escultura cinquecento

Art delArt del Renaixement Renaixement

ESCULTURAESCULTURACINQUECENTOCINQUECENTO

EsculturaEsculturaCinquecentCinquecent

Pietat Rondanini (Milà, 1554-1564)Pietat Rondanini (Milà, 1554-1564)Miquel Àngel BuonarrotiMiquel Àngel Buonarroti

(1475-1564)(1475-1564)

A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques i, fins i tot, assistiren al seu descobriment clàssiques i, fins i tot, assistiren al seu descobriment (Apol·lo de Belvedere, Laocoont...).(Apol·lo de Belvedere, Laocoont...).

Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultors cerquen el classicisme i la monumentalitat.escultors cerquen el classicisme i la monumentalitat.

El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i el conseqüent interès a mostrar la bellesa del cos humà hi el conseqüent interès a mostrar la bellesa del cos humà hi contribuïren.contribuïren.

A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va adquirint major força expressiva, la qual cosa és adquirint major força expressiva, la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels moviments manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels moviments i les postures, que pretenien reflectir la potència de les i les postures, que pretenien reflectir la potència de les passions humanes, per exemple, amb el recargolament passions humanes, per exemple, amb el recargolament helicoïdal de la figura humana (figura serpentinata).helicoïdal de la figura humana (figura serpentinata).

Característiques Característiques Escultura CinquecentoEscultura Cinquecento

ESCULTURAESCULTURACINQUECENTOCINQUECENTO

El déu Bacus El déu Bacus i un petit sàtiri un petit sàtir

Captiu empresonat en el Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67 m)bloc de marbre (2’67 m)

Cinquecento: Segle XVICinquecento: Segle XVI ArquitecturaArquitectura

BramanteBramante Miquel ÀngelMiquel Àngel PalladioPalladio

EsculturaEscultura Miquel ÀngelMiquel Àngel: David (: David (Fitxa 76Fitxa 76) i ) i

Sepulcre de Juli II (Sepulcre de Juli II (Fitxa 77Fitxa 77)) Giambologna: El rapte de les Giambologna: El rapte de les

Sabines (Sabines (Fitxa 78Fitxa 78)) PinturaPintura

Florència-RomaFlorència-Roma Leonardo da VinciLeonardo da Vinci Miquel ÀngelMiquel Àngel Rafael SanzioRafael Sanzio

VenèciaVenècia GiorgioneGiorgione TiciàTicià TintorettoTintoretto VeronèsVeronès

Michelangelo Buonarrotti (1475-Michelangelo Buonarrotti (1475-1564)1564) Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a

Caprese, prop de Florència, en 1575.Caprese, prop de Florència, en 1575.

Als tretze anys va entrar com aprenent en el tallerAls tretze anys va entrar com aprenent en el tallerdel pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanariadel pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanariaa Llorenç el Magnífic.a Llorenç el Magnífic.

El 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç deEl 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç deMèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va Mèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va estudiar les estàtues antigues i es va veure influït estudiar les estàtues antigues i es va veure influït pels humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant pels humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant una gran mestria amb el marbre i bronze. una gran mestria amb el marbre i bronze.

Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la influència de l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran influència de l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran interès per interès per l’anatomia en les seves composicions.l’anatomia en les seves composicions.

Les primeres obres (ETAPA CLÀSSICA) reflecteixen la grandiositat i Les primeres obres (ETAPA CLÀSSICA) reflecteixen la grandiositat i idealització de les figures, de clara influència grecoromana:idealització de les figures, de clara influència grecoromana: La Pietat del Vaticà La Pietat del Vaticà (1498-1500)(1498-1500) El David (1501-1504)El David (1501-1504)

Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa.Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa.

MIQUEL ÀNGEL(1475-1564)

MICHELANGELO“Un geni”

EVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGELEVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGEL

JOVENTUT(CLASSICISTA)

MADURESA(TRANSICIÓ

I DOMINI)

VELLESA(MANIERISME)

• Grandiositat d’unes figures de faccions perfectes.

•Gesticulació de faccions que denoten força interna, ànima apasionada, lluny de l’estil amable del Quattrocento: “Terribilita” ho denominaren els seus contemporanis.

• Cossos nus dotats de gran tensió vital i dinamisme contingut, que Miquel Àngel sap expressar en actituds molt variades (musculatura acusada i aconseguida, venes a flor de pell i sang que sembla circular per elles, denota llargs anys d’estudi de l’anatomia).

• Els seus models d’inspiració són Jacopo della Quercia, Donatello i l’art Hel·lenístic (sobretot el Laocoont).

•Darrera etapa caracteritzada per la diversitat de formes (Manierisme).

CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA MICHELANGELOCARACTERÍSTIQUES ESCULTURA MICHELANGELO

EsculturaEsculturaMiquel ÀngelMiquel Àngel

La Pietat La Pietat DavidDavid ( (Fitxa 76Fitxa 76)) MoisèsMoisès

MICHELANGELOMICHELANGELO

(1475-1564)(1475-1564)

Verge de l’escala (1490-92)Verge de l’escala (1490-92)

Casa Buonarroti, FlorènciaCasa Buonarroti, Florència

PRIMERA ÈPOCAPRIMERA ÈPOCAEN ROMA EN ROMA

(1491-1505)(1491-1505) • En les obres de joventut es En les obres de joventut es denota la inspiració clàssica i la denota la inspiració clàssica i la influència de Donatello i de influència de Donatello i de Ghiberti, a la vegada que, en Ghiberti, a la vegada que, en elles, ja mostra el seu caràcter elles, ja mostra el seu caràcter impetuós i la recerca de la impetuós i la recerca de la bellesa ideal. La Verge està de bellesa ideal. La Verge està de perfil i la forma de caure la roba perfil i la forma de caure la roba s’assembla als draps mullats de s’assembla als draps mullats de Fídies. Destaca l’escalonament Fídies. Destaca l’escalonament de les figures i les amples de les figures i les amples espatlles del nin.espatlles del nin.

Miquel Àngel (1475-1564) (1475-1564) Combat dels centaures i lapites (1490-1494) Combat dels centaures i lapites (1490-1494)

Casa Buonarroti, FlorènciaCasa Buonarroti, Florència

• Relleu amb marbre Relleu amb marbre blanc de carrara.blanc de carrara.

• Entrellaçament de Entrellaçament de les figures les figures harmoniosament, harmoniosament, disposades en tensió disposades en tensió física.física.

• Estudi de solucions Estudi de solucions innovadores dels nus innovadores dels nus en moviment.en moviment.

Michelangelo (1475-1564) Michelangelo (1475-1564) El déu Bacus i un petit sàtirEl déu Bacus i un petit sàtir

(1496-98, 203 cm)(1496-98, 203 cm)Bargello (Florència)Bargello (Florència)

• SIMBOLOGIA:SIMBOLOGIA:

• Sàtir: instint irracional.Sàtir: instint irracional.

• Raïm: sensualitat i vida. Raïm: sensualitat i vida.

• Pell de lleó: mort o Pell de lleó: mort o decadència.decadència.

Michelangelo Michelangelo (1475-1564) (1475-1564)

La Pietat La Pietat del Vaticàdel Vaticà

(1498-1499, (1498-1499, marbre blanc)marbre blanc)

Michelangelo Michelangelo tenia 25 anys. tenia 25 anys. Bell conjunt Bell conjunt escultòric de escultòric de tema gòtic i tema gòtic i mides al natural.mides al natural.

El tema de la El tema de la mort és tractat mort és tractat de mode patètic de mode patètic i intens, però i intens, però corpori i corpori i espiritual alhora.espiritual alhora.

Existeix un Existeix un vincle vincle d’immediata d’immediata continuïtat entre continuïtat entre mare i fill. mare i fill.

En forma d’estructura En forma d’estructura piramidal, el conjunt piramidal, el conjunt mostra Jesucrist mort, mostra Jesucrist mort, pesant, jacent sense pesant, jacent sense cap patiment sobre els cap patiment sobre els genolls de la Mare de genolls de la Mare de Déu, bella i eternament Déu, bella i eternament jove.jove.

Única obra que va Única obra que va signar, se’n sentia signar, se’n sentia orgullós (sobre la banda orgullós (sobre la banda que travessa el cos de que travessa el cos de Maria).Maria).

Michelangelo (1475-1564)Michelangelo (1475-1564) La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc)La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc)

Michelangelo (1475-1564) Michelangelo (1475-1564) La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc)La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc)

Acabada el 1499, Acabada el 1499, representa la representa la culminació del culminació del Quattrocento.Quattrocento.

La perfecció extrema, La perfecció extrema, en l’acabat de les dues en l’acabat de les dues figures, mostra que figures, mostra que Buonarroti té un Buonarroti té un coneixement profund coneixement profund de l’anatomia, i que de l’anatomia, i que domina el tractament domina el tractament de la caiguda de les de la caiguda de les robes, però sobretot, robes, però sobretot, que és capaç de que és capaç de representar un home representar un home adult mort sobre les adult mort sobre les faldes de la seva mare, faldes de la seva mare, formant una formant una composició piramidal, a composició piramidal, a més, de l’aplicació més, de l’aplicació formal de la teoria formal de la teoria neoplatònica: la bellesa neoplatònica: la bellesa del cos és el reflex de del cos és el reflex de la de l’esperit.la de l’esperit.

La figura de la Mare de Déu, lluny de manifestar la La figura de la Mare de Déu, lluny de manifestar la mare dolguda, reflecteix la idea universal de la mare dolguda, reflecteix la idea universal de la virginitat i el concepte de bellesa suprema.virginitat i el concepte de bellesa suprema.

Michelangelo (1475-Michelangelo (1475-1564) 1564)

La Pietat del Vaticà La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre (1498-1499, marbre

blanc)blanc)

Sorpren la joventut de Sorpren la joventut de Maria, representada Maria, representada com una jove Verge, com una jove Verge, sense edat sense edat determinada, cisellada determinada, cisellada de forma exquisida amb de forma exquisida amb formes magníficament formes magníficament polides.polides.

Bellesa………………………………………..SilenciBellesa………………………………………..Silenci

Mà inert de Crist

Banda del pit de la Mare de DéuBanda del pit de la Mare de Déu(signatura)(signatura)

Característiques de la composició:

• Ondulació (Maria) i línia quebrada cos Jesús).

• Clarobscurs en els plecs.

• Levitud del pes (cos inert) i consistència roba.

• Eixos dels caps (angle).

• Gest expressiu de la mà de la Verge (acceptació voluntat de Déu) i braç, que penja inert, de Crist.

• Certa influència de Leonardo en la forma triangular i en el rostre de la Verge.

Miquel Àngel (1475-1564) Miquel Àngel (1475-1564) La Verge amb el Nin de Bruges La Verge amb el Nin de Bruges

((1503-1504)1503-1504)Nôtre-Dame de Bruges, BèlgicaNôtre-Dame de Bruges, Bèlgica

• L’escultura és més profunda que L’escultura és més profunda que ampla perquè ha treballat el ampla perquè ha treballat el marbre, per primera vegada, a marbre, per primera vegada, a partir de la seva part estreta. partir de la seva part estreta.

• Modelat més simplificat que la Modelat més simplificat que la Pietat del Vaticà (no tants de Pietat del Vaticà (no tants de plecs, ni clarobscurs).plecs, ni clarobscurs).

• Dencens suau del nin Jesús, Dencens suau del nin Jesús, que comença el camí que el durà que comença el camí que el durà a morir pels homes.a morir pels homes.

Miquel Àngel (1475-1564) Miquel Àngel (1475-1564)

La Verge amb el La Verge amb el Nin de Bruges Nin de Bruges ((1503-1504)

SEGON ÈPOCA: RETORN SEGON ÈPOCA: RETORN A FLORÈNCIA (1501)A FLORÈNCIA (1501)

Madona amb el nin: Tondo PittiMadona amb el nin: Tondo Pitti

Tondo DoniTondo Doni

• DAVID (1501-1504)

Michelangelo (1475-Michelangelo (1475-1564)1564)

Tondo Pitti (1504-1505)Tondo Pitti (1504-1505)Bargello, FirenzeBargello, Firenze

• Verge en posició Verge en posició frontal asseguda frontal asseguda sobre un cub, sobre un cub, mostra un serafí mostra un serafí esculpit en la esculpit en la front (capacitat front (capacitat de predir el de predir el futur).futur).

Sibil·la Dèlfica

Madona del Tondo PittiMadona del Tondo Pitti

EsculturaEsculturaMiquel ÀngelMiquel Àngel

DavidDavid ( (FITXA 76FITXA 76))

David (1501-1504)David (1501-1504)Acadèmia de FlorènciaAcadèmia de Florència

Miquel Àngel (1475-1564) Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504)David (1501-1504)

Acadèmia de FlorènciaAcadèmia de Florència

La Pietat del Vaticà va ser l’obra La Pietat del Vaticà va ser l’obra que el va consagrar com a escultor. que el va consagrar com a escultor. Quan va tornar a Florència, l’any Quan va tornar a Florència, l’any 1501, el govern de la ciutat li va 1501, el govern de la ciutat li va encarregar el monumental David, encarregar el monumental David, que el convertí en l’artista favorit que el convertí en l’artista favorit dels florentins.dels florentins.

Les dimensions de l’estàtua (4,10 Les dimensions de l’estàtua (4,10 metres) venen determinades per la metres) venen determinades per la ubicació prevista, inicialment: ubicació prevista, inicialment: damunt d’una de les pilastres de damunt d’una de les pilastres de l’àbsis de la catedral de Florència, l’àbsis de la catedral de Florència, a 20 metres d’altura; per tant els a 20 metres d’altura; per tant els detalls no es podrien veure i, a detalls no es podrien veure i, a més, per això el cap sembla una més, per això el cap sembla una mica desproporcionat amb la resta mica desproporcionat amb la resta del cos.del cos.

Piazza della Signoria (Florència): Palazzo della SignoriaPiazza della Signoria (Florència): Palazzo della Signoria

La seva ubicació definitiva va La seva ubicació definitiva va ser la Plaça de la Signoria ser la Plaça de la Signoria davant el Palau Vecchio (Palau davant el Palau Vecchio (Palau Vell),Vell), sobre un gran pedestal sobre un gran pedestal (on avui hi ha una reproducció, (on avui hi ha una reproducció, ja que l’autèntica està a la ja que l’autèntica està a la Galeria de l’Acadèmia), passant Galeria de l’Acadèmia), passant a ser el símbol de la ciutat de a ser el símbol de la ciutat de Florència. El 4 de maig de 1504 Florència. El 4 de maig de 1504 el gegant va ser traslladat des el gegant va ser traslladat des del taller de l’artista.del taller de l’artista.

Còpia del David, a la Piazza della Signoria, antic

emplaçament de l’original, des de 1504 fins 1910 (l’altra còpia

al mirador).

Miquel Àngel Miquel Àngel (1475-1564) (1475-1564)

David (1501-1504)David (1501-1504)Acadèmica de FlorènciaAcadèmica de Florència

Home jove en actitud de Home jove en actitud de marxa: braç dret cau recte i la marxa: braç dret cau recte i la mà sobre la cuixa que agafa la mà sobre la cuixa que agafa la pedra, la esquerra subjecta pedra, la esquerra subjecta l’extrem d’una fona que l’extrem d’una fona que s’esmuny per l’espatlla. s’esmuny per l’espatlla.

L’estàtua s’aguanta en un sol L’estàtua s’aguanta en un sol peu, adquirint un aire peu, adquirint un aire d’inestabilitat o movilitat.d’inestabilitat o movilitat.

El braç (en angle) i la cama El braç (en angle) i la cama esquerra estan en una posició esquerra estan en una posició avançada (kouroi grecs).avançada (kouroi grecs).

Frontalitat, però, aparent per el Frontalitat, però, aparent per el lleu gir del cap.lleu gir del cap.

• És encara una obra de És encara una obra de joventut, però mostra ja tota joventut, però mostra ja tota la perfecció anatòmica de la la perfecció anatòmica de la musculatura i l’energia musculatura i l’energia gestual, que caracteritza gestual, que caracteritza tota la seva obra de tota la seva obra de maduresa.maduresa.

• Malgrat l’aparent repós: Malgrat l’aparent repós: el cos està en tensió, hi ha el cos està en tensió, hi ha una intensa vida interior sota una intensa vida interior sota la pell, els músculs contrets, la pell, els músculs contrets, les venes per on circula la les venes per on circula la sang, la figura sembla sang, la figura sembla respirar, l’expressió forta, respirar, l’expressió forta, dramàtica. Rostre que ja dramàtica. Rostre que ja avança els futurs Moisès o avança els futurs Moisès o els esclaus…els esclaus…

• Rostre d’expressió concentrada, de clara energia en repós.

• Concentració en vistes a executar una acció. No representa l’acció, sinó l’impuls moral, la tensió interna que precedeix l’acte.

El gest decidit i El gest decidit i agressiu, la mirada agressiu, la mirada penetrant i violenta penetrant i violenta (la famosa (la famosa ““terribilità”terribilità” de de diverses obres de diverses obres de Miquel Àngel), Miquel Àngel), gràcies al profund gràcies al profund forat fet amb el forat fet amb el trepant a les trepant a les pupil·les, i a les pupil·les, i a les arrugues del front.arrugues del front.

• El rostre i el coll El rostre i el coll es giren cap a un es giren cap a un

costat, en direcció a costat, en direcció a l’enemic.l’enemic.

• Detall de la seva fona, Detall de la seva fona, semioculta per la mà. En semioculta per la mà. En contraposició al jove pastor contraposició al jove pastor andrògin de Donatello, aquest andrògin de Donatello, aquest jove apareix desafiador, mostrant jove apareix desafiador, mostrant la plenitud del seu cos; lluny del la plenitud del seu cos; lluny del tipus tradicional de David, quasi tipus tradicional de David, quasi infantil i delicat, Miquel Àngel ha infantil i delicat, Miquel Àngel ha convertit el seu David en un convertit el seu David en un gegant de casi 5 metres, gegant de casi 5 metres, protector de la ciutat de protector de la ciutat de Florència.Florència.

• Detall de la mà, amb les Detall de la mà, amb les venes i els tendons venes i els tendons marcats, i d’un dels peus.marcats, i d’un dels peus.

Detall de la mà amb la pedra.Detall de la mà amb la pedra.

Revers de la mà amb la pedra.Revers de la mà amb la pedra.

Miquel Àngel (1475-1564) Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504)David (1501-1504)

Acadèmica de FlorènciaAcadèmica de Florència

• El Geni de Miquel Àngel ha tret profit d’un El Geni de Miquel Àngel ha tret profit d’un bloc que marbre que, per les seves bloc que marbre que, per les seves proporcions (alt i estret), condicionava la proporcions (alt i estret), condicionava la libertad de composició de l’artista (40 anys libertad de composició de l’artista (40 anys abans ho va intentar Agostino di Duccio). abans ho va intentar Agostino di Duccio).

•Li dóna grandiositat monumental i una Li dóna grandiositat monumental i una tensió interna a la figura, dotant-la de gran tensió interna a la figura, dotant-la de gran dignitat i robustesa. Obra colosal de l’etapa dignitat i robustesa. Obra colosal de l’etapa de joventut, res semblant s’havia esculpit de joventut, res semblant s’havia esculpit fins aleshores. fins aleshores.

• El David recorda els atletes de El David recorda els atletes de l’estatuària grega i els cossos rotunds de l’estatuària grega i els cossos rotunds de Fídies. Fídies.

• Obra queObra que barreja la bellesa idealitzada barreja la bellesa idealitzada (cada cop més oblidada) i la fervent (cada cop més oblidada) i la fervent capacitat expressiva que pren impuls, en les capacitat expressiva que pren impuls, en les obres que realitza l’autor, a partir d’aquest obres que realitza l’autor, a partir d’aquest moment.moment.

•Síntesi dels ideals del Renaixement florentí, s’aparta del Síntesi dels ideals del Renaixement florentí, s’aparta del classicisme a favor de l’expressivitat. És un allunyament dels cànons classicisme a favor de l’expressivitat. És un allunyament dels cànons clàssics en mostrar la tragèdia interior del David i dotar-lo de clàssics en mostrar la tragèdia interior del David i dotar-lo de “terribilita”, és una de les més clares vulneracions de la normativa “terribilita”, és una de les més clares vulneracions de la normativa clàssica, en un moment en què Leonardo abogava per l’estil únic. clàssica, en un moment en què Leonardo abogava per l’estil únic. Cosa que li dóna contemporaneïtat a Miquel Àngel.Cosa que li dóna contemporaneïtat a Miquel Àngel.

Les línies compositives del Les línies compositives del DoríforDorífor de de Policlet Policlet i del i del DavidDavid de de Miquel ÀngelMiquel Àngel

L’aspecte més rellevant i L’aspecte més rellevant i sorprenent del David és sorprenent del David és la gens dissimulada la gens dissimulada deformació de la figura, deformació de la figura, extraordinàriament extraordinàriament allargada i plana, allargada i plana, segurament per tal de segurament per tal de corregir el punt de vista corregir el punt de vista des d’abaix.des d’abaix.

Es respecten els cànons Es respecten els cànons de proporcions, però de proporcions, però sotmesos a procesos sotmesos a procesos deformants deformants ((AnamorfosisAnamorfosis).).

Preferia cisellar a partir Preferia cisellar a partir de la pedra, directament, de la pedra, directament, llevant el que sobrava.llevant el que sobrava.

Integració de l’Hèrcules Integració de l’Hèrcules pagà i el David cristià, pagà i el David cristià, no representa el pastor no representa el pastor

bíblic, sinó que va bíblic, sinó que va encarnar el guerrer, encarnar el guerrer, amb fortalesa i ira, amb fortalesa i ira,

símbol dels ideals de la símbol dels ideals de la república de Florència.república de Florència.

Miquel Àngel (1475-1564) Crist amb els símbols de la passió (1521)

Marbre (2’05 metres)Església de Santa Maria sopra Minerva,

TERCERA ÈPOCA: TERCERA ÈPOCA: ROMAROMA

Moisès Moisès

MAUSOLEU DE JULI II

• L’exemple més clar de “L’exemple més clar de “terribilitàterribilità” és la gran estàtua del profeta ” és la gran estàtua del profeta Moisès, figura central del mausoleu de Juli II, projecte colosal en el Moisès, figura central del mausoleu de Juli II, projecte colosal en el qual va treballar Miquel Àngel, de forma intermitent, durant 40 qual va treballar Miquel Àngel, de forma intermitent, durant 40 anys.anys.

• Del projecte inicial només en queden fragments, alguns Del projecte inicial només en queden fragments, alguns impressionants com les figures dels esclaus. Del mausoleu, que impressionants com les figures dels esclaus. Del mausoleu, que finalment es va instal·lar a l’església de San Pietro in Vincoli, només finalment es va instal·lar a l’església de San Pietro in Vincoli, només són de Miquel Àngel el Moisès, les figures de Raquel i Lia, i la traça són de Miquel Àngel el Moisès, les figures de Raquel i Lia, i la traça general del monument, a mena de retaule.general del monument, a mena de retaule.

Zona inferior del sepulcreZona inferior del sepulcre

Havia d’esser un gran Havia d’esser un gran monument de 40 estàtues monument de 40 estàtues amb fornícules i figures amb fornícules i figures que representassin les que representassin les Arts Liberals, la Pintura, Arts Liberals, la Pintura, l’Escultura, l’Arquitectura.l’Escultura, l’Arquitectura.

Al cim del monument Al cim del monument estaria la figura de Juli II.estaria la figura de Juli II.

PERÍODE DE MADURESA (1505-1534)PERÍODE DE MADURESA (1505-1534)Miquel Àngel (1475-1564)Miquel Àngel (1475-1564)

SEPULCRE DE JULI II SEPULCRE DE JULI II (reconstrucció de dos projectes (reconstrucció de dos projectes

diferents ideats per l’artista, feta pel diferents ideats per l’artista, feta pel Dr. C.L. Frommel)Dr. C.L. Frommel)

• Finalment sols va Finalment sols va esculpir per al sepulcre esculpir per al sepulcre definitiu les figures de definitiu les figures de Moisés, Lia i Raquel.Moisés, Lia i Raquel.

PERÍODE DE MADURESA PERÍODE DE MADURESA (1505-1534)(1505-1534)

Miquel Àngel (1475-1564)Miquel Àngel (1475-1564)

Maqueta d’un altre Maqueta d’un altre PROJECTE de la TOMBA PROJECTE de la TOMBA

DEL PAPA JULI IIDEL PAPA JULI II

Miquel Àngel (1475-Miquel Àngel (1475-1564)1564)

MAUSOLEU DE JULI II en MAUSOLEU DE JULI II en San Pedro in VincoliSan Pedro in Vincoli

(Tomba mural, adossada (Tomba mural, adossada al mur)al mur)

Etapa de transició:Etapa de transició: El Moisès (iniciat el 1515).El Moisès (iniciat el 1515). Esclaus.Esclaus. Panteó dels Mèdicis Panteó dels Mèdicis

(152O-1534).(152O-1534).

EL MOISÈSEL MOISÈS Constitueix una de les sis Constitueix una de les sis

estàtues que, en un principi, estàtues que, en un principi, formaven part del monument formaven part del monument funerari de Juli II.funerari de Juli II.

És el màxim exponent de la És el màxim exponent de la força expressiva o força expressiva o ““terribilità”terribilità” de Miquel de Miquel Àngel.Àngel.

Miquel Àngel (1475-1564) Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516)Moisès (1515-1516)

Tomba de Juli IITomba de Juli IISan Pietro in Vincoli, RomaSan Pietro in Vincoli, Roma

Després de rebre Moisés les Després de rebre Moisés les Taules de la Llei, va baixar de Taules de la Llei, va baixar de la muntanya Sinaí i es va la muntanya Sinaí i es va trobar que el poble hebreu trobar que el poble hebreu estava adorant un Déu pagà, estava adorant un Déu pagà, un jònec d'or. Ple de còlera, va un jònec d'or. Ple de còlera, va estavellar les Taules contra el estavellar les Taules contra el sòl. sòl.

El moment triat per Miquel El moment triat per Miquel Àngel és just l'anterior al Àngel és just l'anterior al trencament de les Taules, que trencament de les Taules, que apareixen en l'obra. És, per apareixen en l'obra. És, per tant, el moment de tant, el moment de màxima màxima tensiótensió..

Les dues banyetes Les dues banyetes representen la llum que representen la llum que il·luminava el seu rostre il·luminava el seu rostre després d'haver vist Yahvé. després d'haver vist Yahvé. Recurs emprat a l'Edat Mitjana Recurs emprat a l'Edat Mitjana per a representar els raigs de per a representar els raigs de llum que sortien de la seva llum que sortien de la seva cara (per exemple, en cara (per exemple, en Pou de Pou de MoisèsMoisès de Claus Sluter). de Claus Sluter).

És una obra És una obra tremendamenttremendament

expressiva: símbol de expressiva: símbol de l’indignitat, de la l’indignitat, de la violència refrenada, violència refrenada, de la ràbia contra les de la ràbia contra les roïneses i baixeses roïneses i baixeses dels éssers humans.dels éssers humans.

Escultura en posició Escultura en posició sedent, però el seu sedent, però el seu gest indica moviment gest indica moviment per la seva posició per la seva posició retorçuda i el gest retorçuda i el gest d'incorporació.d'incorporació.

El rostre del profeta El rostre del profeta reflecteix la seva força reflecteix la seva força de caràcter, tal com de caràcter, tal com està descrit al llibre de està descrit al llibre de l’Èxode (Capítol 24). l’Èxode (Capítol 24).

El gest de Moisès amb El gest de Moisès amb les celles arrufades i les celles arrufades i una mirada agressiva una mirada agressiva denota màxima tensió denota màxima tensió continguda.continguda.

El cap és prominent i El cap és prominent i està girat.està girat.

La seva expressió és La seva expressió és forta i dura. Torna forta i dura. Torna aparèixer la aparèixer la “terribilità”.“terribilità”.

Està inspirada, en certa Està inspirada, en certa manera, en el manera, en el LaocoontLaocoont, , estàtua hel·lenística estàtua hel·lenística descoberta el 1506.descoberta el 1506.

També es denoten També es denoten influències del influències del Sant Sant JoanJoan EvangelistaEvangelista de de Donatello.Donatello.

Igualment ens recorda Igualment ens recorda els seus propis profetes els seus propis profetes pintats a la Capella pintats a la Capella Sixtina. Fa 2’35 metres.Sixtina. Fa 2’35 metres.

LL’ immensa i ’ immensa i poblada barba poblada barba recorda les figures recorda les figures tardogòtiques, i tardogòtiques, i concretament el concretament el Moisès de Claus Moisès de Claus Sluter de la ciutat Sluter de la ciutat francesa de Dijon.francesa de Dijon.

Moisès Moisès (1515-1516)(1515-1516)

Miquel Àngel (1475-1564) Miquel Àngel (1475-1564) Figures religioses de Lia i Raquel (1545) a les fornículesFigures religioses de Lia i Raquel (1545) a les fornícules

Tomba de Juli II (acabades pels seus deixebles)Tomba de Juli II (acabades pels seus deixebles)San Pietro in Vincoli, Roma San Pietro in Vincoli, Roma

Miquel Àngel Miquel Àngel (1475-1564)Al·legoria Geni de la Victòria Al·legoria Geni de la Victòria

(Florència, Palazzo Vecchio, 1532-34)(Florència, Palazzo Vecchio, 1532-34)

Avui en dia se sap que Avui en dia se sap que també es tracta d’una de també es tracta d’una de les estàtues destinades a les estàtues destinades a la tomba de Juli II.la tomba de Juli II.

Es troba al Palau Vell de Es troba al Palau Vell de Florència.Florència.

ESCLAU REBELESCLAU REBEL

ESCLAU ESCLAU MORIBUNDO MORIBUNDO

• Al mateix Al mateix projecte realitzà projecte realitzà nombreses figures nombreses figures inacabades. Al inacabades. Al Museu del Museu del LouvreLouvre de París es de París es conserven una conserven una parella d’esclaus parella d’esclaus inacabats que inacabats que havien de formar havien de formar part del monument part del monument funerari de Juli II.funerari de Juli II.

Miquelangelo Miquelangelo (1475-1564)(1475-1564)

Esclau rebelEsclau rebel Esclau Esclau moribundmoribund

Constitueixen Constitueixen una esplèndida una esplèndida mostra per a mostra per a conèixer el conèixer el procés procés d’elaboració i d’elaboració i execució de les execució de les seves escultures, seves escultures, des del bloc des del bloc primari de primari de marbre.marbre.

Concebuts com Concebuts com a figures a figures atlètiques de atlètiques de proporcions proporcions robustes. robustes.

La tensió, la La tensió, la rebel·lia i el rebel·lia i el patiment, patiment, plasmats en els plasmats en els moviments moviments bruscos de bruscos de l’esclau rebel, l’esclau rebel, contrasten amb contrasten amb l’expressió serena l’expressió serena i apaivagada de i apaivagada de l’esclau que mor, l’esclau que mor, en actitud en actitud dorment.dorment.

Miquel ÀngelMiquel ÀngelEsclau moribund (1510-1513, 2’29 Esclau moribund (1510-1513, 2’29 m) m) Museu del LouvreMuseu del Louvre

Els Captius o Els Captius o “Esclaus”“Esclaus”

Esclau moribundEsclau moribund

Esclau o presoner Esclau o presoner Barbut (2’48 m)Barbut (2’48 m)

Esclau joveEsclau jove Captiu empresonat en Captiu empresonat en el bloc de marbre el bloc de marbre (2’67m)(2’67m)

Miquel Miquel ÀngelÀngel

Dues estàtues Dues estàtues inacabades inacabades

per al projecte per al projecte de SEPULCRE de SEPULCRE per a JULI II. per a JULI II.

L’L’ESCLAU ESCLAU REBELREBEL i el i el

PRESONER PRESONER BARBUTBARBUT. Un . Un

al Louvre, al Louvre, l’altre a l’altre a

l’Acadèmia de l’Acadèmia de Florència.Florència.

L’L’ESCLAU JOVEESCLAU JOVE de la de la Galeria de Galeria de l’Acadèmia de l’Acadèmia de FlorènciaFlorència és una altre és una altre estàtua inacabada estàtua inacabada que havia de formar que havia de formar part del SEPULCRE de part del SEPULCRE de JULI II.JULI II.

Dos esclaus més inacabats, que havien de Dos esclaus més inacabats, que havien de formar part de l’imponent monument formar part de l’imponent monument funerari del Papa: funerari del Papa: L’L’ESCLAU ATLANTESCLAU ATLANT (2’08m) i (2’08m) i L’L’ESCLAU QUE ES DESPERTAESCLAU QUE ES DESPERTA. . Contrast entre la part acabada i el bloc de Contrast entre la part acabada i el bloc de pedra del que sorgeix màgicament la pedra del que sorgeix màgicament la figura.figura.

Michelangelo BuonarrottiMichelangelo Buonarrotti

Esclau que es despertaEsclau que es despertaGaleria de l’Acadèmia de FlorènciaGaleria de l’Acadèmia de Florència

Miquelangelo (1475-1564)L’apòstol Sant Mateu (1530-1533)Galeria de l’Acadèmia de les Belles

Un projecte frustrat varen ser els dotze Un projecte frustrat varen ser els dotze apòstols que havia de fer per al cor de apòstols que havia de fer per al cor de la Catedral de Florència. la Catedral de Florència.

Sols va començar la figura de Sols va començar la figura de Sant Sant MateuMateu, que sembla voler escapar del , que sembla voler escapar del bloc de marbre on està tancat.bloc de marbre on està tancat.

Miquel Àngel sempre començava Miquel Àngel sempre començava esculpint el bloc de marbre per una sola esculpint el bloc de marbre per una sola cara, frontalment, com si es tractàs d’un cara, frontalment, com si es tractàs d’un baixrelleu . Llavors penetrava en baixrelleu . Llavors penetrava en profunditat, fins aconseguir una estàtua profunditat, fins aconseguir una estàtua d’embalum rodó.d’embalum rodó.

PANTEÓ DELS MÈDICI (CAPELLA MEDICEA, 1521-34)PANTEÓ DELS MÈDICI (CAPELLA MEDICEA, 1521-34)

QUARTA QUARTA ETAPA:FLORÈNCIAETAPA:FLORÈNCIA

(període de maduresa)(període de maduresa)

Lorenzo, Crepuscle i AuroraLorenzo, Crepuscle i AuroraGiuliano, Nit i DiaGiuliano, Nit i Dia

MIQUEL ÀNGEL En 1520 començà el projecte de la Capella funerària En 1520 començà el projecte de la Capella funerària

dels Mèdici, a La Sagristia Nova de l'església de dels Mèdici, a La Sagristia Nova de l'església de Sant Llorenç de Florència (gran influència del Sant Llorenç de Florència (gran influència del conjunt hel·lenístic del Laocoont)conjunt hel·lenístic del Laocoont).. Les tasques Les tasques

escultòriques iniciades en 1524 s’allarguen fins escultòriques iniciades en 1524 s’allarguen fins 1553. 1553.

MICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova o Capella funerària dels Mèdici

(1524) Església de Sant Llorenç de Florència

• Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al regne de l’esperit després de la mort.regne de l’esperit després de la mort.

• Les pilastres divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un Les pilastres divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un arquitrau a l’alçada de les impostes de l’arc, que culmina l’espai arquitrau a l’alçada de les impostes de l’arc, que culmina l’espai central de cada mur.central de cada mur.

• El tractament de les finestres i dels níxols, destinats a les El tractament de les finestres i dels níxols, destinats a les estàtues, trenquen amb l’ortodòxia clàssica (escultura).estàtues, trenquen amb l’ortodòxia clàssica (escultura).

MICHELANGELO (1475-1564)MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524)

Església de Sant Llorenç de Florència

Exterior i interior de la Cúpula, d’estil romà amb cassetons.

• Vista des de Vista des de l’exterior.l’exterior.

• Ocupa un espai Ocupa un espai simètric al de la simètric al de la Sagristia Vella de Sagristia Vella de Brunelleschi.Brunelleschi.

• És una construcció És una construcció cúbica coberta amb cúbica coberta amb cúpula de mitja esfera.cúpula de mitja esfera.

MICHELANGELO MICHELANGELO (1475-1564)(1475-1564)

Sagristia Nova

(Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç,

Florència

Vista general desVista general des de l’absisde l’absisSepulcres-retaule, disposició simètrica i estructura Sepulcres-retaule, disposició simètrica i estructura

piramidal.piramidal.

Giuliano, Nit i DiaGiuliano, Nit i Dia Lorenzo, Crepuscle i AuroraLorenzo, Crepuscle i Aurora

Tomba deTomba de Giuliano Giuliano dede Medici Medici amb la Nit i el Diaamb la Nit i el Dia

RetratRetrat de Giuliano: expressió de de Giuliano: expressió de l’actitud dinàmica (vida activa, segons l’actitud dinàmica (vida activa, segons

Panofsky)Panofsky)

Imatge idealitzada del difunt, amb Imatge idealitzada del difunt, amb al·legories al sarcòfag. Monedes símbol de al·legories al sarcòfag. Monedes símbol de

generositatgenerositat.

Tomba de Giuliano de MedicisTomba de Giuliano de MedicisAl·legories de la Nit i el Dia Al·legories de la Nit i el Dia

Tomba de Giuliano de MedicisTomba de Giuliano de MedicisAl·legoria de la NitAl·legoria de la Nit

Es veu una òliba, símbol de la Es veu una òliba, símbol de la nit, i una màscara, al·lusiva al nit, i una màscara, al·lusiva al

món equívoc dels somnis. Gran món equívoc dels somnis. Gran qualitat tàctil en les seves qualitat tàctil en les seves

formes eloqüents. formes eloqüents.

Tomba de Giuliano de MèdiciTomba de Giuliano de MèdiciAl·legoria del DiaAl·legoria del Dia

L’artista ha deixat el rostre aspre i imprecís. L’artista ha deixat el rostre aspre i imprecís. S’ha dit que, amb això, Miquel Àngel volia S’ha dit que, amb això, Miquel Àngel volia

traduir l’efecte cegador de la llum, sinònim a la traduir l’efecte cegador de la llum, sinònim a la vegada de la divinitat.vegada de la divinitat.

Tomba de Lorenzo Tomba de Lorenzo amb el amb el Crepuscle i l'AuroraCrepuscle i l'Aurora

Retrat de Lorenzo (marbre blanc, Retrat de Lorenzo (marbre blanc, 1519). Símbol de la vida 1519). Símbol de la vida

contemplativa, amb actitud contemplativa, amb actitud pensativa i relaxada (com el pensativa i relaxada (com el

Pensador de Rodin, 1880), la mà a Pensador de Rodin, 1880), la mà a la barbeta li cobreix la boca, el dit la barbeta li cobreix la boca, el dit

sobre el llavi invocant silenci. Colze sobre el llavi invocant silenci. Colze sobre cofre és signe d’avarícia. sobre cofre és signe d’avarícia.

Tomba de Lorenzo MèdiciTomba de Lorenzo MèdiciAl·legories del Crepuscle i l'AuroraAl·legories del Crepuscle i l'Aurora

Tomba de Lorenzo MèdiciTomba de Lorenzo MèdiciAl·legoria del Crepuscle (1524)Al·legoria del Crepuscle (1524)

IInspirada en les figures de les grans nspirada en les figures de les grans divinitats fluvials de l’art grec i romà. divinitats fluvials de l’art grec i romà. Estat de transició i incertesa (Dia/Nit) Estat de transició i incertesa (Dia/Nit)

Tomba de Lorenzo de MedicisTomba de Lorenzo de MedicisAl·legoria de l’AuroraAl·legoria de l’Aurora

Una de les imatges més sensuals de Una de les imatges més sensuals de tot el Renaixement. Una de les tot el Renaixement. Una de les

figures més acabades.figures més acabades.

AAUURROORRAA

• L’escala (1530), amb la introducció de la forma corba al tram central, avança les solucions dinàmiques del Barroc.

• Tal vegada sigui l’obra en què més clarament es manifesta el gust per les solucions personals i subjectives que caracteritzen el Manierisme.

Miquel Àngel (1475-1564)Miquel Àngel (1475-1564) a Florènciaa FlorènciaEscala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana Escala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana

(1530) San Lorenzo de Florència (1530) San Lorenzo de Florència

MichelangeloMichelangeloCap de Brutus (Cap de Brutus (aassassí de Juli Cesar)ssassí de Juli Cesar)

Museu Nacional del BargelloMuseu Nacional del Bargello ( (FlorènciaFlorència))

Michelangelo (1475-1564)Michelangelo (1475-1564) Cúpula de Sant Pere del Cúpula de Sant Pere del

VaticàVaticà Exterior i interior (baldaquí). Exterior i interior (baldaquí).

ETAPA FINALETAPA FINAL(vellesa)(vellesa)

Michelangelo. Període de vellesa (1534-Michelangelo. Període de vellesa (1534-1564).1564). Romp amb el classicisme renaixentista.Romp amb el classicisme renaixentista.

Les seves obres són de gran pessimisme dramàtic. Expressa la Les seves obres són de gran pessimisme dramàtic. Expressa la seva soledat i amargura i, al mateix temps, la seva crisi religiosa.seva soledat i amargura i, al mateix temps, la seva crisi religiosa.

El seu art es deslliga de la concepció d’harmonia i bellesa. Elimina El seu art es deslliga de la concepció d’harmonia i bellesa. Elimina els esquemes compositius. No hi ha res que contrarresti la els esquemes compositius. No hi ha res que contrarresti la verticalitat de les figures.verticalitat de les figures.

Opta per el “no acabat”. És ja un autor plenament manierista que Opta per el “no acabat”. És ja un autor plenament manierista que anuncia el Barroc.anuncia el Barroc.

Torna a temes d’altres períodes: “esclaus” i “Pietats”. Torna a temes d’altres períodes: “esclaus” i “Pietats”.

L’expressivitat dramàtica i el pessimisme tràgic s’aniran fent cada L’expressivitat dramàtica i el pessimisme tràgic s’aniran fent cada vegada més patents en la seva obra, mitjançant la distorsió de les vegada més patents en la seva obra, mitjançant la distorsió de les proporcions i l’accentuació dels gestos i les actituds sofrents de les proporcions i l’accentuació dels gestos i les actituds sofrents de les seves figures.seves figures.

Exemple: Exemple: PIETAT RONDANINI:PIETAT RONDANINI: Amb prou feines esbossada.Amb prou feines esbossada. Denota la més amarga de les expressions.Denota la més amarga de les expressions. Gran patetisme, el cos de Jesucrist es confon amb el de la Gran patetisme, el cos de Jesucrist es confon amb el de la

Verge.Verge. Manifesta la profunda crisi interna en la qual es va sumir Miquel Manifesta la profunda crisi interna en la qual es va sumir Miquel

Àngel, en els darrers anys de la seva vida.Àngel, en els darrers anys de la seva vida.

PIETAT RONDANINIPIETAT RONDANINI(1552-64)(1552-64)

Miquel Àngel Pietà Rondanini (1552-64)Pietà Rondanini (1552-64)

Pietà de Palestrina (1553-55)Pietà de Palestrina (1553-55)Pietà de Florència (1550)Pietà de Florència (1550)

Evolució del tema Evolució del tema de la PIETÀde la PIETÀ

1550-55

1554-1564

1553-55

Michelangelo Michelangelo La Pietà de la Catedral de La Pietà de la Catedral de

Florència (1550-55)Florència (1550-55)

El tema més freqüent El tema més freqüent d’aquesta darrera fase és el de d’aquesta darrera fase és el de La PietatLa Pietat, però són obres molt , però són obres molt distintes de l’anterior distintes de l’anterior Pietat del Pietat del VaticàVaticà..

La de Florència formada per La de Florència formada per

quatre figures. Miquel Àngel quatre figures. Miquel Àngel presta el seu rostre a Josep presta el seu rostre a Josep d’Arimatea (Nicodemus).d’Arimatea (Nicodemus).

L’artista s’incorpora al tema L’artista s’incorpora al tema com a expressió de com a expressió de compromís.compromís.

Miquel ÀngelMiquel ÀngelLa Pietat de Florència (1550-La Pietat de Florència (1550-

1555)1555)

L’artista atravessa un període de L’artista atravessa un període de crisi i obsessions religioses.crisi i obsessions religioses.

A l’esquerra de Jesús, la A l’esquerra de Jesús, la Verge Maria simbolitza la Verge Maria simbolitza la mort i, a la vegada, el mort i, a la vegada, el suprem alliberament de suprem alliberament de l’ànima.l’ànima.

A la dreta Maria Magdalena A la dreta Maria Magdalena (refeta per l’escultor (refeta per l’escultor Calcagni en el segle XVII) Calcagni en el segle XVII) representa la vida terrenal.representa la vida terrenal.

La Pietat del Duomo de Florència La Pietat del Duomo de Florència (1550-55)(1550-55)

Els quatre còssos es fonen uns Els quatre còssos es fonen uns amb els altres (juxtaposició amb els altres (juxtaposició disonant dels volums), i els seus disonant dels volums), i els seus sentiments també es compenetren sentiments també es compenetren íntimamament entre sí.íntimamament entre sí.

El grup va arribar mutilat a El grup va arribar mutilat a Florència el 1674. A Crist li falta la Florència el 1674. A Crist li falta la cama esquerra.cama esquerra.

MichelangeloMichelangeloLa Pietat de Florència La Pietat de Florència

(1550-55)(1550-55)

Es tracta d’una obra privada Es tracta d’una obra privada que ell volia destinar a la seva que ell volia destinar a la seva pròpia tomba.pròpia tomba.

Representa un moment Representa un moment d’angúnia i desesperació: La d’angúnia i desesperació: La Verge aguanta els cabells i el Verge aguanta els cabells i el cap de Jesús amb el seu rostre.cap de Jesús amb el seu rostre.

MichelangeloMichelangeloLa Pietat del Duomo La Pietat del Duomo

de Florència (1550-55)de Florència (1550-55)

MichelangeloMichelangeloPietat de Palestrina (1553-Pietat de Palestrina (1553-

55)55)Galeria de l’AcadèmiaGaleria de l’Acadèmia

•Aquí l’artista limita el grup a Aquí l’artista limita el grup a les dues dones que intenten les dues dones que intenten aguantar, elles soles, el cos aguantar, elles soles, el cos de Jesucrist, que està de Jesucrist, que està realitzat amb un gran realitzat amb un gran perfeccionisme anatòmic.perfeccionisme anatòmic.

•Miquel Àngel ha suprimit la Miquel Àngel ha suprimit la presència de Nicodemus (el presència de Nicodemus (el seu autorretrat).seu autorretrat).

La Pietat de Palestrina (1553-La Pietat de Palestrina (1553-55) de 55) de MichelangeloMichelangelo

Museu de l’Acadèmia de Museu de l’Acadèmia de FlorènciaFlorència

MichelangeloMichelangeloPietat Rondanini (1554-1564, 1’95 Pietat Rondanini (1554-1564, 1’95

metres) metres) Castell Sforza, MilàCastell Sforza, Milà

Aquí l’escultor Aquí l’escultor utilitza un bloc de utilitza un bloc de marbre estret, i marbre estret, i suprimeix la suprimeix la monumentalitat i monumentalitat i l’interés anatòmic, l’interés anatòmic, en benefici d’una en benefici d’una verticalitat quasi verticalitat quasi gòtica.gòtica.

El cos de la Verge es El cos de la Verge es fon amb el de Crist, fon amb el de Crist, en aquesta escultura en aquesta escultura inacabada. inacabada.

En la primera versió En la primera versió el rostre de la Verge el rostre de la Verge clamava al Cel, amb clamava al Cel, amb desesperació i dolor. desesperació i dolor. Miquel Àngel Miquel Àngel renunciarà a la idea renunciarà a la idea del contrast entre del contrast entre vius i morts.vius i morts.

Pietat Rondanini (1554-1564) Pietat Rondanini (1554-1564) MichelangeloMichelangelo

És la versió més suggerent i És la versió més suggerent i expressiva de totes les “Pietats”. La expressiva de totes les “Pietats”. La relació entre la mare i el fill és molt relació entre la mare i el fill és molt estreta i intensa. És d’un patetisme estreta i intensa. És d’un patetisme extrem.extrem.

Està inspirada en escultures Està inspirada en escultures antigues que representaven a una antigues que representaven a una mare, que intentava sostenir al seu mare, que intentava sostenir al seu fill, un soldat agonitzant.fill, un soldat agonitzant.

Pietat Rondanini (1555-1564) Pietat Rondanini (1555-1564) (Castell dels Sforza, Milà) (Castell dels Sforza, Milà)

MichelangeloMichelangelo

Aquí l’artista s’oblida de la forma, per Aquí l’artista s’oblida de la forma, per tal de centrar-se en una investigació i tal de centrar-se en una investigació i una preocupació purament interior i una preocupació purament interior i espiritual.espiritual.

És el pur descarnament de la És el pur descarnament de la matèria.matèria.

El vespre anterior a la seva mort, El vespre anterior a la seva mort, Miquel Àngel encara treballava en Miquel Àngel encara treballava en aquest grup.aquest grup.

MichelangeloMichelangeloPietat Rondanini (1554-64)Pietat Rondanini (1554-64)

Detalls dels rostres indefinits i fantasmagòrics de Crist i de sa mare.Detalls dels rostres indefinits i fantasmagòrics de Crist i de sa mare.

ESCULTORS MANIERISTES DEL CINQUECENTO ITALIÀ ESCULTORS MANIERISTES DEL CINQUECENTO ITALIÀ ECLIPSATS PEL GENI DE MICHELANGELOECLIPSATS PEL GENI DE MICHELANGELO

BENVENUTO CELLINI BENVENUTO CELLINI GIAMBOLOGNA GIAMBOLOGNA ANDREA SANSOVINOANDREA SANSOVINO LEO LEONI i el seu fill POMPEO LEONI LEO LEONI i el seu fill POMPEO LEONI

CARACTERÍSTIQUES MANIERISME:CARACTERÍSTIQUES MANIERISME: Oposició a la rigidesa de la norma clàssica.Oposició a la rigidesa de la norma clàssica. Major llibertat creativa (a la seva “maniera”).Major llibertat creativa (a la seva “maniera”). Lideratge màxim de Miquel Àngel.Lideratge màxim de Miquel Àngel. Provocació anticlàssica:Provocació anticlàssica:

Tensió front a l’equilibri.Tensió front a l’equilibri. Angoixa front a amplitud.Angoixa front a amplitud. Llum contrastada front a llum homogènia.Llum contrastada front a llum homogènia. Cromatisme intens front a les formes suaus.Cromatisme intens front a les formes suaus. Expressivitat front a idealisme.Expressivitat front a idealisme. Composicions asimètriques i irregulars.Composicions asimètriques i irregulars. Posicions forçades impossibles.Posicions forçades impossibles. Efecte sorpresa sobre l’espectador.Efecte sorpresa sobre l’espectador. Moviment front a estatisme, un recurs molt utilitzat és la Moviment front a estatisme, un recurs molt utilitzat és la

SERPENTINATASERPENTINATA: figura contorsionada de forma artificiosa amb una : figura contorsionada de forma artificiosa amb una sinuositat exagerada.sinuositat exagerada.

Encàrrec de Cosme de Mèdici. Encàrrec de Cosme de Mèdici. Presenta un jove Perseu de gran Presenta un jove Perseu de gran bellesa, que aguanta, amb la bellesa, que aguanta, amb la mà, el cap de la Medusa i amb mà, el cap de la Medusa i amb l’altra l’espasa, sota els peus el l’altra l’espasa, sota els peus el cos del monstre. Gran treball cos del monstre. Gran treball que donota la minuciositat de que donota la minuciositat de Cellini com orfebre i és una de Cellini com orfebre i és una de les obres mestres del les obres mestres del Manierisme.Manierisme.

Benvenuto CelliniBenvenuto CelliniL’heroi Perseu amb el cap tallatL’heroi Perseu amb el cap tallat

de la Medusa (1554) de la Medusa (1554) Loggia dei Lanzi o d’Orcagna.Loggia dei Lanzi o d’Orcagna.Plaça de la Signoria, FlorènciaPlaça de la Signoria, Florència

Benvenuto Cellini (1500-1571)Benvenuto Cellini (1500-1571)Perseu amb el cap de la Medusa (1554) Perseu amb el cap de la Medusa (1554) Loggia dei Lanzi, Palau de la Signoria, Loggia dei Lanzi, Palau de la Signoria,

FlorènciaFlorència

• Notable orfebre i Notable orfebre i escultor.escultor.

• Al·legoria del Al·legoria del triomf dels Mèdici.triomf dels Mèdici.

• Gran Gran virtuosisme: va virtuosisme: va fondre el grup fondre el grup d’una sola peça d’una sola peça amb la tècnica de la amb la tècnica de la cera perduda.cera perduda.

Benvenuto Cellini (1500-1571)El famos Saler de Francesc I de FrançaKunsthistorisches Museum de Viena

• Al·legoria mitològica d’or, argent i esmalt Al·legoria mitològica d’or, argent i esmalt concebuda com una font en petita escala.concebuda com una font en petita escala.

Benvenuto Cellini (1500-1571)Benvenuto Cellini (1500-1571)El déu MercuriEl déu Mercuri

Museu Nacional del Bargello Museu Nacional del Bargello FlorènciaFlorència

Benvenuto Cellini (1500-Benvenuto Cellini (1500-1571)1571)

Bust de Cosme de MèdiciBust de Cosme de MèdiciMuseu Nacional del Museu Nacional del Bargello FlorènciaBargello Florència

Giambologna (1529-Giambologna (1529-1608) 1608) D’origen D’origen

flamenc, el seu primitiu flamenc, el seu primitiu apelatiu era Jean de apelatiu era Jean de

Boulogne.Boulogne. És un altre És un altre important artista important artista

manierista de la segona manierista de la segona meitat del Cinquecento. meitat del Cinquecento.

Obres seves són:Obres seves són:

El rapte de les sabinesEl rapte de les sabines((FITXA 78FITXA 78))

Mercuri voladorMercuri volador

Giambologna (1529-1608)Giambologna (1529-1608) Mercuri volador Mercuri volador

Museu del Bargello de Florència Museu del Bargello de Florència (una de les seves obres més famoses)(una de les seves obres més famoses)

Bartolomeo Ammannati (1511-1592) i el seu deixeble Giambologna (1529-1608)Bartolomeo Ammannati (1511-1592) i el seu deixeble Giambologna (1529-1608)Font de Neptú, FlorènciaFont de Neptú, Florència

Estàtua eqüestre de Cosme I Estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici, Florènciade Mèdici, Florència

Giambologna (1529-1608Giambologna (1529-1608))

Estàtua eqüestre de Felip IIIEstàtua eqüestre de Felip IIIPlaça Major de Madrid Plaça Major de Madrid

(començada per ell i acabada per Pietro Tacca)(començada per ell i acabada per Pietro Tacca)

Giambologna (1529-1608)Giambologna (1529-1608)Hèrcules lluitant amb el Centaure Neso Hèrcules lluitant amb el Centaure Neso

Loggia d’Orcagna, FlorènciaLoggia d’Orcagna, Florència

Giambologna (1529-1608)Giambologna (1529-1608)El rapte de les Sabines (1582) El rapte de les Sabines (1582)

Loggia d’Orcagna, FlorènciaLoggia d’Orcagna, Florència

((FITXA 78FITXA 78))

Andrea Sansovino (1467-1529)Andrea Sansovino (1467-1529)Altar de l’Església del “Santo Spirito”. FlorènciaAltar de l’Església del “Santo Spirito”. Florència

Leo i Pompeo LeoniLeo i Pompeo LeoniPare i fills, italians, escultors manieristes del Cinquecento, arrelats a Pare i fills, italians, escultors manieristes del Cinquecento, arrelats a

l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II). Obres: Carles Vè amb la seva dona i les seves Carles V i de Felip II). Obres: Carles Vè amb la seva dona i les seves

germanes (Escorial); i L’emperador dominant el furor (Prado).germanes (Escorial); i L’emperador dominant el furor (Prado).

Pompeo LeoniPompeo LeoniFelip II (esquerre)Felip II (esquerre)

Sepulcre del rei (dreta)Sepulcre del rei (dreta)

Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i Maria de Portugal, tots en postura de Valois i Maria de Portugal, tots en postura

pregant.pregant.

Escultura Cinquecento: segle Escultura Cinquecento: segle XVIXVI

JEAN DE BOULOGNE GIAMBOLOGNA (Douai 1529 -

Florència 1608)

BENVENUTO CELLINI (Florència, 1500- Florència, 1571)

MIQUEL ÀNGEL BUONARROTIMIQUEL ÀNGEL BUONARROTIMICHELANGELO MICHELANGELO

(Caprese, 1475- Roma, 1564)(Caprese, 1475- Roma, 1564)

PINTURAPINTURACINQUECENTCINQUECENT

OO Comença …Comença …

escultura cinquecento

Education

7.3 escultura del cinquecento, miguel Ángel

cinquecento (s.xvi) escultura - espacio de arte ·...

escultura del cinquecento italià

arte renacimiento cinquecento escultura

tema 10º cinquecento y manierismo escultura

resumen de imÁgenes renacimiento cinquecento escultura

escultura del cinquecento . miguel Ángel

renacimiento: cinquecento. escultura

a escultura renacentista no cinquecento: a obra de miguel...

arquitectura y escultura de cinquecento

el renacimiento escultura del cinquecento

resumen de imÁgenes renacimiento cinquecento escultura...

3.3 cinquecento escultura mig - laboratorio de arte de...

cinquecento arquitectura

escultura del cinquecento. miguel Ángel. el cinquecento se...

pintura y escultura del cinquecento

7.3 escultura del cinquecento

cinquecento italiano

claseshistoria historia del arte © 2006 guillermo méndez...

presentación: arquitectura y escultura de cinquecento