seua composició no participen els àcids grassos.
Deriven del isopré (isoprenoides).
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
1. Lípids1. Lípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 55
Clasificació dels lípidsClasificació dels lípidsTema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
1. Lípids1. Lípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 66
Reacció de Reacció de saponificaciósaponificació
Diapositiva 20
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
1. Lípids1. LípidsClasificació dels lípidsClasificació dels lípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 77
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassosGeneralitatsGeneralitats
-Àcid orgànic format per dues parts:
*Cadena hidrocarbonada (cadena alifàtica). *Grup carboxil terminal.
-Poden trobar-se en menudes quantitats en el plasma sanguini i en l'interior de les cèl·lules.
- Són carburants metabòlics com la glucosa.
- Es troben sobretot formant part dels lípids saponificables.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 88
ClassificaciClassificacióó
Es poden classificar atenent a: Es poden classificar atenent a:
- La - La longitud de la seua cadena longitud de la seua cadena
* Sempre tenen un nombre parell d'àtoms de carboni. * Sempre tenen un nombre parell d'àtoms de carboni.
*Poden ser de cadena: *Poden ser de cadena: curta (4 – 6 C) curta (4 – 6 C) mitjana (8 – 10 C) mitjana (8 – 10 C) llarga (12 – 24 C) llarga (12 – 24 C)
- El - El grau de saturaciógrau de saturació
* Saturats són aquells que no tenen dobles enllaços entre els seus * Saturats són aquells que no tenen dobles enllaços entre els seus carbonis. carbonis.
* Insaturats són aquells que tenen 1 o més dobles enllaços entre els seus * Insaturats són aquells que tenen 1 o més dobles enllaços entre els seus carbonis. carbonis.
Monoinsaturats Monoinsaturats DiinsaturatsDiinsaturats
Poliinsaturats Poliinsaturats
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 99
SaturatsSaturats
- Manquen de dobles enlaços entre els àtoms de - Manquen de dobles enlaços entre els àtoms de carbonicarboni.
- Abunden en les grasses animals, sagí de cacao i olis de palmell i de coco.
- Solen ser sòlids a temperatura ambient (25 ºC).
- S’anomenen de forma sistemàtica en funció del nombre de C
- Es representa l'àcid palmític o àcid hexadecanoic (16:0).
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1010
InsaturatsInsaturats
Presenten Presenten dobles enllaços entre els seus àtoms de carboni. dobles enllaços entre els seus àtoms de carboni.
El nombre de dobles enllaços i la posició d'aquests determina El nombre de dobles enllaços i la posició d'aquests determina l'existència de diversos àcids grassos insaturats amb la mateixa l'existència de diversos àcids grassos insaturats amb la mateixa longitud de cadena. longitud de cadena.
Àcid oleicÀcid oleic o àcid hexadecenoic
18 Carbonis Monoinsaturat 18:1 Posició del doble enllaç 18:1w9 (doble enllaç entre C9 i
C10) Es conta des del grup metil terminal (-CH3) (Carboni v).
Àcid linoleiccid linoleic o Hexadecadienoic
18 Carbonis Diinsaturat 18:2 Posició del primer doble enllaç 18:2w6 Els següents se situen deixant un grup -CH2- al mig
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1111
Àcid gras linoleic o octadecadienoicÀcid gras linoleic o octadecadienoic
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
InsaturatsInsaturats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1212
Àcids grassos més Àcids grassos més frecuentsfrecuents
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
InsaturatsInsaturats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1313
EssencialsEssencials
-Són aquells que els humans i altres animals no poden fabricar-los i han de prendre'ls en la dieta.
- Són poliinsaturats
* Àcid linoleic * Àcid linolènic * Àcid araquidònic
- Són precursors dels eicosanoides.
- L'àcid araquidònic pot fabricar-se a partir de l'àcid linoleic.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1414
Són substàncies anfipàtiquesSón substàncies anfipàtiques
- Cadena alifàtica és apolar i hidròfoba o lipòfila
- Grup carboxil és polar i hidròfila.
En dissolució aquosaEn dissolució aquosa funcionen com uns àcids molt d`dèbils alliberant H+.
R-COOHR-COOH R-COOR-COO-- + H + H++
Les molècules d’àcids grassos s’uneixen entre síLes molècules d’àcids grassos s’uneixen entre sí mitjançant:
- Ponts d’hidrgen Ponts d’hidrgen entre els grups carboxil (-COOH)
- Forces de Van der Waals Forces de Van der Waals entre les cadenas alifàtiques.
- Els àcids grassos saturats tenen forma extesa i empaqueten molt bé.
* Forces de Van der Waals més intenses.
- Els àcids grassos insaturats s’empaqueten pijor per la forma corbada de la seua cadena alifàtica.
* Forces de Van der Waals més dèbils.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassosInsaturatsInsaturats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1515
Propietats Propietats físiquesfísiques
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1616
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassosPropietats Propietats físiquesfísiques
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1717
El punt de fussió El punt de fussió dels àcids grassos varia en funció de: dels àcids grassos varia en funció de:
La longitud de la cadena La longitud de la cadena
- A major longitud major intensitat de les forces de Van der - A major longitud major intensitat de les forces de Van der Waals. Waals.
- Major cohesió entre les molècules. - Major cohesió entre les molècules. - Major punt de fusió. - Major punt de fusió.
L'existència d’insaturacionsL'existència d’insaturacions: :
- A major nombre de dobles enllaços major grau de torsió de les - A major nombre de dobles enllaços major grau de torsió de les molècules. molècules.
- Menor paral·lelisme entre les cadenes alifàtiques. - Menor paral·lelisme entre les cadenes alifàtiques. - Menor intensitat de les forces de Van der Waals.- Menor intensitat de les forces de Van der Waals.- Menor cohesió entre les molècules. - Menor cohesió entre les molècules. - Menor punt de fusió. - Menor punt de fusió.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassosPropietats Propietats físiquesfísiques
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1818
Punt de fussió dels àcids Punt de fussió dels àcids grassosgrassos
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassosPropietats Propietats físiquesfísiques
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 1919
Propietats Propietats químiquesquímiquesEls àcids grassos poden formar enllaços éster amb els grups alcohol
(-OH) d'altres molècules.
Quan aquests ésters s'hidrolitzen amb àlcali es formen les sals dels àcids grassos corresponents. Aquesta reacció es denomina de saponificació.
Els àcids grassos insaturats tenen tendència a l'oxidació amb el trencament de la molècula i la formació d’aldehids volàtils.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
2. Àcids 2. Àcids grassosgrassos
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2020
3. Triglicèrids3. Triglicèrids
- Reben noms variats:
Triglicèrids
Triacilglicèrids
Triglicerols
Grasses neutres
- Resulten de l'esterificacióesterificació entre:
Una molècula de glicerina.
Tres molècules d'àcids grassos.
- Els tres àcids grassos poden ser iguals Triglicèrids Triglicèrids simplessimples
TripalmitinaTripalmitina
TrioleïnaTrioleïna
TriestearinaTriestearina
- Els tres àcids grassos poden ser diferents Triglicèrids Triglicèrids mixtesmixtes
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
GeneralitatsGeneralitats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2121
- La seva principal funció és actuar com de reserva energèticareserva energètica a mitjan i llarg termini.
* En els vegetals oleaginosos s'emmagatzemen en els vaquols cel·lulars.
* En els animals s'acumula en el panicle adipós, dins dels adipocits.
* Per a emmagatzemar la mateixa quantitat d'energia es necessita 6 vegades més pes en forma de midó que de greix.
* Com són insolubles en aigua s'emmagatzemen en forma anhidra.
* El midó és polar i absorbeix aigua (està hidratat).
* 1 gram de greix aporta 9 Kilocalories.
* 1 gram de carbohidrats aporta 4 Kilocalories.
- Compleixen també les funcions de:
Aïllant tèrmic.Aïllant tèrmic.
Coixinet protector. Coixinet protector.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. TriglicèridsGeneralitatsGeneralitats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2222
¿Per què els camells ¿Per què els camells emmagatzemen el greix en la emmagatzemen el greix en la gepa?gepa?
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. TriglicèridsGeneralitatsGeneralitats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2323
ClassificacióClassificació
Es classifiquen segons el seu punt de fusiósegons el seu punt de fusió en:
Sèus (en castellà 'sebos')
Sagins (en castellà 'manteca')
Olis
El seu punt de fusió s'explica igual que per als àcids grassos
SèusSèus
- Propis dels animals (bou, anyell, cabra)
- Contenen àcids grassos saturats de cadena llarga.
- Es troben en estat sòlid.
SaginsSagins
- Propis dels animals i d'alguns vegetals (cacao).
- Contenen àcids grassos saturats de cadena més curta.
- Es troben en estat semisòlid.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. Triglicèrids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2424
OlisOlis
- Propis de vegetals i d'animals de sang freda (peix blau).
- Àcids grassos insaturats o saturats de cadena curta.
- Els que contenen àcids grassos saturats són els de palmell i coco.
- Els olis amb àcids grassos insaturats abunden en les plantes oleaginoses:
Fruit Oliva o oliva.
Llavors Girasol, blat de moro, soia, lli, colza, etc.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. TriglicèridsOlisOlis
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2525
Oli d'olivaOli d'oliva:
- Conté àcid oleic Monoinsaturad.
- Verge i verge extra Conté vitamina E (antioxidant).
- Refinats Manquen de vitamina E (s'oxiden).
Peixos blausPeixos blaus:
- Àcid linolènic i altres poliinsaturats (3).
Olis de llavorsOlis de llavors:
- Contenen àcid linoleic i altres poliinsaturats (6).
- Manquen de vitamina E per el seu procés d'extracció.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. TriglicèridsOlisOlis
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2626
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. TriglicèridsOlisOlis
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2727
A treballar!!A treballar!!
Busca informació sobre el següent:Busca informació sobre el següent:
- Què indica la notació - Què indica la notació 3 u 3 u 6?6?
- Quines funcions biològiques tenen els àcids aquests - Quines funcions biològiques tenen els àcids aquests àcid grassos?àcid grassos?
- Que és l'oli d'oliva verge o verge extra?- Que és l'oli d'oliva verge o verge extra?
- Com d'extrauen aquests olis?- Com d'extrauen aquests olis?
- Què és l'oli d' “orujo”? Com s'extrau?- Què és l'oli d' “orujo”? Com s'extrau?
- Què s'amaga després de l'ingredient grassa vegetal - Què s'amaga després de l'ingredient grassa vegetal d'alguns aliments? Per què no s'indica quin greix és? d'alguns aliments? Per què no s'indica quin greix és?
OlisOlisTema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
3. Triglicèrids3. Triglicèrids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2828
4. Lípids de membrana4. Lípids de membrana
GeneralitatsGeneralitats
- Són lípids complexos formats per:
Substància lipídica (àcids grassos).
Substància no lipídica (substància diferent a lípid).
Alcohol + altra substància (glúcids, àcid fosfòric, derivats aminats).
- Segons l'alcohol:
*Glicerol Glicerolípids
*Esfingosina Esfingolípids
- Són substàncies anfipàtiques
Zona apolar (àcids grassos esterificats a molècula d'alcohol).
Zona polar (les altres substàncies unides a l'alcohol).
- Forma part de les membranes cel·lulars.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 2929
4. Lípids de membrana4. Lípids de membrana
Glicerol Esfingosina
Àcid
gra
s
Àcid
gra
s
Altres components
Zona polar o hidròfilaZona polar o hidròfila
Zona apolar o hidròfobaZona apolar o hidròfoba
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
GeneralitatsGeneralitats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3030
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
Els àcids grassos, saturats o insaturats, s’esterifiquen a la molècula d'alcohol glicerol.
Segons la naturalesa del compost unit a l'alcohol tenim:
Glicerol
Àcid
gra
s
Ácid
gra
s
Glicerol
Àcid
gra
s
Àcid
gra
s
Mon
osacàri
dÀ. Fosfòric
Su
bstà
ncia
vari
ab
le
Glicero
glu
colíp
ids
Glicero
glu
colíp
ids
Glicero
fosfo
líp
idG
licero
fosfo
líp
idss
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3131
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
Glicero
fosfo
líp
idG
licero
fosfo
líp
idss
Àcid
fosfa
tíd
icÀ
cid
fosfa
tíd
icTema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3232
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
Glicerofosfolípids o Glicerofosfolípids o FosfolípidsFosfolípids.
Fosfatidil etanolaminaFosfatidil etanolamina (CefalinaCefalina).
Membranes del RE.
Fosfatidil colinaFosfatidil colina (LecitinaLecitina).
Beina de mielina
Fosfatidil serinaFosfatidil serina
Membranes dels eritròcits.
Fosfatidil glicerolFosfatidil glicerol
Difosfatidil glicerolDifosfatidil glicerol (CardiolipinaCardiolipina).
Membranes dels mitocondris i bacteris.
Fosfatidil inositolFosfatidil inositol
Membrana citoplasmàtica.
PlasmalògensPlasmalògens
Membranes del RE, teixit cardiac i alguns bacteris.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3333
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
Àcid gras
Àcid gras
Àcid gras
Àcid gras
Glicero
l
Glicero
l
Glicerol
PP
Difosfatidil glicerol Difosfatidil glicerol o cardiolipinacardiolipina
Àcid fosfatídicÀcid fosfatídic
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3434
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
Gràcies al seu caràcter anfipàticcaràcter anfipàtic els glicerofosfolípids (fosfolípids) poden formar monocapes, bicapes i micel·lesmonocapes, bicapes i micel·les en contacte amb un medi aquós.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3535
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
Bicapes lipídiques i membranes Bicapes lipídiques i membranes biològiquesbiològiques
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3636
4. Lípids de 4. Lípids de membranamembranaGlicerolípidsGlicerolípids
GlicerofosfolípidGlicerofosfolípids i lipossomess i lipossomes
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3737
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
Poseeixen una estructura derivada de la ceramidaceramida.
Aminoalcohol EsfingosinaEsfingosina
Àcids grassos
Unió mitjançant enllaç amidaenllaç amida.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3838
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
Segons el substituent unit a la ceramida tenim:
EsfingoglucolípidsEsfingoglucolípids
EsfingofosfolípidsEsfingofosfolípids
Esfingosina
Àcid gras
Glùcid
P
Esfingosina
Àcid gras
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 3939
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
Glucolípids o Esfingoglucolípids:Glucolípids o Esfingoglucolípids:
Cerebròsids: Cerebròsids: Si només té un monosacàrid (Glucosa ,Galactosa)
Gangliòsids: Gangliòsids: Si una cadena de monosacàrids (oligoscàrids que poden presentar ramificacions
CerebròsidCerebròsid
Monosacàrid
GangliòsiGangliòsidd
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4040
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
Funcions dels esfingoglucolípidsFuncions dels esfingoglucolípids.
- També són glucoconjugats o heteropolisacàrids.
- Forma part de la membrana cel·lularForma part de la membrana cel·lular intercalant-se entre els fosfolípids.
- Se situen sobre tot cap a la cara externa de la membrana.
- Donen rigidesaDonen rigidesa a la mateixa.
- Junt amb les glucoproteïnes formen el glucocàlix.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4141
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
Situació dels Situació dels esfingoglucolípidsesfingoglucolípids
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4242
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
EsfingofosfolípiEsfingofosfolípidsds
Àcid gras PColina
Etanolamina
Esfingosina
Forman las esfingomielinesesfingomielines.
Forman parte de la beina de beina de mielinamielina.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4343
4. Lípids de membrana4. Lípids de membranaEsfingolípidsEsfingolípids
EsfingomieliEsfingomielinana
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4444
5. Ceres5. Ceres
Resulten de la unió de:
- Àcid grasÀcid gras de cadena llarga (14 - 36 C).
- Alcohol grasAlcohol gras (de cadena llarga alifàtica 14 - 30 C).
Les llargues cadenes alifàtiquesllargues cadenes alifàtiques d’ambdos compostos els confereix:
- Caràcter fortement apolar.
- Són sòlids de bastant consistència.
- Són intensament hidròfobes.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4545
5. Ceres5. Ceres
Es troben protegint i impermeabilitzant:
En vertebratsvertebrats Pell, pèl i plomas.
LanolinaLanolina o cera de la llana
CerumenCerumen del conducte auditiu extern
En invertebratsinvertebrats Cutícula de l’exosquelet.
CeraCera de les abelles.
En vegetalsvegetals Cutícula de fulles, fruits i tiges joves.
Cera de carnaubaCera de carnauba (palmera brasilera)
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4646
6. Terpens o 6. Terpens o isoprenoidesisoprenoides
Derivats del isopré isopré (polímers).
Molt variats quant a estructura molecular i funcions. Molt variats quant a estructura molecular i funcions. Classificació en funció del nombre de molècules Classificació en funció del nombre de molècules
d’isopré.d’isopré. MonoterpensMonoterpens (2 molècules d’isopré)
Substàncies volàtils i aromàtiques.
LimonenoLimoneno (llimó)
MircenoMirceno (llorer)
GeraniolGeraniol (roses)
MentolMentol (menta)
PinenoPineno o trementina (pi)
TimolTimol (timó)
AnetolAnetol (anís)
Aldehído cinámicoAldehído cinámico (canella)
AlcanforAlcanfor (alcanforer)
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4747
6. Terpens o 6. Terpens o isoprenoidesisoprenoides
DiterpensDiterpens (4 molècules d’isopré).
FitolFitol forma parte de la clorofil·la.
Vitamines liposolubles A, E i KVitamines liposolubles A, E i K
TriterpensTriterpens (6 molècules d’isopré).
Intermediaris en la síntesi de colesterol.
EscualéEscualé
LanosterolLanosterol
TetraterpensTetraterpens (8 molècules d’isopré).
Pigments fotosintètics.
Carotenoides
CarotensCarotens (ataronjats)
LicopensLicopens (rojos)
Xantofil·lesXantofil·les (grogues)
PoliterpensPoliterpens (mils d’unitats d’isopré).
CautxúCautxú
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4848
7. 7. EsteroidesEsteroides
Els esteroides són compostos policíclics derivats del ciclopentanoperhidrofenantré, també anomenat gonà o esterà.
Es diferencien uns d'uns altres per:
- Els substituents que s'uneixen al policicle (posicions 3 i 17 sobretot).
- Els dobles enllaços en els anells.
35
6
17
A B
C D
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
GeneralitatsGeneralitats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 4949
7. 7. EsteroidesEsteroidesClassificacióClassificació
Sals biliarsSals biliars: Tenen funcions detergents i emulsionen els greixos en ID.
Hormones esteroideesHormones esteroidees:
* Hormones escorça suprarrenalHormones escorça suprarrenal
Glucocorticoides
CortisolCortisol
Mineralcorticoides
AldosteronaAldosterona
* Hormones sexuals masculinesHormones sexuals masculines
TestosteronaTestosterona
* Hormones sexuals femeninesHormones sexuals femenines
EstrògensEstrògens
ProgesteronaProgesterona
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 5050
7. 7. EsteroidesEsteroidesClassificacióClassificació
EsterolsEsterols:
- Colesterol- Colesterol
Forma part de les membranes cel·lulars i és el precursor de la resta
d’esteroides.
- Vitamina D- Vitamina D
Pot fabricar-se a partir de provitamines d’origen vegetal:
ErgosterolErgosterol d’origen vegetal.
DehidrocolesterolDehidrocolesterol d’origen animal per irradiació ultraviolada sobre la pell.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 5151
8. 8. EicosanoidesEicosanoides
-Són substàncies de caràcter hormonal ja que actuen com missatgeres químiques en importants processos biològics.
-Presenten diferències respecte de les hormones típiques: * No són produïdes per glàndules especialitzades si no per
les pròpies cèl·lules sobre les quals actuen.
* No són transportades per la sang sinó que actuen en el mateix lloc que es produeixen .
-Es produeixen a partir dels àcids grassos de 20 C dels fosfolípids
de la membrana
- Són tres grups de substàncies:
A) Prostaglandines Prostaglandines
B) LeucotriensLeucotriens
C) TromboxansTromboxans
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
GeneralitatsGeneralitats
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 5252
8. 8. EicosanoidesEicosanoidesClassificacióClassificació
A) Prostaglandines (PG)A) Prostaglandines (PG)
Familia d’uns 20 components:
- PGE- PGE i PGFPGF Provoquen contraccions de l’úter que indueixen el part.
S’usen com a abortius
- PGG- PGG i PGHPGH intervenen en la resposta inflamatòria,producint febra, rubor i edema.
L’aspirina inhibeix aquestes prostaglandines.
- PGI- PGI22 provoca vasodilatació i inhibeix l’agregació plaquetària per a impedir la coagulació.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
Octubre - 2006Octubre - 2006 BIOLOGIA 2n BatxilleratBIOLOGIA 2n Batxillerat 5353
8. 8. EicosanoidesEicosanoidesClassificacióClassificació
B) Tromboxans (TX)B) Tromboxans (TX)
Tenen efectes opostos a la prostaciclina o PGI2.
Provoca vasoconstricció i afavoreix l’agregació plaquetària durant la coagulació sanguínea.
C) Leucotriens (LT)C) Leucotriens (LT)
Són intermediaris en la resposta al·lèrgica.
Intervenen en el desenvolupament de l’asma bronquial.
Tema 3: Els Tema 3: Els lípidslípids
top related