maria rosa

Àngel Guimerà

I escena: DINERS. Els personatges es passen els diners, d’unes mans a altres, i es

barallen per comptar-los. (comptant), (volent acostar-se els diners), (prenent el munt), (segueixen prenent-se els diners

disputant).

II escena: No hi ha acotacions. III escena: BURLES. Es fan burles, van rient, però quan entra en Marçal tots callen.

(burlant-se), (fingint alegria), (riu), (rient).

IV escena: PARANY.Els personatges dissimulen, parlen amb intenció perquè el Marçal confessi.

(dissimulant), (amb intenció), (amb segones), (caient al parany), (riu fingint alegria).

V escena: PENA I CONSOL.La Maria Rosa plora, en Marçal la consola.

(plorant), (agafant-la pel braç), (sempre plorant), (vanitós).

VI escena: MUDA.La Maria Rosa es muda. Troba la camisa de l’Andreu que la fa plorar i l’amaga.

(se comença a despullar), (s’asseu baixant el cap, com si estigués cansada de vestir-se), (obre un calaix, no hi és. Busca un altre), (arrenca el plor), (corre a amagar-la al calaix, i al sentir que ve la TOMASA treu el mocador i se’l posa de qualsevol manera)

VII escena: CIRCULACIÓ.

Entra i surt gent de la casa, per donar moviment a l’escena. La Maria Rosa estreny la camisa de l’Andreu mostrant l’amor que li té.

(entrant amb el QUIRZE), (entra en GEPA), (sortint), (apartant-se de la calaixera), (tornant a la porta), (surt fingint alegria)

VIII escena: PARAR LA TAULA.La Toma i en Badori paren la taula, veuen vi, i el deixen a la taula.

(va parant la taula), (ella acotada aguanta el porró. Ell va abocant poc a poc),(ella li dóna el porró, que ell vol deixar sobre la taula), (la TOMASA li pega un cop i eixuga el porró amb el davantal).

IX escena: FESTA.

La Maria Rosa està com absent. En Badori intenta fer que el Marçal confessi emborratxant-lo i al adonar-se, la Maria Rosa fa fora a tothom menys al Marçal.

(rient amb intenció), (dissimulant), (al sentir-ho ella s’aixeca de cop com si es despertés), (acabant-se el vi del porró), (apartant-se horroritzada d’en MARÇAL i abraçant-se an en QUIRZE. En MARÇAL no se n’adona), (tothom parla volent-la calmar. No escolta a ningú), (ella els empeny).

X escena: DESCOBRIMENT.La Maria Rosa vol descobrir la veritat. Ella segueix el joc al Marçal i el mata.

(ella s’asseu un xic lluny), (asseient-se molt a prop), (destrenant-se el cabell al seu costat), (amb un sanglot i abraçant-s’hi), (acostant-s’hi), (rient i sanglotant), (agafant-la prop de la taula), (lluitant per desfer-se’n), (resistint els seus petons), (clavant-li el ganivet dos cops).

XI escena: MORT.

La Maria Rosa ha mort al Marçal. Horroritzada, abraça al Quirze. ( fent que el MARÇAL deixi el vestit), (se desprèn la mà d’en MARÇAL al morir), (la MARIA ROSA,

horroritzada, abraça an en QUIRZE)

La Maria Rosa és la germana d’en Quirze, per tant la cunyada de la Tomasa.

Viu amb ells i els ajuda a casa. Treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera.

QUIRZE: Gepa: que hauríeu vist a la germana?TOMASA: Deixa-la estar a la Maria Rosa, que és a rentar a la riera.

(act. I, esc II)

MARIA ROSA: Estic més cansada!...GEPA: És que en fas massa, de rentar tanta roba. Jo crec que rentes tota la de la brigada.MARIA ROSA: Doncs què faré? Bé tinc d’ajudar al germà i a la cunyada; i com que no tinc forces per anar a la carretera...(act. I, esc X)

Està casada amb l’Andreu...(continua a l’altra diapositiva) GEPA: I del marit de la Maria Rosa, què en tenim?

QUIRZE: D’ençà que és a Ceuta, ni axís. Malaguanyat xicot! Oi, Tomasa?TOMASA: Sí que ho valia, l’Andreu; i amb la Maria Rosa feien una parella...Oi Quirze? (...)(act. I, esc II)

...El qual va conèixer mentre veremaven. Es posa contenta al conèixer un amic de l’Andreu.

BADORI: Jo em sembla que us conec, a vós. Sinó que aleshores no us he dit res...MARIA ROSA: A mi? Prou.BADORI: I de molt de temps, que em sembla que us conec. I, vaja, que sí que et conec a tu. No va ser un any pel veremar al mas de la Rigala?MARIA ROSA (amb alegria creixent): Al mas de la Rigala? Si allí vaig conèixer a l’Andreu! Que hi eres, tu?BADORI: Si veremaven plegats! Sinó que jo me’n vaig anar l’endemà...MARIA ROSA: Ara em sembla que et tinc. Quina alegria! Gepa! Un minyó que es feia amb l’Andreu!(...)MARIA ROSA: Doncs ja parlarem força. I serem força amics.(act. I, esc X)

La Maria Rosa troba a faltar al seu marit. El defensa sempre que pot.

MARIA ROSA: L’Andreu no ha fet cap mal! Ho he jurat davant d’un Senyor Cristo i davant del senyor jutge, i ho juraria cent vegades més. Fins que em trobés al punt de la mort, que ho juraria!(act. I, esc. IV)

MARIA ROSA: Jo no puc viure d’aquesta manera!... Perquè a l’Andreu me l’estimo...i em sembla que em té de sortir per tot arreu; i enlloc el trobo! Fa molts mesos que és lluny de nosaltres, sinó que a la presó d’allà baix encara el veia algun cop: i d’ençà que se l’han endut, mai més, mai més! Mira’t, Marçal: jo més m’estimaria tenir fam i set rabiosa que no pas aquesta fam i set de veure’l i abraçar-lo! Perquè ell és el meu marit, el marit que m’han donat per tota la vida.(act. I, esc. VI)

És una dona molt tossuda i nega tot el que vagi en contra de l’Andreu.

TOMASA: I és tossuda, mireu’s-e! Que no ho ha fet ell! I que no ho ha fet ell! Veureu: al pobre li havien clavat una garrotada. Oi, Marçal?(act. I, esc. IV)

La Maria Rosa sospita del Marçal, i pensa que li té ràbia a l’Andreu.

MARÇAL: Doncs estima-te’l tant com vulgues: d’estimació de lluny, que no fa mal; com qui s’enamora d’una estampa. Perquè no el veuràs més a l’Andreu, mai més, mal te rebentessis.MARIA ROSA: No sembla sinó que li tingues ràbia, a l’Andreu, i que te n’alegris de la seva desgràcia.(...)MARÇAL: Bé, sí vull dir això. I ara què vols que faci per provar-te...que l’Andreu és el meu millor amic? Mana’m lo que vulguis; fins lo més impossible, fins la vida que em demanessis, per tu. Maria Rosa, per tu la perdria.MARIA ROSA (estranyada): Per mi?(act. I, esc VI)

És la única que no és analfabeta.

MARÇAL: Pitjor si no va an ella! S’ha de llegir aquesta carta.QUIRZE: Oh! Qui?MARÇAL: Qui en sàpiga. La Maria Rosa.(act. I, esc. XIII)

Acotacions:La conclusió que trec sobre les acotacions és que ens donen molta informació sobre el què passa a cada acte. Ens fan entendre millor l’obra i destaquen maneres d’actuar dels personatges.

Caràcter de la Maria Rosa:Podem resumir que la Maria Rosa és una dona molt fidel al seu marit, treballadora i no és analfabeta. Busca venjança després de que el Marçal hagi mort al seu marit i al capatàs.