informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'alt urgell
Post on 06-Mar-2016
218 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
1
INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A
L’ALT URGELL
OBSERVATORI PERMANENT DE LA
IMMIGRACIÓ LLEIDA
2
Jordi Garreta
( Director del Projecte)
Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria
Llevot, i Olga Bernad.
Lleida, setembre de 2011
Copyright dels autors
3
ÍNDEX:
1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4
2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A L’ALT URGELL. ............................... 5
3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: L’ALT URGELL. ....................................................................... 6
I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6
II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10
III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 16
3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 17
3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 19
3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ........................................... 21
3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 24
3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. .... 26
3.6. Batxillerats: evolució i situació actual. ................................................................. 28
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE L’ALT URGELL: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS............................................................................................................................................... 31
4.1. L’Administració i els estrangers. .......................................................................... 31
4.2. Salut i població estrangera................................................................................... 33
4.3. L’educació i els estrangers. .................................................................................. 34
4.4. El tercer sector i els estrangers. ........................................................................... 35
4
1.-‐ INTRODUCCIÓ
Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,
organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de
persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i
de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no
es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,
el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers
anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,
juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la
immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.
L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte
que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es
realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.
Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a
partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el
perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha
realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar
els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de
treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.
El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca de l’Alt Urgell, una
de les analitzades en l’estudi.
5
2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A L’ALT URGELL
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
ALT URGELL Seu d’Urgell Consell Comarcal Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Ajuntament Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell CAP Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Càritas Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Amilacat(Associació Sud-‐americans)
Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Escola Mossen
Albert Vives
Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Institut Joan Brudieu Seu d’Urgell Desembre/2009
6
2.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: ANÀLISI QUANTITATIU
I. Evolució de la immigració a la comarca.
Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Alt Urgell, s’observa a la gràfica número 1
que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi
ha un creixement sostingut fins l’any 2009, a partir d’aquest any es produeix un alentiment
que resta palès al 2010. En termes absoluts passem de 608 estrangers a la comarca als 3346 de
l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 restaria 3,1 punts, en percentatge,
per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i restaria 0,7 punts
percentuals per sota dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
3,1 3,8 5,2
6,5 7,8
10,0
11,7 12,9
14,7 15,3 15,2
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
7
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a l’Alt Urgell per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
2,6 3,0 4,6
6,4
8,1
11,3 12,9
13,9
16,2 17,8 18,3
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
13,8 12,6 12,7 12,4 10,7 10,4 11,1 11,5 11,9 11,1 11,2
11,3 11,3 11,2 10,5 11,0 10,7 10,5 11,5 11,8 12,2 11,3
37,7 36,4 35,8 37,3 38,2 39,3 39,6 39,5 38,8 38,5 38,8
31,3 34,0 35,7 36,1 37,1 36,7 36,0 34,9 34,8 35,8 36,1
2,0 1,9 1,4 1,2 0,8 1,0 1,0 1,0 1,1 1,1 1,1
3,9 3,7 3,2 2,5 2,2 1,9 1,9 1,7 1,6 1,4 1,6
64 a 85 i més D %
64 a 85 i més H %
19 a 64 anys D %
19 a 64 anys H %
0 a 19 anys D %
0 a 19 anys H %
8
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que es manté constant al llarg del període estudiat. L’any 2000 la diferència era de 6,4 punts
percentuals a favor dels homes i l’any 2010 és del 2,7%. Respecte als menors de 18 anys es
presenten els percentatges següents: a l’any 2010 hi havia el 13,8% de nois i l’11,3% de noies.
Al llarg del període es manté la diferència entre nois i noies, però des de l’any 2003 s’inverteix
la tendència i hi ha més noies que nois; la diferència es manté i al final del període, l’any 2010,
hi ha un 11,3% de noies i un 11,2% de nois. Pel que fa a les persones majors de 64 anys
s’aprecia un descens, tant en homes com en dones, des de l’any 2000 (2% i 3,9%) fins al 2010
(1,1% i 1,6%).
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a l’Alt Urgell, segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
a. Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (48,2%) fins al 2010 (51,3%) i els estrangers procedents de països europeus de fora de la
Unió presenten una tendència decreixent des del 2000 (25,8%) fins al 2010 (7,8%); les dades
van variar, des del punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i
Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos orígens (59,1%)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
48,2 47,5 41,4 39,6 35,1 34,0 43,7 49,2 50,9 50,5 51,3
25,8 21,8 18,2 17,7 16,0 17,7 10,4 9,3 8,6 8,3 7,8
10,7 9,3 9,6 11,1 11,8 10,1 9,1 8,2 8,0 9,2 9,1
0,3 0,4 0,3 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,3
13,2 19,2 28,9 30,1 35,4 35,5 34,5 31,2 30,6 29,9 29,6
1,8 1,7 1,7 1,3 1,6 2,5 2,2 2,0 1,9 1,9 2,0
Àsia i Oceania %
Amèrica Sud-‐Central %
Amèrica N %
Àfrica %
Resta Europa %
U.Europea %
9
representen, juntament amb els estrangers d’origen centre i sud-‐americà, les colònies
d’immigrants més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) se situen en un
percentatge del 29,6% a l’any 2010 i han experimentat, des de l’any 2000 (13,2%) oscil·∙lacions
amb una tendència creixent que els ha situat com el segon origen més nombrós de la comarca.
Cal remarcar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord és testimonial amb un
percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,1% a l’any 2008 i el
0,3% a l’any 2010.
c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el tercer
grup d’estrangers de la comarca més nombrós amb valors que oscil·∙len entre l’11,8% de l’any
2004 i el 9,1% de l’any 2010; en general, la seva presència és manté en uns percentatges molts
constants al llarg dels darrers deu anys.
d.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, principalment xinesos, presenten uns percentatges molts
baixos al llarg de període. Així, l’any 2000 representaven l’1,8% dels estrangers presents a la
comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència lleugerament creixent, a l’any
2010 representen el 2,0%.
10
II. Situació laboral dels estrangers a la comarca.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers a l’Alt Urgell es concentren majoritàriament en la construcció i
en el sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats en el sector industrial són minoria i al llarg del període
presenten diferents oscil·∙lacions amb una tendència decreixent que va des del 7,2% de l’any
1999 fins al 3,6% de l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el segon grup més nombrós a l’any 1999 (30,5%),
però al llarg del període, amb diferents oscil·∙lacions, presenta una tendència decreixent fins a
situar-‐se en un nivell de contractació a l’any 2010 del 12,6%. Cal assenyalar que fins i tot amb
aquest descens és manté a l’any 2010 com el segon sector productiu amb més treballadors
estrangers.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
3,6 4,3 5,1 4,9 3,3 6,4 8,0 5,7 4,1 6,9 7,3 7,4
7,2 6,5 6,0 8,3 8,6 12,5 9,6 6,5 8,2 4,5 6,0 3,6
30,5 14,0 23,6 22,8 26,9 28,3 26,2 27,7 27,8 24,8 20,9 12,6
58,6 75,2 65,4 64,0 61,2 52,8 56,2 60,1 59,9 63,8 65,8 76,4
% serveis
% construcció
% indústria
% agricultura
11
d.-‐ Els treballadors del sector agrari, amb oscil·∙lacions, presenten una tendència creixent,
passant del 3,6% de l’any 1999 al 7,4% dels contractes dels treballadors estrangers de l’any
2010.
e.-‐ Els treballadors del sector serveis han mantingut, amb oscil·∙lacions al llarg del període, una
tendència creixent, que els ha permès passar d’un 58,6% de l’any 1999 fins al 76,4% de l’any
2010.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
S’observa que durant els anys 2000-‐2002 hi havia pràcticament una igualtat entre homes i
dones estrangers contractats a la comarca. A partir d’aquest any es produeix una divergència,
augmentant el nombre de contractes dels homes respecte a les dones. Aquesta tendència es
torna a trencar a partir de l’any 2006 en que s’inicia una nova convergència fins l’any 2010.
Aquest any hi ha un 52,4 % de contractes per a homes i un 47,6 de contractes per a dones
estrangeres.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
63,5
48,5
51,3 49,6 59,2
62,5 60,2 57,2
53,9 55,7
53,8 52,4
36,5
51,5 48,7 50,4
40,8 37,5 39,8
42,8 46,1 44,3 46,2 47,6
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
% Homes
% Dones
12
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell d’estudis
equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any 1999,
representaven el 87,1%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència decreixent, a l’any
2010, representen el 65,5%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 2003
aquests treballadors representaven un 4,7% i a l’any 2010 representen el 15,1%.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
0,0 0,0 0,0 0,0 4,7 4,1 5,2 5,0 7,1 10,2 13,2 15,1
4,0 3,2 2,8 3,3 5,3 5,5 7,5 13,6 11,7 10,0 9,2 7,7
87,1 87,3 91,6 90,0 82,6 78,7 81,9 72,3 70,8 71,6 67,2 65,5
7,2 6,7 2,8 3,9 4,2 6,2 2,4 0,9 1,0 0,4 2,1 3,9
0,8 1,9 1,7 1,4 0,7 1,9 0,8 5,0 6,0 5,1 5,4 4,9
0,0 0,0 0,2 0,3 0,4 0,9 1,0 0,5 1,7 1,1 1,0 1,0
0,8 0,8 0,9 1,1 2,1 2,8 1,2 2,7 1,8 1,6 1,8 1,9
% Llicenciats
% Diplomats
% FP/CFGM/CGFS
% BUP/BAT
% EGB/SEC
% Primaris
% sense estudis
13
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscil·∙lacions, una tendència
creixent des de l’any 1999 ( 4%) fins al 2010 (7,7%).
d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. No obstant això, cal
esmentar que, dins d’aquests treballadors, sobresurten els que tenen formació professional
amb un 4,9% seguits dels que estan en possessió d’un títol de batxiller que representen el
3,9% i en percentatges més baixos se situen els treballadors amb titulacions de diplomatures,
l’1,0%, i llicenciatures, l’1,9%.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica
número 8 veiem que entre desembre de 2005 a juny de 2007 hi ha una augment de l’atur
femení i de manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí. En
canvi entre el juny del 2005 i desembre del 2008 la tendència s’inverteix i és ara l’atur femení
qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur masculí en la mateixa mesura. A partir
de desembre de 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la tendència i és ara l’atur
masculí qui descendeix i el femení qui augmenta.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
41,5 39,2 40,0 34,5
44,7
54,1
65,6 63,2 61,3 58,5 60,8 60,0
65,5
55,3
45,9
34,4 36,8 38,7
des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09
Atur % Homes
Atur % Dones
14
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola, amb oscil·∙lacions, disminueix en el període
comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 5,7% al 4,1%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, creix passant del 5,7 % al 1999 fins al 10,7 %.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció és el que experimenta el creixement més significatiu,
passant del 9,4% al desembre de 2005 fins al 30,0% al desembre de 2009. Cal assenyalar que
apareix un pic, molt significatiu, al juny de 2008 amb un 47,7%.
d.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector serveis ha experimentat una
important davallada passant del 77,4% al desembre de 2005 fins al 49,4% al desembre de
2009.
5,7 3,9 5,0 0,0 1,3 5,4 5,3 4,5 4,1
5,7 11,8 3,3 15,5
7,9 3,6 2,6 12,3 10,7
9,4 17,6
20,0 17,2
30,3
47,7 44,4 35,0
30,0
77,4 64,7 66,7 65,5 56,6 43,2 46,6 46,4 49,4
1,9 2,0 5,0 1,7 3,9 0,0 1,1 1,8 5,8
des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09
Atur Sense ocupació anterior % Atur Serveis %
Atur Construcció %
Atur Indústria %
Atur Agricultura %
15
e.-‐ Finalment, el sector dels nous treballadors que s’incorporen a la vida activa sense cap
ocupació anterior al nostre país experimenta un creixement moderat de l’atur que va des de
l’1,9% al juny de 2005 fins al 5,8% al desembre de 2009.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrats observem les
següents coincidències.
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït lleugerament el seu nivell de
contractació durant el període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període observem que
no hi ha una correlació directa perquè l’atur també ha disminuït, passant del 5,7% (desembre
2005) al 4,1% (desembre 2009).
b.-‐ El petit augment de contractes en el sector industrial durant el període (desembre 2005-‐
desembre 2009) no es correlaciona amb l’augment d’aturats en el mateix període.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació directa entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades del període ens mostren que
s’ha passat del 26,2% al 20,9% d’estrangers contractats i del 9,4% al 30,0% de treballadors
estrangers aturats.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta, passant del 56,2% % al 65,8%, i el nombre de treballadors
estrangers a l’atur que disminueix del 77,4% al 49,4%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys i que, com a conseqüència, s’ha produït
un descens paral·∙lel de dones treballadores en situació d’atur, encara que, en els últims mesos
estudiats, s’aprecia un nou repunt de l’atur femení.
16
III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca.
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de l‘Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el
pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada
tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del
període i ens dóna una visió de l’esforç que han hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de
vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal
assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió
Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007
estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es
compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística
heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.
17
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de l’Alt Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,6% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels
darrers deus anys s’observa una tendència general creixent del nombre d’aquests alumnes fins
arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,2%. No
obstant cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del
curs 2004-‐2005 que s’ha mantingut fins al curs 2007-‐2008. A partir d’aquest curs, on es va
assolir el màxim percentatge del període (13,1%), s’inicia una davallada fins al curs 2009-‐2010 .
En percentatges absoluts s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, amb el 6,4% enfront del 0,8% de la xarxa
concertada respecte al total d’alumnes estrangers escolaritzats en l’etapa. En termes relatius
hi ha també diferències, en aquest cas també a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐
2010 hi ha un 8,3% d’alumnes estrangers, enfront d’un 3,3% de la xarxa concertada.
2,8 3,5 3,3 4,3
5,5 5,8 7,1 8,6
11,5 9,4
6,4 0,8 1,9 3,7 3,5 2,9 2,3
2,1 1,1
1,6 1,2
0,8 3,5 4,4
5,0 6,4
8,2 8,5
10,3 12,2
15,6
12,5
8,3
3,8
9,2
10,9 10,5
8,9 7,2
6,9 3,8
6,3
4,7
3,3
%est pri/priv
%est pública/pública %est pri /total
%est pública/total
18
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’Alt Urgell són els alumnes d’origen europeu
procedents de països de la Unió Europea; al curs 1999-‐2000 representaven el 26,3% de
l’alumnat estranger i, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 33,8%. El segon origen són els alumnes europeus, però
procedents de països de fora de la Unió, en aquest cas i a efectes estadístiques cal tenir en
compte l’esmentat sobre la integració a l’any 2007 de Romania i Bulgària; al curs 1999-‐2000
representaven el 36,8% dels alumnes estrangers i, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 26,2%. El tercer origen són els alumnes
sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,5% de l’alumnat estranger;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
26,3 14,3 14,3 20,4 15,8 16,1 27,3 35,7 32,7 30,8 33,8
36,8 50,0 59,5 53,1 52,6 50,0 42,4 27,1 26,9 38,5 26,2
26,3 28,6 11,9 12,2 7,0 14,3 9,1 5,7 2,9 8,8 15,4
0,0 0,0 2,4 0,0 0,0 0,0 1,5 2,9 0,0 2,2 1,5
10,5 7,1 11,9 14,3 22,8 17,9 18,2 25,7 37,5 18,7 21,5
0,0 0,0 0,0 0,0 1,8 1,8 1,5 2,9 0,0 1,1 1,5 % Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % resta Àfrica
% Magrib
%resta Europa
% Unió Europea
19
21,5%. El quart origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el
26,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 15,4%. Els alumnes d’origen africà i asiàtic tenen una presència irregular, amb
oscil·∙lacions al llarg del període, amb cursos sense matrícula i amb uns percentatges que al
curs 2009-‐2010 representen l’1,5%, respectivament, del total d’alumnes estrangers matriculats
a l’etapa.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de l’Alt Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22%. No obstant al llarg del
període cal assenyalar com a dades significatives alguns fet puntuals: el fort increment
experimentat el curs 2004-‐2005, i el descens que es dóna a partir del curs 2008-‐2009. En
percentatges absoluts, és a dir, respecte al nombre total d’alumnes de l’etapa, s’observa que la
2,8 2,1 2,4 4,8 7,3
9,9 12,9
14,5 21,0 20,0 19,3
0,3 0,5 1,9 3,0 3,6
6,7 5,8 3,4
5,4 4,6 2,7
3,9 2,9 3,3 6,5
10,0
13,6
17,6 19,7
28,5 27,4
26,3
1,1 1,9 7,1 11,1
13,4
25,1 21,8
13,1
20,2
17,0
10,1 %est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
20
xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, el
19,3% enfront del 2,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als
alumnes que escolaritzen cadascuna de les dues xarxes, hi ha també diferències, en aquest cas
també a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐2010 hi ha un 26,3%, enfront d’un 10,1%
a la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de l’Alt Urgell són els
alumnes d’origen centre i sud-‐americà; al curs 2000-‐2001 representaven l’11,5% i, amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
35,7% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus de països de fora de
la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,8% dels alumnes estrangers de
64,5 65,4 25,6 32,1 27,2 21,5 25,7 27,5 29,3 24,2 26,5
16,1 11,5 32,6 34,6 31,6 42,5 34,7 29,5 35,5 33,1 29,8
12,9 3,8 11,6 9,0 10,5 7,2 7,4 7,8 4,8 5,6 6,3
3,2 3,8 0,0 1,3 0,9 0,6 1,0 1,0 0,3 0,0 0,4
0,0 11,5 27,9 21,8 27,2 26,5 29,2 32,6 29,3 36,4 35,7
3,2 3,8 2,3 1,3 2,6 1,7 2,0 1,6 0,7 0,7 1,3
% Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % resta Àfrica
% Magrib
%resta Europa
% Unió Europea
21
l’etapa. El tercer origen, en nombre, són els alumnes europeus procedents de països de la Unió
que al curs 1999-‐2000 representaven el 64,5% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 26,5%. El quart
origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 12,9%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 6,3%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics que al curs 1999-‐2000
representaven el 3,2% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%. Finalment l’últim origen en
nombre són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 3,2%
de l’alumnat estranger; amb una presència irregular al llarg del període (cursos sense
matrícula), presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 0,4% dels
alumnes estrangers de l’etapa.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
3,4 4,0 3,5 5,1 6,9 7,2
8,9 12,8
15,4 16,5 16,0
1,9 2,3 2,3 2,6 3,3 4,5
4,8 4,0
5,8 4,3 5,0
5,1 5,9 5,1 7,1
9,6 10,1 11,9
17,0
20,3 21,9 21,2
5,9 7,2 7,4
9,4
11,7
16,0
19,0
16,2
24,1
17,5 20,4
%est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
22
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de l’Alt Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 5,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins arribar al
curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. Cal assenyalar, com
a dades significatives, els següents fets: L’increment puntual del curs 2003-‐2004, el màxim
assolit al curs 2007-‐2008 amb un 21,2% d’alumnes estrangers i l’estabilització de la presència
d’alumnes en els dos darrers curos del període. En percentatges absoluts s’observa que la
xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, el 16%
enfront del 5% de la xarxa concertada, en canvi, en termes relatius, no hi ha diferències. En
aquest cas la xarxa pública escolaritza, al curs 2009-‐2010, un 21,2%, enfront d’un 20,4% a la
xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Alt Urgell
23,1 28,3 28,9 28,8 36,4 33,7 30,1 29,9 26,0 26,5 27,2
53,8 54,3 48,9 40,7 33,8 36,0 32,0 27,6 26,0 19,3 20,1
12,8 2,2 0,0 6,8 6,5 2,2 6,8 4,5 7,5 10,2 7,1
0,0 0,0 0,0 1,7 1,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
10,3 15,2 22,2 22,0 22,1 24,7 26,2 36,6 37,6 41,0 40,8
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 4,9 1,5 2,9 3,0 4,7 % Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
23
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de l’Alt Urgell són els
d’origen sud i centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,3%; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 40,8% de
l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus, tant del països de la Unió com
de fora de la Unió; sumant aquests orígens, al curs 1999-‐2000 representaven el 76,9% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent
pels alumnes del països de fora de la Unió i final creixent pels alumnes de la Unió, al curs 2009-‐
2010 representen el 47,3%, d’aquest percentatge, el 27,2% pertany als ciutadans de la Unió
Europea i el 20,1% als ciutadans europeus que no pertanyen a la Unió. El tercer origen són els
alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 representaven el 12,8,%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
7,1%. El quart origen són els alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar,
per primer cop, als ensenyaments secundaris de la comarca el curs 2004-‐2005 amb un
percentatge del 3,4%, i des d’aquest curs i al llarg del període, presenten oscil·∙lacions amb una
tendència creixent fins arribar al curs 2009-‐2010, on representen el 4,7% de l’alumnat
estranger de l’etapa. Finalment, cal assenyalar que els alumnes d’origen africà (subsaharians)
han tingut una presència testimonial els cursos 2002-‐2003 i 2003-‐2004, per a desaparèixer tot
seguit.
24
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà, superior i
batxillerat s’observa en general, tret del nivell de batxillerat, una presència d’alumnes
estrangers superior als nivells obligatoris de l’ensenyament. Tanmateix cal assenyalar, pel que
fa als estudis de batxillerat, que només es troben presents en la xarxa pública.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà a l’Alt Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 6,2% de l’alumnat total del
cicle. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent fins al curs 2008-‐2009, a
partir d’aquest curs s’ha iniciat un descens d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010,
on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 25,2%. En percentatges absoluts, és a dir,
respecte al nombre total d’alumnes escolaritzats en l’etapa en les dues xarxes, s’observa que la
xarxa pública assumeix el 16% dels alumnes enfront del 8,4% de la xarxa concertada. En
2,1 3,1 1,8 4,2 8,6 8,0 7,6 10,5 10,7
14,5 16,8 4,1 8,8 10,9
11,5 10,7 12,5 14,5 12,4 11,5
12,4 8,4 3,2 5,5 3,1 6,6
13,9 12,8 11,3 14,5 14,0
18,7 20,8
11,8
20,6 26,1
31,9 27,8
33,7
44,4 44,8 48,9
55,2
43,5 %est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
25
termes relatius, es a dir, respecte a l’escolarització en el centres d’una mateixa xarxa, hi ha
diferències significatives; en aquest cas la xarxa pública escolaritza al curs 2009-‐2010 un 20,8%
enfront d’un 43,5% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament, pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al cicles de grau mitjà de l’Alt Urgell són els
alumnes d’origen europeu provinents de països europeus de fora de la Unió; al curs 1999-‐2000
representaven el 88,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 50%. El segon origen són els alumnes europeus
provinents dels països de la Unió Europea que es van incorporar, per primer cop, al cicles de la
comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el 15,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència creixent,al curs 2009-‐2010 representen el 27,5%. El tercer
0,0 15,8 0,0 6,7 5,6 21,7 25,5 20,8 27,1 21,7 27,5
88,9 78,9 95,2 76,7 77,8 65,2 63,6 58,3 54,1 59,1 50,0
0,0 5,3 0,0 3,3 0,0 2,2 3,6 5,6 3,5 1,7 2,5
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 4,8 6,7 13,9 10,9 7,3 13,9 15,3 17,4 20,0
11,1 0,0 0,0 6,7 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 % Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
26
origen correspon als alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar per primer cop al
cicles el curs 2001-‐2002 amb un 4,8% , amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 20% de l’alumnat estranger. El quart origen correspon als
alumnes magrebins que es van incorporar per primer cop als cicles el curs 200-‐2001 amb un
5,3%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular en el període (cursos sense matrícula)
presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 2,5% dels alumnes
estrangers. Finalment, tant els alumnes d’origen africà (subsaharians) com els alumnes
d’origen asiàtic, presenten percentatges testimonials al llarg del període estudiat i una
presència irregular, amb cursos sense matrícula. En el curs 2009-‐2010 no tenen cap presència.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 no hi havia alumnes estrangers escolaritzats en els cicles de grau superior en
cap de les xarxes educatives. Al curs 2000-‐2001 s’incorporen a la xarxa concertada, on
representaven el 20% dels alumnes dels cicles; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen un percentatge del 27,7%. En
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
17,8 14,3 0,0 20,0 25,8 25,0 12,5 21,4
19,4 26,7 27,3
15,8 13,4
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 0,0 0,0
25,0
18,8 0,0 20,0
33,3 30,4
12,5
21,4 19,4
26,7
40,9
55,2
55,6
%est pri/priv
%est pública/pública %est pri /total
%est pública/total
27
termes absoluts i respecte al total d’alumnes de graus superiors, presents en la comarca i
escolaritzats en les dues xarxes, els valors al curs 2009-‐2010 són: el 14,3% de l’alumnat
estranger s’escolaritza a la xarxa pública i un 13,4% a la xarxa concertada. En termes relatius i
respecte als alumnes que escolaritzen cadascuna de les xarxes, els valors presenten diferències
significatives; així observem que al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers de la xarxa pública
representen el 18,8% dels alumnes escolaritzats en la seva xarxa i els alumnes estrangers de la
xarxa concertada representen el 55,6% del alumnes escolaritzats en la seva xarxa.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de l’Alt Urgell són els
d’origen europeu, procedents de països europeus que no són membres de la Unió. Al curs
2000-‐2001 representaven el 100%; amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent, al curs
2009-‐2010 representen el 71% del total de l’alumnat estranger. El segon origen són els
0,0 25,0 14,3 0,0 33,3 33,3 12,5 11,1 14,7 9,7
100,0 75,0 71,4 33,3 22,2 50,0 50,0 66,7 55,9 71,0
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9 0,0
0,0 0,0 14,3 33,3 33,3 0,0 37,5 22,2 26,5 19,4
0,0 0,0 0,0 33,3 11,1 16,7 0,0 0,0 0,0 0,0
% Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
28
alumnes de centre i sud-‐Amèrica que es van incorporar per primer cop als cicle els curs 2002-‐
2003 amb un 14,3% d’alumnes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,4%. El tercer origen són els alumnes europeus
procedents dels països de la Unió Europea que representaven al curs 2001-‐2002 el 25%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 9,7% de l’alumnat estranger. Finalment, els alumnes magrebins i d’origen asiàtic tenen una
presència irregular al llarg de període amb cursos sense matrícula i amb percentatges baixos o
testimonials, al curs 2009-‐2010 no hi ha matriculat cap alumne d’aquests col·∙lectius en el cicles
de grau superior.
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes de Batxillerat de l’Alt Urgell només es troben escolaritzats a la xarxa pública. Les
dades de la gràfica mostren que al llarg del període hi ha diferents oscil·∙lacions, però amb una
tendència final creixent respecte a l’inici del període. Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes
estrangers de Batxillerat, a la comarca, representava el 8 % de l’alumnat i al curs 2009-‐2010
8,0
10,4
12,6
18,5
14,8
11,3
8,4 7,7
7,0
13,3
11,1
29
representen l’11,1%; durant el període s’han donat oscil·∙lacions amb un màxim del 18,5% al
curs 2002-‐2003 i un altre repunt al curs 2008-‐2009 amb un 13,3%.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 22
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als batxillerats de l’Alt Urgell són els alumnes
d’origen europeu de països no membres de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000
representaven el 94,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 63,6%. El segon origen, amb un
percentatge molt més baix que l’anterior, és el dels alumnes sud i centre-‐americans es van
incorporar per primer cop als batxillerats el curs 2000-‐2001 amb un 4%; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 22,7% dels
alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes europeus procedents dels estats de la
5,3 0,0 10,3 11,6 10,3 10,7 23,8 31,6 21,4 29,2 9,1
94,7 96,0 79,3 79,1 79,5 71,4 47,6 31,6 35,7 41,7 63,6
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,6 4,8 0,0 0,0 0,0 4,5
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 0,0 2,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 4,0 10,3 7,0 7,7 7,1 19,0 36,8 35,7 25,0 22,7
0,0 0,0 0,0 0,0 2,6 3,6 4,8 0,0 7,1 4,2 0,0
% Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord
% resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
30
Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 5,3% del alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i
una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% dels alumnes. Els
alumnes procedents del Magrib assoleixen percentatges testimonials, 4,5% al curs 2009-‐2010 i
sense presència en molts cursos del període. Els alumnes d’origen asiàtic tenen una presència
irregular al llarg del període, amb oscil·∙lacions, sense tendència definida i sense una continuïtat
manifesta, ja que al curs 2009-‐2010 no n’hi cap de matriculat. I finalment, de manera
testimonial, cal remarcar que al curs 2002-‐2003 hi havia la presència testimonial d’un alumne
d’Amèrica del Nord.
31
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE L’ALT URGELL: EL PUNT DE VISTA DELS
ENTREVISTATS.
4.1. L’administració i els estrangers.
A la comarca de l’Alt Urgell el treball en la gestió de les polítiques migratòries des de
l’administració pública es duu a terme de manera conjunta i coordinada entre el Consell
Comarcal i l’ajuntament de la Seu d’Urgell.
“Aquí hi ha l’ajuntament on hi ha l’agent d’acollida, i després al Consell Comarcal hi ha
una tècnica d’immigració. Treballem conjuntament.”
Aquesta forma de treball coordinada entre els diferents agents de l’administració pública així
com amb la resta d’entitats i institucions del territori, es valora d’acord amb el que afirmen els
entrevistats, de manera molt positiva.
“Si no treballes de forma coordinada, després te’n dones compte que hi ha una
multiplicació dels recursos quan no n’hi ha necessitat. Per això és molt important
coordinar-‐se bé, també amb les ONGs del territori.”
Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de
gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal
i sociolaboral. A més a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització, la formació
i el servei de traducció.
Tanmateix, els entrevistats posen de manifest la importància de disposar d’una bona diagnosi
de la realitat per tal de poder atendre les necessitats de la població, les quals no es poden
tractar de manera homogènia.
“Cada persona és un cas; llavors jo els informo i actuem en funció de les necessitats de
cada un”.
Els programes d’intervenció així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la
gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme, en la seva majoria, de manera
coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també
amb la població d’origen d’immigrant. En aquest sentit, i pel que fa a l’àmbit d’intervenció
social i educativa, està en funcionament a la comarca un “protocol d’acollida” per a les
persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les administracions locals
competents; alhora es disposa d’un servei de traducció i interpretació adreçat principalment
als centres educatius i d’assistència sanitària primària, així com als diferents professionals de
l’administració pública en el seu treball diari amb persones estrangeres. A més, des de
32
l’administració s’intenta treballar en l’àmbit de la sensibilització i el foment del coneixement
mutu entre la població d’origen estranger i autòctona.
“A vegades encara costa una mica la relació...però per les dos parts. Però per exemple
fem tallers com el de les parelles lingüístiques, de cuina intercultural, etc.”
D’altra banda, en matèria d’intervenció, es destaca que la principal necessitat de la població
estrangera és de caràcter socioeconòmic, ja que en els darrers temps s’ha incrementat el
nombre de famílies que presenten dificultats per tal de satisfer les seves necessitats bàsiques.
Sobretot arrel de la creixent situació d’atur en la que es troben moltes persones d’origen
estranger.
“Hi ha molta demanda de Serveis Socials... d’ajudes i d’aliments sobretot.”
“Hi ha molta gent que ve a demanar feina... molts estrangers, tot i que gent d’aquí
també. Hi ha una desesperació total”
A més a més, un altre repte es aconseguir o mantenir-‐se en una situació regular. Ja que,
d’acord amb el que afirmen els entrevistats, aquest fet dificulta la integració i participació de
les persones d’origen estranger en la vida pública de la comarca.
“Com que tu m’has preguntat perquè hi ha una baixa participació, jo crec que el
principal problema dels immigrants és regularitzar la seva situació. Si no tenen permís,
no els interessa conèixer ni la ciutat ni l’entorn.”
A nivell formatiu, es coincideix a assenyalar la necessitats de la població estrangera en
l’aprenentatge de la llengua com a factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball,
juntament amb la formació específica en l’àmbit laboral amb l’objectiu de fomentar la
reinserció laboral.
“Jo, des del meu punt de vista, el català és una cosa molt important. Aprendre’l,
considero que és molt bo perquè els hi pot obrir moltes portes, també a nivell laboral”
D’aquesta manera, des de les administracions públiques competents s’intenten dur a terme
accions formatives concretes, tant per facilitar l’aprenentatge de la llengua com per incentivar
la formació i reinserció laboral de la població.
33
4.2. Salut i població estrangera.
En les centres de salut de la comarca existeix una normalització i homogeneïtzació dels
protocols d’actuació amb els usuaris dels serveis d’assistència primària.
“Treballem un poco dia a dia, si hay algun problema tratamos y ya está. Pero
normalmente no diferenciem el tracte per els estrangers.”
Altrament, es destaca també la bona coordinació existent entre els Centres d’assistència
primària, a través sobretot dels Serveis Socials i les administracions locals, així com amb altres
entitats presents a la comarca que treballen de manera directa o indirecta amb la població
d’origen estranger.
“Nosotros, yo mismo como trabajador social de CAP de Seu d’Urgell con la tècnica de
Consell Comarcal y asistentes sociales reunim cada mes i treballem conjuntamente. Si
tenemos un usuario con problemes económicos nos ponemos en contacto con
Amilacat, Seu Solidario,...”
La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció és fer front a l’increment de les
necessitats bàsiques que presenta tant la població autòctona com la d’origen estranger.
“Como necesidades de intervención, creo que es importante tratar los efectos de crisis
económica, porque hay muchas persones de origen inmigrante con muchos problemas
económicos como los de aquí, claro, es una gran desavantatge que tenemos aquí.”
Segons els entrevistats en els centres de salut de la comarca, es posa de manifest la gairebé
nul·∙la existència de conflictes de caràcter intercultural.
“No trabajamos con un mediador intercultural, no lo hemos planteado, pero si
necesitamos un traductor nos ponemos contacto con la tècnica de Consell.”
Quant a intervenció pròpiament, s’ha realitzat un formació per a la detecció de casos de
Mutilació Genital Femenina.
“Sobre todo hemos tratado el tema de detección de Mutilació Genital Femenina,
porque hemos encontrado unos casos y hemos tenido necesidad de tratar este tema.
Más que nada si detectamos cómo tenemos que actuar, cómo podemos evitar este
práctica etc.”
A nivell formatiu es destaca, per part dels professionals, la necessitat de poder disposar de
formació continuada tant per a ells com per a la població d’origen estranger.
34
“Formación siempre es necesario, antes sí que convocaban más formación, ahora ya no
tanto. Creo que es importante formarse más que nada para los profesionales que han
participado hace poco a la vida laboral.”
“Aquí hay mucho gente en el paro, es importante tratar este problema también en el
nivel formativo, tiene que ser más ofertes de formación laboral para los persones que
están en el paro, muchos de ellos son estrangeres”.
4.3. L’educació i els estrangers.
En les diferents escoles de la comarca s’observa una lleugera davallada del nombre d’alumnes
nouvinguts en els darrers anys, motivada en bona part, segons els entrevistats, per la situació
de crisi econòmica en que es troba actualment el país. També és important de destacar que
amb la crisi econòmica els equips directius de centres sovint es troben situacions en les quals
han de fer “feines d’assistència social”. Cada cop hi ha mes famílies amb necessitats socials i
econòmiques. Per això donen molta importància a treballar conjuntament amb altres entitats
de la comarca com els serveis socials de l’ajuntament i l’EAP.
“(...) venen famílies per demanar ajuda, ja que estan en situacions veritablement
desesperats (...) No sé què passarà quan es deixin de percebre els subsidis! (...) l’AMPA,
per exemple, ells han tingut molts problemes amb el cobrament de rebuts de menjador
i d’activitats extra escolars.”
La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen immigrant,
ha estat abordat pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els
entrevistats, és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per
garantir un bon resultat escolar i una integració escolar i social de l’alumnat. No obstant es
posa de manifest el baix grau de participació de les famílies autòctones i d’origen estranger en
els centres, sobretot de secundària.
“Implicació de les famílies, aquí en secundària és molt baix, és misèria! No arribem ni
un 4% de famílies d’alumnes en les Consells Escolars. La gent immigrada més menys encara.”
D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen
estranger. Els alumnes d’origen estranger, encara que presenten una bona integració en
l’entorn escolar, aquesta no es tradueix mimèticament en el seu entorn social, ja que s’observa
una certa tendència a la agrupació en funció d’origen.
“Més que res en el pati; a fora d’escola fan seus grups, llavors fora d’aula puc dir-‐vos que no s’ integren.”
35
A nivell formatiu, es percep que la major part de professionals que treballen en els diferents
centres educatius de la comarca han fet un gran aprenentatge en els darrers anys, fruit de la
formació i sobretot de l’experiència. Per això, actualment no es considera la formació dels
professionals en matèria d’immigració com a prioritària, malgrat evidenciar la necessitat de
continuar el seu aprenentatge i formació, sobretot en matèria de gestió de la diversitat. Tot i
que es creu necessari disposar del nombre suficient de professionals per poder atendre i donar
un servei de qualitat.
Tanmateix, s’assenyala com a important que tots els alumnes puguin tenir un bon
coneixement de l’idioma; per això, molts dels centres entrevistats, a més a més de creure i
treballar de manera activa en l’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger,
afegeixen que en determinades situacions es troben encara mancats d’algunes eines, que seria
interessant d’utilitzar per tal de fomentar i millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per
part de l’alumnat estranger.
“És molt important que els alumnes estrangers parlin, utilitzin la llengua catalana en
les seves vides quotidians, és el primer per els seus integracions.”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, es destaca l’assistència
social bàsica, l’assessorament legal i sociolaboral i l’intercanvi cultural. La comarca compta
amb un important tercer sector que suma esforços amb altres institucions per dur a terme
activitats i prestar serveis per a la població immigrant. És per aquest motiu que, d’acord amb
els entrevistats, les accions dutes a terme de manera coordinada amb altres agents públics i/o
privats que treballen en matèria d’immigració a la comarca, es consideren de vital importància
per tal de poder dotar el territori de serveis i recursos adequats a les necessitats presentades
per la seva població.
“Trabajamos muy bien con el ayuntamiento y el consell comarcal; pero también con
otras entitades como Seu Solidària”
Des de totes les entitats del tercer sector, i coincidint amb els professionals entrevistats en
altres àmbits, l’actual situació de crisi econòmica suposa un problema afegit a la situació
socioeconòmica i laboral, tant de les persones autòctones com de les persones d’origen
estranger; malgrat assenyalar que, en el cas d’aquests darrers, aquest fet, juntament amb la no
disposició d’una xarxa familiar i social àmplia, dificulta encara més la situació d’aquest
col·∙lectiu en l’actual conjuntura.
36
“La conjuntura econòmica no acompanya gens... i clar que és difícil per tothom...també
cada cop hi ha més gent d’aquí molt necessitada; però sobretot el que passa amb els
estrangers és que no tenen darrera el suport familiar o social que poden tenir molta
gent aquí”
D’acord amb l’actual context crític a nivell econòmic, en els darrers anys s’ha experimentat un
important creixement del nombre de persones que presenten necessitats socials bàsiques. És
per aquest motiu que des de les entitats del tercer sector s’està intentant oferir serveis tant a
la població d’origen estranger com autòctona en aquest sentit.
“Nosaltres aquí rebem molta gent, tant d’aquí com de fora. Tots estan malament
últimament. Aquí vénen per l’ajuda de l’alimentació, la roba i puntualment per alguna
factura impagada del lloguer del pis, o de llum...”
En relació a la prestació de serveis en matèria social, els entrevistats afirmen la importància i
alhora la necessitat de treballar, com s’està fent, de manera coordinada amb els serveis socials
públics així com amb altres entitats que de manera directa o indirecta treballen amb la
població d’origen estranger.
“Amb les altres entitats ens reunim mensualment...i per abordar segons quines
problemàtiques també ens anem reunint amb les assistents socials”.
Per finalitzar, totes les entitats del tercer sector entrevistades coincideixen de manera
unànime en assenyalar la formació lingüística com la principal necessitat en matèria formativa
per part de la població d’origen estranger.
“Sempre és una necessitat per a l’immigrant aprendre català o castellà. Perquè la
llengua és molt important, tant per relacionar-‐se com per anar a buscar feina, ...”
Tanmateix, es considera rellevant la possibilitat de poder disposar de formació laboral
específica per tal d’afavorir la reinserció laboral, tant de les persones autòctones com d’origen
immigrant que en l’actualitat s’han quedat sense feina.
Pel que fa a la formació per a professionals, tot i no destacar massa necessitats, algunes de les
entitats entrevistades, reclamen poder disposar de més formació en matèria d’estrangeria,
fruit de la complicació i manca de claredat que molts cops presenta la informació respecte
aquest tema.
“Estaría bien que las cosas fueran más claras en relación a la ley de estranjería...hay mucha confusión, y estaría muy bien poder tener más formación para poder atender mejor a las
personas que nos piden información y ayuda sobre su situa
top related