prosopografia de la bactriana, coràsmia, margiana i ... · el treball s’ha estructurat de la...
Post on 30-Aug-2019
9 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA,
CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA
(558-323 AC) Treball final de grau
ANNA SOL I FUENTES
TUTOR: AGUST ALEMANY VILAMAJ
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
1
mm : Auramazd : ptuv : utmaiy :
viam : ut : imm : dahyum : taya :
adam : draymiy : hauv : ptuv
Inscripci dArsames, Hamadan
(probablement falsa)
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
2
CONTINGUTS AGRAMENTS ..................................................................................................................... 3
1. INTRODUCCI ................................................................................................................ 3
2. EL CONCEPTE DE PROSOPOGRAFIA ................................................................................. 4
3. MARC D'ESTUDI ............................................................................................................. 4
3.1. Les fonts escrites ................................................................................................... 4
3.1.1. Les fonts clssiques ........................................................................................ 4
3.1.2. Fonts epigrfiques .......................................................................................... 6
3.1.3. Arxius de Perspolis ....................................................................................... 6
3.1.4. Fonts numismtiques ...................................................................................... 6
3.2. Satrapies de lImperi Aquemnida ........................................................................ 6
3.2.1. Bactriana ......................................................................................................... 7
3.2.2. Corsmia ......................................................................................................... 7
3.2.3. Margiana ......................................................................................................... 7
3.2.4. Sogdiana ......................................................................................................... 8
4. LLISTAT PROSOPOGRFIC .............................................................................................. 8
5. CONCLUSIONS .............................................................................................................. 27
6. BIBLIOGRAFIA EMPRADA ............................................................................................. 29
7. ANNEX ......................................................................................................................... 31
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
3
AGRAMENTS Agraeixo de tot cor, en primer lloc, al meu director, el doctor Agust Alemany Vilamaj, els seus comentaris, correccions i el seguiment daquest treball, aix com lhaver-me animat a investigar aquest tema. Agraeixo tamb als meus pares el suport i el sacrifici que fan per a mi dia rere dia; a la Dolors Clota i Garcia, professora de llat i grec dESO i Batxillerat, per tants consells i per obrir-me les portes per aix poder-me endinsar dins daquest mn antic tan gran; i finalment als meus companys del grau i amics per aquests magnfics anys al seu costat. 1. INTRODUCCI El present treball est incls dins del pla destudis del grau dEstudis Clssics. Aquesta recerca pretn presentar una primera proposta de llista prosopogrfica dpoca aquemnida de quatre satrapies en concret: la Bactriana, la Corsmia, la Margiana i la Sogdiana.
Respecte a les delimitacions cronolgiques i espaials, shan estudiat les poblacions de les quatre satrapies ms nord-orientals de lImperi Aquemnida que van conviure des del 558, any que Cir II va ser anomenat rei de les tribus perses, fins lany 323 aC, data de la mort dAlexandre el Gran.
El treball sha estructurat de la segent manera: [1] una breu introducci al gnere de la prosopografia amb l'explicaci del seu concepte i el primer testimoni del mot; [2] una explicaci del marc d'estudi, s a dir, el marc documental i letnogrfic; [3] una proposta de tractament del personatges pertanyents a les quatre satrapies; [4] unes conclusions i reflexions finals; i [5] una llista bibliogrfica i un annex.
Per a la transcripci dels noms propis sha utilitzat el manual de Joan Alberich i Montserrat Ros. Fem notar que al llarg del treball s'han emprat una srie d'abreviatures. En el cas dels autors literaris sha recorregut a les llistes de H.G. LiddellR. ScottH.S. Jones, A Greek-English Lexicon, Oxford 1940 (LSJ) per als autors grecs i a les llistes de P.G.W. Glare, Oxford Latin Dictionary, Oxford 2012 (OLD) per als autors llatins. Tot i aix, hem elaborat una llista amb les abreviatures que el lector pot trobar al llarg del treball:
DB Inscripci de Darios I a Behistun. DBa Inscripci menor a de Darios I a Behistun. DBg Inscripci menor g de Darios I a Behistun. DPd Inscripci menor d de Darios I a Perspolis. DPe Inscripci menor e de Darios I a Perspolis. DSm Inscripci de Darios I a Susa. XPh Inscripci h de Xerxes I a Perspolis (o dels daiva-). A1I Inscripci dArtaxerxes I dun lloc desconegut A?P Inscripci d'Artaxerxes II o III a Perspolis. DGP HOFSTETTER, J. (1978). Die Griechen in Persien. Berln. NB JUSTI, F. (1895). Iranisches Namenbuch, Marburg RE Realencyclopdie der classischen Altertumswissenschaft OP MAYRHOFER, M. (1973). Onomastica Persepolitana. Wien.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
4
2. EL CONCEPTE DE PROSOPOGRAFIA Etimologicament, el mot prosopografia deriva de dos mots grecs: persona i escriptura, estudi. Per tant podrem definir-la com lestudi de la identitat dun individu.
El mot prosopografia t una histria sorprenentment llarga, redactada per primera vegada per Timothy Barnes a Prosopography Modern and Ancient. Els diccionaris del segle XIX expliquen la paraula prosopografia com aquell terme que indica la descripci formal de les caracterstiques dels animals i de les persones. A la segona meitat del segle XIX, la paraula va comenar a ser ms utilitzada pels classicistes per indicar les llistes de diferents individus amb una informaci resumida addicional.1
La prosopografia va ser utilitzada per primera vegada com a mtode en la investigaci histrica dels estudiosos del mn antic, per aquest motiu ls i el desenvolupament de la prosopografia antiga est estretament relacionat amb el problema de lescassetat de dades histriques. 3. MARC D'ESTUDI 3.1. Les fonts escrites
Hi ha nombroses fonts que donen testimoni del perode aquemnida: inscripcions reials, crniques histriques, ordenances legislatives, decrets dels monarques i disposicions dels strapes, cartes als governadors regionals que contenen queixes dels ciutadans, correspondncia oficial dels alts funcionaris perses, cartes particulars, tractats religiosos i cientfics, literatura narrativa, etc. Aquests documents, escrits en diferents idiomes (neoelamita, neobabilnic, arameu, egipci, grec, lici, lidi, etc), permeten destudiar els esdeveniments histrics, la cultura, els aspectes econmics i socials i la vida quotidiana dels diferents pobles de limperi persa.
Els principals documents que shan utilitzat pel present treball han estat bsicament quatre: les fonts clssiques, les inscripcions aquemnides, els arxius de Perspolis i la numismtica. Aquests quatre grups ens han perms de conixer tant els personatges originaris de les satrapies estudiades com daltres personatges que van tenir relaci directa amb aquests.
3.1.1. Les fonts clssiques
Tot i lescassedat o gaireb manca total de fonts literries perses, disposem dun repertori important de testimonis literaris grecs i romans. Sha optat per ordenar els autors tractats segons la seva cronologia.
SQUIL ( 525/4456/5 aC). No disposem de suficient material per reconstruir la vida del trgic. Va escriure 73 tragdies, per noms se nhan conservat set. Els Perses () s lutilitzada per a la present investigaci, ja que ens relata la derrota dels perses a la batalla de Salamina, durant les Guerres Mdiques.
HERDOT D'HALICARNS ( 484430 aC). Encara que coneixem la ciutat on va nixer, Halicarns, no contem amb masses dades biogrfiques. Cicer es va referir a ell com a pater historiae, s a dir, el primer historiador. La seva principal obra respon al ttol de i s una barreja de dades histriques i mitolgiques, amb lobjectiu principal de donar a conixer les causes i desenvolupament de les guerres mdiques.
TUCDIDES ( 454399 aC). Va viure durant el perode de la Guerra del Peloponns, fet que relata a la seva obra historiogrfica. Coneixem algunes dades de la
1 VERBOVENCARLIERDUMOLYN (2007),pp.41-42.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
5
seva vida, com per exemple que fou exiliat per haver arribat tard a Amfpolis com estrateg el 424 aC. A la seva Histria de les Guerra del Peloponns ( ) es relaten els diferents enfrontaments entre atenesos i peloponnesis desprs de la victria dels grecs sobre els perses. En el transcurs del relat de lestabliment de limperi atens (I 89-118), hi apareix el rei aquemnida Artaxerxes.
XENOFONT ( 428354 aC). Fill de bona famlia atenesa, pren un important paper com a escriptor grec per la varietat i amplitud de la seva producci. Una de les dades ms destacades s lenrolament a lexpedici de Cir el Jove al 401 contra el seu germ Artaxerxes. LAnbasi () i la Ciropdia ( ), com tamb les Hellniques (), sn tils per a la nostra investigaci, car donen informaci sobre personatges aquemnides.
CTSIAS DE CNIDOS ( s. VIV aC). Fou un metge reconegut i va passar disset anys a la cort persa. Va servir Artaxerxes com a metge personal fins lany 398. La seva obra, que se'ns ha conservat fragmentriament grcies al resum de Foci, portava el ttol de Relats de Persia (), obra important pel nostre treball.
DIODOR DE SICLIA ( ca. 9030 aC). Coneixem molt poques dades biogrfiques daquest autor, tot i que sabem per la seva obra que va viure durant el segle I aC coincidint amb Juli Csar i August. La seva obra s coneguda amb el nom de Biblioteca Histrica ( ), tractat on sexpliquen la histria i la cultura de diferents pobles, amb una barreja de mites i delements histrics. Hi apareixen els noms de diferents personatges que tenen relaci amb les poblacions estudiades.
ESTRAB DAMSIA ( ca. 6417 dC). Un dels primers gegrafs que va viatjar interessant-se per la geografia prctica i descriptiva, tot i que barreja elements histrics i mitogrfics. La seva obra s coneguda amb el nom de Geografia (), que dividida en disset llibres descriu letnografia de diferents pobles, entre els quals es troben els estudiats.
PLUTARC ( ca. 50/46120 dC). Va nixer a Queronea. Els detalls biogrfics sn extrets de les seves obres. Va estudiar a Atenes al voltant de lAcadmia. Un cop acabada la seva formaci, va fundar a Queronea una Acadmia. Lobra daquest autor es pot dividir en dos grans blocs: les obres morals () i les Vides paralleles ( ), aquestes ltimes utilitzades pel treball, ja que hi ha un captol dedicat a Alexandre o a altres personatges que poden ser tils, com per exemple Temstocles.
FLAVI ARRI ( ca. 89175 dC). Va nixer a Nicmedia en el s duna famlia rica i distingida. Es va iniciar en el sacerdoci de Demter i Core. Va escriure diferents obres, per la utilitzada per a aquest treball s lExpedici dAlexandre ( ), obra que ens ha arribat sencera i on sexpliquen les conquestes d'Alexandre.
QUINT CURCI RUFUS (Quintus Curtius Rufus s. I dC). Historiador especialitzat en la vida dAlexandre el Gran. Les Historiae Alexandri Magni consten de deu llibres, dels quals noms shan conservat vuit i incomplets. Destaca la descripci dactivitats militars, com per exemple lepisodi de la roca que va ser defensada pel sogdi Arimazes, i la planificaci de les seves grans batalles, com la de Gaugamela.
MARC JUNI JUST (Marcus Iunianus Iustinus Frontinus ca. s. I-II dC). Fou un escriptor i historiador rom. La seva obra reprodueix la de Pompeu Trogus i es titula Justini Historiarum Philippicarum Libri XLIV, on hi ha passatges sobre lexpedici dAlexandre el Gran.
JOAN TZETZES ( ca. 11101180 dC). Els Milers () s lobra que hem utilitzat per a la investigaci, ja que s una collecci de fragments daltres autors de temtica diversa: literatura, histria antiga, teologia, etc.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
6
3.1.2. Fonts epigrfiques La majoria de les inscripcions aquemnides es troben a Prsia, Elam i Mdia. La ms important daquestes, on sexpliquen els esdeveniments dels ltims anys de Cambises i els primers anys del regnat de Darios I, es troba a Behistun. Tamb shan utilitzat les inscripcions de Darios I que es troben a Perspolis i a Susa, aix com tamb les de Xerxes i Artaxerxes2 a Perspolis.
Aquestes inscripcions han estat consultades a les edicions de Kent i Schmitt,3 referncies que es poden trobar citades a la bibliografia. Donen totes les inscripcions en persa antic, transliterades i tradudes a langls, per la qual cosa aquests volums sn una molt bona eina de treball.
3.1.3. Arxius de Perspolis Tamb reben el nom de Tauletes o Textos de la Fortalesa. Aquests textos expliquen el transport dels productes i de la ramaderia, la recaptaci dimpostos, el pagament de les racions als treballadors i del salari als funcionaris de lEstat, etc. Sn textos valuosos per la investigaci, ja que contenen al voltant de 2.000 noms propis i mots irnics. Aquestes tauletes han estat editades per Richard T. Hallock, amb una extensa i clara introducci i la transliteraci i traducci de cada text.4
Tot i que no hem pogut extreure cap informaci per aquest treball, tamb es troben els Documents del tresor, que daten del 492458 aC. Aquests textos sn bsicament documents de pagament. Aquests es divideixen en dos grans grups: cartes i notes de dietari.
3.1.4. Fonts numismtiques
Malgrat la gran quantitat de monedes dpoca aquemnida trobades, noms una ens ha transms el nom d'un strapa bactri, Sofites (). Sha utilitzat el recull de Michael Alram.5 La moneda en qesti porta la referncia Tf. 12, 384-387. 3.2. Satrapies de lImperi Aquemnida Un dels trets fonamentals de limperi aquemnida era lorganitzaci. Darios I va dividir lampli territori en satrapies, extenses circumscripcions que constituen unitats culturals i econmiques que gaudien duna amplia autonomia, per que estaven obligades a pagar un tribut i a proporcionar contingents militars. Aquestes satrapies doncs, respectaven la identitat cultural i les tradicions de les poblacions que constituen limperi. Per aix les satrapies es corresponien a grans trets amb les diferents contrades del Prxim Orient i, de fet, ladministraci local en aquestes gaireb no va ser modificada. Tant els crrecs com els procediments van continuar igual que abans, per ara el destinatari de lexacci era la cort persa imperial.
El nombre de satrapies rondava la vintena, de les quals les ms antigues eren Mdia, Prsia i la Susiana. Assria i Babilnia integraven una sola circumscripci. Les satrapies occidentals eren Sria la satrapia a laltre costat del riu-, Armnia, Capadcia, Frgia, Ldia, Cilcia i Egipte. Jnia, Lcia, Cria i Pamflia integraven les satrapies occidentals. Entre les orientals figuraven: Prtia, Hircnia, Bctria, Aracsia, els Saka, Corsmia-
2 Es desconeix si es tracta d'Artaxerxes II o Artaxerxes III. 3 KENT (1950); SCHMITT (1991). 4 HALLOCK (1969). 5 ALRAM (1986).
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
7
Sogdiana i Gedrsia. La satrapia de Cspia sestenia al nord-est de la de Mdia fins arribar al litoral sud-occidental del mar Caspi.6
La creaci de les satrapies va anar acompanyada duna reforma fiscal i tributria que es va completar amb la difusi de la moneda, que havia fet la seva aparici poc temps abans a Ldia i a les ciutats gregues de la Jnia. Es va encunyar una moneda oficial, el dric, amb un pes semblant al sicle babilnic i un 98% dor fi o un 90% de plata. La moneda i el sistema ponderal oficial es van sobreposar, sense eliminar-los, als mitjans de pagament i als sistemes de pesos i mesures locals, una altra mostra de lequilibri aconseguit per Darios I entre lautonomia de les satrapies i el carcter autocrtic del govern central. La moneda de Darios tenia, en realitat, una funci poltica, ja que se nencunyava poca i no per a la circulaci interior, sin per als intercanvis amb els pasos estrangers. Tot el metall precis era pesat i guardat en la tresoreria reial, on es fonia per a la seva tesauritzaci a Susa i Perspolis.7
Es van millorar les comunicacions en tot limperi i es van posar en marxa un sistema de postes i correus a cavall que tenia informat en tot moment el Gran Rei del que passava en les diferents regions de limperi. Un cam reial unia el centre de limperi, on es trobaven les tres capitals, s a dir, Perspolis, Susa i Ecbtana, a travs de Gaugamela, amb les provncies occidentals, arribant fins a Sardes i Efes.
3.2.1. Bactriana (gr. , ap. Bxtri).8 Amb capital a Bactra, el territori es trobava a la plana entre el Hindu Kush i lm Dary, tot i que en certs moments els lmits poltics de Bctria sestenen molt ms enll del marc geogrfic de la plana.
Desprs de lannexi a limperi persa de Cir al segle VI, la Bactriana, juntament amb la Margiana, van formar la dotzena satrapia. Aquesta annexi es va aconseguir a partir duna uni personal de les corones, fet que sobserva en la mesura que el strapa sempre era un parent proper del gran rei. Bactra va ocupar una posici rellevant en el cam reial cap a lndia. Tenim diversos testimonis del seu paper important dins de lexrcit persa: els bactrians van participar a les Guerres Mdiques i a Salamina estaven sota el comandament directe de Xerxes; a Gaugamela, la cavalleria bactriana va lluitar directament contra els macedonis, tot i que quan Darios III fou derrotat a Gaugamela, el bactri Bessos va fer que el matessin. La satrapia va servir com a base a Alexandre durant la seva campanya a la Sogdiana.
3.2.2. Corsmia (gr. , ap. Huvarazmi).9 El nom de la satrapia apareix per primer cop a lAvesta (Yt 10.14) i a la inscripci de Behistun de Darios I (521-486 aC). Va formar part de la setzena satrapia que incloa els parts, els sogdians, els corasmis i els aris.10 Aquesta satrapia fou governada pel rei Esmerdis juntament amb la Bactriana, la Carmnia i les provncies ms orientals de tot limperi al voltant del 523 aC. El rei annim de la satrapia va oferir la seva amistat a Alexandre al voltant de lany 328 aC. 3.2.3. Margiana (gr. , ap. Margu).11 s un de les contrades ms orientals de lImperi Aquemnida, que no va formar la seva prpia satrapia, sin que va ser unida a la satrapia vena, s a dir, la Bactriana. Fou prpiament una satrapia a partir dpoca sassnida. Malgrat aix, no apareix ni a les llistes reials de Darios I com tampoc a Herdot. El primer personatge que apareix com a margi
6 A lannex podem trobar un mapa de tot limperi. 7 DANDAMAEV & LUKONIN (1978). 8 LERICHE & GRENET (1973). 9 RAPAPORT (1996). 10 Hdt. III 93. 11 WEISSBACH, F.H., XIV II (1996) 1703-1704.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
8
s Frada, un rebel que es va voler proclamar rei a Margiana, per que fou derrotat per Dadari, strapa de la Bactriana, probablement el 28 de desembre del 521 aC. 3.2.4. Sogdiana (gr. , ap. Sug[u]da).12 Cir el Gran va dur a terme la conquesta daquesta provncia aproximadament el 540 aC. La Sogdiana es va integrar a limperi aquemnida com a provncia fronterera llunyana13 i va romandre com a tal fins a la conquesta per part dAlexandre el Gran pels volts del 329 aC. Sorprn que no es coneix cap nom propi de strapes bactrians encara que s de personatges que van tenir un paper important, com s el cas de , un noble sogdi que va liderar lalament a Sogdiana i Bactriana contra Alexandre el 329 aC. A Sogdiana tamb es trobava la fortalesa anomenada la Roca Sogdiana, on Alexandre va poder derrotar Bessos.
4. LLISTAT PROSOPOGRFIC
En un principi es va triar disposar la llista prosopogrfica segons l'ordre cronolgic, per
ens vam trobar que molts personatges no tenen una cronologia exacta i aix dificultava
lorganitzaci, per tant s'ha acabat decidint que la millor opci era per ordre alfabtic. Tot
seguit, trobarem una llista de 97 personatges. Formalment ens hem inspirat en la
Prosopography of the Later Roman Empire (PLRE). Les entrades o lemmata van encapalades per la identitat de lindividu, fent esment del
nom catal i del grec i/o antic persa. Seguidament, trobarem la cronologia i una breu descripci daquelles dades pertinents relacionades amb les quatre satrapies, sota labreviatura de prosopografia (P). Aquestes dades van acompanyades de les fonts literries, dels testimonis epigrfics i/o numismtics dels quals sha extret la informaci (F), aix com de referncies bibliogrfiques als tres reculls don el lector pot extreure ms informaci (B): lIranisches Namenbuch de Ferdinand Just, la Real-Encyclopdie der classischen Altertumswissenschaft de Pauly-Wissowa i lOnomastica Persepolitana de Mayrohfer.
Pel que fa al cas dAlexandre el Gran, hem decidit no fer-lo aparixer ja que s un personatge molt conegut que no necessita cap mena dexplicaci i perqu tota la informaci sobre aquest s molt extensa i les relacions amb els diferents personatges seria tema duna altra investigaci.
4.1. Abrdatas (gr. ).
P. Amic de Cir i rei de Susa durant el segle VI aC. La seva esposa va ser Pantea. Va
dirigir una ambaixada a un rei de Bctria (Annim 1).
F. X. Cyr. V 1, 3.
; Tz.
I 70, I 594, III 648;
B. NB 2a; CAUER F. RE I (1894) 108109.
4.2. lcetas (gr. ).
P. Datat del segle IV319 aC. Va ser enviat per Alexandre el Gran contra Catanes i
Austanes, els nics rebels bactrians que resistien.
F. Arr. An. IV 22, 1 ,
, .
12 KRETSCHMER, K., RE III A1(1972) 788791. 13 BRIANT, pg. 764774; pg. 743754.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
9
B. KAERST, J., RE (1894) I 15141515.
4.3. Amintas (gr. ).
Amintas (362336 aC.) va ser fill de Perdicas III i general d'Alexandre el Gran. Alexandre
el va anomenar strapa de Bactria desprs de rellevar a Artabazos 2. Va quedar-se a
Bctria amb 3000 genets i 10000 soldats d'infanteria.
F. Arr. An. IV 17, 3
,
; IV 22, 3
' ,
, .
B. WILCKEN, U., RE (1894) I 2007.
4.4. Amitis (gr. )
P. Filla del rei aquemnida Xerxes I. Va viure durant el segle V aC. Ajuda a reconciliar
Artaxerxes I i el seu esps Megabizos a la Bactriana.
F. Ctes. Pers. 20, 22 ,
, .
B. NB. 15a; WILCKEN, U., RE (1894) I 2013.
4.5. Apama (gr. )
P. Filla d'Espitmenes 2. Es va casar amb Seleuc l'any 324 aC. No tenim la data exacta
de la seva mort, tot i que deuria ser al segle III aC.
F. Plut. Demetr. 31, 3 '
, ; Str. XII
8, 15.
B. NB. 19a; WILCKEN, U., RE I (1894) 26622663.
4.6. Arimazes (gr. )
P. General sogdi que va viure durant el segle IV aC. Sota el seu poder es trobava la Roca
Sogdiana, una fortalesa gaireb inexpugnable amb 30.000 soldats. Com que Arimazes
no va facilitar la fortalesa a Alexandre, aquest va crucificar Arimazes i tots els seus
homes.
F. Curt. VII 11, 1 Una erat petra, quam Arimazes Sogdianus cum XXX milibus armatorum
obtinebat alimentis ante congestis, quae tantae multitudini vel per biennium suppeterent;
VII 11, 28 Ariamazes desperatis magis quam perditis rebus cum propinquis
nobilissimisque gentis suae descendit in castra: quos omnis verberibus adfectos sub ipsis
radicibus petrae crucibus iussit adfigi; Str. XI 11, 4.
B. NB 23a; TOMASCHEK, W., RE II (1895) 812813; KAERST, J., RE II (1895) 822.
4.7. Ariobrzanes (gr. )
P. Va nixer al 368 i va morir al 330 aC. Fill d'Artabazos 2. Fou strapa de Prsia.
Juntament amb Orontbates, dirigia als sogdians dins de l'exrcit de Darios III durant la
batalla de Gaugamela. Va intentar impedir el pas a Alexandre a les Portes de Perspolis,
per no sen va sortir.
F. Arr. An. III 23, 7 '
; Curt. IV 12, 7 Persas deinde cum Mardis
Sogdianisque Ariobarzanes et Orontobates ducebant; D.S. XVII 68, 1 Curt. V 3, 17; Str.
XV 729; Plut. Alex. 37; Arr. An. III 18, 2.
B. NB. 25b; KAERST, J., RE II (1895) 833.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
10
4.8. rses (gr. / )
P. Va nixer al segle V i va morir al 335 aC. El seu pare s Artaxerxes III. s identificat
com Artaxerxes IV, rei de tot l'imperi aquemnida, incloent la Bactriana, la Corsmia, la
Sogdiana i la Margiana.
F. Plut. De Alex. 337, 67
; Arr. An. II 14, 2.
B. NB 231ab; CAUER, F., RE II (1895) 12751276.
4.9. Artabanos (gr. /; ap. tapna-)
P. Personatge desconegut que va viure al segle V aC. Fou un strapa bactri durant el
regnat d'Artaxerxes I. Es va revoltar contra el mateix rei.
F. Ctes. Pers. 31 ,
.
B. NB 31b; CAUER, F., RE II (1895) 1292; OP 163, 330.
4.10. Artabazos 1 (gr. ; ap. tabnu-)
P. Persa, fill de Frnaces, que va comandar els parts i els corasmis durant les Guerres
Mdiques. Fou strapa de la provncia de Dascilium de l'any 477 fins al 468, any en qu
va morir.
F. Hdt. VII 66 ; Th. I 129; D.S. XI
31, 3. XI 74, 6; Plut. Arist. 19, 4.
B. NB 32b; JUDEICH, W., RE II (1895) 12981299; OP 163, 330.
4.11. Artabazos 2 (gr. ; ap. tabnu-)
P. Datat del 389 al 325 aC. Fill del strapa frigi Farnabazos i Apama, filla d'Artaxerxes
I. Es va revoltar contra Artaxerxes III i va buscar refugi a la cort de Filip. No va formar
part de la conspiraci de Bessos i Nabarzanes contra el rei Darios III. Va fer una expedici
a la Sogdiana i l'any 330 aC. Alexandre el Gran el va anomenar strapa de la Bactriana.
Uns anys ms tard, el mateix Alexandre el va desposseir de la Bactriana; en lloc seu va
collocar Amintas.
F. Curt. V 9, 1 Adsensu excepere ceteri hanc vocem, sed Nabarzanes, qui in eodem
consilio erat, cum Besso inauditi antea facinoris societate inita regem suum per milites,
quibus ambo praeerant, comprehendere et vincire decreverant, ea mente, ut, si Alexander
ipsos insecutus foret, tradito rege vivo inirent gratiam victoris, magno profecto cepisse
Dareum aestimaturi, sin autem eum effugere potuissent, interfecto; Arr. An. III 29, 1
. IV 17, 3
, '
; D.S. XV 91, 26. XVI 52, 4; Str. XII 8, 15.
B. NB 32b33a; JUDEICH, W., RE II (1895) 12991300; OP 163, 330.
4.12. rtabes (gr. /; ap. tama-)
P. Personatge desconegut que va viure al segle V aC. L'nica dada que coneixem s que
fou un bactri que va morir a Salamina durant les Guerres Mdiques.
F. A. Pers. 318-319 , ,/ ,
.
B. NB 37a; OP 168, 330.
4.13. Artacama (gr. )
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
11
P. Datada del segle IV aC. Filla d'Artabazos 2, el strapa de la Bactriana i germana
d'Artonis i de Barsine, la primera esposa d'Alexandre el Gran. Es va casar amb Ptolomeu
I.
F. Plut. Eu. 1, 7 ,
.
B. NB. 33b; JUDEICH, W., RE II (1895) 1303.
4.14. Artaxerxes 1 (gr. ; ap. taxar)
P. Datat del segle V fins al 424 aC., s Artaxerxes I, fill de Xerxes I. Fou rei de tot l'imperi
aquemnida, incloent la Bactriana, Corsmia, Margiana i Sogdiana.
F. A1I Artaxa : X : vazraka : X : Xynm : X : DHynm : Xayrahy : Xhy
: pua : Xayrahy : Drayavauahy : Xhy : pua : Haxmaniiya : hya : imam :
btugara : siyamam : viiy : karta; Plut. Art. 1, 1 ,
; Hdt. VI 98, 7. VI 106. VI 151; Th. I 104; Ctes.
Pers. 29; D.S. XI 71, 3; Plut. Alc. 37, 4. Artax. I, 1.
B. NB 34a; JUDEICH, W., RE II (1895) 13111314; OP 331.
4.15. Artaxerxes 2 (gr. ; ap. taxar)
P. Va nixer lany 436 i va morir lany 358 aC. s Artaxerxes II, rei de tot limperi
aquemnida, incloent les satrapies de la Bactriana, la Corsmia, la Margiana i la Sogdiana.
Els seus pares sn Daros II i Paristide. Ctsies de Cnidos, autor grec, fou el seu metge
personal.
F. (A?P [5-7 Aquest s lAri, el Bactri, el Sogdi]14 8 iyam : Uvrazmiya; X. HG V 1,31
; X. Anab. I 1, 1; Ctes. Pers. I, 49; D.S. XIII 108, 1; Arr.
An. I 12, 3.
B. NB 34a-b; JUDEICH,W., RE II (1895) 13141318; OP 331.
4.16. Artaxerxes 3 (gr. ; ap. taxar)
P. Artaxerxes III va nixer al 425 i va morir al 338 aC. Fou rei de tot l'imperi aquemnida,
incloent les satrapies de la Bactriana, la Corsmia, la Margiana i la Sogdiana.
F. A?P [5-7 Aquest s lAri, el Bactri, el Sogdi] 8 iyam : Uvrazmiya 15; D.S. XV 93,
1; Arr. An. II 14, 2.
B. NB 34b; JUDEICH, W., RE II (1895) 13181321; OP 331.
4.17. Artonis (gr. )
P. Datada del segle IV aC. Filla d'Artabazos 2, el strapa de la Bactriana i germana
d'Artacama i de Barsine, la primera esposa d'Alexandre el Gran. Es va casar amb Eumeu.
F. Plut. Eu. 1, 7 ,
; Arr. An. VII 4, 6.
B. NB. 40a; JUDEICH, W., RE III (1896) 1460.
4.18. Astiages (gr. )
P. Datat del segle VI aC. Fou rei de Mdia. Els bactrians es van sotmetre a Cir i Amitis
quan es van assabentar que Astiages es va convertir en el pare de Cir.
14 s una reconstrucci ja que aquestes lnies no es poden llegir. 15 s la mateixa inscripci que ens hem trobat a Artaxerxes II. No es pot especificar a quin dels dos
personatges pertany, per tant pot servir com a informaci per a ambds.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
12
F. Ctes. Pers. 2 ,
, .
B. NB 47b48a; MEYER, E., RE III (1896) 1865.
4.19. tal (gr. )
P. Datat del segle IV aC. Alexandre va deixar a tal, juntament amb Grgies, Meleagre
i Polipercont a Bctria per protegir la satrapia evitant qualsevol sublevaci dels bactrians,
alhora que Alexandre mateix es dirigia a la Sogdiana. Va ser enviat per Alexandre el Gran
contra Catanes i Austanes, els nics rebels que quedaven de Bctria.
F. Arr. An. IV 16, 1 ,
,
, . IV 22,1
,
,
.
B. KAERST, J., RE III (1896) 21582159.
4.20. Atenodor (gr. )
P. Personatge desconegut d'origen grec que va viure al segle IV aC. Era el cabdill dels
rebels que va intentar assassinar-lo Boxos, un bactri, durant el banquet de Bit i per ordre
d'aquest mateix. Quan fou descoberta la traci de Bit, Atenedor va prendre el ttol de
rei i aix va poder tornar a la seva ptria.
F. Curt. XI 7, 3 Athenodorus erat princeps eorum, qui regis quoque nomen adsumpserat
non tam imperii cupidine quam in patriam revertendi cum iis, qui auctoritatem ipsius
sequebantur. Huic Biton quidam nationis eiusdem, sed ob aemulationem infestus
conparavit insidias invitatumque ad epulas per Boxum quendam Bactrianum in convivio
occidit; D.S. XVII 99, 5.
B. KAERST, J., RE III (1896) 2043.
4.21. Austanes (gr. )
P. Personatge bactri que va viure durant el segle IV aC. Va ser un rebel de Bctria que
va caure presoner i fou portat davant d'Alexandre el Gran.
F. Arr. An. IV 22, 2 ' ; Curt. VIII 5, 2.
B. NB 52b.
4.22. Autobares (gr. )
P. Persa datat del segle IV aC. Fou el germ de Mitrobeu i ambds van tenir com a general
el bactri Histaspes.
F. Arr. An. VII 6, 4 ,
.
B. NB 52b.
4.23. zanes (gr. ).
P. Aquemnida, fill d'Arteu. Comandant dels sogdians durant les Guerres Mdiques al
segle V aC.
F. Hdt. VII, 66. [].
B. NB 53b.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
13
4.24. Barsaentes (gr. , )
P. Fou un strapa d'Aracosia i dels drangianis que va viure al segle IV i va morir l'any
326 aC. Juntament amb Bessos, strapa de la Bactriana, van capturar a Darios III. Va
fugir cap a l'ndia per la por.
F. Arr. An. III 21, 1
; D.S. XVII 74, 1; Arr. An. III 8, 4. III 25,
8; Curt. VI 6, 36.
B. NB 65a; KAERST, J., RE III (1897) 2627.
4.25. Barsine (gr. )
P. Va nixer al voltant de l'any 363 i va morir l'any 309 aC. Filla d'Artabazos 2, el strapa
de la Bactriana. Les seves germanes foren Apama, que es va casar amb Ptolomeu i
Artonis, que es va casar amb Eumenes. Fou la primera esposa d'Alexandre el Gran amb
el qual va tenir un fill, Hracles.
F. Plut. Eu. 1, 3 ; D.S. XX 20, 1
; Plut. Alex. 21; Just. XI 10.
B. NB. 64b65a; KAERST, J., RE III (1897) 29; DGP 3637.
4.26. Bessos (gr. )
P. Va nixer al segle IV aC. i va morir l'any 329 aC. Fou un strapa de la Bactriana i de
la Sogdiana. Va detenir al rei Darios III i el va matar a Bctria. Es va fer anomenar
Artaxerxes. Un cop Alexandre el Gran va desfer la revolta a la Bactriana, Bessos va fugir
per la poblaci bactriana el va prendre i el va entregar a Alexandre, que el va matar al
mateix lloc on Bessos havia matat Darios III.
F. Curt. IV 6, 2 Bessum quoque, Bactrianorum praetorem; Arr. An. III 21, 1
; Curt. V 13, 17 Iumenta quoque, ne longius prosequi possent,
convulnerant duobus servis, qui regem comitabantur, occissis; Arr. An. III 24, 3
; Curt. VII 5, 40 propius iussit accedere tradique
Bessum ei, ut cruci adfixum mutilatis auribus naribusque sagittis configerent barbari
adservarentque corpus; D.S. XVII 73, 2; Plut. Alex. 42; Arr. An. III 8, 3. III 30, 2; Tz. III
352.
B. NB. 67b; KAERST, J., RE III (1897) 331.
4.27. Bit (gr. )
P. s un personatge desconegut que va viure durant el segle IV aC. Grec que va convidar
Atenedor a un banquet on es va intentar assassinar-lo amb l'ajuda del bactri Boxos. Es
va conixer la traci de Bit i fou detingut amb Boxos, condemnat a morir a la creu per
fou tornat a posar en llibertat i va poder tornar a la seva ptria.
F. Curt. IX 7, 1 Athenodorus erat princeps eorum, qui regis quoque nomen adsumpserat
non tam imperii cupidine quam in patriam revertendi cum iis, qui auctoritatem ipsius
sequebantur. Huic Biton quidam nationis eiusdem, sed ob aemulationem infestus
conparavit insidias invitatumque ad epulas per Boxum quendam Bactrianum in convivio
occidit; IX 7, 211.
B. KAERST, J., RE III (1897) 545.
4.28. Boxos (gr. ; ap. Buxa-)
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
14
P. Personatge desconegut que va viure durant el segle IV aC. Bactri que va intentar matar
a Atenedor, aquest convidat a un banquet per Bit. Un cop fou descoberta la traci de
Bit, fou detingut juntament amb aquest i sentenciat a mort.
F. Curt. IX 7, 1 Athenodorus erat princeps eorum, qui regis quoque nomen adsumpserat
non tam imperii cupidine quam in patriam revertendi cum iis, qui auctoritatem ipsius
sequebantur. Huic Biton quidam nationis eiusdem, sed ob aemulationem infestus
conparavit insidias invitatumque ad epulas per Boxum quendam Bactrianum in convivio
occidit; Str. VII 3, 17; Curt. IX 7, 2-11.
B. NB. 72a.
4.29. Callstenes (gr. )
P. Callstenes d'Olint va nixer circa 360 i va morir l'any 328 aC i fou filsof i historiador
grec que va acompanyar Alexandre el Gran en gran part de la seva campanya. Va ser
capturat a la Bactriana, a Cariates, ciutat fundada per Alexandre el Gran. Va ser cmplice
dels intents d'insurrecci dins de l'exrcit d'Alexandre durant la campanya de la Bactriana.
F. Str. XI 11, 4 ,
; Arr. An. IV 12, 7
.
,
, ,
. ; Plut. Sull. 36, Alex. 53; Arr.
An. IV 10, 1; Curt. VIII 8, 19.
B. KROLL, W., RE X (1919) 16741726.
4.30. Catanes (gr. )
P. Va viure durant el segle IV aC. Segons Curci Rufus, Catanes i Datafernes van entregar
Bessos a Alexandre el Gran. Es va unir a la sublevaci de la Bactriana i de la Sogdiana
els anys 329 - 327 aC. juntament amb Datafernes.
F. Curt. VII 5, 26 In equum inpositum Alexandro tradituri ducunt. VIII 5, 2 et Catanen,
qui ab ipso defecerant; Arr. An. IV 22, 12.
B. NB. 159a.
4.31. Ceno (gr. )
P. Datat del segle IV aC. Ceno era fill de Polemcrat. Alexandre el Gran va enviar-lo
amb Artabazos 2, el strapa de la Bactriana, cap a territori escita, ja que s'havia assabentat
que Espitmenes es va refugiar per territori sogdi.
F. Arr. An. IV 16, 3 ,
.
4.32. Cambises (gr. ; ap. Kambiya)
P. Cambises II va nixer al segle VI i va morir l'any 522 aC. Fou fill de Cir II el Gran.
Fou rei de tot l'imperi aquemnida, incloent la Bactriana, la Corsmia, la Margiana i la
Sogdiana.
F. D.S. I 44,3 ; Hdt. I 46. I 107. I 111. I
207. VII 11; Arr. An. III 27, 4. VI 29, 8; D.S. IX 24, 1; Just. I 4.
B. NB 153B; LEHMANN-HAUPT, C.F., RE X (1919) 18101812; OP 175,326.
4.33. Clitos (gr. )
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
15
P. Va nixer al voltant de l'any 367 i va morir l'any 328 aC. Fou el comandant de la
cavalleria de l'exrcit de Filip i d'Alexandre el Gran. Alexandre va confiar la satrapia de
la Sogdiana a Clito desprs que Artabazos 2 renuncis a ella.
F. Curt. VIII 1, 20 vetus Philippi miles multisque bellicis operibus clarus; VIII 1, 20
acceptaque aetatis excusatione ab Artabazo provinciam eius destinat Clito; Arr. An. IV
9, 3.
B. KROLL, W., RE XI (1919) 666.
4.34. Crter (gr. )
P. Va ser enviat a Cirpolis, una de les ciutats ms importants del territori sogdi, per
ordre d'Alexandre el Gran. Un cop capturada la ciutat, els habitants es van tornar en contra
els grecs i van ferir a Crter. Un cop va ser conquerida la Roca Sogdiana, Alexandre va
enviar a Crter amb 600 genets amb Polipercont, tal i Alcetes contra Catanes i Austanes,
els nics rebels bactrians que havien sobreviscut i va fer presoner a Austanes qui fou
portat davant d'Alexandre.
F. Arr. An. IV 2, 2 . IV 3, 3
. IV 22, 1
. IV 22, 2
; D.S. XVIII 18, 7; Just. XXVI 1, 4.
4.35. Cir 1 (gr. i Kru-)
P. Cir II el Gran, rei de l'imperi aquemnida. Va nixer entre el 600 i el 576 i va morir el
530 aC. Fill de Cambises I. Les provncies de la Corsmia, Bactriana i Sogdiana li
pagaven un tribut i eren vassalles seves. Tenia relacions d'hospitalitat amb el rei de Bctria
(annim 1).
F. Tz I 46 ; Arr. An. VI 29, 5
; X. Cyr. V 3 ; A. Pers.
768; Hdt. I 111; D.S. II 34, 6; Str. VI 1, 1; Arr. An. VI 29, 5; Tz., III 561.
B. NB 167b; WEIBACH, F.H., RE suplement IV (1924) 11281106; OP 183, 184, 327.
4.36. Cir 2 (gr. i Kru-)
P. Cir era fill de Xerxes I i prncep de tot l'imperi aquemnida. Es va rebellar contra el
seu germ, Artaxerxes II, per va morir a la Batalla de Cunaxa a causa d'una fletxa. La
retirada del seu exrcit, on hi havia deu mil mercenaris grecs, la relata Xenofont a
l'Anbasi. L'acompanyava Ctsias de Cnidos, metge i escriptor grec.
F. X. An. I 1, 1 ,
, ; I 1, 4 ,
, , ,
; I 8, 27 ; D.S. II
32, 4
; D.S. XIII 17, 3; Str. XII 2, 9; Plut. Art. 2; Curt. III 4, 1; Just.
V 11.
B. NB 167b; WEIBACH, F.H., RE suplement IV (1924) 11061177; OP 183, 184, 327.
4.37. Dadarsi (ap. Ddi-)
P. Va viure al segle VI aC. Coneixem la data de la seva mort: 521 aC. Fou strapa de la
Bactriana i per ordre de Darios I va lluitar contra els margians encapalats per Frada.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
16
F. DB III 12-13 Drayavau xayaiya: Margu nm dahy, hama hamiiy, ava
martiya Frda nma Mrgava, avam maitam akunavant, pasva adam fraya, Ddi
nma Prsa, man bandaka, Bxtriy xaapv, abi avam.
B. NB 75a; OP 149, 323.
4.38. Darios 1 (gr. ; ap. Drayavau-)
P. Darios I (521485 aC) s el quart rei segons la llista de la dinastia aquemnida. Fill
d'Histaspes. Grcies a les inscripcions, coneixem que les satrapies sota el seu poder, entre
les quals hi figuraven la Bactriana, la Corsmia i la Sogdiana. Va lluitar a la primera part
de les Guerres Mdiques. Dins del seu exrcit es trobaven bactrians, corsmis i sogdians.
F. DB I 12-17 /ti Drayavau xayaiya: im dahyva, tay man patiya, van
Auramazdha adamm xayaiya ham: Prsa, ja. Bbiru, Aur, Arbya, Mudrya,
taya drayahy, Sparda, Yana, Mda, Armina, Katpatuka, Parava, Zranka, Harava,
Uvrazm, Bxtri, Suguda, Gandra, Saka, atagu, Harauvati, Maka, fraharavam
dahyva tiraca vatic; A. Pers. 156; Hdt. I, 183; D.S. I 33, 9.
B. NB 78a; SWOBODA, H., RE IV (1901) 21842199; OP 148, 323.
4.39. Darios 2 (gr. ; ap. Drayavau-)
P. Darios II (475404 aC) va ser el fill d Artaxerxes I. Rei aquemnida de totes les
satrapies, entre les quals hi havia la Bactriana, la Corsmia i la Sogdiana. Va pujar al tro
un cop va matar a Sogdi, qui va matar a Xerxes II. Els seus fills foren Cir, el rei
Artaxerxes II, Ostanes i Oxartes. Darios II va pactar una aliana amb els lacedemonis per
mitj de Tissafernes, encapalats per Alcibades, en contra d'Atenes.
F. Th. VIII 5; D.S. XII 71, 1; Plut. Art. I 1; Just. V 1.
B. NB 78b; SWOBODA, H., RE IV (1901) 21992205; OP 148, 323.
4.40. Darios 3 (gr. ; ap. Drayavau-)
P. Darios III (380330 aC) fou rei aquemnida de totes les satrapies, entre les quals hi
havia la Bactriana, la Corsmia i la Sogdiana. Va perdre la batalla de Gaugamala contra
Alexandre el Gran lany 331 aC. Va morir a la Bactriana a mans de Bessos, el strapa de
la mateixa provncia.
F. Curt. III 3, 5 quoniam in eodem habitu Dareus fuisset, cum appellatus est rex; V 13,
17 Iumenta quoque, ne longius prosequi possent, convulnerant duobus servis, qui regem
comitabantur, occissis; D.S. XVII 5, 5; Str. I 301. VII 197. VIII 117; Arr. An. III 21-22;
Tz. III 350. IV 250.
B. NB 78b-79a; SWOBODA, H., RE IV (1901) 22052211; OP 148, 323.
4.41. Datafernes (gr. ap. Dtafarnah-)
P. Es va unir a la sublevaci de la Bactriana i de la Sogdiana els anys 329327 aC. Tamb
va collaborar amb Espitmenes, strapa de la Bactriana, en l'entrega de Bessos a
Alexandre el Gran: segons Curci foren aquests dos els que el van entregar, per segons
Arri fou Ptolomeu qui va entregar Bessos a Alexandre.
F. Curt. VIII 3, 16 Dataphernen, defectionis eius participem; Arr. An. III 29, 6
,
,
, ; Curt. VII 5, 26 Multitudo
an vindicatura Bessum fuerit, incertum est, nisi illi, qui vinxerant, iussu Alexandri fecisse
ipsos ementiti dubios adhuc animi terruissent. In equum inpositum Alexandro tradituri
ducunt.
B. NB 81a; KAERST, J., RE IV (1901) 2226; OP 149, 323.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
17
4.42. Esmerdis (gr. , , ; ap. Bdiya-)
P. Datat del segle V aC. fou fill de Cir i germ de Cambises. Governador del bactrians,
dels corsmis, dels parts i dels carmanians.
F. Hdt. III 30
; Ctes. Pers. 8
,
,
; A. Pers. 774; Hdt. III 65; D.S. XIX 40, 2; Just. I 9.
B. NB 63b, 321b-322a; KAHRSTEDT, U., RE IIIA (1927) 710711; OP 145,322.
4.43. Espitmenes 1 (gr. )
P. Espitmenes (370328 aC.) va ser un general persa de la cavalleria sogdiana. Segons
Arri i Curci, va collobar per entregar Bessos a Alexandre el Gran quan Bessos es
trobava a Bctria. Va dirigir un atac contra Alexandre quan aquest no va concedir la
independncia a la Bactriana i a la Sogdiana. Aquest atac va ser aturat per Artabazos (2),
strapa de la Bactriana. Es va refugir entre els corasmis fugint dels bactris i sogdians. Li
van tallar el cap i aquest va ser entregat a Alexandre.
F. Arr. An. III 29, 6
, ,
, :
; Str. XI 8, 8
,
,
, .
B. NB 310a; KAHRSTEDT, U., RE IIIA (1929) 1815.
4.44. Espitmenes 2 (gr. )
P. Va viure al segle IV aC. Era un bactri i la seva filla, Apama, es va casa amb Seleuc.
F. Arr. An. VII 4,6 .
B. NB 310a.
4.45. umenes (gr. )
P. umenes (362316 aC) fou un amic ntim i general grec dAlexandre el Gran. Tamb
fou secretari real. Es va casar amb Artonis, una de les filles dArtabazos 2.
F. Arr. An. VII 4, 6
, ; D.S. XVIII 16, 1;
Plut. Eum.; Just. XIII 6, 14. XIII 8, 3.
B. WILLRICH, H., RE VI (1907) 10831090.
4.46. Farsmanes (gr. )
P. Va viure durant el segle IV aC. Strapa de la Corsmia que va fer de guia a Alexandre
per la provncia.
F. Arr. An. IV 15, 4
. VI 27, 3. VII 6, 4; Curt. VIII
1, 8.
B. NB 91a; MILLER, J., RE XIX (1938) 1814.
4.47. Farnabazos (gr. )
P. Farnabazos (ca. 370/365320 aC.) va ser fill d'Artabazos 2, el strapa de la Bactriana.
Va ser un defensor de Prsia contra Alexandre el Gran.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
18
F. Arr. An. II 1, 3 ; Plut. Eum. 7; Curt. III 2, 1. III 13, 14.
B. NB 92a; LENSCHAU, T., RE XIX (1938) 1848.
4.48. Farnuces (gr. )
P. Va viure al segle IV aC. Dorigen lici, era un expert coneixedor de la llengua brbara.
Era qui manava el contingent de 1500 mercenaris en contra dEspitmenes 1. Quan es va
assabentar que Espitmenes es trobava a la Roca Sogdiana, el va expulsar cap a les
muntanyes de la regi.
F. Arr. An. IV 3, 7
,
, ,
. IV 5, 3
, ,
.
.
B. NB 94a; SCHOCH, P., RE XIX (1938) 1856.
4.49. Filip (gr. )
P. Filip II de Macednia (382336 aC.) fou rei del nord de Grcia entre el 359 i el 336 i
pare dAlexandre el Gran. Artabazos 2 va buscar refugi dins de la cort del rei quan va
trair Artaxerxes III.
F. Curt. V 9, 1 Artabazus, vetustissimus amicorum, quem hospitem fuisse Philippi supra
diximus; D.S. XVI 2, 2; Just. VI 9, 6. VII 5, 2.
B. GEYER, F., RE XIX (1938) 22662303.
4.50. Frada (ap. Frda)
P. Lider margi d'una revolta contra Darios I a Margiana. Aquesta revolta va ser sufocada
per Dadari, strapa de la Bactriana, on va morir Frada als volts del 522521 aC.
F. DB III 12-13 Drayavau xayaiya: Margu nm dahy, hama hamiiy, ava
martiya Frda nma Mrgava, avam maitam akunavant, pasva adam fraya, Ddi
nma Prsa, man bandaka, Bxtriy xaapv, abi avam).
B. NB 101a.
4.51. Fratafernes (gr. )
P. Fratafernes (IV aC) fou strapa de Prtia i Hircania. Va estar al capdavant dels corasmis
durant l'expedici d'Alexandre el Gran per aconseguir la Sogdiana.
F. Arr. An. V 20, 7 ; Curt. VIII
1,8 Phrataphernes quoque, qui Chorasmiis praeerat; D.S. XVIII 3,3; Just. XIII 4.
B. NB 104b105a; BERVE, H. RE XX (1941) 744745.
4.52. Grgias (gr. )
P. Personatge que va viure al segle IV aC. Alexandre el Gran el va deixar a Bctria,
juntament amb Meleagre i tal i la cavalleria i la infanteria mercenries, per evitar
qualsevol intent de sublevaci.
F. Arr. An IV 16, 1 ,
,
, .
B. KIRCHNER, J. RE VII (1912) 1597.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
19
4.53. Hefesti (gr. )
P. Hefesti (ca. 356326 aC.) va ser enviat amb part de l'exrcit a la regi de la Bactriana
per ordre d'Alexandre el Gran i aix preparar l'avituallament per l'hivern (328327 aC).
Tamb assenta a colons en determinades ciutats sogdianes.
F. Curt. VIII 2, 13 Hephaestionem in regionem Bactrianam misit commeatus in hiemem
paraturum; Arr. An. IV 16, 3
B. PLAUMANN, G., RE VIII (1912) 291296.
4.54. Histanes (gr. )
P. Va viure durant el segle IV aC. Fou el fill d'Oxiartes, un noble bactri, i germ de
Roxana.
F. Arr. An. VII 6, 4 .
B. NB 139b.
4.55. Histaspes 1 (gr. ; ap. Vitspa-)
P. Datat del segle V aC. Va ser el fill de Darios I i d'Atossa. Fou general dels bactrians i
saques.
F. Hdt. VII 64
; Th. I 115
B. NB. 372b; OP 334.
4.56. Histaspes 2 (gr. . ; ap. Vitspa-)
P. Va viure entre el segle V i el IV aC. Fill de Xerxes I i strapa de la Bactriana.
F. D.S. XI 69, 2 ,
, ,
: ; Ctes. Pers. 20.
B. NB. 372b; OP 334.
4.57. Orontbates (gr. , )
P. Va viure al segle IV aC. Strapa de la Cria que juntament amb Ariobarznes va dirigir
als perses, als mards i als sogdians dins de l'exrcit d'Alexandre el Gran.
F. Curt. IV 12, 7 Persas deinde cum Mardis Sogdianisque Ariobarzanes et Orontobates
ducebant; D.S. XIX 46, 5; Str. XIV 654; Arr. An. III 8, 5.
B. NB 235b-236a; BERVE, H., RE XVIII (1939) 1167.
4.58. Oxatres (gr. )
P. Oxatres (IV aC) fou el germ del rei Darios III. Va acompanyar-lo durant la seva fugida
cap a la Bactriana. Va castigar als assassins de Darios III, entre els quals hi havia Bessos.
F. Curt. III 13, 13 Oxathrisque frater hie erat Darei. VII 5, 43 Ceterum supplicium
eius distulit, ut eo loco, in quo Dareum occiderat, ipse necaretur; D.S. XVII 34, 2. XVII
83, 9; Str. XII 544; Plut. Alex. 46; Arr. An. IV 7, 3; Just. XII 5.
B. NB 232b; BERVE, H., RE XVIII (1942) 22202221.
4.59. Oxiartes (gr. )
P. Noble bactri (segle IV aC). que fou strapa de la mateixa satrapia, s a dir, la
Bactriana. Tamb fou el pare de Roxana, l'esposa d'Alexandre el Gran. Va acompanyar a
Bessos durant la seva fugida. Un cop mort Bessos, Oxiartes va a la Roca Sogdiana i hi
deixa la seva esposa (annima 1) i les seves filles (annimes 1), entre les quals es trobava
Roxana, perqu Alexandre el Gran no les trobs. Quan es va assabentar que foren fetes
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
20
presoneres, va demanar audincia davant d'Alexandre el Gran, qui el va rebre d'una
manera molt distingida
F. Curt. VIII 4, 21 Oxyartes, satrapes nobilis; Arr. An. VII 4, 4
; IV 18,4
,
,
. IV 20, 4 ,
,
, , ; D.S. XVIII 3,
3; Str. XI 517; Plut. Alex. 58; Just. XIII 4, 21.
B. NB. 232b233a.
4.60. Mardoni (gr. ; ap. Marduniya)
P. Va nixer al segle V i va morir al 479 aC. Fill de Gbries i general persa de Xerxes I.
Va destacar per l'important paper de comandament de l'exrcit persa durant les Guerres
Mdiques. Dins del seu contingent hi havia bactrians.
F. Hdt. IX 31, 3 ; Plut. Them. 4, 4. Arist. 19, 1.
B. NB. 195a; OBST, E., RE XIV (1930) 16541658.
4.61. Masistes (gr. )
P. Masistes (IV478 aC) fou un strapa de la Bactriana, fill de Darios I i germ de Xerxes
I, qui el va assassinar.
F. Hdt. IX 113, 2 , ,
: .
,
.
.
B. NB. 199a; MILLER, J., RE XIV (1930) 2069.
4.62. Megabazos (gr. ; ap. Bag(a)bzu-)
P. Datat del segle V aC, fou l'esps de la filla del rei aquemnida Xerxes I, Amitis.
Aquesta va ajudar a reconciliar Artaxerxes I i Megabizos a la Bactriana.
F. Ctes. Pers. 20, 22 , .
,
, ; Hdt. VII 97.
B. NB. 56b; KROLL, W., RE XV (1931) 121; OP 134135, 321.
4.63. Meleagre (gr. )
P. Meleagre (IV323 aC) fou un general d'Alexandre el Gran. Va estar dues vegades a la
Sogdiana i una vegada a Bctria juntament amb Grgias i tal.
F. Arr. An 16, 1 ,
, ,
; Curt. VII 6, 19; Arr. IX 17, 3.
B. GEYER, F., RE XV (1931) 478479.
4.64. Menedem (gr. )
P. Va viure al segle IV aC. General enviat per Alexandre el Gran cap a Maracanda. Morir
a causa de l'emboscada d'Espitmenes, instigador de la revolta dels bactrians.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
21
F. Curt. VII 7, 31 Menedemum, ut supra dictum est, miserat ad obsidendum Spitamenen,
Bactrianae defectionis auctorem: qui conperto hostis adventu, ne muris urbis
includeretur, simul fretus excipi posse, qua eum venturum sciebat, consedit occultus). cf.
Arr. An. IV 3, 7. IV 6, 2.
B. STHELIN, F., RE XV (1931) 787.
4.65. Mnidas (gr. )
P. Mnidas (ca. 334v324 aC) va ser mercenari i general sota les ordres d'Alexandre el
Gran. Ell i la seva cavalleria foren perseguits per bactrians.
F. Arr. An. III 13, 3 .
; D.S. XVII 61, 3.
B. KROLL, W., RE XV (1931) 859.
4.66. Mentor (gr. )
P. Mentor (segle IV340 aC) va ser un general grec i el germ de Memn de Rodes.
Estava casat amb Barsine, la filla d'Artabazos 2. Van tenir una filla (annima 2) que es
va casar amb Nearc.
F. Arr. An. VII 7, 6 ; Curt. III 13, 14.
B. KAHRSTEDT, U., RE XV (1931) 964965.
4.67. Mitrobeu (gr. )
P. Mitrobeu va ser un persa que va viure durant el segle IV aC. Igual com el seu germ
Autobares, va tenir com a general el bactri Histanes.
F. Arr. An. VII 6, 4 ,
.
B. NB. 208b; BERVE, H., RE XV (1932) 2216.
4.68. Munna (ap. Muinna)
P. Personatge desconegut datat del segle V aC. Viatja de la Bactriana fins a Susa portant
un document segellat de Irdabnus.
F. PF 1287 Mu-in-na da-man-na Ba-ak-ti-i-hu-mar u-a-an sa-ib-ba hal-mi Ir-da-ba-
nu-i-na ku-iz-za hu-pi-be du-i-d[a]; PF 1555 Ir-tub-ba-nu-i-na ku-iz-za Ba-ak-i-i-
mar u-a-an pa-ri-i.
4.69. Nabarzanes (gr. )
P. Datat del segle IV aC. Va conspirar amb Bessos contra Darios III. Va matar a Darios
III juntament amb Bessos i soldats bactrians. Tot seguit va abandonar a Bessos i va fer
les paus amb Alexandre el Gran.
F. Curt. V 9, 2 sed Nabarzanes, qui in eodem consilio erat, cum Besso inauditi antea
facinoris societate inita regem suum per milites, quibus ambo praeerant, conprehendere
et vincire decreverant; V 10, 13 Sic peracta nocte sub lucis exortum Bessus et Nabarzanes
cum Bactrianis militibus in vestibulo praetorii aderant titulum sollemnis officii occulto
sceleri praeferentes; D.S. XVII 74, 1; Arr. An. III 21, 1; Tz. III 352.
B. NB. 218b.
4.70. Nearc (gr. )
P. Nearc (356-300 aC) va ser un dels amic intms i general d'Alexandre el Gran. Es va
casar amb l'annima 2, filla de Mentor.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
22
F. Arr. An. VII 7, 6 ; Curt. IX 10, 3. X
1, 10.
4.71. Parmeni (gr. )
P. General macedoni de l'exrcit d'Alexandre el Gran que va nixer al voltant del 400 i
va morir el 329 aC. La seva ala esquerra va ser trencada per la cavalleria bactriana durant
la batalla de Gaugamela.
F. Plut. Alex. 32,5
,
; Curt. IV 15, 67.
F. BERVE, H., RE XVIII (1949) 15591565.
4.72. Peucoleu (gr. )
P. General macedoni que va viure durant el segle IV aC. sota les ordres d'Alexandre el
Gran. Es va quedar a la Sogdiana per ordre d'Alexandre amb 3000 soldats d'infanteria
F. Curt. VII 10, 10 In Sogdianis Peucolao cum III milibus peditum neque enim maiore
praesidio indigebat relicto Bactra pervenit; VI 7, 15. VI 9, 5. VI 11, 38.
B. BERVE, H., RE XIX (1938) 1398.
4.73. Polipercont (gr. )
P. Polipercont (394303 aC) fou un general grec que va ser enviat per Alexandre el Gran
contra Catanes i Austanes, els nics rebels que quedaven de Bctria, juntament amb
Crter, tal i Alcetes.
F. Arr. An. IV 22, 1 ,
, ; Curt. VIII
5, 2.
B. LENSCHAU, T., RE XXI (1952) 17971806.
4.74. Ptolomeu (gr. )
P. Ptolomeu (305283 aC.) fou fill de Lagos de Macednia i d'Arsinoe. Va ser un dels
amics ntims i general d'Alexandre el Gran. Es va casar amb Artacama, filla d'Artabazos
2. Segons Arri, fou Ptolomeu qui va entregar Bessos a Alexandre.
F. Arr. An. VII 4, 6
, ; III 30, 2
; D.S. XVIII 54, 3; Str. XVII 794.
B. VOLKMANN, H., RE XXII (1959) 16031645.
4.75. Roxana (gr. )
P. Va nixer l'any 347 i va morir l'any 310 aC. Fou la filla d'Oxiartes, un noble bactri.
Alexandre el Gran va prendre-la com a muller desprs de trobar-la amb la seva mare
(annima 1) i les seves germanes (annimes 1) a la Roca Sogdiana.
F. Arr. An. VII 4, 4 . IV 18, 4
, ,
. IV 19, 5
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
23
, ; D.S. XVIII 3, 3. XIX 105, 2; Str. XI 11, 4;
Plut. Pyrrh. 4, 2.
B. NB. 262a.
4.76. Satibarzanes (gr. )
P. Va nixer al segle IV i va morir el 330 aC. En algunes fonts tamb s anomenat com a
, cf. Arr. An. IV 7,1. Era el strapa dels aris. Va ser partidari de Bessos.
F. Arr. An. III 25, 5
,
,
: , ,
, .
B. NB. 291b; KAERST, F. RE III (1897) 36.
4.77. Seleuc (gr. )
B. Va nixer aproximadament a l'any 358 i va morir l'any 281 aC. Fou un general de Filip
II i d'Alexandre el Gran. Es va casar amb la filla del bactri Espitmenes, Apama. Un cop
mort Alexandre el Gran, va fundar l'Imperi Selucida.
F. Plut. Demetr. 31, 3 '
, ,
, , '
; Arr. An. V 13, 4. VII 4, 6; Plut. Demetr. 31; Str. XII 578.
B. STHELIN, F., RE IIA (1921) 12081235.
4.78. Sogdi (gr. , ; ap. ugda-)
P. Va viure al segle V aC. Probablement el seu nom aboca alguna relaci amb la satrapia.
Fill bastard d'Artaxerxes I i germanastre de Xerxes II. Va regnar durant sis mesos i catorze
dies fins que el va assassinar el seu germanastre Oco, que desprs va prendre el nom de
Darios II.
F. D.S. XII 71,1 .
; Ctes. Pers. 44.
B. NB. 305ab; RE IIIA (1927) 791793 Weissbach; OP 235, 331.
4.79. Sofites (gr. )
P. Personatge que va viure durant el segle IV aC i que fou strapa de la Bactriana.
F. Tf. 12 384-387 (Gen.). -P Sophytes; baktrischer (?) Satrap. -T Baktrien.
4.80. Tnagon (gr. )
P. Personatge desconegut. Va ser un noble bactri que va morir a Salamina.
F. A. Pers. 306307
.
B. NB. 323b.
4.81. Xerxes 1 (gr. ; ap. Xayan-)
P. Xerxes I (519475 aC.), rei de tot l'imperi persa. Dins del seu exrcit es trobaven
bactrians, sogdians i corasmis.
F. XPh 13-28 Ariya : Ariyacia : tiy : Xayr : xyathiya : van : Auramazdah :
im : dahyva : tyaim : adam : xyathiya : hm : apataram : hac : Prs : adamm :
patiyaxayaiy : man : bjim : abaraha : tyam : hacma : aahiya : ava : akunava : dtam
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
24
: tya : man : avadi : adraya : Mda : ja : Harauvati : Armina : Zraka : Parava :
Haraiva : Bxtri : Sugda : Uvrazmi : Bbiru : Athur : atagu : Sparda : Mudrya :
Yaun : tya : drayahiy : drayatiy : ut : tyaiy : paradraya : drayatiy : Maciy : Arabya
: Gadra : Hidu : Katpatuka : Dah : Sak : haumavarg : Sak : tigraxaud : Skudr :
kaufaciy : Puty : Kark : Kiya : tiy : Xa; Hdt. VII 66
, ,
; dt. I 183. VI 98; Ctes. Pers. 20; D.S. XI 1, 2; Tz. IV
184.
B. NB.173b; HINZ W. RE IXA (1967) 20962101; P 162.
4.82. Xerxes 2 (gr. ; ap. Xayan-)
P. Xerxes II (segle IV424 aC.), fill del rei Artaxerxes I i germanastre de Sogdianos. Fou
el rei de tot l'imperi persa durant un any
F. D.S. XII 64,1
, ; Ctes. Pers. 44.
B. NB.173b; HINZ W. RE IXA (1967) 2101; P 162.
4.83. Annim 1
P. Va viure durant el segle IV aC. Rei de Bctria que rep a Abrdatas d'ambaixada.
F. X. Cyr. V 1, 3. :
, ,
.
4.84. Annim 2
P. Va morir entre el 334 i el 324 aC. Va continuar essent governador de la Bactriana un
cop conquerida la satrapia per Alexandre el Gran.
F. Curt. X 10,4 Qui Indiae quique Bactris et Sogdianis ceterisque aut Oceani aut Rubri
maris accolis praeerant, quibus quisque finibus habuisset, imperium obtinerent,
decretum est.
4.85. Annim 3
P. Va morir entre el 334 i el 324 aC. Va continuar essent governador de la Sogdiana un
cop conquerida la satrapia per Alexandre el Gran.
F. Curt. X 10,4 Qui Indiae quique Bactris et Sogdianis ceterisque aut Oceani aut Rubri
maris accolis praeerant, quibus quisque finibus habuisset, imperium obtinerent,
decretum est.
4.86. Annim 4
P. Rei d'Asiria datat del segle VI aC. que va assetjar als bactrians.
F. X. Cyr. I 5,2 ,
, ,
, , , ,
.
4.87. Annima 1
P. Datada del segle IV aC. Esposa d'Oxiartes i mare de Roxana. Ella i totes les seves filles
van quedar-se a la fortalesa de la Roca Sogdiana per ordre del seu marit, per foren
trobades per Alexandre. Fou freta presonera juntament amb les seves filles
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
25
F. Arr. An. IV 18,
,
, ; IV 19,4
.
4.88. Annima 2
P. Datada del segle IV aC. La filla de Barsine i de Mentor. Es va casar amb Nearc.
F. Arr. An. VII 7,6 .
4.89. Annimes 1
P. Datades del segle IV aC. Filles d'Oxiartes i germanes de Roxana. Van quedar-se a la
fortalesa de la Roca Sogdiana juntament amb la seva mare i amb Roxana per ordre del
seu pare, per foren trobades per Alexandre. Foren fetes presoneres juntament amb la
seva mare.
F. Arr. An. IV 18,4
,
, ; IV 19,4
.
4.90. Annims 1
P. Grup de barceus (VI-521/485 aC) que van anar a viure a Bctria per ordre de Darios I.
F. Hdt. IV 204 ,
,
.
4.91. Annims 2
P. Datats del segle VI aC. rabs que s'enrolen a l'exrcit bactri de Cir II el Gran.
F. Ctes. Pers. 26, 2
, ' ,
,
.
4.92. Annims 3
P. Conjunt de personatges datats del segle IV i morts entre el 334 i el 324. Formaven la
cavalleria de Mnidas que van ser perseguits per bactrians.
F. Arr. An. III 13, 3 .
.
4.93. Annims 4
P. Grup de trenta nobles sogdians que foren fets presoners i portats a presncia
d'Alexandre Magne, datats del segle IV aC.
F. Curt. VII 10, 4 Ex captivis Sogdianorum ad regem XXX nobilissimi corporum robore
eximio perducti erant.
4.94. Annims 5
P. Datats del segle IV aC. Desertors de la Bactriana quan Alexandre el Gran estava a la
satrapia, devastaven la zona.
F. Curt. VIII 1, 3 At exules Bactriani cum DCCC Massagetarum equitibus proximos vicos
vastaverunt.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
26
4.95. Annims 6
P. Datats del segle IV aC. Cavalleria de Bctria d'Alexandre el Gran.
F. Arr. An. V 12, 2
.
4.96. Annims 7
P. Datats del segle IV aC. Cavalleria de la Sogdiana d'Alexandre el Gran.
F. Arr. An. V 12, 2
.
4.97. Annims 8
P. Datats del segle IV aC. Foren oficials de Farnuces que van expulsar Espitmenes de la
Sogdiana.
F. Arr. An. IV 3, 7
, .
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
27
5. CONCLUSIONS Al llarg daquest treball hem pogut realitzar lobjectiu principal: dur a terme una primera aproximaci a un llistat prosopogrfic grcies al buidatge inicial de les diferents fonts primries, especialment els documents antics, els epigrfics i els numismtics. Aquest buidatge ens ha perms fer una llista dun total de 97 personatges que estan relacionats directament amb les quatre satrapies estudiades, la Bactriana, la Corsmia, la Margiana i la Sogdiana, per alhora el nostre inters tamb sha centrat en una determinada poca, la de limperi aquemnida (558323 aC.). s important tenir present que lescassetat de fonts primries, sobretot de textos dautors perses i de ms documentaci epigrfica, pot fer que aquest llistat sigui ms breu. Tot i aix, els documents clssics ens han facilitat la majoria dinformaci.
Els personatges que hem pogut llistar, es poden dividir en diferents grups. En primer lloc podrem dividir-los segons la seva tnia:
Perses Grecs
Desconeguda/ Altres
Bactrians Corsmis Margians Sogdians
Amitis Apama Farsmanes Frada Arimazes Abrdatas rses Ariobrzanes Annim 3 lcetas
Artabazos 1 Artabanos Annims 1 Amintas Artabazos 2 rtabes Annims 6 tal Artaxerxes 1 Artacama Atenedor Artaxerxes 2 Artonis Bit Artaxerxes 3 Austanes Callstenes
Astiages Barsine Ceno Autobares Bessos Clitos
zanes Boxos Crter Barsaentes Dadarsi umenes
Catanes Espitmenes 2
Filip
Cambises Farnabazos Grgias Cir 1 Histanes Hefesti Cir 2 Oxiartes Meleagre
Darios 1 Masistes Mentor Darios 2 Roxana Nearc Darios 3 Sofites Parmeni
Datafernes Tnagon Peucoleu Esmerdis Annim 1 Polipercont
Espitmenes 1
Annim 2 Ptolomeu
Farnuces Annima 1 Seleuc Histaspes 1 Annimes 1 Histaspes 2 Annims 4 Orontbates Annims 5
Oxatres Mardoni
Megabazos Menedem Mnidas Mitrobeu Munna
Nabarzanes Satibarzanes
Sogdi Xerxes 1
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
28
Xerxes 2 Annima 2 Annims 2 Annims 3 Annims 7 Annims 8
Veient aquesta taula, podem arribar a conclure que hi ha un total de 21 personatges
grecs, 1 corsmi, 1 margi, 25 bactrians i 49 personatges dels qui no coneixem la seva
tnia o b sn provenen daltres localitats.
Tamb els podrem dividir segons si pertanyen a la reialesa o b sn familiars dels
strapes, si sn militars o altres: al primer grup hi formen part: Abrdatas, Amitis, Apama,
Ariobrzanes, rses, Artabanos, Artacama, Artaxerxes 1, Artaxerxes 2, Artaxerxes 3,
Artonis, Astiages, Barsaentes, Barsine, Bessos, Cambises, Cir 1, Cir 2, Darios 1, Darios
2, Darios 3, Esmerdis, Farsmenes, Filip, Histanes, Oxatres, Oxiartes, Masistes, Roxana,
Satibarzanes, Sogdi, Sofites, Tnagon, Xerxes 1, Xerxes 2, Annim 1, Annim 2,
Annim 3, Annim 4, Annima 4, Annima 2, Annimes 1 i Annims 1; sn militars
lcetas, Amintas, Arimazes, Artabazos 1, Artabazos 2, rtabes, tal, Atenedor,
Austanes, Autobares, zanes, Catanes, Cenos, Clitos, Crter, Dadarsi, Datafernes,
Espitmenes 1, Espitmenes 2, Farnabazos, Farnuces, Frada, Fratafernes, Grgias,
Hefesti, Histaspes 1, Histaspes 2, Mardoni, Megabazos, Meleagre, Menedem, Mnidas,
Mentor, Mitrobeu, Nabarzanes, Nearc, Parmeni, Peucoleu, Polipercont, Ptolomeu,
Seleuc, Annims 3, Annims 4, Annims 5, Annims 6, Annims 7 i Annims 8; i
finalment, a lltim grup hi trobem: Bit, Boxos, Callstenes, Munna i Annims 2.
Un altre grup serien els annims: en total hem trobat 6 personatges annims i 9 grups
de personatges annims.
Pel que fa a les dones, nhem trobat 8 i un grup dannimes: Amitis, Apama, Artacama,
Artonis, Barsine, Roxana, Annima 1, Annima 2 i Annimes 1.
Aquest treball s una primera aproximaci a un llistat prosopogrfic dpoca
aquemnida de les satrapies ms nord-orientals. Com que no sha trobat cap treball similar
del mateix marc cronolgic i etnogrfic, aquest treball pot utilitzar-se en un futur per
acabar-lo de completar o per modificar-lo.
A nivell personal, mha perms familiaritzar-me amb la manera de treballar en
prosopografia i amb com buscar informaci en obres generals. Tamb mha ajudat a
perfeccionar la manera de recrrer a les fonts originals per comprendre la informaci i
utilitzar-la. Alhora mha aportat coneixements sobre lpoca aquemnida i la Grcia
oriental, perode i zona que durant el grau no sestudia en detall.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
29
6. BIBLIOGRAFIA EMPRADA
Manuals de consulta i dinformaci general
ALBERICH, J.ROS, M. (1993). La transcripci dels mots propis grecs i llatins. Barcelona.
ALRAM, M. (1986). Iranisches Personennamenbuch Bd. IV. Nomina Propria Iranica in
Nummis. Wien.
ARBORIO MELLA, F.A. (1979). Limperio persiano. Da Ciro il Grande alla conquista
araba. Milano.
CODOER, C. et al. (2011). Historia de la literatura latina. Madrid.
DANDAMAEV, M.A.LUKONIN, V.G. (1978). Cultura y economia del Irn Antiguo.
Sabadell.
HOFSTETTER, J. (1978). Die Griechen in Persien. Berln.
JACOBS, B. (1994). Die Satrapienverwaltung im Perserreich zur Zeit Darius III.
Wiesbaden.
JACOBY, F. (1958). Die Fragmente der griechischen Historiker. Leiden.
JUSTI, F. (1895). Iranisches Namenbuch, Marburg (reimp. Hildesheim 1963).
LPEZ FREZ, J.A. et al. (2008). Historia de la literatura griega. Madrid.
MAYRHOFER, M. (1973). Onomastica Persepolitana. Das Altiranische Namengut der
Persepolis-Tfelchen. Wien.
SCHMITT, R. (1978). Die Iranier-Namen bei Aischylos (Iranica Graeca Vetustiora I).
Wien.
(2002). Die iranischen und Iranier-Namen in den Schriften Xenophons (Iranica Graeca
Vetustiora II). Wien.
(2006). Iranische Anthroponyme in den erhaltenen Resten von Ktesias Werk (Iranica
Graeca Vetustiora III). Wien.
TARN, W.W. (2010). The Greeks in Bactria and India. Cambridge.
VERBOVEN, K.CARLIER, M.DUMOLYN, J. (2007). A Short Manual to the Art of
Prosopography, a Keats-Rohan, K.S.B. (ed.) Prosopography. Approaches and
Applications. A Handbook. Oxford, p. 35-70.
WISSOWA, G. et al. (eds.) (1893-1997). Paulys Realencyclopdie der classischen
Altertumswissenschaft. Stuttgart.
Fonts antigues i traduccions
AUBERG, J., MALAMOUD, C. (1991). Ctsias. Histoires de lOrient. Paris.
BROWNSON, C.L. (1965). Xenophon. Hellenica (LCL). London.
(1980). Xenophon, Anabasis (LCL). London.
BRUNT, P.A. (1976). Arrian (LCL). London.
GODLEY, A.D. (1969). Herodotus (LCL). London.
HALLOCK, R.T. (1969). Persepolis Fortification Tablets. Chicago.
JONES, H.L. (1960). The Geography of Strabo (LCL). London.
KENT, R.G. (1950). Old Persian: Grammar, Texts, Lexicon. Connecticut.
KIESSLINGIUS, T. (1826). Joannes Tzetzes. Historiarum variarum, Chiliades. Leipzig.
MILLER, W. (1968). Xenophon. Cyropaedia (LCL). London.
OLDFATHER, C.H.WELLES, C.B.GEER, R.M. (1962). Diodorus Siculus. Library of
History (LCL). London.
PERRIN, B. (1967). Plutarchs lives (LCL). London.
ROLFE, J.C. (1971). Quintus Curtius. History of Alexander (LCL). London.
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
30
SCHMITT, R. (1991). The Bisitun Inscriptions of Darius the Great. Old Persian Text.
London.
SMITH, C.F. (1919). Thucydides. History of the Peloponnesian war (LCL). London.
SMYTH, H.W. (1983). Aeschylus (LCL). London.
Pgines web
LERICHE, P.GRENET, F. (1988). Bactria. Encyclopaedia Iranica II/4, p. 339-344
(ltim accs: 09/06/2018).
LURJE, P. (2017). Sogdiana i. The Name Sogd. Encyclopdia Iranica, online edition
(ltim accs: 09/06/2018).
-
PROSOPOGRAFIA DE LA BACTRIANA, CORSMIA, MARGIANA I SOGDIANA (558-323 AC.)
31
7. ANNEX
Fig. 1. Mapa de limperi aquemnida durant el regnat de Darios (ca. 500), extret de DANDAMAEV, M.A.
LUKONIN, V.G (1978).
top related