empúries, ciutat salutífera: el déu d’empuries xavier sierra valentí món grec

Empúries, ciutat salutífera:

El déu d’Empuries

Xavier Sierra Valentí

Món grec

La causa de les malalties

Les malalties, segons els grecs, estaven causades per les invisibles sagetes d’Apol·lo i Àrtemis

Apol·lo també era un déu guaridor de malalties

Asclepi, fill d’Apol·lo havia après l’art de la Medicina amb el centaure Quiró

Aquil·les embena la ferida a Pàtrocle

s. V aC

Principals santuaris salutífers:

Apol.lo

Asclepi

Serapis

I. L’Area sacra d’Empúries.

Ciutat Romana Desembocadura del riu Fluvià

Neàpolis

Port

Paleòpolis

Zona dels temples

L’Area sacra: Conjunt de temples dedicats a divinitats guaridores.

Temple

M

Temple de Serapis

Cos

Als santuaris d’Asclepi, com el de la illa de Cos, els temples també estaven disposats de forma ascendent (en tres terrasses)

Terrassa superior

Terrassa mitjana

Terrassa inferior

Font d’ablucions

EscalinataTemple jònic

Peristil

També a Empúries trobem escales per ascendir al temple

Medicina teúrgica:1. L’espera, terapèutica

• Els malalts arriben al santuari

• Espera a l’exterior: banys, dieta, teatre, palestra, caminades, massatges…

Via Tecta. Asclepeion. Pèrgam.

A l’entrada de l’Asclepeion, hi havia botigues d’ex-vots, estatuetes, medalles

2. Hidroteràpia

La presència d’aigua era important en els temples

d’Asclepi, per fer ablucions, purificacions i banys

Asclepeion de Cos

Pèrgam

Font

Piscina de fang

Piscina radioactiva

Temple de Telesfor.Asclepeion. Pèrgam.

Cos

3. Psicoteràpia i catarsi. Teatre d’Epidauros

4. L’ingrés

• Òbol. Pagament de l’ingrés

• Anamnesi. Interrogació i exploració per un asclepíade

• Bany de purificació

5. La processó d’ingrés

Asclepeion de Cos

Terrassa del mig.Temple jònic d’Apol·lo.

Terrassa inferior, amb fonts i banys per fer ablucions

Santuari d’Asclepi, a CosTerrassa superior amb restes del peristil i l’ara

6. Temple de Telesfor. Asclepeion de Pèrgam

7. L’incubatio

• Els malalts, pernoctaven al santuari

• Jeien en llits a l’Abaton, una habitació subterrània

Se’ls feia beure vi barrejat amb plantes somníferes que els adormia (incubatio)

Incubatio i aparició d’Asclepi

8. Terapèutica i Sacrifici

• Al dia següent els asclepíades li donaven les plantes remeieres indicades i la prescripció

• El malalt feia un sacrifici a l’altar (sovint galls)

• Es comprometia a portar un ex-vot si es guaria

Altar d’Asclepi. Pèrgam.

Cos Museu d’Èfes

Ara o pica d’ablucions. Empúries

Ex-vots

Euphanes, un noi d’Epidauros. Patia de mal de pedra i se’n va anar a dormir al temple. El déu, dret davant seu, el va mirar i li va preguntar: “Què em donaràs si et guareixo?” “Deu monedes”, li va contestar. El déu li va somriure i li va dir que el curaria. Quan es va fer de dia va anar- se’n sa.

(Edelstein, 1945, estela 1-8)

Cleinatas de Tebes tenia polls. Va venir al temple amb molts polls al cos, va dormir al temple i va tenir una visió. Va sentir com el déu el despertava i el feia llevar, tot nu, i amb un raspall li va treure els polls del cos. Se’n va anar guarit.

(Edelstein, 1945, estela 11-28)

L’estàtua del déu d’Empúries

Cisterna on es va trobar Temple M Rèplica de l’estàtua part de l’escultura del déu

• El 1909, es descobreix una gran estàtua d’un déu, fragmentada

• Els cos i els braços en el templet M

• El bust en una cisterna al davant del templet M

• El déu s’identificà amb Asclepi (Raimon Casellas) o amb Serapis (Botet i Sisó)

• Predomina la primera interpretació que no es posa en dubte durant un segle

• Recentment es torna a qüestionar la possible identitat del déu

Impacte social i cultural de l’Asclepi

El descobriment influencia força el moviment noucentista català i aviat s’en fa un símbol.

- Però ¿com ho sabeu qu’es Esculapi?...

¿Voleu dir que no es sant Pere, avans de ser sant?

Picarol Esquella de la Torratxa

(1909, núm. 1612).

La restauració ha evidenciat que l’escultura va ser feta amb dos tipus de marbre

•

Marbre del Mont Pentèlic (a 7 Km. d’Atenes), opac i idoni per treballar els plecs dels vestits

Marbre de l’illa de Paros, idoni per donar transparencia i facilitat per treballar, adient per esculpir les parts carnoses

La restauració 2007

Afrodita? Hygia? Apol·lo? Harpòcrates?

Harpòcrates. Iseu alexandrí de Ras-el-Soda.

Els peus amb

sandàlies femenines trobats en el

temple M podrien correspondre a una

deessa: Isis? Hígia?

Urpa de gos (Cèrber? O una pota de tron o d’altar?)

Cornucòpia?

Teatre de Priene Teatre Pèrgam Teatre d’Èfes

Relleu d’una esfinx o d’un griu,

motiu hel·lenístic freqüent

Altar del teatre . Milet

Temple d’Apol·lo. Dídima.Temple M. Empúries.

Identificació del personatge

1. Asclepi o Esculapi

2. Serapis

3. Agathós Dáimon

1ª Hipòtesi: Asclepi (Ἀσκληπιός)

• Teoria hegemònica fins ara (s.XX)

• Asclepi, el déu de la Medicina

• Nombrosos temples d’Asclepi ben coneguts (Cos, Pèrgam, Epidaure, Illa Tiberina a Roma)

El mite d’Asclepi

Fill d’Apol·ló i Corònide de Tessàlia

Apol·ló mata a Corònide per ser-li infidel

Després de morta extreu el fill, Asclepi

• El centaure Quiró, a Creta, li ensenya l’art de la Medicina

• Ilíada: amb Macaó i Podaliri

• Usa l’art per ajudar als homes

• Déu de la Medicina

• Zeus, el fulmina per atrevir-se a ressucitar un mortal

Kunsthistorisches Museum. Viena

Asclepi d’Epidaure

(Museu Nac. d’Atenes)

Esculapi d’Illa Tiberina(Roma)

Cos Mèrida

Br. Museum

Ostia

Asclepi

Musei Vaticani. (Roma) Glyptothek (Copenhague) Louvre (Paris)

Hígia Asclepi

Museu Arqueològic d’Èfes

Díptic romà d’ivori amb Asclepi i Hígia (400-430 dC) Museum Merseyside Liverpool

Delos Empúries

2ª Hipòtesi: Serapis.

[ISIDI SERA]PI . AEDEM[SIMULACR]A . PORTICVS[NVMAS . N]VMENI . F(ilius)[ALEXANDRI]NVS[DEVOT]VS FACIV[NDVM CVR(auit)]

[ΕΙΣΙΔΙ Σ]ΑΡΑΠΙ[ΝΑΟΝ ΞΟ]ΑΝΑ[ΣΤΟ]ΑΝ ΝΟΥΜΑΣ [ΝΟΥΜΕ]ΝΙΟΥ ΑΛΕ[ΞΑΝ]ΔΡΕΥΣ [ΕΥΣ]ΕΒΕΣ ΕΠΟΕΙ

“A Isis i Serapis, Numas, fill de Numeni d’Alexandria, ha fet construir a Serapis el temple, les imatges de culte i pòrtics”

Les conquestes d’Alexandre Magne, transformaren el món

Cereals

Resurrecció

Déu ctònic

Rei

JutgeOSIRIS

Ptolomeu I Soter (306-282 a.C.)

• Un dels generals d’Alexandre, Ptolomeu, és el nou faraó

• Vol integrar els seus súbdits (grecs i egipcis) en una cultura comú

Qui era Serapis (Σέραπις)?

Serapis Museo Pio-Clementino, Vaticano.

• Somni de Ptolomeu Soter: estàtua de Sínope

• Timoteu d’Eleusis i Manetó • Serapeum (Ptolomeu III Evergetes) • Culte a Delos el 280 aC (Apoloni)• Propagació a Roma. Persecucions.• Temple de Cal·lígula (s.I dC)• Serapeum Caracal·la (Sincretisme

amb Mithra?)

Agathós Daimon

Zeus-HadesOsiris - Apis

Tradició grega

Déu del cel i del infernFertilitat i agricultura (Persefone)

Ordenador del cosmos

Tradició mediterrània

Déu fundacional d’AlexandriaDemon benèfic

Tradició egípcia

Déu ctònic i soteriològicFertilitat i agricultura

ResurreccióMonarquia divina

Serapis Σέραπις

Zeus

Agathós Daimon

Hades

Osiris

Demèter

Dionís

Esculapi

Hèlios

Hades

Atributs de Serapis (model de Briaxis)

• Coronat per un Kàlathos (cistell, al·lusiu als cereals i a la resurrecció)

• Sovint, 5 rínxols sobre el front

• Seu en un tron

• Porta un ceptre

• S’acompanya del gos tricèfal Cèrber (com a déu ctònic)

Serapis (Museu de Londres)

Universal

Salutífer

Canviador del destí

Soteriològic

Staatlische Museum Ägyptischer Kunst.

München

Lucerna amb Serapis. Efes 100-150 aC (British Museum,

Londres)

Estatueta de Serapis de

Begram (Afganistan)

Estàtua d’Empúries:

Una ranura per a un kàlathos?

Henoteísme i universalitat

EIS ZEUS (SERAPIS) MITHRA HELIOS KOSMOCRATOR ANEIKÉTOS

Gran Zeus Serapis, salvador, donador de salut, benefactor, déu del cosmos, invencible Mitra

ZEUS HELIOS MEGAS SARAPIS SOTÉR PLOUTODOTÉS EPÉKOOS EVERGETES.. ANEIKÉTOS MITHRAS

L’Únic Zeus (Serapis) Mitra Helios, salvador, amo del món, invicte

Inscripcions a les Termes de Caracal·la

Associacions del culte a Serapis

Serapis – Isis – Anubis (Cèrber)

Serapis – Isis – Harpòcrates

Atributs d’Isis hel·lenitzada:

• Corona i vel

• Sistre

• Nus isíac

• Hydra d’aigua purificant

• Sandàlies

• El culte de Serapis s’associa al d’Isis, hel·lenitzada

• Isis, principi femení i mare universal

• Extensió del culte al s. II (misteris d’Isis)

• Els sacerdots d’Isis anaven amb el cap rapat i vestits de blanc

Serapis i Isis

Temple d’Isis. Philaes.

Harpòcrates

Representació d’Horus nen (fill d’Isis): Aspecte infantil Es xucla el dit, Trena lateral Doble corona Pot portar serps i escorpins

Serapeum. Pèrgam.

3ª Hipòtesi: Agathós daimon

Agathos daimon

Geni benefactor, de bona fortuna

Mite fundador d’Alexandria

Iconogràficament, serp amb cap de gall

Serapis (al frontó)Agathos demon i pinya

Estela bilingüe (grec-llatí) de Bona Fortuna – Bon geni (pro victoria dono)

Museu de Lepcis Magna(s. III d.C.)

Seient amb potes de lleó i serp. Pèrgam.

Columna serpentina (Istambul)

Museu d’Èfes

ASCLEPI (ESCULAPI)

R. Casellas (1911) P. Paris (1911-1913) EsculapiE. Albertini (1913) EsculapiS. Reinach (1913/24)R. Carpentier (1925)A. Philadelpheus (1925)P. Bosch Gimpera (1932/35)A. García Bellido (1936/48)M. Almagro, E.Kukhan (1958)G. Heiderich (1966)B. Holtzmann (1984)I. Rodà (1985)E. Sanmartí, J. Barberà (1987)I. Rodà (1992)J. Ruiz de Arbulo, R. Mar (1993)

AGATHOS DAIMON / SERAPIS

S.F. Schröder (1996) Agathos Daimon o Serapis

S.F. Schröder (1998/2001) Agathos Daimon o Serapis

I. Rodà (2004) Asclepi-SerapisJ. Ruiz de Arbulo (2004) Serapis

Encaix pel Kalathos

Rínxols

Tors nu Tradició

Hi manca el bastó amb la serp

Urpa (Cèrber?)

Peus d’una deessa (Isis?)

Datació

(s.IV-II aC?)

Làpida amb inscripció

La serp és una escultura apart

Fòrum Món Grec Fòrum ROMA