presentación sordesatac

El so són ones i es propaguen per l'aire fins arribar a l'oïda

Freqüències:

(es medeix en Hz)el so es medeix en

volum o intensitat:(es medeix en db)

Altes: sons aguts

Baixes: sons greus

fluix

fort

Les freqüències altes (agudes) són molt importants són les que fem servir en la parla sinò sentim les freqüències altes (que és el nostre

cas) no entenem el que ens dieu

Oïda externa

Oïda Mitjana

Oïda

Interna

El so arriba a l’oïda, passa per el conducte auditiu fins arribar al timpà

El timpà és una pell fina i es mou (vibra) quan li arriba un so (com la pell d'un tambor quan piquem)

Quan es produeix cera, no te la pots treure, perquè cada vegada sortirà més.

Si tens molta cera has de consultar l’otorrino

Quan el timpà vibra l'esterb es mou i fa que el líquid intern de l'oÏda també es mogui.

Esterb, martell i enclusa: els tres ossos més petits del cos.

Estrep

Enclusa

Martell

Quan arriba el so a les cèl·lules, es mouen.

Les cèl·lules més externes, capten els sons més aguts, i les internes capten els sons més greus

La part vermella, és on arriba els sons aguts i la part blava es on arriba el sons greus

Està format per el cargol o coclea i el nervi auditiu.

ES MOUEN ELS OSSOS (MARTELL, ENCLUSA I ESTERB), FINS QUE ARRIBA AL CARGOL I EL CARGOL L'ENVIA AL CERVELL PEL NERVI AUDITIU. EL CERVELL ÉS EL QUE IDENTIFICA EL SO QUE HEM SENTIT

SEGONS ON ES LOCALITZI

CONDUCTIVA: oïda externa i mitjana

PERCEPTIVA O NEUROSENSORIAL

Oïda interna

SEGONS GRAU DE PÉRDUA

LLEUGERA: 20 Db fins a 40 Db

MITJANA: 40 Db fins a 70 Db

SEVERA: 70 Db fins a 90 Db

PROFUNDA: superior als 90 Db

Audiometria normal (sense pèrdua)

Audiometria Laia

Audiometria Miriam

Audiometria Jordi.

Audífons

Implants Coclears

Emissora F.M

retroauricular intrauricular

És un aparell que amplifica els sons que sentim menys. Tot i portan els audífons, no sentim com

vosaltres, sinò menys i diferent

És un aparell que es posa en l'oïda interna i substitueix al cargol.

També portem una part externa i s'aguanta mitjançant un imant.

És un aparell que funciona com una ràdio que es connecta una part a l'audífon o implant i l'altra a la persona que parla. Serveix per poder escoltar la persona que parla encara que estigui lluny o hi hagi soroll

L’emissora es un aparell d’ajuda, però no ajuda al 100%

• Pel·lícules, DVD,... QUE NO TENEN SUBTíTOLS

•Comprensió de la parla•Comprensió del vocabulari (hi ha paraules o expressions que

no entenen. Ex: amargada perquè no les haurà sentit gaire)•EXPRESSAR-SE CORRECTAMENT: perquè com que no les sentim bé, no les sabem dir bé.

•NO FER DUES COSES A LA VEGADA, per exemple escriure mentre el professor està parlant, doncs necessitem mirar la boca del que parla.

•NO SENTIM BÉ ENCARA QUE PORTEM ELS APARELLS sobretot: carrer, pati, bar, llocs on hi ha molt soroll...

•Ens costa entendre a persones desconegudes•Ens costa entendre i fer bromes

· A vegades , pensem que els companys s’enfadem amb nosaltres perquè estan parlant i no els entenem i no ens volen explicar-ho o repetir.

I AIXÒ ENS FA SENTIR RÀBIA I TRISTESA

PERÒ IGUAL QUE ELS OIENTS,

TOTS ELS SORDS NO SOM IGUALS!

•Escoltar missatges per altaveus en llocs públics (metro, aeroport,tren) •·Tenir converses amb més d’una persona a la vegada

•TENIM DIFICULTATS PER APRENDRE:

Anglès sobretot la part oral(escoltar i parlar)

Llegir els mateixos llibres

Entendre les explicacions dels professors

Per estudiar, ens costa entendre i memoritzar, i hem de estudiar més hores

• Llegim els llavis• Hem d’estar molt atents, mirant i escoltant per saber

què passa• Portem molts aparells: AUDIFONS, IMPLANT COCLEAR,

EMISSORA F.M, que són molt cars • Tenim logopedes per ajudar-nos amb el llenguatge. • Venim més hores a treballar a l’institut perquè

necessitem més temps per aprendre • Tot i amb això hi ha sords que no aprenen la llengua

oral i es comuniquen amb llengues de signes Ex: Nàdia, Nasiha

•Quan no els entenem, repetir-nos més a poc a poc i vocalitzant.

•Parlar-li a la cara, no d’esquenes.

•No tapar-se la boca amb la mà, baixant el cap, amb un paper, carpeta... quan un parla

•Quan un professor o un company escriu a la pissarra, que no parli d’esquenes mentre escriu i faci bona lletra

•Per avisar-nos, no ens crideu pel nom, sinò tocant-nos

•Explicar-nos algunes paraules o frases que no entenem

•No som xafarderes!!! Però ens agrada saber de què parleu i què passa a la classe i moltes vegades no ho sabem i necessitem que ens ho expliqueu.

•Tot i que portem l’emissora, necessitem la lectura labial i que escriviu a la pissarra les coses importants

• A vegades, en algunes assignatures no podem fer els mateixos controls que vosaltres:– Fem les mateixes activitats amb els enunciats de les

preguntes diferents (per exemple més curts, o amb dibuixos) perquè entenguem què hem de fer

– Fem activitats adaptades al nostre nivell. Per exemple:

• A anglès no fem les activitats de “listening” o les fem amb ajuda

– El que és important, és que estem aprenent i que ens esforcem segons les nostres capacitats i possibilitats.

PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ I PER ESCOLTAR-NOS

Míriam CanelaLaia Matabosch

Abril 2009