sd mireia sala i aleix solà
Post on 21-Jul-2016
225 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
DISSENY D’UNA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA EN FORMA DE PROJECTE
“MICROCONTES: NO EM RATLLIS!”DOCUMENT 3
Màster de Formació de Professorat d’ESO, Batxillerat, FP i Ensenyament d’Idiomes Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster Curs 2014-15 Tutora: Neus Real
Mireia Sala Bertran
Aleix Solà Pascual
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
1
1. Presentació i justificació de la seqüència
La proposta de treball que es presenta pretén que els alumnes d’un grup-classe de 4t d’ESO1 de
l’institut Jaume Callís de Vic entrin en contacte amb el microconte, en llegeixin uns quants i
n’elaborin un individualment. La intenció és recollir els microcontes dels estudiants en una
antologia que es podrà consultar a la biblioteca del centre, així com participar en un concurs de
microcontes organitzat per l’editorial Cruïlla2. També és possible que algunes de les
composicions es puguin publicar a la revista en paper del centre escolar. A través d’aquestes
tres vies de sortida del producte al qual es vol arribar —a nivell individual: el microconte; a
nivell grupal: l’antologia de microcontes—, en queda assegurada la projecció social. Els
destinataris d’aquests microcontes són tant la comunitat educativa de l’institut com el jurat del
concurs al qual es presenten.
La seqüència didàctica neix a partir de la detecció de la poca creació literària que es duu a
terme a les aules de l’institut Jaume Callís. També s’observa que en la majoria de casos les
activitats d’escriptura proposades no tenen un sentit real i que, per tant, els alumnes no
experimenten la tensió entre allò que volen dir, el llenguatge i una situació comunicativa que
cal resoldre. Per tant, la seqüència didàctica pretén evitar “la ficció de l’escrit” a l’institut. És per
això que és important remarcar la projecció social del producte final de la seqüència.
La participació al concurs de l’editorial Cruïlla és una proposta provinent de les tutores de
pràctiques de l’institut Jaume Callís. Tot i que al principi plantejàvem fer una exposició de
microcontes a diversos locals de Vic, hem acceptat la proposta de les docents. De fet, l’institut
sol encoratjar els seus alumnes perquè participin a diversos certàmens literaris. Per tant,
participar a un concurs de microcontes entronca amb la manera de fer del centre.
1En concret, la seqüència es destina a dos grups-classe. Al treball, però, se’n parla d’un perquè la programació és la
mateixa per als dos grups. A l’hora d’implementar-la, però, es faran els canvis oportuns en funció de les necessitats de cada grup d’alumnes. 2 El concurs es titula “No em ratllis”, motiu pel qual la nostra seqüència també s’anomena així. Es pot consultar
informació sobre el concurs a: http://www.llegircruilla.cat/concursnoemratllis/
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
2
En relació amb els continguts i el producte, ens sembla que el microconte és una forma literària
a la qual els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Jaume Callís no estan avesats. Pensem que
treballar-lo pot tenir un poder motivador en l’aprenentatge dels estudiants, sobretot per la
seva brevetat. Els adolescents estan acostumats a una vida molt immediata, molt interactiva i
visual, a rebre molts estímuls. Un producte com el microconte ens permet treballar
literàriament i creativament en aquest sentit, atès que és un producte literari intens, impactant
i, sobretot, directe.
El plantejament del projecte intenta aportar canvis en el funcionament a l’aula, que
habitualment es basa en la classe tradicional, amb explicacions teòriques dels docents,
correccions i alguns exercicis individuals. La seqüència pretén fomentar el treball entre iguals i
la creació literària dins l’aula —i no fora de l’horari escolar, moment en què se sol produir
l’escriptura creativa. Alhora, la seqüència planteja canvis pel que fa a l’avaluació, que al centre
acostuma a ser final però no formativa.
2. Quadres-resum
Esquema general
Curs 4t d’ESO (2 grups-classe)
Nombre de sessions 7, d’1 hora de durada, al llarg de 2 setmanes i mitja
Productes Individualment: elaboració d’un microconte A nivell grupal: elaboració d’una antologia de microcontes
Destinataris Comunitat educativa, concurs literari
Metodologia de treball Seqüència didàctica + Treball individual, en petit grup, en gran grup + Ús d’eines TIC-TAC
Avaluació Formativa
Objectius d’aprenentatge generals
● Combinar les diferents habilitats lingüístiques —la
lectura, l’escriptura, l’oralitat— en relació amb la creació
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
3
literària.
● Familiaritzar-se amb el microconte com a gènere literari i
ser capaç d’identificar les seves marques lingüístico-
literàries; en concret, comprendre la caracterització
formal i temàtica dels microcontes.
● Experimentar els recursos lingüístico-literaris
caracteritzadors del microconte com a gènere discursiu.
Usar, en les creacions de l’alumnat, alguns d’aquests
recursos com a sabers metaliteraris adquirits.
● Desenvolupar la capacitat de síntesi en la composició
escrita.
● Participar en una activitat de relació i projecció social en
un context real per a l’alumne.
● Participar activament en la regulació dels processos de
comprensió i aprenentatge, tant individuals com
col·lectius.
● Conèixer autors clàssics i nous autors que han conreat
aquest gènere, tant en literatura universal com en
literatura catalana.
Procés de treball
● Sessió 1: Presentació + presa de contacte amb el microconte
● Sessió 2: Consulta de les bases del concurs + treball al voltant del microconte "El dinosaurio"
● Sessió 3: Lectura i anàlisi de microcontes + caracterització del microconte
● Sessió 4: Esquema i escriptura —primer esbós— del microconte
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
4
● Sessió 5: Escriptura del microconte (segon esbós) + exercicis d'ensinistrament
● Sessió 6: Escriptura (final) del microconte
● Sessió 7: Presentació de la feina feta + valoració i tancament de la seqüència
3. Desenvolupament de la seqüència
Sessió 1
a. Presentació
La sessió pretén presentar la seqüència didàctica als alumnes, que entenguin què es farà i
com es farà, i motivar-los per a la feina que hauran de fer. Posteriorment, es vol que els
alumnes entrin en contacte amb el microconte.
b. Objectius d’aprenentatge
- Conèixer i comprendre textos d’un gènere narratiu nou i sorprenent pels alumnes.
- Participar en una situació comunicativa oral per construir un aprenentatge comú.
- Conèixer i utilitzar recursos TIC en pro de la recerca d’informació vàlida i útil.
c. Activitats i metodologia
1. Presentació de la seqüència
En primer lloc, i amb no més de 10 minuts3, es presenta la seqüència didàctica.
Cal especificar-ne els aspectes importants. Per exemple, què es farà (productes),
quins són els destinataris (projecció social), quins són els objectius, quantes
3En tot el document es presenta una temporització aproximada. A cada sessió es compta només amb uns 50
minuts, que és el temps real de classe si es té en compte el canvi de classe i el temps que cal per engegar una sessió.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
5
sessions ocuparà el projecte i de quina manera es treballarà (individualment, a
partir de grups de treball…), etc. També cal que quedi clar que al concurs s’hi
presentaran 10 microcontes per classe, i que la tria d’aquests 10 textos la faran
els alumnes. També cal esmentar que el mode de treball serà grupal en un
principi i, més endavant, individual.4 Perquè tot plegat quedi ben clar, es
projecta un Powerpoint5 mentre s’explica i es dóna als alumnes un document
amb la informació.6 També s’explica als alumnes que comptaran amb una
plataforma Moodle creada com a suport d’aquest projecte. Allà s’hi recullen tots
els materials necessaris per dur-lo a terme.
2. Presa de contacte amb el microconte
Es planteja un exercici d’activació dels coneixements dels alumnes.
Primerament, i amb 10 minuts, els estudiants fan una cerca a l’ordinador sobre
què és el microconte. Per fer-ho, se’ls dóna una llista de pàgines per consultar:
http://www.llegircruilla.cat/2013/04/que-es-un-microconte-per-flavia-company/
http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=231
www.literaturasm.com/Microrrelatos.html
http://www.fundacioars.org/quadern/quadern-167/microconte.html
Pàgines habituals de presentacions: Prezi, Slideshare.
Plataformes de blogs: Blogspot, Wordpress.
A partir de la informació trobada caldria poder respondre, oralment i de manera
conjunta, amb 15 minuts de marge, algunes de les preguntes que apareixen en
un qüestionari elaborat per entrar en contacte amb el microconte.
4 El treball individual pel que fa al producte final és una petició de les tutores de pràctiques del centre.
5 Tenim previst usar el Powerpoint com a suport a cada sessió. En les sessions que no el necessitem per fer les
activitats, pretenem usar-lo per projectar el títol que hem associat a cada sessió, perquè els estudiants sàpiguen, en tot moment, en què se centra el treball del dia. 6 Tots els materials que es vagin esmentant en aquest treball es troben inserits a l’apartat d’annexos.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
6
Segonament, es destina 20 minuts a la lectura de tres microcontes que es
presenten en un full per a cada alumne. Un cop llegits els textos, es pretén
reflexionar al seu voltant a partir de diverses preguntes que els docents poden
activar.7
Per últim, pretenem presentar als estudiants diverses antologies de microcontes
perquè puguin manejar-les, i veure com són.8
d. Organització de l’aula9
Aquesta primera sessió es fa a l’aula d’informàtica, on es pot usar un ordinador per cada
dos alumnes.
Sessió 2
a. Presentació
Feta la presentació de la seqüència i una breu aproximació al microconte, es pretén que els
alumnes consultin les bases del concurs de l’editorial Cruïlla i, després, es vol plantejar un
treball al voltant del microconte “El dinousaurio” de Monterroso.
b. Objectius d’aprenentatge
Per a l’activitat 1:
- Comprendre un text informatiu i saber extreure’n la informació rellevant en funció
de l’objectiu pel qual es llegeix el text —en aquest cas, saber extreure la informació
necessària per participar al concurs de microcontes.
Per a l’activitat 2:
7 Tant el qüestionari com aquestes preguntes proposen una bateria de qüestions que no seran totes abordades a
l’activitat. La idea és poder tenir un marge suficient de preguntes per activar les que els docents creguin oportunes. En tots dos casos deixem cert marge a la improvisació d’algunes qüestions a l’hora d’implementar la sessió. 8Aquesta activitat, que no té perquè ocupar més de 10 minuts, es duu a terme a la primera sessió o, en el cas que
no hi hagi temps, en alguna de les altres sessions del principi de la seqüència. 9Aquest apartat només s’inclou si es preveuen canvis a la organització habitual de l’aula.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
7
- Interpretar un microconte i veure com les possibilitats d’interpretació són diverses.
- Caracteritzar el microconte “El dinosaurio” pel que fa al seu títol, els personatges i el
fragmentarisme.
- Prendre consciència de la importància del microconte “El dinosaurio” i del seu autor
en la història del microconte.
c. Activitats i metodologia
1. Consulta de les bases del concurs de microcontes
Es vol que els alumnes consultin les bases del concurs de microcontes tal com ho farien
si, en la vida extraescolar i pel seu compte, volguessin participar al concurs. Per això, es
dóna als alumnes dos enllaços als quals poden accedir per extreure la informació que es
demana a la graella que se’ls proporciona. Es destinen uns 20 minuts per fer l’activitat i
els professors aniran resolent simultàniament a la recerca els possibles dubtes o
inquietuds que sorgeixin.
Enllaços de consulta:
http://www.cruilla.cat/ver_noticia.aspx?id=11690
http://www.llegircruilla.cat/wp-content/uploads/2014/10/Bases-del-
concurs-No-em-ratllis-2ed1.pdf
2. Treball al voltant del microconte “El dinosaurio”
Durant els 30 minuts restants, es fa la lectura del microconte “El dinosaurio”, que es
presenta projectat. Posteriorment, s’activa una reflexió grupal del contingut del text
perquè cadascú pensi què li insinua el text, com s’ha imaginat la història, quin podria
ser el final… Es comparteixen les diverses interpretacions del text i els docents fan notar
que aquesta és una de les característiques dels microcontes. També s’intenta que els
alumnes reflexionin sobre la importància del títol i sobre els personatges, així com sobre
el fragmentarisme del microconte, en el sentit que el final és obert per prestar-se a
interpretacions diverses.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
8
A continuació es dóna als alumnes un full amb diversos microcontes sobre “El
dinosaurio”. S’intenta veure què hi ha de nou a cada versió i com es diferencien entre
elles; i prendre consciència de la importància del microconte que s’està treballant.
Encara que no creguem que hi hagi temps de res més, plantegem una activitat
complementària per si n’hi hagués. En cas que no es dugui a terme a l’aula, sempre es
pot plantejar de fer voluntàriament a casa, ja que s’intentarà penjar a la plataforma
Moodle de què disposa el centre escolar. Es tracta de veure algunes versions del
microconte de Monterroso en format audiovisual, com a feedback de l’exercici
interpretatiu que han estat fent els alumnes.
https://www.youtube.com/watch?v=D704DgenDYA
https://www.youtube.com/watch?v=qtFJZqoRLHg
d. Organització de l’aula
La sessió es duu a terme en una aula d’informàtica. A l’hora d’iniciar la segona activitat,
s’intenta disposar les cadires en forma circular, a mode de tertúlia literària.
Sessió 3
a. Presentació
La tercera sessió pretén modelar el producte final individual. Per això, es planteja que
els alumnes llegeixin i analitzin diversos microcontes de diferents autors per tal que en
puguin extreure les seves característiques principals.
b. Objectius d’aprenentatge
- Analitzar diversos microcontes i descobrir-ne les característiques següents:
estructura, condensació narrativa i llenguatge, temàtica, humor, personatges.10
10
Cal tenir en compte que en la sessió anterior s’haurà comentat la característica de la brevetat, del fragmentarisme i la importància del títol. Per tant, aquestes característiques també es poden reprendre, a la sessió 3.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
9
- Diferenciar els diversos microcontes llegits en funció d’aquestes característiques.
- Conèixer alguns dels autors —contemporanis o no; de literatura universal i
catalana— que han conreat el microconte.
c. Activitats i metodologia
Es dedica 30 minuts a la lectura de microcontes i a la descoberta de característiques. El
treball es fa en grups (d’entre 4 o 5 alumnes). A cada grup de treball se li atribueixen uns
textos que contenen una característica determinada dels microcontes. Es tracta que
extreguin aquesta característica a partir de l’anàlisi i amb el guiatge dels docents. En el
cas que un grup ja hagi descobert la característica que li pertocava, se li atribuirà un
altre conjunt de microcontes perquè n’extreguin una altra característica. Cal que els
alumnes anotin en un full la/les característica o característiques que aflorin de la seva
lectura i la justifiquin a partir dels microcontes que han llegit.
Es destina 20 minuts a posar en comú, oralment, les característiques extretes per cada
grup de treball. Per tant, es planteja, aquí, el treball cooperatiu com a manera
d’aconseguir un material amb algunes de les característiques del microconte, que serà la
base perquè els alumnes puguin confeccionar els seus propis microcontes.
Sessió 4
a.Presentació
La quarta sessió suposa el pas de la lectura de microcontes a l’escriptura d’un
microconte. Per tant, implica iniciar la fase de creació literària. Per fer-ho, es proposa
esquematitzar el microconte que els estudiants volen escriure i fer-ne una primera
versió.
b. Objectius d’aprenentatge
- Esquematitzar una estructura narrativa.
- Aplicar, en la creació literària, algunes de les característiques del microconte.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
10
- Prendre l’autoavaluació com una eina de millora recursiva i com una oportunitat
d’aprenentatge i d’autoregulació.
c. Activitats
1. Esquematització del microconte
L’activitat es planteja per ajudar els alumnes a iniciar l’escriptura del seu microconte.
Per això, durant 5 minuts els docents donen indicacions i pistes sobre com els estudiants
poden començar a escriure. També es dóna alguna pista en relació amb l’expressió “No
em ratllis”, que els pot inspirar per acotar el que volen escriure. I es modela una
esquematització de l’estructura d’un microconte. Posteriorment, es demana als alumnes
que esquematitzin l’estructura del microconte en uns 10 minuts.
2. Primer esbós del microconte i autoavaluació
Es deixa uns 35 minuts perquè els alumnes comencin a escriure el microconte en base a
l’esquema que han dissenyat. És una activitat individual tot i que els alumnes es poden
ajudar entre ells. Els docents també els ajuden en el que creuen necessari.11 Un cop han
fet el primer esbós d’escriptura, se’ls passa una rúbrica d’autoavaluació.
Per a aquesta sessió, els docents porten alguns diccionaris per si els pot servir d’ajuda
als alumnes.12 També projecten les característiques que els alumnes van descobrir sobre
els microcontes el dia anterior perquè els serveixin de guia.
Som conscients que els ritmes d’escriptura poden ser molt diferents. Per això, en el cas
que algun alumne acabi tota la feina abans d’hora, se’l pot encoratjar a ajudar algun
company seu. També se li pot proposar llegir alguns microcontes d’antologies que els
docents porten. Cal tenir en compte, però, que la tasca dels docents és ajudar-los a
11
Aquesta ajuda és recurrent en totes les sessions i especialment en les d’escriptura (sessió 4, 5 i 6). 12
De fet, els docents van portant material per a cada sessió d’escriptura, i el van modificant i/o ampliant en funció de les necessitats dels alumnes en l’escriptura del microconte.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
11
revisar profundament els microcontes, encara que en sigui la primera versió. Si hi ha
algun alumne que no ha tingut temps d’acabar la feina, se li pot demanar que l’acabi en
horari extraescolar.13
e. Avaluació
Com s’ha pogut veure, es planteja una autoavaluació perquè posteriorment cada
alumne pugui millorar la seva primera versió del microconte. A part, els docents revisen
els microcontes per plantejar, per a la propera sessió, algun exercici d’ensinistrament
que neix a partir de la detecció, gràcies a la lectura i la revisió dels microcontes, de
necessitats d’aprenentatge.
Sessió 5
a. Presentació
La sessió contempla l’escriptura del segon esbós del microconte.
b. Objectius d’aprenentatge
- Aplicar, en la creació literària, algunes de les característiques del microconte.
- Prendre l’avaluació com una eina de millora recursiva i com una oportunitat
d’aprenentatge.
c. Activitats i metodologia
1. Reescriptura del microconte
Es tracta que, amb 30 minuts, els alumnes revisin la primera versió del seu microconte a
partir de l’autoavaluació que van fer a la sessió anterior. Com abans, els docents ajuden els
estudiants en aquesta revisió i millora del seu text.
13
S’intenta tenir en compte els diferents ritmes de treball dels estudiants a les 3 sessions d’escriptura. En el cas que les activitats alternatives per compensar els diversos ritmes no siguin suficients o adequades, se n’establiran altres.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
12
2. Coavaluació de la segona versió del microconte
Es tracta d’una activitat de coavaluació. A l’inici de la sessió els alumnes milloren el seu
primer esbós a partir de la rúbrica que ells mateixos van omplir al finalitzar l’anterior sessió.
Un cop el text ha evolucionat, apareix la necessitat d’inserir una activitat cooperativa: per
parelles, els alumnes llegiran el seu microconte a un company, i cadascú omple una segona
rúbrica per intentar incidir positivament en la millora del text d’un company.
d. Avaluació
Com s’ha vist, en aquesta sessió es planteja una coavaluació perquè els alumnes puguin
veure les creacions dels seus companys i es puguin ajudar entre ells. A part, els docents es
queden una còpia dels microcontes per plantejar, per a la propera sessió, algun exercici
d’ensinistrament extra si fos necessari.
Sessió 6
a. Presentació
La sessió planteja l’escriptura de la versió final del microconte.
b. Objectius d’aprenentatge
- Aplicar, en la creació literària, algunes de les característiques del microconte.
- Prendre l’avaluació com una eina de millora recursiva i com una oportunitat
d’aprenentatge.
c. Activitats i metodologia
Es demana als alumnes que revisin el seu microconte i que, a partir de la rúbrica d’avaluació
que van fer els seus companys, millorin el text. Els alumnes envien les versions finals dels
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
13
microcontes a una adreça de correu electrònic que s’activa per a l’ocasió. D’aquesta
manera, els docents poden, posteriorment, penjar tots els documents al Moodle de
l’activitat perquè puguin ser llegits pels alumnes.
Al final de la sessió es dediquen 10 minuts a explicar la tasca que s’encomana als alumnes
per fer fora de l’aula. Es tracta que cada alumne llegeixi 8 textos que se li hauran adjudicat i
els valorin a partir d’una puntuació estipulada pels docents. Amb aquesta activitat, es
fomenta que els estudiants llegeixin les creacions dels seus companys, ho facin de manera
crítica i, a més, participin en la decisió dels microcontes que es presentaran al concurs de
l’editorial Cruïlla.
d. Avaluació
En aquest punt de la seqüència, els docents, que han anat revisant cada versió dels
microcontes dels alumnes, valoren el procés que han seguit els alumnes en relació amb els
objectius d’aprenentatge que s’han anat especificant en tot el document.
Sessió 7
a. Presentació
Es tracta de fer una sessió de valoració del que s’ha fet fins ara i de tancament de la
seqüència didàctica.
b. Objectius d’aprenentatge
- Prendre consciència i avaluar el procés de feina dut a terme i de l’aprenentatge
realitzat.
c. Activitats i metodologia
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
14
1.Lectura dels 10 relats que es presentaran al concurs
Es fa una lectura dels 10 microcontes que han sortit guanyadors per presentar al
concurs de l’editorial Cruïlla. Es comenta cada conte, i es fomenta que els alumnes
comentin què els ha semblat el microconte dels companys. L’activitat dura uns 35
minuts.
2. Valoració de la seqüència
Finalment, durant els 15 minuts restants, s’activa una reflexió grupal sobre la seqüència
didàctica en general. Per fer-ho, els docents plantegen un seguit de qüestions
relacionades amb el procés de treball, l’interès dels alumnes pel microconte, etc.
d. Organització de l’aula
Plantegem fer l’activitat a l’aula però amb una distribució circular de les cadires per
poder fomentar la participació en la valoració general de la seqüència didàctica.
e. Avaluació
Els docents extreuen feedback del procés general de la seqüència didàctica gràcies a la
posada en comú grupal sobre el projecte.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
15
ANNEXOS
Sessió 1
1.1.Pla de treball (PPT)14
1.2.Qüestionari d’activació de coneixement previs
1. Què és un gènere literari? Quins coneixes?
2. Què és la narrativa? En coneixes algun subgènere?
3. El conte: què és la narrativa breu?
4. Quins tipus de contes coneixes?
5. Et diuen res aquestes característiques: tradicional, oral, lliçó moral...
6. Quin llenguatge utilitzen?
7. Tenen estructura?
8. Com es deuen descriure els personatges? I els espais? I el temps?
9. Quina temàtica deuen tractar?
1.3. Eina per explicar el microconte
Explicació a partir de les exclusions.
Què no és un microconte?
Text verbal (més verbalitat): perquè exclou els no verbals com pel·lícules,
anuncis, pintures, etc...
Microtext (més brevetat): perquè exclou formes textuals extenses com la
novel·la, el reportatge, l’assaig, etc...
Minificció (més ficcionalitat): perquè exclou formes NO literàries com una nota
de premsa, un anunci per paraules o unes instruccions, etc...
14
El Powerpoint es trova adjunt al correu que usem per entregar aquest document.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
16
Microconte (més narrativitat): perquè exclou formes literàries breus NO
narratives com els poemes o petits textos destinats a la representació.
1.4.Llistat de webs per cercar informació (PPT)
1.5.Microcontes d’exemple.
1. El drama del desencantado (Gabriel García-Márquez)
...el drama del desencantado que se arrojó a la calledesde el décimo piso, y a medida
que caíaibaviendo a través de las ventanas la intimidad de susvecinos, las
pequeñastragediasdomésticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad,
cuyasnoticias no habíanllegadonuncahasta la escalera común, de modo que en el
instante de reventarse contra el pavimento de la callehabíacambiado por completo
suconcepción del mundo, y habíallegado a la conclusión de que aquella vida que
abandonaba para siempre por la puerta falsa valía la pena de ser vivida.
2. L’exprés (Pere Calders)
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que
els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
3. Lenta persecució (Sílvia Romero)
–Al lladre! Al lladre! –cridà la víctima, nua i tota esparverada.
–Digui’m què li ha robat? –preguntà el policiaamb el bloc a la mà.
–Que no veu què m’ha robat? –s’exclamà el pobrecargol assenyalant el llimac.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
17
1.6.Qüestions en relació amb els textos presentats a l’aula
Sobre el microconte de Gabriel García-Márquez (a nivell de contingut):
● Quin és el veritable drama del protagonista?
● Per què ha canviat, la seva concepció del món?
● En quin sentit el protagonista abandona la vida per la porta falsa?
Sobre el microconte de Calders:
● Comentari del que és un “exprés”.
● Per què ningú no tenia el costum d’anunciar l’hora d’arribada del tren al personatge
de la història? De quina condició humana o comportament humà parla el text?
Sobre el microconte de Sílvia Romero:
● Quin sentit pren el títol, en relació amb el text?
● Comenteu la diferència entre un cargol i un llimac, i el fet que la víctima vagi
despullada.
Sessió 2
2.1. Webs on consultar les bases del concurs literari (PPT)
2.2. Graella d’informacions per participar al concurs literari
Demanda d’informació Resposta
Hi ha un títol obligatori. Quin és?
Llargada màxima del text
Sintagma que ha d’aparèixer al text
Requisit d’autentificació
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
18
Llengua d’escriptura
Categoria a la qual pertanys
Període de presentació dels
microcontes
Mode de tramesa dels microcontes i
requisits de la tramesa
Premi (per a l’alumne i per al centre
escolar)
Jurat
Dia del veredicte
Plataforma de publicació dels
microcontes guanyadors
Permisos
Motius d’exclusió al concurs
2.3. Microconte “El dinosaurio” (PPT)
2.4. Recull de microcontes basats en “El dinosaurio”
Los dinosaurios, el dinosaurio
Cada soñador (¿o habría que decirdurmiente?) tienesudinosaurio, aunque lo común es
que no lo encuentre al despertar. Soñadores impacientes despiertansiempre antes de
que susdinosaurios lleguen, y dinosaurios impacientes se van antes de que
sussoñadoresdespierten. Lo admirable del cuento de Monterroso consiste en presentar
el único caso en el que el tiempo del soñadorcoincidió con la paciencia de sudinosaurio
y la impaciencia de un considerable número de lectores. (Raúl Brasca)
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
19
Otrodinosaurio
Cuando el dinosauriodespertó, los diosestodavíaestaban allí, inventando a la carrera el
resto del mundo. (Eduardo Berti)
El dinosaurioeducado
Cuandodespertó, el dinosaurioledijo: "Buenos días". (Fabián Vique)
El dinosaurio
Cuandodespertó, suspiróaliviado: el dinosaurioya no estaba allí. (Pablo Urbany)
Cien
Al despertar, Augusto Monterroso se habíaconvertido en un dinosaurio. “Te noto mala
cara”, ledijo Gregorio Samsa, que tambiénestaba en la cocina’. ( José María Merino)
Homenaje a Monterroso
Cuando el tiranosuariorexdespertó, el dinosaurioya no estabaahí.
(Gabriel Giménez Eman)
Versión tràgica del dinosaurio
Nuncadespertó. (C. Cortés Amador)
El dinosaurio
El dinosaurioestabayahasta las narices. (Hipólito G. Navarro)
2.5. Versions de “El dinosaurio” en format audiovisual (PPT)
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
20
Sessió 3
3.1.Antologia de microcontes
CARACTERÍSTIQUES
Importància del títol La última cena (Ángel García Galiano)
El conde me ha invitado a sucastillo. Naturalmenteyo llevaré
la bebida.
El sabor de una medialuna a las nueve de la mañana en un
viejocafé de barriodonde a los 97 años Rodolfo
Mondolfotodavía se reúne con susamigos los miércoles a la
tarde (Luis Valenzuela)
Québueno!
Luis XIV (Juan Pedro Aparicio)
Yo.
Concessió (Víctor Lorenzo)
L’ancià demana el desig, acluca els ulls, i esperançat bufa les
espelmes del pastís del seu vuitantè aniversari. Quan els
obre, les veu totes apagades. Les vint.
Estructura i
fragmentarisme
Balanç (Pere Calders)
Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li
una cama i caigué al pou.Mentre queia, va passar-li allò tan
conegut de veure d'un cop d'ull tota la seva vida. I la va
trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de
manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
21
resignació.
Vacances Paradisíaques (Daniel Boada)
Es va llevar tard. Va agafar un parell de peces de fruita i es va
dirigir directament cap a la platja. Sota la calor del sol,
estirat a la sorra molt a prop del mar, no va poder evitar
pensar en tots els anys que havia desitjat tenir unes
vacances com aquelles. Temps lliure, hores per perdre
prenent el sol, tranquil·litat i pau després d'anys d'una feina
atrafegada i estressant. Dies sencers per dedicar-se a ell
mateix. Va recordar totes les ocasions en què havia somiat
poder escapolir-se de tot i passar una bona temporada en un
lloc paradisíac com aquest. Lentament es va incorporar una
mica a la sorra i va mossegar la fruita. El sol picava de valent
i va decidir retirar-se a l'ombra de la palmera. Llavors se li va
escapar una llàgrima mentre pensava que ja estava bé, que
ja portava tres anys en aquella illa. Que es tornaria boig si no
el rescataven aviat.
L’últim dia (Daniel Boada)
De seguida que va arribar a la feina es va adonar que alguna
cosa no anava bé. Va treure el cap per la porta del despatx
de la secretària i va veure que parlava per telèfon. La noia
intentava calmar la persona que hi havia a l'altra banda i ell
va saber de seguida que es tractava de la seva dona. Alguna
cosa horrible havia passat a casa seva. No va esperar cap
explicació. Es va precipitar al carrer i va començar a córrer
cap a casa. Va intentar agafar un taxi però cap no es va
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
22
aturar. Suat i quasi sense alè va pujar les escales i va entrar
al pis topant amb les parets. De cop ho va veure clar: la seva
dona s'estava dreta al costat del llit i abraçava els seus dos
fills. Tots tres ploraven en veure el metge que estava firmant
l'acta de defunció. Tot era molt estrany però no es va
sorprendre en veure el seu propi cadàver estès al damunt
del llit.
Brevetat i condensació
narrativa
Pallasso (Sònia Ainós)
L’avi n’ha fet vuitanta-vuit, i per celebrar-ho porta els seus
néts al circ. A l’entrar a la carpa recorda la primera vegada
que, amb cinc anys, ell hi va anar.
Recorda l’olor, els lleons, els trapezistes, i sobretot la por
que li va fer el pallasso. Somriu, com li podia fer por… A
meitat de la funció anuncien el pallasso. Quan
surt, els nens no tenen cap por, ell sí. És el mateix pallasso.
Discreció (Pere Calders)
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar
molèsties, que ja pensaria a casa.
Mensaje (Thomas BaileyAldrich)
Una mujerestásentada sola en una casa. Sabe que no
haynadiemás en el mundo: todos los otrosseres han muerto.
Golpean a la puerta.
Els personatges No se sap mai (Pere Calders)
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al
revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una
corba que ens va desmanegar a tots.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
23
Realització professional (Ana Maria Villalonga)
La meva feina m’agrada, no em malentengueu. Però és
esgotadora. No tinc ajuda ni festes. Només treballar,
treballar... Viatjo a totes hores, amb aquest estri amunt i
avall. Tant és que plogui o nevi, faci fred o calor.
La tasca més habitual és la “individual”. El tu a tu, diguéssim.
Facilíssima, però avorrida. La ranera, la crispació de mans...
Sempre igual.
Ara, en canvi... Oh!
Ara em toca un setge! Genial!
En general m’agraden els afers col·lectius. Desastres
naturals, accidents. Però acaben resultant monòtons:
tothom ofegat, cremat o estavellat. Per contra, els setges!
Oh, em fan xalar! Troia, Numància, Jericó... Quins records!
Un setge dóna molt de si, exigeix varietat: epidèmies, fam,
batalles, assassinats. Els visito a tothora i intento allargar-los
tant com puc.
També em van bé per relaxar-me, que falta em fa. Estic tipa
de carregar pes. Com que en un setge ja em coneixen, la puc
deixar en un racó.
En un setge, per fi, no em cal anar tot el dia amb la dalla a la
mà.
Vampirs (Daniel Boada)
Esclar que li agradaven les pel·lícules de vampirs, es podia
passar el dia sencer a casa mirant-ne una darrere l'altra. Les
trobava fascinants. Sobretot les de de la Universal en blanc i
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
24
negre amb en Bela Lugosi sempre tan elegant. Però era
precisament això l'únic que el posava nerviós dels vampirs
del cinema, aquesta elegància, aquells vestits tan ben
posats, les corbates tan al seu lloc. Eren les 11 de la nit quan
va apagar el DVD. Es va arreglar com va poder i va sortir al
carrer a buscar la seva víctima diària. Va veure una noia
solitària uns carrers més enllà. Abans de precipitar-se
damunt seu encara va tornar a pensar en els elegants
vampirs de cinema. Era absurd! Com podien anar tan
arreglats si els vampirs no es veuen reflectits al mirall?
El globo (Miguel Saiz)
Mientrassubía y subía, el globolloraba al ver que se les
escapaba el niño.
Temàtica (l’humor) L’hora en punt (Pere Calders)
La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que
no li havia donat hora. —És que l’hora la dono jo —va
respondre-li la mort. —No sempre, no sempre... —replicà
ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve
d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts
de cinc, i quedarem per una data. —És irregular, no puc fer-
ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora. —Apa,
bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la
porta. Amb la feinada que teniu no em direu pas que
depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos
inajornables. I la mort se’n va anar amb la calavera entre les
cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
25
Hablaba y hablaba…(Max Aub)
Hablaba, y hablaba, y hablaba, y hablaba, y hablaba, y
hablaba, y hablaba. Y vengahablar. Yosoy una mujer de mi
casa. Pero aquella criada gorda no hacíamás que hablar, y
hablar, y hablar. Estuvierayodondeestuviera, venía y
empezaba a hablar. Hablaba de todo y de cualquier cosa, lo
mismoledaba. ¿Despedirla por eso? Hubieratenido que
pagarlesus tres meses. Ademáshubiesesidomuycapaz de
echarme mal de ojo. Hasta en el baño: que si esto, que si
aquello, que si lo de másallá. Le metí la toalla en la boca para
que se callara. No murió de eso, sino de no hablar: se
lereventaron las palabras por dentro.
El llenguatge La decisió (Jesús Maria Tibau)
Fa molts anys que comparteixen llit, potser massa, i aquesta
nit li pensa donar l'última oportunitat. Així de rotund, jugar-
s'ho tot a cara o creu, o caixa o faixa. Vist des de la distància,
pot semblar excessivament dràstic, però és que ja ha pres
consciència que el temps passat no torna, que es troba en
una edat on els dubtes es paguen cars i, en el pitjor dels
casos, són letals.
Demà al matí, quan obri els ulls, amb la tènue llum que
travessarà la cortina, sabrà si l’ultimàtum ha tingut efecte. Si
el coixí no es manifesta en un sentit o en un altre, trencaran
per sempre relacions i, en un gest de condescendència, el
desterrarà a l’habitació de convidats. Massa nits fent-li
consultes, massa matins sense resposta. A partir de llavors,
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
26
assumirà ell mateix les seves decisions.
Nus (Esther Blanco Ribot)
Sento la clau al pany. S’enferritja. No he passat la balda!
Joan estossega. Va cuit. Sempre hi va. Entra. Suo molt. Nua i
paralitzada pel terror escolto com grinyolen les xarneres de
l’habitació dels nens. Dormen, ells rai... Els fa un petó?
Tanca. Camina insegur pel passadís. Empassega amb el
sabater. Tot és tan previsible! Ara és al lavabo. Al de
cortesia. Em fa l’efecte que des del meu patíbul ensumo el
pixum fètid de cervesa. Fa ombra a l’escletxa de sota de la
porta del nostre dormitori. El cor m’explotarà. Per què no
ho he aturat abans? Tenir aquest home aquí és del tot
suïcida. La maleïda rotija l’ennuega. Se seu als peus del llit
per descordar-se les Tod’s. Les rebot contra el
sòcol. Malaguanyades! Tinc tots els músculs engarrotats. Si
em moc per desentumir-me sabrà que estic desperta. No em
convé. Gens. Noto el fregadís de la roba mentre es despulla.
La llença a terra. En picar-hi, la sivella del cinturó fa una
fressa metàl·lica que m’esmussa. S’estira, nu, sobre del llit.
Volta cap aquí, volta cap allà. Que s’aturi, si us plau!
Tres quarts d’hora més tard, quan els ronquets ja són
eixordadors, a les enfosques, acompanyo Pere a l’entrada. Ja
s’havia adormit. També nu, sota del llit.
Sessió 4
4.1. Característiques del microconte (PPT)
4.2. Rúbrica d’autovaluació
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
27
Avaluació Comentaris
Valora el microconte pel que fa a les
característiques requerides al concurs
(nombre de mots, títol, expressió
obligatòria…).
L’estructura narrativa presenta clarament un
plantejament, un nus i un desenllaç? Què
s’explica a cada part?
El microconte planteja de manera clara una
temàtica? Quina és?
De quina manera la temàtica està
relacionada amb la condició humana?
El microconte presenta diferents
personatges? Quants? Quins són?
Has detectat errors ortogràfics en
l’escriptura del microconte? Si és que sí,
indica els tres que consideris més
importants.
Com són les frases que trobes al microconte?
Són clares i entenedores? Podries indicar les
que creus que es podrien millorar?
Altres qüestions. Hi ha algun altre aspecte
que vulguis comentar? Fes-ho amb la
màxima precisió possible.
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
28
Sessió 5
5.1. Exercicis d’ensinistrament (en funció d’errors detectats al primer esbós)
5.2. Pauta de coavaluació
Avaluació Comentaris
Valora si detectes dificultats en
l’adequació del microconte a la brevetat
requerida pel concurs.
Valora si detectes dificultats quan s’inclou
la frase requerida pel concurs.
Creus que l’estructura narrativa presenta
clarament un plantejament, un nus i un
desenllaç? On es podria millorar?
Qui és el narrador del conte? I el
protagonista? Hi ha més personatges?
Quin paper tenen?
Queda clar el tema general del
microconte? El podries dir en una sola
frase?
On succeeix el microconte? És explícit o
es dedueix?
Quin és el conflicte o problema que mou
l’argument del microconte?
Al desenllaç, es presenta la solució al
conflicte, o l’autor ha preferit que el final
fos obert?
L’autor ha utilitzat un vocabulari ric,
Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.
29
Sessió 7
7.1. Posada en comú/valoració de les sensacions al llarg de tota la SD
1. T’ha interessat conèixer i llegir un nou gènere literari?
2. T’has sentit còmode a l’hora de crear una història?
3. Creus que disposaves de totes les eines necessàries?
4. T’ha sorprès positivament algun dels textos que han creat els teus companys?
5. Com t’has sentit al llarg de tota la seqüència en relació amb:
a. el tipus d’activitats
b. la metodologia de treball
c. la forma d’avaluar
sense repeticions?
Valora altres qüestions que et semblin
importants.
top related