treball educació i vida quotidiana
Post on 09-Apr-2018
238 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
1/18
Treball del llibre:
EDUCACI I VIDA QUOTIDIANA
Histries breus i de llarga durada
Autora: BOSCH, Eullia
Alumna: Clara Ser i Devesa
Grau deducaci infantil
Curs: 1r mat Grup: K
Assignatura: Seminari
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
2/18
Professor: Jordi Simn
Data lliurament: 26-10-2010
NDEX
Biografia de lautora ........................................................................................ pgina 3
Idees principals per captols ..................................................................... pgina 4 a 16
Resum del captol
Jo de gran vull ser pags ............................................................................ pgina 17
Reflexi i valoraci personal .......................................................................... pgina 18
Bibliografia ...................................................................................................... pgina 18
2
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
3/18
BIOGRAFIA DE LAUTORA:
Eullia Bosch va nixer a Barcelona lany 1949. s llicenciada en Filosofia (Universitat
de Barcelona, 1971) i en Histria (Universitat Autnoma de Barcelona, 1976). T un
llarg recorregut en lmbit deducaci. Destaca com a professora de Filosofia, directora
i fundadora de serveis educatius i comissria d' exposicions.
Les seves publicacions sn els llibres: El plaer de mirar (1998) i Educaci i vidaquotidiana (2003). Tamb entre 1995 i 1998 va ser responsable del Servei Educatiu del
Museu d Art Contemporani de Barcelona i ha treballat com a comissria de diferents
exposicions com per exemple Criatures misterioses, La capsa mgica, Veure la llum i
Tenvio aquest vermell cadmio. Actualment s assessora en temes dart i exposicions,
creadora de programes dart i educaci, comissria dexposicions, professora de
filosofia i scia fundadora de Gao lletres S.L.
3
http://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1949http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1971http://ca.wikipedia.org/wiki/1976http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/2003http://ca.wikipedia.org/wiki/1995http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/Museuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1949http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1971http://ca.wikipedia.org/wiki/1976http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/2003http://ca.wikipedia.org/wiki/1995http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu -
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
4/18
IDEES CLAU DE CADA CAPTOL:
- NIXER:
(Pgina 15) Esperant un fill que feia dies que es passejava pel seu jard sense saber
si perllongar una mica ms la seva estada en terreny conegut o sortir a veure mn.
Lespera neguitosa del naixement duna criatura.
(Pgina 16) Els nens no es deixen sumar. Sn com pasos per conixer en una
geografia de perfil incert. Com anirem dibuixant-ne el mapa?
Els nens s un mn extens, mai saps per on et sortiran i com els educares, s a dir,sempre, abans o en el moment de ser pares, surten certes pors com anirem dibuixant-ne
el mapa?
- PROTECCI I AUTONOMIA:
(Pgina 20) Per sense autonomia ning no es pot fer gran, per anys que visqui.
Tenir ms anys no vol dir ser ms autnom, per si que la facilitat de ser autnom et fa
crixer ms.
(Pgina 21) Deixar de ser nen o nena no s cosa duna sola persona, com podria
semblar a primera vista.
Tot depn de lautonomia que sn capaces de donar els adults que envolten al nen, i si
en saben fer-se a la idea que el nen sest fent gran.
4
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
5/18
- POT TENIR FILLS LA LLUNA?:
(Pgina 24) Recollir la idea, posar-la a debat, reconixer que no hi ha una sola
manera de respondre-la, fer la llista de tots els suggeriments i finalment deixar-los
tots pblicament exposats fins que el moment de la claredat arribi, s una mostra
del tarann duna mestra que t ben aprs lofici.
Saber anar ms enll que la explicaci terica dun tema en concret, fa que la mestracompleixi un dels seus objectius: que lalumne sendugui i aprengui all que sha
treballat.
(Pgina 25) Una escola, una classe que sap esperar t molt de guanyat.
Fer un bon s del temps i no precipitar-se en la resposta, pot dur a obtenir la resposta
adient i obtenir aix, un bon resultat.
- CIUTADANS I EXPERTS:
(Pgina 30) Com ms rics som, com ms possibilitats daccs al coneixement tenim,
com mes capacitat educativa ens permetem, ms insegurs ens sentim, ms
indefensos ens tornem.
Tenim la suficient capacitat per expressar-nos, comentar, participar, collaborar ... perde vegades ens oblidem i en comptes de compartir el nostre enriquiment, preferim
sentir-nos insegurs de nosaltres mateixos.
(Pgina 30) Ens hem tornat covards i ens estimem ms que altres parlin i
decideixin per nosaltres, no sols en els grans temes sin, fins i tot, en terrenys tan
privats com la contemplaci duna obra dart.
5
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
6/18
Estem perdent lautenticitat de nosaltres mateixos, i deixem que tothom opini per
nosaltres, tot i no estar dacord o sabent que aquella persona que fa dintermediari
nostre no sabr plasmar correctament les nostres prpies idees, perqu si ja es difcil
saber expressar-se un mateix, com s possible que ho pugui fer un altre?
- PARLAR I ENTENDRE:
(Pgina 35) A un el qualifiquen destranger per ra del passaport, la llengua, el
bagatge cultural, el color de la pell...mentre que un, fins i tot inesperadament, pot
arribar a sentir-se molt ms estranger a casa seva, enmig de les coses que coneix
des de sempre, que un indret tot just descobert.
En un lloc desconegut tendim a espavilar-nos per saber encaixar, i no sentir-nos
desplaats, per en lloc conegut, ens relaxem i ens acabem adonant que tot all que ens
envolta des de fa molt temps, va canviant i per tant, podem arribar a sentir-nos estranys.
(Pgina 35) Els nens sn la definici ms radical possible del terme estranger.
Dun espai conegut, passen bruscament a un espai molt diferent del dabans, i des
daquest moment, tot comenar a ser nou per a ell.
- QUAN SER GRAN VOLDR SER PAGS:
(Pgina 42) Tot est per escriure, per el paper i la tinta estan a punt.
Queda molta vida per endavant, per des de que naixem que anem omplint-nos
dexperincies, i per tant anem aprenent.
6
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
7/18
(Pgina 42) Un s primer membre del grup que subjecte singular. Sense el grup,
ning no pot sobreviure.
Tothom necessita socialitzar- se per poder realitzar qualsevol acci, sols no anem en
lloc.
- LES MATEMTIQUES I ELS PIRATES:
(Pgina 50) Cadasc sap all que li conv per estar b i, per ms que sovint es
negui, els nens petits sn de la gent que ho t ms clar.
Els nens viuen en el seu mon particular, no tenen obligacions ni preocupacions, i si hi
ha alguna cosa que no els agrada saben esquivar-la rpid.
(Pgina 50) Est en les mans del mestre, deixar que els estudiants trin el plat i la
cullera amb qu consideren que sho poden empassar millor.
Deixar que el nen descobreixi i manipuli per si mateix.
- EL PET:
(Pgina 53) La gent que ens envolta ens fa de mestre, tant si ns conscient com si
no.Tots, sobretot de petits tenim un model a seguir, un germ, un amic, la mare...o sabem
aquell que no volem seguir els seus passos perqu ens ha ensenyat a no fer-ho.
7
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
8/18
(Pgina 54) Totes aquelles persones que lenvolten i tots aquells personatges que
entren en contacte amb ell a travs dels contes, televisi, teatre o del cinema passen
a ser punts de referncia de la seva educaci.
Els nens sn absorbidors de informaci i tot all que lenvolta s un canal
daprenentatge, per aix sha de tenir molta cura en si el que veuen s educatiu o ms
aviat tot el contrari.
- VIUS O MORTS?:
(Pgina57) La casa s el refugi indiscutible. La cova on acumular tot all que, en
conjunt, ens identifica.
A casa s on ens sentim un mateix i on guardem tota la nostra histria, i aquells els
quals tamb hi viuen, sn els que ms ens coneixen.
(Pgina 61) No hi ha temes vedats als nens. Ben mirat, noms hi ha temes que els
grans ens anem vedant a nosaltres mateixos, tot i que moltes vegades els fem
extensiva a ells la nostra prpia autocensura.
Els nens ho volen saber tot, per els adults, volem que ells ho spiguen tot amb claredat
o contestar tot all que ens pregunten?
- I SI...:
(Pgina 62) s admirable el gust i la capacitat dels estudiants ms joves per la
descoberta.
En aquesta etapa, els nens aprenen a travs de la manipulaci i descoberta de tot all
que els envolta.
8
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
9/18
(Pgina 63) A lescola, lexperimentaci forma part de les programacions.
Experimentar lliurement que no pas, amb unes pautes marcades, pot enriquir de la
mateixa manera, la prctica tant a dins com a fora de laula sn essencials.
- VERMELL O BLAU?:
(Pgina 69) Sucumbir a la fascinaci duna obra dart vol dir sentir la veu delobra que es desperta al so de ladmiraci i el qestionament que provoca qui la
contempla.
Sest percebin un munt de sensacions a travs de la mirada, que cadasc interpreta a la
seva manera.
(Pgina 69) Lexperincia esttica s de gran complexitat que exemplifica, millor
que cap altre, la vessant sensitiva i emocional que tot aprenentatge comporta.Amb les paraules tot queda clar, per si sha de desxifrar una imatge o interpretar els
seus colors o formes, estem aprenent a travs de les sensacions i pensaments que ens
causa visualment la obra.
- URGNCIA:
(Pgina 72) La relaci de les dones amb la vida quotidiana s i ha estat tant potent
que ha aconseguit adquirir aquesta textura subtil que la fa tan sovint invisible.
Per els fills la tenim molt present, ja que s la que ens cuida i protegeix i la que ens
dna la supervivncia.
9
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
10/18
(Pgina 75) La nostra pressa perqu aprenguin com ms aviat millor, com ms
coses millor, en lloc de protegir-los, els impedeix deixar els seus dipsits deternitat
plens.
Si protegim i no ens volem adonar que els nens creixen, en comptes de fer-los un favor
els estem privant de qu aprenguin, per tant hem de deixar que ells segueixen el seu
cam i sequivoquin per ells mateixos.
- LA CLASSE I LA CUINA:
(Pgina 80) s en aquests instants de dubte, de reorganitzaci nova de velles idees,
que els grans podem apreciar, com i per qu ens anem educant nosaltres mateixos
a partir de latenci que dediquem als nens que aprenen a prop nostre.
Els adults quan sn preguntats per els nens, alguna pregunta compromesa o amb
resposta difcil, sorgeix una pausa per buscar les paraules adequades per respondre-laperqu es vol tenir molta cura amb el que es diu.
(Pgina 82) En aix consisteix tamb leducaci, a escoltar els nens i deixar-se
endur pels encants dels seus dubtes.
Ha dhaver-hi un intercanvi didees, i escoltar ms als nens per facilitar un aprenentatge
mutu i atendre a les seves necessitats, les preguntes del per qu de les coses.
- IDENTITAT I DIFERNCIA:
(Pgina 85) El que fa que jo sigui jo mateix sn el meus amics.
El grup damics sol estar unit per idees o gustos similars amb la resta de membres del
grup.
10
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
11/18
(Pgina 87) La necessitat daclarir la prpia identitat acompanya al perode
escolar dels estudiants des del dia mateix que entren per primera vegada a lescola
fins que se nacomiaden.
Els professors es pregunten qui sn cadasc dels seus estudiants, aquests sho pregunten
sobre els seus companys i sobre ells mateixos, a lescola saprenen moltes coses, entre
elles a la prpia identitat, a respondre a la pregunta qui soc jo?
- LLI DE SILENCI:
(Pgina 91) Tancar els ulls per obligaci no s com deixar-se anar per paratges
imaginatius fins a perdre el mn de vista.
Si es per obligaci estan esperant de tu una resposta concreta o que realitzis una acci,
per si fos tot el contrari, al tancar-los la nostra imaginaci comenaria a actuar.
(Pgina 91) El silenci, o el que sovint s el mateix, la sonoritat interior, s la
condici per perseguir idees, formular preguntes, intuir camins i estratgies de
reflexi, per esbossar projectes, per imaginar-se les coses des duna ptica nova...
Per realitzar una tasca en condicions ptimes, s necessari el silenci, per escoltar-se a un
mateix i analitzar el que es vol dir.
- APRENDRE I CRIXER:
(Pgina 97) Fora bo que no ho perdessin de vista aquells que ensenyen a llegir els
nens perqu no s el mateix aprendre a fer sonar sanefes tal com cal, que arribar a
sentir que llegir fa crixer.
Saber encomanar la lectura potenciar en un futur que el nen llegeixi i aprengui llegint,si en fem de la lectura alguna cosa avorrida i mecnica ms aviat tot el contrari.
11
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
12/18
(Pgina 97) El gust per un llibre nou s sempre el desig duna nova aventura i en
aix consisteix tamb leducaci, a no tenir por dencarar-la.
Sha de tenir bon desig per leducaci i tenir ganes daprendre i progressar.
- LA FRANA ROSA:
(Pgina 98) Vivim immersos en metfores.
Les metfores s un bon recurs per esquivar a les preguntes que ens fan els nens, per
no en som conscients que els nens quan pregunten alguna cosa dins el seu cap estan fent
un raonament, per si no els hi contestem es senten desconcertats i no poden fer un bon
plantejament.
(Pgina 101) Daqu ve que noms els millors llibres haurien daspirar a ser llibres
de text.
Els llibres de text sn els llibres dels nens, per tant sha de tenir molta cura en qu
volem narrar i explicar.
- POT SER? ... POTSER:
(Pgina 102) Senyoreta, tu tho creus, tot el que dius?Sha de tenir cura de ser crebles i convincents quan expliquem les coses, sobretot amb
els nens.
(Pgina 105) De fet, en la gestualitat que acompanya el parlar shi consolida bona
part del significat.
Amb els ulls, la posici gestual, el rostre ... va la credibilitat del missatge i ens pot
ajudar a interpretar el que volem dir.
12
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
13/18
- PARES I FILLS:
(Pgina 109) Negar la mirada s per a nosaltres ignorar lexistncia de laltre.
En situacions incmodes evitem la mirada per vergonya, i tamb per suavitzar la
situaci.
(Pgina 111) Les mirades sn tobogans daccs i sortides demergncia alhora.Amb les mirades ens relacionem, podem enviar un missatge a laltre persona i saber si
la rebut a travs de la seva mirada.
- JACKSON POLLOCK AL MOMA:
(Pgina 113) No haurem doblidar, per, que els nens es relacionen
espontniament amb algunes de les seves coses com si fossin veritables obres dart i
que, amb algunes excepcions, les obres dart mateixes les reben com a simples
coses per mirar.
Fins que all que mira no deixi de cridar-li latenci no ho deixar de contemplar, i el
mateix passa amb les seves coses, que al observar-les li inspiren alguna cosa i per aix li
agraden, perqu provoquen en ell latenci.
(Pgina 116) La seva urgncia de viure els porta a preguntes essencials sense previ
avs.
En tot moment els hi venen preguntes o dubtes al cap, i tal i com apareix la deixen anar,
i s quan els adults alguna pregunta ens incomoda o no sabem qu contestar-los.
13
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
14/18
- ELS ORGENS:
(Pgina 120) Experincies com aquesta sn les que desperten la curiositat sobre
quina deu ser la ra per la qual la programaci escolar dels nens petits ha fet tant
dmfasi en laprenentatge de la llengua i simultniament sha allunyat tant de la
filosofia.
Els nens sn grans pensadors i filsofs, potser shauria de deixar un espai a lescola per
aquest punt. Ms veu i prctica, no noms la participaci del mestre.
(Pgina 121) Per en canvi, potser s extraordinriament significatiu per la seva
vida estimular-los el tarann filosfic que ells simultniament manifesten i a
nosaltres tant ens sorprn quan comencem a sentir-los parlar.
Si escoltssim ms les demandes dels nens i mirssim dentendrels, ells obtindrien una
educaci significativa.
- FRAGILITAT:
(Pgina 125) Mai no n hem tingut prou de viure la vida.A part de viure-la, la compartim amb altre gent, la analitzem, la recordem i la expliquem
a la resta.
(Pgina 126) Parlar no s el mateix que pensar en veu alta.
Parlar s un acte molt mecnic, en canvi pensar en veu alta no tant.
14
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
15/18
- METGE O ACTOR?:
(Pgina 130) En el fons de la seva nima, extraordinriament inquieta, sentia que
no estava triant qu fer sin que ser dara en endavant.
Quan els joves hem hagut descollir qu estudiar, gaireb tots dubtem i no ho tenim
gens clar, o si, per les pors a pensar si s el correcte o si es el que realment vull.
(Pgina 130) A cada afirmaci seguia immediatament una pregunta
Ens ho afirmem en forma de pregunta perqu sorgeix la por a equivocar-se.
- HOMES O DONES?:
(Pgina 134) Senyoreta, i aquesta escola on anaves, era en blanc i negre o en
color?
El nen ha assimilat que blanc i negre forma part dun passat i que el color s ms de la
seva poca, perqu ho ha assimilat ja sigui a travs duna pellcula, alguna fotografia o
vdeo...
(Pgina 137) El fet s que els nens petits aprenen molt aviat a comportar-se
diferentment en funci de quins siguin els seus interlocutors.
No es comuniquen igual amb un nen de la seva edat, que amb un de gran o amb algunfamiliar, amb cadasc dells te un llenguatge concret i un to de veu.
15
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
16/18
- PROBLEMES I CATSTROFES:
(Pgina 140) Aprendre a viure amb el conflicte s la nica sortida educativa per la
qual t sentit trencar-se les banyes.
Lesfor i superaci de les complicacions que van sorgint al llarg dun curs mostra qui
te inters en aprendre i el que no.
(Pgina 142) s per aix que la formaci poltica dels nens i els joves, cal entendre-
la amb carcter durgncia.
Abans que sorgeixin problemes s millor entendre la formaci poltica.
- NIF:
(Pgina 144) Com podem nosaltres endevinar les expectatives dels grans si ni tan
sols viem, ni sentem, ni experimentvem el seu univers?
A travs de la imaginaci podem endevinar les expectatives dels grans.
(Pgina 148) Els nens es guarden temes importants per parlar entre ells.
s una manera dassegurar-se que aquell company lentendr quan li expliqui el seu
tema important.
16
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
17/18
RESUM I OPINI PERSONAL:
Quan ser gran, voldr ser pags (pgina 40)
Aquest captol parla dun noi que li han diagnosticat dislxia, fa vida normal per els
deures els fa al seu ritme, ja que t certes complicacions, sobretot amb les
matemtiques.
Un dia, el seu oncle li pregunta que qu vol ser de gran, i ell li contesta que vol ser
pags. I loncle li contesta que per ser pags shan destudiar moltes matemtiques. El
nen resignat li acaba dient que ell estudiar el que vulgui i si no sen surt demanar ajut
als seus amics. Una de les seves germanes entra a la conversa, a la defensa del seu
germ, i li diu que ell pot ser tot el que desitgi i a loncle li diu que sin estan les seves
germanes per ajudar-lo; surt a la defensa perqu per ella la uni familiar s molt
important. Entre ells sajuden sempre i on no arriba un, arriba laltre.
Opini personal:
Potser loncle noms volia fer veure al nen que sha destudiar per arribar a ser pags, i
que no ho tindr pas fcil. I tot seguit la germana salta, em sembla perfecte que hi hagi
uni familiar, per potser de vegades de tant ajudar, ens equivoquem. s segur que li
conv al germ amb problemes de dislxia, tanta preocupaci i ajuda? I s ms, que ensurtin sempre a la seva defensa? Encara que li costi ms esfor, no vol dir que no ho pot
fer, per tant, el que sha de fer s motivar-lo perqu pensi que vol estudiar realment i si
es precs donar un cop de m.
17
-
8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana
18/18
REFLEXI I VALORACI FINAL DEL LLIBRE:
Aquest llibre magradat molt, llegir-ho i treballar les idees claus de cada captol. Est
dividit en 28 captols, i lautora, a cadascun dells comena redactant una experincia
personal relacionada amb la educaci, i desprs en fa una reflexi sobre el tema, citant a
altres autors o filsofs.
Parla des de lautonomia, famlia, societat, estrangers des de problemes que sorgeixen a
laula. Hi ha que els he trobat interessants i daltres que tampoc mhan dit res. Alguns
els he viscut des de la meva experincia professional, com reaccions de nens, i daltres
des de la personal, com el captol de metge o actor?, qui no sha plantejat mai qu fer
amb la seva vida? O Jackson Polloma al MoMA, em venen records de petita i estar-me
hores davant dun quadre sense saber exactament que estava contemplant.
Com a reflexi global del llibre de la Eullia Bosch, memporto que vol donar
importncia i paraula als nens i nenes, tenir-los ms en compte, escoltar-los, aprendre
dells ... i canviar lestil educatiu per a una bona millora ja sigui a les escoles com a la
resta dels entorns.
BIBLIOGRAFIA- BOSCH, Eullia: Educaci i vida quotidiana. Histries breus i de llarga
durada. Vic: Eumo Editorial Universitat de Vic 2003 (Collecci
Interseccions,29)
18
top related