els segurado-horta són una de les famílies més conegudes ...comunicacio@iter5.cat els...
Post on 18-Sep-2020
9 Views
Preview:
TRANSCRIPT
comunicacio@iter5.cat
Els Segurado-Horta són una de les famílies més conegudes dins les curses
populars lleidatanes, un mèrit que té el valor afegit que ni tan sols són de
Lleida, sinó de Fraga. El José Manuel, la Montse i els seus fills, la Nadia i
l’Iván són els màxims exponents de la ‘marea taronja’ que fa honor als
colors del seu club, el CA Fraga-Bajo Cinca, una entitat que en poc temps
s’ha fet un forat entre nosaltres.
La vinculació d’aquesta família amb l’atletisme va força lligada a la història del Club
Atletismo Fraga-Bajo Cinca, una entitat que es va crear a mitjan 2009 gràcies a una
iniciativa d’un grup de pares que, d’una o altra manera, estaven implicats en el món
de l’atletisme. En aquests sis anys, el club ha anat creixent, i actualment compta
amb uns 225 socis, dels quals una vuitantena són escolars, un impuls al qual ha
contribuït també la construcció de les noves pistes d’atletisme de Fraga.
El CA Fraga-Bajo Cinca compta amb tres seccions: una d’escolars, amb
entrenaments i competicions tant de cross com en pista, una de muntanya, i una de
running, amb entrenaments i curses. És aquesta darrera la secció més visible a la
La Montse Horta i el José Manuel Segurado, amb els seus fills, l’Iván i la Nadia
comunicacio@iter5.cat
Lliga Ponent, no només amb la família Segurado-Horta, que gairebé no se’n perden
ni una, sinó també amb gent com ara Francisco Javier Cebrián i María de los Ángeles
Castillo, dos atletes força competitius i que són uns habituals dels podis, i en anys
anteriors també gràcies a noms com ara Dani Pérez, que enguany s’ha pres un respir
en la seva activitat.
En el cas dels Segurado-Horta, la seva afició va
sorgir ara fa 8 anys, quan la Nadia es va voler
apuntar a atletisme, que era una activitat que
aleshores oferia l’Ajuntament de Fraga. La
seva entrenadora del primer any els va
inculcar la importància no només d’entrenar,
sinó de participar en les competicions.
I així va començar tot, amb la Nadia anant als
crossos els diumenges i, de retruc, amb el seu
germà petit, l’Iván, participant també a les
curses de babys. Uns anys més tard, la febre
es va encomanar al pare, el José Manuel, que
va començar a córrer, després a fer algun
cross, alguna milla i més endavant curses
populars. La darrera en ‘caure’ va ser la
Els Segurado-Horta, amb Francisco Javier Cebrián i María de los Ángeles Castillo, a la Cursa de les Cassoles de Juneda
comunicacio@iter5.cat
Recollint dos dels guardons que van rebre l’any passat: la Lliga Ponent i la Liga Oro, competició interna del seu club
Montse, quan fa un parell d’anys es va cansar de veure com a casa tots corrien tret
d’ella.
El José Manuel, a més de ser un habitual en les curses, va ser un dels vuit pares que
va crear el club. Des d’aleshores pertany a la junta, gairebé sempre ocupant-se dels
escolars, encara que, com sol passar en els clubs modestos, fent una mica de tot,
com enguany, en què ocupa el càrrec de tresorer. La Montse no havia corregut en
sa vida, però des que un dia es va baixar d’internet un entrenament per començar a
fer-ho, no ha parat: el 2013 feia la seva primera cursa de 5 kilòmetres (la de la Guineu
de Vilanova de Bellpuig), i des d’aleshores n’ha fet 28 més en aquesta distància, 3 de
10 kilòmetres, 4 milles i 3 crossos, sempre al seu aire però amb el repte de superar-
se a si mateixa.
La Nadia sempre ha dit
que la seva passió és
l’atletisme, amb
preferència pel cross
abans que la pista, i millor
en resistència que en
velocitat. Va ser la que ho
va començar tot, per dir-
ho així, quan estava al
primer any de benjamí, i
ara que ja és cadet també
s’ha aficionat als 5
kilòmetres en veure a sa
mare i per provar coses
diferents al cross i a la
pista. Una pista que és la
gran dèria del seu germà
Iván, al qual li agrada
participar en proves
combinades i en el salt de
longitud, modalitat en la
que l’any passat va ser
campió provincial d’Osca i
tercer d’Aragó de la seva
categoria. També ha
provat les curses de 5
kilòmetres, però en el seu
cas l’entrenador li ha
comunicacio@iter5.cat
aconsellat encaminar-se més cap a la velocitat per tal de reforçar les seves
possibilitats en el salt.
Centrant-nos en les curses populars, els Segurado-Horta són uns incondicionals,
com dèiem, de la Lliga Ponent, una competició que es podria dir que els permet
matar dos ocells d’un tret: puntua com a tal, com a Lliga Ponent, i també puntua per
a la lliga interna del seu club. A més, el gruix de curses de la Lliga Ponent se celebren
a Lleida i rodalies, de manera que els hi queda força a prop de Fraga, o almenys no
els hi queda tan lluny com la majoria de curses que hi ha a la província d’Osca, on a
més no n’hi ha tantes, tret dels crossos.
De les curses populars es queden, per damunt de tot, amb l’ambient que s’hi
respira, que els permet relacionar-se amb molta gent fins el punt de fer nombrosos
amics, alguns d’ells molt bons. Les estones d’abans i, sobretot, de després de les
curses són, per ells, el millor d’aquesta mena de carreres.
Potser aquest fet sigui una de les claus de la fidelitat d’aquesta família a les curses
populars, que l’any passat els va dur a fer, per exemple, més de quinze carreres de
la Lliga Ponent a cadascun d’ells. La Montse en va fer 18, però el José Manuel en va
fer 33 de 10 kilòmetres, 2 mitges maratons i 2 de 8 kilòmetres, a més de crossos i
alguna milla, una xifra que enguany espera superar fent més de 50 curses entre
totes les modalitats.
Aquest no parar implica un esforç econòmic i, a més, moltes hores de cotxe al llarg
de l’any per ser a tot arreu gairebé cada cap de setmana, i que ells quantifiquen en
uns 7.000 kilòmetres entre totes les proves en les que prenen part.
Aquesta omnipresència, però, també els ha facilitat convertir-se en uns dels
cronistes més seguits de les curses populars lleidatanes, ja que de cada carrera on
van fan una crònica i un amplíssim reportatge fotogràfic que publiquen al blog del
comunicacio@iter5.cat
CA Fraga-Bajo Cinca (http://atletismofraga.blogspot.com.es/). I els inicis d’aquesta
activitat ‘periodística’ també van ser sense voler: la persona que va crear el blog i
que l’actualitzava, va deixar de fer-ho fa uns quatre anys, i gairebé sense adonar-
se’n, els Segurado-Horta es van trobar fent les cròniques dels crossos en què hi
participaven els nens, recollint resultats i fent fotos. D’allí van ampliar el radi d’acció
a les curses populars en què participaven, i va ser la gent, amb les seves felicitacions
i agraïments per aquesta feina, la que els va encoratjar a seguir-ho fent. Ara ja ha
esdevingut una rutina: cursa i reportatge, un fet que els corredors agraeixen
moltíssim i que la Montse, que és la cronista oficial, gaudeix com ningú quan veu les
fotos. I encara que la Montse és la fotògrafa ‘titular’, de vegades la supleixen el
marit o els fills.
Malgrat que sembla que són a tot arreu, els Segurado-Horta no tenen el do de la
ubiqüitat. És per això que fan una petició ‘a qui correspongui’: cada dia hi ha més i
més curses populars, però hi hauria d’haver algun organisme o entitat que, d’alguna
manera, evités que en un mateix cap de setmana coincidissin dos, tres i fins i tot
quatre carreres, sobretot quan de vegades hi ha caps de setmanes lliures, un fet que
perjudica a tots els organitzadors i també als corredors que, com ells, mai no en
tenen prou. Que no parin!!
Una mostra de la tasca divulgativa que la família,
però en especial la Montse Horta, fa a través del blog del
CA Fraga-Bajo Cinca
top related